You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
ecordar que nosaltres també teniem en aquell moment les<br />
nostres particulars lluites, evidentment a una altra escala: va<br />
ser pocs anys abans, el 1672, quan les parròquies de Canillo i<br />
d'Encamp signen el document de Concòrdia.<br />
L'autor<br />
El vicari Ignasi Coromines, redactor d'aquesta <strong>Consueta</strong>,<br />
prengué possessió de la rectoria d'Encamp el 29 d'agost de<br />
1695, essent rellevat en el càrrec poc més de quatre anys<br />
després, el dia 1 de novembre de 1699.<br />
Abans d'intentar fer un esbós de la seva persona, pensem que<br />
és interessant veure més en detall en quina situació es trobava<br />
el Bisbat d'Urgell, ja que així entendrem segurament millor<br />
algunes de les característiques particulars de la seva estada<br />
a Encamp com a rector.<br />
Acabem de veure que el bisbe Julià Cano va prendre possessió<br />
de la seu episcopal a finals de l'any 1694 o a principis del<br />
1695. Podem afirmar gairebé amb tota seguretat que, a<br />
diferència d'alguns dels seus antecessors immediats (els bisbes<br />
Salvà i Desbach), no visità les parròquies andorranes tot<br />
seguit després de pendre possessió, ja que ell mateix afirma<br />
en un document que quan volia iniciar la visita del bisbat, en<br />
començar el bon temps, fou quan hagué de traslladar la<br />
residència a Guissona, i que inicià la visita des d'aquell lloc.<br />
El bisbe Cano, originari de Toledo, trobà el bisbat, segons les<br />
seves paraules, en un estat insatisfactori. Una de les seves<br />
decisions, per tal de remeiar aquesta situació, fou el nomenament<br />
de dos vicaris generals i la provisió de tots els oficialats (els<br />
oficialats són les divisions més grans del bisbat, agrupant<br />
cadascun diversos arxiprestats). Una altra decisió immediata,<br />
considerant de més a prop el tema que ens ocupa, fou<br />
segurament el nomenament de Coromines com a rector<br />
d'Encamp, encara que no sabem si fou fruit d'una decisió<br />
personal o desprès d'un concurs, manera habitual de proveir<br />
les rectories en aquell moment. El fet que aquest rector, tal<br />
com veurem immediatament, tingués segurament una formació<br />
superior a la que solien tenir els responsables de rectories<br />
similars a la d'Encamp, ens fa pensar que la seva nominació<br />
podia haver entrat dins els plans generals d'organització que<br />
el bisbe s'havia proposat.
Change language