catàleg - Arxiu Municipal de Terrassa - Ajuntament de Terrassa

La cartolina que parla
La targeta ofi cial postal neix com a una
modalitat més de correu i com un mitjà per
a rebaixar el cost del franqueig, en aquells
casos en que es volien enviar missatges curts
de caràcter comercial, amb no més de vint
paraules, i on no importava mantenir el
secret de comunicació. Es tractava de petites
cartolines que portaven el segell del franqueig
imprès al seu anvers, reservant l’altra cara
per al missatge, atribuint-se la idea d’aquest
nou article postal al Director general de
Correus d’Alemanya del nord Heinrich Von
Stephan1 i al professor d’Economia nacional
de l’Acadèmia militar de Wiener Neustradt,
Enmanuel Hermann2 , els quals van defensar
a més les importants avantatges que aquest
mètode podia reportar al Tresor Públic3 .
A Espanya, entre el 1871 i el 1873, diversos comerciants de Madrid, Barcelona i altres ciutats espanyoles van posar en
circulació targetes postals no ofi cials, la majoria amb composició tipogràfi ca o litogràfi ca i amb contingut publicitari i
que es franquejaven amb una tarifa de 5 cèntims
de pesseta les simples i de 10 cèntims les dobles.
Amb motiu de la guerra franc-prusiana de 1870,
es van incorporar les primeres il·lustracions a
la targetes postals privades que circulaven amb
franquícia postal de l’exèrcit, normalment de
caràcter artístic plàstic i amb motius històric
patriòtics i que s’obsequiaven a la tropa. A partir
de l’1 de desembre del 18734 , en el moment en
que es començà a utilitzar de manera general i
normalitzada la targeta postal ofi cial5 , tots aquests
tipus de postals privades van ser prohibides.
A Espanya, segons una nota apareguda a la pàgina
dos del diari La Vanguardia, l’11 de febrer de
1887, tornaren a ser admeses les targetes postals
elaborades per particulars destinades al servei de
correspondència nacional6 Procedència: Rafel Comes i Ezequiel
. I, entre el 1890 i el
1896, s’editaren les primeres postals amb imatges
Procedència: Rafel Comes i Ezequiel
1. Heinrich Von Stephan (Stolp, Pomerània, 7-1-1831 – Berlín, 8-4-1897). Militar.
2. Enmanuel Hermann (París, 1771 – 1855). Economista i militar.
3. El 25 de setembre de 1869 es publicà al Butlletí de les Lleis de l’Imperi el decret del Ministre de Comerç austríac, pel qual es creava la targeta postal,
posant-se en circulació l’octubre del mateix any.
4. Per a una informació més exhaustiva sobre l’origen i la morfologia de la Targeta postal a Espanya, vegeu: Carreras i Candi, Francesc. Las tarjetas
postales en España. Impremta de Francesc Altés, Barcelona, 1903, i Carrasco Marqués, Martín: Las tarjetas postales ilustradas de España circuladas en
el siglo XIX. Edifi l, S.A., 2004. Per a aquesta introducció han resultat també molt útils les correccions fetes per Jordi Campderrós i Recasens, investigador
de Filatèlia, Història postal, Cartofília i col·leccionista del C.F.N., de Barcelona.
5. La primera ordre de creació d’aquesta modalitat postal ofi cial data del 10 de maig de 1871, quan el Ministerio de la Gobernación va transmetre al
Ministerio de Hacienda, per mitjà d’una Reial Ordre i amb caràcter d’urgència, la instrucció que s’adoptessin les necessàries disposicions per a que la
Fábrica Nacional del Sello procedís a la confecció de targetes postals. Però, no serà fi ns la Segona Ordre del 8 de novembre del 1873 que es començaren
a utilitzar de manera generalitzada.
6. Segons el paràgraf vuitè de l’article 15 del Reglament per a l’execució del Conveni de la Unión Universal de Correos. En ell, la Dirección General del Ram
també disposava que s’admetessin al tràfi c internacional les targetes postals simples elaborades per particulars, sempre que s’ajustessin a les condicions
preestablertes pel servei nacional i portessin a la primera part de la inscripció: Carte póstale avec réponse i a la segona part: Carte póstale réponse.
7