TRANSCRIPCIÓ DEL MANUAL DE CONSELLS DE ... - IMAB GANDIA

TRANSCRIPCIÓ DEL MANUAL DE CONSELLS DE
GANDIA
A L’ÈPOCA DE FRANCESC DE BORJA
1541-1547
Títols formals:
- Primera mà de tots los consells e actes dels magnífichs justícia, jurats e
consell de la vila de Gandia.
- Concejos de Gandia, desde el año 1541 hasta 47: ambos inclusive.
Autor de l’estudi previ i de la transcripció: Vicent Olaso Sendra, arxiver.
Signatura AHCG, AB-18
1

Introducció.
Com a tots els arxius que en conserven, els Manuals de Consells, Llibres d’Actes o
Llibres d’Acords, que recullen les sessions del govern municipal i són un testimoni
riquíssim de la seua evolució política i econòmica, formen a l’Arxiu Històric de Gandia una
de les sèries principals, pràcticament ininterrompuda des del 1541. Abans d’aquesta data
tan sols es conserven tres volums, com a resultat, potser, de la crema patida per Gandia cap
al 1364, arran de la guerra entre les corones de Castella i d’Aragó, o, probablement, pels
efectes del conflicte de les Germanies el 1521. Això sense descartar les conseqüències dels
furts i de la descurança.
El més antic d’aquests volums, amb la signatura AB-15, correspon als anys centrals
del quatre-cents, i inclou una còpia en molt mal estat dels establiments medievals, que
Ferran Garcia-Oliver va transcriure i analitzar utilitzant-ne dos manuscrits més, un
conservat a l’Arxiu Històric Nacional i altre al mateix arxiu gandià. El segon manual, amb
signatura AB-16, comprén els períodes 1484-1489 i 1497-1500, i va ser transcrit i publicat
íntegrament el 2005. 1 És el torn ara del quart volum de la sèrie, AB-18, del qual oferim una
transcripció parcial, dels primers 108 fulls. Comencen el juny del 1541, en els últims anys
de la vida de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc d’aquesta nissaga, i finalitzen el maig de
1547, tres anys abans que el seu fill Francesc, quart duc i futur sant, abandone la vida
seglar. El llibre, no obstant, continua fins el 1560.
Tal qual succeeix amb la resta dels manuals medievals i moderns, l’heterogeneïtat
del seu contingut és enorme: sessions del consell, eleccions de càrrecs i oficis,
arrendaments d’impostos, aveïnaments i desaveïnaments, correspondència, plets, etc. Tot
això en fulls que solen combinar assumptes totalment diferents, o en textos interromputs
per reprendre’ls més endavant. Una vegada passada la sensació inicial de barreig, però, la
informació que se’ns dóna recorre els plecs enquadernats per mostrar-se a la fi amb tota la
seua coherència. Pel camí, ha dibuixat el quadre de l’administració diària de la vila de
Gandia a mitjans del XVI, el segle del sucre, de l’imperi espanyol i la seua lluita contra els
turcs, de la pirateria, de la convulsió religiosa, i també del conflicte agermanat, un record
una mica llunyà ja el 1541.
Amb els Borja, Gandia havia superat la llarga etapa de recessió econòmica i
demogràfica encetada amb la desaparició del duc Alfons el Jove i l’arribada al ducat de la
casa de Navarra. El 1485, quan la compra el Papa Alexandre VI, la vila, de poc més de
1.500 habitants repartits en 300 cases de cristians i 30 de musulmans, travessava, en
paraules dels consellers, un període de grans necessitats e congoxes, amb força habitatges
1 Llibre d’Establiments de Gandia. Imatges i missatges en una vila medieval. Pròleg i transcripció a cura de
Ferran GARCIA-OLIVER, Gandia, Arxiu Municipal, 1987. El Manual de Consells de Gandia a la fi del segle
XV, Edició a cura de Vicent OLASO, València, Universitat de València, 2005, (Fonts històriques valencianes;
20).
2

abandonats o en ruïna. Des del primer moment, els nous propietaris dedicaren el millor dels
seus afanys a sanejar el colossal deute provocat per l’abús en el carregament de censals,
alhora que aprofitaren la situació semblant de les petites senyories dels voltants, usualment
disconformes amb les prerrogatives del nucli central, per incorporar-les als seus dominis.
Tot això a costa, a la llarga, d’acabar entrampats pels mateixos motius.
Tot i que s’endevinen els primers símptomes, el daltabaix econòmic dels Borja no
pertany pròpiament als temps de Joan i de Francesc, sinó a més avant, fora del marc
cronològic d’aquest volum. Pare i fill són encara hereus de l’empremta que havia dut els
Borja a ostentar els títols de Grans d’Espanya i a formar part del cercle proper a Carles V i
Felip II, els sobirans hispànics que tants esforços consagraren a defensar el Cristianisme
dels atacs a dins i fora del seu imperi. Aquesta celsitud, cal dir-ho, no troba gaires
referències en els fulls del manual, més enllà del tractament amb els quals els jurats
municipals s’adrecen als seus senyors, o les referències a la participació de Joan en
l’armada organitzada per l’emperador el 1541 per a prendre l’Alger, refugi dels pirates que
assotaven la costa mediterrània.
Els manuals de consells, ja ho hem dit, informen sobretot del quefer quotidià de la
vila, de les necessitats bàsiques dels seus protagonistes. I en això són una font preciosa.
Parlen de la Col·legiata, de les ermites de la Verge Maria de Lorito i de la Neu, de Sant
Joan, de Sant Sebastià, que acabarà engolida pel col·legi de la Companyia de Jesús. Parlen
de l’hospital de Sant Marc, per a pobres malalts, de la seua administració, del míser
mobiliari, i de l’obra nova amb la qual Francesc farà mèrits per afegir un dia el seu nom al
de l’evangelista. Fan el seguiment de les “obres públiques”, de la nova muralla amb la qual
Francesc tancarà la Vilanova, desprotegida des del seu origen a finals del segle XIV, de la
sèquia “de mossèn March” i l’assut de Vernisa, malmesos per la pluja, en les costoses
reparacions dels quals els jurats no volen que el poble pense que “se mengen els diners”.
La indefugible realitat agrària de la Safor troba espai a balquena en el manual. I la
inquietud per abastir el poble d’aliment. Gandia té una “cambra dels forments” proveïda
amb gra “foraster” (de Castella), “de la mar” (Sicília, Sardenya), “de la terra” i “de
muntanyes” (Morella i el Maestrat, Llutxent, Planes). Cal comprar-lo al millor preu
possible, transportar-lo, estotjar-lo, procurar que no es faça malbé, i fer-ne “partició” quan
cal renovar-ne les existències. I, a més, regular la seua transformació, perquè els forners
vilatans (els “flequers”), que pasten pa “de doblers” o “de quarterons”, no perpetren els tan
temuts -i sembla que sovintejats- fraus i contravencions als impostos i les lleis locals.
Fent costat al pa hi ha el vi, blanc i vermell. S’han de fer diversos escandalls
(recompte d’existències) per evitar que s’acabe. La gent ne beu en quantitat, i si només
queden uns pocs cànters cal entrar-ne i aforar-lo. Preferentment vell, perquè a l’octubre de
1545, com “els feya mal”, alguns veïns refusen beure vi novell, i en no trobar d’altre,
s’allarga el permís de portar-ne de fora. I falta la carn, de cabró i de moltó, el impost sobre
la qual és una de les principals fonts d’ingressos fiscals, utilitzada sobretot per a pagar els
interessos del deute censal i les despeses extraordinàries. Com diuen els mateixos
consellers, segons els anys es posa més o menys preu, atenent a “les necessitats que la vila
té”.
3

I el sucre? Tan sols una vegada es citen les canyamels, el gener del 1542, quan les
aigües han “enroïnnat la sèquia de dellà lo riu, la qual ve a Gandia y a Oliva, e axí mateix lo
riu se hera molt afondat”. Les reparacions urgeixen, car el temps de plantació s’acosta.
Això, i les poques aparicions del sucrer Joan Bris, és tota la referència al producte
comercial que ocupa les millors terres del regadiu i que sosté en aquell moment les hisendes
de molts nobles valencians. Els camperols saben que el seu nodriment passa per seguir
confiant en la tradicional dieta mediterrània, que el sucre no els salvarà si arriba una
carestia. Potser per això Pere Fergí, també dit Obaidal, i Lluc Guitart, obrer de l’ermita de
Sant Joan, es barallen per la possessió d’un garrofer, de nom “el garrofer geperut”, atribuït
finalment pels jurats a Fergí, morisc, per davant de Guitart, cristià vell.
Mentre tots aquests episodis tenen lloc, al seu palau, els ducs Borja tenen prou amb
mantenir l’estatut guanyat amb els diners procedents de Roma, fa més de mig segle. Altres
llinatges antany poderosos, d’antic arrelament al territori, han sucumbit per la incapacitat
d’adaptar-se als canvis i afrontar uns endeutaments fabulosos. La monarquia del cinc-cents
ha variat respecte de segles anteriors, i si d’una banda arrecera els fidels, de l’altra fa difícil
mantenir-se al seu entorn, més ara que l’emperador hispànic és el cèsar del món cristià.
Joan II ha de demanar ajuda al consell per les despeses “tant grans que havia fet” en
l’armada contra Alger. Li aproven per unanimitat un donatiu de cent ducats, que voldrien
que foren “mil, si poguessen”, però el senyor ha de saber “Gandia com estava pobra”.
No és major problema, però. Des que els documents ho permeten, és possible intuir
una -relativa- complicitat entre ducs i prohoms gandians. Els primers tenen per costum
ocultar crèdits personals sota censals posats a nom de la vila, amb l’excusa de l’adquisició
de forments. Per la seua part, l’oligarquia local, malgrat les fingides objeccions inicials i la
simulada condescendència final amb les demandes, mostra repetidament “la bona voluntat”
i la predisposició “a servir a sa senyoria en tot lo que·ls manàs”, a canvi, això sí, dels favors
que ara i adés es puguen presentar. L’octubre del 1542 es busca a València ciutat un préstec
de 30.000 sous, dels quals 9.000 seran per a comprar forment, i la resta per al duc Joan. Ara
bé, s’han trobat amb el problema que ningú vol lliurar els diners “sens licència del senyor
marqués”, és a dir, sense el permís de Francesc de Borja, que tot just tres mesos després
haurà de succeir el seu pare.
El 10 de gener del 1543, el consell de Gandia decideix repartir entre els seus oficials
les gramalles que simbolitzen el dol per la mort de Joan II; dos més que en anteriors
ocasions, perquè el dol “és major”. El dia abans, després que el duc expirés a les nou de la
nit, els jurats no s’havien demorat a enviar un missatger a Barcelona, on Francesc exercia
de virrei de Catalunya. Anys a venir, al mateix Francesc se li faria “dol de raixa”, antiga
tela d’especial qualitat emprada també en la mort el 1592 del seu fill Carles. A contracor,
segons sembla, Francesc tornaria a Gandia el maig del 1543, per encetar una estada de set
anys, breu però intensa.
A més de per haver-lo abandonat a la recerca de la seua vocació religiosa, el ducat
de Francesc es caracteritza per la febril escomesa constructora. Francesc amplia l’hospital,
edifica la Universitat, clou el barri extramurs de la Vilanova i intervé també en el convent
de Santa Clara, sojorn de tantes dones de la família. És la fàbrica de la muralla la que millor
queda registrada en el present volum. La tasca, llarga i costosa, afectarà dramàticament el
4

mateix teixit urbanístic de la vila, i malgrat els vassalls responen durant les obres a les
seues peticions d’ajuda, Francesc els reclamarà en el testament part de les despeses. Les
discrepàncies tenen origen en diferents versions d’una vella concòrdia signada entre vila i
ducat en època de la duquessa Maria Enríquez, i en la insistència del consell gandià que les
obres en els murs han pertocat sempre als senyors.
S’aprecien més canvis mentre Francesc exerceix de duc. Un és la fi de la tolerància
envers la prostitució, que des de mitjans del segle anterior mereixia un tractament
“administratiu” per part dels jurats municipals. Les prostitutes ja no s’exhibeixen orgulloses
pels carrers, sinó que acaben els seus dies a l’hospital de pobres. Com Beatriu, que el maig
de 1545, ja malalta, mana fer inventari de les seues pertinences, on crida l’atenció una
respectable porció de fina roba. Són dies de lluita religiosa a Europa, i Francesc assumeix
íntimament la defensa del catolicisme, que a més d’acabar amb laxituds morals, vol també
protegir dels atacs dels pirates barbarescos i de les forces turques que amenacen les costes
de l’imperi. Les seues ànsies fortificatòries, manifestades abans a Catalunya, les traspassa a
Gandia amb l’obsessió per murar la Vilanova, enfront de la qual s’hi assenta l’atapeït raval
de població sols nominalment cristiana. Com a complement a les defenses estàtiques, la
“guarda de la mar”, vigilància a cavall de les platges entre Xeraco i Piles, pertoca a la vila, i
és un dels dispendis extraordinaris sufragats amb la cisa de la carn.
Altra evidència és que la substitució lingüística, apuntada amb Joan II, avança
inexorable, potser no al carrer, però sí als despatxos. En castellà escriuen els jurats a
Francesc de Borja quan el seu pare deixa el món, i en la mateixa llengua contesta ell, de
Barcelona estant. Alhora, els personatges castellans es fan més de notar. De vegades se’ls
esmenta com a tals en citar-ne el nom, o bé se’ls identifica simplement com a “forasters”.
Alguns exerceixen la seua professió i assisteixen a les sessions del consell general, altres
han arribat a càrrecs d’importància o formen part del capítol de la Col·legiata. Són els
signes del temps, als quals els copistes locals es resistiran fins a la Guerra de Successió a
principis del XVIII. El notari Benet Monroig, “escrivà de jurats”, és responsable
pràcticament únic de la redacció dels fulls transcrits, feta en un valencià acurat i precís, un
poc més apropat a l’actual que el de la centúria anterior.
Els filòlegs hi trobaran tema d’estudi, i els historiadors moltes més dades d’interés,
a banda de les descrites. Per exemple, informació de primera mà sobre la cultura material
(vestits, mobles, ferramentes), el sistema impositiu, els costums agrícoles, el preu dels
productes, els oficis de la gent, o el nom de paratges hui soterrats pels eixamples urbans.
També una extensa relació dels cognoms gandians del segle XVI, que pot contrastar-se amb
les llistes més antigues conservades, del XIII i del XIV, elaborades per Enric Guinot en el
seu treball Els fundadors del regne de València, publicat el 1999. Molta, al capdavall, de la
“lletra menuda” de la Història, aquella damunt la qual descansen les cal·ligrafies majors.
Criteris de transcripció
Han estat els següents:
5

- la separació o unió de paraules, l’accentuació, l’ús de majúscules i minúscules i la
puntuació d’acord amb els criteris actuals.
- l’ús de claudàtors per a les paraules de transcripció dubtosa, les il·legibles i les
llacunes al text.
- els espais en blanc deixats per l’escrivà s’han indicat en cursiva entre parèntesi: (en
blanc).
- els errors de l’escrivà s’indiquen amb (sic) o es remet a la nota a peu de pàgina per a
la seua comprensió. Hem optat, no obstant, per reduir al màxim la utilització de
(sic) i restaurar les omissions.
- la regularització de u/v, i/j.
- la simplificació de les consonants dobles inicials.
- la substitució de ll per l·l quan sona com l doble.
- la indicació amb el punt volat de les elisions que hui no tenen representació gràfica:
que·s, que·ns, etc. En canvi, els pronoms aglutinats amb la paraula anterior s’han
transcrit sense el punt: que us, que y, etc.
- l’ús d’apòstrof i de guionet per separar els enclítics i proclítics segons les normes
actuals.
- hem emprat la dièresi segons la normativa actual, excepte quan apareix “h” escrita
entre vocals, o en el cas de la “y”, considerada sempre com a consonant, i tampoc
no accentuada.
- van en cursiva els barbarismes i les paraules en llatí.
- s’indiquen en nota a peu de pàgina les paraules i paràgrafs ratllats o subratllats, les
explicacions de paraules dubtoses i les equivocacions de l’escrivà.
- els interlineats han estat situats al lloc que els pertocava.
- no s’han indicat els mots repetits.
Text.
(1r) Nota: Se advierte que en estos libros de concejos se solían poner las
providencias gubernativas que ocurrían, como de establecimientos, ventas,
avecindamientos, pólizas, etcétera.
6

(1v en blanc)
(2r) Concejos de Gandia, desde el año 1541 hasta 47: ambos inclusive.
Nota: en este libro se enqüentra cómo el cequiero de la otra parte del Río de Alcoy
sacaba prendas en Beniarjó, por fraudes de agua, y se vendían en Gandia.
Consta asimismo en la Corte de la Governación de Valencia, el año 1498, hallarse
un proceso de la villa de Gandia contra Doña Beatriz Ros, señora de Beniarjó i Pardines,
a quien el cequiero de Gandia executó i sacó prendas por haver tomado el agua de la
Acequia Madre sin licencia de dicho cequiero.
(2v en blanc)
(3r) Iesus, [Marie] filius.
Primera mà de tots los consells e actes dels magnífichs justícia, jurats e consell de la
vila de Gandia, qui foren elets en la vespra de Pascua de Pentecostés, que comptàvem
quatre del mes de juny del any MDXXXXI, segons consta de la elecció de aquells ab acte
rebut per lo discret en Francés Joan López, notari tunch scrivà dels dits magnífichs jurats.
Justícia: Anthoni Ros.
Lochtinent de justícia: Gaspar Fuster.
Jurats: Francés Joan Tortosa, Francés Joan Martínez, Melchior Monroig, Joan Pérez.
Síndich y racional: Berthomeu Cabrera.
Cambrer: Pere Tristany.
Obrer de la seu: Loís Colomer.
Administrador del spital y pare de òrfens: Francés Joan Genís.
Scrivà d[e jurats]: Benet Monroig, notari.
(3v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo primo die
vero intitulata sexta mensis iunii que era lo segon dia de Pascua de Pentecostés, com fossen
congregats e ajustats dalt en la sala de la vila de Gandia los reverent mossèn Pere Cisternes,
ca(non)ge de la sglésia col·legiada de Gandia e sindich de aquella, e los magnífichs micer
Jaume Serra, doctor en cascun dret, procurador general e balle de la vila e ducat de Gandia,
en Anthoni Ros, ciutadà, justícia, en Francés Joan Tortosa, Francés Joan Martínez,
Melchior Monroig e Joan Pérez, jurats de la vila de Gandia, elets en lo present any mil
DXXXXI fenint en mil DXXXXII, e en Berhomeu Cabrera, síndich y racional de la vila de
Gandia, sobre la elecció que·s havia de fer de administrador del spital de la present vila de
Gandia e pare de òrfens. E convocat a mi, Benet Monroig, per auctoritat real notari públich
e scrivà dels dits magnífichs jurats, manaren a mi, dit notari e scrivà, que legís e publicàs la
capitulació feta sobre la elecció del dit administrador e pare de òrfens de dita vila, e aquella
aprés insertàs e continuàs en lo present libre. La qual dita capitulació per mi, dit notari y
scrivà, davant los dits reverents mossèn Pere Cisternes, síndich, e magnífichs micer Jaume
Serra, Antoni Ros, Francés Joan Tortosa, Francés Joan Martínes, Melchior Monroig e Joan
Pérez fonch lesta ab clara e intel·ligible veu, e publicada de la primera línea fins a la
darrera, inclusivament, la qual és del thenor inmediate següent:
Capitulació ordenada per los magnífichs justícia, jurats e consell de la vila de
Gandia sobre lo regiment e administració del spital de la dita vila.
Primo, ordenam haja de ésser lo dit spital regit e administrat per un jurat de la
present vila, la elecció del qual se haja de fer cascun any en la forma següent, ço és, que lo
7

dia de Pascua de Pentecostés, aprés vespres, se hajen a juntar en la sala de la present vila lo
reverent degà o síndich de la seu e lo procurador general, justícia e jurats e racional de la
present vila. Y essent junt[s], segons lurs conciències, hajen a elegir e nomenar en
administrador del dit spital hun jurat de la present vila dels que exiran, ab que no sia lo
qui·s diu jurat en cap. Lo qual dit jurat axí elegit sia obligat, sots pena de cinquanta
morabatins d’or e de altres penes a arbitre de sa senyoria imposadores, regir e administrar
dit offici lo dit any, tota excusació remoguda. Les quals penes sien aplicadels (sic) al dit
spital.
Ítem, si per cas entre les dites eleccions y haurà discòrdia sobre la persona que se
haurà de elegir, ço és, que alguns diran e votaran que sia hun jurat, e altres altre, en tal cas
ordenam que lo qui tendrà més veus, aquell sia vist ésser elegit per tots y sia obligat a regir
dit offici segons damunt és dit.
(4r) Ítem, ordenam que lo dit administrador no puxa ésser elegit de altres persones
sinó tan solament dels dits tres jurats. Exceptam, emperò, que si a tots los dits electors
aparrà per alguna causa o causes ésser més útil y expedient a la administració del dit spital
fer elecció de alguna altra persona de la present vila qui no serà jurat, que en tal cas, essent
tots conformes en aquest parer, puxen fer elecció de la persona que·ls parrà e ben vist los
serà. Però si algú o alguns dels dits electors en asò contradirà, no·s puxa fer elecció sinó
dels dits tres jurats.
Ítem, ordenam que lo dit elegit en administrador sia pare dels òrfens en lo dit any,
per quant los officis tenen conformitat y se acostumen regir per una sola persona en la
present vila.
Ítem, perquè en totes maneres dita elecció se faça, ordenam que si algú o alguns dels
dits electors no yrà a la dita elecció essent cridat, que per cascuna vegada que cridat serà y
refusarà o diffugirà de anar, encòrrega en pena de vint sous applicadors al dit spital, y en tal
cas la dita elecció se haja de differir per al dia o dies següents que còmodament se porà
juntar.
Ítem, ordenam que encontinent aprés de ésser feta la elecció, lo tal elegit en
administrador e pare dels òrfens jure en poder del justícia de la present vila que bé y
lealment se haurà en lo regiment e administració dels dits officis.
Ítem, ordenam que lo dit nou administrador sia obligat a rebre los censals e béns del
spital ab inventari, per ço que f(r)au no s’i p[u]xa fer. E si no u farà, fenit lo any sia obligat
a dar conte y rahó segons lo inventari que serà stat fet per son predecessor sobre los béns
del dit spital, y segons se porà mostrar per lo conte de aquell.
Ítem, ordenam que si lo dit administrador, per oblivió o frau, dexarà de inventariar
alguns béns o qualsevol cosa que sia del dit spital, y en lo conte que darà no farà menció de
aquella, essent pervenguda en lur poder, que en tal cas, ultra de restituhir aquella, sia
encorregut en pena del quatre tant com valrà la tal cosa. La qual pena sia aplicada al dit
spital.
Ítem, ordenam que fenit lo any, lo dit administrador sia obligat dins hun mes donar
compte y rahó de dita administració davant los dits reverents degà o síndich, procurador
general, justícia e hun jurat, y no puxa lo dit compte ésser rebut, ni diffinit lo dit
administrador, sens les dites quatre persones.
Ítem, ordenam que si lo dit administrador del dit spital no (4v) donarà compte ab
paga dins lo dit mes, puix ne sia estat request, en tal cas puxa ésser executat en tota la
entrada o renda que lo dit spital tendrà, no obstant que diga y al·legue que ha despés moltes
8

quantitats o tota la renda que ha rebut del dit spital, salvant-li emperò dret per altra instància
per a poder recobrar tot lo que provarà justament haver despés.
Ítem, perquè lo administrador, ab diffugis e cavil·lacions, no tinga los béns e dinés
del dit spital, e tinga per bé de restituhir tota la quantitat que restarà en son poder finit lo
any de lur administració, ordenam que passat lo dit mes dins lo qual té a donar conte y
paga, sia obligat a pagar al dit spital ratione interesse et pena, a rahó de tres sous per liura
per tot aquell temps que estarà de no pagar dita quantitat.
Ítem, perquè lo administrador qui per servey de Déu y descàrrech de sa consiència
no voldrà complir lo que serà obligat segons damunt és dit sàpia que ab rigor de justícia o
ha de complir ab tot effecte, ordenam que la execució de dites coses sia real y lo dit
administrador puxa y deja ésser executat en béns e persona sens solemnitat ni dilació
alguna, com en béns reals e fiscals és acostumat fer. La qual execució hajen e sien obligats
fer los dits procurador general e justícia, o l’altre de aquells qui request ne serà.
Ítem, perquè dites coses vinguen a efecte, ordenam que si los dits procurador
general e justícia, essent requests ab tot effecte, no hauran executat la quantitat que deurà
dit administrador dins hun altre mes aprés lo primer mes del compte, que en tal cas sien
obligats de sos béns propis pagar tot lo que lo dit administrador serà obligat. La qual
execució contra los dits procurador general e justícia, o l’altre de aquells qui negligent serà,
sia real y se haja de fer (5r) per sa il·lustríssima senyoria o per altri havent son poder, tota
dilació remoguda. Salvam, emperò, als dits procurador general e justícia dret per a recobrar
del dit administrador la quantitat que per aquell pagaran.
Ítem, perquè en la elecció que se farà del dit administrador los dits electors y posen
persona de conciència y abonada, e tal qual convé al servey de Déu y bona administració de
dita casa, ordenam que si lo dit administrador era pobre, y feta execució en béns de aquell
no·s trobàs de què fos pagat lo dit spital, en tal cas los dits electors sien obligats pagar de
sos propris béns tot lo que aquell tal administrador restarà deutor, e que la tal execució
contra los béns dels dits electors en lo dit cas sia real y se haja de fer y manar efectuar per
sa il·lustrísima senyoria o per altri havent sobre açò poder.
Ítem, ordenam que si en lo compte que lo dit administrador darà se mostrarà sobrar
alguna quantitat, que en tal cas los dits jutges que rebran e diffiniran dit compte tinguen
poder e facultat de convertir o provehir, e manar que per lo nou administrador sia
convertida aquella tal quantitat en algun censal o censals per a obs del dit spital.
Ítem, perquè lo dit administrador en alguna part sia satisfet de sos treballs, ordenam
que haja per son salari, per los treballs de la administració de son any, cent sous, e·n puxa
haver més.
Ítem, perquè los dits electors e officials tinguen notícia de dites coses e no·s puxen
scusar per ignorància, ordenam que cascun any, lo dia e hora de la elecció del dit
administrador, ans de elegir aquell sien legides e publicades per lo scrivà del magnífich
consell les presents ordinacions, en presència del dits officials y electors.
Ítem, per quant per a validar de dites ordinacions y efectuar aquelles y ha necessitat
que lo molt il·lustre senyor duch les conferme y mane als dits reve(re)nts degà e (5v)
síndich, e a son procurador general e altres oficials, tinguen e observen aquelles, per tal,
ordenam sia suplicat a sa senyoria que per lo que toca al servey de nostre senyor Déu e bon
regiment de la dita casa, li plàcia confermar dites ordinacions e manar a les dites persones e
altres que tinguen, observen y efectuen aquelles sots certes penes a arbitre de sa senyoria
imposadores, y que en lo cas que la execució de dites coses tocara a sa senyoria, li plàcia
9

fer tal provisió qual convé al servey de nostre senyor Déu y beneffici del dit spital,
encarregant la conciència de sa senyoria sobre dites coses.
E lesta e publicada la dita e preincerta capitulació, encontinent los dits reverents
mossèn Pere Cisternes, canonge e síndich de la sglésia col·legiada de Gandia, e magnífichs
micer Jaume Serra, doctor en cascun dret y procurador general, en Antoni Ros, justícia, en
Francés Joan Tortosa, Francés Joan Martínez, Melchior Monroig e Joan Pérez, jurats, e·n
Berthomeu Cabrera, síndich y racional, aprés de entre si haver conferit per algun spay de
temps, inseguint la forma e thenor de la dita capitulació, elegiren e nomenaren en
administrador del spital e pare dels òrfens de la dita vila de Gandia al honorable en Francés
Joan Genís, mercader, vehí e habitador de la dita vila, en lo present any MDXXXXI finint
en MDXXXXII. Lo qual, com fos cridat per los dits reverent e magnífichs electors, e
notifficada ad aquell la dita elecció, acceptant descàrrech e administració del dit spital e
pare de òrfens de la dita vila iuxta la sèrie e thenor de la damunt dita capitulació, jurà en
poder e mà del dit magnífich en Anthoni Ros, justícia de la dita vila, a nostre senyor Déu
Jesucrist e als sants quatre evangelis de aquell, de la sua mà dreta corporalment tocats, e
promés en virtut del dit jurament haver-se bé e lealment en dit offici de administrador e
pare de òrfens de dita vila, e fer e complir totes les coses que a bon administrador
pertanyen. De totes les quals coses e sengles de aquelles los dits reverent e magnífichs
electors requeriren a mi, dit Benet Monroig, notari, scrivà dels dits magnífichs jurats e
consell de la dita vila de Gandia, los ne rebés carta pública, la qual per mi, dit notari, los
fonch rebuda los damunts dits dia, mes e any.
Presents foren per testimonis a les dites coses en Joan Climent, abaxador, e mestre
Antoni Ximeno, corredor, habitadors de Gandia.
(6r) Ací appar y se mostra la nòmina dels concellers que foren elets per los
magnífichs procurador general de la vila de Gandia, justícia e jurats de aquella, en lo
present any MDXXXXI finint en DXXXXII.
Primo, Francés Joan Genís, Loís Colomer, Pere Tristany, Miquel Fuster, Luch
Guitart, Sebastià Calderó, Pere Vilalonga, Jaume Diego, Nofre Culla, Pero Pérez Salelles,
Pere Albert, Francés Ribera, Simeón Sunyer, Jaume Salelles, Ferrandis, gendre de Jeroni
Andreu, Hieroni Barbastre, Gaspar Lluna, Nofre Agramunt, Bernat Arnau, Joan Toscà.
(6v) Die VIII mensis iunii Anno a Nativitate Domini millesimo DºXXXXIº.
Lo inventari de la roba del spital de la vila de Gandia, fet en presència dels
magnífichs en Francés Joan Tortosa, Melchior Monroig e Joan Pérez, tres dels jurats de la
dita vila, y d’en Francés Joan Genís, administrador de dit spital.
Primerament, en lo dormidor del dit spital, foren atrobats set lits de posts ab sis
matalafs, ço és, los sis cascú ab hun matalaf y huna màrfega, ab dos flaçades cascun, y en la
hun lit y havia dos flaçades damunt les posts, que totes les dites flaçades són catorze, les sis
de les quals són molt dolentes y totes casi squexades. Ítem, en la cambra de les dones, foren
atrobats dos lits de posts, la hu ab cinch po(s)ts y dos matalafs, y l’altre ab quatre posts y
dos matalafs, y dos flaçades blanques cascú, huna vana. Ítem, en la cuina de dit spital se
trobà lo següent, ço és, tres ferros, dos paelles, tres calderes, la una molt vella, les altres
rahonables, la huna gran y l’altra chica. Ítem, en la primera cambra del dormidor de baix, se
trobà hun lit de po(s)ts ab dos matalafs, hun lansol e hun coxí y una flaçada. Ítem, en la
segona cambra de dit dormidor, dos lits de posts ab cinch posts cascú y dos matalafs, dos
flaçades y hun coxí cascun lit, y dos lansols cascú y hun cofre gran. Ítem, en la tercera
10

cambra de dit dormidor, se trobà dos lits de po(s)ts ab cinch posts la hu y l’altre quatre, ab
dos matalafs cascú, y dos flaçades la hu y l’altre huna. Ítem, en lo pati, hun foguer de ferro
gran, huna corriola en lo pou y hun poal de coure. Ítem, en lo dormidor de dalt, primo, en la
cambra nova, hun lit de posts ab cinch posts, dos matalafs de llana, nous, dos lansols y huna
flaçada cardada, nova. Ítem, en la primera cambra de dit dormidor, hun lit ab quatre posts,
dos matalafs de llana e huna flaçada blanca. Ítem, en la segona cambra de dit dormidor, dos
caxes quasi noves, planes, dins les quals fonch atrobat lo següent: primo, tres vànoves casi
noves, dos papalons, la hu de llens l’altre de fil en pua, hun parell de llansols prims que
donà na Rrosa. Ítem, dènou parells de llansols usats. Ítem, sis parells de llansols nous que
ha fet Jaume Telló. Tots los quals lansols, compresos los que damunt stan scrits per les
cambres, són en número cinquanta y huit lansols, com dels que y havia més se’n són desfets
tres parells per a benes als malalts y a teles. Ítem, dins en la altra caxa y a lo següent: primo,
tres tovalloles, dos tovalletes de taula, hun davantlit ab listons blaus, quatre coxineres
noves, dos coxineres noves que donà lo paborde vell. Ítem, una tovallola ab listes blaves y
hun coxí de fluxell. Ítem, quatre coxins que féu Colomer. Ítem, hun altre cofre vell, una
vànova molt vella, unes samarres velles, huna cota de pardillo que ha dat lo senyor duch.
Ítem, un altre cofre c(h)ich, buit. Ítem, una raxa landada, vella. Ítem, hunes tovalles de
cànem, usades. Ítem, huna altra vànova, vella. Ítem, en la tercera cambra de dit dormidor,
hun lit de posts ab quatre posts y dos matalafs y huna flaçada. Ítem, un lit del hermità de
Sent Ana, ço és, hun matalaf y huna flaçada. Ítem, en la sglésia, fon atrobat lo següent:
primo, un plat de lautó que està (7r) en la làntia. Ítem, un caxó de fusta vella ab sa
tancadura e clau, la qual servix per als ornaments de la sglésia, y hun davantaltar de tela,
pintat.
Dictis die et anno.
Lo honorable en Joan Mingot, spitaler, e Caterina, sa muller, habitadors de Gandia,
gratis simul et insolidum confessa tenir en comanda la damunt dita roba contenguda en lo
damunt dit inventari, del honorable en Francés Joan Genís, administrador del spital, la qual
simul et insolidum prometeren tornar e restituhir aquella al dit administrador, present, etc.,
tota hora e quant per aquell serà request de restituhir-la. Pro quibus, et caetera, obligamus,
et caetera, renunciamus, et caetera. Et dicta Catherina iuravit et certifficata renunciavit
Velleyano dotique, et caetera. Actum Gandie, et caetera.
Testes Cristòfol Garcia, matalafer, e Pedro de Reynosa, de Gandia habitadors.
Die septima mensis iunii Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXIº.
Lo honorable mestre Guillem de Torres, pedrapiquer, habitador de la vila de Alzira,
resident de present en la vila de Gandia, gratis promet als magnífichs Francés Joan Tortosa,
Francés Joan Martínez, Melchior Monroig e Joan Pérez, jurats de la dita vila de Gandia,
que de así a per tot lo mes de juliol primervinent donarà acabada l’asut de Vernisa, ço és,
aquella part de l’asut que lo dit riu de Vernisa ha romput. E axí mateix, engafarà o posarà
gafes en tota aquella part d’esut (sic) que li és stat senyalat, ço és, del quexer de la cèquia
fins allà hon li és stat senyalat, en cascuna pedra de les que no apleguen al mig, huna gafa,
y en la part damunt devés lo riu huna gafa en cascuna pedra, les quals an de pendre tres dits
de fondo y emplomar-les. Les quals dites gafes ha de pagar la vila, y lo plom. E axí mateix,
promet rebosar les pedres que stan descarnades de la hun cap de l’asut fins al altre, per a
rebosar les quals la dita vila li haja de dar hun almodí de calç. Per lo qual stall està consertat
que la dita vila, ho los dits jurats per aquella, li han de dar quinze liures pagadores en tres
terces eguals, ço és, la primera en comensant la obra, la segona quant seran al mig de dita
11

obra, y la tercera y darrera quant auran acabat dita obra. Ab tal pacte y condició que la dita
vila sia obligada de sercar totes les pedres que ha arrancat dit riu y pujar-les-i damunt l’asut
a ses despeses. E si per cas alguna pedra faltava que no·s trobàs o que fos rompuda, que lo
dit mestre Guillem de Torres la haja de fer ab que la dita vila li haja de pagar lo que valdrà.
Totes les quals coses lo dit mestre Guillem de Torres prometé complir ab tot efecte, tot lo
que [damunt] se conté y per ell és fahedor, sots pena de cent sous, etc. E ultra la dita pena,
vol que la dita vila, e los (7v) jurats per aquella, puxen fer fer tota la damunt dita obra a
despeses del dit mestre Guillem. E volgué que lo present acte fos executori, ab totes ses
clàusules acostumanes (sic) posar en semblants actes, ab jurament, etc. Y per ço, prometé,
etc., obligà, etc. E com fosen presents los dits magnífichs jurats a les dites coses, y
acceptant la dita promesa per lo dit mestre Guillem a ells feta, prometeren de complir tot lo
sobredit, y per ço obligaren en los dits noms, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes a les dites coses Jaume Aparici, abaxador, y Cristòfol Garcia, matalafer,
habitadors de Gandia.
(Al marge esquerre: Vide ultra in [presetenti] pagina sub + tali signo +). Die IIII
iulii DXXXXI, fonch feta venda per la cort dels magnífichs jurats, en públich encant,
mijançant en Anthoni Ximeno, corredor públich, a instància y requesta de Joan Soriano,
cequier deçà lo riu, com a béns de la viuda na Vidala o de Jeroni Pellicer, dels lochs de
Palma o Ador, de una palmella blava, clara, XX-y-dosena, a mestre Pere Mexíes, com a
més de preu donant, per preu de XI lliures X sous, per obs de ésser feta paga a dit cequier,
en paga rata del que se li deu de certes calònies que molts particulars de dits loch(s) són
cayguts, la qual se és presa en dita vila y a cinch jorns venuda.
Al honorable lo justícia dels lochs de Palma y Ador. De nosaltres, los jurats de la
vila de Gandia, saluts e honor. En lo dia de huy, per part e a instància del honorable en Joan
Soriano, cequier de deçà lo riu, per la nostra cort és stada feta venda de dos palmelles com a
béns de la viuda na Vidala o de Pellicer, dels dits lochs de Palma y Ador, la huna palmella
vint-y-dosena, blava, clara, a Pere Mexíes, de aquesta vila, per preu de onze liures moneda
reals de València, e l’altra palmella tanbé vint-y-dosena, blava, scura, a mestre Berthomeu
Camarena, sastre de aquesta vila, per preu de deu liures y deu sous, tanbé com a béns de
dita viuda Vidala, e de huna altra palmella vint-y-dosena de (en blanc) Vidal, del loch de
Ador, a mestre Pere Cristòfol, perayre de aquesta vila, per preu de deu liures y deu sous.
Les quals dites penyores són stades fetes per dit cequier en fadiga de justícia vostra en la
dita vila de Gandia, inseguint lo costum y pràtica antiquíssima de la dita vila, per obs de
ésser feta paga a dit cequier requirent de les quantitats a ell degudes e pertanyents per rahó
de les penes que són encorreguts molts dels habitadors dels dits lochs de Palma e Ador per
haver romput moltes y diverses vegades lo quexer de la cèquia vulgarment dita del Alfàs de
Palma, la qual és pròpria dels hereters deçà lo riu de la present vila e los hereters del Alfàs
de Palma, e per haver pres la aygua per regar terres prohibides, et etiam per haver passat
aquella de una cèquia en altra, y encara per haver regat de aquella en dies que no tenien
tanda. Les quals dites penyores són estades venudes a cinch jorns per a poder-se quitar,
segons se acostuma fer en semblants vendes en les corts de la dita vila. E per part de aquell
volent portar a execució la dita venda, som estats resquests les fecem intimar a de qui són
perquè tinguen notícia de dita venda e puxen recobrar aquelles dins los dits cinch dies si
volran, pagant lo preu de aquelles e mesions. Per ço, instant y requirent dit Joan Soriano,
cequier, en deute e subsidi de justícia requerim e de part nostra pregam que en loch nostre e
per nós intimeu, e per misatge de vostra cort intimar façau la dita venda de les dites
12

penyores als senyors de aquelles eo ad aquelles persones qui us parexerà, per a que de les
dites coses ne tinguen verdadera notícia, restituint-nos, etc., com siam prests, etc. Datum
Gandie die quarta mensis iulii Anno a Nativitate Domini MDºXXXXIº.
Die quinta mensis iulii Anno a Nativitate Domini millesimo DºXXXXIº, Jaume
Calbó, porter, retulit ell, en lo dia de huy, haver presentat la present letra al justícia de
Palma en lo loch de Ador, lo qual, legida dita letra, vingué davant lo balle de Beniarjó, y en
presència sua respòs que no la tenia per intimada, per ço com pretenia que les penyores que
havien venudes no heren ben vendues, e li restituhí la present letra, no volent-li fer
responsiva.
(8r) Al magnífich lo balle dels lochs de Beniarjó e Pardines, constituhit dins los
generals tèrmens de la vila de Gandia. De nosaltres, los jurats de la vila de Gandia, saluts e
honor. En lo dia de huy, per part e a instància del honorable en Joan Soriano, cequier de
desà lo riu, per la nostra cort és stada feta venda de hun rocí de pèl rosello com a béns de
(en blanc) Gayo, del dit loch de Pardines, a Loís Leonart, laurador de aquesta vila, per preu
de deu liures y deu sous reals de València, y de una somera de pèl negre com a béns de (en
blanc), de dit loch de Beniarjó, a Joan Serra, de aquesta vila, per preu de dos liures. Les
quals dites penyores són stades fetes per dit cequier en fadiga de justícia vostra en lo terme
de la dita vila de Gandia, inseguint lo costum y pràtica antiquíssims, per obs de ésser feta
paga a dit cequier requirent de les quantitats a ell degudes e pertanyents per rahó de les
penes que són encorreguts molts particulars de dits lochs per haver pres la aygua de la
cèquia vulgarment dita del Alfàs de Palma, les quals dites penyores (sic) 1 són per a regar les
terres de dits lochs de Beniarjó e Pardines, la qual dita aygua és pròpria dels hereters deçà
lo riu de la dita vila e dels heretés de dit Alfàs de Palma. Les quals dites penyores són
stades venudes a cinch jorns per a poder-se quitar, segons se acostuma de fer en semblants
vendes en les corts de la dita vila. E per part de aquell dit cequier volent portar a execució
la dita venda, som stats requests les fecem intimar a de qui són perquè tinguen notícia de
dita venda e puxen recobrar aquelles, si volran, dins los dits cinch dies, pagant lo preu de
aquelles e mesions. Per ço, instant y requirent dit Joan Soriano, cequier, en deute e subsidi
de justícia requerim e de part nostra pregam que en loch nostre e per nós intimeu e per
misatge de vostra cort intimar façau la dita venda de les dites penyores als senyors de
aquelles o ad aquelles persones qui us parexerà si serà interés de aquells, per a que de les
dites coses ne tingau verdadera notícia, restituint-nos, etc., com siam promptes, etc. Datum
Gandie die V mensis iulii Anno a Nativitate Domini MDXXXXIº.
Die quinta mensis iulii Anno Domini MºDXXXXIº Jaume Calbó, porter, retulit ell,
huy, haver intimat la present letra al balle de Beniarjó, lo qual, legida aquella, respòs que no
la tenia per intimada, per ço com pretenia que les penyores que havien venut no heren ben
venudes, e li restituhí la letra, no volent-li fer responsiva.
(Al marge esquerre: Vide retro in precedenti pagina sub tali signo +). Die quarta
mensis iulii anno predicto MºDºXXXXIº fonch feta venda per la cort dels magnífichs jurats,
en públich encant, mijançant en Antoni Ximeno, corredor públich de dita vila, instant y
requirent en Joan Soriano, cequier de deçà lo riu, com a béns de la viuda na Vidala, de una
palmella de dit loch de Palma o Ador, blava, scura, a mestre Bertomeu Camarena, com a
més de preu donant, per preu de X lliures XI sous, per obs de ésser feta paga a dit cequier
1 El propi escrivà ha subratllat aquestes paraules.
13

del que se li deu per certes calònies que molts particulars de dit loch són cayguts, la qual se
és presa en dita vila, a cinch jorns.
Dicta die fonch feta venda per dita cort, en públich encant, mijançant dit corredor,
instant dit cequier, com a béns de Joan Vidal, del loch de Ador, de una palmella blava, vinty-dosena,
a mestre Pere Cristòfol, perayre de dita vila de Gandia, com a més de preu
donant, per preu de X lliures X sous, per obs de ésser feta paga a dit cequier del que se li
deu per certes calònies, a cinch jorns.
Predictis die et anno fonch feta venda per dita cort, en públich encant, mijançant dit
corredor, instant dit cequier, com a béns de (en blanc) Gayo, del loch de Pardines, de hun
rocí de pèl rosello, a Loís Leonart, laurador de aquesta vila, com a més de preu donant, per
preu de X lliures X sous, per obs de ésser feta paga al dit cequier del que se li deu de certes
calònies que ell, dit Gayo, y altres, són cayguts, a cinch jorns.
(8v) Iamdictis die et anno fonch feta venda per dit corredor y per dita cort, en
públich encant, a instància del dit cequier, com a béns (en blanc), del dit loch de Beniarjó,
de hun ase o somera de pèl negre, a Joan Serra, de dita vila, com a més de preu donant, per
preu de dos liures, per obs de ésser feta paga a dit cequier del que se li deu de certes
calònies que molts de dit loch són cayguts, a cinch jorns.
Die septima mensis iulii MDXXXXIº.
Lo honorable mestre Jaume Mascarell, ferrer, habitador del loch de Ador, del terme
de Palma, prometé als magnífichs jurats de la vila de Gandia, absents, y als balle de
Beniarjó, present, y als jurats de dit loch de Beniarjó, també absents, que de así a huit dies
primervinents donarà dos regants de aygua per lo tros de la cèquia que [havia] romput lo riu
de mossèn March, la qual ell, a ses despeses, ha de fer. La qual cèquia ha de comensar des
de la gola del riu fins a la segona olivera damunt lo marje que està devés la gola del riu, o
dotse pams menys. E axí mateix, promet que portada que haurà dita aygua, han de còrrer
huit dies dits dos regans de aygua, y si se rompia dins los dits huit dies, a ses despeses la ha
de tornar a·dobar. Y per açò donà per fermanses, ab ell e sens ell, et insolidum, a son jermà
Pere Mascarell y a·n Bernat Mascarell, de dit loch de Ador. E si no dava conclusió a dita
obra segons prometia, la dita vila o los jurats per aquella, y los de Beniarjó, a despeses del
dit Mascarell la puguen portar dita aygua segons té promés, e que li han de dar los dits
jurats y los jurats de Beniarjó per a dita obra cent y vint homes. E axí, volgué que lo present
acte fos executori, ab totes ses clàusules acostumades posar en semblants actes. Actum en lo
bancal damunt dita cèquia de mossèn March, prop la gola del riu, terme del loch de Ador.
Testes Antoni Vidal, de Palma, y Pere Scuder, del raval de la vila de Gandia.
Die X mensis iulii anno predicto MºDºXXXXIº los magnífichs jurats, essent al
partidor de la cèquia del Alfàs, prop la cèquia de mossèn March, ajustats ell(s) y lo cequier
de la cèquia de Vernisa, lo qual era Joan Soriano, ab molts particulars del loch de Palma y
de la vila de Gandia, ohits al dit cequier sobre les calònies que demanava que heren cayguts
los de Palma, y hoits als de Palma interessats, donaren dilació a cascuna de les dites parts,
ço és, al dit cequier y als hereters interessats, de deu dies per a dir y al·legar tot lo que
volguessen. Altrament, etc.
Testes Gaspar Colomer y Bernat Yvanyes.
14

Die XXI mensis iulii Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXIº lo honorable en Alonso
Domechich, olim (en blanc), testimoni produhit y donat per part de Pere Fergí, olim
Hobaydal, de l’Alqueria Nova, a efecte de provar que un garrofer que està prop de la falda
de Sent Juan ésser del dit Pere Fergí, lo y lliurà a nostre síndich. E dix que lo que ell,
testimoni, sab sobre la qüestió que té lo dit Fergí y lo obrer de la hermita de Sent Joan, que
és en Luch Guitart, és que en dies passats ha gran temps que véu pocehir y collir hun
garrofer, lo qual està a la coveta prop dita ermita, lo qual se diu lo garrofer geperut, a
Sabater, de Alcodar, lo vell, y aprés a son fill y a la viuda, muller del dit Sabater, y ara al dit
Pere Fergí, lo qual casà ab la filla del dit Sabater de Alcodar, ab altres garrofers que té allí,
que tanbé eren del dit Sabater. E açò dix saber.
Genere, et caetera, ultimo, et caetera, intimetur, et caetera.
Lo honorable en Joan Scrig, testimoni qui jurà, etc., e dix que lo que ell, dit
testimoni, sab sobre la damunt dita qüestió que és entre Pere Fergí y Luch Guitart, obrer de
Sent Joan, sobre hun (9r) garrofer, és que gran temps ha, éssent ell, testimoni, c(h)ich,
collint garrofes ab lo ermità que sellavós era de Sent Joan, véu collir lo dit garrofer geperut
que està prop de la coveta, a Sabater de Alcodar, lo vell, sens enpaig de ningú, ni de
l’ermità, y axí colliren tots los garrofers de dita ermita y dexaren aquell que collia dit
Sabater com a seu. Y aprés lo ha vist collir a son fill, y ara al dit Fergí, ab altres garrofers
que té allí, junt los quals garrofers li ha portat en dot sa muller, filla del dit Sabater. E açò
dix saber.
Genere, et caetera, ultimo, et caetera, intimetur, et caetera.
Dicta die.
Lo honorable en Pere Panchut, olim Sahat, del loch de Alcodar, testimoni qui jurà,
etc., e dix que essen(t) Paulo ermità de Sent Joan, al principi, quant entrà, collí garrofes dos
anys ab dit Paulo, y véu que colliren tots los garrofers que eren de dita ermita, y dexà aquell
garrofer que huy és de la qüestió, que·s diu lo garrofer geperut, per a que·l collís son amo. E
açò dix saber.
Genere, et caetera, ultimo, et caetera, intimetur, et caetera.
Die XXI mensis iulii DºXXXXIº.
Los magnífichs justícia (en blanc).
(9v) Die XXVIIII mensis iulii Anno a Nativitate Domini MDXXXXIº los magnífichs
en Francés Joan Martínes, Melchior Monroig e Joan Péres, tres dels jurats de la vila de
Gandia, ohits de paraula als honorables en Martí Marino, agent, de una, y en Gaspar Roger,
defenent, de part altra, sobre certa qüestió y differència que tenen per rahó de la peyta de
una casa que lo dit en Gaspar Roger ha venut al dit Martí Merino, la qual en dies passats
giraren, pretenent lo dit Martí Merino pagaria masa peyta, y lo dit en Gaspar Roger
pretenent lo contrari, dient que aquella casa, en dies passats li fonch girada al dit Martí
Merino ab quaranta liures peyteres, com en lo capatró de la peyta se troba que respon, y que
puix era girada de sa voluntat, les ha de pagar. Vist per los dits magnífichs jurats los dits
capatrons de la peyta de dita vila, axí lo nou com lo vell, vist que en dies passats eren dos
cases la dita casa, que pagava en dits capatrons les dites quaranta liures peyteres, vist lo
altre alberch que està lo dit Roger, que paga sis liures peyteres, vist lo acte del dit en Gaspar
Roger de dites dos cases, vist tot ço e quant feya a veure, provehixen y declaren la dita casa
de la qual és la present qüestió deure pagar les dites quaranta liures peyteres, restant al dit
en Gaspar Roger a pagar, sobre la casa que li resta, sis liures peyteres, si e segons en dits
15

capatrons més largament és contengut, lloant y aprovant lo girament de dita peyta que en
dies passats fonch fet. E axí o provehixen y declaren. Intimetur.
Die XXVII mensis iulii Anno MDXXXXIº los magnífichs en Francés Joan Martínes,
Melchior Monroig e Joan Pérez, tres dels jurats de la vila de Gandia, ohits als honorables en
Luch Guitart, abaxador, obrer de Sent Joan, y a Pere Fergí, olim Obaydal, de l’Alqueria
Nova, marit de Mateua, filla de Sabater, de Alcodar, sobre certa qüestió y differència que
tenen de hun garrofer, lo qual se diu lo garrofer geperut, que està a la coveta, dient lo dit
Luch Guitart que seria de la dita ermita de Sent Joan, e lo dit Fergí que seria seu. Vists los
testimonis donats per dit Fergí, mostrant com dit garrofer és del dit Fergí, vist tot ço e quant
feya a veure, provehixen y declaren que lo dit garrofer és del dit Fergí. Y per ço, ab los
presents scrits, lo y adjudiquen al dit Fergí eo a sa muller, per ésser filla del dit Sabater, de
Alcodar, neminam partem in expensis condemnando lata sententia.
Testes Cristòfol Salelles y Francés Joan Lópes, notari, de Gandia.
(10r) Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXIº die vero intitulata secunda mensis
augusti dalt en la sala.
Lo reverent mossèn Pere Sisternes, canonge e síndich de la sglésia col·legiada de
Gandia.
Justícia: Anthoni Ros.
Jurats: Francés Joan Tortosa, Francés Joan Martínez, Melchior Monroig, Joan Pérez.
Berthomeu Cabrera, racional.
Loís Colomer, Miquel Fuster, Ferrandis, gendre de Geroni Andreu, Jaume Salelles,
Nofre Agramunt, Luch Guitart, Hieroni Barbastre, Gaspar Lluna, Simeón Sunyer, Bernat
Arnau, Pere Tristany, Pere Vilalonga, Pero Pérez Salelles, Jaume Diego.
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, encontinent fonch proposat per lo
magnífich en Francés Joan Tortosa, jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era
perquè no ignoraven com ja erem en agost, y que era ja temps de parlar del provehir la
cambra el forment de dita vila, perquè en dita cambra no hi havia gens, y que no era bé que
la vila estigués axí. Y per ço, que mirassen ells lo modo que se havia de tenir en provehir
dita cambra, lo qual sia més còmodo y profitós per a dita vila, y que donassen poder a
alguna persona o persones perquè en lo modo millor y més útil que li pareixqués compràs
dit forment. Y per ço, que·s discorregués per tot lo consell perquè cascú, segons lur
conciència, digués sobre açò son parer, perquè ja·ls treyen hun partit de per al present de
vint cafisos de forment, y si·l comprarien per a poder-ne fer algunes farines y tenir-ho aquí
per fer acalar als que porten farines.
E feta la dita proposició per lo dit magnífich jurat en cap, discorrent per tot lo
consell, fonch determinat per lo dit consell unanimiter, nemine discrepante, que en respecte
del provehir la cambra per a tot l’any, que los magnífichs justícia e jurats de la dita vila
compren tot lo forment que·ls parexerà y al preu que·ls parexerà y que millor poran segons
ses conciències. Per a totes les quals coses donaren y atribuïren, com de present atribuïxen
y donen als dits magnífichs jurats ple e bastant poder per a comprar dit forment del modo e
manera que ad aquells ben vist los serà y que sia més útil y profit de la vila, la conexensa
del qual dexen a les conciències de aquells, puix ells són pares de la vila, y que elegixquen
la millor via y manera que per a dites compres millor los semblarà. Y en respecte dels vint
cafisos, que·ls trahuen venals, que si els par que se dega comprar, que·l compren per a fer
farines y vendre tantost per fer acalar als forasters, y si no, que no·l compren.
16

(10v) E axí mateix, fonch proposat per lo dit jurat en cap que ha gran temps que en
la vila de Gandia se pratica, y és pràtica molt antiga, de vendre lo carbó de carrasca a hun
real, y lo mesclat a catorse dinés, y que en aquest any present se sia seguit que lo mustasaf
ha aforat lo dit carbó, haven fretura d’ell, a més preu del que se hera acostumat, de hon se
hes abusada y rompuda la bona pràtica. Que si són de parer que se faça stablibent (sic)
conforme a la pràtica antiga, perquè tal stabliment no s·és trobat may, ab intervenció y
consentiment del molt il·lustre senyor duch. E axí fonch descorregut per tot lo dit consell y
tots unanimiter, nemine discrepante, foren de parer que se faça stabliment de nou seguint la
pràtica antiga, ço és, la carrasca a XVIII dinés y lo mesclat a catorse dinés, Y açò, ab dita
intervenció del dit il·lustre senyor duch.
Die XXIII mensis augusti Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo
quadragesimo primo en Anthoni Eximeno, corredor públich, haver venut, per la cort dels
magnífichs jurats, a instància de Pere Mexíes, almodiner, com ha béns de Jaume Torres,
carnicer, de una caldera (en blanc) per preu de sis sous y hu, com a més de preu donant, per
obs de ésser feta paga al dit Pere Mexíes per tres almuts de forment que deu del que li an
dat de la partició, a cinch jorns.
Die (en blanc).
Dicta die lo dit corredor retulit ell, en lo dia de huy, haver venut, per la cort dels
magnífichs jurats, a instància del dit Pere Mexíes, com ha béns de Loís Boluda, de hun
capuchó vell, per tres sous, a hun morisco de Xeresa, com a més de preu donant, per obs de
ésser feta paga rata de aquells (en blanc) que deu al dit Mexíes per huna barcella de forment
que deu de la partició, a cinch jorns.
Die (en blanc).
Dicta die lo dit corredor retulit ell, en lo dia de huy, haver venut, per la cort dels
magnífichs jurats, a instància del dit Mexíes, com a béns de Alonso Hernándes, de huna
dotsena de aludes per quatre sous a (en blanc), com a més de preu donant, en paga rata de
major quantitat que deu de dos barcelles de forment de la partició, a cinch jorns.
Die VI mensis septembris Anno a Nativitate Domini MDXXXXI en Anthoni
Eximeno, corredor públich, retulit ell, en lo dia de huy, haver venut, per la cort dels
magnífichs jurats, instant Martí Sanchis, peyter, com a béns de la viuda na Jordana, huna
madexa de seda groga, a Bernat Salelles, per preu de VII sous, com a més de preu donant,
per obs d’ésser feta paga al dit Martí Sanchis del que deu de la peyta del present any, a
cinch jorns.
Dicta die Jaume Calbó, misatge, retulit ell, en lo dia de huy, haver intimat a la dita
viuda na Jordana com la dita madexa de seda era venuda al honorable en Ber(11r)nat
Salelles, apothecari, per preu de set sous, intimant-li que dins cinch jorns paguàs al dit
comprador dit preu. En altra manera, passats aquells, serà venuda a totes passades.
Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo primo die vero
intitulata septima mensis septembris en presència dels magnífichs en Gaspar Fuster,
loctinent del magnífich en Anthoni Ros, ciutadà, justícia de la vila de Gandia, en Francés
Joan Tortosa, en Francés Joan Martínes, en Melchior Monroig e Joan Pérez, jurats de la dita
vila de Gandia, comparech personalment lo honorable en Hieroni Salelelles (sic), argenter,
17

pare e procurador de Matheu Salelles, apothecari de València, e per scrits posa una
scriptura de desavehinament, la qual a mi, Benet Monroig, notari, scrivà de la sala e consell
de la dita vila, legir e publicar féu ad aquells, la qual és del thenor següent:
En presència de vosaltres, magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia,
constituhit personalment lo honorable en Hierònim Salelles, pare e conjunta persona, y
encara en nom de procurador del honorable en Matheu Salelles, apothecari de la ciutat de
València, e diu e proposa que lo dit en Matheu Salelles, apothecari, fill de aquell, és natural
de la present vila, nat e criat en aquella. E per los respectes a ell ben vists vol y entén ésser
vehí de la ciutat de València, com ja tinga sa casa e habitació en la dita ciutat, lo que
bonament no pot fer sens que primerament no renuncie a la naturalea, origen e vehinatge
que en la present vila té, per ésser, com dit és, nat e criat en aquella. Per ço, ab los presents
scrits, comparent davant vostres magnificències, diu que renuncia a la naturalea, orige y
vehinatge que té en la dita vila, no volent de huy avant alegrar-se dels privilegis e
inmunitats de aquella, requerint que lo present desavehinament li sia admés axí com de fur
e rahó natural li és admetedor, com axí de justícia proceheixca, etc., compliment, etc.,
requerint de premissis carta pública.
E lesta e publicada la dita scriptura de desavehinament, encontinent los dits
magnífichs loctinent de justícia e jurats de la dita vila reberen aquella en quant de fur e rahó
hera admetedora. E de fet, com fos conforme a justícia, absolgueren e liberaren al dit en
Matheu Salelles del dit avehinatge e avasallament que té prestat a la dita vila, e de
qualsevol encara homenatge que sobre açò tingués prestat, donant facultat e licència ad
aquell de poder-se avehinar e fer vehí e de tenir son domicili e cab major en la ciutat de
València e en altres qualsevol ciutats, viles e lochs, sens encorriment de pena alguna, axí
corporal com pecuniària, restituhint-lo en estament e libertat axí com si de la present (11v)
vila no fos natural e vehí. En testimoni de les quals coses, los dits magnífichs loctinent de
justícia e jurats, y encara lo dit en Hierònim Salelles, en dits noms, requeriren a mi, dit
Benet Monroig, notari, scrivà dels dits magnífichs jurats, que de les dites coses ne rebés
carta pública, la qual per mi los fonch rebuda en la vila de Gandia los dessús dits dia, mes e
any.
Presents foren per testimonis a les dites coses los honorables en Semión (sic) Sunyer
y en Hieroni Barbastre, sastres, habitadors de Gandia.
Die VIIII mensis septembris Anno a Nativitate Domini MDºXXXXI en Antoni
Eximeno, corredor públich, retulit ell, en lo dia de huy, haver venut, per la cort dels
magnífichs jurats, instant Martí Sanchis, peyter, com a béns de Joan Martí, argenter, hun
mantellet dolent, a mossèn Valls, per preu de quinse dinés, com a més de preu donant, en
paga rata del que deu al dit peyter de la peita del any present, a cinch jorns.
Die XVII mensis septembris Anno a Nativitate Domini MDXXXXI en Anthoni
Eximeno retulit ell, en lo dia de huy, haver venut, per la cort dels magnífichs jurats, instant
Martí Sanchis, peyter, com a béns de Miquel Martí, laurador de Gandia, hun manil squexat,
a na Agremunta, per II sous X, com a més de preu donant, en paga del que deu de la peyta
del present any, a cinch jorns.
Die XX mensis septembris Jaume Calbó, misatge, retulit ell haver intimat la present
penyora disapte passat, que contàvem dèset del present mes, a Miquel Martí.
18

Dicta die lo dit corredor, ell haver venut per dita cort, instant Martí Sanchis, peyter,
com a béns de Joan Ribera, laurador, hun manil vell, a Loís Blay, velluter, per I sou III, en
paga rata del que deu de la peyta del present any, a cinch jorns.
Die XX mensis septembris Jaume Calbó, missatge, retulit ell disapte passat, que
contàvem dèset del present mes, haver intimat al dit Joan Ribera com lo manil que li han
tre(t)s s·és venut a Blay, velluter, per preu de I sou III, intimant-li que dins cinch jorns
pagàs al dit comprador dit preu. En altra manera, passats (en blanc).
Dicta die dit corredor retulit ell, en lo dia de huy, haver venut, per la cort dels
magnífichs jurats, instant Martí Sanchis, peyter, com a béns de Hieroni Alcanyís, huna
capeta vella, per II sous VI, a Ferrús, del raval, com a més de preu donant, en paga del que
deu de la peyta del present any, a cinch jorns.
(12r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo primo die
vero intitulata vigesima octava mensis septembris.
Lo magnífich micer Jaume Serra, procurador.
En Antoni Ros, justícia.
Francés Joan Tortosa, Francés Joan Martínez, Melchior Monroig, Joan Pérez, jurats.
En Berthomeu Cabrera, síndich y racional.
Pero Pérez Salelles, Sebastià Calderó, Joan Ribera, Joan Toscà, Bernat Yvanyes,
Jaume Pagés, Bernat Arnau, Nofre Agramunt, Jaume Salelles, Luch Guitart, Loís Colomer,
Loís Sans, Anthoni Genís, Berthomeu Camarelles, Pere Basella, Miquel Fuster, Vicent
Basella, Jaume Diego, Francés Ribera, Joan Ferrandis, Hieroni Barbastre, Jaume Telló,
Joan Martí, de Paníscola, Bernat Terol.
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, encontinent fonch proposat per lo
magnífich en Francés Joan Tortosa, jurat en cap de la dita vila, que no ignoraven que en
semblant dia se acostumaven de ajustar dalt en la sala de la present vila per a fer elecció de
mustasaf e sequiers. Que per ço pregassen a nostre senyor Déu que ell, per sa clemència, los
elegís tals que fosen a son servey e fosen per a bé e utilitat de la dita vila.
(Al marge esquerre: Mustasaf, Sebastià Candel). E feta la dita proposició,
encontinent fonch treta la caxeta de les eleccions del archiu de la dita vila, en presència del
damunt dit consell. E de fet, fonch uberta, e de aquella fonch tret lo sach de la elecció de
mustasaf, e ubert aquell per lo magnífich procurador, per hun infant de poca edat fonch tret
hun redolí dels que dins eren. E aquell fonch (12v) per lo dit magnífich procurador ubert, e
trobaren scrit lo nom de Sebastià Candel, lo qual fonch publicat per lo dit procurador
general per mustasaf de la dita vila per al any sdevenidor, que comensarà a còrrer de Sant
Miquel avant.
E successivament, fonch treta de la dita caxeta lo sach de la elecció de cequier deçà
lo riu, e axí mateix ubert per lo dit magnífich procurador general, per hun infant de poca
edat fonch tret hun redolí. Lo qual ubert per lo dit procurador, fonch atrobat scrit lo nom de
Miquel Valls, lo qual, etc.
E de fet, per vots del dit consell, donaren en diputats al dit cequier los honorables en
Pero Pérez Salelles, en Jaume Diego, en Gaspar Colomer e en Bernat Yvanyes.
Et post predicta tots los heretats dellà lo riu, en la forma acostumada, se retragueren
en lo archiu de la dita vila, e allí per vots, per la major part dels que allí heren ajustats e
retrets, fonch elet en cequier de la cèquia dellà lo riu en Pere Basella, al qual per vots foren
19

donats en deputats als honorables en Anthoni Genís, en Joan Martí, de Paníscola, en
Bertomeu Camarelles e en Antoni Ribera.
E axí mateix, fonch proposat per lo dit magnífich jurat en cap que no ignoraven la
anada del senyor duch a la armada del emperador, y los gastos tant grans que per a dita
anada havia fet. Y per ésser la cosa com se dia per a la presa de Alger, la qual [dita] presa,
com se dia que se havia de fer, era tant utilosa per a tota esta terra, que si eren de parer que
se donàs al il·lustre senyor duch alguns cen(t) ducats almen(y)s, y que no miràs sa senyoria
sinó la voluntat, puix veyen que totes les terres del senyor duch li havien dat per a esta
anada. E axí, que ells determinassen lo que volien que·s fes.
E feta la dita proposició per dit jurat en cap, fonch determinat per tot lo dit consell,
nemine discrepante, que donasen al senyor duch cent ducats, y que li diguessen que ja sabia
sa senyoria la vila de Gandia com estava pobra, y que ells li volgueren dar mil ducats si
poguessen, y que prengués la bona voluntat, la qual estava prompta per a servir a sa
senyoria en tot lo que·ls manàs.
Die XXVIII mensis septembris DXXXXII.
Los honorables en Loís Picanya, perayre, y Violant, sa muller, gratis prenen per a
col·lectar, dels magnífichs justícia e jurats, lo libre del real de la sal, per preu de hun real
per liura. Prometen dar bon compte y rahó de aquell. Y per ço, prometeren, etc., obligaren,
etc., volgueren lo present acte fos executori ab totes ses clàusules, etc. Actum Gandie.
Testes mossèn Pere Carbonell y Ausiàs Masanera, perayre, de Gandia.
(13r) Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXIº die vero intitulata quarta mensis
octobris en la sala del consell de la present vila.
Lo magnífich en Antoni Ros, justícia.
Lo honorable en Gaspar Fuster, loctinent de justícia.
Jurats: Francés Joan Martínez, Melchior Monroig, Joan Pérez.
Berthomeu Cabrera, síndich y racional.
Luch Guitart, Francés Joan Genís, Francés Ribera, Miquel Fuster, Sebastià Calderó,
Bernat Arnau, Simeón Sunyer, Joan Ferrandis, Nofre Agramunt, Gaspar Lluna, Jaume
Salelles, Loís Sans, Pere Mexíes, Jaume Diego.
E congregat e ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en
Francés Joan Martínes, notari, jurat segon, per absència del jurat en cap, qu(e) la causa
perquè allí eren ajustats era que Joan de [Cherrita] los havia enviat a dir com tenia huna
letra de Calbet y de mossèn Roca que si volien comprar lo forment del delme, perquè
València lo volia comprar, y que ells no havien volgut cloure ab València sense que no
parlasen ab los jurats de Gandia si·l volien, puix lo tenien en la terra, y axí, que si·l volien
que u diguessen. Lo preu de ell era a xixanta-cinch sous. Y axí, que per ço ells eren ajustats
allí, que votasen cascú son parer, y que determinasen què volien que fesen de dit forment,
si·l pendrien o si·l dexasen anar.
E feta la dita proposició, fonch discorregut per tot lo dit consell, e per la major part
de aquell fonch determinat que puix lo preu era tant gran del dit forment, y per ésser de la
orta y no [poder-se] tenir, que no·s prengués dit forment, puix ja la vila tenia tot lo seu
cabal smersat en forment, puix no y havia tanta necessitat en la terra.
Testes consilii.
20

(13v) Die quinta mensis octobris Anno a Nativitate Domini MºDXXXXI en Antoni
Eximeno, corredor públich de les corts, retulit ell, en lo dia de despús-hir, que fon diluns,
ell haver venut, per la cort dels magnífichs jurats, instant Martí Sanchis, peyter, com a béns
de Joan Materra, de Beniopa, de hun lansol, a (en blanc), per preu de sis sous, com a més
de preu donant, en paga rata del que li deu de peyta, a cinch jorns.
Dicta die Jaume Calbó, misatge, retulit ell, despús-hir, haver intimat al dit Joan
Materra com lo lansol que li han tret per penyora era venut a (en blanc), per preu de VI
sous, intimant-li que dins cinch jorns pagàs al dit comprador lo dit preu. En altra manera,
passats aquells, etc.
Die XXV mensis octobris Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo
quadragesimo primo a instància del honorable en Berthomeu Cabrera, síndich y racional de
la vila de Gandia, per mi, Benet Monroig, notari, scrivà dels magnífichs jurats de dita vila,
fonch intimat a·n Joan Serra, col·lector de la tacha de l’asut de Vernisa, que de así a quinse
dies primervinents haja donat conte y rahó de tot lo procehit dels dos libres que té, axí de la
primera tacha dels tres dinés, com la dels altres tres dinés. Y si passat dit termini, algunes
despeses vendran de València a la claveria de dita vila, que vinguen a son càrrech per no
haver dat dit conte, per ço com les dites taches o libres dehuen certa quantitat al clavari, y
no donant-lo-hi no·ls pot enviar a València. Y per ço, passat dit termini, vinguen a son
càrrech.
Presents foren per testimonis a les dites coses lo reverent canonge Felibert, de
Gandia, y (en blanc) Paig, pinter, del raval de dita vila.
Die quinta mesis novembris An(n)o MºDºXXXXI de manament e provisió dels
magnífichs jurats, y en presència de Berthomeu Cabrera, síndich y racional de la vila de
Gandia, per mi, Benet Monroig, notari, scrivà dels dits magnífichs jurats, fonch manat a·n
Vicent Basella, laurador, com a fermansa que és d’en Joan Serra, col·lector de la tacha de
l’asut de Vernisa, per ésser-se’n aquell anat de la present vila, que per a despús-demà, que
serà dilluns, que contarem set del dit mes de nohembre, haja comparegut en la sala del
consell dels dits magnífichs jurats ab los libres del dit Joan Serra, y contes y pòlises, per a
contar al dit Cabrera, racional, per lo que deurà y se mostrarà lo dit Serra ésser deutor, que
ho paga y de allí no ixca fins no haja pagat tot lo que·s mostra que lo dit Serra restarà
deutor, sots pena de XXV lliures.
Presents foren per testimonis a les dites coses en Joan Soriano, laurador, y Jaume
Sàdaba, velluter, habitadors de Gandia.
Die octava mensis novembris Anno MDXXXXIº los magnífichs justícia, jurats,
síndich y racional, donen a col·lectar al honorable en Gaspar Gaset lo que resta per
col·lectar dels dos libres de la tacha de l’asut de Vernisa que tenia Joan Serra, ço és, de
tacha y retacha, e per salari de col·lectar dits dos libres de ròsechs, li donen a rahó de vint
dinés per liura. Prometeren, etc., obligaren. E lo dit Gaspar Gaset, present y acceptant dita
col·lecta dels dits dos libres, prometé donar bon compte y rahó de aquella, y pagar tot lo
que col·lectarà y se mostrarà que haurà col·lectat, donant-li los damunt dits vint dinés per
liura del que col·lectarà. Y per ço, volgué que aquest acte fos executori, ab totes les
clàusules acostumades en semblants acte(s). Y per ço, prometé, etc., obligà, etc. Actum in
aula consilii ville Gandie.
Testes Pere Mexíes y Jaume Sàdaba. 2
2 De “Die octava” fins a “Sàdaba”, ratllat.
21

Die […] XXIII mensis madii Anno XXXXII los magnífichs jurats, atés que Joan Serra
és vengut, per la anada del qual lo damunt Gaspar Gaset col·lectava los ròsechs del dit
Serra, vist lo que havia col·lectat, que eren XVII liures, confessant haver rebut del dit Gaset
les dites dèset liures, li cancel·len la damunt dita col·lecta.
Testimonis, Antoni Ximeno y Joan Gusmán.
(14r) Anno a Nativitate Domini millesimo DºXXXXIº die vero intitulata decima
mensis novembris.
Lo magnífich en Antoni Ros, justícia.
Jurats: Francés Joan Martínes, Melchior Monroig, Joan Pérez.
Bertomeu Cabrera, síndich y racional.
Cristòfol Salelles, Francés Domingo, Joan Ferrandis, Jaume Salelles, Joan Cervera,
Nofre Agremunt, Gaspar Luna, Francés Ribera, Joan Toscà, Simeón Sunyer, Bernat Arnau,
Miquel Fuster, Pere Vilalonga, Loís Colomer, Sebastià Calderó, Luch Guitart.
E ajustat e convocat tot lo damunt dit consell, encontinent fonch proposat per lo
magnífich en Francés Joan Martínes, notari, jurat segon, que la causa perquè allí eren
ajustats era que no ignoraven que estos dies passats se tingué consell acerca de la tacha que
s’havia de fer per obs de reparar y adobar lo tros de l’asut de Vernissa que ab la gran
inundació de les aygües en lo any propassat hera caygut, y per obs de tornar a fer lo tros de
la cèquia de mossèn March que lo dit riu se n’avia portat. Y com lavós se dix e notifficà al
dit consell que les dites obres y adobs no costarien de cinquanta-cinch fins en xixanta
liures, per ço lo dit consell donà licència y facultat se tachassen tres dinés per fanecada de
les terres deçà lo riu. E com los dits jurats qui de present són, tres o quatre mesos ha vessen
les moltes despeses de les dites açut y sèquia de mossèn March, y que la primera tacha no
abastava a pagar la mitat de la despesa, tornaren a retachar a rahó de altres tres dinés per
fanecada. E com de present aquells dits justícia e jurats vejen, axí per les despeses que an
recreixcut a la dita vila en la venguda del magnífich micer Jaume Felibert, doctor en cascun
dret, sobre les qüestions y differències que eren entre la dita vila e los de Palma y Beniarjó
sobre les cèquies de mossèn March y del Alfàs de Palma, y les anades que de manament del
senyor duch han fet algunes persones sobre dites differències a la ciutat de València (14v)
per aconsellar-se ab lo dit magnífich miser Jaume Felibert, com encara per altres coses que
les dites taches no basten a pagar les dites despeses, que per ço, lloant y aprovant la dita
segona tacha feta per dits justícia e jurats, que nomenen algunes persones, si·ls parexerà,
que vejen, ensemps ab los dits justícia e jurats, y examinen les despeses fetes y fahedores
en la dita cèquia, donant facultat ad aquells perquè, vistes y examinades les dites despeses y
lo que pujen les dites dos taches, hajen de retachar segons millor los semblarà, perquè no
pense lo poble que los jurats se menjen los dinés provehits de les dites taches.
E feta la dita proposició, descorregut per vots lo damunt dit consell, se determinà y
clogué en aquell que·s nomenen quatre persones, les quals, ensemps ab los justícia y jurats,
vejen y examinen les dites despeses y lo procehit de les dites taches. E si·ls parexerà ésser
necessari fer altra tacha, la facen y puxen fer a com millor los semblarà, iuxta Déu y ses
conciències. E axí, nomenaren per a fer dites coses les persones següents: Jaume Diego,
Bernat Yvanyes, Joan Toscà e Joan Soriano, als quals, ensemps ab los dits justícia e jurats,
donaren ple e bastant poder per a fer la retacha que·ls parexerà iuxta Déu y ses conciències,
y si·ls parexerà, puxen fer hun clavari per als dinés de aquella. E noresmenys, vist que la
segona tacha feta per los dits jurats és stada molt ben feta, segons que per les despeses que
22

sumàriament foren notifficades al dit consell havien vist, loaren y aprovaren aquella tenintla
per ben feta.
Los magnífichs en Gaspar Fuster, loctinent de justícia, Francés Joan Martínez,
Melchior Monroig e Joan Pérez, jurats de la present vila, e los honorables en Jaume Diego,
Bernat Yvanyes, Joan Toscà e Joan Soriano, elets e nomenats per lo dit consell per a fer les
coses dejús scrites, vistes y examinades les dites coses per aquells, y les despeses fetes en
l’asut de Vernisa y en la dita cèquia de mossèn March, axí les que fins a huy són fetes com
encara les que necessàriament se han de fer en la dita asut y cèquia, y les despeses en la
venguda de micer Felibert y anades a València y altres coses que ad oculum foren vistes per
aquells ab actes y pòlices y albarans, les quals almenys pendran suma de cent xixanta fins
en cent xixanta-cinch liures. E les dos taches fins a huy fetes no prenen més suma de cent y
vint-y-huit liures, compreses deu liures que tacharen los molins, tints y refinadors, per hon
faltaran per pagar les despeses de trenta-cinch fins en quaranta (15r) liures. E vist que si·s
fa tacha a dos dinés per fanecada vendrà molt scars, y si alguna despesa se recrexerà més no
y haurà de què poder-se pagar y se haurà de fer altra tacha, per ço tacharen les fanecades
deçà lo riu a tres dinés per fanecada. E per a cobrar la dita tacha feren y elegiren en clavari
al honorable en Loís Sans, mercader.
Die XVIII mensis novembris An(n)o MDXXXXIº.
Lo honorable en Francisco de Sosa, calseter, confessà tenir en comanda dels
magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia la presó de dita vila y les coses següents de
aquella, ço és, quatre cadenes entre grans y chiques, sis collars entre grans y chichs, deu
anelles per al brell, hun cadenat y huns grillons, de les quals coses prometé dar bon compte
y rahó. E axí mateix, prometé als dits magnífichs justícia e jurats, absents, etc., e yo, notari,
stipulant y rebent, que tota hora y quant algun presoner se’n yrà de la presó, y se mostrarà y
provarà ésser-se’n anat per culpa d’ell, dit carceller, pagar la quantitat que deurà fins en
suma de dotse liures, y si serà menys, lo que serà, y si serà més, no haja de pagar més
quantitat de les dites dotse liures. E per ad açò donà per fermansa, ab ell e sens ell, et
insolidum, (en blanc), muller sua, absent, y a Joan Spí, mercader, present, e lo dit Spí,
present y acceptant dita fermansa, prometé pagar, juntament ab lo dit Francisco de Sosa, e
sens ell, et insolidum, la quantitat que algun pres deure fins en suma de dotse liures,
mostrant-se ésser-se’n anat per culpa del dit Francisco de Sosa. Y per ço, prometeren, etc.,
obligaren, etc., renunciaren, etc. E la dita (en blanc) jurà y renuncià, etc. Actum Gandie, et
caetera.
Presents foren per testimonis a les dites coses los honorables en Joan Climent,
abaxador, y Macià Vives, perayre, habitadors de Gandia, a la ferma del dit Francisco De
Sosa y de Joan Spí.
Los magnífichs jurats, confessant haver rebut bon conte [dels] damunt dits arreus de
la presó [del da]munt dit Sosa, cancel·laren la obligació y promesa per ell y per Joan Spí,
etc. Actum Gandie sub die XVII novembris DXXX[…][Pere Mexíe … toni Xim … Gandia]. 3
Dicta die los magnífichs Antoni Ros, justícia, Francés Joan Martínes, Melchior
Monroig e Joan Pérez, jurats de la vila de Gandia, donen a col·lectar a Loís Picanya,
perayre, lo libre de la tercera tacha de l’asut de Vernisa, e li donen per salari del que
col·lectarà a rahó de vinty-dos dinés per liura. E lo ha de dar col·lectat dit libre per tot lo
mes de janer primervinent, e si no ho feya, puxen demanar ha ell tot lo que restarà per
3 De “Die XVIII” fins a “[Gandia]”, ratllat.
23

col·lectar. E lo dit Loís Picanya, present y acceptant dita col·lecta, prometé pleguar tot lo
que se li darà en lo damunt dit libre de tercera tacha a col·lectar per lo damunt dit preu, y de
así al damunt dit tem(p)s. Y si no ho col·lectava, que reste a càrr(e)ch del dit Picanya y li
puxen demanar tot lo que restarà per col·lectar. Y per ço, prometé y se obligà, y volgué que
lo present acte fos executori, ab totes les clàusules que en semblants actes se acostumen de
posar, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes Joan Jordà y Antoni Ximeno, corredor.
(15v en blanc)
(16r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo primo die
vero intitulata vigesima prima mensis novembris.
Lo magnífich en Antoni Ros, justícia.
Francés Joan Martínes, Melchior Monroig, Joan Pérez, jurats.
Bertomeu Cabrera, síndich y racional.
Nofre Agremunt, Joan Toscà, Bernat Arnau, Francés Ribera, Luch Guitart, Simeón
Sunyer, Jaume Salelles, Pere Tristany, Loís Colomer, Joan Ferrandis, Gaspar Luna, Jaume
Diego, Miquel Fuster.
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en
Francés Joan Martínes, notari, jurat segon, per absència del jurat en cap, que la causa que
allí eren ajustats era que no ignoraven que estos dies passats, ab les moltes aygües, era
caygut un tros de muralla devés casa de Guarinos, sombrerer, y que lo senyor duch los
havia intimat que obrassen dit tros de mur. Y que ells li havien parlat al dit senyor duch, el
qual los dix que ell no volia obrar, sinó que ho vés micer Felibert a qui tocava, y que per ad
açò que enviasen algun home a València per dita vila, que·ll scriviria a micer Felibert.
Perquè ells vesen què·ls parexia si se enviaria alguna persona y qui volien, que tanbé tenien
necessitat que anés alguna persona a València per a cobrar dels enquisidors huns dinés de
peytes que devia la casa dels Torres, la qual havien venut dits enquesidors, y de una via
faria dos mandados.
E feta la dita proposició, discorregut per tot lo damunt dit consell, fon determinat
per tot lo damunt dit consell que tenien per bé que anàs una persona per a dites coses. E axí,
determinaren que anàs Benet Monroig, notari, scrivà dels dits jurats, a València, ab la letra
del senyor duch, y ell que digués tot lo que feya a dir a micer Felibert de part de la vila.
Die XV mensis decembris anno MDXXXXIIº Antoni Ximeno, corredor, retulit ell, en
lo dia de huy, haver fet crida pública, per tota la present vila de Gandia e lochs acostumats
de aquella, que ningun flaquer ni pastador de pa per a vendre, ço és, de quarterons, no gose
ni presomeixca comprar forment ni farina en lo almodí de dita vila ni dins la contribució de
aquella, de provisió y manament dels magnífichs justícia e jurats, sots pena de xixanta sous.
(16v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo primo die
vero intitulata vigesima secunda mensis decembris.
Lo magnífich micer Jaume Serra, procurador.
Lo magnífich en Antoni Ros, justícia.
Francés Joan Martínes, Melchior Monroig, Joan Pérez, jurats.
Bertomeu Cabrera, síndich y racional.
24

Joan Ferrandis, Pere Vilalonga, Francés Ribera, Sebastià Calderó, Luch Guitart,
Francés Joan Lópes, Francés Joan Genís, Pere Tristany, Miquel Valls, Loís Colomer,
Miquel Fuster, Nofre Agremunt, Jaume Telló, Simeón Sunyer, Cristòfol Salelles, Jaume
Salelles, Matheu Salelles, Jaume Diego, Loís Sans, Sebastià Candel.
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en
Francés Joan Martínes, jurat segon, per absència del jurat en cap, que la causa perquè allí
eren ajustats hera per fer elecció de justícia per al any sdevenidor, segons hera acostumat
fer en semblant jornada tots anys. E que pregassen a nostre senyor Déu lo·ns donàs que fos
al servey de sa majestat y bo per a la república.
E feta la dita proposició, eodem instanti, fonch treta la caxeta de les eleccions e
posada davant lo dit consell, e aquella fonch uberta e fonch tret lo sach de la elecció de
justícia, e aquell posat en mans del magnífich micer Jaume Serra, procurador general. E
clos e sagellat aquell, fonch per lo dit magnífich micer Jaume Serra, procurador, ubert, e
fonch tret per un infant de poca edat hun albarà o redolí, e ubert aquell fonch trobat scrit lo
nom de Gaspar de Morales, lo qual per lo dit magnífich micer Jaume Serra fonch publicat e
donat per justícia de la dita vila de Gandia per al any sdevenidor.
Testes consilii.
(17r)Et post predicta etiam fonch proposat per lo dit jurat s[egon que]estos dies
passats lo molt il·lustre senyor duch havia fet venir [hun pedra]piquer de Alzira, que se dia
mestre Guillem de Torres, y se hera concertat ab aquell per a que fes la obra del tros de la
muralla que és caygut devés casa de Guarinos, y que·ll ho pagaria, que los jurats fesen lo
acte del consert ab dit mestre Guillem. Y que a ells no·ls havia paregut fer dit acte per ço
com no·s trobava en ninguns libres ni en la sala que ninguns jurats haguessen fet algun
consert ab ninguna perçona de obres ningunes de la muralla, perquè lo obrar de les muralles
tocava al dit il·lustre senyor duch, segons estava capitulat en la capitulació feta entre la
senyora duquesa y la vila, y que ells havien respost al senyor duch que ne darien part al
consell perquè fes lo que li paregués. Y axí, que puix estaven allí, diguessen son parer.
E feta la dita proposició, aprés de haver discorregut per tot lo damunt dit consell,
fonch determinat que·s tornàs de resposta al il·lustre senyor duch que la vila ni los jurats no
estaven en parer de fer dit acte de concert, per ço com los adobs de les muralles no tocaven
sinó a sa senyoria, y no a la dita vila. Y axí, que fes lo que li paregués sa senyoria.
Testes consilii.
Die quarta mensis decembris MDXXXXIº.
Los magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia, e los jurats dels lochs de
Beniarjó y Pardines, donen a estall a mestre Guillem de Torres, pedrapiquer de Alzira, totes
les(s) pedres del tros de la cèquia de mossèn March que han fet los palafanguers, les quals
pedres ha de traure de dita cèquia, és a saber, totes les que faran enpaig a la aygua que ha de
venir per dita cèquia. E li han de dar, per lo dit stall de traure dites pedres, vint liures. Y per
ço, prometeren, etc., obligaren, etc. E lo dit mestre Guillem de Torres, pedrapiquer, present
y acceptant dit stall, prometé traure y trencar totes les pedres que faran nosa y enpaig a la
aygua de la cèquia de mossèn March, la qual han fet ara pochs dies ha los palafanguers. Lo
qual stall promet donar acabat per tot lo mes de janer primervinent, y si no ho feya, que los
dits jurats ho puxen fer fer a ses despeses. E volgué que lo present acte se fes ab executòria
y altres clàusules, etc. Prometé, etc., obligà, etc. Actum Gandie.
Presents foren per testimonis a les dites los magnífichs en Sebastià Candel y Gaspar
Morales, donsell, a la ferma de tots exceptat a la ferma dels jurats de Beniarjó y Pardines. E
25

a la ferma dels jurats de Beniarjó e de Pardines, ço és, de Joan [Quaram] olim Abrahim,
Loís Alasarach olim Sahat, jurats de Beniarjó, y a la ferma de Miquel Ylel olim Asmet,
jurat de Pardines, que fermaren prop la sèquia de mossèn March a VI de dehembre, foren
testimonis en Ferrando [d’Empelosa] y Joan Roig, palafanguers.
(17v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo secundo die
vero intitulata decima mensis ianuarii.
Gaspar de Morales, justícia.
Francés Joan Tortosa, Francés Joan Martínes, Melchior Monroig, notari, Joan Pérez,
jurats.
Bertomeu Cabrera, síndich y racional.
Francés Joan Genís, Nofre Agremunt, Loís Colomer, Joan Ferrandis, Balthazar
Toscà, Simeón Sunyer, Joan Toscà, Jaume Salelles, Loís Sans, Bernat Arnau, Gaspar Luna,
Joan Català, Pere Signes, Gaspar Fuster, Jaume Pedrolo, Bertomeu Camarelles, Luch
Guitart, Francés Camarelles, Hieroni Barbastre, Francés Ribera, Pere Tristany, Jaume
Diego, Berthomeu Ferri.
E congregat e ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en
Francés Joan Tortosa, jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era que no
ignoraven com ab les grans aygües passades de l’any passat y de enguany lo riu havia
enroïnnat la sèquia de dellà lo riu, la qual ve a Gandia y a Oliva, e axí mateix lo riu se hera
molt afondat, de manera que per la sèquia no podia entrar sinó molt poca aygua y ab gran
treball fent l’asut molt alta, y que per a portar aygua per dita cèquia se ha de afondar y en
algunes parts examplar, y per ço ells tenen ja concertat ab los de Oliva y de La Font lo
que·ls han de pagar sa part en dita despesa de sèquia, que per a fer-se promptament y
millor, per causa del plantar les canyamels, que és prop, han concertat que se faça ab
palafanga, e axí mateix tenen ja consertat ab los palafanguers, los quals han de fer dita
fahena. Per ço, que ells que vejen lo que·ls parega, si·ls parexerà bé dit concert o de altra
manera. Y si·ls par bé dit concert, vullen posar alguns hereters de dellà lo riu per a que
facen la tacha que serà mester, juntament ab los jurats y justícia, per a la part que tocarà a la
dita vila y son terme.
E feta la dita proposició per lo dit jurat en cap, aprés de haver fet alguns (18r)
parlament(s), discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part del
consell y clogué [ab] aquella que se faça ab pa(la)fanga, perquè se farà més prest y millor, y
que paguen lo que sia mester per a dita obra de cèquia, y que·s posen tres persones hereters
de dellà lo riu, los quals sien Jaume Pedrolo, Antoni Genís e Joan Ribera, los quals miren
poch més o menys lo que costarà, y iuxta lo que·ls parexerà que costarà, feren la tacha per
los fils, pagant cascun fil segons la aygua que pendrà. Sols que·s gire prou aygua y que per
a dita tacha se faça hun clavari, en poder del qual vinga tot lo procehit de dita tacha. Y
aquell pague als palafanguers lo que hauran de haver per lo que tocarà a la dita vila. Y si res
sobrarà, ho guarde per a algunes necessitats de la sèquia que sien necessàries.
Los magnífichs en Gaspar de Morales, justícia, Francés Joan Tortosa, Melchior
Monroig e Joan Pérez, jurats de la vila de Gandia, e los honorables en Jaume Pedrolo,
Antoni Genís e Joan Ribera, elets e nomenats per lo damunt dit consell per a fer les coses
dejús scrites, los quals, vist y examinat lo que poria costar lo tros de la cèquia de dellà lo riu
que los palafanguers han de afondar, netejar y examplar, levat les parts que havien de pagar
Oliva y La Font, tacharen iuxta Déu y ses consiències los fils de la orta de la vila de Gandia
de dellà lo riu y contribució de aquella en la forma següent, ço és, a Palmera IIII lliures X
26

sous, a Miramar, IIII lliures X sous, a Piles III lliures XV sous, a Beniarjó III lliures X sous,
a Bellreguart III lliures III sous, a les Almoynes III lliures III sous, per lo fil de les
barraques II lliures XI sous, a Bellreguart, per lo fil de Abelló, II lliures XI sous, a
Miramar, per lo fil de Paloma, II lliures XI sous, Alqueria de Tamarit, II lliures XI sous, a
Daymús III lliures X sous, a Benieto dels moros II lliures VI sous, a Benieto dels crestians
II lliures VI sous, a Sancho Lop II lliures VI sous, a Refalcayt II lliures VI sous, a Genís,
per la alqueria, VIII sous, e al molí de Ferrando, de Refalcayt, que tot pren suma de
XXXXVI lliures.
(18v) Die XXX mensis ianuarii MDXXXXII.
Fonch feta venda, per la cort dels magnífichs jurats de la vila de Gandia, mijançant
Antoni Ximeno, corredor públich, instant Martí Sanchis, peyter, com a béns de mestre
Miquel Saragoçà, de huna capeta vella, [al formatger foraster], per preu de III sous VIII, a
cinch jorns, com a més de preu donant.
Die (en blanc).
Dicta die Antoni Ximeno, corredor públich, retulit ell, en lo dia de huy, haver venut,
per la cort dels magnífichs jurats, a instant (sic) Martí Sanchis, peyter, com a béns de
Maria, de Gandia, huna manteta vell(a), per II sous IIII, a Fransés Solso, com a més de preu
donant, a cinch jorns, en paga del que se li deu de la peyta.
Dicta die Francés Solso, misatge, retulit ell, en lo dia de huy, haver intimat la
damunt dita penyora a la dita Maria, de Gandia.
Die prima mensis febroarii Antoni Ximeno, corredor, retulit ell, en lo dia de huy,
haver venut un capuchó y huna taleca, a instància de Martí Sanchis, peyter, en paga del que
se li deu de la peyta, com a béns de Joan Cortell, del Real, a mestre Cosme Spí, com a més
de preu donant, a cinch jorns.
Die XIII mensis febroarii Anthoni Ximeno, corredor públich, retulit ell, despús-hir,
haver venut, per la cort dels magnífichs jurats, a instància de Martí Sanchis, peyter, com a
béns de Boamit, àlies Ponset, de Beniopa, de huna coteta verda morisca, vella, verda (sic),
per quatre sous, a hun remendó que para a la longeta del(s) pedrapiquers, com a més de
preu donant, a cinch jorns.
Dicta die Jaume Calbó retulit ell, en lo dia de huy, haver intimat dita penyora al dit
Ponset de Beniopa, que era venuda a hun remendó que està en la plaça, que dins cinch jorns
la quite. Altrament, etc.
Dicta die Antoni Ximeno, corredor públich, retulit ell, huy, haver venut, instant
Martí Sanchis, peyter, com a béns de Cortell, del Real, hun tros de stopa que tirava cinch
alnes, a Jaume Fuster, per preu de cinch sous, a cinch jorns, com a més de preu donant.
Die XVI mensis febroarii Anno MDXXXXIIº Anthoni Ximeno, corredor públich,
retulit ell, huy, haver venut, per la cort dels magnífichs jurats, instant Martí Sanchis, peyter,
com a béns de Bernat Rostoio, un barraganet vell, a Gaspar Fuster, per III sous II, en paga
del que deu de peyta, com a (més) de preu donant, a cinch jorns.
Dicta die [Pedro] (en blanc), misatge, retulit ell, huy, haver intimat dita penyora al
dit Rostoio, que la penyora que li han tret per la peyta, que és hun barraganet vell, és
27

venuda a Gaspar Fuster per III sous II, com a més de preu donant, a cinch jorns la quite.
Altrament, etc.
Dicta die lo dit corredor retulit ell, huy, haver venut, per la corts del dit jurats (sic),
hun calderonet, a instància de Martí Sanchis, com a béns de Hereu, de Benirredà, a Loís
Sans, per II sous VI, com a més de preu donant, a cinch jorns.
(19r) Die XXIIII mensis febroarii Anno MDXXXXII Antoni Ximeno, corredor
públich, retulit ell, hir, haver venut, instant Martí Sanchis, peyter, com a béns de la viuda na
Jordana, huna madexa de lana de trams, a la jermana de Jaume Diego, per tres sous, com a
més de preu donant, a cinch jorns.
Dicta die lo dit Antoni Ximeno retulit ell, hir, haver venut, com a béns de Obaydal
Fergí, hunes faldetes velles, negres, a instància de Martí Sanchis, peyter, a la muller de Joan
Coll, laurador, com a més de preu donant, per IIII sous VI, a cinch jorns.
Dicta die lo dit Antoni Ximeno retulit ell, hir, haver venut, instant lo dit Martí
Sanchis, com a béns de la dita viuda Jordana, hun mantell vell, squexat, a Diego de
Carmona, tender o quinquiller, com a més de preu donant, per IIII sous, a cinch jorns.
Die XVI marcii DXXXXII Anthoni Ximeno, corredor, retulit ell, hir, haver venut,
com a béns de Bernat Magrafa, de Alcodar, huna miga cota, vella (en blanc), a Diego de
Carmona, quinquiller o tender, per II sous, com a més de preu donant, y a Loís Torres, de
Murla, hun legonés, per II sous, com a més de preu donant, a instància de Martí Sanchis,
per la cort dels magnífichs jurats, a cinch jorns.
Dicta die Francés Solo, misatge, retulit ell haver intimat dites penyores a Bernat
Magrafa, que les penyores que li han trés, a instància de Martí Sanchis, en part de paga del
que deu de la peyta, eren venudes, la huna a Diego de Carmona, per II sous, y l’altra a Loís
Torres, per II sous, que dins cinch jorns les quite. Altrament, etc.
Die XXXI et ultima mensis marcii Anno a Nativitate Domini MDXXXXII los
magnífichs jurats enpararen en poder de Andreu Lopis qualsevol quantitat que haja de
donar, axí deguda com devedora, a Francés Castell, per rahó dels loguers de huna casa que
té logada del dit Castell, sots pena de xixanta sous y de restituhir la quantitat enparada.
(19v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo secundo die
vero intitulata quinta mensis aprilis.
Lo magnífich Pere Manrana, loctinent de justícia.
Francés Joan Tortosa, Melchior Monroig, Joan Pérez.
Bernat Arnau, Pero Pérez Salelles, Luch Guitart, Pere Vilalonga, Miquel Fuster,
Francés Ribera, Hieroni Barbastre, Nofre Agremunt, Joan Ferrandis, Joan Toscà, Jaume
Salelles, Pere Mexíes, Nofre Pérez de Culla, síndich per lo consell.
Fonch proposat per lo magnífich en Francés Joan Tortosa, jurat en cap, que la causa
perquè allí són ajustats és que no ignoren les moltes necessitats de la vila, y de cada dia se li
offerixen despeses, y especialment en la guarda de la mar y altres moltes despeses y molt
que pagar a dita vila. E la dita vila no tinga altra cosa de què poder-se pagar si no és de la
28

sisa que s’acostuma de imposar cascun any en les carns que·s tallen en les carneceries de la
present vila, que per ço vesen y determinassen los que·s deu imposar de cisa en dites carns.
E feta la dita proposició, e aquella ben entesa, discorrent per tot lo damunt dit
consell, fonch determinat e delliberat en aquell per tot lo dit consell, nemine discrepante,
que·s imposàs tres dinés de cisa en cascuna liura del moltó, e hun diner en la liura de la carn
del cabró. E axí, donaren facultat als magnífichs justícia e jurats de posar dits tres dinés per
liura de cisa en cascuna liura del moltó e hun diner en la liura del cabró.
Testes consilii.
(20r) Die XVIII mensis aprilis Anno MDXXXXII Anthoni Eximeno, corredor
públich, retulit ell, hir, haver venut, per la cort dels magnífichs jurats, coma béns de (en
blanc) Mendo, hunes faldetes chiques, grogues, a instància de Martí Sanchis, peyter, en part
de paga del que deu de la peyta, a huna dona que està en lo hostal de Miquel Yvanyes, per
cinch sous, com a més de preu donant, a cinch jorns.
Dicta die Martin Gonsales retulit ell, huy, haver intimat dita penyora al dit (en
blanc) Mendo, que la penyora que li han tret per lo que deu de la peyta és venuda a huna
viuda que està en casa Miquel Yvanyes, per preu de cinch sous, com a més de preu donant,
que dins cinch jorns la quite. Altrament, etc.
Die XX mensis aprilis a instància del honorable en Berthomeu Cabrera, síndich y
racional de la vila de Gandia, fonch intimat per mi, Benet Monroig, a Gaspar Gacet, que de
ací a quinse dies haja dat conte y rahó de tot lo libre que té de la col·lecta dels ròsechs de la
tacha y retacha de les fanecades que se li és donat a col·lectar per rahó de les despeses fetes
en la asut y cèquia de deçà lo riu. En altra manera, passats aquells, li faran pagar a ell de sa
roba tot lo que·s mostra ésser ell deutor, y tanbé tot lo que·s restarà per col·lectar.
Presents foren per testimonis a les dites coses en Martí Peris, perayre de Gandia, y
Joan Rocuro, de Alcodar.
Die quinta mensis madii Anno a Nativitate Domini MDXXXXIIº Anthoni Ximeno,
coredor públich, retulit ell, huy, a instància de Martí Sanchis, peyter, haver venut, com a
béns de Mateu Fergí, de Beniopa, hunes faldetes verdes, velles, de stamenya, a Francí
Daroca, per dos sous y nou dinés, per lo que li deu de la peyta, com a més de preu donant,
en públich encant, a cinch jorns.
Die XXII mensis madii Anno MDXXXXII Antoni Ximeno, corredor públich, retulit
ell, huy, instant Martí Sanchis, peyter, haver venut hun capuchó blanch, com a béns de
Miquel Alcanyís, a Joan Ramon, criat de Joan Garcia, per preu de III sous VIII, com a més
de preu donant, a cinch jorns.
Dicta die Martin Gonsales retulit ell, huy, haver intimat dita penyora al dit Miquel
Alcanyís, que era venuda a Ramon, de Joan Garcia, per tres sous y huit, com a més de preu
donant, intimant-li que dins sinch jorns la quite. Altrament, etc.
Die XXIII madii Antoni Ximeno retulit ell, huy, haver venut, per la cort del(s)
magnífichs jurats, instant Joan Serra, col·lector de la tacha de l’asut de Vernisa, com a béns
de Sardina, del raval, hunes alforges, a Gordet, de Benipexcar, per tres sous y tres, en paga
del que deu de la tacha de l’asut, com a més de preu donant, a cinch jorns.
29

Die XXV mensis madii Martí Gonçales, missatge, retulit ell, huy, haver intimat la
penyora damunt dita a Sardina, com era venuda a Gordet, de Benipeixcar, per III sous III,
com a més de preu donant, y per ço dins cinch dies la quite. Altrament, etc.
(20v) Dicta die lo dit Antoni Ximeno, corredor, retulit ell, huy, haver venut, per la
cort del(s) magnífichs jurats, instant Joan Serra, col·lector de la tacha de l’asut de Vernisa,
huna manteta de lana, com a béns de Sapera, lo vell, de Beniopa, per lo que deu de la tacha
de l’asut, a Bernat Magrafa, per II sous III, com a més de preu donant, a cinch jorns.
Die XXV madii Martin Gonçales, missatge, retulit ell, huy (en blanc).
Dicta die lo dit corredor retulit ell haver venut, per dita cort, com a béns de Miquel
Martí, instant Joan Serra, en dit nom, huna caldera, per lo que deu de la tacha de l’asut de
Vernisa, a Baltasar de Cuevas Ruvyas, per VIIII sous VI, a cinch jorns, com a més de preu
donant.
Die XXV dictis mensis et anni Martin Gonsales retulit ell, huy, haver intimat dita
penyora a Miquel Martí, que era venuda a Baltasar de Cuevas Ruvyas, per VIIII sous VI,
com a més de preu donant, y que dins cinch dies la quite. Altrament, etc.
Dicta die lo dit corredor retulit ell, huy, haver venut, instant Joan Serra, en dit nom,
com a béns de la viuda Torralbia, de l’Alqueria de Martorell, hun caldero de coure, al
damunt dit Cuevas Ruvyas, per II sous IIII, per lo que deu de la tacha de l’asut, com a més
de preu donant, a cinch jorns.
Dicta die lo dit corredor retulit haver venut huna spasa, instant Joan Serra, col·lector
de la dita tacha, com a béns de Berenguer Bernadí, a Cuevas Ruvyas, per II sous VI, com a
més de preu donant, a cinch jorns, per lo que deu de la tacha de l’asut de Vernisa.
Die XXV madii Martin Gonçales, misatge, retulit ell, huy, haver intimat la damunt
dita penyora a Bernadí, que dins cinch dies la quite, la qual ha comprat Cuevas Ruvyas.
Die XXIIII madii MDXXXXII Antoni Ximeno, corredor, retulit ell, huy, haver venut,
per la cort dels magnífichs jurats, instant Martí Sanchis, peyter, com a béns de Materria, de
Benirredà, huna miga cota vella, tenada, a Martin Gonçales, per I sou, com a més de preu
donant, a cinch jorns.
Dicta die Joan de Huete, missatge, retulit ell haver intimat dita penyora a la dita
Materria, que era venuda a Martin Gonçales, per I sou, que dins cinch jorns la quite.
Altrament, etc.
Dicta die dit mestre Antoni haver venut (sic) un saquet y hun jaquet vells, instant dit
Martí Sanchis, peyter, per part del que deu de la peyta, com a béns de Loís Leonart, a Joan
Català, per I sou VI, a cinch jorns, com a més de preu donant.
Dicta die Joan de Huete retulit ell, huy, haver intimat dita penyora a la muller de
Leonart, que la penyora és venuda a Joan Català, com a més de preu donant, a cinch jorns.
Altrament.
Dicta die dit Antoni Ximeno retulit ell, huy, haver venut un capuchó, instant Martí
Sanchis, peyter, com a béns de Mascom, del raval, per lo que deu de la peyta, a Guerreri,
del Real, per I sou VIII, com a més de preu donant, a cinch jorns.
30

Dicta die dit Joan de Huete retulit ell haver intimat dita penyora a la muller de
Mascom, per ésser ell en València, que era venuda a Guerreri, del Real, per I sou VIII, a
cinch jorns, y que la quite dins cinch jorns. Altrament, etc.
(21r) Die XXVII mensis madii Anno MDXXXXII Antoni Ximeno, corredor públich,
retulit ell, hyr, haver venut huna (en blanc), com a béns de la viuda Ribelles, a instància de
Jaume Pagés, regent lo fill 4 de Refalcayt, per III sous, a (en blanc), per lo scurar de la
sèquia de la sehua terra.
Die (en blanc) mensis (en blanc) Anno MDXXXXII.
(Al marge esquerre: Recepit Franciscus Joanes Lópes, pro metere dicto Monroig).
Los honorables en Pere Agostí, Loís Agostí, son fill, Benet Pinyol e Hieroni Barberà,
flaquers de la vila de Gandia, gratis confessaren deure als magnífichs jurats de la dita vila
de Gandia quaranta liures, les quals graciosament los han prestat dels dinés de la cambra
per a comprar forment per a pastar per a la dita vila, les quals prometen tornar a Sent Joan
primervinent de l’any present, totes dilacions, etc. Fiat large ab executòria, etc. Actum
Gandie, et caetera.
Testes (en blanc). 5
Die vigesima septima mensis iunii Anno a Nativitate, et caetera, millesimo
quingentesimo XXXXIIº los magnífichs en Antoni Ros, Pero Péres Salelles, Jaume Telló e
Loís Sans, jurats de la vila de Gandia, confessant haver agut y rebut dels sobredits les
sobredites quaranta liures, les quals, de voluntat de aquells, han donat a Pere Tristany,
cambrer passat, com aquell les havia donades.Y perquè se tenen per contents, cancel·len lo
damunt dit acte de debitori taliter, et caetera. Actum Gandie, et caetera. Presents foren per
testimonis a les dites coses lo noble don Federich de Vilanova y Pere Mexíes, habitadors de
Gandia.
Inventari de la roba de na Arnaua, viuda, fet a XXI de abril DXXXXII.
Primo, hunes faldetes de tela [creues], hunes faldetes de stamenya verda, un
davantal vell, hunes mànegues de saya, velles, hunes faldetes blaves, huna poca de lana,
hunes plantofes y sabates, hun cofre vell, hun torn de filar lana, huns peus de llit, vells,
hunes posts, hun cresol vell, hunes menuderies velles, huns pochs de cuchs, hun mantell de
saya, casi nou.
Almonedes de la damunt dita roba.
Primo, hunes faldetes de tela, a Jaume Telló, per V sous. Ítem, hunes faldetes de
stamenya, a Joan Garcia, per VIIII sous. Ítem, hun davantal, a Hieroni Blesa, per (en blanc)
sous X. Ítem, hunes plantofes y sabates, a na Ortisa, per II sous VIII. Ítem, hunes mànegues
de saya, velles y squexades, a Martin Gonsales, per II sous II. Ítem, hunes faldetes blaves,
de tela, a Vallsebre, per I sou XI. Ítem, huna poca de llana, de pèl de boch, a Vilanova, per
IIII sous. Ítem, hun cofre vell, a Pons, sastre, per II sous. Ítem, hun torn de filar lana, a la de
Joan, misatge, per I sou. Ítem, huns peus de llit, a la de Joan, lo missatge, per (en blanc)
sous IIII. Ítem, hunes posts velles [de mat], a (en blanc), per IIII sous. Ítem, hun cresol, per
(en blanc) sous VI. Ítem, hunes menuderies velles, de obra de terra, y huna carabasa, per II
4 Cal entendre “fil”.
5 De “Los honorables” fins a “Testes”, ratllat.
31

sous I. Ítem, huns pochs de cuchs, a Fuentes, per II sous. Ítem, un mantell, a mossèn Royo,
per XXI sous.
(21v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo secundo die
vero intitulata vigesima septima mensis madii.
Lo magnífich micer Jaume Serra, procurador.
Gaspar Morales, justícia.
Francés Joan Tortosa, Melchior Monroig, Joan Pérez, jurats.
Luys Colomer, Francés Juan Genís, Bernat Arnau, Miquel Fuster, Sebastià Calderó,
Jaume Salelles, Pere Tristany, Simeón Sunyer, Ferrando Làser, Hieroni Barbastre, Nofre
Agramunt, Luch Guitart, Nofre Culla, Jaume Telló, Loís Sans, Francés Joan Lópes, notari,
Jaume Pellicer.
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, encontinent fonch proposat per lo
magnífich en Francés Joan Tortosa, jurat en cap de la dita vila, que no ignoraven que en
semblant dia se acostumava de ajustar-se dalt, en la sala del consell de dita vila, per fer
elecció de jurats. Que per ço, que pregassen a nostre senyor Déu que ell, per sa bondat e
clemència, fos servit de elegir-los tals que sa majestat fos servida, e per a bé de la república.
E feta la dita proposició, eodem instanti, fonch treta la caxeta de les eleccions,
posada davant lo dit consell, e aquella fonch uberta, e fonch tret lo sach de la elecció de
jurats, e aquell posat en mans del magnífich micer Jaume Serra, procurador. E fonch ubert,
e fonch tret per hun infant de poca edat, foren tretes del dit sach quatre redolins, en los
quals eren scrits los noms d’en Anthoni Ros, d’en Pero Pérez Salelles, d’en Jaume Telló e
d’en Loís Sans. E axí, foren aquells publicats per jurats e agraduats en la forma dessús dita
per al any MDXXXXII, comensant a Pascua de Pentecostés que ve, e fenint la vespra de
Pascua de Pentecostés del any MDXXXXIII.
(22r) E axí mateix, fonch proposat per lo dit jurat en cap com lo trienni de síndich y
racional, que era Cabrera, era acabat, y que se havia de fer elecció de síndich y racional,
perquè lo senyor duch los havia pregat se porrogàs dita elecció per a la elecció del
mustasaf, y que sellavós se poria elegir, perquè lo dit Cabrera és anat a Barcel·lona en servir
del senyor marqués, y que ell(s) que fecen lo que·ls paregués.
E axí, discorrent per dit consell, fonch porrogada dita elecció per a la elecció de
mustasaf, la qual se farà a Sent Miquel primervinent. Y en lo entretant, feren síndich y
racional a Melchior Monroig, notari, per a que servís per dit Cabrera ab lo mateix salari que
se dava al dit Cabrera.
(Al marge esquerre: Clavari, Melchior Monroig). E axí mateix, fonch proposat per
dit jurat en cap que lo trienni de clavari, que era Matheu Salelles, era acabat, y que se havia
de fer clavari de dita vila. E axí, tot lo damunt dit consell, nemine discrepante, elegí e
nomenà a·n Melchior Monroig, notari.
(Al marge esquerre: Cambrer, Joan Pérez). E axí mateix, concordantment, fonch
determinat elegir per dit concell, en cambrer de la dita vila, al honorable en Joan Péres, com
era pràtica que lo dit cambrer fos lo darrer jurat que exia.
(Al marge esquerre: Obrer, Melchior Monroig). E noresmenys, venint a fer elecció
de obrer de la seu de dita vila, elegiren e nomenaren per al any vinent al honorable en
Melchior Monroig, notari, en obrer de dita seu.
Testes concillii.
32

Die XVIIII mensis iunii MDXXXXII Antoni Ximeno, corredor públich, retulit ell,
huy, haver venut, per la cort dels magnífichs jurats, instant Jaume Pagés, regent lo fill de
Refalcayt, hun capuchó y hun manilet, per tres sous, a Baltasar Toscà, com a béns de
Candoret, de Pardines, y ara de Bellreguart, y hunes bonetes, tanbé com a béns del dit
Candoret, per quatre sous, al dit, a cinch jorns, com a més de preu donant.
Die XXI iunii dicti anni Joan de Huete, missatge, retulit ell, huy, haver intimat a la
muller de Candora, de Bellreguart, que una penyora que s·és venuda, que era unes bonetes,
per IIII sous, a instància de Jaume Pagés, la ha comprada Baltasar Toscà, que per lo(s) dits
cinch jorns la quite. Altrament, etc.
(22v) Die XXVIIIIº madii DXXXXII.
Los magnífichs Gaspar de Morales, justícia, Antoni Ros, Pero Péres Salelles e Loís
Sans, jurats de la vila de Gandia, acomanaren al honorable en Jaume Telló, administrador
de la Verge Maria de Lorito y de la Neu, hun càlser de hargent daurat, tot dins y de fora, en
lo peu del qual stan sculpits los improperis de la passió de nostre senyor Jesucrist, y en la
patena està empremptada huna creu ab altres improperis. Lo qual càlser és stat fet de
caritats y donats als dits jurats per a dita sglésia de nostra senyora de Lorito, lo qual dit
càlser pesa (en blanc). Lo qual ha costat, ab les mans y tot, dèset liures cinch sous. E lo dit
Jaume Telló, present, confessà tenir en comanda dit càlser, y prometé restituhir-lo tota hora
que per los dits jurats li serà demanat. Y per ço, prometé, etc., obligà, etc. Actum Gandie, et
caetera.
Testes Benet Pinyol y Hieroni Barberà, flaquers, de Gandia.
Die secunda iunii DXXXXII lo damunt dit Jaume Telló, administrador de la sglésia
de la Verge Maria de Lorito y de la Neu, acomanà y posà en poder de mossèn Steve
Tramuges, hermità de dita sglésia, hun càlser daurat dins y de fora, ab improperis sculpits
en lo peu, segons damunt se conté, lo qual ha costat, ab les mans, XVII lliures V sous. E lo
dit mossèn Steve Tramuges, present, confessà tenir en comanda dit càlser y prometé
restituhir aquell tota hora que li serà per lo dit Jaume Telló demanat.
Presents foren per testimonis mossèn Francés Alcayna y Pere Ferrer, hermità de
Sent Joan, habitadors de Gandia.
(23r) Ací appar y·s mostra la nòmina dels concellers qui foren elets per los
magnífichs procurador general, justícia e jurats de la vila de Gandia en lo segon dia de
Pascua de Pentecostés per al present any MDXXXXII fenint en MDXXXXIII.
Francés Joan Tortosa, Francés Joan Martínez, notari, Joan Pérez, Joan Martí,
argenter, Pere Verger, Matheu Salelles, Ferrando Làser, Joan Bris, Anthoni Genís, Jaume
Aparici, Guillem Ramon Torres, Bernat Yvanyes, Joan Ribera, Jaume Fuster, Francí
Daroca, Anthoni Torró, Joan Agremunt, Cristòfol Salelles, Gaspar Roger, Miquel Simó.
(23v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo secundo die
vero intitulata vigesima nona mensis madii que era lo segon dia de Pascua de Pentecostés,
com fossen congregats e ajustats en la sala de la vila de Gandia los reverent mossèn Pere
Cisternes, prevere, canonge de la sglésia col·legiata de Gandia e síndich de dita sglésia, e
los magnífichs micer Jaume Serra, doctor en cascun dret, procurador general e balle de la
vila e ducat de Gandia, en Gaspar Morales, justícia, Anthoni Ros, Pero Pérez Salelles,
Jaume Telló e Loís Sans, jurats de la vila de Gandia, elets en lo present any MDXXXXII
fenint en MDXXXXIII, e en Melchior Monroig, notari, regent en loch d’en Berthomeu
33

Cabrera, síndich y racional de la dita vila de Gandia, sobre la elecció que se havia de fer de
administrador del spital de la present vila de Gandia e pare de òrfens. E convocat a mi,
Benet Monroig, per auctoritat real notari públich, scrivà dels dits magnífichs jurats,
manaren a mi, dit notari e scrivà, que legís e publicàs la capitulació feta sobre la elecció del
dit administrador e pare de òrfens de la dita vila, e aquella aprés insertàs e continuàs en lo
present libre, la qual dita capitulació per mi, dit notari y scrivà, fonch de davant los dits
reverent mossèn Pere Cisternes, canonge e síndich, e magnífichs micer Jaume Serra, doctor,
Gaspar Morales, Antoni Ros, Pero Pérez Salelles, Jaume Telló e Loís Sans, ab veu clara e
intel·ligible, lesta e publicada de la primera línia fins a la darrera, inclusivament, la qual és
del tenor següent:
Capitulació ordenada per los magnífichs justícia, jurats e concell de la vila de
Gandia sobre lo regiment e administració del spital de la dita vila.
Primerament, ordenam que cascun any haja de ésser lo dit spital regit e administrat
per hun jurat de la present vila, la elecció del qual se haja de fer cascun any en la forma
següent, ço és, que lo dia de Pascua de Pentecostés, aprés vespres, se hajen a juntar en la
sala de la present vila lo reverent degà o síndich de la seu e lo procurador general, justícia e
jurats, e racional de la present vila, y essent junts, segons Déu e lurs conciències, hajen a
elegir e nomenar en administrador del dit spital hun jurat de la present vila, dels que exiran,
ab que no sia lo qui·s diu jurat en cap. Lo qual dit jurat axí elegit, sia obligat, sots pena de
cinquanta morabatins de or e de altres penes a arbitre de sa senyoria imposadores, regir e
administrar dit offici lo dit any, tota excussació remoguda, les quals penes sien aplicades al
dit spital.
Ítem, si per cas, entre los dits electors, y haurà discòrdia sobre la persona que se
haurà de elegir, ço és, que alguns diran e votaran sia hun jurat, e altres altre, en tal cas
ordenam que lo qui tendrà més veus, aquell sia vist ésser elegit per tots y sia obligat a regir
dit offici segons damunt és dit.
Ítem, ordenam que lo dit administrador no puxa ésser elegit de altres persones, sinó
tan solament dels dits tres jurats, exceptant emperò que si a tots los dits electors apparrà per
alguna causa o causes ésser més útil y expedient (24r) per a la administració del dit spital
fer elecció de alguna altra persona de la present vila qui no serà jurat, que en tal cas, essent
tots conformes en aquest parer, puxen fer elecció de altra persona que·ls parrà e ben vist los
serà. Però si algú o alguns dels dits electors en açò contradirà, no·s puxa fer elecció sinó
dels dits tres jurats.
Ítem, ordenam que lo dit elegit en administrador sia pare dels òrfens en lo dit any,
per quant los dits officis tenen conformitat y se han acostumat regir per huna sola persona
en la present vila.
Ítem, perquè en totes maneres dita elecció se faça, ordenam que si algun o alguns
dels dits electors no hirà a la dita elecció essent cridat, que cascuna vegada que cridat serà y
refusarà o defugirà de anar, encòrrega en pena de XX sous aplicadors al dit spital, y en tal
cas la dita elecció se haja de differir per al dia o dies següents que còmodament se poran
juntar.
Ítem, ordenam que encontinent, aprés de ésser feta la elecció, lo tal elegit en
administrador y pare de òrfens jure en poder del justícia de la present vila que bé y lealment
se haurà en lo regiment e administració dels dits officis.
Ítem, ordenam que lo dit nou administrador sia obligat a rebre los censals e béns del
dit spital ab inventari, per ço que frau no s’i puxa fer. E si no u farà, que fenit lo any sia
34

obligat dar compte y rahó segons lo inventari que serà stat fet per son predecessor sobre los
béns del dit spital, y segons se porà mostrar per lo compte de aquell.
Ítem, ordenam que lo dit administrador, per oblivió o frau, dexarà de inventariar
alguns béns o qualsevol cosa que sia del dit spital, y en lo compte que darà no farà menció
de aquella, essent pervenguda en lur poder, que en tal cas, ultra de restituhir aquella, sia
encorregut en pena de quatre tant com valdrà la tal cosa, la qual pena sia aplicada al dit
spital.
Ítem, ordenam que fenit lo any, lo dit administrador sia obligat dins un mes donar
compte y rahó de dita administració davant los dits reverent degà o síndich, procurador
general, justícia e hun jurat, y no puxa ésser lo dit conte rebut, ni diffinit lo dit
administrador, sens les dites quatre persones.
Ítem, ordenam que si lo dit administrador del dit spital no darà compte ab paga dins
lo dit mes, puix ne sia stat request, en tal cas puxa ésser executat en tota la entrada o renda
que lo dit spital tendrà, no obstant diga y al·legue que ha despés moltes quantitats o (24v)
tota la renda que ha rebut del dit spital. Salvant-li, emperò, dret per altra instància per a
recobrar tot lo que provarà justament haver despés.
Ítem, perquè lo administrador, ab diffugis e cavil·lacions, no·s tinga los béns e dinés
del spital, e tinga per bé de restituhir tota la quantitat que restarà en son poder fenit lo any
de lur administració, ordenam que passat lo dit mes dins lo qual té a donar compte y paga,
sia obligat a pagar al dit spital, ratione interesse et pene, a rahó de tres sous per liura per tot
aquell temps que starà de no pagar dita quantitat.
Ítem, qu(e) lo administrador qui per servey de Déu y descàrrech de sa conciència no
volrà complir lo que serà obligat, segons damunt és dit, sàpia que ab rigor de justícia lo ha
de complir ab tot efecte. Ordenam que la execució de dites coses sia real, y lo dit
administrador puxa e deja ésser executat en béns e persona sens solemnitat ni dilació
alguna, com en béns reals e fiscals és acostumat fer, la qual execució hajen e sien obligats
fer los dits procurador general e justícia, o l’altre de aquells qui request ne serà.
Ítem, perquè dites coses vinguen a efecte, ordenam que si los dits procurador
general e justícia, essent requests ab tot efecte, no hauran executat la quantitat que deurà dit
administrador dins un altre mes aprés lo primer mes del compte, que en tal cas sien obligats
de sos béns propris pagar tot lo que lo dit administrador era obligat. La qual execució
contra los dits procurador general e justícia, o l’altre de aquells que negligent serà, sia real y
se haja de fer per sa il·lustríssima senyoria o per altri havent son poder, tota dilació
remoguda. Salvant, emperò, al dit procurador general e justícia, dret per a recobrar del dit
administrador la quantitat que per aquell pagaran.
Ítem, perquè en la elecció que se farà del dit administrador los dits electors hajen
persona de conciència y abonada, e tal qual convé al servey de Déu y bona administració de
dita casa, ordenam que si lo dit administrador hera pobre, y feta execució en béns de aquell
no·s trobàs de què fos pagat lo dit spital, en tal cas los dits electors sien obligats pagar de
sos propis béns tot lo que aquell tal administrador restarà deutor. E perquè la tal execució
contra los béns dels dits electors, en lo dit cas, sia real y se haja de fer y manar efectuar per
sa il·lustríssima senyoria o per altri havent sobre açò poder.
Ítem, ordenam que si en lo compte que lo dit administrador darà (25r) se mostrarà
sobrar alguna quantitat, que en tal cas los dits jutges que rebran e diffiniran compte, tinguen
poder e facultat de convertir o provehir e manar que per lo nou administrador sia convertida
aquella tal quantitat en algun censal o censals per a obs del dit spital.
35

Ítem, perquè lo dit administrador en alguna part sia satisfet de sos treballs, ordenam
que haja per son salari, per los treballs de la administració de son any, cent sous, e·n puxa
haver més.
Ítem, perquè los dits electors e officials tinguen notícia de dites coses e no·s puxen
escusar per ignorància, ordenam que cascun any, lo dia e hora de la elecció del dit
administrador, ans de elegir aquell, sien publicades e legides les presents ordinacions en
presència dels dits officials y electors.
Ítem, per quant per la validitat de dites ordinacions y efectuar aquelles, y ha
necessitat que lo molt il·lustre senyor duch les conferme, y mane als dits reverents degà e
síndich, e a son procurador general e altres officials, tinguen e observen aquelles, per tal,
ordenam sia suplicat a sa senyoria que per lo que toca al servey de nostre senyor Déu e bon
regiment de la dita casa, li plàcia confermar dites ordinacions e manar a les dites persones e
altres que tinguen, observen y efectuen aquelles, sorts (sic) certes penes a arbitre de sa
senyoria imposadores, y que en lo cas que la execució de dites coses tocara a sa senyoria, li
plàcia fer tal provisió qual convé al servey de nostre senyor Déu y beniffici del dit spital,
encarregant la conciència de sa senyoria sobre dites coses.
E lesta e publicada la dita e preincerta capitulació, encontinent los dits reverent
mossèn Pere Cisternes e magnífichs micer Jaume Serra, procurador general, Gaspar
Morales, justícia, Anthoni Ros, Pero Péres Salelles, Jaume Telló e Loís Sans, jurats, y en
Melchior Monroig, notari, síndich y racional, aprés de haver entre si conferit per algun spay
de temps, inseguint la forma e thenor de la capitulació, elegiren e nomenaren en
administrador del spital e pare dels òrfens de la dita vila de Gandia al honorable en
Berthomeu Fuentes, mercader, habitador de dita vila, en lo present any. Lo qual, com fos
stat cridat per los dits reverent e magnífichs electors, e notifficada ad aquell la dita elecció,
acceptant dit càrrech e administració del dit spital e pare de òrfens de la dita vila, iuxta la
sèrie e thenor de la damunt dita capitulació, jurà en poder e mà del magnífich Gaspar de
Morales, donsell, justícia de la dita vila, a nostre senyor Déu Jesucrist e als sants quatre
evangelis de aquell, de la sua mà dreta corporalment tocats, e promés, en virtut del dit
jurament, haver-se bé e lealment en dit offici de administrador e pare de òrfens de dita vila,
e fer e complir totes les coses que a bon administrador pertanyen. De totes les quals coses e
sengles de aquelles, los dits reverent e magnífichs electors requeriren a mi, Benet Monroig,
notari, scrivà dels dits magnífichs jurats e concell de la dita vila de Gandia, los ne rebés
carta pública, la qual per mi, dit notari, los fonch rebuda los dits dia, mes e any.
Presents foren per testimonis a les dites coses mossèn Frederich de Vilanova y
Anthoni Ximeno, corredor.
(25v) Die quinta mensis iunii Anno a Nativitate Domini millesimo DºXXXXIIº.
Lo inventari de la roba del spital de la vila de Gandia, fet per lo honorable en
Berthomeu Fuentes, administrador del dit spital en lo present any MDXXXXII fenint en
DXXXXIII, en presència dels magnífichs en Anthoni Ros, Pero Péres Salelles, Jaume Telló
e Loís Sans, jurats de la dita vila de Gandia.
E primerament, fonch atrobat, en lo dormidor de baix del dit spital, set lits de
po(s)ts, los sis ab huna màrfegua y hun matalaf cascú, y lo altre les posts a soles, ab tretse
flasades entre velles y bones. Ítem, en lo dormidor de les dones, foren atrobats dos lits, la
hu ab cinch posts, l’altre ab quatre, y tres matalafs, la hun lit dos, l’altre hu, y tres flaçades
en los dos lits, y dos lansols cascun lit. Ítem, en la cuyna, foren atrobats dos ferros, dos
paelles, dos calderes y hun ast. Ítem, en la primera cambra de les de baix, ahon dorm Jaume
36

Talavera, hun lit ab quatre posts y hun mata(la)f, y hun coxí y dos flaçades. Ítem, en la
segona cambra, dos lits ab quatre posts cascú, dos flaçades y dos matalafs cascú, hun coxí y
quatre lansols, y hun cofre. Ítem, en la tercera cambra, dos lits de posts ab cinch posts la hu,
y l’altre ab quatre, ab dos matalafs la hu y altre ab hu, y huna flaçada cascú. Ítem, en lo pou,
huna coriola, hun poal de coure ab sa corda, en lo pati hun foguer gran de ferro. Ítem, en la
cambra nova del dormidor de dalt, hun lit de posts ab cinch posts, dos matalafs de llana,
huna flaçada cardada, dos lansols, hun coxí. Ítem, en la primera cambra del dit dormidor de
dalt, dos lits ab cinch posts la hu, l’altre ab quatre, dos matalafs cascú y huna flaçada. Ítem,
en la segona cambra del dit dormidor, fon atrobat lo següent: primo, dos caxes planes, casi
noves, dins les quals fon atrobat lo següent: tres vànoves casi noves, dos papallons, la hu de
lens, l’altre de fil en pua, hun parell de lansols prims que donà na Rrosa. Ítem, vint-y-dos
lansols entre bons y dolents. Ítem, en la segona caxa fon atrobat lo següent: primo, tres
tovalles, dos tovalloletes de taula, hun davantlit ab listons blaus, hun coxí de fluxell. Ítem,
cinch coxineres ab les dos que donà lo pabordre. Ítem, tres coxins ab ses coxineres, que ha
fet Genís. Ítem, hun altre cofre, vell. Ítem, huna cota de pardillo que donà lo senyor duch.
Ítem, altre cofre c(h)ich, buit. Ítem, huna caxa landada. Ítem, hun lit del ermità de Sent Ana,
ço és, hun matalaf y huna flaçada. Ítem, hunes anganilles que ha fet lo senyor duch, ab hun
coxí, per als pobres que porten camí. Ítem, quatre parells de lansols que ha dat la senyora
duquesa, y sis torcaboques y huna flaçada. Ítem, en la sglésia, hun plat de lautó per a la
làntia, y huna caxa per als ornament(s). Ítem, en la cuyneta del spitaler, hunes graelles,
huna ganiveta y hunes forquetes.
Testimonis foren presents a les dites coses Loís Joan, moso de spuelas de don Joan,
y Antoni Ximeno, corredor.
Die XI iulii DXXXXII lo honorable en Jaume Melado, spitaler, y Úrsola, sa muller,
confessaren haver rebut del sobredit Fuentes, administrador, la damunt dita roba del spital,
y més y més quatre tovalloles que ha dat Àvila per a torcar les mans, la qual prometen
restituhir tota hora que se·ls demanarà. Y per ço, prometeren, etc., obligà, etc. Fiat larg(e)
ab executòria, etc., y altres clàusules, y ab les renunciacions, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes Mateu Salelles, apotecari, y Alonso Ribera.
(26r) Die VII mensis iulii DXXXXII.
Lo magnífich en Gaspar de Morales, justícia de la vila de Gandia, en Anthoni Ros,
Pero Pérez Salelles, Jaume Telló e Loís Sans, jurats de dita vila de Gandia, donen a estall al
honorable mestre Guillem de Torres, pedrapiquer, de lo tros de l’asut de Vernisa que ha
guastat y desfet lo riu. Y ha de posar les pedres que faltaran en dit tros y engafat totes les
pedres que estan movedises y les que ha desfet que huy falten, posant-los totes les gafes
que los jurats li donaran, les quals gafes y lo plom per a engafar ha de donar la vila. E axí
mateix, ha de rebosar totes les juntes que estaran descarnades de tota l’asut. E per lo
damunt dit stall, los dits jurats li donen deu liures pagadores en dos eguals pagues, ço és, en
comensant lo damunt dit stall, cinch liures, y les altres cinch liures restants li han de donar
acabat que sia lo damunt dit stall. La qual obra ha de donar acabada ab tot efecte per tot lo
present mes de juliol, e si no u feya, los dits justícia e jurats la puxen fer fer a cost y mesió
del dit mestre Guillem de Torres. E per ço, los dits justícia e jurats prometeren, etc.,
obligaren, etc. E lo dit mestre Guillem de Torres, pedrapiquer, present y acceptant lo
damunt dit stall, prometé complir y acabar tot lo damunt contengut per lo dit preu de les
dites X liures, pagadores segons damunt se conté. Y per ço prometé, etc., obligà, etc., y
37

volgué que lo present acte fos executori, ab totes les claùsules acostumades en semblants
actes, etc. Actum Gandie, et caetera.
Presents foren per testimonis a les dites coses mestre Jaume Albert, manyà, y mestre
Antoni Ximeno, corredor, habitadors de Gandia.
Die [XIII iulii] XXXXII.
Lo honorable en Pere Mexíes, levada la cort dels magnífichs jurats, acusà
contumàcia a Loís Picanya, perayre, per primera, admessa.
Jaume Calbó, missatge, retulit ell haver citat per a huy, davant los magnífichs jurats,
al dit Loís Picanya.
En Pere Mexíes acusà contumàcia segona a Loís Picanya, perayre, admessa.
Die XXXI iulii DXXXXII.
(Al marge esquerre: Recepit Joanes Servera). Joan [Cardona], àlias Capità, de Xaló,
e Miquel Masmut, olim Alí, de Bellreguart, gratis prometeren, simul et insolidum, als
magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia, absents, present Melchior Monroig, notari,
síndich de dita vila, que cascun any vendran a sonar a la dita vila en les festivitats del
Corpus e de la Verge Maria de agost, per preu de XXVII sous III cascuna festivitat, sots
pena de X sous. Et etiam, si no venien, que a ses despeses puxen loguar altres juglars al peu
que trobaran, si ja no tenien algun just impediment. Ab tal pacte y condició que en lo terme
de la vila de [Gandia] ni en terres del il·lustre senyor duch no puxen sonar altres juglars
sinó ells, com axí sia consertat ab sa senyoria. E per ço, donaren per fermanses, ab ells e
sens ells, et insolidum, als honorables en Pere Soler y Joan Agremunt, habitadors de la vila
de Gandia, los quals, ensemps ab los dits Joan Capità y Miquel Masmut, y sens ells, et
insolidum, prometeren fer e complir lo que los dits Joan Capità y Miquel Masmut han
promés. E per ço, prometeren, etc., obligaren, etc., renunciaren, etc. Actum Gandie, et
caetera.
Testimonis foren presents a les dites coses, ço és, a les fermes de Joan Capità,
Miquel Masmut y Pere Soler, Joan Bonanat y Joan Picanya. Y a la ferma del dit Joan
Agremunt, que fermà en la dita vila de Gandia a X de agost del dit any, lo qual jurà y
renuncià, foren testimonis Francés Bru, [calceter], y Vicent Péres, de Gandia.
(26v) Ara hojats, que us fan a saber, de part dels magnífichs justícia e jurats de la
vila de Gandia, que nengun flaquer, moliner ne altra persona no sia gosat ni presomeixca
comprar o fer comprar, per si o per interposada persona, forment algú ni farina per a
revendre ne per a fer farina per a vendre, axí en la dita vila de Gandia com en lo terme e
contribució de aquella, axí comuna com general, sots pena de XXV lliures partidores lo terç
als còfrens del il·lustre senyor duch, lo terç al comú de la vila e lo terç al acusador. E
guarde’s qui guardar-se ha.
Die XI mensis iulii DXXXXII Anthoni Ximeno, corredor públich, retulit ell, en lo dia
de hui, de manament e provisió dels magnífichs justícia e jurats de la dita vila de Gandia,
haver publicat e preconisat la damunt dita crida, axi en la vila de Gandia e lochs acostumats
de aquella, com encara en los lochs següents, ço és, Beniarjó, Pardines, les Almoynes,
Bellreguart, Palmera, Piles, Rafalsineu, Miramar, l’Alqueria de Tamarit, Daymús, lo Real,
l’Alqueria Nova, Benipeixcar, Beniopa e Alcodar.
38

Die XIII mensis iulii DXXXXII Anthoni Ximeno, corredor, retulit ell, huy, de
manament e provisió dels dits magnífichs justícia e jurats de la dita vila de Gandia, haver
publicat la damunt dita crida en lo loch de Benieto y en los lochs de mossèn Martorell.
Die XXII mensis iulii Anno MDXXXXII Anthoni Ximeno, corredor, retulit ell, huy,
de provisió dels magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia, haver publicat e preconisat
la damunt dita crida en los lochs de Xeresa y Xaraco, constituïts dins los tèrmens generals
de la dita vila de Gandia.
Ara hojats, que·s fan a saber, de part dels magnífichs justícia (e) jurats de la vila de
Gandia, que per quant lo traure les vitualles de la present vila de Gandia e lochs de la
contribució de aquella sia en gran dan e perjuhí dels vehins e habitadors de la dita vila e
contribució de aquella, majorment en lo present any, que havent donat nostre senyor Déu
alguna abundància en lo present regne de forment, aquells se porien traure del dit terme de
la dita vila, y en sdevenidor farien gran falta y·s causaria y poria causar molta incomoditat a
la dita vila e contribució de aquella. Per ço, manen los dits magnífichs justícia e jurats de la
dita vila que ningú, de qualsevol condició sia, axí dels vehins e habitadors de la present vila
com encara dels vehins e habitadors dels lochs de la contribució, axí comuna com general,
de aquella, no sia gosat ne presomeixca, palesament ni amagada, per si ni per interposada
persona, traure ni fer traure de la dita vila ni de la contribució ni terme de aquella ningun
forment, ordi, civada, arròs, panís, dacsa ne altres qualsevol vitualles, sots pena de XXV
lliures y perdre les dites vitualles. E perquè ignorància no puxa ésser al·legada, manen la
present pública crida sia feta e preconisada, axí en la present vila e lochs acostumats de
aquella, com encara en tots los lochs de la contribució, comuna e general, de la dita vila. E
guarde’s qui guardar-se ha.
Die XI mensis iulii DXXXXII Antoni Ximeno, corredor públich, retulit ell, en lo
(27r) dia de huy, de manament e provisió dels magnífichs justícia e jurats de la dita vila de
Gandia, haver publicat e preconisat la damunt dita crida, axí en la vila de Gandia e lochs
acostumats de aquella, com encara en los lochs següents de la contribució, axí general com
comuna. És a saber: en Beniarjó, Pardines, les Almoynes, Bellreguart, Palmera, Piles,
Rafalsineu, Miramar, l’Alqueria de Tamarit, Daymús, lo Real, l’Alqueria Nova,
Benipeixcar, Beniopa e Alcodar.
Die XIII mensis iulii DXXXXII Antoni Ximeno, corredor públich, retulit ell, huy, de
manament e provisió dels magnífichs justícia e jurats de la dita vila de Gandia, haver
publicat la damunt dita crida en lo loch de Benieto y en los lochs de mossèn Martorell.
Anno a Nativitate Domini MDXXXXII die vero intitulata XXI mensis iunii los
magnífichs Gaspar Morales, justícia, Anthoni Ros, Pero Péres Salelles e Loís Sans, tres dels
jurats de la vila de Gandia en lo any present MDXXXXII fenint en MDXXXXIII, ajustats
en la longeta del procurador, arrendaren lo libre de la col·lecta de la peyta general que
caygué a Nadal proppassat, y la peyta de murs y valls que caurà a Sant Miquel que ve de la
dita vila, en públich encant, com a més de preu donant, ab candela ensesa y per si matexa
apagada, mijançant Antoni Ximeno, trompeta e corredor públich, a Joan Aparici, menor,
perayre, vehí de la dita vila, present y acceptant, per preu de vint-y-set liures, a ben pagar y
ben asegurar, segons stil y pràtica de la dita vila. Y açò, ab voluntat y exprés consentiment
del il·lustre senyor duch de Gandia, ab los pactes davall scrits. Y són que lo dit peyter no
puxa pagar ninguna pòlisa que no sia dirigida a ell del seu any, y axí mateix, ab pacte
que si ha comensat a pagar alguna pòliça, no li puxen forsar de pagar altra fins la dita pòlisa
39

que haurà comensat a pagar sia acabada. E essent present a les dites coses, lo dit en Joan
Aparici promés als magnífichs justícia e jurats, presents e acceptants, donar bon compte e
rahó de la quantitat contenguda en lo libre de la dita col·lecta de peyta general y murs y
valls dins hun any primervinent y del present dia de huy en avant contadors, sots pena de C
sous. E per seguretat de les dites coses, donà per fermansa y principal obligat, ab ell e sens
ell, et insolidum, al honorable en Jaume Telló, present, lo qual, interrogat si feya dita
fermansa y principal obligació, e respongué que sí. E axí, lo dit Jaume Telló promés, ab lo
dit Joan Aparici, menor, e sens ell, et insolidum, donar e pagar als dits magnífichs justícia e
jurats, presents, tota la quantitat contenguda en los dits libres de col·lecta de peyta general y
murs y valls del dit any MDXXXXII en lo dit termini, omnibus dilationibus, et caetera, sub
pena C solidorum, rato, et caetera. Pro quibus, et caetera, obligarunt, et caetera,
renunciarunt, et caetera. Actum Gandie, et caetera.
Testes Joseff Rull, donsell, y Francés Joan Lópes, notari, habitadors de Gandia. 6
Die VII madii DXXXXVI los magnífichs Matheu Salelles, justícia de la vila de
Gandia, Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles y Loís Sants, jurats de dita vila,
confessant ésser contents y pagats del damunt dit Joan Aparici del (sic) la col·lecta de la
peyta que fou col·lector, segons se mostra per lo libre de racional, cancel·len, lineen y
anul·len lo damunt dit acte de arrendament taliter, et caetera. Actum Gandie, et caetera.
Testes Joan Soriano y Matia Filimir, habitadors de Gandia.
(27v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo secundo die
vero intitulata vigesima sexta mensis iulii.
Lo reverent canonge Cisternes, síndich del capítol de la seu de Gandia.
Gaspar Morales, justícia.
Anthoni Ros, Pero Péres Salelles, Loís Sans, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Jaume Aparici, Joan Pérez, Francí Daroca, Jaume Fuster, Anthoni Genís, Cristòfol
Salelles, Bernat Yvanyes, Gaspar Roger, Joan Ribera, Francés Joan Martínez, Ferrando
Làser, Miquel Simó, Pere Verger.
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, encontinent fonch proposat per lo
magnífich en Anthoni Ros, jurat en cap, que la causa perquè allí heren ajustats era que no
ignoraven com en aquest temps se sol provehir la cambra de forment per a tot lo any. Y que
per ço heren allí ajustats, perquè vesen quin modo se daria per a comprar forment per a dita
cambra, y que donassen facultat a alguna persona o persones per a comprar dit forment.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per aquell, nemine
discrepante, que se compre forment per a dita cambra, lo que·s porà comprar, que sia bo y
al preu que·s trobarà. Y que lo càrrech de comprar aquell reste als jurats com se acostuma
cascun any, y que ells, iuxta ses conciències, compren dit forment, lo més que poran y al
millor preu que trobaran, ab tal que sia bo.
Testes consilii.
(28r) E axí mateix, fonch proposat per dit jurat en cap que se havia fet scandall per
la vila, a instància del ciser de la cisa del vi, y que no·s hera trobat sinó obra de deu cànters
de vin blanch, y que no n’i havia per a tres o quatre dies. Que per ço, ell(s) vesen si se daria
entrada per a algun poch de vin blanch per al resto del any.
E feta la dita proposició per lo dit jurat en cap, discorrent per lo concell, fonch
determinat se donàs entrada per a huytanta cànters de vin blanch per al resto del any, y si
6 De “Anno …” a “Gandia”, ratllat.
40

acabat aquell los parexerà se’n degua entrar algun poch més, s’i done entrada. Y que no
puguen entrar dit vi ni descarregar-l’i fins hajen dat lo manifest al síndich de dita vila, e axí
mateix, no puxen vendre dit vi fins per los dits jurats no sia primer aforat.
Die X augusti DXXXXII.
Pedro de Àvila, artiller, gratis promet y se obliga al molt il·lustre senyor duch de
Gandia, absent, y als magnífichs Antoni Ros, Jaume Telló e Loís Sans, tres dels jurats de la
vila de Gandia, presents, estar en la dita vila hun any del dia de huy en avant contador, y
adobar tot lo que faltarà en la artilleria de dita vila, pagant-li les peses que farà o adobarà. Y
tanbé adobarà tot lo que sabrà fer altre sense la obra de ferro, ab que lo il·lustre senyor duch
de Gandia li done hun cafís de forment y la vila li done casa franca y franch de guarda per
tot lo damunt dit temps. Y ha de tenir en conreu la dita artilleria y recònexer aquella. Y per
ço, prometé, etc., obligà, etc., volgué que lo present acte fos ab executòria y altres
clàusules, etc. E los damunt dits magnífichs jurats, presents, prometen tot lo damunt dit, y
per ço, en nom de jurats, prometeren, etc., obligaren, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes Sebastià Candel, donsell, y Antoni Ximeno, corredor.
Die XXII augusti DXXXXII los magnífichs jurats manaren a Vicent Basella, com a
fermansa de Joan Serra, col·lector de la tacha de l’asut de Vernisa, que pague deu liures per
lo que deu Serrano de la dita tacha, per a demà tot dia, a pena de X liures.
Die XXIII augusti Anno MDXXXXII Antoni Ximeno, corredor públich, retulit ell,
huy, haver venut, a instància de Martí Sanchis, peyter del any passat, com a béns de mestre
Cosme S(p)í, dos axes, a Joan Garcia de Trugillo, per III sous, com a més de preu donant, a
cinch jorns, per part del que deu de la peyta.
Dicta die Bertomeu Sabata retulit ell, huy, haver intimat la damunt dita penyora a
mestre Cosme Spí, a Joan Garcia, per III sous, com a més de preu donant, que dins cinch
jorns la quite. Altrament, etc.
Dicta die Antoni Ximeno, corredor, retulit ell, en lo dia de huy, haver venut, per la
cort dels magnífichs jurats, instant Martí Sanchis, peyter del any passat, com a béns de
mestre Saragoçà, hun tros de catiffa, a Martí de Mur, hostaler, per II sous VIII, com a més
de preu donant, a cinch jorns, en part de paga del que deu de la sua peyta.
Dicta die dit Sabata, misatge, retulit ell, en lo dia de huy, haver intimat a mestre
Saragoçà com la penyora que li han tret a instància de Martí Sanchis, per lo que deu de la
peyta, és venuda a Martí de Mur, hostaler, per II sous VIII, que dins cinch jorns la quite.
Altrament, etc.
Dicta die dit corredor retulit ell, huy, haver venut, per dita cort, a instància de Martí
Sanchis, peyter, com a béns de Joan Canemàs, huna capeta vella, a mestre Pedro Ochoa,
ferrer, per II sous, com a més de preu donant, a cinch jorns.
Dicta die dit Sabata retulit ell, huy, haver intimat la damunt dita penyora a Joan
Canemàs, com era venuda a mestre Pedro Ochoa, ferrer, per II sous, a cinch jorns, que la
quite dins cinch jorns. Altrament, etc.
(28v) Anno a Nativitate Domini millesimo DºXXXXºII die vero intitulata prima
mensis septembris.
41

Gaspar Morales, justícia.
Anthoni Ros, Jaume Telló, Loís Sans, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Anthoni Genís, Jaume Fuster, mestre Ferrando Làser, Francí Daroca, Joan Ribera,
Gaspar Roger, Joan Agremunt, Miquel Simó, mestre Pere Verger, Joan Pérez, Francés Joan
Martínes, notari, mestre Geroni Blesa, Jaume Aparici, Cristòfol Salelles.
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en
Anthoni Ros, jurat en cap, que la causa que allí eren ajustats era que de València havien
scrit que donassen forma en enviar los dinés de la tacha real molt prest, perquè si no se
enviaria, que enviarien porter y que demanarien a rahó de III sous VII per casa. Y axi
mateix, que demanen huna anyada que resta endarrer del servisi passat, a dit preu, y que
cascuna vega(da) se sol ajustar semblant consell sobre la tachació de dita tacha, si·s tacharà
a totes les cases, axí com demana lo rey, a rahó de III sous VII per casa, o si faran escales
per a dita tachació, cascú segons lo que té. Y per ço, ells determinen lo que·ls par.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, per la major part de aquell fonch
determinat que cascú que pague a III sous VII, axí com tacha lo rey per cases, y que no·s
faça scales.
Testes consilii.
Die XXVIII mensis augusti.
Los magnífichs Gaspar Morales, justícia, Anthoni Ros, Pero Péres Salelles, Jaume
Telló e Loís Sans, jurats de la vila de Gandia, gratis donen a col·lectar lo libre del real de la
sal de la vila, vilanove e crestians del raval de aquella, al honorable en Pere Mexíes, present
y dit libre acceptant, per preu de hun real per liura, com a més de preu donant, ab candela
ensesa e per si apagada, en públich encant. Lo qual dit Pere Mexíes, acceptant dit libre,
prometé donar bon compte y rahó de aquell, y per ço obligà sos béns, etc. Fiat large ab
executòria, etc., y altres clàusules, etc. Y donà per fermansa, ab ell e sens ell, et insolidum,
a (en blanc), los qual(s) juraren, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes Sebastià Candel e Francés Joan Lópes, notari.
(29r) Die IIII mensis septembris MDXXXXII.
(Al marge esquerre: Recepit Franciscus Ioannes Martínes, per me, Benedicto
Monroig). Los magnífichs justícia (e) jurats de la vila de Gandia donaren a col·lectar al
honorable mestre Miquel Vallsebre, hostaler, habitador de la vila de Gandia, lo libre de la
col·lecta de la tacha real del any DXXXXII, per preu de vint-y-dos dinés y mealla per liura,
com a més de preu donant, en públich encant, com a més de preu donant (sic), per veu de
mestre Antoni, corredor públich dels dits magnífichs jurats, ab candela ensesa e per si
apagada. Lo qual dit mestre Miquel Vallsebre, present, acceptà dita col·lecta, prometé donar
bon conte y rahó de tot lo que se li darà a col·lectar. Y per ço, prometé, etc., obligà, etc. E
per seguredat dels dits justícia e jurats, donà per fermansa, ab ell e sens ell, et insolidum, al
honorable en Francés Joan Genís, mercader, habitador de la vila de Gandia, lo qual féu dita
fermansa y principal obligació. Y per ço, prometeren, etc., obligaren, etc., volgueren que lo
present acte fos executori, ab totes les clàusules, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes a la ferma de Vallsebre, mestre Pere Mexíes y Francés Joan Lópes. Y a la
ferma de Genís, que fermà a […] dels dits mes e any, foren testimonis Miquel Rostoio,
menor, y [Jaume Joan, porter]. 7
7 De “Die …” fins “[porter]”, ratllat.
42

Dicta die los dits magnífichs justícia e jurats, confessant haver bon conte y rahó del
dit mestre Miquel Vallsebre, y haver pagat tota la quantitat que se li és dada a col·lectar de
la tacha real, cancel·laren la damunt dita promesa, etc., volgueren que per mi, Benet
Monroig, notari rebedor de aquella, fos cancel·lat taliter, et caetera. Actum Gandie, et
caetera. Presents foren per testimonis a les dites coses Joan Martí, capità, y Francés Joan
Lópes, habitadors de Gandia.
Die XIII mensis septembris MDXXXXII.
Los honorables mestre Miquel Vallsebre, hostaler, habitador de la vila de Gandia, y
na (en blanc), sa muller, gratis simul et insolidum feren carta de guardar de dan al
honorable en Francés Joan Genís, mercader, habitador de la vila de Gandia, per rahó de una
principal obligació y fermansa que ha fet ab lo dit mestre Miquel Vallsebre, e sens ell, et
insolidum, en la col·lecta del libre de la tacha real que ha pres dels magnífichs justícia e
jurats a IIII del present mes de setembre. Volgueren-lo guardar de dan y de totes despeses
que per la dita obligació se li causaran. Y per ço, volgueren que lo present acte fos
executori, ab totes ses clàusules acostumades, etc. Y per ço, prometeren, etc., obligaren,
etc., juraren, etc., y renunciaren. Y la dita (en blanc), certifficada del benifet del senat
consult vellà, renuncià ad aquell, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes Sebastià Soler, sastre, y Pere [Marçot], serrador, de Gandia.
(29v) Als universes e sengles peatgers e altres officials dels present regne de
València, als quals les presents pervendran, y specialment a vós, peatger eo conduhidor del
dret del peatge de la baronia de Cofrents. Nosaltres, los justícia (e) jurats de la vila de
Gandia, saluts. Per en Miquel Ferrer, obrer de vila, vehí e habidador de aquesta vila, som
estat informats com per vosaltres, o per algú de vosaltres, se li fa contrast en lo acte de
franquea que aquell vos a mostrat, fet en la present vila de Gandia, en virtut de hun real
privilegi a nosaltres e a la dita vila atorgat per los rey(s) de Aragó. E senyaladament, que
vós (en blanc), no obstant lo dit acte de franquea, y en menyspreu de dit privilegi, haveu
pres tot lo dret de peatge per certa fusta que aquell portava a la present vila, no (sic) que no
podíeu fer per ço com aquell, essent com és vehí de la present vila, és franch de tot dret de
peatge, duana e altres drets. E axí, la dita franquea no solament és valedora en la siutat e
regne de València, mas encara per tots los regnes de Aragó, e axí la tenen e observen sens
enpaig ni contradicció alguna. Per ço, instant y requirent dit mestre Miquel Ferrer, a
vosaltres y a cascú de vosaltres, en deute e subsidi de justícia, requerim y de part nostra
pregam façau restituhir e tornar al dit Miquel Ferrer tot lo que per lo dit dret de peatge li és
estat pres. En altra manera, si fer-ho recusàreu, lo que no cre(e)m, vos certifficam que no
dexarem de ajudar-nos de tots los drets y remeys que per justícia nos seran permesos,
acusant-vos totes les penes que en lo dit real privilegi contengudes, et aliis, per no haver
obeït dits privilegis, sereu encorreguts, protestant contra vós, dit arrendador, del dret del
peatge y béns vostres e contra qualsevol altra persona per la qual li serà fet enpaig y
contradicció en la dita franquea, e béns de vosaltres, de tots dans, despeses, mesions e
interessos que per dita rahó convendran fer a dit en Miquel Ferrer. Datum Gandie die XIII
mensis septembris Anno MDXXXXII.
(30r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo secundo die
vero intitulata XIIII mensis septembris.
Anthoni Ros, Jaume Telló, Loís Sans, jurats.
43

Bertomeu Cabrera, síndich y racional.
Melchior Monroig, notari, Antoni Fuster, Pere Basella, Francés Joan Genís,
mercader, Joan Péres, mercader, Joan Aparici, Jaume Salelles, apothecari, Loís Agostí,
flaquer, Francés Jordà, laurador, Jaume Fuster, torsedor de seda, Francés Noguera, Bernat
Terol, lauradors, Miquel Guardiola, ferrer, Joan Agremunt, Miquel Rostoio, Joan Arnau,
Joan Yvanyes, Francés Pascualet, Loís Boluda, Hieroni Vidal, Miquel Monroig, Pere
Ferrando, Bertomeu Çapena, Francés Sancho, Cristòfol Garcia, Bertomeu Ferri, Gaspar
Úbeda, Domingo Banyu, Francés Joan Lópes, Benet Pinyol, Jaume Pellicer, Matheu
Salelles, Loís Colomer, Jaume Roger, Jaume Noguera, Jaume Aparici, Francés Barbastre,
Anthoni Pagés, Miquel Rostoio, menor, Joan Ferrandis, Pere Sellés, Hieroni Blesa, Anthoni
Toscà, Anthoni Alós, Baltasar Toscà, Guillem Torres, Pedro Ochoa, Miquel Alcanyís, Pere
Faner, Pere Climent, Pere Calatayut, Joan Torres, Nicolau Matheu, Matheu Juste, Bernat
Roger, Miquel Saragoçà, Bertomeu Camarelles, Francés Bru, Miquel Miró, Albert Serra,
Pere Steve, Francés Rovira, Miquel Guitó, Joan Montanyés, Gaspar Gacet, Alonso Gallego,
Pere Costa, Gil Arnedo, Joan Servera, Joan Nogués, Francés Camarelles, Gaspar Roger,
Jaume Trilles, Vicent Péres, Joan de Sosa, Jaume Pla, Antoni Genís, Martí Merino, Bernat
Salelles, Francés Domingo, Miquel Scrivà, Pedro Enríques, Joan Romeu, Hieroni
Nogueroles, Loís Ysona, Bernat Arnau, Joan Monsó, Miquel Martí, Antoni Lópes, Joan
Bonanat, Jaume Albert, Joan Ferrando, Bernat Yvanyes, Miquel Vallsebre, Joan Sanchis,
Pere Mexíes, Loís de Mediona, Sebastià Sans, Joan Navarro, Jaume Pagés, Pere Verger,
Pere Soler, Miquel Toscà, Bertomeu Steve, Pedro de Logronyo, Joan de Ayerre, Joan Fitor,
Antoni Monsó, Baltasar Cadillach, Pere Garcia, Joan Roig, Miquel Leonart, Làser
Ferrando, Loís Blay, Joan Martí, argenter, Martí Sanchis, Loís Nogueroles, Jaume Melado
e Pere Guardiola.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Antoni Ros,
jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era que la vila tenia necessitat de
carre(30v)gar-se nou mília sous per a comprar forment, per causa de la gran [fretura] que se
spera de forment, y axí mateix que lo senyor duch los ha pregat vullen carregar-se per a ell
mil ducats per certes nesessitats que té, que no vol que la vila perda res, sinó que ell vol
pagar totes les despeses que·s faran en dit carregament, y la penció del censal, que no vol
que la vila faça aldre (sic) sinó prestar lo nom. Y que per ço ells eren allí ajustats, que cascú
digués son parer.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per aquell, nemine
discrepante, que se faça dit carregament per al senyor duch, y tanbé se faça lo carregament
per al forment. Y axí, de fet, feren síndich per a dit carregament o carregaments als
magnífichs en Simó Saelles, doctor en medicina, habitador de València, y a Bertomeu
Cabrera, síndich que és de la vila, present y acceptant.
Testes consilii.
(31r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo secundo die
vero intitulata XXVIII mensis septembris.
Lo magnífich micer Jaume Serra, procurador.
Gaspar Morales, justícia.
Anthoni Ros, Pero Péres Salelles, Loís Sans, jurats.
Berthomeu Cabrera, síndich y racional.
44

Loís Colomer, Miquel Scrivà, Francés Joan Lópes, Joan Bris, Miquel Valls, Joan
Agremunt, Joan Ribera, Miquel Monroig, Gaspar Roger, Jaume Aparici, Miquel Simó, Pere
Verger, Jaume Fuster, Francí Daroca. Anthoni Genís, Joan Pérez, Pere Mexí(e)s.
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat encontinent per lo
magnífich en Anthoni Ros, jurat en cap de la dita vila, que no ignoraven que en semblant
dia, cascun any, se acostumaven de ajustar dalt en la sala per a fer elecció de mustasaf y de
cequiers de dita vila. Que per ço, pregassen a nostre senyor Déu que ell, per sa misericòrdia
y bondat, los elegís tals que sa majestat ne fos servida y que fosen per a bé y utilitat del
poble.
(Al marge esquerre: Mustasaff, Francés Joan Tortosa). E encontinent, fonch treta la
caxeta de les eleccions del archiu de la dita vila de Gandia, en presència de tot lo poble e
desús dit consell, e fonch uberta aquella e fonch tret lo sach de la elecció de mustasaf. E
ubert aquell per lo dit jurat en cap, per hun infant de poca edat fonch tret del dit sach hun
redolí dels que dins eren, e aquell fonch liurat en poder del dit magnífich micer Jaume
Serra, procurador general, e fonch ubert, e trobaren scrit lo nom de Francés Joan Tortosa, lo
qual fonch publicat per lo dit procurador general en mustasaf per al any sdevenidor, que
comensarà del dia de Sent Miquel en avant.
Et succesive, fonch tret de la dita caxeta lo sach de la elecció de cequier de la sèquia
de Vernisa, e axí mateix fonch ubert per lo dit jurat en cap. Per hun infant de poca edat
fonch tret un redolí, lo qual, ubert per lo magnífich procurador general, fonch (31v) trobat
scrit lo nom de Francés Fort, lo qual, etc., fonch donat en cerquier de deçà lo riu per al any
sedevenidor, que comensarà lo dia de Sent Miquel avant.
E de fet, per vots del dit consell, donaren en diputats al dit cequier los honorables en
Miquel Scrivà, Berthomeu Çapena, Joan Soriano e Miquel Alcanyís.
Et post predicta tots los hereters de dellà lo riu, en la forma acostumada, se
retragueren en lo archiu de dita sala, e allí, per vots, per la major part del(s) que allí eren
ajustats y retrets, fonch elet en cequier de la cèquia de dellà lo riu en Jaume Noguera, major
de dies, àlies lo Leó, al qual, per vots, foren donats en diputats los honorables en Francés
Joan Genís, Miquel Monroig, Joan Ribera e Miquel Fuster.
Die secunda mensis octobris Anno a Nativitate Domini MDXXXXII mestre Antoni
Ximeno, corredor públich de la vila de Gandia, retulit ell, huy, haver venut, per la cort dels
magnífichs jurats, a instància de Martí Sanchis, peyter, huna taula, com a béns de mestre
Miquel Joan Saragoçà, obrer de vila, a mestre Anthoni Torner, com a més de preu donant,
per IIII sous, en paga rata del que deu de peyta, a cinch jorns.
Die tercia dictorum mensis et anni Jaume Calbó, missatge, retulit ell haver intimat,
huy, a mestre Miquel Saragoçà, obrer de vila, que la penyora que li ha fet traure Martí
Sanchis, peyter, per lo que deu de la peyta, és venuda a mestre Antoni Torner, per III sous.
Que per ço, dincs sinch jorns la quite. Altrament, etc.
Die VI mensis octobris Anno MDXXXXII.
Iesus. E los dits magnífichs jurats de la vila de Gandia, vist in primis un acte de
relació de stimadors feta per Antoni Torró e Joan Soriano, vist insuper un acte de
condemnació feta per lo magnífich justícia, en e ab lo qual condemna al dit en Jaume Diego
en tot allò que per los dits stimadors és stat stimat y preat, hoydes les parts sobre lo recós
emés per lo dit en Jaume Diego de la dita condemnació del dit magnífich justícia, verbo als
dits magnífichs jurats, considerat que de condemnació feta per lo dit magnífich justícia, ni
45

de altra declaració de aquell de justícia, no·s pot recòrrer als dits magnífichs, qui no són
conexedors de les dites causes del dit justícia, per ço, et aliis, provehixen y declaren lo dit
recós no ésser litem nec recte emés als dits jurats, restituhint la dita causa al dit magnífich
justícia. Et intimetur (en blanc). Benedicti Monroig, notarius assessor.
Dicta die la damunt dita provisió y declaració per mi, Benet Monroig, notari, scrivà
dels magnífichs jurats, fonch intimada a mestre Amador Fornés, lo qual respòs farà lo que
deja.
Testes Pere Basella y Antoni Ximeno.
Die XVI mensis octobris dicti anni la damunt dita declaració y provisió fonch
intimada per mi, Benet Monroig, notari, scrivà dels dits magnífichs jurats, a Jaume Diego,
lo qual respòs farà lo que deja.
Testes Nofre Burgal y Baltasar Toscà.
(32r) Anno a Nativitate Domini millesimo DºXXXXII die vero intitulata vigesima
septima mensis octobris.
Gaspar Morales, justícia.
Anthoni Ros, Pero Pérez Salelles, Jaume Telló, Loís Sans, jurats.
Bertomeu Cabrera, síndich y racional.
Loís Colomer, Joan Pérez, Sebastià Fuster, Bernat Salelles, Anthoni Pagés, Joan
Agremunt, Jaume Sàdaba, Anthoni Lópes, Francés Joan Tortosa, Francés Joan Lópes, Gil
Arnedo, Gaspar Roger, Joan Jordà, Joan Martí, Jaume Roger, Guillem Vives, Joan Ribera,
Baltasar Toscà, Anthoni Toscà, Bernat Yvanyes, Joan Romeu, Pere Mexíes, Pere Sellés,
Cosme Albert, Francés Domingo, perayre, Nofre Culla, Loís Blay, Pere Palau, Miquel lo
castellà, Francés Camarelles, Bertomeu Camarelles, Antoni Alós, Bernat Climent, Francés
Lombart, Pere Basella, Cristòfol Garcia, Joan Pons, Miquel Rostoio, menor, Vicent
Picanya, Jaume Struch, Francés Alcanyís, Guillem Ahuir, Guillem Gacet, Martí Peris,
Francés Ahuir, Matia Alcanyís, Miquel Yvanyes, Hieroni Alcanyís, Joan Bonanat, Joan
Ferrandis, Francés Jordà, Pere Sentamaria, Martí Colomer, Miquel Monroig, Guillem
Ramon Torres, Pere Verger, Antoni Fuster, Miquel Vallsebre, Miquel Toscà, Joan Català,
Jaume Pellicer, Amador Fornés, Miquel Faus, Martí Navarro, Anthoni Genís, Antoni Torró,
Jaume Aparici, Cristòfol Salelles, Joan Arnau, Hieroni Vidal, Joan Aparici, menor, Miquel
Miró, Jaume Noguera, Pere Saragoçà, Francés Joan Vilarnau, Nofre Agremunt, Miquel
Scrivà, Bertomeu Ferri, Bernat Terol, Loís Nogueroles, Pere Guardiola, Hieroni Blesa,
major, Miquel Rostoio, major, Bertomeu Dedeu, major, Andreu Sadorní, Bertomeu
Fuentes, Pere Costa, Loís Climent, Simeón Sunyer, Sebastià Calderó, Gaspar Fuster,
Antoni Monsó, Pere Gil, Francí Daroca, Pere Enríques, Matia Vives, Antoni Ribera, Pere
Garcia, Ferrando Làser, Miquel Simó, Loís de Mediona, Bertomeu Toldrà, Nicolau Mateu,
Jaume Trilles, Loís Picanya, Pere Faus, Vicent Ferrer, Jaume Talavera, Joan Làser, Vicent
Pérez, Sebastià Sans, Joan Sanchis, Alonso Gallego, Joan Canemàs, Pere Salelles, Miquel
Guardiola, Loís Castell, Pere Signes, Joan Sosa, Martí Genís, Pere Albert, Jaume Ferrando,
Pere Boluda.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Anthoni Ros,
jurat en cap, que la causa perquè allí heren ajustats hera que no ignoraven com estos, (32v)
ço és, a XIIII de setembre passat, la vila de Gandia féu síndichs a Simó Saelles, doctor en
medecina, habitador de València, y a Bertomeu Cabrera, habitador de Gandia, per a
carregar XXX mília sous, ço és, XXI mília sous per al senyor duch, y VIIII mília sous per a
la vila, per a forment. Y may se és trobat en València ninguna persona vulla caregar a la
46

dita vila sens licència del senyor marqués, y que per ad açò ja lo il·lustre senyor duch té la
licència del senyor marqués y té ja qui carrega dits XXX mília sous. Y que era mester que
sens [infàmia nota] dels primers síndich(s), revoquassen aquells, y que fesen síndich a
Nicolau Ortí, notari, síndich que és ja de la present vila.
E axí, tot lo damunt dit consell revocaren los sindich(s) que feren per a l’altre
carregament, y feren síndich a Nicolau Ortí, com los plàcia fer dit sindicat, puix és cosa que
toque al servey de sa senyoria y al profit de la vila, ço és, en los XXI mília sous al senyor
duch y en los VIIII mília sous a la vila.
Testes consilii.
Die XIII mensis novembris Anno MDXXXXII.
Lo honorable en Vicent Torres, y Bàrbera Lópes, sa muller, confessen tenir en
comanda, dels magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia, la presó de dita vila y les
coses de aquella següents, ço és, quatre cadenes entre grans y chiques, sis collars, deu
anelles per al brell, hun cadenat, huns grillons, hun martell, hun ferrador y hun desferrador
per als grillons, hun pern per a tancar lo brell, quatre claus per a tancar y obrir les portes de
dita presó. E axí mateix, prometen y se obliguen als dits magnífichs justícia e jurats de dita
vila de Gandia, absents, e yo, notari, per aquells stipulant y rebent, que tota y quant algun
presoner se’n yrà de la presó, y·s provarà que per culpa de ell, dit Vicent Torres, carceller,
se’n sia anat lo tal pres, que pagarà la quantitat que deurà fins en suma de dotse liures. Y
donà per fermansa y principal obligat per a les dites coses de la presó que li són
acomanades, y del que haurà de pagar per algun presoner que se’n vaja, fins en suma de
dotse liures, al honorable Joan Spí, mercader. E lo dit Joan Spí prometé tot lo damunt dit,
etc. Fiat large ab executòria, etc., y altres clàusules, etc. Actum Gandie.
Testimonis a la ferma del dit Vicent Torres y de Bàrbera Lópes, sa muller, los
honorables Pere Tristany, cirurgà, y Miquel Ortís, mercader. Y a la ferma de Spí, que fermà
a XVII dels damunts dits mes e any, jurà y renuncià, etc., foren testimonis Francés Joan
Genís y Sebastià Calderó, de Gandia. 8
Die XV ianuarii DXXXXIII lo damunt dit Torres restituhí tot lo damunt dit, y per ço
los justícia e jurats li cancel·laren la damunt dita. [Actum Gandie. Testes …].
(33r) Die XVII nove(m)bris DXXXXII.
Lo honorable mestre Miquel Vallsebre, comparent davant los magnífichs jurats,
acusà contumàcia per contrari a Joan Bris, specier, de una sitació que de davant los dits
magnífichs jurats havia fet. Admissa, et caetera.
(33v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo secundo die
vero intitulata vigesima quinta mensis novembris.
Gaspar Morales, justícia.
Anthoni Ros, Pero Pérez Salelles, Jaume Telló, Loís Sans, jurats.
Bertomeu Cabrera, síndich y racional.
Anthoni Genís, Jaume Fuster, Ferrando Làser, Miquel Simó, Jaume Aparici, Pere
Verger, Bernat Yvanyes, Francí Daroca, Guillem Ramon Torres, Joan Ribera, Joan Pérez,
Joan Agremunt, Pere Mexíes, Pere Tristany, Jaume Sàdaba, Baltasar Toscà.
E convocat e ajustat tot lo damunt consell, fonch proposat per lo magnífich en
Antoni Ros, jurat en cap, que la causa perquè allí heren ajustats era com hun mercader
8 De “Die …” fins a “Gandia”, ratllat.
47

valencià, que·s diu Agostí Gonsàles, los havia scrit huna letra si volien comprar dos-cents
caffisos de forment del delme de Bocayrent, que ell lo·ls vendria. Y que·n volia a tres
ducats, allà, sense garbellar, y que pagàssem nosaltres lo port, y que tanbé volia que li
donàsem dos-cents ducats de present, y la resta a espera, la mitat per tot abril y l’altra mitat
a Sent Joan aprés següent. Que per ço heren allí convocats, que cascú digués lo que·ls
paregués, si·s compraria o no, perquè ells no·l volien comprar sense consulta del dit consell.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per tots, nemine
discrepante, que·s compràs dit forment y que no·s perdia res que la vila tingués prou
forment en la cambra.
(34r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo secundo die
vero intitulata vigesima secunda mensis decembris.
Lo magnífich micer Jaume Serra, procurador.
Gaspar Morales, justícia.
Anthoni Ros, Pero Pérez Salelles, Jaume Telló, Loís Sans, jurats.
Joan Agremunt, Francí Daroca, Anthoni Genís, Jaume Fuster, Pere Verger, Joan
Martí, argenter, Joan Pérez, Francés Joan Lópes, Miquel Simó, Jaume Aparici, Cristòfol
Salelles, Gaspar Roger.
Tot lo damunt dit consell, per absència de Bertomeu Cabrera, féu síndich a Cristòfol
Salelles, per a asistir en lo present consell, per absència de (en blanc).
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en
Antoni Ros, jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era que no ignoraven que en
semblant dia se acostumava de fer elecció de justícia, que per ço eren ajustats, per a fer
elecció de justícia per al any sdevenidor. Y per ço, que pregassen a nostre senyors lo·ls
donàs bo, que fos al seu servey y per a bé del poble.
E feta la dita proposició, encontinent fonch treta la caxeta de les eleccions, [e]
posada davant lo dit consell. E aquella fonch uberta e fonch tret lo sach de la elecció de
justícia, e aquell posat en mans del magnífich en Antoni Ros, jurat en cap. E aquell per lo
dit jurat fonch ubert, e per hun infant de poca edat fonch tret hun albarà o redolí. E aquell,
per lo dit jurat, fonch donat al magnífich micer Jaume Serra, procurador general. E ubert
per aquell, fonch trobat escrit lo nom d’en Bertomeu Bonig, lo qual per lo dit magnífich
micer Jaume Serra publicat e donat per justícia de la dita vila de Gandia per al any
sdevenidor.
Testes consilii.
Los magnífichs justícia e jurats porogaren la elecció de síndich y racional fins a la
elecció de jurats del any sdevenidor, la qual era porogada per a la present elecció.
(34v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo tercio die
vero intitulata decima mensis ianuarii.
Bertomeu Bonig, justícia.
Anthoni Ros, Pero Pérez Salelles, Jaume Telló, Loís Sans, jurats.
Berthomeu Cabrera, síndich y racional.
Francés Joan Tortosa, Vicent Pérez, Guillem Ramon Torres, Melchior Monroig,
Miquel Joan Ros, Cristòfol Salelles, Jaume Aparici, Joan Pérez, Pere Verger, Miquel Simó,
Francí Daroca, Gaspar Roger, Anthoni Genís, Gaspar Fuster, Joan Martí, argenter,
Ferrando Làser.
48

E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo jurat en cap que
la causa perquè allí eren ajustats era com no ignoraven la mort del il·lustre senyor duch, y
que se havia de fer dol per a la dita mort com se acostumava en semblant cas, y que per ad
asò, que los ne donaven part a quines persones se donaria lo dol, que ell(s) que
determinassen son parer.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per aquell, nemine
discrepante, que·s donasen onse gramalles per als officials, ço és, als justícia, jurats,
síndich, scrivà, asesor de justícia, loctinent e scrivà de justícia, y huna cota de dol per al
verguer, encara que per al dol dels cardenals no·s donaren més de nou gramalles y cota per
al verguer. Però atenent lo dol ésser major, que per so eren de parer se donasen dos
gramalles més, ço és, al loctinent e al scrivà de justícia.
Testes consilii.
E axí mateix, fonch proposat per lo dit jurat en cap que ells havien enviat a mossèn
Sebastià Candel a Barcelona, ab letra dels jurats a postes per al senyor marqués, dant-li rahó
de la mort del dit il·lustre senyor duch, y que per ad açò li havien donat vint-y-cinch ducats,
per a les postes y per al camí.
E tot lo damunt dit consell tingué per [qued lo] que los dits jurats havien fet, y
loaren y aprovaren dites coses, que no·s podia fer cosa millor del que ells havien fet.
Testes consilii.
Die XVI mensis ianuarii DXXXXIII.
Los magnífichs Bertomeu Bonig, justícia, Antoni Ros, Pero Péres Salelles e Loís
Sans, tres dels jurats de la vila de Gandia, gratis donen licència a Joan Spí, aviltuallador de
la present vila, de poder matar cabró en la taula de la vila ab taula separada, y açò a causa
de la pèrdua que té de present en les carns, per ésser molt flaques. Y açò de así (a)
Carnestoltes, sens perjuhí dels capítols que té ab la vila, ab tal pacte que lo present acte per
ningun temps no puxa ésser tret en conseqüència, y que per dit acte a la vila no li vinga
ningun dan. Ans volen que, passat dit temps, sia nul·le, y ab pacte que la dita vila reste ab
to(t)s los drets com si lo present acte no fos fet, etc. Fiat large cum omnibus clausulis, et
caetera. Actum Gandie, et caetera.
Testes lo canonge Torró y mossèn Joan Martínes.
(35r) Die VI mensis febroarii DXXXXIII.
Los magnífichs en Bertomeu Bonig, justícia, Antoni Ros, Pero Pérez Salelles,
Jaume Telló e Loís Sans, jurats de la vila de Gandia, donaren a col·lectar los libres de la
peyta general e murs y valls de la dita vila del any present MDXXXXIII al honorable
mestre Joan Orosco, barreter, habitador de la vila de Gandia, present, com a més de preu
donant, ab candela ensesa e per si apagada, migançant en Antoni Ximeno, trompeta e
corredor públich, per preu de XXVI lliures X sous, a ben pagar, millor asegurar, segons stil
y pràtica de la vila. E essent present lo dit mestre Joan Orosco, barreter, (a) les dites coses,
promés als dits magnífichs justícia e jurats, presents e acceptants, donar bon conte e rahó de
tota la quantitat contenguda en los dits libres de dita col·lecta de peyta general e murs e
valls, dins hun any primervinent y del dia de huy en avant contador, sots pena de C sous. E
per major seguretat de les dites coses, donà per fermanses y principals obligats, ab ell e sens
ell, et insolidum, als honorables en Hieroni Miralles y Ginebra, sa muller, sogres del dit
Joan Orosco, los quals, interrogats si feyen dita fermansa y principal obligació, e
respongueren que sí. E axí, los dits Hieroni Miralles e Ginebra, sa muller, simul et
49

insolidum, prometeren, ensemps ab lo dit mestre Joan Orosco, e sens ell, et insolidum,
donar e pagar als dits magnífichs jurats, presents, tota la quantitat contenguda en los dits
dos libres de dit any en lo dit termini, omnibus dilationibus sub pena C solidorum, et
caetera, rata, et caetera. Pro quibus, et caetera, omnes simul et quilibet eorum insolidum
obligarunt, et caetera, renunciantes benifficiis dividendorum actionum, et caetera, legique
ac foro Valentie. Insuper dicta Ginebra iuravit et certifficata renunciavit, et caetera. Actum
Gandie, et caetera.
Testimonis a la ferma dels justícia e jurats y de Joan Orosco y de Hieroni Miralles,
Joan Péres y Miquel Rosto (sic). E a la ferma de la dita Ginebra, que fermà a X dels dits
mes e any, present son marit y lo síndich de dita vila, jurà y renuncià, etc., foren testimonis
Guillem Ramon Torres y Joan Coll, de Gandia. 9
Die VII mensis madii MDXXXXIII los damunt dits justícia e jurats cancel·laren lo
damunt dit acte de arrendament dels libres de la peyta de murs y valls y general al damunt
dit Orosco, fet, etc. Actum Gandie, et caetera. Testimonis Francés Joan […] y Pere Mexíes,
de Gandia.
Die VII febroarii DXXXXIII.
Joan Calatayut y Martí Cucorella, lauradors, habitadors del loch de Benigànim,
gratis prometen als magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia, de portar a la dita vila
dos-cents caffisos de forment de Bocayrent que tenen comprat de Agostí Gonsàles, de
Bocayrent, a for de sis sous cascun caffís. Y açò per tot lo mes de mars primervinent del
any present. E si no u fan, que los dits jurats lo puxen fer portar a cost y mesió del(s) dits
Joan Calatayut y Martí Cucorella. Y per ço, obligaren sos béns, etc., volgueren que lo
present acte fos executori, ab totes les clàusules acostumades. Y per ço, juraren y
renunciaren, etc. E axí mateix, juraren de portar lo forment que·ls serà allà mesurat a la dita
vila, y no tocar de aquell, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testimonis, Joan Soriano y Francés Bort, lauradors de Gandia.
Die XVIII ianuarii DXXXXII.
Lo honorable en Pere Mexíes, almodiner, confessà tenir en comanda lo almodí de la
present vila, y prometé dar bon conte y rahó del que se li acomana[rà], axí de la [roba] de la
vila com de la roba y formens de altre(s) persones, de tal manera que de tot lo que se li
acomanarà en dit almodí promet dar bon conte y rahó. Y per ço, obligà tots sos béns, e per
major seguretat de dites coses donà per fermanses, ab ell y sens ell, et insolidum, als
honorables en Francés Joan Genís e Pere Cristòfol, y a sa muller del dit Mexíes, los quals
feren dita fermansa. Prometeren, etc., obligaren, etc., renunciaren, etc. E lo dit Pere
Cristòfol, present, jurà y renuncià, etc. Fiat large, et caetera. Actum Gandie, et caetera.
Testes a la ferma del dit Mexíes y de Pere Cristòfol, Melchior Monroig, notari, y
Miquel Vallsebre. Y a la ferma de Francés Joan Genís, que fermà a XXVI del present mes e
any, y a la de la dita Maria, que tanbé fermà dit dia, juraren y renunciaren, etc., e la dita
Mariana (sic), certifficada, renuncià, etc., foren testimonis Joan Ferrandis, mercader, y Joan
Jordà, perayre.
(35v) Die XII mensis febroarii DXXXXIII.
9 De “Die …” fins a “Gandia”, ratllat.
50

De manament e provisió dels magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia,
mestre Antoni Ximeno retulit ell, huy, haver manat a mestre Pere Mexíes que no entenga
en ninguna cosa que se esguarde al mustasaff, sots pena de XXV lliures.
Die XV mensis febroarii DXXXXIII.
Mestre Anthoni Ximeno, corredor públich, retulit ell, despús-ahir, haver venut, per
la cort dels magnífichs jurats, a instància de Joan Aparici, peyter, com a béns de Joan Bris,
sucrer, hun perol, a Loís Sans, per XV sous, a cinch jorns, com a més de preu donant, per
no haver volgut pagar lo que deu Bonconte de peyta del que li deu del loguer de la casa y
terres al dit Bonconte.
Dicta die Martin Gonsàles retulit ell, huy, haver intimat dita penyora a Joan Bris,
que era venuda a Loís Sans, com a més de preu donant, per XV sous, que dins cinch jorns
la quite. Altrament, etc.
(36r) Còpia de la letra que los magnífichs justícia e jurats enviaren al il·lustre senyor
marqués sobre la mort del il·lustre senyor don Joan de Borgia, duch de Gandia segon.
Ilustrísimo señor.
Es tan grande el dolor y aflicción que acá tenemos de la intollerable pérdida del
ilustrísimo señor duque, padre de vuestra senyoria y señor nuestro, el alma del qual ha
plazido a la inmensa majestat de nuestro señor de levarse a su reyno a las nueve horas
desta noche, que no solamente scrivir, mas ahún hablar no nos dexa. Pero considerando
que esta villa no puede estar sin el regimiento que conviene para sustentación de aquella,
nos ha parescido luego dar parte y aviso a vuestra senyoria dello, para que nos mande dar
ell orden que havemos de tener en el gobierno y regimiento de dicha villa. Y nuestro señor
la ilustrísima persona de vuestra señoría, con la de la ilustrísima señora marquesa,
señores nuestros, por muchos anyos guarde y prospere como todos deseamos. De Gandia,
a VIIII de henero año MDXXXXIII.
De vuestra señoría ilustrísima, humildes y fieles vasallos, los justícia e jurados de
la vila de Gandia.
Virtuosos y speciales amigos. Con la venida de mossén Candel y con vuestra carta
tengo entendido el fallecimiento del duque mi señor, que está en gloria, y la gran desdicha
y pérdida que a esta casa viene, y a todo el stado faltando su señoría ilustrísima. A todos
estoy con la pena y trabajo que podeys pensar, y veo tanbién la que a vosotros y a todos los
vasallos debe quedar con tan justa razón. De todo sea nuestro señor alabado, pues ha sido
servido dello. Plega a su bondat poner en todo el remedio que conviene. Yo quisiera mucho
tener libertad para partirme luego, para visitar y consolar a la duquesa mi senyora, y a
servir a su señoría como hijo verdadero, pues me tengo por tal, en la voluntad y amor
[porque pienso terna alta] necessidad de consuelo y servicio haviendo perdido tanto y
estando con tan poca salud. Pero son de tal calidat los negocios deste cargo y las cosas
que su majestat me tiene mandadas, y las que se ofresen a causa de la guerra, que en
ninguna manera hozaría partirme sin licencia de su majestat, y ansí le tengo dada cuenta
de todo, para que en teniéndola lo pueda hazer como es razón. Y pues agora al presente no
puede haver lugar por las causas que digo, por lo qual tanpoco podré visitar essa villa y
toda mi tierra como quisiera, envío allá a mossén Nofre Martínez, mi secretario, levador
desta carta, para que con su legada allá vosotros sepays lo que huviéredes de hazer. Para
lo qual, y para vuestro gobierno y buena administración de justicia, envío poder bastante a
51

la duquesa mi señora para que en todo sirvays, hobedescays y cumplays todo lo que por
parte de su señoría hos fuere mandado, ni más ni menos que lo haríades comigo si presente
stuviesse, pues demás de ser esta mi determinada voluntad, me contentaréys a mi (36v) más
de lo [puedo] scrivir en que su señoría se tenga por tan servida en todo de vosotros que
con ello se le mitigue en alguna manera el dolor y pena que a su señoría le quedará por
tan gran pérdida y trabajo. Y en lo que toca a vosotros y a toda essa villa, y a las cosas de
ella, podeys star todos muy confiados, que yo lo miraré todo con tan buena voluntad y con
tanto respecto de amor como si todos fuésedes mis hermanos e hijos. Y porque lo demás
que podría scrivir dirá de mi parte el dicho mossén Nofre Martínez, a su relación me
remito. Daréysle en todo fe y crehencia como a mi mesmo, no sólo en lo que hos dixere
luego que ay llegue, mas en todo el tiempo que se detuviere en essa villa y en el reyno,
porque según la instrucción que lleva mía de aquá, podría ser que se le ofrescan cosas que
las haya de comunicar con vosotros. Y porque estoy muy cierto y muy confiado que en todo
hos emplearéys como buenos y fieles vasallos, no digo más sinó que nuestro señor guarde
vuestras virtuosas personas como lo deseays. De Barcelona a XV de henero MDXXXXIII.
A lo que hos cumpliere, el marqués de Lombay.
(37r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo tercio die
vero intitulata XXII mensis febroarii.
Vicent Pérez, loctinent de justícia.
Antoni Ros, Pero Péres Salelles, Jaume Telló, jurat(s).
Bertomeu Cabrera, síndich y racional.
Cristòfol Salelles, Guillem Ramon Torres, Antoni Genís, Jaume Fuster, Pere
Verger, Loís Castell, Francí Daroca, Joan Sanchis, Joan Jordà, Guillem Vives, Francés Bru,
Pere Sellés, Miquel Ferrer, Pere Guardiola, Jaume Roger, Joan Ferrando, Joan Pérez,
Vicent Basella, Nofre Agremunt, Joan de Ayerre, Francisco Mexía, Bernat Yvanyes,
Gaspar Gacet, Loís Picanya, Joan Montanyés, Anthoni Lópes, Jaume Calduff, Miquel
Simó, Francés Ribera, Jaume Guardiola, Miquel Leonart, Baltazar Toscà, Gaspar Roger,
Jaume Aparici, Pere Mexíes, Bertomeu Dedeu, Loís Blay, Pere Enríques, Anthoni Torró,
Pere Costa.
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en
Anthoni Ros, jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era que no ignoraven que
cascun any se acostuma de posar sisa en la carn per a pagar les necessitats de la vila, y que
per ço los avien allí convocats, per dar-los rahó com volien posar sisa en la carn segons se
acostuma cascun any. Y que·ls donaven rahó que heren de parer, vistes les grans despeses
se heren fetes en los dols y obsèquies per la mort del il·lustre senyor duch, y axí mateix per
la guarda de la mar y altres coses que la vila deu, de posar tres dinés y mealla per liura en lo
moltó, y en la altra carn axí com se acostumava cascun any, y tanbé cobrar la mealla de les
dèset setmanes tanbé per a la vila, que Spí ha donat lo moltó a setse, de manera que fos la
carn tot l’any a XX dinés per liura.
E discorrent per tot lo consell, per la major part de aquell fonch determinat que se
imposasen com lo dit magnífich jurat havia dit, los dits tres dinés y (37v) mealla, y tanbé
que la vila cobràs la mealla de les dèset setmanes que Spí havia dit en la carn, a setse dinés,
de manera que la carn se venés a vint dinés ab la sisa.
Die XXIII mensis febroarii DXXXXIII los magnífichs jurats manen als honorables en
Sebastià Calderó, Gil Arnedo, Pere Costa, Bertomeu Ferri, Loís Ysona e Antoni Struch,
52

caps de dehenes de la gent que ha de hexir de fora quant mester siha, que manen tota la sua
gent cascú que acodixqua a la plaça tota hora que seran cridats. E axí mateix, fou manat a
tota la gent de aquestos caps de dehenes que en essent [manats] per sos caps de dehenes,
acodixquen allà ahon los manaran que vajen, sots pena de cinch sous, y si se’n van de la
vila, que hajen de dar-ne rahó a sos caps de dehenes, sots la matexa pena. Y axí mateix,
fonch manat als dits caps que lo mateix manament fesen de part d’ell a alguns que no heren
venguts, sots la matexa pena.
Die XXV mensis febroarii Anno a Nativitate Domini MDXXXXIII los magnífichs
justícia e jurats manaren a·n Joan Spí que los moltons que matava en lo raval ara en la
Quaresma, que per quant mataven la carn, y fresca, y la daven als malalts, la qual cosa era
en gran dan de les persones que estaven males de dita vila, que per ço li manaven que no
fes matar los moltons sinó hun dia per a altre, sots pena de X liures.
Dicta die los dits magnífichs jurats manaren lo mateix a Aquén, carniser del raval,
sots la mateixa pena.
Testes mestre Ferrer, obrer de vila, y Moscayre.
Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo tercio die vero
intitulata VIIII mensis marcii anno (sic) los magnífichs en Bertomeu Bonig, justícia de la
vila de Gandia, Anthoni Ros, Jaume Telló e Loís Sans, tres dels jurats de la vila de Gandia
en l’any present MDXXXXIII, ajustats en la sala de la vila de Gandia, arrendaren lo(s)
libres de la peyta general y murs y valls del any DXXXXIII al honorable Joan Ferrandis,
los quals libres havien ja arrendat a Joan de Orosco, jendre de Miralles, y per prechs del dit
Orosco y del dit son sogre, lo tornaren a rendar al dit Joan Ferandis. Fiat large, et caetera.
E lo dit Joan Ferandis, present, acceptà dits libres, prometé dar bon conte y rahó de aquells,
y per seguretat de dites coses donà per fermansa y principals obligats, ab ell y sens ell, et
insolidum, als honorables na Ysabet Andreu, sa sogra, y a Josepa, sa muller, les quals
juraren y renunciaren, etc. Fiat large, et caetera. Actum Gandie, et caetera.
Testes a la ferma dels dits justícia e jurats y de Ferandis, Melchior Monroig, notari,
y Joan Aparici, menor. Y a la de sa sogra y sa muller, que fermaren dit dia, absents los
jurats y present son marit, juraren y renunciaren, etc., foren testimonis mestre Bertomeu
Camarena, sastre, y Francés Bru, sastre.
(38r) Die VIII mensis aprilis DXXXXIII.
Los magnífichs Antoni Ros, Pero Péres Salelles e Jaume Telló, jurats de la vila de
Gandia, com a administradors de la hermita del gloriós Sent Sebastià, gratis donaren a stall
a mestre Miquel Joan Saragoçà, obrer de vila, la obra següent:
Primo, descobrir y cobrir la teulada de la sglésia. Ítem, strènyer les canals, perquè
stan molt amples. Ítem, posar les teules que seran mester. Ítem, la calç que serà mester per a
tota la obra. Ítem, la arena que serà mester. Ítem, les teules an d’estar ab fanch y asentades,
y les canals ab [morter prim]. Ítem, tots los jornals del mestre, axí d’ell com dels
manobre(s), ha de posar dit Saragoçà. Ítem, en la casa del ermità ha de fer afegir tres bigues
y descobrir y cobrir les dos cambres, y si alguna altra biga y haurà dolenta, la ha de posar
bona, pagant-la-y. Ítem, totes les canyes que seran mester per a cobrir dites cambres. Ítem,
tota la calç que serà mester per a cobrir y fer los remendos. Ítem, la arena que serà mester.
Ítem, tot lo algeps que serà mester. Ítem, totes les teules que seran mester. Ítem, tots los
manobres y sos treballs, tot ho ha de posar dit Saragoçà.
53

E lo dit Miquel Saragoçà, present, acceptant dit stall, prometé fer tot lo damunt dit
per preu de dèset liures, la qual dita hobra ha de dar feta per a deu (de) maig primervinent
del present any, sots pena de deu liures. E ultra la dita pena, vol que los dits jurats puxen fer
fer dita obra a despeses del dit Saragoçà. Y per ço, prometé, etc., obligà, etc., e volgué que
lo present acte fos executori, etc., ab totes les clàusules, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes mestre Pere Mexíes y Francés Lombart.
(38v) Die VIIII mensis aprilis Anno a Nativitate Domini MDXXXXIII.
Iesus. E los dits magnífichs jurats de la vila de Gandia, vist lo recors a ell(s) emés
per (en blanc) Arroyo, crestià nou del loch de Salem, sobre la pena de LX sous que lo
magnífich Francés Joan Tortosa, mustasaff de dita vila, pretenia tenir contra lo dit Arroyo
de Salem per causa de haver demanat a hun preu del forment que en lo dia de disapte
proppassat, contats set del present mes de abril, havia portat en lo almodí de dita vila, y
haprés haver demanat més preu, hoïdes les parts en lo que sobre d(i)ta qüestió han volgut
dir y al·legar, per ço, considerant que lo dit (en blanc) Arroyo no ha venut dit forment a
preu ningú sinó tan solament ha demanat preu en dit forment, no seria encorregut a pena
alguna. Per ço, absol al dit (en blanc) Arroyo de la dita pena, manant al dit magnífich
mustasaff restitueixca los dinés que per rahó de la dita pena havia pres del preu del dit
forment. Et intimetur.
Benedicti Monroig, assessor.
Presents foren per testimonis Pere Cristòfol, flaquer, y Sebastià Soler, remendó, de
Gandia.
(39r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo tercio die
vero intitulata septima mensis madii.
Bertomeu Bonig, justícia.
Anthoni Ros, Pero Péres Salelles, Jaume Telló, Loís Sans, jurats.
Francés Joan Tortosa, mustasaff.
Bertomeu Cabrera, síndich y racional.
Francés Joan Genís, Mateu Salelles, Cristòfol Salelles, Bertomeu Sapena, Joan
Català, Vicent Català, Anthoni Genís, Bernat Yvanyes, Joan Pérez, Joan Barbastre, Jaume
Fuster, Pere Mexíes, Miquel Vallsebre, Joan Toscà, Ferrando Làser, Francés Joan Lópes,
Bernat Arnau, Joan Ribera, Vicent Picanya, Francés Ribera, Francí Daroca, Loís Picanya,
Loís Blay, Martí Genís, Ausiàs Noguera, Pere Verger, Joan Agremunt, Benito, argenter,
Baltasar Cadillach, Bertomeu Fuentes, Bernat Roger, Francés Jordà, Hieroni Barbastre,
Joan Guarino, Antoni Lópes, Pere Costa, Miquel Scrivà, Alonso Gallego, Guillem Ramon
Torres, Joan Servera, Matia Vives, Martí Merino, Dionís Rodrígues, Mateu Juste, Francés
[…], Simeón Sunyer, Anthoni Toscà, Miquel Simó, Francisco Mexía, Miquel Rostoio, Pere
Saragoçà, Cosme Albert, Joan Sanchis, Gil Arnedo, Jaume Diego, Jaume Aparici, Sebastià
Sans, Jaume Ricart, Pere Vilalonga, Bernat Salelles, Pere Faus, Hieroni Miralles, Jaume
Pagés, Anthoni Ribera, Gaspar Roger.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Anthoni Ros,
jurat en cap, que la causa que allí eren ajustats era que no ignoraven que lo senyor duch
havia de entrar demà en Gandia, y que a qualsevol senyor que entra nou en una terra se li
acostuma de dar servici, y que per ad aqueix efecte eren ajustats, que ells vesen si se li daria
servisi o no, y quant y de hon se havia de donar. Que per so allí cascú digués son parer.
54

E feta la dita proposició per lo dit Antoni Ros, jurat en cap, discorrent per tot lo
damunt dit consell, foren de parer tot lo dit consell, o la major part de aquell, que donasen
al dit senyor don (39v) Francisco de Borgia, duc de Gandia, quatre-cents ducats per lo
servici que a qualsevol senyor que novament entra en posessió solen dar, los quals se hajen
de pendre de aquells nou mília sous que la vi(l)a, estos dies passats, carregà per obs de
comprar forment per a la cambra de dita vila. Y que de huy avant, la claveria que pague
cascun any la penció de aquells, fins se done forma de quitar aquells.
Testes consilii.
E axí mateix, fonch proposat per lo dit jurat en cap que estos dies passats los havia
scrit Nicolau Ortí, síndich de la vila, que los clavaris de la tacha real volien que la vila los
enviàs lo que li tocaria per lo servici del any present, que era III sous VII per cascuna casa,
perquè si no·l enviaven nos farien un porter. Y que per ad asò era mester que allí lo consell
determinàs si pagarien com lo rey tachava, a rahó de III sous VII per [casa], o que si farien
scales, perquè la cosa no·s detardàs. Que per ço, ells determinasen lo fahedor.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, per la major part de aquell fonch
determinat que·s fesen scales, y que cascú que pagàs per lo que tenia. Y per a fer dita
tachasió nomenaren, juntament ab los magnífichs justícia e jurats que havien de entrar lo
dia de Pascua de Pentecostés primervinent, a·n Pero Péres Salelles, Jaume Telló, Jaume
Diego, Bertomeu Sapena e Bernat Yvanyes.
Die XI mensis madii DXXXXIII.
En Pedro del Mar, missatge, y Maria, sa muller, los dos ensemps confessaren tenir
en comanda, dels magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia, la presó de dita vila ab
tots los ferros y coses necessàries per ad aquella, que són los següents: primo, quatre
cadenes entre grans y chiques, sis collars, deu anelles per al brell, hun cadenat, huns
grillons, hun martell, hun ferrador y hun desferrador per als grillons, hun pern per a tancar
lo brell, quatre claus per a tancar y obrir les portes de la presó. Los quals, simul et
insolidum, prometeren als dits magnífichs jurats, absents, dar bon conte y rahó de tot lo
damunt dit tota hora y quant per aquells los serà demanat. Y per ço, prometeren, etc.,
obligaren, etc., y la dita Maria jurà y renuncià, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes Jaume Aparici, abaxador, y Jaume Albert.
(40r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo tercio die
vero intitulata duodecima mensis madii.
Lo magnífich miser Jaume Serra, procurador.
Bertomeu Bonig, justícia.
Antoni Ros, Pero Pérez Salelles, Jaume Telló, Loís Sans, jurats.
Berthomeu Cabrera, síndich y racional.
Francés Joan Tortosa, mustasaff.
Sebastià Candel, Joan Pérez, Melchior Monroig, Bernat Yvanyes, Anthoni Genís,
Francí Daroca, Jaume Fuster, Pere Guardiola, Joan Ribera, Jaume Aparici, Miquel Simó,
Cristòfol Salelles.
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en
Anthoni Ros, jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era que no ignoraven que
en semblant dia se acostumaven de fer jurats de la present vila, y que per so, que pregassen
a nostre senyor los elegís tals que sa majestat fos servida y la vila ne hagués profit y utilitat.
55

E feta la dita proposició per lo dit jurat en cap, encontinent fonch treta la caxeta de
les eleccions en presència de tot lo dit consell que allí en la sala era ajustat, e aquella fonch
uberta per lo dit jurat en cap e per lo magnífich procurador e justícia. E fonch tret lo sach de
la elecció de jurats, clos e sagellat, e fonch liurat en mans del dit jurat en cap. E aquell liurà
dit sach en mans del dit procurador, per lo qual, en presència de dit poble, fonch ubert. E
axí, de fet, per hun infant de poca edat foren trets del dit sach quatre albarans, en los quals
heren scrits los noms Bertomeu Àvila, Sebastià Candel, Joseff Rull e Francés Joan Genís. E
axí, aquells foren publicats per jurats, agraduats en la forma dessús dita, per al any
MDXXXXIII, comensant a Pascua de Pentecostés que ve, e finirà la vespra de Pascua de
Pentecostés del any MDXXXXIIII.
E axí mateix, fonch proposat per lo dit Antoni Ros, jurat en cap, que axí mateix
s’havia de fer elecció de síndich y racional, perquè ja à hun any que acabà Cabrera son
trienni, y perquè lo senyor duch manà se porrogàs dita elecció de síndich y racional fins ara,
se és porrogat, axí que ells diguessen son parer, qui·ls parexia bo. Y tanbé per a dita elecció
era mester [fer-hi] síndich per a [cloure] dit consell o elecció.
E tot lo damunt dit consell feren síndich per a dita elecció de síndich [nomenen] a
Cristòfol Salelles.
(40v) E discorrent per tot lo damunt dit consell, fon determinat per la major part de
aquell que fos en Melchior Monroig, notari, y que lo càrrech que tenia de clavari de dita
vila ho depàs a altri. E axí, elegiren aquell en síndich e racional de dita vila per a tots estos
tres anys primervinents, ab lo mateix salari que daven a·n Bertomeu Cabrera.
E axí mateix, tots los del dit consell feren clavari de dita vila a·n Jaume Telló per al
temps que restava a Melchior Monroig.
E axí mateix, concordantment, fonch determinat per dit consell fos [cambrer] de dita
vila per al any sdevenidor en Loís Sans, segons estava ja en pràtica de fer lo darrer jurat no
tenint impediment. E axí, nomenaren e elegiren aquell per a dit offici.
E noresmenys, illico, elegiren e nomenaren per a obrer de la sglésia de Gandia al
honorable en Jaume Telló.
Die XIIII mensis madii.
Los magnífichs Bertomeu Bonig, justícia, Joseff Rull, Bertomeu Àvila, Sebastià
Candel e Francés Joan Genís, jurats de la vila de Gandia, donaren a col·lectar lo libre de la
tacha del dit any DXXXXIII al honorable mestre Miquel Vallsebre, hostaler, lo qual libre li
fonch liurat per mestre Antoni Ximeno, corredor, com a més de preu donant, ab candela
ensesa e per si apagada, a rahó de dèset dinés y mealla per liura. Lo qual dit mestre Miquel,
present y acceptant, prometé dar bon conte y rahó de aquella y de tota la quantitat que se li
darà a col·lectar. E per so, prometé, etc., obligà, etc. E per major seguretat, donà per
fermansa y principal obligada, ab ell y sens ell, et insolidum, a la honorable na (en blanc),
muller sua, la qual féu dita fermansa y principal obligació, etc. Fiat large, et caetera, ab
executoria prout in execucionibus fiscalibus est fieri asuetum, et caetera. Y la dita (en
blanc) jurà y renuncià, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes a la ferma dels magnífichs justícia, dels jurats y de Vallsebre, Cristòfol Soler
y Francés Joan Lópes, notari.
Die XV mensis madii DXXXXIII.
Los honorables en Loís Ysona, Pere Yvars e Pere Boluda, lauradors, habitadors de
la vila de Gandia, simul et insolidum prometen y se obliguen als magnífichs jurats de la vila
56

de Gandia, de guardar la mar de la dita vila de así a per tot lo mes de setembre, ço és, dos
cascuna nit, per preu cascuna nit de set sous. Los quals prometen de guardar tot lo dit
temps, e si algú d’ells faltava, que ells, a despeses sues, posaran altri, y de huy avant
[entran] altre companyó, que seran quatre, perquè dos d’ells vaya cada nit. E si no u feyen,
volen ser encorreguts en pena de LX sous, y que los dits magnífichs jurats puguen loguar
guardes per a la dita mar a ses despeses. Y per ço, volgueren que lo present acte fos
executori, ab totes les clàusules acostumades, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes Bernat Salelles y Pere Tristany.
(41r) Ací appar y·s mostra la nòmina dels consellers qui foren elegits per los
magnífichs procurador general, justícia e jurats de la vila de Gandia en lo segon dia de
Pascua de Pentecostés per al any present MDXXXXIII fenint en MDXXXXIIII.
Anthoni Ros, Pero Pérez Salelles, Jaume Telló, Loís Sans, Gil Arnedo, Miquel
Ortís, Andreu Sadorní, Francés Barbastre, Joan Ferrando, Cosme Albert, Hieroni Salelles,
Sebastià Sans, Berthomeu Camarelles, Miquel Valls, Berthomeu Sapena, Pere Salelles,
sastre, Pere Faus, Gaspar Fuster, Miquel Alcanyís, Joan Soriano.
(41v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo tercio die
vero intitulata decima quarta mensis madii que era lo segon dia de Pascua de Pentecostés,
com fossen congregats y ajustats en la sala de la vila de Gandia los reverent mossèn Martí
Garcia, prevere e síndich de l(a) sglésia col·legiada de Gandia, e los magnífichs micer
Jaume Serra, procurador general e balle de la vila e ducat de Gandia, en Bertomeu Bonig,
justícia, mossèn Joseff Rull, mossèn Bertomeu Àvila e mossèn Sebastià Candel e Francés
Joan Genís, jurats de la vila de Gandia elets en lo present any MDXXXXIII fenint en mil
DXXXXIIII, e en Melchior Monroig, síndich e racional tanbé elet en lo present any, sobre
la elecció que s’avia de fer de administrador del spital de la present vila de Gandia e pare de
òrfens al honorable en Pero Péres Salelles, present, lo qual acceptà dits officis, jurà en
poder del magnífich justícia de haver-se bé e lealment en la administració de dits officis. E
convocat a mi, Benet Monroig, per auctoritat real notari públich, e scrivà dels magnífichs
justícia e jurats de la dita vila. E manaren a mi, dit notari y scrivà damunt dit, legís e
publicàs la capitulació sobre la elecció del dit administrador y pare de òrfens feta per lo
il·lustre senyor duch, justícia e jurats de la dita vila, la qual per mi, dit notari, ab alta e
intel·ligible veu, los fonch lesta e publicada. Y és del tenor següent:
Capitulació ordenada per los magnífichs justícia, jurats e consell de la dita vila de
Gandia sobre lo regiment e administració del spital de la dita vila, inserantur prout in
principio huius libri continentur.
E lesta e publicada la damunt dita e preincerta capitulació, encontinent los dits
reverent mossèn Martí Garcia, canonge, micer Jaume Serra, Bertomeu Bonig, Antoni Ros,
Pero Péres Salelles, Jaume Telló, Loís Sans e Melchior Monroig, aprés de haver conferit
entre si per algun spay de temps, inseguint la forma e thenor de la dita capitulació,
concordantment, et nemine discrepante, elegiren e nomenaren en administrador del spital e
pare de òrfens al dit honorable e discret en Pero Péres Salelles, al qual cridaren per a
notifficar-li dita elecció. Lo qual, tenint aquella per molt ben feta, acceptà lo càrrech de
aquella, y axí, jurà en poder del dit magnífich justícia a nostre senyor Déu Jesucrist e als
sants quatre evangelis de aquell, de la sua mà dreta corporalment tocats, e promés, en virtut
del dit jurament, de haver-se bé e lealment en dits officis, e regir e administrar aquells
segons se pertany, e fer exercir tot ço e quant a bon administrador e pare de òrfens
57

s’esguarda fer e·xercir. De totes les quals coses los dits reverent e magnífichs electors
requeriren a mi, dit notari, los rebés carta pública, la qual per mi los fonch rebuda los
dessús dits dia, mes e any.
Presents foren per testimonis a les dites coses Jaume Noguera lo Leó, y Francés
Lombart, habitadors de Gandia.
(42r) Die XVI mensis madii MDXXXXIII.
Inventari de la roba del spital de la vila de Gandia fet per lo honorable e discret en
Pero Pere Salelles, administrador del dit spital en lo present any MDXXXXIII fenint en
MDXXXXIIII, en presència dels magnífichs en Joseff Rull, Bertomeu Àvila e Sebastià
Candel, tres dels jurats de la vila de Gandia.
E primerament fonch atrobat, en lo dormidor de baix, lo següent: primo, hun plateret
de lautó ab huna làntia per a fer lum als malalts. Ítem, hun lit de posts ab cinch posts y sos
petges, dos matalafs e huna flaçada de borres, blanca, vella. Ítem, altre lit de posts ab sis
posts e sos petges, dos matalafs vells y huna flaçada de borres, blanca. Ítem, altre lit ab
quatre posts e sos petges, dos matalafs usats y huna flaçada de borres, blanca. Ítem, altre lit
de posts ab sis posts e huna màrfega y huna flaçada de borres, blanca. Ítem altre lit ab sis
posts y sos petges, huna màrfega y hun matalaff ben vells, y huna flaçada de borres, blanca,
squexada. Ítem, altre lit de posts ab quatre posts, sos petges, huna màrfega y huna flaçada
de borres, blanca, squexada. Item, altre lit ab quatre posts, sos petges, huna màrfega, hun
matalaff y huna flaçada blava, dolenta. Ítem, altre lit ab cinch posts y sos petges, dos
matalafs dolents y huna flaçada blanca, dolenta. Ítem, huna tauleta ab quatre [peus] y hun
cofre vell. Ítem, quatre flaçades velles y squexades que estaven damunt dit cofre, y dos
coxins. Ítem, en lo dormidor de les dones, dos lits de posts ab cinch posts cascú y sos
petges, dos matalafs y dos flaçades, la huna blanca y l’altra blava, de borres. Ítem, en la
cuyna, fon atrobat lo següent: primo, una caldera gran, altra chica, dos ferros, los huns
grans los altres chichs, dos paelles, la huna gran l’altra chica, y hun ast. Ítem, en la
prim(er)a cambra de baix, hun lit de posts ab cinch posts y dos petges, dos matalafs y huna
flaçada blanca, vella, y hun scabeig. Ítem, en la segona cambra, hun lit de posts ab sos
petges, dos matalafs, huna flaçada cardada, blanca, y tres posts arrimades a la paret y hun
mig cofre. Ítem, en la tercera cambra, hon està Cristòfol , hun lit de posts ab quatre posts y
sos petges, dos matalafs dolents y huna flaçada chica, cardada, y dos lansols. Ítem, en la
primera cambra del dormidor de dalt, fonch atrobat lo següent: primo, hun lit de posts ab
sos petges, dos matalafs, dos flaçades de borres, la huna blanca l’altra blava, y hun coxí de
capa ab sa coxinera. Ítem, en la segona cambra de dit dormidor, fonch atrobat lo següent:
primo, huna caxa plana, en la qual fonch atrobat lo següent: trenta lansols de cànem, casi
nous, dos lansols, la hu de lens de casa l’altre de cànem, per al combregar, que donà na
Rossa. Ítem, nou lansols y huna coxinera de cànem cru, los quals ha fet Bertomeu Fuentes,
majoral y pare de òrfens del any passat. Ítem, altra caxa plana, casi nova, dins la qual fon
atrobat lo següent: primo, hun papalló de lens de casa, ab sa manteta, y huna vànova nova
que dexà la dita na Rossa. Ítem, altra vànova confitada, grosa, usada. Ítem, dos davantlits,
la hu ab vions blaus l’altre ab vions blanchs. Ítem, set tovalletes. Ítem, tres tovalloles, la
huna ab vies blaves y les altres blanques. Ítem, sis coxineres. Ítem, hunes tovalletes velles.
Ítem, altre cofre vell, landat, ab quinse lansols squexats per a apedasar. Ítem, hun cofrenet
molt vell, landat, buit, damunt lo qual quatre coxins embotits de palla, morischs. Ítem, tres
cotes, les dos de pardillo, usades, l’altra burella, nova, que ha dat lo il·lustre senyor don
Joan de Borja, quondam, duch de Gandia, per al(s) pobres del spital, y dos parells de
58

plantofes. Ítem, en la tercera cambra del dit dormidor, fonch atrobat lo següent: primo, hun
lit de posts ab quatre posts y sos petges, dos matalàs, hun papalló blanch, huna flaçada
cardada, casi nova, (42v) dos lansols y hun coxí de fluxell. Ítem, en dita cambra, altre lit ab
cinch posts, dos matalafs y huna vànova usada. Ítem, en lo pati, hun foguer de ferro y hun
poal ab sa corriola. Ítem, huna ganiveta y hunes forquetes. Ítem, hunes anganilles ab hun
coxí, per a portar los pobres que no poran anar per sos peus a València, les quals donà lo
il·lustre senyor don Joan de Borgia, quondam, duch de Gandia, al dit spital. Ítem, en la
sglésia de Sent March, hun plat de lautó ab sa làntia. Ítem, huna caxa per als vestiments.
Ítem, sis cresols per al dit spital.
Testes Miquel Ortís y Pedro Remíres.
En Jaume Melado, laurador, e Úrsola, sa muller, de Gandia, gratis simul et
insolidum confessaren tenir en comanda del honorable en Pero Péres Salelles,
administrador del dit spital, la roba [dessús en lo damunt] dit inventari contenguda, e
prometeren restituhir aquella tota [hora e] quant per lo dit administrador o per los
magnífichs jurats serà […]. E per ço, obligaren, etc., renunciaren, etc., e la dita Úrsola jurà,
etc., e certifficada renuncià, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes qui supra a la ferma de la dita Úrsola.
Die quinta iunii DXXXX (sic).
Mestre Antoni Ximeno, corredor públich, retulit ell, hir, haver venut, per la cort dels
magnífichs jurats, instant Martí Sanchis, peyter del any DXXXXI, huna capa dolenta, al dit
Martí Sanchis, en paga de son deure, com a béns de Pere Signes, per VIII sous, com a més
de preu donant, a cinch dies, per lo que devia com a majoral de la confraria del dit any, en
paga rata.
Die VIIII mensis iunii DXXXXIII.
Los magnífichs Bertomeu Bonig, justícia, Joseff Rull, Bertomeu Àvila e Sebastià
Candel, tres dels jurats de la vila de Gandia, donen licència y facultat a la magnífica na
Francisca Stanya y de Ortís, vídua, muller que fou del magnífich mossèn Paus Ortís,
quondam, cavaller, absent, de poder tenir, en la sèquia en dret de hun viveret que té en sa
casa, huna post de hun palm de amplària, comensant del sòl de la sèquia en amunt, ab huna
cadena per a fer parada en dita cèquia per a que li entre aygüe lo dit viveret que té. Y açò a
beneplàcit dels jurats, que tota hora que li manaran que la leve, la ha de llevar, y no puxa
al·legar pocessió per ningun temps. Fiat large, et caetera. Actum Gandie, et caetera.
Testes lo senyor don César de Borgia y Joan Martí, capità, habitador de Gandia.
(43r) D’en Bertomeu Fuentes contra Macià Cruanyes, de la Vall.
Anno a Nativitate Domini MDXXXXIII die vero intitulata XVIIII mensis iunii.
Al magnífich lo justícia de la Vall de Alfàndech, o a son loctinent. De nosaltres, los
jurats de la vila de Gandia, jutges de les cises de dita vila, saluts e honor. En lo present dia
de huy és comparegut davant nosaltres e cort nostra lo honorable en Bertomeu Fuentes,
ciser dels anys MDXXXXI y MDXXXXII de la cisa del vi de dita vila, e afermant ésser-li
deguts per lo honorable en Macià Cruanyes, taverner de aquexa Vall, dos liures y dos sous,
salvo just compte, de cisa de gros de vi que aquell ha comprat en dita vila en los damunt
[dits] anys, lo qual nos ha request la dita quantitat li féssem pagar e a vós scrivíssem ut
infra. Per tal, aquell en lo dit nom de ciser instant y requirent-vos, en deute e subsidi de
59

justícia, requerim e de part nostra pregam que en loch nostre e per nós façau prompta venda
e real execució de tants de béns mobles e semovents de la casa del dit Macià Cruanyes que
basten a pagar les dites dos liures y dos sous. Les quals dites dos liures y dos sous nos
remetreu per lo portador de la present, com axí plàcia al dit ciser, ensemps ab tres sous a
nostre scrivà pertanyents per la present. E fareu pagar lo portador de la present de son just
treball, restituint-nos de vostre procehiment, com siam promptes semblants coses e majors
fer e complir, justícia mijançant. Datum Gandie die XVIIII iunii MDXXXXIII.
Ara hojats, que us fan a saber, de part dels magnífichs jurats de la vila de Gandia, a
tots los flaquers de la present vila, axí los que pasten pa de doblers com los que pasten pa
de quarterons, que ningú gose ni presomeixca pastar de algun altre forment sinó de la
cambra de la present vila, sots pena de LX sous partidors la mitat al acusador e la mitat al
comú de la vila. E si algú dels dits flaquers del que huy són acostumats de pastar, per no
pendre dit forment de la cambra, dexaran de pastar, axí los de doblers com los de
quarterons, en tot lo present any no puguen ne gosen pastar, sots la dita pena partidora ut
supra. E guarde’s, etc.
Die prima mensis iunii Anno a Nativitate Domini MDXXXXIII mestre Antoni
Ximeno, corredor públich, retulit ell, huy, haver fet la present pública crida en la present
vila de Gandia e lochs acostumats de aquella, y en lo raval de dita vila.
(43v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo tercio die
vero intitulata vigesima secunda mensis iunii.
Berthomeu Bonig, justícia.
Joseff Rull, Bertomeu Àvila,Sebastià Candel, Francés Joan Genís, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Loís Sans, Joan Pérez, Joan Soriano, Cosme Albert, Jaume Fuster, Vicent Basella,
Joan Català, Jaume Noguera, fill de Ausiàs, Vicent Català, Francés Noguera, major,
Francés Barbastre, Pere Faus, Bertomeu Sapena, Gaspar Fuster, Bernat Arnau, Gaspar
Gacet, Alonso Madrit, Joan Toscà, Sebastià Sans, Pere Sellés, Gil Arnedo, Loís Blay, Pere
Verger, Jaume Telló, Ferrando Làser, Pere Agostí, Joan Agremunt, Andreu Sadorní, Pere
Signes, Pere Guardiola, Vicent Ferrer, Hieroni Barberà, Miquel Vallsebre, Alonso Carles,
Jaume Ricart, Sebastià Calderó, Miquel Simó, Francí Daroca, Bertomeu Cabrera, Pere
Salelles, Alonso Gallego, Bertomeu Dedeu, Jaume Diego, Guillem Vives, Nicolau Mateu,
Joan Gàlves, Joan Nogués, Benet Pinyol, Pere Mexíes, Joan Aparici, menor, Jaume
Pellicer, Francés Bort, Miquel Franco, Jaume Aparici, Pedro Enríques, Simeón Sunyer,
Joan Sanchis, Hieroni Blesa, Jaume Trilles, Antoni Lópes, Bertomeu Dedeu, menor, Antoni
Ros, Joan Climent, Francés Bru, Joan Martí, Pere Yvars, Pere Faner, Hieroni Barbastre,
Joan Ferrando, Steve de la Font, Joan Pons, Miquel Ferrer, Joan Guarinos, Hieroni Salelles,
Bertomeu Camarena, Miquel Miró, Miquel Rostoio, menor, Pere Albert, Pere Climent,
Baltazar Cadillach, Mateu Salelles, Baltasar Toscà, Vicent Péres, Joan Montanyés, Joan
Bonanat, Antoni Fuster, Bertomeu Steve, Ausiàs Monsó, Loís de Mediona, Blas de Tejado
(sic), Pere Roig, Jaume Albert, manyà, Bernat Roger, Bernat Terol, Joan Yvanyes, Francés
Rovira, Bernat Salelles, Miquel Simó, capser, Joan Navarro, Bertomeu Toldrà.
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en
Joseff Rull, jurat en cap, que la causa perquè eren allí ajustats era que no ignoraven com la
vila de Gandia responia molts censals, la hu de mil ducats a don Roger Pallàs, (44r) de
València, y a Jaume Telló, dos, la hu de tres-cents ducats l’altre de cent, al jendre de (en
60

lanc) Pardo respon hun censal de tres mília sous y a la Enquisició hun altre de xixanta
liures. Y que lo de mil ducats era carregat a rahó de catorse dinés per liura, lo de tres-cents
ducats de Telló era a rahó de quinse dinés per liura, lo de cent ducats era carregat a rahó de
hun real per liura, lo de Pardo a rahó de (en blanc) per liura, y lo de la Inquisició era
carregat a rahó de hun real per liura. Y que troban hu qui·s diu Gabriel Bosch, de
Cosentayna, que carregaria a la dita vila tota esta quantitat que respon per obs de quitar dits
censals, y que daria a rahó tretse dinés per liura, y que pagaria tots los actes que·s farien. Y
axí mateix, donava facultat de quitar a la dita vila lo dit censal axí com los té carregats huy,
ço és, lo censal de mil ducats en dos pagues, y los altres axí com estan carregats a cada hu.
Y que·ls parexia als dits jurats fer dit carregament per obs de quitar dits censals, perquè a la
dita vila redundaria cascun any en profit de més de huyt o deu liures de la penció. Y que per
ço ells eren allí ajustats, per a que cascú digués son parer.
E discorrent per tot lo dit consell, fonch determinat per aquell, nemine discrepante,
se faça dit carregament al dit Bosch, o a qualsevol altra persona, per obs de quitar los
damunt dits censals que respon la dita vila, ab lo damunt dit pacte de poder quitar com
estaven carregats. Y per a fer dit carregament, feren síndich a Melchior Monroig, notari,
síndich y racional que és de la vila.
E axí mateix, fonch proposat per lo dit jurat en cap que tanbé no ignoraven que
cascun any la vila se sol provehir de forments per a la cambra en los mesos de juliol y
agost, y que cascun any solen donar poder als jurats per a que compren lo forment que ha
mester la cambra, al preu que trobarà y lo millor forment que poran. Y que per ad asò, que
ells diguessen son parer.
E discorrent per lo damunt dit consell, fonch determinat per aquell, en presència y
voluntat del reverent mossèn Martí Garcia, canonge, síndich que era de la seu de Gandia, lo
qual fonch cridat que fos allí per part del capítol, per lo interés que té en la cambra, que
lo(s) dits magnífichs jurats comprassen lo forment que·ls paregués y al preu que trobaran,
ab que sia bon forment, donant-los tot lo poder que tenen per a comprar dit forment iuxta
ses consiències, com és acostumat fer cascun any. E axí mateix, fonch donada facultat als
dits jurats per lo dit consel que del forment que resta en la cambra puxen fer-ne partició per
la vila si·ls parexerà.
(44v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo tercio die
vero intitulata nona mensis iulii.
Bertomeu Bonig, justícia.
Joseff Rull, Bertomeu Àvila, Sebastià Candel, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Bertomeu Camarelles, Frances Joan Lópes, Joan Ferrandis, Jaume Sàdaba, Miquel
Valls, Miquel Faus, Sebastià Fuster, Pere Sentamaria, Miquel Yvanyes, Francés Barbastre,
Mateu Juste, Gil Arnedo, Joan Agremunt, Joan Pons, Joan Agremunt, Gaspar Fuster, Pere
Faner, Jaume Talavera, Pere Basella, Pere Faus, Bernat Climent, Pere Mexíes, Miquel
Fuster, Joan Toscà, Cosme Albert, Joan Ferrandis, Antoni Ribera, Sebastià Garcia, Francés
Bort, Vicent Català, Baltasar Toscà, Pere Saragoçà, Nofre Català, Dionís Rodríguez, Joan
Servera, Cristòfol Garcia, Loís Sans, Jaume Fuster, Bernat Roger, Bernat Yvanyes, Miquel
Simó, Ausiàs Noguera, Pere Salelles, Jaume Roger, Pere Guardiola, Francés Bru, Nicolau
Mateu, Pere Sellés, Nofre Agremunt, Sebastià Sans, Joan de Orosco, Pere Cristòfol, Joan
Nogués, Joan Ferrandis, Antoni Ros, Hieroni Salelles, Joan Ribera, Pere Signes, Baltazar
61

Cadillach, Pere Enríques, Jaume Torres, Gaspar Salamanca, Jaume Telló, Alonso Gallego,
Joan Guarinos, Loís Blay, Bertomeu Cabrera, Mateu Salelles, Jaume Ricart.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Joseff Rull,
jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era que no ignoraven com lo il·lustre
senyor don Francisco de Borgia, duch de Gandia, volia murar la vila nova, y que·ls havia
pregat que tinguessen consell y que li fessen plaer los de la vila de ajudar-li ab alguns
jornals per a dita obra de la muralla, que ja veyen quant profitosa cosa era per a la vila que
la vila no(va) sia murada. Y que per ad asò eren (45r) allí ajustats, perquè ço, cascú digués
allí son parer, si li ajudarien ab alguns jornals, o no.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que se li donen quatre jornals per casa de les de la vila, y los de la vila nova, dos més
per casa, y que se facen scales, tachant a cascú segons lo què, y als de la vila nova tanbé se
facen scales, y tachat segons lo que tendrà cascú, y que·ls posen a cascú dos jornals més
que als de la vila, per redundar major bé en les cases de la vila nova que no en les de la vila.
Y per fer dita tachació, nomenaren per tachadors, juntament ab los justícia, jurats y síndich,
a·n Loís Sans, Jaume Telló, Hieroni Salelles, Bernat Yvanyes, Jaume Diego, Baltasar Toscà
y Dionís Rodríguez.
Los quals jornals dóna la vila sens perjuhí dels drets de aquella en lo plet que té ab
lo senyor duch y los cavallers, voluntàriament, y no per ésser-hi obligada, volent fer aquex
servici a sa senyoria.
(45v) Die XXVII iulii anno MDXXXXIII.
Almonedes fetes per lo honorable y discret en Pero Pérez Salelles, notari, majoral
del spital de la vila de Gandia en l’any present, de la bora (sic) de Joan Portugés, criat que
era de don Joan Loys, senyor de la Torre, habitador de la ciutat de Xàtiva, lo qual morí en
lo spital de dita vila a XXV del damunt dit mes. La qual roba és la següent, y és venuda en
públich encant per mestre Antoni Ximeno, corredor públich.
Primo, vené huna spasa a Joan Garcia de Trugillo, per VIII sous.
Ítem, vené hun cuyret vell, tallat, a Julián de [Calluente], per III sous.
Ítem, hunes spardenyes de cànem, velles, a Gaspar Roís, per I sou IIII.
Ítem, hunes calses acoltellerades, desforades, negres y usades, a Joan Garcia, per XI
sous VI.
Ítem, huna gorra vella, a Antoni Ribera, per IIII sous.
Ítem, huns guants vells, a hun soldat, per (en blanc) sous VI.
Ítem, una camisa squexada y dos mocadors vells, a huna dona del partit, per IIII
sous.
Ítem, un sayó negre, vell, forrat, a mossèn Ferrer, per XI sous.
Ítem, huna camisa vella, squexada, a Antoni Ribera, per I sou.
Ítem, quatre mocadorets vells, y algun squexat, a Joan Jordà, per I sou.
Ítem, huna capa vella y dolenta, a Geraut de Lafarga, per VI sous.
Ítem, hun gipó vell y squexat, a Joan Andreu, laurador, per I sou.
Ítem, hun sombreret vell, a Antoni March, per I sou.
Ítem, huna gorreta molt vella y squexada, per (en blanc) sous VI.
Ítem, unes sabates velles y squexades, a Pere Gil, (en blanc) sous IIII.
Ítem, un gipó vell de tela, a Jaume Melado, spitaler, per V sous.
De la qual roba rebé lo damunt dit Pero Péres Salelles, majoral damunt dits (sic)
totes les damunt dites quantitats, etc. Actum Gandie, et caetera.
62

(46r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo tercio die
vero intitulata tricesima mensis iulii.
Berthomeu Bonig, justícia.
Joseff Rull, Bertomeu Àvila, Sebastià Candel, Francés Joan Genís, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Antoni Ros, Jaume Fuster, Pero Péres Salelles, Ferrando Làser, Miquel Fuster,
Jaume Pellicer, Hieroni Blesa, Ausiàs Noguera, Cosme Albert, Martí Pérez, Francés
Barbastre, Francí Daroca, Pere Sentamaria, Jaume Sàdaba, Bertomeu Cabrera, Bernat
Arnau, Joan Fitor, Loís Sans, Miquel Simó, Joan Ribera, Pere Basella, Joan Ferrando,
Jaume Pagés, Jaume Ricart, Joan Pou, Sebastià Calderó, Joan Toscà, Francisco Mexía,
Bertomeu Camarelles, Francés Bru, Gil Arnedo, Pere Costa, Hieroni Barbastre, Andreu
Sadorní, Joan Climent, Pere Faus, Bernat Climent, Joan Sanchis, Miquel Valls, Antoni
Ribera, Pere Ferrer, Joan Navarro, Bertomeu Sapena, Pere Verger, Mateu Salelles, Joan
Noguera, Pere Albert, Nofre Català, Gaspar Fuster, Miquel Vallsebre, Miquel Ortís, Pere
Salelles, Hieroni Miralles, Pere Cristòfol, Jaume Telló.
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en
Joseff Rull, jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era que lo senyor duch los
havia pregat volguessen ajustar consell perquè los jornals ja eren acabats que havien dat a la
vila per a la obra de la vila nova, y que ja veyen la obra com anava avant, y que per a
haver-la de dexar com estava, que ans seria danyosa per a la vila que no profitosa. Y que si
la vila li tornava a dar alguns jornals, que ell ne poria demanar als lochs alguns altres. Y
que per ad açò ells eren ajustats, que cascú digués son parer.
E discorrent per tot lo dit consell, fonch determinat per la major part de aquell que
se li donen tres-cents jornals, ço és, hun jornal per casa, y que les cases que y haurà de més
de tres-centes, que de aquelles ne leven les cases dels pobres que conexeran que no poden
pagar, dexant-ho a coneguda dels dits magnífichs justícia e jurats.
(46v) E axí mateix, fonch proposat per lo dit jurat en cap que se hera fet scandal per
la vila del vi blanch que y havia, y que no·s hera trobat en tota la vila més de quaranta
cànters, y que ja veien que eren en lo ple del stiu y que de dit vi no y havia per a deu dies, y
que en la vila hi havia molta jent, y que no hera bé que estigués sense vi b(l)anch. Que puix
eren allí ajustats, que vesen si serien de parer si·s daria entra(da) a algun vin blanch.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per aquell se done
entrada per cent cànters de vi blanch, la qual entrada hajen de dar a tres o quatre persones, y
que lo hajen de entrar de así a la Verge Maria de agost. Y que ans de entrar dit vi, hi an de
manifestar-lo a mossèn Bertomeu Àvila, jurat, y que segons lo vi que serà, haja de aforar
aquell y pendre lo manifest del vi que portarà. Y si no ho feyen, sien encorreguts en la pena
del stabliment.
Die XVII mensis septembris Anno MDXXXXIII.
Los magnífichs Bertomeu Bonig, justícia, Bertomeu Àvila, Sebastià Candel y
Francés Joan Genís, jurats de la vila de Gandia, arrendaren lo libre de la col·lecta del real de
la sal del present any MDXXXXIII a·n Baltasar Cadillach, tireter, com a més de preu
donant, en públich encant, ab candela encesa y per si apagada, per mijà de mestre Antoni
Ximeno, corredor públich, a rahó de vint-y-hun diner per liura. Prometeren, etc., obligaren,
etc. E lo dit Baltasar Cadillach, present y acceptant dita col·lecta, prometé dar bon conte y
63

ahó de aquella y pagar tot lo que se li darà a col·lectar per lo dit preu de vint-y-hun diner
per liura.
Testes lo canonge Torró y Jaume Telló.
(47r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo tercio die
vero intitulata XXVIII mensis septembris.
Micer Jaume Serra, procurador.
Berthomeu Bonig, justícia.
Joseff Rull, Bertomeu Àvila, Sebastià Candel, Francés Joan Genís, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Pero Pérez Salelles, Miquel Valls, Miquel Monroig, Anthoni Torró, Joan Català,
Sebastià Sans, Francés Barbastre, Jaume Telló, Loís Sans, Francés Joan Lópes, Anthoni
Ros, Joan Ferrando, Cosme Albert, Bernat Arnau, Gil Arnedo, Bertomeu Camarelles,
Miquel Fuster, Anthoni Genís, Pere Basella, Bernat Terol, Francés Barbastre, Anthoni
Ribera, Hieroni Barbastre, Vicent Basella.
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en
Joseff Rull, jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era que no ignaraven que en
semblant dia, dalt, en la sala de la present vila, se acostumava de fer elecció de mustassaf y
cequier deçà lo riu y dellà lo riu, y que per ço pregassen a Déu que ell, per sa misericòrdia y
bondat, los elegís tals que sa magestat ne fos servida y fossen ells per a bé y utilitat del
poble.
E feta la dita proposició, encontinent fonch treta la caxeta de les eleccions del archiu
de la dita vila en presència del damunt dit consell, e de fet, fonch uberta, e de aquella fonch
tret lo sach de la elecció de mustassaf. E ubert aquell per lo dit jurat en cap, per hun infant
de poca edat fonch tret un redolí dels que dins eren. E aquell fonch liurat en poder del
magnífich micer Jaume Serra, procurador general de la dita vila, e per aquell fonch ubert, e
trobaren scrit lo nom de Loís Colomer, lo qual fonch publicat per lo dit (47v) procurador
general en mustassaf per al any sdevenidor, que comensa a còrrer de Sent Miquel avant.
Et succesive fonch tret de la dita caxeta lo sach de la elecció de cequier de la cèquia
de Vernisa, e axí mateix fonch ubert per lo dit jurat en cap, e per hun infant tret de allí un
redolí, lo qual, ubert per lo dit procurador, fonch trobat scrit lo nom de Miquel Rostoio,
menor, lo qual donà, etc.
E de fet, per vots del dit consell, donaren en deputats al dit cequier los honorables en
Loís Sans, Pere Vilalonga, Joan Soriano e Miquel Valls.
Et post predicta tots los heretats de dellà lo riu que en lo dit consell se trobaren en la
forma acostumada, se retragueren en lo archiu de dita vila, e allí, per vots, per la major part
dels que allí eren retrets, fonch elet en cequier de la cèquia dellà lo riu en Bernat Climent, al
qual, per vots, axí mateix foren donats en diputats als honorables en Anthoni Genís, Pero
Pérez Salelles, Miquel Faus e Pere Basella.
E axí matex, fonch proposat per lo dit magnífich jurat en cap que se era fet scandall
per la vila y que no hi havien trobat sinó molt poch vi, y encara alguna part de aquell era
guastat, y que los cisers feyen requesta que·s donàs entrada per a algun poch de vi, que del
que y havia deyen que no y havia per a huit dies, y que per ad asò que ells diguessen son
parer.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que los magnífichs justícia e jurats de la dita vila tornassen a fer dit scandall del vi
64

que y havia en dita vila, y que si·ls parexia donar alguna entrada per a algun poch de vi, que
ells, iuxta ses consciències, donassen la entrada que·ls paregués.
(48r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo tercio die
vero intitulata quarta mensis octobris.
Berthomeu Bonig, justícia.
Berthomeu Àvila, Sebastià Candel, Francés Joan Genís, jurats.
Loís Sans, Jaume Telló, Miquel Valls, Joan Guarinos, Pere Verger, Jaume Roger,
Baltazar Cadillach, Loís Castell, Andreu Sadorní, Bertomeu Sapena, Francés Joan Lópes,
Francés Barbastre, Ferrando Làser, Hieroni Barbastre, Joan Agremunt, Pere Mexíes,
Sebastià Sans, Baltazar Toscà, Loís Blay, Pere Faus, Guillem Vives, Cosme Albert, Vicent
Basella, Joan Ferrando, Bertomeu Camarelles, Bertomeu Ferri, Joan Romeu, Antoni Fuster,
Alonso Madrit, Antoni Ribera, Bertomeu Cabrera.
Lo damunt dit consell, ans de totes coses, per absència de Melchior Monroig, notari,
síndich de la vila de Gandia, per al present consell a Cristòfol Salelles, notari.
E ajustat tot lo damunt dit consell, encontinent fonch proposat per lo magnífich en
Bertomeu Àvila, jurat segon, per absènsia de Joseff Rull, jurat en cap, que la causa perquè
allí eren ajustats era que lo il·lustre senyor duch los havia parlat, dient-los que ja veyen la
obra que ell emprenia per bé de la terra, que volia que la vila li ajudàs en huna poca de
are(na) per ajuda a la obra. Y que per ço eren ells allí ajustats, que cascú digués son parer.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que facen de la gent de la vila huit parts, ço és, huit sinquantenes, o a com vendran, y
que cascun dia de diumenge o festa vaja a turba una part de la vila, y que les dites
cinquantenes les hajen de tenir los qua(48v)tre jurats, lo justícia, lo mustasaff, lo síndich y
lo scrivà, y que cascú haja de tirar cascun diumenge o festa dels que seran manats quatre
càrregues de arena a la obra de la muralla mentres durarà dita obra, y axí, en diumenges y
festes, [ne fasen] tirar, perquè axí o vol sa senyoria.
Testes consilii.
E axí mateix, fonch proposat per dit en Bertomeu Àvila, jurat segons, que Calbet los
havia dit que si volien comprar XXX cafisos de forment de muntanyes, a xixanta, allà en
les muntanyes, y que ells no havien volgut cloure res ab ell fins los ne haguessen dat rahó.
Y que per ço eren allí ajustats, que cascú digués son parer.
Testes.
E discorrent per lo damunt dit consell, fonch determinat per aquell, nemine
discrepante, que ja tenen los dits jurats, ab altre consell, poder per a comprar lo forment que
serà mester per a la sala, y que ells veren dit forment y lo preu si satisfà a la vila, y si·ls par
conprar-lo, que·l conpren, y si no·ls par conprar-lo, que no·l compren.
Testes consilii.
(49r) Anno a Nativitate Domini MDXXXXIII die vero intitulata XV mensis octobris.
Bertomeu Bonig, justícia.
Joseff Rull, Bertomeu Àvila, Sebastià Candel, Francés Joan Genís, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Bertomeu Sapena, Miquel Valls, Loís Sans, Bertomeu Camarelles, Pere Faus,
Francés Jordà, Joan Català, Jaume Telló, Cosme Albert, Jaume Fuster, Ferrando Làser,
Joan Ferrando, Bernat Arnau, Joan Arnau, Jaume Trilles, Miquel Ortís, Antoni Torró,
Antoni Ros, Loís Castell, Benito Ferrandis, Andreu Sadorní, Joan Toscà, Joan Romeu,
65

Dionís Rodríguez, Hieroni Salelles, Jaume Ferrando, Pero Pérez Salelles, Jaume Pellicer,
Gil Arnedo, Vicent Picanya, Vicent Pérez, Sebastià Calderó, Antoni Pagés, Jaume Aparici,
Mateu Salelles, Pere Mexíes.
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en
Joseff Rull, jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era que lo il·lustre senyor
duch los havia enviat a cridar y los havia dit que volia que la vila li examplàs lo vall de les
eres, que era molt estret, perquè ja veyen lo que ell despenia en la obra de la muralla, y que
volia que la vila li ajudàs en examplar aquell vall de les eres. Y que açò ho podia fer la gent
poch a poch cada diumenge y festa fins al mes de març primervinent. Y que per ço eren ells
allí ajustats, que cascú digués son parer, perquè dia lo senyor duch que si no u feyen, que al
març seria la necessitat, que sellavós o haurien de fer per forsa y en poch de temps.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que·s faça lo dit vall que lo senyor duch diu, y que se facen escales, ço és, a tres
jornals y a dos jornals y a hun jornal, cas(c)ú per lo que té, y que se discòrrega per tota la
vila huna tanda, y que cascun dia de festa o diumenje fassen fahena (49v) trenta hòmens, y
que facen los caps de dehenes per a que manen dita gent que faça fahena, y que lo
sobrestant, lo dia que serà sobrestant, li vaja per jornal. Y acabades les scales per tota la
vila, que si la fahena no serà acabada, segons la fahena que y haurà feta, tornen a fer
retacha, y que lo que no vendrà manant-li lo cap de dehena que vaja a fer fahena lo endemà
al vall, lo dit sobrestant puxa logar altri per ell y enviar-li per penyores a sa casa no volent
pagar.
La qual fahena de dit vall heren contentes de fer, puix sa senyoria los o pregava,
sens perjuhí dels drets de la vila en lo plet que se porta entre la vila y lo il·lustre senyor
duch y los cavallers terratinents. Y açò prometeren fer voluntàriament, y no perquè sien
obligats, com pretenguen no ésser obligats, mas per fer servey ha sa senyoria ho feyen. E
axí, nomenaren tachadors per fer dita tacha los justícia e jurats, Pero Péres Salelles,
Bertomeu Sapena, Jaume Pellicer, Joan Bris, Baltasar Toscà, Vicent Picanya, Gil Arnedo,
Bertomeu Camarelles, Antoni Torró y Sebastià Calderó.
Die XXII mensis octobris Anno a Nativitate Domini MDXXXXIII mestre Antoni
Ximeno, corredor públich, retulit ell haver venut, com a béns de (en blanc) Xollet del Real,
a instància de Miquel Rostoio, cequier de la cèquia de Vernisa, huna somera, a Amador
Fornés, per preu de LXI sous, com a més de preu donant, en públich encant, a cinch jorns,
per obs de ésser feta paga al dit cequier de huna xixantena que és encorregut per haver
furtat certa aygua.
Die XXIII mensis octobris Anno a Nativitate Domini MDXXXXIII lo honorable en
Joan Aparici, peyter de la vila de Gandia en lo any DXXXXII, comparent davant los
magnífichs jurats dix que feya oferta del molí e terres de Hieroni de Sòria, situats prop les
Almoynes, per obs de fer paga a ell, dit requirent, de trenta sous que li restava a deure de
peyta del dit any, lo qual arrendament de les terres se havia de [redar] del any DXXXXIIII,
com lo any DXXXXIII sia estat per a pagar a Martí Sanchis, peyter del any DXXXXI. E
los dits magnífichs jurats admeteren aquella si et in quantum. E manaren que fos subastat lo
molí e terres.
Die VIIII mensis novembris los magnífichs Joseff Rull, Bertomeu Àvila e Francés
Joan Genís, jurats, arrendaren lo molí e terres de Hieroni de Sòria, situats en lo terme de les
Almoynes, a Joan Guarner, de dit loch de les Almoynes, com a més de preu donant, en
66

públich encant, per mijà de Antoni Ximeno, corredor públich, per cinquanta sous, per obs
de ésser feta paga al honorable en Joan Aparici de trenta sous que li resten a deure de la
peyta del any DXXXII, e la restant quantitat se done a Joan Ferrandis, peyter del any
present DXXXXIII. Lo qual arrendament feren a temps de hun any, que comensarà a Nadal
primervinent del any DXXXXIIII, com lo any DXXXXIII haja rebut Martí Sanchis, ço és,
XXXX sous, y lo dit Aparici deu sous. Fiat large, et caetera, cum evictione, et caetera.
Actum Gandie, et caetera.
Testes mossèn Loís Sancho, mestre de les scoles de Gandia, y Pere Cusó, de la
Pobla.
Fiat apoca de dicto precio que·ls an rebut d’esta manera, ço és, que ells ha dat a
Joan Aparici XXX sous, y a Joan Ferrandis XVIIII sous per lo que devia de peita, y hun sou
per les despeses.
Testes qui suppra.
(50r) Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXIII die vero intitulata vigesima secunda
mensis decembris.
Lo magnífich micer Jaume Serra, procurador.
Bertomeu Bonig, justícia.
Joseff Rull, Bertomeu Àvila, Sebastià Candel, Francés Joan Genís, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Jaume Telló, Miquel Valls, Cristòfol Salelles, Anthoni Ros, Pero Péres Salelles,
Sebastià Sans, Andreu Sadorní, Francés Barbastre, Pere Faus, Miquel Ortís, Gaspar Fuster,
Bertomeu Sapena, Cosme Albert.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Joseff Rull,
jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era que no ignoraven que en senblant dia
se acostumava fer elecció de justícia, y que per ço eren allí ajustats, per a fer elecció de
justícia per al any sdevenidor MDXXXXIIII. Que per ço, pregassen a nostre senyor lo·ls
donàs tal que sa majestat fos servida y profitós per al poble.
E feta la dita proposició, encontinent fonch treta la caxeta de les eleccions, e posada
davant lo dit consell, aquella fonch uberta, e fonch tret lo sach de les eleccions de justícia, e
aquell posat en mans del magnífich en Joseff Rull, jurat en cap. E aquell per lo dit jurat
fonch ubert, e per hun infant de poca edat fonch tret hun albarà o redolí dels que dins
staven, e aquell per dit jurat fonch donat al magnífich micer Jaume Serra, procurador
general. E ubert aquell, fonch trobat scrit lo nom de·n Anthoni Ros, lo qual per lo dit
magnífich procurador publicat e donat per justícia de la dita vila de Gandia per al any
sdevenidor.
Testes consilii.
Et illico fonch proposat per lo dit jurat en cap que no ignoraven que estos anys
passats cascun justícia que exia solia fer hun tauleger per als depòsits que·s feyen en la sua
cort, y que de huns quants anys ensà ja no·s feya, la qual cosa era molt perjudicial a la vila,
y que vesen si·ls parexia dita pràtica si se tornaria, y que tanbé que ells elegissen lo tauleger
que·ls paregués.
E discorrent per tot lo dit consell, fonch determinat per la major part de aquell que
cascun justícia que de huy avant serà, haja de fer tauleger, y que per tots temps sia tauleger
del justícia que exirà lo clavari qui serà de la vila, y que dit clavari, quant darà fermanses
per als dinés de la vila, haja de dar fermanses per als depòsits dels justícies que seran
deposats en son poder.
67

Testes consilii.
(50v) Die XX mensis decembris Anno a Nativitate Domini MDXXXXIII Matia
Felimir, corredor, retulit ell, huy, haver venut, per la cort dels magnífichs jurats, a instància
de Miquel Rostoio, menor, cequier de la cèquia del Vernisa, com a béns de Ragili, de
Benirredà, huna manta y hun legonet, a (en blanc), per preu de (en blanc), per huna calònia
que és caygut de LX sous per huna aygua que ha furtat.
Die XXII mensis decembris MDXXXXIII.
Almonedes fetes per lo honorable en Pero Péres Salell(es), notari, com a majoral del
spital, de certa roba vella y dolenta que tenia de alguns pobres que heren morts en lo
present any en lo spital de la present vila.
Primo, hunes faldetes dolentes, tenades, y hun ros morat, a Cristòfol Garcia, per
VIIII sous VI.
Ítem, una jaqueta verda, vella, y huns sacuells blaus, vells, a Bernat Martínes,
menador de torn, per preu de cinch sous, V sous.
Ítem, huna samarreta de drap, vella, a Matia Felimir, per dos sous y mig, II sous VI.
Ítem, hun [manten] o balandrau, vell, negre y tot tacat, a Aurora Tejada, del spital,
per X sous.
Ítem, huns sacuells de tela, vells, a hun foraster, per dènou diners, I sou VII.
Ítem, huna capa vella, a altre foraster, per sis sous y set, VI sous VII.
Ítem hun cos y mànegues de saya, vell y squexat, a Aurora, per I sou VI.
(51r) Ítem, a mestre Antoni Ximeno, corredor, hun sombreret usat, per I sou VI.
Ítem, hun mantellet vell y apedasat, de saya, a la de Joan Coll, per I sou VI.
Testimonis, Jaume Diego y Antoni Roca, habitadors de Gandia.
Lo dit Pero Péres Salelles pagà a mi, dit scrivà, per scriure la present roba y posar-la
en lo present libre, I sou VI.
Ítem, pagà a mestre Antoni Ximeno, corredor, per còrrer dita roba, I sou.
Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo quarto die vero
intitulata (en blanc).
Die octava mensis ianuarii DXXXXIIII.
Lo honorable mestre Pere Climent, fuster, prometé als magnífichs jurats fer hunes
finestres per a la sala del consell, ab finestrons, y les finestres de baix trencades y
bosellades, de así per tot lo mes de febrer primervinent, ab dos senyals, hu en cada finestra
de les de baix, de les armes de la vila, ab dos scuts, les quals fa per preu de sis liures. Les
quals li han de dar en essent acabada la fahena, y si dins lo dit temps no les fa, que los dits
jurats les puxen fer fer a ses despeses. Y per ço, prometé, etc., obligà, etc. Actum Gandie, et
caetera.
Testes Pere Mexíes y Jaume Fortuny.
Die X ianuarii DXXXXIIII.
A instància del síndich de la vila, fonch manat a Arrat y a Suleymen que no [pasen
ni traguen] taleca que no y sia son amo, o Pere Mexíes, o Guardiola, torsedor, sots pena de
LX sous.
68

(51v) Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXIIII die vero intitulata quarta mensis
febroarii.
Anthoni Ros, justícia.
Bertomeu Àvila, Sebastià Candel, Francés Joan Genís, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Ferrando Làser, Anthoni Ribera, Francés Barbastre, Gil Arnedo, Sebastià Sans,
Andreu Sadorní, Pero Pérez Salelles, Bertomeu Sapena, Pere Faus, Bertomeu Camarelles,
Joan Ferrando, Francés Jordà, Miquel Vallsebre, Loís Sans, Joan Català, Loís Soriano,
Baltazar Toscà, Vicent Català, Jaume Noguera, menor, Cosme Albert, Jaume Telló, Hieroni
Salelles, Miquel Ortís.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Bertomeu
Àvila, jurat segon, per absència del jurat en cap, que la causa perquè eren allí ajustats era
que lo senyor duch los havia dit com ja veyen que se acostava la primavera, y que los
moros, com sabien, staven per esta costa de Alger. Y que per al present any, com veien, se
sperava gran guerra, y que seria bé que puix la vila havia de fer lo vall de les heres, que axí
com feyen fer leva cascun diumenge y festa, que ell volia que·s fes cascun dia, perquè fentse
com se feya no·s acabaria per tot lo present any, que ja veyen que per al stiu que ve se
speraven les bosinades, y que per ço, no depassen de fer-hi fahena cascun dia perquè se
acabàs. Y que per açò eren ells allí ajustats, que cascú digués son parer.
E discorrent per tot lo consell, fonch determinat per la major part de aquell que se
fes fahena cascun dia, excepto que fesen [trialla] de la gent més pobra, y que aquells anasen
lo diumenge y festes a fer fahena, perquè no·ls calgués pagar a ningú, puix aquell dia no
feyen fahena per altri.
(52r) Anno a Nativitate Domini MDXXXXIIII die vero intitulata prima mensis
marcii.
Lo canonge Martí, síndich del capítol.
Anthoni Ros, justícia.
Joseff Rull, Bertomeu Àvila, Francés Joan Genís, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Jaume Telló, Loís Sans, Miquel Valls, Sebastià Sans, Francés Barbastre, Joan
Servera, Francés Joan Lópes, Bertomeu Çapena, Andreu Sadorní, Miquel Ortís, Joan
Ferrandis, Bertomeu Camarelles, Gil Arnedo, Bernat Terol, Cristòfol Salelles, Francés
Domingo, major, Gaspar Fuster, Pero Péres Salelles, Cosme Albert, Joan Ferrando.
E convocat e ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en
Joseff Rull, jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era que lo il·lustre senyor
duch los havia enviat a cridar y los havia dit que no ignoraven com en Alger y havia gran
número de fustes ja armades per a exir, y que no sabien si havien de venir per estes parts, y
que era de parer que se provehís la vila de molt forment, perquè si la armada venia per estes
parts, ell havia de portar molta gent a la vila. Y que si alguna revolució se movia, que no·s
poria trestejar per la terra ni portar forment. Y que per ad asò li havia escrit mossèn Pere
Roca, de València, si volien tres-cents o quatre-cents caffisos de forment de Serdenya, que
ell los vendria a la vila a spera a Sent Joan, posat en Dénia, brut, a XXXXVIII sous lo cafís.
Y que per ço, lo senyor duch los havia dit que vesen si·ls parexia, y que ajustassen consell,
y axí, que per ad aquex respecte eren allí ajustats, que cascú digués son parer, si·n pendrien
o no.
69

E discorrent per tot lo consell, fonch determinat per la major part de aquell que vist
que en la vila y aja molt forme(n)t de les muntanyes, y que don Jaume Pallàs los ne ven
cent caffisos, que treballen de pendre aquell, y qu(e) si tenen lo de don Jaume Pallàs, que la
vila ne tendrà prou ab (e)l que hui té. Y si no·l poden haver, que·n prenguen del de la mar
cent cinquanta caffisos.
(52v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo quarto die
vero intitulata secunda mensis marcii.
Lo canonge Martí Garcia, procurador del capítol de la seu de Gandia.
Antoni Ros, justícia.
Joseff Rull, Bertomeu Àvila, Francés Joan Genís, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Pero Pérez Salelles, Jaume Telló, Loís Sans, Bertomeu Sapena, Hieroni Salelles, Gil
Arnedo, Joan Ferrandis, Bertomeu Cabrera, Cosme Albert, Sebastià Sans, Pere Faus,
Miquel Valls, Nofre Agremunt, Andreu Sadorní, Francisco Mexía, Pere Salelles, Gaspar
Fuster, Miquel Vallsebre, Bernat Yvanyes, Joan Servera, Joan de Ayerre, Vicent Ferrer,
Joan Soriano, Joan Navarro, Miquel Ortís, Pere Costa, Francés Barbastre.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Joseff Rull,
jurat en cap, que la resolució del consell passat, que deya que tenien prou de cent caffisos
de forment de muntanyes, lo qual havia tret venal don Jaume Pallàs, y si no·s podia haver
aquell, que prenguessen cent cinquanta caffisos de la mar, del de Pere Roca, y que lo
il·lustre senyor duch los havia manat que tornassen a justar lo consell de part sua, dien-los
als del consell que dia lo senyor duch que segons la gent que ell entenia posar en la vila,
que ab sinch-cents caffisos de forment més del que tenien no y hauria prou si necessitat y
havia, y que los diguessem que prenguessen del forment de mossèn Pere Roca, de la mar,
quatre-cents o cinch-cents caffiços. Y que per asò eren ells allí ajustats, que cascú digués
son parer.
E discorrent per tot lo consell, vist que lo que lo senyor duch deya era cosa molt
(53r) bona y profitosa per a la vila, que eren de parer que si·s podia haver lo forment del dit
don Jaume, que·s prengués al preu que poguessen, y del de la mar, tres-cents caffisos. Y si
cas era que lo de don Jaume no·s pogués haver, que prenguen de la mar quatre-cents
caffisos.
E axí mateix, fonch proposat per lo dit jurat en cap que no ignoraven com cascuns
anys solia posar la vila cisa en la carn per causa de les pencions que la vila cascun any
paga, y axí mateix, per los molts gastos que la vila cascun any té en guardes, monicions y
altres coses extraordinàries, y que ja tenien la licència del senyor duch per a posar tres dinés
y mealla de cisa en la liura del moltó, y hun diner en lo cabró, axí com és acostumat y se
féu lo any passat. Y que per ço, que diguessen son parer allí cascú.
E discorrent per tot lo consell, fonch determinat per tot, nemine discrepante, que·s
pose de cisa en lo moltó tres dinés y mealla per liura, y en lo cabró hun diner, de manera
que reïxca a vuit dinés per liura lo moltó [tot l’any]. Y si no volen contribuir lo senyor duch
y los capellans en los exachs, que posen mig any tres dinés de cisa y altre mig any tres
dinés y mealla, perquè la vila cobre los exachs que té pagats.
Anno a Nativitate Domini MDXXXXIIII die vero intitulata XXVII marcii los
magnífichs Antoni Ros, justícia, Joseff Rull, Bertomeu Àvila y Francés Joan Genís, tres
dels jurats de la vila de Gandia, liuraren lo libre de la peyta general y murs y valls del any
70

DXXXXIIII, mijançant Matia Filimir, corredor, ab candela encesa y per si acabada, com a
més de preu donants, al honorable en Joan Ferrandis, present, per preu de CXXVII liures.
Prometeren, etc., obligaren, etc., e lo dit Joan Ferrandis, present y acceptant dits libres,
prometé dar bon conte y rahó de aquells y pagar tota la quantitat contenguda en aquells. Y
per seguretat de dites coses, donà per fermanses, ab y sens ell, et insolidum, als honorables
na Ysabet Andreu, sogra sua, y a Joseffa Andreu, muller sua, los quals, simul et insolidum,
prometeren dar bon conte de dita col·lecta omnibus dilacionibus, et caetera, sub pena C
solidorum, rata, et caetera. Pro quibus, et caetera, obligarunt, et caetera, renunciarunt.
Actum Gandie.
Testes a la ferma dels justícia e jurats y de Joan Ferrandis, los honorables mestre
Miquel Vallsebre y Francés Joan Lópes. Y a la de sa sogra y sa muller, que fermà a XII del
mes de maig del dit any, present son marit, absen(t)s los justícia e jurats, present lo síndich
de la vila, juraren y renunciaren etc., foren testimonis Bernat Salelles, apotecari de Gandia,
y [Maren Herea], de Ben(i)rr(e)dà.
(53v) Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXIIIIº die vero intitulata XXII mensis
marcii en presència dels magnífichs en Antoni Ros, ciutadà, justícia de la vila de Gandia,
mossèn Bertomeu Àvila, mossèn Sebastià Candel e Francés Joan Genís, tres dels jurats de
dita vila de Gandia, comparech personalment lo honorable en Gaspar Guitó, mercader de la
ciutat de València, procurador substituït per en Melchior Monroig, notari, procurador de na
Ysabet Basella y de Arnau, e per scrits posa una scriptura de desavehinament, la qual a mi,
Benet Monroig, notari, escrivà de la sala e consell de la dita vila, legir e publicar féu ad
aquell(s), y és del tenor següent:
Davant la presència de vosaltres, magnífichs justícia (e) jurats de la vila de Gandia,
constituhida personalment na Ysabel Basella y de Arnau, muller qui fonch de en Guillem
Basella, vehina y natural de dita vila de Gandia. E diu e proposa que com ella, dita
proposant, sia natural de la dita vila de Gandia, e ara per alguns justs y bons respectes
dellibera desavehinar-se de aquella e fer-se habitadriu de la ciutat de València, per ço,
intimant e notifficants a vosaltres, dits justícia y jurats, diu que de así avant no vol alegrarse
de les libertats, franquees e privilegis de aquella, ans expressament, ab los presents scrits,
y renuncia a totes quantes coses renunciar se pot y deu en semblants actes necessaris,
requerint de premissis li·n sia rebuda carta pública.
E lesta e publicada la dita scriptura de desavehinament y renunciació de
avehinament, encontinent los dits magnífichs justícia e jurats de la dita vila reberen aquella,
e de fet, per ésser conforme a justícia, absolgueren e liberaren a la dita Ysabet Basella y de
Arnau del dit avehinatge e avasallament que té prestat a la dita vila, donant facultat e
licència ad aquella de poder-se avehinar e fer vehina, e de tenir son domicili e cap major, en
la ciutat de València o en altres qualsevol ciutats, viles e lochs, sens incorriment de pena
alguna, restituhint-la en stament e libertat axí com si de la present vila no fos natural e
vehina. En testimoni de totes les quals coses, los dits magnífichs justícia e jurats, y encara
lo dit en Gaspar Guitó, en dit nom, requeriren a mi, Benet Monroig, notari, scrivà dels dits
magnífichs jurats, que de totes les dites coses ne rebés carta pública, la qual per mi los
fonch rebuda en la vila de Gandia los dessús dits dia, mes e any.
Testimonis foren presents a les dites coses los honorables e discrets en Nofre Péres
de Culla, notari, y Joan Soriano, laurador, habitadors de Gandia.
71

(54r) Anno a Nativitate Domini MDXXXXIIII die vero intitulata secunda mensis
madii en presència dels magnífichs en Antoni Ros, justícia de la vila de Gandia, Joseff Rull,
Bertomeu Àvila e Sebastià Candel, tres dels jurats de dita vila, comparech personalment lo
honorable en Joan Péres, mercader, pare e procurador del discret en Batiste Peris, notari de
la ciutat de València, lo qual posa la scriptura de desavehinament, la qual a mi, Benet
Monroig, notari, escrivà dels magnífichs jurats y consell, legir e publicar ad aquells féu, y
és del tenor següent:
Davant la presència de vosaltres, magnífichs justícia (e) jurats de la vila de Gandia,
constituhit personalment lo honorable e discret en Batiste Peris, notari. E diu e proposa que
com ell, dit proposant, sia natural de la dita vila de Gandia, e ara per alguns justs y bons
respectes dellibera de desavehinar-se de aquella e fer-se vehí e habitador de la ciutat de
València, per ço, intima e notiffica a vosaltres, dits magnífichs justícia y jurats, que de así
avant no vol ésser vehí de dita vila ni vol alegrar-se de les libertats, franquees e privilegis
de aquella, ans expressament, ab los presents scrits, y renuncia a totes quantes coses
renunciar se pot e deu en semblants actes necessaris, requerint de premissis carta pública
li·n sia rebuda.
E lesta e publicada la dita scriptura de desavehinament y renunciació de
avehinament, encontinent los dits magnífichs justícia e jurats de dita vila reberen aquella, e
de fet, per ésser conforme a justícia, absolgueren e liberraren al dit Batiste Peris de dit
avehinatge e avasallament que té prestat a la dita vila, donant facultat e licència ad aquell de
poder-se avehinar e fer vehí, e tenir son domicili y cap major, en la ciutat de València o en
altres qualsevol ciutats, viles e lochs, sens incorriment de pena alguna, restituhint-lo en
estament e libertat axí com si de la present vila no fos natural e vehí. En testimoni de totes
les quals coses, los dits magnífichs justícia e jurats, y encara lo dit en Joan Péres, en dit
nom, requeriren a mi, Benet Monroig, notari, scrivà dels dits magnífichs jurats, que de totes
les dites coses ne rebés carta pública, la qual per mi fonch rebuda en la vila de Gandia los
dessús dits dia, mes e any.
Testimonis foren presents a les dites coses mestre Miquel Tèrmens, matalafer, e
Francisco del Mas, missatge, habitadors de Gandia.
(54v) (Al marge esquerre: Avehinament de Pere Beneyto) Anno a Nativitate Domini
MDXXXXIIII die vero intitulata XXII mensis aprilis en presència de dels (sic) magnífichs
en Anthoni Ros, justícia, en Joseff Rull, Bertomeu Àvila e Sebastià Candel, tres dels jurats
de la vila de Gandia, constituhit personalment lo honorable en Pere Beneyto, mercader,
habitador de la dita vila de Gandia, lo qual, en virtut del sagrament y homenatge per aquell
prestat en mans e poder del dit justícia de la dita vila, se féu vehí de aquella.
Testes Antoni Torró y Vicent Basella, habitadors de Gandia.
(55r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo quarto die
vero intitulata duodecima mensis madii.
Anthoni Ros, justícia.
Joseff Rull, Bertomeu Àvila, Sebastià Candel, Francés Joan Genís, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Berthomeu Sapena, Hieroni Salelles, Pero Pérez Salelles, Joan Ferrando, Loís
Soriano, Pere Vi(l)alonga, Joan Jordà, Nofre Pérez de Culla, Miquel Vallsebre, Pere
Guardiola, Francés Jordà, Bernat Climent, Miquel Fuster, Nofre Agremunt, Joan Ribera,
Francés Mexía, Francés Barbastre, Miquel Valls, Alonso Carles, Joan Català, Joan Toscà,
72

Bertomeu Cama(r)elles, Gil Arnedo, Vicent Basella, Francés Camarelles, Miquel Faus,
major, Ferrando Làser, Sebastià Sans, Joan Montanyés, Bertomeu Cabrera, Anthoni Fuster,
Anthoni Ribera, Jaume Pellicer, Joan Nogués, Berenguer Scrivà, Antoni Torró, Francés
Pascualet, Benito Ferrandis, Andreu Sadorní, Anthoni Monsó, Bertomeu Stheve, Jaume
Telló, Miquel Alcanyís, Joan Chivelli, Jacme Noguera, fill de Ausiàs, Pere Verger, Pere
Basella, Francés Noguera, Vicent Català, Joan Ferrando, Miquel Ortís, Miquel Garcia, Joan
Fitor, Pere Gil, Martí Périz.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Joseff Rull,
jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era que no ignoraven com lo duch havia
pres les eres per al vall y per a la terra que treyen de aquell. Y que se acostava lo temps de
batre y que en la vila no y havien eres. Que per ço eren allí ajustats, per a que vesen ahon se
farien dites eres.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que per a enguany se fasen les eres que estan al costat del corral dels bous, y que se
lleven alguns arbres que ocupen dita era, y que facen adobar les eres de Refalcayt, que és
dels hereters. Y que ab aquexes dos eres se poran fluxar enguany, y que per a veure los
arbres que faran a levar de dites dos eres, que nomenen hunes quantes persones per a que,
ab jurament, diguen quins arbres fan a levar.
(55v) E axí mateix, los damunt dits nomenaren per a veure les eres de decà lo riu, y
per a veure los arbres que enpachen ad aquelles, les persones següents, ço és, Pero Pérez
Salelles, Vicent Basella, Joan Fitor, Loís Soriano, Bertomeu Sapena, Bertomeu Camarelles,
Miquel Valls e Antoni Torró.
E axí mateix, nomenaren les persones següents per a veure la era de Refalcayt y los
arbres que ad aquella fan nosa, ço és, a Joan Català, Miquel Rostoio, Joan Ribera, Baltasar
Toscà, Pere Vilalonga e Bernat Climent.
(56r) Anno a Nativitate Domini MDXXXXIIIIº die vero intitulata XXXI et ultima
mensis madii.
Lo magnífich micer Jaume Serra, procurador.
Anthoni Ros, justícia.
Joseff Rull, Bertomeu Àvila, Sebastià Candel, Francés Joan Genís, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Loís Sans, Jaume Telló, Bertomeu Sapena, Pere Faus, Joan Jordà, Loís Ysona,
Miquel Valls, Nofre Culla, Gil Arnedo, Gaspar Fuster, Hieroni Salelles, Andreu Sadorní,
Bertomeu Camarelles, Francés Barbastre, Miquel Ortís, Cristòfol Salelles, Joan Ferrando.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Joseff Rull,
jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era que no ignoraven com en semblant
dia se solia fer jurats de la present vila, y que per ad açò eren allí ajustats, y que tots
pregassen a nostre senyor lo·ns donàs bons per a que sa majestat fos servida y la dita vila
fos ben regida.
E feta la dita proposició per lo dit jurat en cap, encontinent fonch treta la caxeta de
les eleccions en presència de tot lo dit consell que allí en la sala era ajustat, e aquella fonch
uberta per lo dit jurat en cap, procurador e justícia. E fonch tret lo sach de la elecció de
jurats, clos e sagellat, e aquell fonch liurat en mans del dit jurat en cap, e aquell liurà dit
sach en mans del dit procurador, per lo qual, en presència de dit poble, fonch ubert. E axí,
de fet, per hun infant de poca edat foren trets de dit sach quatre albarans, en los quals eren
scrits los noms de Francés Joan Tortosa, Martí Genís, Bertomeu Cabrera e Vicent Pérez. E
73

axí, aquells foren publicats per a jurats, ag(r)aduats en la forma dessús dita, per al any
MDXXXXIIII finint en MDXXXXV, comensant a Pascua de Pentecostés del any present.
(56v) E axí mateix, fonch proposat per lo dit jurat en cap que enguany ha acabat
Francés Lombart lo seu trienni de manobrer y mesurador de la calç, y que se havia de fer
manobrer. Que vesen qui·ls paregués que fos bo per a dit càrrech, o si tornarien lo que y
hera.
E discorrent per lo dit consell, fonch determinat per aquell, nemine discrepante, que
fos altre trieni lo mateix Francés Lombart.
E axí mateix, fonch proposat per dit jurat en cap que, per lo semblant, lo scrivà de la
sala, qui hera Benet Monroig, notari, havia acabat son trieni, y que vesen qui·ls parexeria
que fos bo per a dit offici de scrivà, o si tornarien lo mateix.
(57r) Iesus, Marie filius.
Primera mà de tots los consells e actes dels magnífichs justícia, jurats e consell de la
vila de Gandia, qui foren elets en la vespra de Pascua de Pentecostés, que comptàvem
trenta-y-hu de maig del any MDXXXXIIII, segons consta de dita elecció de aquells ab acte
rebut per mi, notari davall scrit, en lo libre del trienni proppassat.
Justícia: Antoni Ros.
Loctinent de justícia: Pere Ferrer.
Jurats: Francés Joan Tortosa, Martí Genís, Bertomeu Cabrera, Vicent Péres.
Síndich y racional: Melchior Monroig, notari.
Cambrer: Francés Joan Genís.
Obrer de la seu: Loís Colomer.
Administrador del spital y pare de òrfens: Bertomeu Àvila.
Scrivà de jurats: Benet Monroig, notari.
(57v) Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXIIIIº die vero intitulata secunda mensis
iunii que era lo segon dia de Pascua de Pentecostés, com fossen congregats y ajustats dalt
en la sala de la vila de Gandia los reverent canonge Torró, síndich del reverent capítol de la
seu de Gandia, e los magnífichs micer Jaume Serra, doctor en cascun dret, procurador
general e balle de la vila e ducat de Gandia, e los magnífichs Antoni Ros, justícia, Francés
Joan Tortosa, Martí Genís, Bertomeu Cabrera e Vicent Péres, jurats de la vila de Gandia,
elets en lo present any mil DXXXXIIII fenint en MDXXXXV, e en Melchior Monroig,
síndich y racional de la dita vila, sobre la elecció que·s havia de fer de administrador del
spital de la present vila de Gandia, e pare de òrfens. E convocat a mi, Benet Monroig, notari
públich, scrivà dels dits magnífichs jurats, que legís e publicàs la capitulació feta sobre la
elecció del dit administrador e pare de òrfens de dita vila, e aquella aprés insertàs e
continuàs en lo present libre. La qual dita capitulació per mi, dit notari y scrivà, davant los
dits reverent canonge Torró, síndich, magnífichs micer Jaume Serra, procurador, Antoni
Ros, justicia, Francés Joan Tortosa, Martí Genís, Bertomeu Cabrera e Vicent Péres, fonch
lesta ab clara e intel·ligible veu, e publicada de la primera línia fins a la darrera,
inclusivament, la qual és del tenor inmediate següent:
Capitulació ordenada per los magnífichs justícia, jurats e consell de la vila de
Gandia sobre lo regiment e administració del spital de la dita vila.
Primo, ordenam que haja de ésser lo dit spital regit e administrat, etc. Vide
capitulació in aliis annis inserta.
74

E lesta e publicada la dita e preincerta capitulació, encontinent los dits reverent
mossèn Jaume Antequera, canonge e síndich de la sglésia col·legiada de Gandia, e
magnífich micer Jaume Serra, doctor en cascun dret y procurador general, Anthoni Ros,
justícia, Francés Joan Tortosa, Martí Genís, Bertomeu Cabrera e Vicent Péres, jurats, e
Melchior Monroig, síndich y racional, aprés de entre si haver conferit per algun spay de
temps, inseguint la forma e thenor de la dita capitulació, elegiren e nomenaren en
administrador del dit spital e pare de òrfens de la dita vila de Gandia al magnífich mossèn
Bertomeu Àvila, habitador de la vila de Gandia, en lo present any MDXXXXIIII finint en
MDXXXXV. Lo qual, com fos cridat per los dits reverents e magnífichs electors, e
notifficat ad aquell dita elecció, acceptant dit càrrech e administració del dit spital e pare de
òrfens de la dita vila, iuxta la sèrie e thenor de la damunt dita capitulació, jurà en poder e
mà del dit magnífich en Anthoni Ros, justícia de la dita vila, a nostre senyor Déu Jesucrist e
als sants quatre evangelis de aquell, de la sua mà dreta corporalment tocats, e promés en
virtut del dit jurament haver-se bé e lealment en dit offici de administrador e pare de òrfens
de dita vila, e fer e complir totes les coses que a bon administrador pertanyen. De totes les
quals coses e sengles de aquelles, los dits reverent e magnífichs electors requeriren a mi,
Benet Monroig, notari, scrivà dels dits magnífichs jurats e consell de la dita vila de Gandia,
los ne rebés carta pública. La qual per mi los fonch rebuda los damunt dits dia, mes y any.
Presents foren per testimonis Matia Filimir y Francisco del Mas, habitadors de
Gandia.
(58r) Ací appar y·s mostra la nòmina dels concellers que foren elets per los
magnífichs procurador general de la vila de Gandia, justícia e jurats de aquella, en lo
present any MDXXXXIIII finint en DXXXXV.
Primo, Joseff Rull, Berthomeu Àvila, Sebastià Candel, Francés Joan Genís, Loís
Colomer, Sebastià Calderó, Pere Cristòfol, Jaume Diego, Pere Albert, Miquel Joan Sadorní,
Bernat Arnau, Hieroni Barbastre, Simeón Sunyer, Nofre Agremunt, Joan Toscà, Berthomeu
Ferri, Miquel Simó, Pere Vilalonga, Vicent Picanya, Anthoni Torró.
(58v) Die VIIII mensis iunii Anno a Nativitate Domini millesimo DºXXXXIIIIº.
Lo inventari de la roba del spital de la vila de Gandia, fet en presència dels
magnífichs en Francés Joan Tortosa, Martí Genís, Bertomeu Cabrera y Vicent Péres, jurats
de la vila de Gandia, y d’en Bertomeu Àvila, administrador de dit spital.
Primo, en lo dormidor de dit spital, foren atrobades les coses següents: primo, nou
lits de posts, los quatre ab dos matalafs y huna flaçada nova, cardada, cascú, les quals
flaçades ha donat la senyora duquesa, y en los altres cinch lits y ha hun matalaff en cascú,
molt dolent y podrit, huna flaçada blanca de borres en cascú, molt dolenta. Ítem, huna
tauleta y hun cofre vell, y hun plateret de lautó per a tenir la làntia en mig de dit dormidor.
Ítem, en lo dormidor de les dones, fonch atrobat lo següent: primo, hun lit de posts ab un
matalaff y tres flaçades blanques, les dos bones y huna rohin, de borres. Ítem, en la cuyna,
fonch atrobat lo següent: primo, dos calderes, la huna gran y l’altra chica, y huna paella.
Ítem, en la segona cambra de les nayes de baix, hun lit dolent ab hun matalaff. Ítem, en la
tercera cambra, hun lit ab dos matalafs y huna vànova dolenta. Ítem, en lo dormidor de dalt
de lla naya, en la cambra primera, fonch atrobat hun lit de posts sense res. Ítem, en la
segona cambra de dit dormidor, fonch atrobat lo següent: primo, set matalafs molt sotils y
squexats, quatre flaçades usades, de borres, y hun almofleix buit, dos vànoves usades,
trenta-y-tres lànsols de cànem, bons, y hun papalló ab sa manteta y franja de fil en pua,
75

cinch coxineres, dos tovalloles, dos davantlits, tres tovalletes de stopa y hunes altres
miganceres, usades, de stopa, dos cotes de pardillo, dos còfrens vells. Ítem, dos caxes
planes, usades, buits (sic). Ítem, en la altra cambra, tercera, fonch atrobat un papalló penjat,
usat. Ítem, huna stora, hun lit de posts que té lo frare que està en Sent Sebastià. Ítem, hun
poal de coure, en lo pou. Ítem, altre lit de quatre posts, hun matalaff nou, altre usat, dos
lànsols bons, huna flaçada cardada, nova, que la senyora duquesa ha manat enprestar a
Anthoni Lopis. Ítem, sis cresols. Ítem, en la sglésia de Sent March, fonch atrobat hun plat
de lautó, huna caxa per als vestiments. (59r) Ítem, en la cuyneta de na Melada, 10 hun foguer
gran de ferro per a tenir foch del trapig, huna ganiveta y hunes forquetes. Ítem, hunes
anganilles per a portar los malalts.
Testes Cristòfol Marqués y Matia Filimir.
Dicta die et hora.
Lo honorable en Jaume Melado, spitaler, e Úrsola, sa muller, presents, confessaren
haver del sobredit mossèn Bertomeu Àvila, administrador del dit spital en lo any present, la
damunt dita roba del dit spital. La qual roba prometen restituhir y tornar tota hora que los
serà demanada per los magnífichs jurats de la vila de Gandia. Y per ço, prometeren, etc.,
obligaren, etc., renunciaren, etc. Y la dita Úrsola jurà y renuncià, etc. Actum Gandie, et
caetera.
Testes Cristòfol Marqués y Matia Felimir.
(59v en blanc)
(60r) Die XXII iunii Anno a a Nativitate Domini MºDºXXXXIIIIº.
Los honorables en Francés Fort y Loís Ysona, lauradors, arendaren la guarda de la
mar per temps de hun any primer, y del dia de hui en avant contador, ço és, lo yvern, que
comensarà lo primer de octubre, a nou sous cascuna nit, y en lo estiu, que comensarà lo
primer dia de abril, a set sous cascuna nit, ço és, a tres sous y mig cascun, ab pacte que
cascun dia, al sol exit, se han de trobar a la gola de Xaraco y descobrir la costa. Per ço,
prometeren, etc., obligaren etc., e si no y hanaven, que a despeses d’ells dos puxen logar-hi,
ab tal pacte que si algú de aquells estava malalt, o lo rocí, no sien obligats de sercar qui
guarde per ells, sinó que los jurats sien obligats de sercar, y açò fins ells o los rocins
estiguen bons. Fiat large, et caetera, cum omnibus clausulis, et caetera. Actum Gandie,et
caetera.
Joan Bris, sucrer, y Pere Mexíes, coreger.
Die XXVI mensis iunii DXXXXIIII.
Lo honorable en Francés Joan Genís, cambrer de la vila de Gandia en lo any present
MDXXXXIIII finint en DXXXXV, promet als magnífichs justícia e jurats de [la] vila,
donar bon compte y rahó del forment que se hera acomanat en la cambra de la present vila,
y dels preus de aquell, per tot lo any que ell serà [cambrer], y per ço, promet, etc., obliga,
etc. E per seguretat, més corroboració de la obligació, dóna per fermansa y principal
obligat, ab ell y sens ell, et insolidum, al honorable en Loís Colomer, botiguer, habitador de
la dita vila de Gandia, present, etc. Y la dita fermansa y principal obligació fahent, prometé,
juntament ab lo damunt dit Francés Joan Genís, y sens ell, et insolidum, dar bon conte y
rahó de tot lo forment que se li acomanarà al dit Genís, y del preu de aquell. Y per ço,
10 Dona de Jaume Melado, hospitaler en aquest any.
76

prometé, etc., obligà, etc. Fiat large, et caetera, cum executoria et omnibus clausulis, et
caetera. Actum Gandie, et caetera.
Testes los honorables en Nofre Culla, scrivent, y Hieroni Barbastre, sastre,
habitadors de Gandia.
(60v) Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXIIII die vero intitulata XVI mensis
augusti Joan Barberà retulit ell, huy, haver venut, a instància de Miquel Rostoio, cequier de
Vernisa, huna capa, a (en blanc) Nadara, texidor de draps, com a béns de Menyrí, de
Beniopa, per certa calònia de aygua que havia furtat, a cinch jorns.
Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell, huy, haver intimat la damunt dita capa
al damunt dit Menyrí, que era venuda a Nadara, texidor de draps, com a més de preu
donant, a cinch jorns. Per ço, li intimava que dins sinch jorns la quite.
(61r) Anno a Nativitate Domini millesimo DºXXXXIIIIº die vero intitulata XXII
mensis augusti.
Anthoni Ros, justícia.
Francés Joan Tortosa, Martí Genís, Bertomeu Cabrera, Vicent Pérez, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Francés Joan Genís, Loís Colomer, Bernat Yvanyes, Miquel Valls, Pere Albert,
Antoni Torró, Jaume Talavera, Miquel Fuster, Pere Vilalonga, Loís Soriano, Joan Pons,
Nofre Agremunt, Vicent Picanya, Antoni Fuster, Jaume Pagés, Ferando Làser, Joan
Agremunt, Pere Verger, Miquel Joan Sadorní, Bertomeu Camarelles, Miquel Vallsebre,
Gaspar Gacet, Joan Martí, argenter, Loís Climent, Jaume Diego, Hieroni Barbastre, Miquel
Faus, Simeón Sunyer, Jaume Pellicer, Pere Mexíes, Pere Faus, Baltazar Toscà, Joan
Romeu, Hieroni Salelles, Pere Cristòfol, Francés Agostí, Bernat Salelles, Guillem Monsó,
Anthoni Pagés, Jaume Fuster, Pere Signes, Hieroni Miralles, Baltazar Cadillach, Joseff
Rull, Anthoni Ribera, Martí Périz, Miquel Alcanyís, Joan Montanyés, Anthoni Monsó, Joan
Marrades, Miquel Leonart, Alonso Carles, Vicent Català, Miquel Martí, Pere Fuster, Joan
Català, Loís de Mediona, Berthomeu Dedeu, Genís Cabanes, Francés Jordà, Pere Coll,
Jaume Trilles, Francés Noguera, Joan Ribera, Hieroni Nogueroles, Jaume Melado, Vicent
Basella, Joan Fitor, Andreu Bas, Pere Gil, Joan Alfonso, Albert, manyà, Hieroni Vidal,
Jaume Ricart.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Francés Joan
Tortosa, jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustàs era perquè no ignoraven que
cascun any havien de pagar la tacha del rey, la qual cascun any se tachava en juliol. Y que
ja eren en agost, y los tachadors y clavaris de València los havien scrit que·ls enviassem los
dinés de la tacha real. Y que si no u feyem nos enviharien hun porter. Y que vesen si
enguany la tacha si·s faria per scales, com ara hun any, cascú per lo que té, o si tacharien a
cascuna casa lo que tacha lo rey, que és a III sous VII.
(61v) E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part
de aquell que·s facen scales, y que cascú que pague per lo que té. Y per a fer dites scales y
tachar dita tacha, nomenaren per tachadors, juntament ab los magnífichs justícia e jurats, als
honorables en Pere Vilalonga, en Jaume Pellicer, mestre Simeón Sunyer, Bertomeu
Camarelles y Miquel Valls.
Testes consilii.
E axí mateix, fonch proposat per dit jurat en cap que cascun any, en essent elegit lo
cambrer nou, lo cambrer vell tomba al dit cambrer nou lo forment que li resta, y de hun(s)
77

quants anys ençà, per concert entre los dos cambrers, se fa que cascun cambrer acaba de
scòrrer son forment y dóna conte de aquell forment que li és stat acomanat, y torna al altre
cambrer no(u) la cambra buyda, la qual cosa los par que és molt bona per a la vila y per a
dar lo conte cascú de son forment, no tombar dit forment al altre cambrer sinó scòrrer cascú
lo seu forment. Y que per ad açò eren allí, que vesen lo que·ls paregués.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, nemine discrepante, determinaren que
cascun any cascun cambrer done conte de tot lo forment que li serà acomanat en la cambra,
y que no haja de dar les claus al cambrer que elegirà aprés fins tot lo forment sia fora de la
cambra, y fins tant lo cambrer vell haja acabat de exaguar lo forment. Testes consilii.
E axí mateix, fonch proposat per dit jurat en cap com los justícia e jurats havien fet
scandall del vi vermell que restava en la vila, perquè dia la gent que ja y havia poch vi. Y
que fet dit scandal, havien trobat no més de mil y quatre-cents cànters de vi, y que·ls
parexia era poch per al temps que resta de beure vi vell. Y que per ço eren ells allí ajustats,
per a veure si·s entraria vi vermell y quant.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que·s entre vi tantost lo que serà mester, a coneguda dels justícia e jurats, y que lo vi
que·s entra hajen de aforar dits justícia e jurats a menys preu del de la vila, a hun real o hun
sou, o al preu que menys poran aforar, dexant-ho a conexensa de aquells.
Testes consilii.
Die secunda mensis septembris Anno MDXXXXIIII.
Los magnífichs Antoni Ros, Francés Joan Tortosa, Martí Genís, Bertomeu Cabrera
y Vicent Péres, jurats de la vila de Gandia, donaren a col·lectar al honorable en Joan
Agremunt, calceter, los libres del real de la sal y de la tacha real, com a més de preu donant,
en públich encant, ço és, lo libre del real de la sal a rahó de nou dinés per liura, y lo libre de
la tacha real a rahó de dotse dinés per liura. Y per ço, prometeren, etc., obligaren, etc. E lo
dit Joan Agremunt, present y acceptant dits libres de col·lectes, ço é(s), lo del real de la sal
y tacha real, al preu damunt dit, prometé dar bon conte y rahó dels libres que li daran a
col·lectar. Y per seguretat de dites col·lectes, juntament ab ell y sens ell, et insolidum, a la
honorable na (en blanc), muller sua, y a Nofre Agremunt, son jermà, los quals feren dita
fermansa. Y per ço, prometeren, etc., obligaren, etc., juraren, etc. Y la dita (en blanc),
certificada, renuncià, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes Miquel Vallsebre y Francés Lombart a la ferma de tots, excepto a la de sa
muller y de son jermà. Y a la ferma de son jermà y sa muller, que fermaren a IIII dels
damunt dits, foren testimonis Miquel Joan Sadorní, guanter, y Gil Arnedo, sastre,
habitadors de Gandia. 11
Die quinta madii DXXXXV los magnífichs Martí Genís, Bertomeu Cabrera y Vicent
Péres, jurats, confessant que per relació de Melchior Monroig, racional, conste lo damunt
dit Joan Agremunt no deure res a la vila de les damunt dites col·lectes, cancel·laren lo
damunt dit acte de arrendament. Fiat, et caetera. Actum Gandie, et caetera. Testes Joan
Montanyés y Pere Coll, de Gandia.
(62r) Anno a Nativitate Domini MDXXXXIIII die vero intitulata nona mensis
septembris Matia Filimir, corredor públich, retulit ell, huy, haver fet crida per tota la vila e
lochs acostumats de aquella que ningun flaquer ni los que venen pa de quarterons, no hajen
11 Des de “Die …” fins a “Gandia”, ratllat.
78

de comprar forment fora del almodí de dita (sic), sots pena de vint-y-cinch liures si ja no·l
tinguen comprat fora lo terme de Gandia.
Die XXVI mensis septembris Anno MDXXXXIIII.
Matia Filimir, corredor, retulit ell, huy, haver venut, per la cort dels magnífichs
jurats, instant Miquel Rostoio, cequier de la cèquia de Vernisa, huna capa, com a béns de
Berenguer Scrivà, a Carròs, flaquer, en públich encant, com a més de preu donant, a cinch
jorns, com a més de preu donant (sic), en paga rata de huna calònia que és caygut dit
Berenguer per haver furtat l’aygua.
Dicta die Francisco (en blanc) retulit ell, huy, haver intimat a Berenguer Scrivà que
ha venut la capa que li és stada treta per penyora, a instància de Miquel Rostoio, cequier, a
Carròs, flaquer, que dins cinch dies la quite. Altrament, etc.
(62v en blanc)
(63r) Die secunda mensis octobris Anno MDXXXXIIIIº.
Matia Filimir, corredor públich, retulit ell, huy, haver venut, per la cort dels
magnífichs jurats, instant Pere Saragoçà, cequier de la cèquia de Vernisa, com a béns de
Gaspar Morant, moliner, huna capa, a Miquel Yvanyes, per V sous, com a més de preu
donant, en públich encant, a cinch jorns, per ops de ésser feta pa(ga) al dit Saragoçà de
huna pena de xixanta sous que és caygut lo dit Morant.
Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell, huy, haver intimat al dit Morant com la
penyora que li havia fet traure lo cequier era venuda, ço és, una capa, a Miquel Yvanyes,
com a més de preu donant, per V sous. Per ço, li intimava que dins cinch jorns la quitàs.
Altrament, etc.
Dicta die dit Matia Filimir retulit ell haver venut, per dita cort, hun ase, a Miquel
Ortís, com a béns del dit Morant, com a més de preu donant, a cinch jorns, a instància del
dit cequier.
Dicta die lo dit Jaume Calbó, missatge, retulit ell, huy, haver intimat al dit Morant
com lo ase que li havia fet traure lo cequier era venut a Miquel Ortís. Per ço, li havia
intimat que dins cinch jorns la quitàs. Altrament, etc.
(63v) Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXIIII die vero intitulata vigesima octava
mensis septembris.
Lo magnífich micer Jaume Serra, procurador.
Antoni Ros, justícia.
Francés Joan Tortosa, Martí Genís, Berthomeu Cabrera, Vicent Pérez, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Gaspar Morales, Nofre Agremunt, Sebastià Candel, Pero Péres Salelles, Francés
Joan Lópes, Pere Ferrer, Joan Martí, argenter, Jaume Melado, Gaspar Colomer, Vicent
Català, Miquel Faus, major, Francés Noguera, Miquel Rostoio, Sebastià Calderó, Bernat
Arnau, Pere Mexíes, Vicent Picanya, Vicent Basella, Francés Joan Genís, Loís Sans,
Miquel Joan Carles, Hieroni Barbastre, Antoni Torró, Miquel Valls, mestre Simeón Sunyer,
Martí Colomer, Loís Colomer, Jaume Diego, Joan Toscà, Antoni Genís, Miquel Joan Ros,
Joan Spí, Miquel Fuster, Baltasar Toscà, Joan Romeu, Joan Agremunt, Miquel Faus,
menor, Antoni Pagés, Joan Ribera.
79

E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Francés Joan
Tortosa, jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era que no ignoraven que en
semblant dia se acostuma de traure los mustassaf y cequiers per al any esdevenidor. Y que
per ço ells eren allí ajustats, que pregassen a nostre senyor los donàs bons.
E axí, de fet, fonch treta la caxeta de les eleccions y fonch tret lo sach de la elecció
de mustassaf de la present vila. E aquell fonch per lo jurat en cap ubert, e per hun infant de
poca edat fonch tret hun redolí dels que dins eren, e aquell (64r) liurat en poder del
magnífich micer Jaume Serra, procurador general. E fonch ubert, e trobaren scrit lo nom de
Joseff Rull, lo qual fonch publicat per lo dit procurador general en mustassaf per al any
sdevenidor, que comensarà del dia de Sent Miquel en avant.
Et succesive fonch tret de la dita caxeta lo sach de la elecció de cequier de la cèquia
de Vernisa, e axí mateix fonch ubert per lo dit jurat en cap. E per hun infant de poca edat
fonch tret hun redolí, lo qual ubert per lo magnífich procurador general, fonch trobat scrit lo
nom de Pere Saragoçà, lo qual fonch donat en cequier de deçà lo riu per al any sdevenidor,
que comensarà lo dia de Sent Miquel en avant.
E de fet, per vots del dit consell, donaren en diputats al dit cequier los honorables en
Berthomeu Çapena, Jaume Diego, Bernat Yvanyes y Antoni Torró.
Et post predicta tots los hereters de dellà lo riu, en la forma acostumada, juntament
ab los officials, se retragueren en lo archiu de dita sala. E allí, per vots, per la major part de
aquells que allí eren ajustats y retrets, fonch elet en cequier de la cèquia de dellà lo riu en
Jaume Noguera, major de dies, àlies lo Leó, lo qual per lo dit procurador fonch donat en
cequier de dellà lo riu per al any sdevenidor, que comensarà lo dia de Sent Miquel. Al qual,
per vots, axí mateix foren donats en diputats los honorables en Francés Joan Genís, Baltasar
Toscà, Miquel Monroig y mestre Pere Ferrer.
(64v) Die XV mensis octobris 1544.
Rafel Miró, àlies Torres, y Agnès, sa muller, gratis simul et insolidum, venen als
magnífichs jurats de la vila de Gandia, absents, present Melchior Monroig, notari, síndich
de dita vila, quinse caffisos de forment castellà de pèl de buey, bo y rebedor, posat en
Moxent o en Vallada, lo qual han de donar per tot lo mes de nohembre primervinent a for
de LIII sous lo caffís. Aquest contracte volgueren que fos executori, etc., ab totes les
clàusules que en semblants actes se acostumen de allargar. Y la dita Agnès jurà y renuncià,
etc. Y confessen haver rebut en part de paga de dit forment trenta-y-dos corones, per mans
de Francés Joan Tortosa, altre dels dits jurats, de dinés de la cambra, los quals li ha dat
Francés Joan Genís, cambrer del any present. Fiat large, et caetera. Actum Gandie, et
caetera.
Testes Pere Palau, laurador, y Genís de Ortega, carreter.
Die XXV mensis octobris 1544.
Rafel Miró, àlies Torres, y Agnès, sa muller, gratis simul et insolidum, veneren als
magnífichs jurats de la vila de Gandia, absents, present lo síndich de dita vila, quaranta-ycinch
caffisos de forment bo y rebedor, de pèl de buey, posat en Moxent, a for de
cinquanta-y-cinch sous lo caffís, lo qual han de liurar a la dita vila per tot lo mes de (en
blanc) primervinent. Volgueren que lo present acte fos executori, etc., ab totes les claùsules
acostumades, etc. Y la dita Agnès jurà y renuncià. Fiat large, et caetera. Y confessaren
haver rebut en part de paga de dit forment, per mans de Francés Joan Genís, cambrer, cent
corones, etc. Et quare, et caetera. Actum Gandie, et caetera.
80

Testes Julián de Lasalde y Domingo Posada, habitadors de Gandia.
Die tercia mensis novembris 1544.
Pere Vidal, laurador, y Francisco Roncero, habitadors de Gandia, gratis simul et
insolidum prometeren als magnífichs jurats de la vila de Gandia de portar tot lo forment que
han conprat de Benilloba de don Jaume Pallàs y altres, a for cascun caffís de set sous, lo
forment que tenen conprat de Perpunchent y Alcalà, a for de quatre sous y nou dinés, lo
forment que tenen conprat en la Vall de Xeta y Travadell, a for de (en blanc) cascun caffís.
Y açò per tot lo mes de dehembre, etc. Y per ço, volgueren que si per dit temps no·l
portaven, los jurats lo poguessen fer portar a ses despeses. Y volgueren lo present acte fos
executori, etc., ab totes les clàusules acostumades. Y per ço, juraren y renunciaren, etc.
Actum Gandie, et caetera.
Testes Pere [Manrana] y Loís Tolsà.
(65r) Die decima mensis novembris Anno MDXXXXIIII.
Los honorables en Rafel Torres y Agnès, sa muller, gratis venen als justícia e jurats
de la vila de Gandia cent caffisos de forment de pèl de buey, a for de L sous VI lo caffís, lo
qual prometen donar de así a Carnestoltes primervinent, posat en Moxent. Y per ço,
volgueren lo present acte fos executori, etc., y altres clàusules. Y la dita Agnès jurà y
renuncià, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes Joseff Rull y lo fill de Sancho Crestí.
Die XIII mensis ianuarii (en blanc).
Die XV mensis novembris Anno a Nativitate Domini millesimo DºXXXXIIIIº lo
honorable en Joan Ferrandis, peyter de la vila de Gandia en lo any DXXXXIIII, comparent
davant los magnífichs jurats, dix que feya offerta de les terres del molí de Sòria, situades en
lo terme de la vila de Gandia, prop les Almoynes, per obs de fer paga, ell, dit requirent, de
xixanta sous que se li dehuen de peyta del dit molí e terres, ço és, de vint sous de resta del
any passat, y quaranta sous del any present. Lo qual arrendament ha de comensar a còrrer
de Nadal primervinent en avant, com fins a Nadal se haja arrendat per lo peyter passat. E
los dits magnífichs jurats admeteren aquella si et in quantum, e manaren que fos subastat lo
molí e terres.
Die XXVIII mensis novembris Anno MDXXXXIIII los magnífichs Francés Joan
Tortosa, Martí Genís, Berthomeu Cabrera y Vicent Pérez, jurats de la vila de Gandia,
arrendaren lo molí e terres de aquell que és de Hieroni Sòria, situats en lo terme de la vila
de Gandia, prop les Almoynes, a Joan Querinet, del dit loch de les Almoynes, com a més de
preu donant, en públich encant, per mijà de Matia Filimir, corredor públich, per xixanta-ytres
sous, per obs de ésser feta paga al dit Joan Ferrandis de xixanta sous, çó és, vint sous
per resta de la peyta del any passat, y XXXX sous per la peyta del any present. Lo qual
arrendament feren a temps de hun any, que comensarà a Nadal primervinent del any
DXXXXV. E per evició de dita venda, obligaren los béns del dit Jeroni de Sòria. Fiat large,
et caetera. Actum Gandie, et caetera.
Testes Baltasar Cadillach y Antoni Ximeno.
Die XXVIII novembris 1544.
81

Jaume Fortuny, manyà, prometé y se obligà als magnífichs jurats de fer totes les
fahenes y adops que hauran mester, axí en lo relonge, presó, portals y altres parts comunes
de dita vila, fins en suma de cinch sous cada adop, e açò cascun any. E los magnífichs jurats
li prometeren per dits treballs xixanta sous, comensant del dia de huy en avant. Fiat large,
et caetera. Actum Gandie, et caetera.
Testes Baltasar Cadillach y Antoni Ximeno.
(65v) Anno a Nativitate Domini milesimo DºXXXXIIII die vero intitulata XXII
mensis decembris.
Micer Jaume Serra, procurador general.
Anthoni Ros, justícia.
Francés Joan Tortosa, Martí Genís, Bertomeu Cabrera, Vicent Péres, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Mossèn Bertomeu Àvila, mossèn Joseff Rull, Anthoni Torró, Miquel Joan Carles,
Vicent Picanya, Miquel Valls, Bernat Arnau, Simeón Sunyer, Hieroni Barbastre, Pere
Cristòfol, Pere Vilalonga, Nofre Agremunt, Sebastià Calderó, Joan Toscà, Jaume Diego.
(Al marge esquerre: Recepit Joanes Servera, [pro scriba]). E convocat tot lo damunt
dit co(n)sell, fonch proposat per lo magnífich en Francés Joan Tortosa, jurat en cap, que no
ignoraven que en semblant dia solien traure lo justícia per al any esdevenidor, segons
cascun any tenien acostumat. Y que per ço eren allí ajustats, per ço, que pregassen tots a
Déu lo donàs tal que fos a son servey y profitós per a la vila.
E axí, de fet, fonch treta la caxeta de les eleccions, y fonch tret lo sach de la elecció
de justícia de la present vila, e aquell fonch per lo jurat en cap ubert. E per hun infant de
poca edat fonch tret hun redolí dels que dins heren, e aquell liurat en poder del magnífich
micer Jaume Serra, procurador general. E fonch ubert, e trobaren scrit lo nom de Jaume
Telló, lo qual fonch publicat per lo dit procurador general per a justícia de la dita vila per al
any sdevenidor, que comensarà del dia de Nadal en avant.
E axí mateix, fonch proposat per lo dit jurat en cap que com la vila de Gandia tenia
ordinacions per al mustassaff, les quals en temps passat se havien pres de la ciutat de
Xàtiva, y com en algunes coses y havia en dites ordinacions molt superflues, y altres
faltaven, per ço, per los magnífichs justícia e jurats estat tramés a València, y de allí se ha
pres les ordinacions de dita ciutat, les que se han paregut ésser utiloses per a la vila. Y per
ço lo dit consell, si son de parer que lo dit consell les conferme y donar aquelles al dit
mustassaff per ordinacions de dita vila.
E discorregut per vots tot lo dit consell, determinà y fon de parer que vistes dites
ordinacions per los magnífichs procurador general, justícia e jurats de dita (sic), y parexentlos
aquelles bones y utiloses per a la vila, lo dit consell des de ara les lloa, aprova y
conferma.
Testes consilii.
(66r en blanc)
(66v en blanc)
(67r) Als honorables los jurats del loch de Palma. De nosaltres, los jurats de la vila
de Gandia, jutges de les peytes de la dita vila, saluts y honor. En lo present dia de huy és
comparegut davant nosaltres e cort nostra lo honorable en Joan Ferrandis, peyter de les
82

peytes de dita vila dels anys MDXXXXIII y MDXXXXIIII, e afermant ésser-li deguts
quatorse sous y deu dinés, salvo just compte, de peyta de dos anys damunt dits que aquell
és stat peyter, per les persones davall scrites, les quals habiten en dit loch y tenen heretats
en nostre terme. És a saber, en Joan Faus, Anthoni Faus y los hereus de Pere Faus [per sort]
VI sous y huit de dos anyades; en Pere Minyana y Hieroni Minyana, jermans, dos sous per
dos anyades; en Bernat Mascarell, vint dinés per dos anyades; Joan Bono o lo pocehidor de
la terra de aquell, sis dinés per dos anyades; Jaume Struch lo pobil, dos sous per dos
anyades; Jaume Minyana, fill de Francés, sis dinés per dos anyades; e Pere Garcia, fill de
Miquel, huit sous per dos anyades. Lo qual nos a request les dites quantitats li féssem pagar
e a vosaltres scrivíssem ut infra. Per tal, aquell en dit nom de peyter instant y requirent
vosaltres, en deute e subsidi de justícia, requerim y de part nostra pregam que en loch
nostre e per nós façau prompta venda e real execució de tants de béns mobles e semovents
de les cases et extra dels damunt dits deutors o dels hereus dels damunt dits y detenidors y
pocehidors de dites heretats, que basten a pagar los dits XIIII sous X. Los quals dits XIIII
sous X nos remetreu per lo portador de la present com axí plàcia a la part, emsemps ab tres
sous a nostre scrivà pertanyents per la present. E fareu pagar lo portador de la present de
son just salari, rescrivint-nos de vostre procehiment, com siam promptes semblants coses e
majors fer e complir, justícia mijançant. Datum Gandie die secunda ianuarii MDXXXXV.
Die XIII ianuarii Anno MDXXXXV.
Los honorables en Rafel Miró, àlies Torres, perayre, y Agnès, sa muller, gratis
fermen àpoca als magnífichs jurats, absents, que han rebut de aquells, per mans de Francés
Joan Genís, cambrer, cent ducats en part de paga del preu de aquells cent caffisos que han
venut als dits jurats. Y perquè se tenen per contents, los fermen la present àpoca y
renuncien a tota excepció de pécunia no aguda ni rebuda, y a tot dol y engan. Actum
Gandie, et caetera.
Testes mossèn Loís Valls, prevere, y Joan Jordà, perayre.
(67v) Die XIII mensis ianuarii DXXXXV.
Lo honorable en Pere Mexíes, buydador, gratis prometé als magnífichs jurats,
absents, dar bon compte y rahó del que se li acomanarà en lo almodí de la vila per tot lo any
present, com sia almodiner. Y axí mateix, de les rebudes que per lo cambrer dels dits jurats
li seran acomanades per a vendre, fins en quatre rebudes, ço és, cascuna rebuda que és
cinch caffisos de forment. Y per seguretat de dita promesa, donà per fermanses, ab ell y
sens ell, et insolidum, a la honorable na Mariana Jordà, muller sua, y als honorables en
Jaume Diego y Jaume Fuster, presents. Y dita fermansa y principal obligació fents,
prometeren, juntament ab dit Mexíes y sens ell, et insolidum, dar bon conte del que al dit
Pere Mexíes li serà acomanat en lo almodí per alguns forasters o de la vila, y en quatre
rebudes del forment de la vila que se li acomana per a vendre. Y per ço, prometeren, etc.,
obligaren, etc., juraren, etc. E la dita Mariana jurà y renuncià al velleyà. Fiat large, et
caetera. Actum Gandie, et caetera.
Testes a la ferma de tots, excepto a la de la muller de Mexíes, mossèn Joan Peris,
prevere, y mestre Pere Climent, fuster, habitadors de Gandia. Y a la ferma de sa muller, que
fermà a XXIII de juny dit any, absents los justícia e jurats, present lo marit, jurà y renuncià,
foren testimonis Jaume Pla, perayre, y Francí Daroca, velluter.
Die XVIII mensis ianuarii Anno millesimo DºXXXXV.
83

Los magnífichs Jaume Telló, justícia, Francés Joan Tortosa, Martí Genís,
Berthomeu Cabrera y Vicent Péres, jurats de dita vila de Gandia, arrendaren lo libre de la
peyta general y murs y valls de la vila de Gandia a Francisco Mexía, com a més de preu
donant, ab candela ensesa y per si matexa apagada, mijançant Matia Filimir, corredor
públich, en públich encant, preu de dotse liures, a ben pagar y ben asegurar, segons stil y
pràtica de la dita vila, ab voluntat dels factors del senyor duch, ço és, del magnífich
procurador y Bertomeu Àvila. E essent present a les dites coses, lo dit en Francisco Mexía
prometé als magnífichs jurats, presents e acceptants, donar bon conte y rahó de la quantitat
contenguda en lo libre de la dita col·lecta de peyta general y murs y valls, dins hun any
primervinent y del present dia de huy en avant contadors, sots pena de C sous. E essent
present a les dites coses, donà per fermansa y principal obligació, ab ell e sens ell, et
insolidum, als honorables na (en blanc), muller sua, y a Miquel Oriola, argenter, los quals
feyen dita fermansa y principal obligat, y prometeren pagar tota la quantitat contenguda en
los libres que se li darà de dites col·lectes de peyta general y mur(s) y valls del dit any
DXXXXV en dit termini, omnibus dilationibus, et caetera, sub pena CX solidorum, rata, et
caetera. Pro quibus, et caetera, omnes simul et quilibet nostrum insolidum obligamus et
cuiuslibet nostrum insolidum. E la dita (en blanc) jurà y renuncià, etc. Actum Gandie, et
caetera.
Testes Francés Camarelles y Pere Cristòfol a la ferma de Francisco Mexía. Y a la
ferma de Miquel de Oriola, que fermà a quatre de febrer del damunt dit any, lo qual jurà y
renuncià, foren testimonis Pere Costa, veler, y Nofre Agremunt, calseter, habitadors de
Gandia.
(68r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo quinto die
vero intitulata vigesima quarta mensis marcii.
Jaume Telló, justícia.
Francés Joan Tortosa, Berthomeu Cabrera, Vicent Péres, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Nofre Agremunt, Sebastià Calderó, Vicent Picanya, Joan Toscà, Bernat Arnau,
Francés Joan Genís, Hieroni Barbastre, Simeón Sunyer, Pere Cristòfol, Anthoni Torró,
Miquel Joan Sadorní, mossèn Sebastià Candel, Pere Vilalonga.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich Joseff Rull, jurat
en cap, que la causa perquè eren allí ajustats era que no ignoraven que cascun any se
acostuma de imposar cisa en la carn per a pagar lo que la vila respon y altres coses
necessàries de la vila, y que per ço eren allí ajustats, per a que vesen la cisa que·s havia de
imposar per al any vinent per a pagar dites necessitats de dita vila.
E discorrent per tot lo dit consell, fonch determinat per lo consell, nemine
discrepante, que vistes les necessitats de la vila, axí de les guardes de la mar com lo que
responen, foren de parer se imposàs tres dinés per liura en lo moltó, y en lo cabró hun diner,
de manera que la carn que s·és arrendada del moltó a rahó de quinse dinés y tres dinés de
cisa, que sia a hun real per liura.
E axí mateix, fonch determinat per lo jurat en cap que no ignoraven com se havia fet
lo retaule per al beneït Sen(t) Joan, y que se havia ja acaptat huns quants ducats. Y axí
mateix, se havia de obrar la sglésia hun poch y no ha de hon traure dinés. Y que per ço,
veren lo que·ls par, de hon se pagarà.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat que·s prenga lo que se és
acaptat, y lo que faltarà per al retaule y per a la obra se prenga de la claveria.
84

(68v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo quinto die
vero intitulata XXIII mensis madii.
Micer Jaume Serra, procurador general.
Jaume Telló, justícia.
Martí Genís, Berthomeu Cabrera, Vicent Pérez, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Loís Colomer, Sebastià Calderó, Vicent Picanya, Francés Joan Genís, Francés Joan
López, Miquel Joan Sadorní, Simeón Sunyer, Miquel Simó, Bernat Arnau, Cistòfol
Salelles, Anthoni Torró, Bernat Yvanyes, Jaume Diego, Pere Cristòfol.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Martí Genís,
jurat segon, per absència del jurat en cap, que la causa perquè eren allí ajustats era que no
ignoraven que cascun any en semblant dia se acostumaven de traure los jurats de la present
vila per al any esdevenidor, que comensarà a Pascua de Pentecostés primervinent, y que per
ço pregassen a nostre senyor lo·ns donàs bons.
E feta la dita proposició per lo dit jurat, encontinent fonch treta la caxeta de les
eleccions en presència de tot lo dit consell que allí era ajustat, e aquella fonch uberta per dit
jurat, procurador e justícia. E fonch tret lo sach de les eleccions de jurats, clos e sagellat, e
aquell fonch liurat en mans del dit jurat. E fonch ubert, e per hun infant de poca edat foren
trets de dit sach quatre albarans, en los quals eren scrits los noms de Anthoni Ros, jurat en
cap, Loís Colomer, jurat segon, Hieroni Salelles, jurat tercer, e Loís Sans, jurat quart. E
agraduats en la forma dessús dita, foren donats en jurats per al any 1545 finint en 1545
(sic), comensant a Pascua de Pentecostés primervinent.
E axí mateix, fonch proposat per dit jurat que si·ls parexia de fer corro de bous per
alegries del senyor mestre de Muntesa, y que paguassen de la cisa la despesa.
E discorrent per dit consell, fonch determinat per aquell, nemine discrepante, que se
fasen dits corros de bous, y que·s pague tot lo que sia mester de dita claveria.
E axí mateix, dit consell feú hobrer de la seu a Martí Genís.
E axí mateix, feren cambrer a Vicent Pérez.
(69r) Iesus, Marie filius.
Primera mà de tots los consells e actes dels magnífichs justícia, jurats e consell de la
vila de Gandia, qui foren elets en la vespra de Pascua de Pentecostés, que comptàvem
XXIII del maig del any MDXXXXV, segons consta de dita elecció de aquells ab acte rebut
per mi, notari davall scrit, en lo libre del any passat.
Justícia: Jaume Telló.
Loctinent de justícia: Jaume Aparici.
Jurats: Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles, Loís Sans.
Síndich y racional: Melchior Monroig.
Cambrer: Vicent Pérez.
Obrer de la seu: Martí Genís.
Administrador del spital y pare de òrfens: Bertomeu Cabrera.
(69v) Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXVº die vero intitulata vigesima quinta
mensis madii que era lo segon dia de Pascua de Pentecostés, com fossen congregats y
ajustats dalt en la sala de la vila de Gandia lo reverent canonge Antequera, síndich del
reverent capítol de la seu de Gandia, e los magnífichs micer Jaume Serra, doctor en cascun
85

dret, procurador general e balle de la vila e ducat de Gandia, e los magnífichs Jaume Telló,
justícia, Antoni Ros, Loís Colomer e Hieroni Salelles, jurats de dita vila, elets en lo present
any mil cinch-cents quaranta-y-cinch finint en l’any DXXXXVI, e en Melchior Monroig,
síndich y racional de dita vila, sobre la (e)lecció que·s havia de fer de administrador del dit
spital de la present vila e pare de òrfens. E convocat a mi, Benet Monroig, notari públich,
scrivà dels dits magnífichs jurats, que legís e publicàs la capitulació feta sobre la elecció de
dit administrador e pare de òrfens de dita vila, e aquella aprés insertàs e continuàs en lo
present libre, la qual dita capitulació per mi, dit notari y scrivà, davant los dits reverent
canonge Antequera, síndichs, y magnífichs micer Jaume Ser(r)a, procurador, Jaume Telló,
justícia, Antoni Ros, Loís Colomer y Hieroni Salelles, jurats, fonch lesta ab clara e
intel·ligible veu, e publicada de la primera línia fins a la darrera, inclusivament, la qual és
del tenor inmediate següent:
Capitulació ordenada per los magnífichs justícia, jurats y consell de la vila de
Gandia sobre lo regiment y administració del spital de la dita vila.
Primo, ordenam que haja de ésser regit y administrat lo dit spital (en blanc).
(70r en blanc)
(70v en blanc)
(71r en blanc)
(71v) E lesta e publicada la dita e preincerta capitulació, encontinent los dits
reverent mossèn Jaume Antequera, canonge e síndich de la sglésia col·legiata de Gandia, e
magnífichs micer Jaume Serra, doctor en cascun dret y procurador general, Jaume Telló,
justícia, Antoni Ros, Loís Colomer e Hieroni Salelles, jurats, e en Melchior Monroig,
síndich y racional, aprés de haver conferit entre si per algun spay de temps, inseguint la
forma y tenor de la dita capitulació, elegiren e nomenaren en administrador del spital y pare
de òrfens de la dita vila de Gandia al honorable en Bertomeu Cabrera, mercader, vehí e
habitador de la dita vila de Gandia, en lo present any MDXXXXV fenint en MDXXXXVI.
Lo qual, com fos cridat per los dits reverent e magnífichs electors, e notifficada ad aquell
dita elecció, acceptant dit càrrech e administració del dit spital e pare de òrfens de la dita
vila, iuxta la sèrie e tenor de la damunt dita capitulació, jurà en poder e mà del dit
magnífich Jaume Telló, justícia de la dita vila, a nostre senyor Déu Jesucrist e als sants
quatre evangelis de aquell, de la sua mà dreta corporalment tocats, e promés, en virtut del
dit jurament, haver-se bé e lealment en dit offici de administrador e pare de òrfens de dita
vila, e fer e complir totes les coses que a bon administrador pertanyen. De totes les quals
coses e sengles de aquelles, los dits reverent e magnífichs electors requeriren a mi, dit
Benet Monroig, notari, scrivà dels dits magnífichs jurats e consell de la dita vila de Gandia,
los ne rebés carta pública. La qual per mi, dit notari, los fonch rebuda los damunt dits dia,
mes e any.
Presents foren per testimonis a les dites coses los honorables en Joan Beltran, de
Suequa, y Matia Filimir, de Gandia.
(72r) Ací appar y·s mostra la nòmina dels concellers que foren elets per los
magnífichs procurador general de la vila de Gandia, justícia e jurats de aquella, en lo
present any MDXXXXV finint en MDXXXXVI.
86

Primo, Francés Joan Tortosa, Martí Genís, Bertomeu Cabrera, Vicent Pérez, Pere
Manrrana, Miquel Oriola, Matheu Salelles, Joan Martí, argenter, Joan Bris, Joan Pérez,
Stheve Sapena, Miquel Fuster, Baltazar Toscà, Jaume Fuster, Bernat Yvanyes, Pere Signes,
Joan Ribera, Francés Camarelles, Joan Gàlves, Anthoni Genís.
(72v en blanc)
(73r) Die XXX mensis madii Anno MDXXXXV.
Matia Filimir retulit ell, huy, haver venut, per la cort dels magnífichs jurats, a
instància de Pere Saragoçà, cequier de Vernisa, com a béns de Soltanet, del Real, huna
capa, a Joan Ferrandis, moliner, per VI sous, en públich encant, com a més de preu donant,
a cinch jorns.
Dicta die Sebastià, misatge, retulit ell haver intimat dita penyora al dit Soltanet, que
dins cinch jorns la quite. Altrament, etc.
Dicta die.
Lo dit Matia Filimir, corredor, retulit ell, huy, haver venut, per dita cort, a instància
de dit cequier, com a béns de Portillí, del Real, hun ropó vert, a Joan Ferrandis, moliner, per
VI sous, a cinch jorns.
Dicta die Sebastià, misatge, retulit ell, huy, haver intimat dita penyora al dit Portillí,
personalment trobat en la plaça de Gandia, que dins cinch jorns haja quitat dita penyora.
Altrament, etc.
Dicta die.
Matia Filimir, corredor, retulit ell, huy, haver venut, per dita cort, a instància de dit
cequier, huna capa de Pere Xep, gendre de Algasí, per V sous, al dit Ferrandis, a cinch
jorns, com a més de preu donant, per obs de par (sic) lo de huna calònia de aygua.
Dicta die Sebastià, missatge, retulit ell, huy, haver intimat dita penyora al dit Xep,
que dins cinch jorns la quitàs. Altrament, etc.
Dicta die.
Matia Filimir, corredor, retulit ell, huy, haver venut, per la cort dels magnífichs
jurats, a instància de dit cequier, com a béns del gendre de Confridí, del Real, huna capa,
per VI sous, al dit Ferrandis, a cinch jorns, com a més de preu donant, en públich encant,
per ots (sic) de ésser feta paga al dit cequier de una calònia.
Dicta die dit misatge retulit haver intimat dita penyora al dit Perot Xep.
Dicta die.
Dit Matia Filimir retulit ell, huy, haver venut, per dita cort, un sayó y hun legó, a
instància de dit cequier, a Bernat Yvanyes, per VIII sous, com a més de preu donant, a
cinch jorns, en públich encant, en paga rata de huna calònia de LX sous.
Dicta die dit corredor retulit haver intimat dita penyora a la muller del dit moso de
Algasí lo sort, que dins cinch jorns quite la penyora. Altrament, etc.
(73v) Die III iunii Anno MDºXXXXV.
87

Fonch feta venda, per la cort dels magnífichs jurats, a instància de Francisco Mexía,
de una capa negra, com a béns de Anthoni Torró, en públich encant, per en Matia Filimir,
corredor, a dit peyter, per XI sous, com a més de preu donant, a cinch jorns.
Dicta die Francisco del Mas, missatge, retulit ell haver intimat al dit Torró la dita
penyora, com hera venuda, que dins cinch jorns la quite. Altrament, etc.
Dicta die.
Matia Filimir retulit ell haver venut, per la cort dels magnífichs jurats, a instància
del damunt dit peyter, en paga del que deu, hun manil de [la pasta] de la casa de Pere
Yvars, per IIII sous, a la tagarina del raval que fa bunyols, a cinch jorns, com a més de preu
donant.
Dicta die.
Francisco del Mas retulit ell haver intimat dita penyora al dit Pere Yvars, com hera
venuda a la taguarina que fa bunyols, per IIII sous, que dins cinch jorns la quite. Altrament,
etc.
Dicta die.
Matia Filimir retulit ell haver venut, per la cort del(s) dits jurats, instant dit peyter,
com a béns de Francés Alcanyís, hunes faldetes blaves, al dit peyter, en paga del que li deu
de la peyta, per tres sous, a cinch jorns, com a més de preu donant.
Dicta die Francisco del Mas retulit ell haver intimat dita penyora ésser venuda a
cinch jorns al dit peyter per III sous, que dins cinch jorns la quite. Altrament, etc.
Dicta die.
Matia Filimir retulit ell, huy, haver venut, per dita cort, a instància de dit peyter,
hunes tovalles, per I sou VI, a mestre Antoni Ximeno, a cinch jorns, com a béns de (en
blanc) Jordà.
(74r en blanc)
(74v en blanc)
(75r) Die VII iunii DXXXXV.
Los magnífichs Jaume Telló, justícia, Antoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles,
jurats de la vila de Gandia, arrendaren a·n Loís Ysona y Francés Fort la guarda de la mar a
temps de hun any primervinent, y del dia de huy en avant contador, en públich encant, per
mijà de Matia Filimir, corredor, com a més de preu donants, ço és, en lo estiu, a temps de
set sous cascuna nit [al parell], y en lo yvern, per preu cascuna nit de VIIII sous, comensant
los dies del yvern lo primer dia de octubre, y lo estiu lo primer dia de abril. Y an de trobarse
cascun dia al sol exit, a la gola del riu de Xaraco, y descobrir la costa y tornar-se’n a la
vila per lo camí. E axí mateix, an de exir cascuna nit a les nou hores. Y per ço, prometeren,
etc., obligaren, etc., e los dits Loís Ysona y Francés Fort prometeren als magnífichs jurats
complir tot lo damunt dit, y si no u feyen, a despeses sues y puxen logar, ab tal pacte que si
algú d’ells estigués malalt, o algun rocí, no·ls puxen fer anar, sinó que los dits senyors
jurats hi ajen de serquar qui guarde fins tant estiguen bons ells o los rocins. Y per ço,
prometeren, etc., obligaren, etc., renunciaren, etc., volgueren lo present acte fos executori,
etc. Actum Gandie, et caetera.
88

Testes a les fermes de tots los justícia e jurats y del dit Ysona, Miquel Valls y Pere
Mexíes. Y a la ferma de Francés Fort, que fermà a XXIII de juny dit any, absents los
justícia e jurats, jurà y renuncià, etc., foren testimonis Antoni Toscà y Matia Filimir y
Francés Camarelles, de Gandia.
(75v) Anno a Nativitate Domini MDXXXXV die vero intitulata octava mensis iunii.
Lo reverent mossèn Jaume Antequera, síndich del capítol de la seu de Gandia.
Jaume Telló, justícia.
Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles, Loís Sans, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Martí Genís, Joan Alfonso, Baltasar Toscà, Jaume Fuster, Joan Fitor, Francés
Camarelles, Joan Català, Bernat Roger, Bernat Climent, Joan Struch, Joan Toscà, Jaume
Noguera, menor, Bertomeu Ferri, Pere Manrrana, Jaume Fortuny, Joan Gàlves, Pere
Verger, Pere Vilalonga, Stheve Sapena, Miquel Valls, Francés Alfonso, Pere Climent,
Cosme Terol, Jaume Trilles, Sebastià Calderó, Anthoni Genís, mestre Ricart, Bernat Arnau,
Làser Ferrando, Martí de Mur, Loís Castell, Pere Signes, Anthoni Monsó, Baltasar
Cadillach, Joan Pons, Gil Arnedo, Matheu Salelles, Nofre Agremunt, Miquel Franco,
Dionís Rodrígues, Damià Garcia, Cristòfol Garcia, Bertomeu Toldrà, Joan Ribera, Pere
Salelles, Miquel Fuster, Bertomeu Cabrera, Francés Joan Vilarnau, Perdro (sic) Ochoa,
Vicent Pérez, Miquel Joan Sadorní, Pere Faus, Miquel Monroig, Pere Yvars.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Anhoni Ros,
jura(t) en cap, que la causa perquè allí heren ajustats era que havien fet scandall per la vila,
a instància dels cisers, a causa que ja no·n havia en la vila vi vermell, y que per tota la vila
no se és trobat, fet dit scandall, més de nou-sents cànters de vi vermell, lo qual, segons lo
conte de la cisa, no n’i hava fins a Sent Joan, y que ja sabien que havia mester temps per a
portar-ne. Y axí, que diguessen son parer, si·ls parexia d’entrar-ne y quant ne entrarien.
E discorregut per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
(76r) aquell que·s don entrada de vi libertament a tots lo que·l vullen portar, a causa que la
anyada és molt dolenta y que escasament se·n trobarà. Y que no s’haja de aforar, sinó que
cascú vena com puga, y dita entrada haja de durar fins a mijant setembre, y de aquí avant
no·n puguen entrar més
E axí mateix, fonch proposat per dit magnífich jurat en cap que no ignoraven que
cascun any, en aquest temps, solien tenir consell sobre les provisions de forments per a la
dita vila, y com la anyada enguany siga tant rohin, tots saben, que per ço mirassen quin
modo se podia tenir per a dita provisió y quin y quant forment se devia conprar per a dita
vila. Y que puix de present staven ajustats, determinassen lo fahedor.
E discorregut per vots tot lo damunt dit consell, fonch determinat per aquell, nemine
discrepante, que los magnífichs justícia e jurats de dita vila compren tot lo forment que·ls
parexerà haurà mester la dita vila, y al preu que millor poran trobar, lo qual forment puguen
comprar axí de la terra com de la mar, donant facultat ad aquells que puguen comprar tot lo
forment que·ls parexerà del millor que poran trobar y al millor preu que trobaran. Y per a
fer dites compres de forments, donaren ad aquells dits justícia e jurats tot lo poder que
aquells tenen en nom de tota la universitat de dita vila.
Testes consilii.
Die VIII iunii DXXXXV.
89

Lo honorable mestre Joan Stheve, matalafer, en virtut del sagrament y homenatge
que ha prestat en poder del magnífich en Jaume Telló, justícia de la vila de Gandia, en
presència dels magnífichs Antoni Ros, justícia, Loís Colomer y Hieroni Salelles, jurats de
aquella, se fa vehí de dita vila y prometé tenir son domicili y cap major en aquella per
temps de deu anys primervinents, y del dia de huy en avant, sots pena de cent morabatins
pagadors la mitat als còfrens del il·lustre senyor duch, y l’altra mitat al comú de la vila. Y
per seguretat de dit avehinament, donà per fermansa, juntament ab ell e sens ell, et
insolidum, al magnífich en Gaspar de Morales, lo qual, present, féu dita fermansa y
principal obligació. Prometeren, etc., obligaren, etc. Fiat large cum omnibus clausulis, et
caetera. Actum Gandie, et caetera.
Testes Francés Domingo, notari, y Jaume Salelles, major, de Gandia.
(76v) Die XIIII iunii DXXXXV.
Los magnífichs Jaume Telló, justícia, Antoni Ros, Loís Colomer y Hieroni Salelles,
jurats de la vila de Gandia, arrendaren a Miquel Joan Abat, calseter, lo libre de la tacha real
del any present, com a més de preu donant, en públich encant, per mijà de Matia Filimir,
corredor, a rahó de tretse dinés per liura.
Testes Sebastià Calderó, torsedor, y Francés Alfonso, perayre, a la ferma dels
justícia y jurats y de Miquel Abat. Y a la de Joan Garcia, que fermà a VIII de juliol dit any,
jurà y renuncià, foren testimonis Antoni Guitó, de València, y Guillem Mestre, de Pego.
Die (en blanc).
(77r) Die XXVI mensis madii Anno DXXXXV.
Inventari fet dels béns de Betriu (en blanc), a instància de la dita Betriu y d’en
Bertomeu Cabrera, administrador del spital, per ço com la dita Petriu (sic) se’n volia anar al
spital y volgué que dita roba fos inventariada. La qual roba és la següent: primo, en lo palau
hon la dita Betriu estava malalta, fon atrobat lo següent: hun lit de posts ab quatre posts y
sos petges, hun matalaf y huna fillola, hun parell de lansols, hun coxí y huna flaçada, tot
usat. Ítem, huna [tauleta] quasi nova, ab ses graelles. Ítem, hunes anganilles. Ítem, dos
caxes planes, usades, en la huna de les quals fonch atrobat lo següent: primo, hun brial
vergat, hun davantlit rexat, quatre coxins, los dos obrats de grana y los dos de listes. Ítem,
huna coxinera encordada. Ítem, sis torquaboques alamandeschs y hunes tovalles
alamandesques, dos lansols usats y hun tros de orlanda nou per a una camisa. Ítem, hun
bolich de draps. Ítem, hun papalló ab sa manteta, usat. Ítem, altre coxí. Ítem, dos mànegues
de cotonina. Ítem, huns fusets per a fer cordons, en hun saquet. Ítem, hun bací de barber, de
lautó. Ítem, en l’altra caxa fon atrobat lo següent: primo, hun bolich de madexes de stopa.
Ítem, huna capseta ab huna caldereta de perfums y huns quants troços de vellut negre y
tafatà. Ítem, huna camisa obrada de grana, usada. Ítem, hun tancaport usat, de brots de
Tornay 12 , dos mànegues de saya. Ítem, altres mànegues de scarlatí, les hunes y les altres
velles. Ítem, hun vel de cotó tavellat. Ítem, dos mànegues de lens. Ítem, huna gonella negra.
Ítem, huna camisa vella. Ítem, huna clocheta. Ítem, hun cos de cotonina. Ítem, hun pom de
papalló. Ítem, hun tros de tela de lansol. Ítem, huna post ab la ymage de la Magdalena.
Ítem, hun libre de les epístoles de Sent Hieroni. Ítem, hun spalmador y hun cresol. Ítem,
12
Aquesta paraula, que es repeteix un poc més avant a l’inventari, ens planteja dubtes. Podria tractar-se d’una
referència a Tournai, actual ciutat belga, i actiu centre tèxtil flamenc de l’època, d’on procediria la peça
esmentada. Altra possibilitat és que la grafia correcta siga “tornall”, però aquesta és una paraula corresponent
al llenguatge agrícola, difícil de relacionar amb una peça de roba.
90

hun cabàs ab lo qual fon atrobat lo següent: primo, hun tabach de sarga, usat, huna tela de
lansol, huna tovallola, hun altre tancaport de brots de Tornay o de ras. Ítem, dos capses de
fusta. Ítem, huna caxeta de fusta. Ítem, hun spil y un stoig. Ítem, en la cuyna, huna caldera
de coure. Ítem, huna paella. Ítem, hun ast. Ítem, cinch olles entre grans y chiques. Ítem, dos
pastiseres. Ítem, huna casola. Ítem, hun morter de terra ab sa mà. Ítem, sis plats entre
blanchs y pintats. Ítem, onse scudelles entre blanques y pintades. Ítem, dos safes grogues,
quatre carabases, huna cuscusonera, hun librell de pastar. Ítem, huna pollera, huna anpolla
gran y altra chiqua. Ítem, huna olleta de vidre y huna refredadora. Ítem, dos matalafets
c(h)ichs morischs. Ítem, hun matalaff gran que té logat a mestre Miquel Telló, obrer de vila.
(77v) Die XXV iunii.
Matia Filimir, corredor, retulit ell, huy, haver venut, per la cort dels magnífichs
jurats, com a béns de Joan Aparici, a instància de Francisco Mexía, peyter, huna olla de
coure, al gallego, per III sous, a cinch jorns.
Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell, huy, haver intimat dita penyora al dit
Aparici, que era venuda al gallego, per III sous, que dins cinch jorns la quite. Altrament,
etc.
Die IIII iulii DXXXXV.
Matia Filimir retulit ell, huy, haver venut, per la cort dels magnífichs jurats, com a
béns de Ageig, de Ben(i)rredà,a instància de Pere Saragoçà, hun macho de pèl gris, a Joan
Muntoro, de Albayda, per preu de V liures X sous, a cinch jorns, per obs de fer-li paga de
dos xixantenes que és caygut de furtar aygua.
Dicta die Francisco del Mas retulit ell haver intimat dita penyora al dit Ageig.
Inventari del spital de Gandia, fet a VIII de juliol 1545.
Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo quinto die vero
intitulata octava mensis iulii en lo spital de la vila de Gandia, en presència dels magnífichs
en Loís Colomer y Hieroni Salelles, jurats de la vila de Gandia, y de Melchior Monroig,
síndich y racional de dita vila, fonch fet inventari de la roba de dit spital, la qual roba
liurava lo magnífich en Berthomeu Àvila, administrador del any passat, al honorable en
Berthomeu Cabrera, administrador del spital del any present MDXXXXV finint en
MDXXXXVI.
Et primo, fonch trobat en dit spital dotse lits de posts, ab sos petges, alguns bons y
altres dolents, comprés lo que té lo ermità de Sent Sebastià. Ítem, deu matalafs, bons, ja
usats, los quals se refongueren de tots los matalafs que heren en lo spital. Ítem, cinch
matalaffs nous, de lens, e de bona lana, los quals ha fet en lo any passat lo dit mossèn
Àvila, administrador. Ítem, dihuit arroves de pèl de boch per a matalafs, e quaranta alnes de
Bretanya per a fer dits matalafs, la qual comprà dit mossèn Àvila per a posar-los en loch de
màrfegues. Ítem, vint-y-nou lansols, usats com los altres, fins a XXXIII, que heren los del
any passat, se desferen per a adobar los matalafs y benes a malalts. Ítem, dos lansols nous,
que donà la senyora duquesa viuda, y sis coxineres que tanbé donà dita senyora duquesa.
Ítem, cinquanta-quatre alnes de lens, canejat per a fer lansols, lo qual comprà dit mossèn
Àvila. Ítem, dos lansols que resten en poder de Lopis, los quals la senyora duquesa manà
donar-li. Ítem, quinse flaçades blanques y blaves, de borres, ço és, X blanques y cinch
blaves, velles y dolentes. Ítem (78r), cinch flaçades cardades, blanques, noves, que donà la
senyora duquesa. Ítem, huna altra flaçada, de borres. Ítem, hun lansol que prestaren a na
91

Strada, que ha de dar Anthoni Monsó. Ítem, dos vànoves usades, mijanceres. Ítem, dos
papallons, la hu gran y lo altre c(h)ich, ab ses mantetes. Ítem, huna alna de Bretanya per a
dos sotanes de coxí. Ítem, dos davantlits sotils, la hu ab vionets blaus l’altre pla. Ítem, huna
tovallola ab vions blaus, amples. Ítem, dos coxineres bones. Ítem, tres tovalletes chiques, de
stopa, per a menjar als pobres, com les altres que falten se n’an portat los pobres, tota la
qual roba estava en dos caxes planes, casi noves, que per causa de la obra del spital estaven
en la entrada. Ítem, tres cotes de pardillo. Ítem, dos còfrens vells, que estan en la sglésia de
Sent March per causa de la obra del spital. Ítem, huna tauleta y hun altre cofre vell, que
tanbé està en la sglésia de Sent March. Ítem, en la cuyna, fonch atrobat lo següent: primo,
dos calderes, huna gran y altra chica, huna paella de ferro. Ítem, huna ganiveta y hunes
forquetes per als malalts. Ítem, hun morter de pedra que ha comprat mossèn Àvila. Ítem,
dos cresols, com los altres se són perduts en lo spital. Ítem, hun plateret de lautó per a tenir
la làntia en lo dormidor. Ítem, hun poal de coure. Ítem, hun foguer de ferro, gran. Ítem, altre
foguer de coure per a cuynar. Ítem, hunes anganilles per a portar los malalts. Ítem, en la
sglésia de Sent March, hun plat de lautó y huna caxa per als vestiment(s). Tota la qual roba
confessa tenir en comanda Bertomeu Cabrera de mossèn Bertomeu Àvila. Actum Gandie, et
caetera.
Testes Gaspar Morales y Diego de Yepes.
Dicta die lo honorable en Jaume Melado, spitaler, confessà tenir en comanda tota la
dita roba del dit Bertomeu Cabrera. Prometé dar bon conte y rahó d’ella. Actum Gandie, et
caetera. Testes qui suppra.
Die XV iulii DXXXXV.
Mestre Antoni Ximeno, corredor, retulit ell, huy, de manament dels magnífichs
justícia e jurats, haver fet crita (sic) per la vila, e lochs acostumats de aquella, que ningun
flaquer no sia gosat de comprar forment fora del almodí de Gandia ni de la contribució de
aquella, ni mens los que pasten pa de quarterons, sots pena de LX sous.
Die VII augusti dicti anni Matia Filimir retulit ell, despús-ahir, haver venut, per la
cort dels magnífichs jurats, huna servellera, a Barberà, per (en blanc).
Dicta die (en blanc).
Dicta die dit corredor retulit ell, huy, haver venut, per dita cort (en blanc).
(78v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo quinto die
vero intitulata (en blanc) mensis iulii.
Lo magnífich Jaume Telló, justícia.
Loís Colomer, Hieroni Salelles, Loís Sans, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Pero Pérez Salelles, Berthomeu Cabrera, Francés Joan Tortosa, Matheu Salelles,
Joan Gàlves, Miquel Oriola, Baltasar Toscà, Francés Camarelles, Joan Martí, Joan Ribera,
Esteve Sapena, Pere Manrrana, Jaume Diego, Pere Tristany, Joan Bris, Pere Albert, Pere
Gil, Guillem Ramon Torres, Hieroni Blesa, Jaume Fortuny, Joan Ferrandis.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Loís
Colomer, jurat segon, per absència del magnífich en Anthoni Ros, jurat en cap, que la causa
perquè allí heren ajustats era que no ignoraven la mort de la princesa, y que lo senyor duch
los havia scrit que·s fesen así les onres que en semblants cassos se acostumaven de fer, y
92

que li farien gran plaer que dites honres fes la vila molt complidament per la mort de la dita
princesa. Y axí mateix, si·ls parexeria senyalar de dol, ho fessen, que ell y folgaria.
E discorrent per tot lo dit consell, fonch determinat per la major part de aquell que·s
facen les onren (sic) de la manera que als magnífichs jurats los parexerà, dexant-o a ses
[comidenses] (sic) 13 . Y en respecte de senyalar-se de dol, no heren de parer se fes res, atés
les necessitats de la vila ésser moltes per a enguany.
(79r) Anno a Nativitate Domini MDXXXXV die vero intitulata XXVIII mensis iulii.
Lo reverent mossèn Jaume Antequera, canonge, síndich del reverent capítol de la
seu de Gandia.
Jaume Telló, justícia.
Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Francés Joan Tortosa, Matheu Salelles, Martí Genís, Berthomeu Cabrera, Stheve
Sapena, Joan Bris, Pere Manrrana, Baltazar Toscà, Vicent Pérez, Miquel de Oriola, Miquel
Fuster, Joan Martí, Joan Ribera, Francés Camarelles, Jaume Fuster.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Anthoni Ros,
jurat en cap, que la causa perquè eren allí ajustats hera que los magnífichs jurats havien
comprat de Gostamí Gemil, mercader de València, [dos]-cents caffiços de forment, posat en
Cullera, a rahó de setanta sous lo caffís. E com lo dit forment se ha de portar, que per ço
mirassen si·ls par que·s dega portar per terra o per mar. Que per ço, cascú digués son parer.
E discorrent per lo damunt dit consell, fonch determinat que los magnífichs jurats
elegixquen huna persona qui millor los parega per a rebre dit forment en Cullera, y·l donen
faculta(t) de fer-lo portar per mar o per terra, segons a dita persona millor li semblarà.
(79v) Anno a Nativitate Domini MDºXXXXV die vero intitulata XXV mensis augusti.
Jaume Telló, justícia.
Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Jaume Fuster, Anthoni Genís, Miquel Fuster, Joan Bris, Bertomeu Cabrera, Bernat
Yvanyes, Baltasar Toscà, Matheu Salelles, Joan Gàlves, Vicent Péres, Miquel Ortolà, Pere
Signes, Joan Fitor.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Anthoni Ros,
jurat en cap, que la causa perquè heren ajustats hera que lo senyor duch los havia parlat
sobre los terraplens que feyen a fer, axí de la muralla com de los baluarts de la muralla
nova, y que li farien plaer que la vila li volgués ajudar en alguna cosa, vistes les grans
despeses que ell havia tengut y tenia, y que per ad açò, donassen part al consell. Y que per
ço heren ells allí ajustats, que cascú digués son parer.
E discorrent per lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de aquell
se donen al senyor duch tres-cents jornals per a enguany, vist ésser lo any tant stèril, y que
dits jornals se paguen d’esta manera, ço és, que se impose alguna cisa més en la carn que
abaste dita quantitat, a conexensa dels magnífichs justícia y jurats. E si no·s porà imposar
per a enguany en la cisa per ésser arrendada, que levats los pobres de la dita vila, se tachen
dits tres-cents jornals per los altres particulars de dita vila, vilanova y raval, cascú per lo
que té, segons millor los semblarà als dits justícia e jurats.
13 Llegiu “conciències”.
93

(80r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo quinto die
vero intitulata vigesima octava mensis augusti.
Jaume Telló, justícia.
Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles, Loís Sans, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Matheu Salelles, Vicent Péres, Matheu Salelles, Joan Pérez, Berthomeu Cabrera,
Martí Merino, Gaspar Morales, Miquel Oriola, Loís Agostí, Jaume Fortuny, Loís Ysona,
forner, Francés Fort, Miquel Faus, menor, Francés Camarelles, Miquel Joan Pons, Bernat
Climent, Joan Alfonso, Berthomeu Steve, Jaume Roger, Joan Monsó, Berthomeu Toldrà,
Baltasar Toscà, Loís Soriano, Jaume Struch, Loís Pedró, Pere Guardiola, Joan Navarro,
Hieroni Barberà, Matheu Juste, Jaume Fuster, Ausiàs Noguera, Pere Basella, Bernat
Yvanyes, Baltasar Cadillach, Joan Fitor, Loís Bort, velluter, Pere Faus, Hieroni Nogueroles,
Miquel Vallsebre, Bernat Arnau, Jaume Calduf, Benet Ferrandis, Andreu Bas, Pere Verger,
Pere Ferrando, Pere Climent, Vicent Català, Francisco Ribera, Bernat Roger, Joan Ribera,
Anthoni Ribera, Nofre Struch, Anthoni Fuster, Jaume Noguera, fill de Ausiàs, Anthoni
Genís, Miquel Joan Sadorní, Pere Enríques, Pere Soler, Gaspar Salamanca, Gil Arnedo,
Joan Ferrandis, Pere Gil, Pere Agostí, Hiero(ni) Barbastre, Joan Aparici, Cristòfol Salelles,
Pere Signes, Pere Manrrana, Miquel Franco, Gaspar Gacet, Gaspar Gil, Loís de Mediona,
Joan Pons, Nofre Agremunt, Joan Climent, Miquel Fuster, Francés Lombart, Miquel
Monroig, Anthoni Andreu, Nofre Martí, Berthomeu Colomina, Làser Ferrando, Francisco
de [Lapuente], Alonso Hernándes, Miquel Toscà, Jaume Pedrolo, Jaume Salelles, Pere
Cristòfol, Simeón Sunyer, Guillem Ramon Tor(r)es, Loís Blay, Joan Ferrando, Amador
Fornés, Berthomeu Dedeu, Joan Servera, Arnau Rey, Gaspar Fuster, Francés Barbastre,
Joan Agremunt, Miquel Leonart, Gaspar Roger, Jaume Diego, Francés Joan Lópes, Matia
Alcanyís, Joan Barberà.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Anthoni Ros,
jurat en cap, que la causa perquè heren allí ajustats hera que bé·s (80v) recordaven com
estos anys passats la vila se havia carregat trenta mília sous, és a saber, mil ducats per al
senyor duch, y nou mília sous per a la vila, los quals nou mília sous serviren per a donar al
senyor duch quant vingué, per lo servey que la vila li feya. Lo qual los havia parlat que
volia quitar lo censal dels trenta mília sous, y que ell daria los mil ducats y que la vila donàs
los nou mília. Y que per ço heren allí ajustats, per a que vesen de hon se traurien los dits
nou mília sous per a quitar dits trenta mília, si heren de parer que·s carregassen.
E discorrent tot lo damunt dit consell, fonch determinat per aquell, nemine
discrepante, que·s carreguen los dits nous mília sous de allà hon se poran haver per a quitar
dita quantitat, y al menys preu que trobaran, dexant-ho a conexensa dels magnífichs justícia
e jurats.
E axí mateix, fonch proposat per dit magnífich jurat en cap que no ignoraven com la
vila tenia comprat, de huns mercaders de València, mil y cinch-cents caffisos de forment
del de Císilia, y que de cada hora lo staven sperant, y que en essent arribat li havien de dar
la mitat de la moneda, y que la vila, com sabien, no tenia tanta moneda per a pagar per dit
forment. Y que per ço, vesen si·l pendrien a canvi o la carregarien la moneda que faltaria.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que·s carreguen los dinés que faltaran per a pagar dit forment al preu que millor
poran trobar, ab que la suma del carregament no excedeixca més de dos mília ducats,
dexant-ho tot a coneguda dels magnífichs justícia e jurats de carregar al menys preu que
94

poran trobar per a pagar dit forment. E axí, tot lo damunt dit consell féu síndich per a
carregar dites quantitats a Melchior Monroig, notari, síndich que és ja de la vila.
E axí mateix, fonch proposat per dit jurat en cap que en la vila y a molts flaquers, y
alguns que pasten pa de quarterons, y tot lo any pasten. Y ara, del forment que la vila [ven]
de la mar y alguns [que·s] dexen de pastar per no pendre dit forment de la mar, que vesen
què·ls par que·s faça.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que los flaquers que·s trobarà que no pasten del forment de la (sic) y ans [pasten] del
de la terra o castellà, que sien enebits de no pastar per tot hun any, posant los jurats les
penes que·ls parexerà. E axí mateix sia entés en los que pasten pa de quarterons.
Testes consilii.
(81r en blanc)
(81v en blanc)
(82r) Die VI mensis septembris Anno MDºXXXXV.
Los magnífichs Jaume Telló, justícia, Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles,
tres dels jurats de la vila de Gandia, arrendaren lo libre del real de la sal al honorable en
Baltasar Cadillach, com a més de preu donant, en públich encant, ab candela ensesa, per
veu de Matia Filimir, corredor públich, a rahó de tretse dinés y mealla per liura. Lo qual,
present, acceptà dit libre y prometé donar bon conte y rahó del que se li donarà a col·lectar.
Y donà per fermansa, juntament ab ell y sens ell, et insolidum, al venerable mossèn Loís
Daví, vicari de Xeresa, a la honorable na (sic), muller del dit Cadillach, y a Joan Guarino,
los quals prometen dar bon conte y rahó de tot lo que lo dit Cadillach [té a] col·lectar. Y per
ço, prometeren, etc., obligaren, etc., renunciaren, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes a la ferma dels justícia e jurats y de Baltasar Cadillach, los honorables en
Francés Joan Genís y Joan Spí, mercaders, habitadors de Gandia. Y a la ferma de Joan
Guarino, que fermà (en blanc) dels damunt dits mes e any, lo qual jurà y renuncià, foren
testimonis (en blanc).
Die XVI septembris DXXXXV Matia Filimir, corredor, retulit ell haver venut, a
instància de Francés Mexía, peyter, com a béns de Pere Albert, hun davantlit a la muller de
mestre Semión, per II sous, a cinch jorns.
Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell haver-la intimada, dita penyora, al dit
Albert.
Die XVII septembris 1545 Matia Filimir, corredor, retulit ell haver venut, per la cort
dels magnífichs jurats, a instància de Francisco Mexía, peyter, huna capa negra, com a béns
de Berthomeu Ferri, a Jaume Joan, porter, per VIII sous, a cinch jorns.
Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell, huy, haver intimat dita penyora al dit
Berthomeu Ferri.
Die XXV mensis septembris XXXXV Matia Filimir, corredor, retulit ell, huy, haver
venut una flaçada blava, vella, de borres, a instància de Pere Saragoçà, cequier, com a béns
de Joan Ferandis, moliner, a Joan Barberà, per VI sous, a cinch jorns, per huna calònia que
era caygut de LX sous, per furtar la aygua de la [cèquia] de Vernisa per al molí de Tamarit.
95

Die XXVIII mensis septembris 1545 Matia Filimir retulit ell, huy, haver venut, per la
cort dels magnífichs jurats, a instància de Francisco Mex(ía), peyter, huna capa, com a béns
de Lorens Torró, a (en blanc), per VIII sous, a cinch jorns, per obs de pagar-li la peyta.
Dicta die Jaume Calbó, misatge, retulit ell haver-la intimada, dita penyora, a la
muller del dit Torró, per no trobar son marit.
(82v) Als magnífichs los jurats de la vila de Alsira. De nosaltres, los jurats de la vila
de Gandia, jutges de les peytes de la dita vila, saluts y honor. En lo present dia de huy és
comparegut davant nosaltres e cort nostra lo honorable en Joan Ferrandis, peyter de les
peytes de la dita vila dels anys MDXXXXIII y DXXXXIIII, e afermant ésser-li
deguts, de una part, XIIII sous de dos anyades que és stat peyter, per lo magnífich mossèn
Hieroni Loqui, comanador de Santiago, habitador de aquexa vila, o per la magnífica na
Marianna Tamarit y de Loqui, muller sua, per hun olivar que tenen en nostre terme. E axí
mateix, ha afermat ésser-li deguts deu sous y nou dinés per la dita magnífica Marianna
Loqui, com a hereva del reverent mossèn Pere Tamarit, quondam, canonge de la seu de
Gandia, per resta de la peyta de huna casa e terres que lo dit canonge tenia en dita vila e
terme de aquella, del any MDXXXXIIII. Lo qual nos a request les dites quantitats li féssem
pagar e a vostres magnificències scrivissem ut infra. Per tal, instant y requirent aquell, en
dit nom de peyter, en deute e subsidi de justícia, requerim y de part nostra pregam que en
loch nostre y per nós façau prompta venda e real execució de tants de béns mobles e
semovents de la casa et extra dels damunt dits que abasten a pagar los dits XIIII sous de
una part, e los dits X sous VIIII de altra, los quals nos remetreu per lo portador de la
present, com axí plàcia a la part, ensemps ab III sous a nostre scrivà pertanyents per la
present, e fareu pagar lo portador de la present de son just salari, scrivint-nos de vostre
procehiment, com siam promptes semblants coses e majors fer e complir, justícia
mijançant. Datum Gandie die XXII septembris 1545.
(83r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo quinto die
vero intitulata XXVIII mensis septembris.
Lo magnífich micer Francés Loís Novella, procurador.
Jaume Telló, justícia.
Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles, Loís Sans, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Bertomeu Cabrera, Joan Ribera, Miquel Valls, Joan Gàlves, Vicent Péres, Anthoni
Genís, Pere Faus, Vicent Català, Jaume Melado, Pere Manrrana, Anthoni Pagés, Baltasar
Toscà, Francés Camarelles, Bernat Climent, Pere Tamarit, Bernat Arnau, Joan Cervera,
Joan Soriano, Sebastià Scrivà, Pere Basella, Miquel Faus, menor, Pero Péres Salelles,
Matheu Salelles, Bernat Yvanyes, Jaume Fuster, Francés Martínes, Miquel Oriola, Sebastià
Candel, Francés Joan Tortosa, Miquel Fuster, Francés Joan Genís, Vicent Picanya, Loís
Picanya, Gil Arnedo, Pere Mexíes, Stheve Sapena, Joan Català, Anthoni Toscà.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Anthoni Ros,
jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era que no ignoraven que en semblant dia
se acostumaven de ajustar allí per a fer elecció de mustasaff e cequiers. Que per ço,
pregassen a nostre senyor que ell, per sa bondat, los elegís bons.
96

E axí mateix, fonch proposat per lo dit jurat en cap, ans que s’obrís la caxeta, que lo
cequier que exirà haja de fer regent del fil que darà hereter que sia del fil ma(83v)teix, y no
hereter de altre fil ni persona que no sia de dit fil que darà.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que lo cequier, de huy avant, haja de posar regents dels fils que darà y que sien
hereters cascú del fil que darà, y no altra persona.
E fetes les dites coses, fonch treta la caxeta de les eleccions del archiu de la dita
vila, en presència del damunt dit consell, e de fet, fonch tret lo sach de la elecció de
mustasaff. E ubert aquell per lo magnífich procurador, per hun infant de poca edat fonch
tret hun redolí dels que allí dins estaven, e aquell fonch per lo dit magnífich procurador
ubert. E trobaren scrit lo nom de Berthomeu Àvila, lo qual fonch publicat per lo dit
procurador general per mustasaff de dita vila per al any esdevenidor, que comensarà a
còrrer de Sent Miquel avant.
E successivament, fonch tret de la dita caxeta lo sach de la elecció de cequier deçà
lo riu, e axí mateix fonch ubert per lo dit magnífich procurador general. Per hun infant de
poca edat fonch tret hun redolí, lo qual, ubert per lo dit procurador, fonch atrobat scrit lo
nom de Hieroni Alcanyís, lo qual, etc.
E de fet, per vots del dit consell, donaren en diputats al dit cequier los honorables en
Miquel Valls, Joan Soriano, Pere Vilalonga y Francés Fort.
Et post predicta tots los hereters de dellà lo riu, en la forma acostumada, se
retragueren en lo archiu de la dita vila, e allí per vots, per la major part dels que allí heren
ajustats e retrets, fonch elet en cequier de la cèquia de dellà lo riu lo honorable en Miquel
Monroig, al qual, axí mateix per vots, foren donats en deputats los honorables en Anthoni
Genís, Bernat Climent, Pero Péres Salelles y Joan Toscà.
(84r) Anno a Nativitate Domini MDXXXXV die vero intitulata quinta mensis
octobris.
Jaume Telló, justícia.
Anthoni Ros, Hieroni Salelles, Loís Sans, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Francés Joan Tortosa, Stheve Sapena, Francés Camarelles, Pedro Logronyo, Joan
Ribera, Anthoni Torró, Anthoni Genís, Pere Faus, Jaume Fuster, Miquel Vallsebre, Baltasar
Cadillach, Miquel Faus, major, Sebastià Scrivà, Pere Castell, Hieroni Barbastre, Baltasar
Toscà, Joan Gàlves, Pere Verger, Bernat Yvanyes, Pere Gil, Jaume Roger, Benet Ferandis,
Miquel Oriola, Pere Fuster, Andreu Crespo, Joan Orosco, Joan Nogués, Vicent Sancho,
Beltran Damián, Francés Fort, Joan Berlanga, Loís Castell, Bertomeu Cabrera, Vicent
Picanya, Jaume Torres, Joan Navarro, Francisco Fuster, Pere Soler, Bernat Roger, Pere
Mexíes, Jaume Pellicer, Francí Daroca, Loís Agostí, Jaume Salelles, Miquel Fuster, Jaume
Diego, Cristòfol Aguilar, Joan Arnau, Joan Struch, Pere Enríques, Anthoni Ribera, Joan
Pons, Joan Monsó, Nicolau Martínes, Anthoni Pagés, Loís Castell, Joan Pérez, Batiste
Pérez, Joan Ferrando, Joan de Aranda, Francisco Mexía, Matheu Salelles, Jaume Guardiola,
Miquel Ortís, Gilabert [Malrós], Miquel Silvestre, Francés Joan Lópes, Joan Soriano, Pere
Tristany, Vicent Català, Jaume Trilles, Pedro Ochoa, Hieroni Miralles, Joan Bris, Joan
Servera, Miquel Salvador, Berthomeu Moscardó, Jaume Noguera, Joan Bonanat, Bernat
Climent, Domingo Banyu, Francés Barbastre, Ferrando Làser, Gaspar Morales, Guillem
Torres, Pere Sibília, Francés Carròs, Paulo Gallego, Jaume Fortuny, Alonso Hernándes,
Loís Calbet, Joan Climent, Rodrigo Aguilar, Martí Peris, Gil Arnedo, Pere Salelles, Loís
97

[Cruïes], Miquel Abat, mestre Pere [Temple], Francisco Ribera, Berthomeu Toldrà, Jaume
Ricart, Guillem Vives, Pere Manrrana, Pere Climent, Francés Martínes, Miquel Leonart.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Anthoni Ros,
jurat en cap, que la causa perquè allí heren ajustats hera que bé·s recordaven com (84v)estos
dies passats feren síndich a Melchior Monroig, notari, síndich y racional que és de la vila,
per a fer carregament per la vila de nou mília sous per obs de quitar trenta mília que estos
anys passats la vila havia carregat, y en lo dit sindicat no havien dat poder al dit Melchior
Monroig per a substituhir. Y com ell, per ses indisposicions, no estiga per a poder anar a
València, ahon se ha de fer dit acte de carregament de dits nou mília sous, y que per ço
estan ells allí ajustats, per a que facen altre síndich o síndichs en València per a fer dit
carregament. E axí mateix, fonch proposat per dit jurat en cap que no ignoraven com la vila
tenia comprat de huns mercaders de València mil y cinch-cents caffisos de forment, y que
per a pagar aquell seria mester carregar alguna suma de dinés, perquè, com sabien, la vila
tenia molt poch cabal per a tanta suma. Y axí, que vesen quina suma de dinés se carregaria.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat se fesen síndichs, ço és,
a Melchior Monroig, notari de Gandia que allí era present, y a Nicolau Ortí y Agostí
Salelles, notaris de València, per a fer dit carregament dels dits nou mília sous, y axí
mateix, per a carregar la quantitat que seria mester per a pagar dits forment de Sesília, ab
que la suma del carregament o carregaments per a dit forment no excedeixca de quaranta
mília sous.
E axí mateix, fonch proposat per dit jurat en cap que lo temps que havien dat per a
entrar lo vi foraster hera passat, y que alguns no volien beure vi novell perquè los feya mal,
y que de vell no se’n trobava, que per so, vesen si allargarien la entrada de dit vi.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell se done entrada fins per tot lo mes de octubre allimitadament, a coneguda dels
justícia y jurats.
(85r) Die XXX octobris Anno MDXXXXV.
Matia Filimir retulit ell haver venut, per la cort dels magnífichs jurats, com a béns
de Materra, de Beniopa, unes tovalletes (en blanc), a (sic) per tretse dinés, a cinch jorns, a
instància de Francisco Mexía, peyter.
Dicta die Jaume Calbó, misatge, retulit ell haver intimat dita penyora al dit Materra.
Die quarta novembris 1545 Matia Filimir, corredor, retulit ell, huy, haver venut, per
la cort dels magnífichs jurats, com a be(n)s de la viuda de Loís Joan Puig, huna xada, a (en
blanc), per (en blanc), a cinch jorns, a instància de Francisco Mexía, peyter.
Die VI mensis novembris dicti anni Jaume Calbó, misatge, retulit ell, huy, haver
intimat dita penyora a la dita viuda de Loís Joan.
Dicta die lo dit corredor retulit ell haver venut, per dita cort, hun brial, com a béns
del fill de Fabra lo major, de l’Alqueria Nova, hunes faldetes de brial, vergades, a Gaspar
Gacet, a cinch jorns, per IIII sous, a instància de Francisco Mexía, peyter.
Die VI novembris Jaume Calbó, misatge, retulit ell, huy, que contam VI de
noembre, haver intimat dita penyora al dit Fabra.
98

Dicta die lo dit corredor retulit ell haver venut, per dita cort, a instància de dit
peyter, com a béns de Choet, del Real, hunes faldetes de brial, velles, a Gaspar Gacet, a
cinch jorns, per I sou VI.
Die VI novembris dicti anni Jaume Calbó, misatge, retulit haver intimat dita
penyora, huy, a Choet, del Real.
(85v) Die prima mensis decembris Anno MDXXXXV.
Los magnífichs Jaume Telló, justícia, Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles
y Loís Sans, jurats de la vila de Gandia, gratis, et caetera, cancel·laren, linearen y
anul·laren hun acte de venda fet y fermat per y entre lo honorable en Miquel Salvador,
mercader de València, y lo magnífich en Francés Joan Tortosa, cavaller, en nom de ells,
dits justícia, jurats e universitat de la dita vila de Gandia, de mil y cinch-cents caffisos de
forment, rebut per lo discret en Pedro de Malla, notari, a XXII del proppassat mes de juny
del any present, de tal manera que a ells, dits justícia y jurats de dita vila, e universitat de
aquella, no puxa aprofitar, ni al dit Miquel Salvador ni als seus en ninguna manera noure.
Renunciant a major cautela al dit acte, enaxí que de huy avant no se’n puxen aprofitar. Fiat
large, et caetera, prometeren, etc., obligaren, etc. Actum Gandie, et caetera.
Presents foren per testimonis a les dites coses lo reverent mossèn Nofre Martínes,
prevere, rector de Lombay, y lo magnífich mossèn Alonso de la Serna, cavaller, habitador
de Gandia.
Die XV mensis decembris Anno a Nativitate Domini millesimo DXXXXVº.
(Al marge esquerre: Vacat). Lo honorable en Vicent Peris, botiguer, habitador de
Gandia, gratis prometé als magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia dar bon compte
y (en blanc). 14
(86r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo quinto die
vero intitulata nona mensis decembris.
Jaume Telló, justícia.
Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles, Loís Sans, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Francés Joan Lópes, notari, Cristòfol Salelles, Joan Spí, Martí Genís, Vicent Pérez,
Joan Pérez, Berthomeu Cabrera, Matheu Salelles, Stheve Sapena, Anthoni Ribera, Miquel
Abat, Bernat Climent, Pere Climent, Jaume Noguera, fill de Francés, Nofre Struch, Alonso
Carles, Cristòfol Garcia, Anthoni Genís, Andreu Bas, Berthomeu Decho, Pedro Logronyo,
Francés Carròs, Joan Fitor, Ausiàs Vilarnau, Miquel Salvador, Vicent Sancho, Bernat
Roger, Francés Jordà, Pere Ferrando, Francés Camarelles, Francí Daroca, Miquel Fuster,
Gaspar Fuster, Pere Saragoçà, Francés Domingo, Joan Jordà, Miquel Vallsebre, Ausiàs
Noguera, Hieroni Vidal, Amador Fornés, Miquel Oriola, Bernat Arnau, Pere Manrrana,
Pere Salelles, Loís Castell, Anthoni Salamanca, Joan Guarino, Joan Montanyés, Beltran
Damián, Francés Barbastre, Simeón Sunyer, Bernat Yvanyes, Benet Pinyol, Baltasar Toscà,
Jaume Salelles, Joan Romeu, Vicent Basella, Joan Struch, Loís [Cruïes], Jaume Trilles,
Jeroni Barberà, Miquel Joan Sadorní, Joan Pons, Sebastià Calderó, Joan Toscà, Jaume
Ahuir, Guillem Monsó, Sebastià Sans, Miquel Faus, menor, Joan Cellés, Pere Nadal,
Vicent Picanya, Genís Cabanes, Pere Verger, Jaume Joan Torres, Miquel Joan Martí,
Cosme Terol, Miquel Ferrer, Stheve de la Font, Bertomeu Ferri, Anthoni Toscà, Miquel
14 De “Die …” fins “compte y”, ratllat.
99

Garcia, Pere Enríques, Miquel Martí, Pere Cristòfol, Berenguer Scrivà, Miquel Joan
Saragoçà, Joan Ribera, Jaume Pellicer, Berthomeu [Rico], Joan Bris, Miquel Rostoio,
major, Joan Nogués, Pere Sebília, Domingo Daví, Joan Alfonso, Jaume Ferrando, Joan
Ferrando, Gaspar Úbeda, Lorens Corts, Gaspar Gacet.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Anthoni Ros,
jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats era per dar-los rahó com havien comprat
del Maestrat o de Morella set-sents caffiços de forment, y que (86v) per a pagar aquell hera
menester la vila fes hun sin(di)cat a les persones que·ls paregués per a carreguar en nom de
la vila la quantitat que seria mester per a pagar dit forment. E axí mateix, que vesen per hon
se portaria dit forment, si·s portaria per mar o per terra, y tanbé, si·ls parexia que si·s
portava per mar, si l’asegurarien.
E discorrent per lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de aquell
se carreguassen fins en suma de xixanta mília sous per a pagar dit forment, y que per a fer
dit sindicat nomenaven per síndichs los matexos que estos dies passats per a fer lo sindicat
de quaranta mília sous per pagar lo forment de Miquel Salvador, que eren Melchior
Monroig, notari de Gandia, y Nicolau Ortí y Agostí Salelles, notaris de València, y axí
mateix, per a carregar los nou mília sous que lo senyor duch havia pagat per la vila. E axí
mateix, fonch determinat se portàs dit forment per mar, y que·l asegurassen al preu que·s
trobaria, y que lo dinés que s’havien de portar a Castillo, que havia comprat dit forment,
anasen a bon recapte ab dos o tres persones fiades de la vila, perquè no·s perdés dita
moneda. Y si alguna [desdicha] venia en dits dinés posant-hi la diligència que hera mester,
vingués a càrrech de la vila.
Testes Baltasar Safont, de Oliva, y Francés Trilles, de Xàbia.
Die XV mensis decembris DXXXXV.
Lo honorable en Vicent Pérez, botiguer, vehí e habitador de Gandia, prometé als
magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia, absents, donar bon compte y rahó de tot lo
forment que se li acomanarà a el com a cambrer que és en lo any present del forment de la
vila, y axí mateix, dels dinés que se li acomanaran y del que procehirà dels forments que·s
compraran per a dita cambra. Y per ço, prometé, etc., obligà, etc. E per major seguretat de
dita vila, donà per fermansa y principal obligat, juntament ab ell e sens ell, et insolidum, al
honorable en Joan Pérez, mercader, pare de aquell, lo qual, present, féu dita fermansa y
principal obligació, y prometé, juntament ab lo dit Vicent Péres, fill de aquell, donar bon
conte dels dinés que se li acomanaran y del forment que se li acomanarà al dit son fill, y
dels dinés que procehiran de aquell. Y per ço, simul et insolidum, obligaren, etc.,
renunciaren, etc., y volgueren lo present acte fos executori, cum omnibus clausulis, et
caetera, in similibus poni solitis, et caetera. Actum Gandie, et caetera.
Testes Miquel Vallsebre y No(fre) Struch, torsedor de seda.
Die XXIII mensis iulii DXXXVII.
Los reverent mossèn Pere Ferrer, canonge, síndich de la seu de la vila de Gandia, e
en Noffre Agramunt, llochtinent de justícia, e los magnífichs mossèn Berthomeu Àvila,
Pero Pérez Salelles, Jaume Telló e Luys Calbet, jurats de la dita vila en lo any DXXXXVII,
tenint-se per contents del dit Vicent Pérez, e Johan Pérez, pare de aquell, per rahó de la dita
cambra e administració de aquella, diffiniren e cancel·laren la dessús dita obligació taliter,
et caetera. Et quia, et caetera. Actum Gandie.
Testes lo magnífich mossèn Jucep Rull, cavaller, e Pere Fuster, torzedor de seda.
100

(87r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo quinto die
vero intitulata vigesima secunda mensis decembris.
Lo egregi don César de Borgia, regent de procurador general.
Jaume Telló, justícia.
Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles, Loís Sans, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Berthomeu Cabrera, Anthoni Genís, Bernat Yvanyes, Stheve Sapena, Joan Ribera,
Miquel Valls, Joan Pérez, Jaume Fuster, Matheu Salelles, Miquel de Oriola, Francés
Camarelles, Sebastià Candel.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Anthoni Ros,
jurat en cap, que no ignoraven com en semblant dia se acostumava traure lo justícia per al
any sdevenidor MDXXXXVI, y que per ço pregassen a nostre senyor, tots, lo donàs tal que
sa majestat fos servida y la vila fos ben regida.
E axí, de fet, fonch treta la caxeta de les eleccions, y fonch tret lo sach de la elecció
de justícia de la present vila. E aquell fonch per lo jurat en cap ubert, e per hun infant de
poca edat fonch tret hun redolí dels que dins heren, e aquell liurat en poder del noble don
César de Borgia, regent de procurador general. E fonch ubert, e trobaren scrit lo nom de
Matheu Salelles, lo qual fonch publicat per lo dit regent de procurador per a justícia de la
dita vila per al any sdevenidor, que comensa del dia de Nadal en avant.
Testes consilii.
(87v) Anno a Nativitate Domini millesimo DºXXXXVI die vero intitulata XIII mensis
ianuarii.
Mossèn Jaume Antequera, canonge, procurador del reverent capítol de Gandia.
Matheu Salelles, justícia.
Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Francés Joan Tortosa, Batiste Peris, Francés Joan Lópes, notari, Martí Genís,
Francés Jordà, Anthoni Genís, Francés Camarelles, Anthoni Ribera, Berthomeu Steve,
Miquel Oriola, Stheve Sapena, Joan Ribera, Jaume Talavera, Joan Alfonso, Pere Sellés,
Sebastià Sans, Joan Català, Pere Fuster, notari, Andreu Crespo, Miquel Garcia, Nofre
Agremunt, Vicent Basella, Miquel Faus, major, Bernat Yvanyes, Simeón Sunyer, Bernat
Climent, Jaume Fuster, Joan Ferrandis, Miquel Fuster, Gil Arnedo, Benet Ferrandis, Miquel
Berlanga, Miquel Ortís, Joan Aparici, Benet Pinyol, Vicent Pérez, Miquel Hieroni Tamarit,
Vicent, flaquer, Jaume Roger, Baltasar Toscà, Vicent Picanya, Pere Manrrana, Vicent
Conca, Francés Martínes, Pere Mexíes, Loís Bort, Berthomeu Cabrera, Baltasar Cadillach,
Pere Tristany, Sebastià Calderó, Joan Guarino, mestre Loís Castell, Miquel Valls, Joan
Toscà, Matheu Juste, Gaspar Fuster, Genís Moltó, Joan Giner, Berthomeu Sans, Cristòfol
Garcia, Joan Servera, Francés Barbastre.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Anthoni Ros,
jurat en cap, que la causa perquè heren ells allí ajustats era que volien dar conte del preu
que costava lo forment de la mar y les despeses, y lo preu del forment de Morella que
tenien comprat y de les despeses, y dels interessos de la moneda. Y que vist tot asò, ells que
vesen a quin preu se posaria, perquè ells lo havien posat al preu que·ls havia paregut, iuxta
les despeses y lo cost, y que la vila que guanyàs algun sou per caffís. Y havien-lo posat a
LXXXVI, y que vejen que lo poble estava clamant-se de dit preu. Y que per ço heren ells
101

allí ajustats, que vesen a quin preu lo posarien, puix haurien vist lo que costava y los gastos
y despeses.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que·s nomenasen sis o set persones de la vila allí, y que donasen facultat ad aquells
que, juntament ab los justícia, jurats y síndich, mirassen molt bé les despeses de dits
forment(s), axí del de Cecília com lo de Morella, y los preus, y que, iuxta ses conciències,
posasen lo preu al forment, ab que enguany la cambra no guanyàs res ni tanpoch perdés res.
E axí, de fet, nomenaren per a fer dit conte y balans als reverents canonge Martí Garcia y
canonge Ferrer per lo capítol de la seu de Gandia, y als magnífichs y honorables mossèn
Sebastià Candel, Joan Garcia de Trugillo, Sebastià Calderó, Miquel Oriola, Bernat
Yvanyes, Francés Joan Lópes y Joan Ribera, juntament ab los damunt dits oficials.
Testes consilii.
(88r) Die XV ianuarii DXXXXVI.
Lo honorable en Joan Soriano, laurador, gratis prometé als magnífichs jurats de la
vila de Gandia donar bon conte y rahó de totes les rebudes que pendrà de la vila, axí de
forment com de farina, y de les que donaran a Jaume Fortuny per ço com sien ells dos
enguany almodiners. Y axí mateix, prometé dar bon conte y rahó de tot lo forme(n)t y altres
coses que·ls seran acomanat, axí per los jurats com per lo cambrer y particulars, de la vila
com forasters, axí a (e)ll com a Fortuny, y pagar tot lo que se mostrarà ells ésser deutors,
axí a la vila com als particulars. Y per major seguretat de dita vila, donà per fermanses,
juntament ab ell e sens ell, et insolidum, als honorables en Francés Joan Lópes, notari,
present y dita fermansa y principal obligació fahent, y a Berthomeu Ferri, absent, los quals,
simul et insolidum, prometen dar bon conte y rahó de tot lo damunt dit. Y per ço,
prometeren, etc., obligaren, etc., volgueren lo present acte fos executori, ab totes ses
clàusules acostumades, y renunciaren, etc., al fur de València, etc. Actum Gandie, et
caetera.
Testes a les fermes de Soriano y de Francés Joan Lópes, los honorables y discret en
Miquel Silvestre, notari, y Jaume Albert, manyà, habitadors de Gandia. Y a la ferma de
Berthomeu Ferri, que fermà en la vila de Gandia, absent(s) los justícia e jurats, present lo
síndich y absent Joan Soriano, lo qual jurà y renuncià, etc., foren testimonis Jaume Albert y
Miquel Salvador, boter, habitadors de Gandia.
(88v) Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXVI die vero intitulata octava mensis
febroarii.
Matheu Salelles, justícia.
Anthoni Ros, Hieroni Salelles, Loís Sans, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Stheve Sapena, Loís Blay, Pere Faus, Anthoni Genís, Pere Mexíes, Guillem Torres,
Miquel Oriola, Joan Fitor, Jaume Fuster, Loís Pérez, Pere Manrrana, Berthomeu Cabrera,
Joan Ferrandis, Joan Ribera, Vicent Català, Beltran Damián, Vicent Pérez, Joan Bris,
Francés Camarelles, Pero Pérez Salelles, Anthoni Ribera, Joan Toscà, Joan Gàlves, Pere
Fuster, notari, Miquel Fuster, Frances Jordà, Martí Genís, Hieroni Barbastre.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich Anthoni Ros,
jurat en cap, que la causa perquè allí heren ajustats hera que Nicolau Ortí, síndich de la vila,
los havia scrit que havia mester hun sindicat de la vila per a fer intimes als que havien
102

asegurat lo forment que·s hera perdut de la vila, perquè no·s podien fer dites intimes sens
exprés poder. Per ad açò, vesen a qui farien síndich o síndichs, y tanbé per als plets.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, per tot aquell fonch determinat, nemine
discrepante, fesen síndichs als honorables en Loís Colomer y a Loís Sans, altres dels jurats
de la present vila, y al honorable en Nicolau Ortí, notari de València. Y axí, de fet, los feren
síndichs, ratifficant y confermant per a fer dites intimes y per als plets.
Testes consilii.
Dicta die.
Tot lo damunt consell [féu seu] carta de guardar de dan a Loís Sans, jurat, per rahó
de certa promesa que havia fet a Martín Péres de Almasán, de València, en hun censal que
havia carregat la vila al dit Martín Péres de mil ducats, per obs de comprar forments. Fiat
large cum omnibus clausulis, et caetera. Actum Gandie, et caetera.
Testes Andrés Lópes, castellà, y Francés Tormo, de Ontinyent.
(89r) Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXVI die vero intitulata XVII mensis marcii
los magnífichs Matheu Salelles, justícia, Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles y
Loís Sans, jurats de la vila de Gandia, liuraren lo libre de la peyta general y murs y valls de
la vila de Gandia del any DXXXXVI, mijansant Matia Filimir, corredor públich, ab candela
encesa y per si apagada, com a més de preu donant, al honorable en Francisco Mexía,
present, per preu de deu liures reals de València. Prometeren, etc., obligaren, etc. E lo dit
Francisco Mexía, present y acceptant dits libres, prometé dar bon conte y rahó del que
col·lectarà de aquells, y col·lectar tot lo que en aquells li daran a col·lectar que sia pagador.
Y per seguretat de aquells, donà per fermanses y principal obligats, juntament ab ell e sens
ell, et insolidum, a la honorable na (en blanc), muller sua, y a Miquel Oriola y sa muller,
sogres de aquell, los quals, simul et insolidum, feren dita fermansa y principal obligació,
juntament ab dit Francisco Mexía y sens ell, et insolidum. Prometeren, etc., obligaren, etc.,
renunciaren, etc. Y les dites dones juraren y renunciaren, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes los magnífichs mossèn Miquel Joan Ros, senyor de Daymús, y Joan Garcia
de Trugillo, mercader, habitador de Gandia, a la ferma dels justícia, jurats y de Mexíes.
Die XX mensis marcii DXXXXVI.
Lo honorable en Francés Toscà, flaquer, confessa tenir en comanda, dels magnífichs
jurats de la vila de Gandia, deu corones per a comprar forment per a pastar, y tenir tostemps
huna taula de pa en la plaça de la present vila, y dar bastament de pa. La qual quantitat
prometé restituhir huit dies aprés que se li demanaran per los dits magnífichs jurats, a
beneplàcit de aquells. Y per seguretat de dites coses, donà per fermansa, ab ell y sens ell, et
insolidum, al honorable en Miquel Alcanyís, lo qual, present, féu dita fermansa y principal
obligació y prometé complir tot lo damunt dit. Y volgué lo present acte fos executori, etc.,
ab totes ses clàusules acostumades, etc., ab les renunciacions, etc. Actum Gandie, et
caetera.
Testes los discrets en Nofre Péres de Culla y Batiste Peris, notari. 15
Die XI madii DXXXXVI los damunt dits jurats confessaren haver rebut del damunt
dit Francés Toscà les damunt dites deu coro(nes). Cancel·laren (e) linearen lo present acte
de debitori taliter, et caetera. Actum Gandie, et caetera. Testes Bernat Salelles, apotecari, y
Matia Filimir.
15 De “Die…” fins “notari”, ratllat.
103

Dicta die.
Lo honorable en Berthomeu Sans, flaquer, confessa tenir en comanda dels
magnífichs jurats de la vila de Gandia deu corones per obs de comprar forment, y pastar, y
tenir tostemps huna taula de pa en la plaça de la present vila. La qual quantitat prometé
tornar, a beneplàcit dels dits magnífichs jurats, tota hora que aquells volran, huit dies aprés
que li seran demanades. Y per seguretat de dites coses, donà per fermansa y principal
obligat, juntament ab ell y sens ell, et insolidum, al honorable y discret en Pero Péres
Salelles, lo qual, present, féu dita fermansa y principal obligació juntament ab dit Sans y
sens ell, et insolidum. Y per ço, prometeren, etc., obligaren, etc., renunciaren, etc. Y
volgueren lo present acte fos executori, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes qui suppra.
(89v) Die XXVI mensis marcii Anno MDXXXXVI.
Lo honorable en Vicent Péres, cambrer en lo any present, intima als magnífichs
Antoni Ros, Loís Colomer, (en blanc), Loís Sans, jurats de la present vila de Gandia,
presents, que [li leve] algun dan per fer-li rebre lo forment de la gróndola que s·és perduda,
banyat y unflat. Que si aprés trenca alguna cosa quant sia exut, com no puxa sinó trencar,
que vinga a càrrech de la vila per ço com lo y fan rebre aquella manera.
Testes lo reverent canonge Antequera y mossèn Serna, comanador de Santiago,
habitadors de Gandia.
Die XXVIII marcii DXXXXVI.
Matia Filimir, corredor, promet y se obliga als magnífichs jurats que per haver-li
donat huna clocha negra de estamenya per al dol de la mort de la senyora duquesa, la vila
no·l voldrà passar en conte dita clocha, manifestant-los-o als del consell al primer consell
que tendran. Que en tal cas, ell la pagarà de sos dinés propis als dits magnífichs justícia y
jurats. Y per ço, prometé, etc., obligà, etc. Actum Gandie, et caetera.
Die XVII mensis aprilis Matia Filimir, corredor, retulit ell, huy, haver venut, per la
cort dels magnífichs jurats, com a béns de Pere Fuster, notari, huna flaçada blanca, vella, a
Chamali, de Benieto, per VI sous, a cinch jorns, en part de paga de la peyta del any
XXXXV.
(90r en blanc)
(90v) Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXVI die vero intitulata XXVIII mensis
marcii.
Matheu Salelles, justícia.
Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles, Loís Sans, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Joan Gàlves, Miquel Oriola, Francés Camarelles, Pere Maurat, Vicent Péres, Jaume
Fuster, Hieroni Barbastre, Bernat Yvanyes, Francés Joan Tortosa, Joan Bris, Joan Pérez,
Berthomeu Cabrera, Baltasar Toscà, Miquel Fuster, Stheve Sapena.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Anthoni Ros,
jurat en cap, que la causa perquè allí heren ajustats hera que no ignoraven com [nostre
sen(yor)] Déu Jesucrist hera estat servit de portar-se’n la ànima de la il·lustre dona Lenor de
104

Castro, quondam, duquesa de Gandia, a la sua glòria. Y que per dita mort, vesen si serien
de parer se donàs dol als officials segons tenen acostumat. Y que per ad açò heren allí
ajustats, que cascú digués son parer del fahedor, si·s daria o no.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que si lo il·lustre senyor duch dóna dol als de sa casa y ne porten sos fills, que la vila
done dol tanbé amoderadament, vista la necessitat de la vila. Lo qual dol se ha de dar a les
persones següents, ço és, al justícia, jurats, síndich, mustasaff y scrivà de jurats. E si los
fills del senyor duch ni sos criats no·n porten, que la vila tanpoch no done.
(91r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo sexto die
vero intitulata XXI mensis aprilis.
Matheu Salelles, justícia.
Anthoni Ros, Loís Colomer, Loís Sans, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Berthomeu Cabrera, Joan Gàlves, Anthoni Genís, Jaume Fuster, Francés
Camarelles, Miquel Oriola, Miquel Ortís, Martí Genís, Gil Arnedo, Joan Ferrando, Jaume
Ricart, Berthomeu Camarena, Baltasar Toscà, Joan Pérez, Vicent Péres, Joan Bris.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich Anthoni Ros,
jurat en cap, que la causa perquè allí heren ajustats hera que cascun any se acostuma de
posar cisa en la carn, huns anys més altre menys, per a pagar los censals que la vila respon
y altres coses que la vila acostuma de pagar de dita cisa, perquè la vila no (té) altra renda
huy de què haja de pagar los censals que respon y altres coses extraordinàries. Y vistes les
despeses, y lo que ha de pagar la vila, huns anys més que altres, y tanbé que paguen de aquí
la guarda de la mar, axí posen la cisa en la carn. Y que per ço ells heren allí, lo síndich los
notifficaria lo que la vila havia de pagar en lo present any. Y que per ço, vesen lo que·ls
parexia posar de cisa per al any sdevenidor, que comensaria a Pascua de Pentecostés del
any present DXXXXVI.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per aquell, nemine
discrepante, que·s pose per a enguany dos dinés y mealla per liura, de manera que sia la
liura del moltó, ab la cisa, a hun real, com hajen arrendat a quinse y mealla, y en lo cabró,
hun diner per liura.
(91v) Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXVI die vero intitulata tercia mensis
madii.
Matheu Salelles, justícia.
Anthoni Ros, Hieroni Salelles, Loís Sans, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Anthoni Genís, Joan Gàlves, Miquel Oriola, Francés Camarelles, Pere Manrrana,
Baltasar Toscà, Martí Genís, Jaume Fuster, Vicent Ferrer, Joan Bris, Berthomeu Steve,
Beltran Damián, Joan Pérez, Bernat Yvanyes, Joan Ribera, Miquel Fuster, Stheve Sapena,
Pere Mexíes.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo jurat en cap que la causa
perquè allí heren ajustats hera que los crestians del raval no volien menjar la carn, axí del
moltó com del cabró, sinó sense cisa, axí com menjen los moriscos del raval, y que·s volien
aprofitar de les libertats dels moriscos, la qual cosa hera gran dan per a la cisa que és de la
vila, y que si heren de parer que puix no volien contribuir en dita cisa, que no·ls donasen
forment ni farina de la cambra ni los donasen carn de moltó de les carneseries de la vila.
105

La major part del consell és que si no volen los crestians del raval comprar carn, axí
de moltó com de cabró, que no·ls donen farina ni forment, y que no·s puxen aprofitar de les
libertats de què los de la vila se aprofiten. Y que per ad açò, vajen a cascú per si per lo raval
a saber què volrà determinar.
Testes consilii.
(92r) Anno a Nativitate Domini MDºXXXXVI die vero intitulata XVIIII mensis madii
dalt en sala.
Lo reverent canonge Ferrer, síndich del capítol.
Matheu Salelles, justícia.
Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Martí Genís, Cristòfol Salelles, Joan Ribera, Joan Pérez, Joan Bris, Bernat Yvanyes,
Baltasar Toscà, Joan Toscà, Stheve Sapena, Anthoni Genís, Francés Camarelles, Miquel
Oriola, Joan Gàlves, Vicent Péres, Berthomeu Cabrera, Bernat Salelles, Anthoni Fuster,
Gapsar Gacet, Miquel Joan Sadorní.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich Anthoni Ros,
jurat en cap, que la causa perquè allí heren ajustats hera que en la cambra restava molt
forment, y de aquell se’n despedia molt poch, y se guastava, que vesen si farien partició de
alguna part de aquell, perquè encara no y a forment novell, y poran menjar de la part
cadascú que li vendrà. Y si·s fa per avant, serà cosa molt inpertinent, que ja y haurà forment
novell y sellavós hauran de menjar de la sala. Y per ço ells heren allí ajustats, que cascú
digués son parer.
E discorrent per lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de aquell
que·s partixquen alguns cent caffiços de forment, y lo altre reste per als qui·n volran fora la
partició y per als flaquers. Y que lo donen a cada hu fiat fins a Sent Joan, donant bona
fermansa a coneguda dels magnífichs jurats, y lo que volrà pagar, per ara lo pague. E per a
fer dita partició, nomenen los matexos que foren elegits en lo consell quant posaren lo preu
en lo forment de la mar y del Maestrat, y que facen partició general y que aquells vejen a
qui ne han de dar ni a qui no.
(92v) E axí mateix, fonch determinat per dit consell que ans que·s faça dita partició,
se faça huna crida per la vila y per la horta que totom qui vulla forment fiat per a Sent Joan
que vaja als magnífichs jurats, que ells los ne faran donar, donant bona fermansa, y a les
universitats de la horta los ne donen tanbé, y no a particulars de la horta.
(93r) Die XX mensis madii Anno MºDºXXXXVI Matia Filimir, corredor, retulit ell,
huy, haver venut, per la cort dels magnífichs jurats, a instància de Francisco Mexía, peyter,
hun cànter de coure de la viuda de Berthomeu Camarelles, a Miquel Silvestre, notari, a
cinch jorns, per obs de pagar-li la peyta.
Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell, huy, haver intimat dita penyora a la dita
viuda, que és venuda a Miquel Silvestre, notari, que dins cinch jorns la quite. Altrament,
etc.
Die XXVI madii Anno MºDºXXXXVI Matia Filimir, corredor, retulit ell, huy, haver
venut, per la cort dels magnífichs jurats, a instància de Francisco Mexía, peyter, hun
sombrero, com a béns de Matia Vives, a Pere Costa, veler, per II sous, a cinch jorns, per
obs de fer-li paga del que deu de la peyta.
106

Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell, huy, haver intimat dita penyora al dit
Matia Vives, que és venuda a Costa, veler, y que dins cinch dies la quite. Altrament, etc.
Die secunda mensis iunii Anno MDXXXXVI Matia Filimir, corredor, retulit ell, huy,
haver venut, per la cort dels magnífichs jurats, a instància de Francisco Mexía, peyter, huna
caldera, com a béns de la viuda [Madeta], a Jaume Aparici, abaxador, per VII sous VI, a
cinch jorns, per obs de pagar-li lo que li deu de la peyta.
Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell, huy, haver intimat dita penyora a la
viuda [Maradeta].
Dicta die Matia Filimir, corredor, retulit ell haver venut, per la cort dels magnífichs
jurats, hunes faldetes vermelles, com a béns de Jusep Sumila, a instància de Francisco
Mexía, peyter, a mestre Pedro Ochoa, ferrer, per VIIII sous, a cinch jorns, per obs de fer
paga a ell, dit peyter, del que deu de la peyta.
Dicta die Jaume Calbó, misatge, retulit ell haver intimat dita penyora a Joseff
Sumila, del raval.
(93v) Anno a Nativitate Domini millesimo DºXXXXVI die vero intitulata duodecima
mensis iunii.
Lo magnífich micer Francés Loís Novella, procurador.
Matheu Salelles, justícia.
Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles, Loís Sans, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Stheve Sapena, Anthoni Genís, Joan Bris, Martí Genís, Joan Pérez, Vicent Pérez,
Miquel Fuster, Miquel Oriola, Baltasar Toscà, Joan Gàlves, Jaume Fuster, Berthomeu
Cabrera, Francés Joan Lópes, notari.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich Anthoni Ros,
jurat en cap, que la causa perquè allí heren ajustats hera que no ignoraven que en semblant
dia se acostumava de fer elecció de jurats de la vila de Gandia, y que per ço pregassen a
nostre senyor los donàs bons.
E feta la dita proposició, eodem instanti, fonch treta la caxeta de les eleccions e
posada davant lo dit consell, e aquella fonch uberta, e fonch tret lo sach de la elecció de
jurats, e aquell posat en mans del magnífich Anthoni Ros, jurat en cap. E fonch ubert, e
fonch tret per hun infant de poca edat quatre albarans de dit sach, en los quals heren scrits
los noms de Joseff Rull, Miquel Hieroni Tamarit, Berthomeu Bonig y Nofre Culla. E axí,
aquells foren publicats per jurats, agraduats en la forma dessús dita, per al any
MDXXXXVI, comensant a Pascua de Pentecostés que ve, e finirà la vespra de Pascua de
Pentecostés del any DXXXXVII.
E axí mateix, fonch proposat per lo dit Anthoni Ros, jurat en cap, que axí mateix
havien de fer elecció de síndich y racional, com ja havia acabat Melchior Monroig, que era
síndich, son trienni. Y que per ço, cascú digués son parer, a qui farien síndich, y per a fer
dita elecció diguessen a qui farien síndich.
E axí, de fet, feren síndich per al present consell a Cristòfol Salelles, notari.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per aquell, nemine
discrepante, fos síndich, per a est altre trienni que comensa en lo present dia de huy, lo
damunt dit Melchior Monroig, notari, puix era y regia bé son offici.
107

(94r) E axí mateix, fonch proposat per dit Ros, jurat en cap, que tanbé havia acabat
Jaume Telló son trienni de clavari de la vila, y que tanbé havien de fer clavari, que vesen a
qui farien.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell fos clavari per ad aquest altre trienni, que comensarà a Pascua primervinent, que
seria demà, lo magnífich en Anthoni Ros.
E axí mateix, fonch determinat per tot lo consell fos també obrer de la seu per al any
tanbé primervinent, que comensaria a Pascua, lo honorable en Hieroni Salelles.
E axí mateix, fonch determinat per la major part del consell fos cambrer Loís Sans,
que era jurat darrer, segons era ja en pràtica de la vila.
Die XVI mensis iunii Anno MºDºXXXXVI Matia Filimir, corredor, retulit ell, huy,
haver venut, per la cort dels magnífichs jurats, instant Francisco Mexía, peyter, huna
chamarreta pardilla de c(h)ich, com a béns de Loís Bort, velluter, per tres sous, a Joan
Barberà.
Dicta die lo dit corredor retulit ell haver venut, huy, per dita cort, hun capot negre, a
instància del dit peyter, com a béns de Francés Alfonso, per II sous, a dit Barberà, a cinch
jorns.
Dicta die (en blanc) Scobar retulit ell haver intimat dita penyora a dit Alfonso.
Dicta die dit corredor retulit ell haver venut, per dita cort, instant dit peyter, com a
béns de Cosme, hun capotet pardillo, al dit Barberà, a cinch jorns, per set sous.
Dicta die dit Scobrar (sic), misatge, retulit haver intimat dita penyora al dit mestre
Cosme Spí.
Dicta die dit corredor retulit ell, huy, haver venut, per dita cort, huna capa negra,
com a béns de les germanes dels Pere Lorensos, a dit Barberà, per V sous, a cinch jorns.
Dicta die dit Scobar, misatge, retulit ell haver intimat dita penyora.
(94v en blanc)
(95r) Aci appar y·s mostra la nòmina dels consellers que foren elets per los
magnífichs procurador general, justícia e jurats de la vila de Gandia en lo segon dia de
Pascua de Pentecostés per al any 1546 finint en mil DXXXXVII.
Anthoni Ros, Loís Colomer, Hieroni Salelles, Loís Sans, Gil Arnedo, Joan
Agremunt, Pere Verger, Francés Barbastre, Joan Ferrando, Bernat Salelles, Batiste Peris,
Pere Climent, Miquel Valls, Loís Climent, Benet Pinyol, Francés Joan Vilarnau, Joan
Àngel Milanés, Jaume Aparici, Anthoni Ribera, Joan Struch, sastre.
(95v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo sexto die
vero intitulata decima quarta mensis iunii que era lo segon dia de Pascua de Pentecostés,
con fossen congregats y ajustats dalt en la sala de la vila de Gandia lo reverent canonge
Ferrer, síndich del reverent capítol de la seu de Gandia, e los magnífichs micer Francés Loís
Novella, doctor en cascun dret, procurador general e balle de la vila e ducat de Gandia, en
Matheu Salelles, justícia, Joseff Rull, Miquel Hieroni Tamarit, Berthomeu Bonig e Nofre
Péres de Culla, jurats elets en lo present any mil DXXXXVI finint en MDXXXXVII, e en
108

Melchior Monroig, síndich y racional de dita vila, sobre la elecció que s’havia de fer de
administrador del spital de la present vila e pare de òrfens. E convocat a mi, Benet
Monroig, notari públich, scrivà dels dits magnífichs jurats, que legís e publicàs la
capitulació feta sobre la elecció de dit administrador e pare de òrfens de dita vila, e aquella
aprés insertàs e continuàs en lo present libre. La qual dita capitulació per mi, dit notari y
scrivà, davant los dits reverent síndich y magnífichs procurador, justícia, jurats e síndich de
la vila, fonch lesta ab clara e intel·ligible veu, e publicada de la primera línea fins a la
darrera, inclusivament, la qual és del tenor inmediate següent:
Capitulació ordenada per los magnífichs justícia, jurats y consell de la vila de
Gandia sobre lo regiment y administració del spital de la dita vila inserantur capitulo vide
in principio presentis libri.
E lesta e publicada la dita e preincerta capitulació, encontinent los dits reverent
mossèn Pere Ferrer, canonge e síndich de la sglésia col·legiada de Gandia, e magnífichs
micer Francés Loís Novella, doctor en cascun dret y procurador general, Matheu Salelles,
justícia, Joseff Rull, Miquel Hieroni Tamarit, Berthomeu Bonig e Hieroni Salelles, 16 jurats,
e en Melchior Monroig, síndich y racional, aprés de haver conferit entre si per algun spay
de temps, inseguint la forma y tenor de la dita capitulació, elegiren y nomenaren en
administrador del spital e pare de òrfens de la dita vila de Gandia al honorable en Loís
Colomer, botiguer, vehí e habitador de la dita vila de Gandia, en lo any present de
MDXXXXVI finint en MDXXXXVII. Lo qual, com fos cridat per los dits reverent e
magnífichs electors, notifficaren ad aquell dita elecció, acceptant dit càrrech e administració
del dit spital e pare de òrfens de dita vila, iuxta la sèrie y tenor de la damunt dita
capitulació, jurà en poder e mà del dit magnífich en Matheu Salelles, justícia de la dita vila,
a nostre senyor Déu Jesucrist e als sants quatre evangelis de aquell de la sua mà dreta
corporalment tocats, e promés, en virtut del dit jurament, haver-se bé e lealment en dit
offici de administrador e pare de òrfens de dita vila, e fer e complir totes les coses que a
bon administrador pertanyen. De totes les quals coses e sengles de aquelles, los dits
reverent e magnífichs electors requeriren a mi, Benet Monroig, notari, scrivà dels dits
magnífichs jurats e consell de dita vila de Gandia, los ne rebés carta pública, la qual per mi,
dit notari, los fonch rebuda los damunt dits dia, mes y any.
Presents foren per testimonis a les dites coses los honorables en Matia Filimir y Joan
Barberà, habitadors de Gandia.
(96r) Anno a Nativitate Domini MºDºXXXXVI die vero intitulata vigesima seunda
mensis iunii.
Lo reverent canonge Ferrer, síndich del capítol.
Matheu Salelles, justícia.
Joseff Rull, Miquel Hieroni Tamarit, Berthomeu Bonig, jurats.
Pero Péres Salelles, síndich.
Miquel Valls, Joan Àngel Milanés, Joan Struch, Loís Climent, Francés Barbastre,
Hieroni Salelles, Benet Pinyol, Gil Arnedo, Joan Agremunt, Pere Verger, Bernat Salelles,
Joan Climent, Jaume Aparici.
Tot lo damunt dit consell, ans de totes coses, féu síndich per al present consell a
Pero Péres Salelles, per Melchior Monroig ésser fora la vila.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich Joseff Rull, jurat
en cap, que en la cambra de la present vila restaven huns setanta o huitanta caffiços, lo qual
16 Ací l’escrivà equivoca el nom del jurat.
109

se guastava molt, y que ja heren molt avant en lo any, que ja y havia forment novell, y que
per ço, vesen si de aquell ne farien partició.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell se faça partició de dit forment. E axí mateix, fonch determinat que la paga de aquell
hajen de sperar a la gent que·l pendrà fins per tot lo mes de joliol primervinent, a causa que
encara resten a deure del de la altra partició, perquè la anyada, com veyen, hera stada molt
fort.
E axí mateix, fonch proposat per dit jurat en cap que no ignoraven que en aquest
temps acostumaven de donar comisió als magnífichs justícia y jurats per a comprar lo
forment que la vila havia mester per a tot lo any, y que per ço tanbé heren allí ajustats, que
cascú digués son parer.
E discorrent per lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de aquell
que donaven la comissió als magnífichs justícia e jurats que comprassen lo forment que
millor los paregués fos mester, y al preu que porien, dexant-ho tot a ses consiències, ab dit
forment no fos de la mar.
(96v) Die VIIII iulii 1546.
Pau Claret se obliga als magnífichs jurats de portar tots los avisos que vendran a la
vila, axí de nit com de dia, y tanbé portar qualsevol altres letres y altres coses que los jurats
li manaran, axí de nit com de dia, pagant-li salari que sia just. Fiat large, et caetera. E los
dits magnífichs jurats, presents, lo feren franch de guarda per tot lo present any. Actum
Gandie, et caetera.
Testes Nofre Struch y Matia Filimir.
(97r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo sexto die
vero intitulata duodecima mensis iulii.
Matheu Salelles, justícia.
Joseff Rull, Miquel Hieroni Tamarit, Berthomeu Bonig, Nofre Péres de Culla,
jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Loís Sans, Batiste Peris, Bernat Arnau, Miquel Valls, Gil Arnedo, Joan Agremunt,
Francisco Mexía, Joan Ferrando, Loís Colomer, Berthomeu Cabrera, Hieroni Salelles,
Jaume Aparici, Benet Pinyol, Joan Toscà, Berthomeu Fuentes, Vicent Picanya, Anthoni
Ros, Miquel Silvestre, Hieroni Barberà, Joan d’Aranda, Joan Climent, Bernat Salelles,
Hieroni Barbastre, Loís Climent, Francés Barbastre, Joan Struch, Joan Àngel Milanés.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Joseff Rull,
jurat en cap, que la causa perquè heren allí ajustats hera que havien fet scandall per la vila
del vi que y havia, a instància del(s) cisers, perquè deyen que no y havia sono (sic) molt
poch vi, que a penes abastaria per al present mes de juliol, y no havien trobat sinó molt
poch vi. E axí, heren allí ajustats per a que digués cascú son parer, si entraria vi y quant vi
entraria.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que entràs lo vi que als magnífichs justícia e jurats parexeria la vila hauria menester,
y del vi que·s entraria, los dits magnífichs jurats ne prenguessen hun manifest per veure lo
vi que entraria, y que no pogués entrar vi ni descarregar fins fos manifestat als dits jurats. Y
axí mateix, los dits jurats hajen de aforar al preu que millor los parexerà, dexant-ho tot a ses
consiències.
110

(97v) E axí mateix, fonch proposat per dit jurat en cap que en la vila se feya gran
desorde, que molts compraven la fruyta per los bancals, y aprés revenien aquella al preu
que·ls parexia. Y axí mateix, fonch proposat que huna tornera venia de [devó dar-se a
mas] 17 fruyta y altres coses, y per causa de dites revenedores algunes persones no venien
ells matexos a vendre la fruyta a la plaça, y no tant solament venien dites revenedores la
fruyta dels de la vila, mas encara dels forasters, y que ja veien com exes coses heren molt
roï(n)s per als de la vila, que per ço no podien [menjar] la fruyta mercat (sic). Y que puix
heren allí ajustats, que cascú digués son parer.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que ningú de la vila ni fora de aquella no puxa comprar ninguna manera de fruyta,
axí en los arbres com en altra part, per a revendre, ni menys moscatells ni altra manera de
rahims, sots pena de xixanta sous. E axí mateix, les torneres no pu(x)en vendre fruyta ni
erba sinó de dos persones, e açò dins la contribució […] ni menys ningun gènero de rahim,
y que dels de fora la contribució no puixen vendre cosa alguna.
E axí mateix, fonch proposat per dit jurat en cap que ja hera acabat lo trienni passat
de la tacha real, y que ara havien de tornar a fer dita tacha, perquè axí ho havia enviat a dir
lo síndich de València, y per ço, puix heren allí ajustats, que vesen de quina manera
tacharien dita tacha, si tacharien axí com demanava lo rey, per cascuna casa, o si farien
scales cascú per lo que té. Que cascú digués son parer, y que tanbé, que nomenasen
tachadors los que·ls paregués.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que tache per scales, ço és, cascú per lo que té. Y per a fer dita tachació nomenaren
los matexos que foren elegits per a posar lo preu en lo forment que vingué per la mar, los
quals heren los justícia e jurats, dos canonges, Joan Garcia de Trugillo, mossèn Candel,
Sebastià Calderó, Bernat Yvanyes, Francés Joan Lópes, Miquel Oriola y Joan Ribera.
E axí mateix, fonch proposat per dit jurat que havien de fer hun síndich per a anar a
València a cobrar los dinés de la segona segurretat, y que vesen a qui farien.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell feren síndichs als magnífichs Juseff Rull y Miquel Hieroni Tamarit, jurats de la
present vila, per a cobrar los dinés de la segona seguretat, o a cascú de aquells.
Testes consilii.
(98r) Die tercia mensis augusti Anno MDXXXXVI.
Los magnífichs Matheu Salelles, justícia, Joseff Rull, Berthomeu Bonig y Nofre Ros
(sic), jurats de la vila de Gandia, liuraren la guarda de la mar als honorables en Pere
Saragoçà y Loís Ysona, presents, a temps de hun any primervinent y del primer dia de juliol
proppassat en avant contador, a rahó de tres sous cascuna nit cascú. Los quals prometeren
guardar cascun dia fins a la gola del riu de Xaraco, y se hajen de trobar allí al sol exit, y
hajen de exir a guardar a la hora que als magnífichs jurats los parexerà, segons la necessitat
que y haurà. Y per ço, prometeren, etc., obligaren, etc. E los dits Pere Saragoçà y Loís
Ysona, presents, prometeren tot lo damunt dit. Fiat large, et caetera. Actum Gandie, et
caetera.
Testes Vicent Péres y Pau Rogés.
Dicta die.
17 La lectura és confusa, i sembla que l’escrivà ha omés sílabes o paraules senceres.
111

Los magnífichs Mateu Salelles, justícia, Joseff Rull, Berthomeu Bonig y Nofre
Péres de Culla, jurats de la vila de Gandia, liuraren los libres de la tacha real y del real de la
sal al honorable en Pau Rogés, apothecari, a rahó de quinse dinés y mealla per liura, com a
més de preu donant, en públich encant, per mijà de Matia Filimir, corredor. E lo dit Pau
Rogés, present, acceptant, prometé donar bon conte y rahó de dits libres y del que
col·lectarà. Y per seguretat de dits justícia e jurats, donà per fermanses y principal obligats,
juntament ab ell y sens ell, et insolidum, als honorables en Vicent Péres, botiguer, y Miquel
Joan Sadorní, guanter, los quals, presents, feren dita fermansa y principal obligació als
damunt dits magnífichs jurats. Fiat large ab executòria y altres clàusules, etc. Y los dits
juraren y renunciaren, etc. Actum Gandie, et caetera.
Testes Pere Saragoçà y Loís Ysona, lauradors de Gandia. 18
Die XXIII mensis novembris Anno MDXXXXVI los magnífichs Joseff Rull,
Berthomeu Bonig y Nofre Péres de Culla, jurats de la vila de Gandia, cancel·laren lo
damunt dit acte dels libres de la tacha real y real de la sal, confessant ésser pagats de dites
col·lectes. Y per mi, Benet Monroig, notari, rebedor de aquell, fou cancel·lat taliter, et
caetera. Actum Gandie. Testes Matia Filimir y mestre Domingo, asaunador, habitadors de
Gandia.
(98v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo sexto die
vero intitulata decima tercia mensis septembris.
Matheu Salelles, justícia.
Joseff Rull, Miquel Hieroni Tamarit, Berthomeu Bonig, Nofre Pérez de Culla,
jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Miquel Valls, Batiste Peris, Joan Agremunt, Joan Ferrando, Gil Arnedo, Berthomeu
Stheve, Bernat Salelles, Loís Colomer, Anthoni Ros, Hieroni Salelles, Joan Struch, Loís
Climent, Francés Barbastre, Pere Verger, Joan Climent, Jaume Aparici, Joan Fitor, Loís
Blay, Berthomeu Cabrera, Jaume Diego, Pero Pérez Salelles, Miquel Fuster, Jaume
Noguera lo Leó, Cristòfol Aguilar, Andreu Crespo, Pere Fuster, Bernat Arnau, Joan Spí,
Francés Camarelles, Martí Genís, Gaspar Fuster, Matia Alcanyís, Jaume Telló, Francés
Joan Lópes, Pere Tamarit, Francés Joan Tortosa, Joan Toscà, Pere Mexíes.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich Joseff Rull, jurat
en cap, que la causa perquè allí heren ajustats hera que estos dies passats lo magnífich
consell havia dat poder als justícia e jurats de la present vila per a comprar lo forment que·ls
paregués per a dita vila, y al preu que millor porien trobar, ab que no fos forment de la mar.
E com veien que la terra sia buyda, que bonament no·s pot prove(99r)hir la cambra per a
enguany de forment de les mu(n)tanyes, ni menys del castellà, y que los havien parlat
alguns mercaders de València si volien forment de Cecília, que·ls ne vendrien al preu que·s
concertarien, y senyaladament los havien scrit los jurats de Dénia, que hera arribada en dit
port huna nau de forment, y los havia dit que si·n volien, y que no·ls havien respost per no
tenir poder del consell per a comprar dit forment. Y que per ço heren allí ajustats, que cascú
digués son parer, si comprarien algun forment de la mar.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell donen poder als justícia e jurats que si·ls parexerà just comprar forment de mar per a
la vila, lo compren al preu que·ls parexerà y la suma que·ls parexerà haurà mester la vila,
dexant-ho tot a ses consiències lo que millor los parexerà fer en profit de dita vila.
18 De “Dicta die …” fins a “Gandia”, ratllat.
112

(99v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo sexto die
vero intitulata XXVIII mensis septembris.
Lo magnífich micer Francés Loís Novella, procurador.
Matheu Salelles, justícia.
Joseff Rull, Miquel Hieroni Tamarit, Berthomeu Bonig, Nofre Péres de Culla,
jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Loís Colomer, Martí Genís, Stheve Sapena, Joan Ribera, Anthoni Pagés, Anthoni
Toscà, Pero Pérez Salelles, Miquel Valls, Pere Mexíes, Batiste Périz, Sebastià Scrivà, Loís
Climent, Pere Ferrer, Gaspar Fuster, Jaume Aparici, Gil Arnedo, Bernat Salelles, Hieroni
Salelles, Benet Pinyol, Joan Toscà, Bernat Climent, Pere Verger, Francisco Mexía, Sebastià
Candel, Francés Barbastre, Joan Struch, sastre, Baltasar Toscà, Jaume Melado, Pere
Basella, Anthoni Ros, Pere Tamarit, Francés Lombart, Miquel Fuster, Francisco Fuster,
Berthomeu Colomina.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich Joseff Rull, jurat
en cap de dita vila, que no ignoraven que en semblant dia cascun any se acostumen de
ajustar en dita sala per a fer elecció de mustasaff y cequiers de dita vila, que per ço,
pregassen a nostre senyor los donàs bons.
E en continent, fonch treta la caxeta de les eleccions del archiu de dita vila de
Gandia, en presència de tot lo poble e consell, e fonch uberta aquella e (100r) fonch tret lo
sach de la elecció de mustasaff. E ubert aquell per lo dit jurat en cap, per hun infant de poca
edat fonch tret de dit sach hun redolí dels que dins heren, e aquell fonch liurat en poder del
magnífich micer Francés Loís Novella, procurador general. E per aquell fonch ubert, en lo
qual trobaren scrit lo nom de Francés Joan Genís, lo qual fonch per lo dit magnífich
procurador general publicat en mustasaff per al any sdevenidor, que comensarà del dia de
Sent Miquel de setempre (sic) primervinent en avant.
Et succesive, fonch tret de la dita caxeta lo sach de la elecció de cequier de la cèquia
de Vernisa, e axí mateix fonch ubert per lo dit jurat en cap, e per hun infant de poca edat
fonch tret hun redolí, lo qual, ubert per lo dit magnífich procurador general, fonch trobat
scrit lo nom d’en Bernat Yvanyes, lo qual fonch donat per dit procurador en cequier de deçà
lo riu per al any sdevenidor, que comensarà lo dia de Sent Miquel primervinent en avant.
E de fet, per vots del dit consell, donaren en diputats al dit cequier los honorables en
Loís Sans, Loís Soriano, Joan Fitor y Anthoni Torró.
Et post predicta tots los hereters de dellà lo riu, en la forma acostumada en la dita
sala, e allí, ab jurament, per vots, elegiren en cequier, per la major part dels que allí heren
ajustats, al honorable en Pere Basella, de la cèquia de dellà lo riu. La qual elecció, feta ab
jurament, volgueren que fos ab protest que no·ls fos causat perjuhí per a altres anys, com no
tenien acostumat de fer dita elecció sinó sense jurament, dient cascú son parer, com no
volguessen fos sinó per a enguany tant solament. Al qual cequier, axí mateix per vots, foren
donats en diputats Joan Ribera, Benet Monroig, Pere Ferrer y Baltasar Toscà.
E axí mateix, fonch determinat y consertat per los damunt dits hereters que ningú
que fos exit en cequier de la damunt dita cèquia de dellà lo riu, que no pogués entrar a
cequier fins als tres anys, segons se acostuma en les altres eleccions dels altres officis.
(100v) Die [II] mensis octobris 1546.
113

Matia Filimir, corredor públich de la vila de Gandia, retulit ell, huy, de manament
dels magnífichs jurats, haver fet pública crida per la present vila e lonchs acostumats de
aquella que tots los que resten a deure del forment de les dos particions, que dins quinse
dies hajen de anar a pagar a Vicent Péres, cambrer que fon del any passat. En altra manera,
passat dit termini, y posaran hun col·lector a despeses dels que restaran per pagar.
Dicta die.
Lo damunt dit Filimir retulit ell, huy, haver fet crida que ningun flaquer no gose
pastar altre forment sinó del de la sala, sots pena de LX sous.
Die XXI mensis octobris DXXXXVI Matia Filimir retulit ell, huy, haver venut, per la
cort dels magnífichs jurats, dos pells de cabrons en pèl, a instància de Francisco Mexía,
peyter, a Joan Barberà, flaquer, per (en blanc), a cinch jorns, com a béns de Melchior
Segarra.
Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell, huy, haver intimat al dit Segarra la
damunt dita penyora.
Dicta die Matia Filimir retulit ell, huy, haver venut, per la cort dels magnífichs
jurats, a instància de Francisco Mexía, peyter, huna capa de les filles de Pere Lorens, per
quatre sous, a Joan Barberà, a cinch jorns.
Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell, huy, haver intimat dita penyora a les
Lorenses.
Die tercia mensis novembris 1546.
Lo honorable en Pau Rogés, apothecari, prometé als magnífichs jurats, absents, lo
notari present, donar bon conte y rahó del que col·lectarà dels que dehuen lo forment de la
partició, y pagarà tot allò que haurà col·lectat dels que resten a deure dit forment. Y per
seguretat de dits magnífichs jurats, donà per fermanses y principals obligats, juntament ab
ell y sens ell, et insolidum, al honorable mestre Pere Tristany, cirurgià, y mestre Miquel
Joan Sadorní, presents y dita fermansa y principal obligació fents. Los quals prometen dar
bon conte y rahó del que lo dit Pau Rogés col·lectarà. Volgueren lo present acte fos
executori, ab totes les clàusules acostumades. Fiat large, et caetera, cum omnium
racionibus solitis, et caetera. Actum Gandie, et caetera.
Testes Joan Péres, mercader, y Loís [Maraddet], treginer.
(101r) Die X mensis novembris Anno MDXXXXVI Matia Filimir retulit ell, huy,
haver venut, per la cort dels magnífichs jurats, a instància de Francisco Mexía, peyter, huna
flaçada a (en blanc), calceter, per VIII sous, com a béns de Pere Fuster, notari, a cinch, en
paga del que deu de la peyta.
Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell, huy, haver intimat dita penyora al dit
Pere Fuster.
Dicta die lo dit corredor retulit ell, huy, haver venut, per dita cort, hun mantellet de
saya, a instància del dit peyter, com a béns de Berthomeu Ferri, a Vicent Saragoçà, a cinch
jorns, per preu de VI sous.
Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell, huy, haver intimat dita penyora al dit
Berthomeu Ferri.
114

Dicta die lo dit Matia Filimir retulit ell, huy, haver venut, per dita cort de dits
magnífichs jurats, hun sayó, com a béns de (en blanc) Faus, a instància del dit peyter, a (en
blanc), calceter, per VII sous, a cinch jorns.
Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell, huy, haver intimat dita penyora a (en
blanc).
Die XXIII novembris 1546.
Mestre Domingo, asaunador, acusà contumàcia a mestre Pere Ferrer, velluter, per
primera, comparent davant los magnífichs jurats, y los magnífichs jurats la y admeteren.
Die secunda decembris 1546.
Jaume Calbó, missatge, retulit ell haver intimat a mestre Pere Ferrer, a instància de
mestre Domingo, asaunador, tots los dans y despeses que se li causaran fer en un plet o
qüestió que porten sobre hun albelló que ve de casa mestre Pere Ferrer.
Die XXIII decembris 1546.
Matia Filimir, corredor, ell, despús-ahir, haver venut, per la cort dels magnífichs
jurats, instant Francisco Mexía, peyter, hun brial de cotonina plana, com a béns de la viuda
Caxèrnia, de Beniopa, a Francisco de Angulo, per VI sous, a cinch jorns.
Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell haver intimat dit dia la dita penyora a la
dita viuda.
Die XVIII ianuarii DXXXXVII.
Matia Filimir, corredor, retulit ell, huy, haver venut, per la cort dels magnífichs
jurats, a instància de Francisco Mexía, peyter, com a béns de Joan Fergí, de Beniopa,
justícia, hun brialet vergat a (en blanc), toroner del raval, per tres sous, a cinch jorns, en
par(t) de paga del que deu de peyta.
Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell, huy, haver intimat dita penyora al dit
Fergí.
(101v) Die XVIII ianuarii 1547.
Matia Filimir, corredor, retulit ell, huy, haver venut, per la cort dels magnífichs
jurats, com a béns de la viuda de Gaspar Boix, a instància de Francisco Mexía, peyter, hun
brialet molt dolent, pla, a Armengol, guardià, per hun sou, a cinch jorns, en paga rata del
que se li deu de peyta.
Dicta die Jaume Calbó, missatge, retulit ell, huy, haver intimat dita penyora a la dita
viuda de Gaspar Boix, que dins cinch dies la quite. Altrament, etc.
(102r) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo sexto die
vero intitulata vigesima secunda mensis decembris.
Lo noble don [César] de Borgia, regent de procurador.
Matheu Salelles, justícia.
Miquel Hieroni Tamarit, Berthomeu Bonig, Nofre Péres de Culla, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Anthoni Ros, Martí Genís, Miquel Valls, Loís Climent, Joan Agremunt, Berthomeu
Cabrera, Bernat Salelles, Hieroni Salelles, Benet Pinyol, Gil Arnedo, Vicent Picanya, [Joan
115

Ferrando, Francisco Mexía], Pere Verger, Jaume Aparici, Joan Struch, Cristòfol Salelles,
Loís Sans, Francés Joan Lópes.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Miquel
Hieroni Tamarit, jurat [segon] per absència de Joseff Rull, jurat en cap, que no ignoraven
que en semblant dia se acostumava de traure lo justícia per al any sdevenidor, que
comensaria lo dia de [Nadal primervinent], y que per ço [pregassen] a Déu lo donàs bo. E
axí mateix, [fonch] proposat [per] dit jurat que [lo senyor duch] los havia dit que sa
voluntat hera que [cas]cun any lo justícia que ixqués hagués de tenir hun cavall, lo qual
hagués de comprar dins hun mes aprés que fos exit justícia, y que los havia dit ne donasen
part al consell perquè tanbé vesen lo que·ls parexeria, si·ls parexeria cosa justa o no, y que
per ad allò cascú digués son parer.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per aquell que cascun
justícia que ixqua sia tengut de comprar hun cavall y tenir aquell per tot lo any que serà
justícia. Lo qual dit cavall haja de comprar dins hun mes aprés que serà exit justícia, per la
molta necessitat que y a cascun dia y haver mester aquell lo dit justícia.
E de fet, fonch treta la caxeta de les eleccions, e fonch tret lo sach de la elecció de
justícia (102v) de la present vila, e aquell fonch per lo jurat en cap ubert. E per hun infant
de poca edat fonch tret hun redolí dels que dins heren, e aquell liurat en poder del noble don
César de Borgia, regent de procurador. E fonch ubert, e trobaren scrit lo nom de Francisco
Castillo, lo qual fonch publicat per lo dit regent de procurador per a justícia de la dita vila
per al any sdevenidor, que comensarà del dia de Nadal primervinent en avant.
jurats.
Anno a Nativitate Domini MDXXXXVII die vero intitulata prima mensis ianuarii.
Francisco Castillo, justícia.
Joseff Rull, Miquel Hieroni Tamarit, Berthomeu Bonig, Nofre Péres de Culla,
Melchior Monroig, síndich y racional.
Anthoni Ros, Loís Sans, Hieroni Salelles, Francés Barbastre, Joan Agremunt, Nofre
Agremunt, Jaume Aparici, Bernat Arnau, Miquel Valls, Joan Ferrando, Benet Pinyol.
E ajustat tot lo damut dit consell, fonch proposat per lo magnífich Joseff Rull, jurat
en cap, que la causa perquè allí heren ajustats hera que en Dénia hera arribat un poch de
forment que tenien comprat en Alacant, [perquè …] si·l portarien per mar o per terra de
Dénia fins a Gandia, que no volien posar-lo en la mar de Dénia fins ací perquè no hera
[asegurat] sinó fins a Dénia, y […guís] algun infortuni no·s clamassen d’ells. Que per ço
[digués] cascú son parer.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, [fonch determinat per aquell], nemine
discrepante, que [ves …] justícia y […] ésser millor per a la vila, y que fesen […] paregués
[iuxta ses concièn]cies, dexant-ho tot a [conudensa] 19 de aquells.
(103r) Die XXIIII mensis ianuarii DXXXXVII Matia Filimir, corredor, [retulit] ell,
despús-ahir, haver publicat la crida infrasegüent per la present vila, e lochs acostumats de
aquella, y en lo raval de la present villa, y encara en lo loch de Benieto, de manament dels
magnífichs justícia e jurats de la present vila, la qual és del tenor següent:
Ara hojats, que us fan a saber los magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia,
que per quant de poch temps ençà se hés introduhida pràtica y costum que moltes persones,
axí de la dita vila que tenen arbitre de […] farines, pa e altres provisions y vitualles, com de
19 Llegiu “coneguda” o “coneixença”.
116

altres parts, prenen y compren les provisions y vitualles que vénen per a la dita vila exint
als camins y en altres parts ans de arribar a la dita vila, lo qual redunda en molt detriment
del bé comú de la dita vila, axí perquè moltes vegades la vila resta sens les provisions
necessàries y acostumades de portar ad aquella, com encara aqueles són encarides en més
del acostumat. Per la qual cosa, volent levar lo dit abús y mal costum, y dèbitament
provehir sobre les dites coses per lo bé e utilitat de la dita vila, per ço, los dits magnífichs
justícia y jurats de la dita vila de Gandia manen que de huy avant ninguna persona o
persones, de qualsevol condició sien, axí strangeres com de la dita vila, terme y contribució
de aquella, no sien gosats ni presomeixquen vendre ni comprar provisions algunes que
vinguen per a la dita vila, ço és, de forments, farines, carbó e altres qualsevol provisions y
vitualles, sinó en lo almodí y plaça y en altres lochs acostumats de vendre y comprar de la
dita vila, sots pena de deu liures aplicadores lo terç al acusador, lo terç als còfrens del molt
il·lustre senyor duch y lo terç al comú de la vila. E perquè ninguna persona no puxa al·legar
ignorància, manam fer la present pública crida, y guarde’s qui guardar-se ha.
Die V febroarii Anno MºDºXXXXVII Matia Filimir, corredor, retulit ell, huy, haver
venut, per la cort dels magnífichs jurats, a instància de Francisco Mexía, peyter, hun
mantell de saya, com a béns de Miquel Monroig, a Francisco de Angulo, per IIII sous.
Dicta die (en blanc).
(103v) [… IIII marcii Anno millesimo quingentesimo quadragesimo septimo] Matia
Filimir, corredor, retulit ell, huy, haver fet crida per la present vila de Gandia e lochs
acostumats de aquella que ninguna persona de la present vila no sia gosada comprar farina
de ninguna part sinó del almodí de la present vila, a pena de LX sous partidors la terça part
al il·lustre senyor duch, lo altre terç al comú de la vila e lo altre terç al acusador.
Dicta die [lo dit] Matia Filimir retulit ell haver fet crida per la present vila, e lochs
acostumats de aquella, que ningun flaquer (en blanc).
(104r) Anno a Nativitate Domini millesimo quigentesimo quadragesimo septimo die
vero intitulata duodecima mensis marcii.
Francisco Castillo, justícia.
Joseph Rull, Miquel Hieroni Tamarit, Berthomeu Bonig, Onofre Pérez de Culla,
jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Loís Sans, Martí Genís, Pere Tamarit, Francés Joan Tortosa, Batiste Périz, Pero
Pérez Salelles, Anthoni Torró, Miquel Joan Noguera, Francés Lombart, Loís Climent,
Miquel Valls, Gaspar Colomer, Francés Barbastre, Joan Català, Bernat Yvanyes, Miquel
Faus, menor, Pere Ferrer, Benet Pinyol, Pere Basella, Pere Climent, Joan Jordà, Gil
Arnedo, Nofre Català, Loís Alcanyís, Joan Ribera, Bernat Salelles, Nofre Struch, Joan
Agremunt, Jaume Melado, Miquel Faus, major, Jaume Struch, Sebastià Sans, Sebastià
Fuster, Anthoni Pagés, Andreu Vives, Joan Climent, Francés Camarelles, Miquel Fuster,
Francés Joan Lópes, Cristòfol Salelles, Hieroni Miralles, Jaume Aparici, Joan Aparici,
menor, Anthoni Toscà, Joan Spí, Miquel Rostoio, major, Baltasar Toscà, mestre Joan
Arnau, Hieroni Salelles, Joan Struch.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Joseph Rull,
jurat en cap, que la causa perquè heren allí ajustats hera que no ignoraven com cascun any,
117

en semblant temps, acostumen de imposar cisa en la carn, perquè de aquella se han de pagar
molts censals que la vila respon, guardes de la mar y altres coses necessàries de dita vila.
Lo qual any ha de comensar a Pascua de Resurecció pri(104v)mervinent, y que huns
posaven més cisa en dita carn y altres anys mens, segons les necessitats que la vila té. Y
que per ço heren allí ajustats, que cascú digués son parer, y que lo síndich de dita vila los
notifficaria les coses que la vila havia de pagar, y que ja tenien lisència del senyor duch per
a imposar dita cisa.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per tot lo consell,
nemine discrepante, que·s posen dos dinés de cisa per cascuna liura de moltó, y en lo cabró
y altres carns segons és acostumat cascun any.
E axí mateix, fonch proposat per dit jurat en cap que no ignoraven les qüestions que
cascun any tenien sobre los bancals o terres que tenien aygua, y los que no tenien, per no
saber [descuitament] quales tenen aygua y quales no, y que per ad açò nomenen persones
de la vila que, juntament ab los oficials y cequiers, axí de les terres de deçà lo riu com dellà
del riu, y que aquells vejen les terres que tendran aygua y les que no tendran. Y se faça hun
libre y que·s posen allí totes les terres que determinaran que tenen aygua. Y que per ço
heren ells allí ajustats, perquè vesen si·ls parexia bé y que nomenen persones de la vila, axí
de deçà lo riu com dellà, per veure dites coses, juntament ab los oficials.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per aquell que és molt
bé se veja quals bancals tenen aygua o quals no, y que·s pose en hun libre en la sala, y que
per a veure dites coses nomenaren, ço és, per a les ortes deçà lo riu y dellà, les persones
següents:
Vernisa: justícia, jurats, Loís Soriano, Miquel Alcanyís, lo cequier Bernat Yvanyes;
diputats, qui són Loís Sans, Anthoni Torró, Joan Fitor; Miquel Valls, Joan Soriano.
De dellà lo riu: lo justícia, los jurats, cequier; Benet Monroig, Baltasar Toscà,
diputats; Miquel Monroig, Joan Toscà, Miquel Faus, major, lo fil de Benieto; Anthoni
Genís, Joan Català, lo gallego, Sancho Lop; Pere Tamarit, Anthoni Pagés, Jaume Noguera,
major, Rafalcayt.
Die XIII marcii Anno MDXXXXVII.
Los magnífichs Nofre Agremunt, loctinent de justícia, Joseff Rull, Miquel Hieroni
Tamarit, Berthomeu Bonig y Nofre Péres de Culla, jurats de la vila de Gandia, en presència
del magnífich Ferrando de Àvila, canador del il·lustre senyor duch de Gandia, liuraren lo
libre de la col·lecta de la peyta general y mur(s) y valls de la present vila al honorable en
Francisco Mexía, com a menys de preu donant, ab candela ensesa e per si apagada, per preu
de vint liures reials de València, a ben pagar, millor asegurar, segons stil y pràtica de la
present vila. E essent present lo dit Francisco Mexía a totes les dites coses, promés als dits
magnífichs justícia e jurats dar bon conte y rahó de totes les quantitats contengudes en dits
libres de col·lecta de peyta general y murs y valls dins hun any primervinent, y del present
dia de huy en avant comptador, sots pena de C sous. E per seguretat de dita col·lecta, donà
per fermanses y principals obligats, juntament ab ell y sens ell, et insolidum, als honorables
en Miquel Oriola, son jendre, y a sa muller, Àngela Oriola, los quals feren dita fermansa y
principal obligació, juntament ab dit Francisco Mexía y sens ell, et insolidum, y prometeren
dar bon conte y rahó de dits libres, omnibus, et caetera, dilacionibus, et caetera. Fiat large
cum executoria, et caetera, et cum omnibus renunciacionibus, et caetera. E la dita Àngela
jurà y renuncià al velleyà, etc. Actum Gandie, et caetera.
118

Testes Joan de Aranda, hostaler, y Francés Lombart, asaunador, habitadors de
Gandia. Y a la ferma de Miquel Oriola, que fermà a X de juny, present Melchior Monroig,
notari, síndich de la vila, jurà y renuncià, foren testimonis (en blanc) y March Vidal,
calceter, habitadors de Gandia.
(105r) Die XXVIIII mensis marcii DXXXXVII.
(Al marge esquerre: Avehinament de Pere Costa, veler). Lo honorable en Pere
Costa, veler, habitador de la vila de Gandia, en virtut de sagrament y omenatge, que de
ma(n)s y de boca ha prestat en poder del magnífich en Francisco de Castillo, justícia de la
vila de Gandia, se fa vehí de aquella.
Testes mossèn Sebastià Candel, donsell, y Pau Rogés, apothecari, habitadors de
Gandia.
Die prima mensis aprilis Anno MDXXXXVII.
Lo honorable mestre Pere Mexíes, almodiner, promet als magnífichs jurats, absents,
present lo síndich, dar bon conte y rahó de tot lo que s’i acomanarà per forasters y
particulars de la vila, y axí mateix, de les rebudes que se li daran a vendre, ço és, de les
rebudes fins en tres. Y per ço, prometé, etc., obligà, etc. E per seguretat de dites coses donà
per fermanses, juntament ab ell y sens ell, et insolidum, al magnífich Francisco de Castillo
y a Jaume Diego, los quals feren dita fermansa y principal obligació al damunt dit Pere
Mexíes. Y per ço, prometeren, etc., obligaren, etc., renunciaren, etc. Fiat large, et caetera.
Actum Gandie, et caetera.
Testes a la ferma de Pere Mexíes y de Jaume Diego, los honorables Joan Péres,
mercader, y Matia Filimir, corredor.
(105v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo septimo
die vero intitulata secunda mensis aprilis.
Lo reverent canonge Ferrer, síndich del capítol.
Francisco Castillo, justícia.
Joseph Rull, Miquel Hieroni Tamarit, Berthomeu Bonig, Nofre Péres de Culla,
jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Batiste Peris, Hieroni Salelles, Jaume Aparici, Benet Pinyol, Gil Arnedo, Joan
Agremunt, Joan Ferrando, Joan Climent, abaxador, Bernat Arnau, Pere Climent, Pere
Verger, Miquel Valls, Joan Àngel Milanés, Ferrando Làser, Loís Sans, Pero Péres Salelles,
Joan Ribera.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Joseph Rull,
jurat en cap, que la causa perquè allí són ajustats és que en la cambra del forment de la
present vila y a prop de dos-cents caffiços de forment, y que ha mester cercar modo per a
poder-lo despedir, y que si·ls parexia que·s fes com se fa en València y en altres parts, que
ninguna persona, axí de la present vila com forastera, no gose comprar forment foraster ni
de la terra que no haja de pendre del de la cambra, d’esta manera, que si prenien hun caffís
foraster haguessen de pendre [tres] barcelles de forment de la cambra, y d’esta manera se’n
despediria algun poch més del que·s despedix. Y que per ço heren ells allí ajustats, que
cascú digués son parer.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per tot lo dit consell,
nemine discrepante, que ninguna persona no puxa comprar forment, axí castellà com de la
119

mar, de muntanyes y de la terra que no haja de pendre del de la cambra, ço és, a tres
barcelles per caffís, y que se’n faça huna crida ab bones penes.
Testes consilii.
(106r) Die VI madii DXXXXVII.
Fonch feta venda, per la cort dels magnífichs jurats, per Macià Filimir, corredor,
instant Pau Rogés, de huna conqueta de lautó, a Francisco Mexía, per sis sous, com a béns
de Jaume Roger, argenter, en paga del que deu del forment de la partició del any passat, a
cinch jorns a quitar.
Dicta die Sebastià Aguilera retulit ell, huy, haver intimat dita penyora al dit Jaume
Roger, argenter, que dins cinch jorns se quite. Altrament, etc.
Die XI madii 1547.
Mathia Filimir, corredor y verguer dels magnífichs jurats, retulit ell, hui, de provisió
dels magnífichs jurats, haver manat, a instància de Miquel Franco, a Pere Carbonell, a
mossèn Carbonell y a sa filla, na Marrades, que no passe avant la obra que fa de huna
adoberia que té dins sa quasa (sic) y lo albelló que y fa, sots pena de X lliures, fins tinga
altre manament dels dits magnífichs jurats.
Die XVI madii DXXXXVII Matia Filimir, corredor, retulit ell, huy, haver venut, per
la cort dels magnífichs jurats, com a béns de Francés Martínes, hun anellet de or, ja vell, ab
una turqueseta, a instància de Francisco Mexía, peyter, a Baltasar Oriola, argenter, per X
sous, a cinch jorns, per obs de pa(ga)r la peyta que deu al dit Mexíes.
Dicta die Jaume Calbó, misatge, retulit ell, huy, haver intimat dita penyora al dit
Francés Martínes y a sa muller.
(106v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo septimo
die vero intitulata XXVIII mensis madii.
Lo noble don César de Borgia, procurador.
Francisco Castillo, justícia.
Joseph Rull, Miquel Hieroni Tamarit, Berthomeu Bonig, Nofre Péres de Culla,
jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Anthoni Ros, Gaspar Morales, Batiste Périz, Francés Joan Lópes, Bernat Yvanyes,
Pere Verger, Miquel Valls, Anthoni Fuster, Loís Colomer, Benet Pinyol, Jaume Aparici,
Joan Ferrandis, Pere Climent, Francés Joan Tortosa, Sebastià Calderó, Joan Climent, Loís
Climent, Joan Agremunt, Gil Arnedo, Joan Fitor, Hieroni Salelles, Vicent Péres, Miquel
Joan Sadorní, Joan Ribera, Berthomeu Dedeu, menor, Lorens Gil, Loís Picanya, Hieroni
Blesa, Miquel Joan Noguera, Francisco Romero, Joan Struch, Pere Fuster, notari, Pere
Albert, Gaspar Fuster, Genís Moltó, Francés Barbastre, Berthomeu Colomina, Miquel
Franco, major, Hieroni Blesa, major, Jaume Telló, Joan de Aranda, Martí Genís.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich Joseph Rull,
jurat en cap, que la causa perquè allí eren ajustats hera que no ignoraven que en semblant
dia se acostumava fer elecció de jurat(s) de la present vila per al any sdevenidor, que
comensava a Pascua de Pentecostés primervinent. Y que per ço heren alli ajustat(s), que
pregassen a nostre (107r) los donàs (sic) tals que sa majestat fos servida y lo poble fos ben
regit.
120

E·ncontinent, fonch treta la caxeta de les eleccions, e uberta aquella en presència de
tot lo poble que allí hera ajustat, per los dits magnífichs procurador, justícia e jurat en cap.
E fonch tret per lo jurat en cap lo sach de la elecció de jurats, lo qual, clos e sagellat, fonch
donat al dit noble procurador, e aquell fonch ubert, e per hun infant de poca edat foren trets
quatre redolins dels que allí dins heren, en los quals trobaren scrits los nomps (sic) de
mossèn Berthomeu Àvila, Pero Pérez Salelles, Jaume Telló e Loís Calbet, los quals foren
agraduats segons stan scrits. Lo(s) quals, per dit jurat en cap, foren donats en jurats per al
dit any 1547 finint en MDXXXXVIII, comensant a Pascua de Pentecostés primervinent.
E axí mateix, fonch proposat per dit jurat en cap que lo scrivà de la sala, qui hera
Benet Monroig, havia acabat son trienni, y que vesen qui seria bo dels notaris de la present
vila per a dit offici.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell fos Batiste Peris, notari.
E axí mateix, fonch proposat per dit jurat en cap com lo manobrer de la vila e
mesurador de la calç tanbé havia acabat son trienni, y que se havia de fer elecció de dit
manobrer e mesurador de dita calç. Y que per ço heren allí ajustats, que ab jurament, a
causa de algunes pasions que y havia, que cascú digués son parer iuxta Déu y sa consiència.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell fon Benet Pinyol. Lo qual tanbé fonch dat per manobrer de dita vila e mesurador de
la calç de la present vila.
(107v en blanc)
(108r en blanc)
(108v en blanc)
121