El sistema educatiu públic les conseqüències de la crisi

ESCRIT AVUI
Homes, Isabel-Clara
Simó, Bromera, Alzira
2010. 209 pàg.
Entre la ironia i l’enginy,
l’estima i la tendresa, l’escriptora
alcoiana capgira
molts dels estereotips
masculins més arrelats i
ens mostra un original
repertori de mascles d’avui,
vint-i-dos protagonistes que desfilen a través
d’històries breus i incisives.
Amorrats al teclat, Llorenç
Valverde, El Gall,
Mallorca 2009, 433 pàg.
Amb pròleg de Manuel
Castells —per a molts, el
Macluhan del segle XXI—
, aquesta tria d’articles
estan embastats per un
fil conductor. L’observació
del procés d’un nou entorn de comunicació,
la cultura digital, el seu potencial i també
les seues contradiccions.
ESCRIT AHIR
La Societat
Castellonenca de
Cultura i el franquisme
FERRAN PASTOR I BELDA
Els responsables principals
d’aquesta institució havien
implantat el franquisme
a Castelló
EN PANTALLA
L’heroïna
BEGOÑA SILES OJEDA
ENXARXATS �
Guia de cursos d'estiu 2010
http://www.estiu.info/
El cursos d'estiu són un invent meravellós.
Desproveïts del cosset de l'academicisme, amb
horaris flexibles com una canya de vora riu i adaptables
a qualsevol contingència anímica, naveguen
la mar dels dies amb bona companyia i per
l'ombra més fresca.
Siento, luego existo, Chema
Sánchez Alcón, CCS, Madrid
2009, 163 pàg.
“No podem viure sense
emocions, però no podem
deixar-nos guiar per emocions;
no podem actuar sense
desitjos”, diu José Antonio
Marina en el pròleg a aquest llibre amb voluntat
didàctica, dirigit sobretot a docents que
desenvolupen tallers d’educació emocional i en
valors.
Paulo Freire y la formación de
personas educadoras, Ana
María Saul, Denes – Ed. del
CREC , Xàtiva 2009, 359 pàg.
Compendi amb una trentena
textos, que culminen
els treballs d’altres tants
autors i autores, que investiguen
l’obra de Paulo
Freire, en particular el pensament del pedagog
brasiler sobre la formació de l’educador. D’interés
per a docents en procés de formació.
Els divendres de vesprada faig tertúlia amb
l’Enric Tàrrega en la Societat El Micalet mentre
espere els assajos de la meua filla en la coral.
La conversa és un luxe perquè Enric pertany a
la generació valencianista que encara treballà en
Lo Rat Penat i altres àmbits —teatre, falles...—
amb la generació dels anys vint i la república: Carles
Salvador, Josep Giner, González Martí, l’alcoià
Jordi Valor, Ferrer Pastor...). Un dia pertocà
el torn a la Societat Castellonenca de Cultura.
Jo estava un poc contrariat perquè havia llegit
en una biografia que els responsables principals
i alguns col·laboradors d’aquesta institució
havien implantat el franquisme a Castelló. La
visió de l’Enric defugia interpretacions simplistes:
“No és tan fàcil, Ferran —em digué—, en
aquells anys del primer franquisme molts optaren
per sobreviure. Àngel Sánchez Gozalbo o Re-
Alicia en el País de las Maravillas
Director: Tim Burton. Guió: Linda Woolverton.
Repartiment: Johnny Deep, Mia Wasikowska,
Helena Bonham Carter, Anne Hathaway.
Fotografia: Dariusz Wolski. Muntatge: Chris
Lebenzon. País: EUA, 2010.
Lewis Carroll va escriure en 1865 Alícia en el país
de les meravelles i en 1871 la segona part, A través
de l’espill i el que Alícia va trobar allí. Tim Burton
adapta la segona part de l’obra de Carroll a
la nova mirada cinematogràfica del 3D en una
conjunció perfecta: la tradició narrativa del segon
conte (de fades) es potencia amb una posada
en escena creada pel director per enregistrar
l’obra en tres dimensions. No podíem esperar
menys d’un dels millors directors del cinema fantàstic
que es fa ara mateix.
La narració d’Alícia es configura sota els paràmetres
de l’univers de la imaginació, on poden
A qui no li abelleix perdre's pel món?
http://www.viatgeaddictes.com/
En temps ingrats ens fa peresa viatjar. Eixir de
viatge, però, també és un hàbit que cal cultivar
sovint. Lluny, prop, ací, allà... De vegades, la destinació
és sols una excusa ingènua per emmordassar
la rutina i perdre's pel món sense mirar
cap arrere.
Escrits
Viejas y nuevas ideas en
educación. Una historia de
la pedagogía, Carlos Fernando
Díaz Pinto, Popular,
Madrid 2010, 247 pàg.
Aquestes pàgines fan un
reflexió sintètica i amena
sobre els principals autors,
els corrents i les escoles
pedagògiques, des del segle XV fins a la
segona meitat del XX. També serveix com a referència
per a la posada al dia i la discussió del
professorat més experimentat.
Un país al desert. Entendre el
conflicte sahrauí, Francisco
Collado Cerveró, Bullent, València
2009, 139 pàg.
Miquel, un xiquet valencià,
explica els dos mesos de vacances
que passa amb Zag,
que ve des del Sàhara a un territori i una societat
ben diferents de la seua vida al desert.
El relat és un magnífic pretext per a acostarse
a la realitat i el drama del poble sahrauí.
vest no eren feixistes però sí
col·laboracionistes. Qui va aguantar
bé la tempesta franquista i
ens ajudava fou Gaietà Huguet”.
Encara no he acabat de pair
que l’autor de Bolangera de dimonis,
Sánchez Gozalbo, fundador
de la Castellonenca, era el
secretari local de Falange a Castelló
quan entrà l’exèrcit franquista
en 1938. A més, ja tenia un
currículum considerable de regidor
i diputat provincial durant
la dictadura de Primo de Rivera.
Durant el franquisme optà també a càrrecs
municipals. Lluís Revest, fundador i secretari de
la Societat des de la fundació, autor de La llengua
Valenciana, notes per al seu estudi i conreu
—llibre bàsic en el procés de normativitzacio que
ocórrer coses inexplicables des d’una realitat objectiva.
Els successos més recurrents dels relats
fantàstics són, entre altres, la comunicació entre
el que és animat i el que és inanimat, els trets
antropomorfs i/o zoomorfs dels
objectes i els éssers vius, la
semblança laberíntica dels espais,
els espills que no reflecteixen
la realitat o la fragmentació
del cos. I amb tots aquests
successos, i molts més, es troba
Alícia en el seu univers oníric:
“És el meu somni”, repeteix.
Alícia tanca, com la majoria
dels contes fantàstics, una història d’iniciació. Açò
és: el protagonista actiu haurà de portar a terme
una tasca perquè adquirisca l’estatut d’heroi.
A pesar de l’estranyesa que suposa que la
dona ocupe aquesta posició, Alícia serà l’heroïna,
ella s’encarregarà de matar el monstre per
Opcions a l'abast del consumidor
http://www.opcions.org/online.html
L'objectiu principal de la revista Opcions és oferir
una eina útil per a la pràctica del consum conscient,
del consum responsable. Per aconseguir
això es desgrana el significat de la paraula consum
en infinitat d'accepcions per operar el canvi
de consciència.
Alícia serà l’heroïna,
ella s’encarregarà de
matar el monstre per
posar fi al terror
JUNY 2010 / 233 19
El nuevo profesor de Secundaria.
La formación inicial
en el marco del EEES, Isidoro
González Gallego, Graó,
Barcelona 2010, 355 pàg.
En aquest llibre es defensa
que la docència és una professió
explícita i amb contingut
propi, i que la tasca de formar-se com a
docent va més enllà de la formació com a expert
en els continguts científics d’una matèria; ignorar-ho
provoca conseqüències lamentables.
La escuela enredada. Formas
de participación escolar
en la Sociedad de la Información,
Ángel San Martín Alonso,
Gedisa, Barcelona 2009,
286 pàg.
¿Per què la nostra escola ha
fracassat fins ara a l’hora d’abordar l’educació
de la ciutadania i l’alfabetització crítica en matèria
audiovisual? El títol de l’obra apunta al desconcert
de la institució escolar davant les TIC
i aposta sense reserves pel seu ús educatiu.
culminaria en les Normes de
Castelló—, també es va afiliar a
Falange durant la guerra i ocupà
un lloc de regidor durant el
primer franquisme en el mateix
Ajuntament. Era, a més, l’arxiver
municipal.
Podria parlar de trajectòries
semblants d’alguns col·laboradors
del Butlletí de la Societat
(Beneito Pérez o Baltasar
Rull), però no vull empiparme
més. Preferisc pensar que
les opcions polítiques esmentades
eren la mostra valenciana més descarnada
—per la qualitat intel·lectual dels personatges—
de la profunda crisi que van viure les classes
mitjanes a l’Europa de la Gran Depressió. Crisi
que tant va ajudar a l’avanç dels feixismes.
posar fi al terror que la malvada reina Roja imposa
als seus súbdits.
La recompensa per a Alícia serà arribar a ser
subjecte, a saber i a interrogar-se pel seu de sig
i prendre, conseqüentment,
les decisions de la seua vida.
Aquesta és, al capdavall, la difícil
tasca de tot heroi, de tota
heroïna. Perquè saber el propi
desig és pronunciar “no”
sense gens de por. “No em casaré
amb tu”, li diu Alícia al
seu promés perquè en la història
onírica que ha viscut ha
aprés a emprar la força suficient per a enfrontar-se
amb el seu desig.
I és molt difícil dir no, tots ho sabem per experiència
pròpia. Perquè el no pot suposar, a més
de la pèrdua de l’amor, la solitud i la incomprensió
dels altres.
El lobby europeu de dones
http://www.celem.org/
Participar en la presa de decisions polítiques és
important. Quan això no és possible, exercir la
pressió política adequada en cada moment i conjuntura
és una pràctica imprescindible per a
transformar realitats i fer-les perdurables en el
temps.