Col·lecció Joan Arnella, núm. 2 - Arxiu Municipal de Terrassa

4 L’ull de Carles Duran

L’ull de Carles Duran 5’ProlegMiquel Galmes i Creus, President de l’Institut d’Estudis Fotogràfics deCatalunyaEl primer contacte que vaig tenir amb en Carles Duran va ser amb motiu d'un cursetsobre positivat de fotografia en color, que jo impartia per a l'empresa Kodak.Era cap a finals de l'any 1971 o principis del 72, no ho recordo exactament, però sí éssegur que va ser l'últim que jo vaig donar sobre aquesta matèria als clients de laesmentada multinacional.Era un grup relativament petit i la majoria d'assistents de fora de Barcelona.En Carles Duran, que tenia el seu estudi a Terrassa, ben aviat va fer notar la sevapresència, interessat en tots el temes, sobretot els de caràcter tècnic. Les sevespreguntes eren directes com les d'un inquisidor dominic, volia saber el què, el perquèi el com de cadascuna de les etapes emprades en la impressió d'una còpia fotogràficaen color, les característiques dels processos químics i òptics que comportaven lamanipulació dels diferents materials per obtenir uns resultats satisfactoris, d'acord a laseva exigència.La seva actitud esperonava a qualsevol ensenyant a demostrar al seu deixeble la sevacapacitat i en certa manera la seva superioritat de coneixements. Jo també hi vaigcaure, era qüestió de avançar-se a les seves preguntes, no deixar-se cap fil fora de latroca.I potser, aquesta situació va ser el detonant d'una relació de confiança, que va portara que en Carles Duran em mostrés la seva feina com a professional i em convidés avisitar el seu estudi del carrer Arquímedes.Recordo aquella estança prop del menjador que feia servir de laboratori amb unaampliadora -reproductora, horitzontal, per negatius de gran format instal·lada sobrerails-. La seva tasca estava centrada en aquells moments, segons em va explicar, en lafotografia de reportatge i alguna feina esporàdica de tipus industrial, especialitat que,en el seu moment, va ser la seva principal font econòmica.En una de les meves visites em va ensenyar treballs fets per ell, la majoria per encàrreci altres de "motu propio".La qualitat de la seva obra portava el segell de la feina ben feta, pròpia d'un bonprofessional, i en certes imatges el motiu traspassava la seva funcionalitat per devenirun document particular amb una forta càrrega històrica.El treball que més recordo és el reportatge sobre la rierada del 1962 que va inundar idestruir llars i empreses que estaven a la llera o prop de les rieres.Un volum magníficament enquadernat amb pell o en mitja pell, ara no tinc presentl'embolcall, però sí que el recordo luxós, sobretot el seu interior; les imatges colpidoresd' aquell esdeveniment.Aquest treball per mi, com a foraster a la vostra ciutat, és un document històric que vamés enllà de l'àmbit local, ja que l'esdeveniment el traspassa fent-lo universal.També en aquesta visita vaig conèixer la seva afecció al col·leccionisme i a la històriaespecialment, i potser únicament, al desenvolupament dels aparells amb una breuincursió en les icones de les beceroles de la fotografia.

6 L’ull de Carles DuranDurant uns anys no en vaig saber res d'ell. Però en una certa ocasió ens varem retrobar,i va ser justament en aquest retrobament que vaig poder gaudir, en una visita al seuestudi, una altra volta de l'esmentat àlbum i tenir consciència del fons iconogràfic que,per cert, tenia distribuït en diferents estances de la seva llar, omplint parets de caixesi caixes, amb negatius de vidre i/o d' acetat de diferents mides i capses de negatius fetsamb càmera de pas universal. Celebro que l'Arxiu Municipal de la vostra ciutat siguiel depositari d'aquestes imatges, que també són patrimoni de tots el ciutadans deCatalunya.P.S. Potser per molts, especialment les actuals generacions, que com a molt hanconegut la pel·lícula de "pas universal", parlar-los de plaques de vidre o de acetat oaltres materials que en Carles Duran va emprar, els hi soni estrany.Durant molts anys, i no fa tants, i encara avui per segons quins treballs hi ha fotògrafsprofessionals que fan servir càmeres especials i materials específics lògicament mésdesenvolupats dels que va fer servir en Carles Duran, però amb la mateixa o moltsemblant tècnica.P.S.S. D'en Carles Durant no li conec cap treball fotogràfic en color.

L’ull de Carles Duran 7’IntroduccioManel Coll, fotògrafCarles Duran era un personatge curiós i a la vegada entranyable, amb un saber fer moltespecial, molt conversador i un amant del menjar bé.Va viure sempre pendent de la seva mare i del seu germà petit, sempre junts i enmigde trípodes, focus i càmeres. Sobretot de càmeres. La primera la va demanar als ReisMags de l'Orient als set anys!No serà però fins als vint-i-un anys que no comença realment la seva col·lecció decàmeres fotogràfiques. Aquesta afecció per les càmeres fotogràfiques el porta a crearuna de les millors col·leccions de càmeres que hi ha actualment i que, sortosament,ha acabat al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, per sort amb seua la nostra ciutat.Les imatges escollides per a aquesta exposició són el fruit d'un fotògraf que viu en unperíode de temps en el que té l'oportunitat de ser l'únic que hi ha i que ha estat capaçde captar el moment històric, des d'una perspectiva que l'aixopluga i que ell mateixn'anomena artista de la fotografia. És un moment en que els horitzons no anavenmassa lluny en una ciutat com la nostra, ja que en aquest període històric al nostrepaís els canvis polítics marcaven el tarannà de la societat, i minvaven els coneixementstècnics i científics, si ho comparem amb altres societats d'altres latituds.De totes maneres les imatges d'en Carles Duran són el fruit d'un esforç i tenacitat peraconseguir tot allò que ell es proposava. Ell podia superar tots els conflictes tècnics ifinalment se sortia amb la seva, i sabia què era allò que la gent dels seu entorn voliaveure. Fins i tot tenia una bona visió per escollir les imatges per participar en elsconcursos de l'època i sortir-ne triomfador en quasi tots ells. Aquestes qüestionstècniques autodidactes li ocupaven molt de temps i això feia que en la seva escala devalors a vegades aquells clients que l'hi havia encarregat algun treball necessitaven unabona dosi de paciència per aconseguir l'encàrrec.Les fotografies d'aquesta exposició són d'una Terrassa no gaire llunyana, però quasioblidada del període de post guerra amb una indústria i un urbanisme que creix sensemassa control ni planificació. Duran ens ensenya, en aquestes imatges, una gent sensealegria als seus rostres, i acaba amb les imatges de les riuades del 1962.La gran producció de Carles Duran, i a partir de la qual va poder tirar endavant, va serla fotografia industrial, com la majoria de fotògrafs contemporanis de la seva època.

8 L’ull de Carles Duran’PresentacioTarrasa, 1939-1968. L'ull de Carles DuranEl fons Duran és un dels fons fotográfics més voluminosos coneguts a Terrassa del'època de la dictadura franquista. Aquest fet permet que es pugui considerar com lamàxima expressió en imatges de l'època franquista. Carles Duran destacà per ser elreporter gràfic de les esferes de poder de l'època a la ciutat de Terrassa, essent l'ullfotogràfic més autoritzat del moment. A ell devem una gran quantitat de fotografiesrelacionades amb els grans esdeveniments i a les grans celebracions d'ordre franquistaa la Terrassa de la postguerra. Per aquest motiu hem considerat la possibilitat demostrar una selecció d'imatges datades entre 1939 i 1968 amb la voluntat derecuperar les icones d'aquella època. Es fa difícil presentar fotografies d'aquella èpocadins la conjuntura política actual, moment en què s'està rehabilitant la memòria de totsaquells qui van patir en primera persona els actes repressius del règim franquista. Esfa difícil perquè podria semblar una proposta al·legòrica del moment, amb una voluntatde recuperació de la seva memòria. Nosaltres no hem comptat amb el concepte dememòria, però sí amb el concepte de document i amb el concepte d'Història. Per símateix, el document no és neutral, tots sabem que es tracta d'un element creat en unmoment concret amb una voluntat evident, i no precisament la de ser una visió neutralde les coses.En la fotografia com a document s’hi pot veure la visió del fotògraf, la seva manera depensar i la seva manera d'entendre el món, fins i tot la seva ideologia. Però a mésd'aquest elements, tota persona pot discernir amb més profunditat el to queixós, el tosolemne o el to irònic de l'ull del fotògraf. El document fotogràfic, tal com ens ha arribatavui, genera la interlocució entre la imatge i l'espectador, generant un acte comunicatiude primer nivell, fresc i directe.El catàleg es presenta en tres àmbits: Postguerra, Anys 50 i Desarrollismo. La triad'aquestes fases no deixa de ser una convenció historiogràfica, que determina diferentspautes en funció de l'època estudiada. A les fotografies de Carles Duran tambés'accentuen algunes peculiaritats que defineixen cada moment. Així a l'àmbitpostguerra s'hi veurà l'expressió més clara de les forces falangistes terrassenques. Al'àmbit dels anys 50 els motius d'expressió social es diversifiquen, es perd el tomilitaritzant dels primers anys i s'amplien els espais, donant peu a l'expressió d'unesport més proper al lleure que no pas a la formació militar, donant peu amanifestacions religioses de primer nivell, on la commemoració passa a l'ordre del dia,tot plegat, però, sense perdre el to solemne i rigorós que cada expressió demanava.L'àmbit del Desarrollismo és clar, la ciutat de Terrassa es comença a tranformarprofundament, creix de forma exagerada i poc mesurada, essent la catàstrofe de lesrierades del setembre de 1962 el mirall on tots els extrems es toquen.

L’ull de Carles Duran 9Les fotografies escollides provenen en la seva major part del fons de Carles Duran, peròn'hem utilitzat d'altres que formen part del Fons Municipal de Terrassa (recordem queCarles Duran fou fotògraf de l'Ajuntament) i de la Col·lecció Ragon (fotografiesrecollides pel periodista al llarg de la seva vida, entre les quals algunes eren de CarlesDuran).Convé indicar que malgrat que la major part de les imatges representen l'expressióexterior del règim, amb grans actes amb profusa concurrència social, hem provat deretrobar algunes fotografies que sortissin del carrer i entressin als tallers, a les cases ia la rebotiga de l'esfera privada. En realitat n'hem trobat poques. Carles Duran feia defotògraf oficial, de fotògraf a sou, poques vegades s'expressava per pròpia iniciativa. Iés que, malgrat semblar fet expressament, la producció i l'orientació de l'autor quedaperfectament reflectida en les quantitats. Sembla una metàfora de la realitat,l'expressió externa del règim era allò que calia magnificar; l'esfera privada, allò quecalia vigilar i controlar.Desfilada en motiu de la Festa de la Liberación. 25-01-1942. Reg. 57098. Fons Carles Duran.

10 L’ull de Carles Duran

L’ull de Carles Duran 11’Descripcio arxivisticaÀREA D'IDENTIFICACIÓCodi de referènciaCAT AMAT 14.1Nivell de descripcióFons fotogràficTítolCarles Duran i TorrensDatesDe creació: finals s.XIX - 1992 [predomina 1939-1967]D’agregació: 1950-1987’Volum i suport- 1 daguerrotip- 4 ferrotip- 7815 fotografies positivades:1084 enquadernades en 22 àlbums6731 en 44 capses:4321 positius 6x6 o > [4099 imatges amb tires de contacte "Leica"].192 positius 9x121059 positius 10x15127 positius 13x1865 positius 15x20867 positius 18x242 positius 20x3071 positius 30x40 [6 en plafons].19 positius 37x508 positius 50x60 [en plafons].- 82196 clixés en negatiu [vidre i acetat]:75899 clixés d'acetat:60283 negatius 35 mm [339 rodets enrotllats, la resta desenrotllats].1906 negatius 6x6 o >4024 negatius 9x128675 negatius 10x151011 negatius 13x186297 clixés de vidre:748 negatius 9x12 o >4409 negatius 10x151126 negatius 13x1814 negatius 18x24- 7 pel·lícules de 9mm- 9 capses de diverses mesures amb material fotogràfic antic.

12 L’ull de Carles DuranÀREA DE CONTEXTNom del productorCarles Duran i Torrens [1911-2001]Història del productorCarles Duran i Torrens neix el 5 de març del 1911 a les nou de la nit al c/Coquimbo,321 de Santiago de Xile, fill d'Antoni Duran i Grau, comerciant, originari d'Olesa deMontserrat, i de Dolors Torrens i Ambròs, originària de Terrassa. És el segon de tresgermans, Antònia nascuda el 4 d'abril del 1907 a Terrassa i Màrius, nascut a Santiagode Xile el 2 de juliol del 1916. La família Duran i Torrens s'havia desplaçat a Xile l'any1909 per motius laborals d'Antoni i s'hi estaran fins el 1921, any en què aquest moriràa l'edat de 38 anys víctima d'una peritonitis. Per aquest luctuós motiu la família tornaràcap a Terrassa.Poc sabem d'aquests primers anys a Terrassa. Carles Duran estudiarà entre el 1922 iel 1926 a l'Escola Pia de Terrassa i a continuació a l'Escola Tries [Escola Sant Josep,que es trobava al carrer Portal Nou, i era dirigida pel mestre Ramon Trias i Curet, quemorí l'any 1924]. L'any 1927, quan Carles Duran acaba de fer els 16 anys començaa treballar en una farmàcia, però durant poc temps. Tot seguit entrà d'aprenent en unaimpremta, però també durà pocs mesos. L'agost del 1927 entra a treballar com a obrera l'empresa tèxtil Miquel Bosch S.A, que es trobava al carrer Garcia Humet, 24. En unaentrevista concedida el 1951 a Tarrasa Información 1 diu que el primer treball fotogràficel realitzà l'any 1928, fent un reportatge a Menorca. De la primera fotografia querealitzà ni s'enrecordava, però en canvi si recorda que des dels set anys que jademanava màquines fotogràfiques al Reis d'Orient. En tot cas sembla que a finals dela dècada dels vint és quan li comença la fal·lera artística. Tanmateix no es conservenfotografies d'aleshores.És a partir de llavors que comença a compaginar la feina de jornaler a l'empresa MiquelBosch S.A. amb la fotografia d'aficionat, tant pel que fa la realització de fotografies coma l'adquisició de càmeres i material fotogràfic antic. En un reportatge realitzat l'any 1971, 2Carles Duran explicava que fou el 1932 quan davant d'una ICA alemanya 10x15 deplaca, objetiu 7'5, li arribà la primera temptació, la va comprar per a tenir-la. De fet, però,no la arribà a utilitzar mai, ja que l'instrument era del 1911. La seva dedicació el portàa participar el gener del 1936 en el Primer Saló Terrassenc de Fotografia a la salad'exposicions dels Amics de les Arts. El 4 de gener, el Dia 3 es fa ressò de l'esdevenimenti explica que "la instal·lació de les obres presentades no és cap meravella i aquellatapeïment no és el mitjà més propici per a valorar les fotografies presentades. Amb tot,1 Tarrasa Información, 20-01-1951: "Al habla con Carlos Durán sobre fotografía, el tiempo y laformalidad". Clixé n.38 de "Mi carrera fotográfica".2 Tele-Exprés, 14-05-1971. Clixés n.141-142 de "Mi carrera fotográfica".3 El Dia, 04-01-1936. Clixé n.1 de "Mi carrera fotográfica".

L’ull de Carles Duran 13Fotografia premidada amb tots el en el Primer Saló Terrassenc de Fotografia l'any 1936. Carles Duran.hom nota la superioritat d'uns noms que queden a un nivell força superior a la resta, M.Astals, C. Duran i J. Cardús demostren tenir un concepte força clar de les possibilitats dela fotografia i dels camins que cal seguir per fer quelcom de bo."Continuà treballant a l'empresa Miquel Bosch S.A. fins i tot durant la guerra civil enquè el col·lectivitzà passant-se a anomenar Bosch, E.C. Participà activament a lesassemblees convocades per Consell d'Empresa, i rebé algun ajut econòmic per tal derefer-se d'alguns problemes de salut que havia tingut. Hi treballà fins el 16 de setembredel 1938, moment en què deixà voluntàriament el treball per tal d'establir-se com aindustrial fotògraf. Comença la carrera professional de Carles Duran. Des de l'any 1935que la família Duran tenia llogada la casa del c/Arquímedes, 72, però encara vivirentambé al c/Galileu, 177 fins l'any 1940. El primer estudi de fotografia, emperò, jal'instal·là a la casa on residiria durant la resta de la seva vida.Continuà participant en concursos fotogràfics com el de la Agrupación Fotográfica deCataluña, amb seu a Barcelona, el desembre del 1940, en el qual obtingué una mencióhonorífica per la presentació de tres fotografies de 24x26. 4 El 28 de juliol del 1943rebé el primer i el segon premi del Concurso Nacional de Fotografía Artística, organitzatpel Gremi de Fabricants de Sabadell, dedicat a "Motivos Industriales", per la col·leccióde proves fotogràfiques que presentà sota el lema "Detalles" i per les presentades sota4 Boletín informativo de Fet y de las JONS, 21-12-1940. Clixé n.7 de "Mi carrera fotográfica".

14 L’ull de Carles Duranel lema "Riqueza". 5 La fotografia artística, origen i veritable passió de Carles Duran, escomençava a combinar amb la fotografia industrial, a la qual hi dedicà bona part de laseva vida, i que fou una de les majors fonts de finançament que tingué. A més,evidentment, de la fotografia de galeria, a la qual s'hi dedicà durant els anys 40 i 50del s.XX.L'any 1950, arran de la inauguració del monument dedicat a Alfons Sala i Argemí, lacomissió d'homenatge organitzà un concurs fotogràfic. Es tractava de perpetuar l'acteamb les millor imatges. Fou el mes de juny en què Carles Duran guanyà el concurs perpartida doble: d'una banda a la millor col·lecció de fotografies presentada sota el títol"Egara" i d'altra a la millor fotografia individual a la que portava el lema "Loor". 6 Desprésd'aquest premi un grup d'amics i artistes admiradors el van obsequiar amb un dinar alrestaurant "Els Bullidors" de Rubí. 7La primera exposició individual de Carles Duran però, no es realitza fins el gener del1951. S'exposà a la sala d'audicions de Radio Tarrasa des del 26 de gener fins el 4 defebrer sota el títol "Tarrasa artística y monumental". El 27 de gener visita l'exposició elmarquès de Lozoya, director de belles arts, i el doctor Martín Almagro, comissaridelegatdel patrimoni artístic nacional per a la zona de llevant. Hi exposà un total de101 fotografies, la premsa d'aquell dia diu que "por obra, esfuerzo, ingenio y técnicadel inquieto Carlos Durán, Tarrasa y sus alrededores aparecen ante nuestros ojos convalores que casi ignorábamos, por conocidos y familiares muchos de ellos y que ahorala cámara fotográfica ha sabido, diestramente manejada, captar en momentos,ocasiones y facetas de evidente pureza y buen gusto. Arte y fotografia se aunan, pues,al servicio y exaltación de Tarrasa, sus hombres, sus ocasiones y acontecimientos y susmejores parajes". 8 El crític Cèsar Cabanes comentà que "hay fotografíasverdaderamente maravillosas y algunas cuya falsa perspectiva, debida al empleo deobjetivos grandes angulares, quedan deformados lamentablemente, lo que indica queciertos asuntos no pueden ser elegidos, ya que el resultado no puede ser perfecto". Alvoltant de la tècnica utilitzada per Carles Duran, el crític explica que "las fotografías albromuro del 21 al 81 son notables y el proceso del laboratorio perfecto. Al bromoleoson las del 1 al 20; difícil es dicho procedimiento, pero la fotografía tratada al bromoleoadquiere una calidad artística difícil de lograr por otro procedimiento". 9 Dies abans, el29 de gener, concedí una entrevista al periodista J.A.Lozano on Carles Duran explicavaque moralment Ramon Vancells, el doctor Pla Janini i Antoni Campanyà, havien estatels fotògrafs que més l'havien ajudat. Deia també que en aquell moment aspirava arealitzar més exposicions a Terrassa, i si era possible fer el pas a Madrid. I que en elseu afany de superació, en l'àmbit de la fotografia artística, la seva més gran aspiracióera "llegar a conseguir la perfección en los procedimientos pigmentarios. Se trata de5 Carta del 28-07-1943 de l'Ajuntament de Sabadell comunicant el veredicte del jurat a Carles Duran.Clixé n.9 de "Mi carrera fotográfica".6 La Vanguardia, 15-06-1950 "Notas de la región". Clixé n.19 de "Mi carrera fotográfica".7 Tarrasa, 10-06-1950, p.8: "Ecos de sociedad: Homenaje íntimo a un artista". Clixé n.27 de "Mi carrerafotográfica".8 Tarrasa Información, 27-01-1951 "Arte y fotografía de un excepcional ". Clixés n.30-31 de "Mi carrerafotográfica".9 Tarrasa Información, 07-02-1951. Clixé n.32 de "Mi carrera fotográfica".

L’ull de Carles Duran 15hacer perder todo el sabor fotográfico que posee una foto, hasta conseguir unafiguración de dibujo". 10 El periodista Prudencio, el 5 de febrer, digué que aquest intentde Carles Duran era simplement una bajanada. 11 El debat era a l'ordre del dia. CarlesDuran s'incloïa dins del la tendència anomenada Pictorialisme, que si bé ja havianascut a mitjans s.XIX, arribà tardanament a Espanya. Fins els anys 50 fotògrafs comPere Casas, Agustí Pisaca o els anomenats per Duran com a inspiradors seus, JoaquimPla Janini i Antoni Campañà, seguiren aquesta tendència que proposava la utilitzacióde tècniques pigmentàries que recordaven el treball manual de la pintura. A partird'aquells anys, però, aquesta tendència fotogràfica, més pròpia de la fotografiaartística, s'acabarà abandonant per donar lloc a l'anomenada Nova Vanguàrdia, on elrealisme serà la tònica dominant i el reportatge es convertirà en el gènere protagonista.Aquest moment de canvi i l'adopció de les noves tendències s'observaran també en laproducció fotogràfica de Carles Duran.L'1 d'octubre del 1951 Carles Duran es donava d'alta de la contribució industrial, decomerç i professions com a fotògraf de galeria. La seva feina com a fotògrafprofessional d'estudi, ara ja més reconeguda, s'incrementà considerablement. Peraquest motiu l'any 1953 realitza obres a la casa del carrer Arquímedes per acondicionar millor el seu estudi fotogràfic.Fotografia del penó que anunciaval'exposició "Tesoro Artístico de la Ciudad"que Carles Duran presentà als Amics deles Arts, l'any 1954. Carles Duran.10 Tarrasa Información, 29-01-1951 "Al habla con Carlos Durán sobre fotografía, el tiempo y laformalidad". Clixé n.38 de "Mi carrera fotográfica".11 Tarrasa Información, 05-02-1951 "Tras el cristal de las gafas. Diálogo de fotografía". Clixé n.39 de"Mi carrera fotográfica".

16 L’ull de Carles DuranEl juliol del 1954, i en motiu de la festa major de Terrassa, Carles Duran presentàl'exposició "Tesoro artístico de la ciudad", a la sala dels Amics de les Arts. Es tractavad'una llarga perspectiva de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria, així com delsretaules de Jaume Huguet que es conservaven a les mateixes. L'exposició que havia dedurar els dies de festa major es perllongà fins el 18 de juliol atesa la gran acceptacióde la ciutadania. 12És una època de treball incansable. El mes de novembre del 1955, farà un reportatgefotogràfic de les noves escultures fetes per Enric Monjo a la basílica del Sant Esperit deTerrassa, captant "toda la filigrana escultórica del esbelto altar mayor de la basílica deSanto Espíritu, comprendida la sillería del coro presbiterial, preciosa obra de talla". 13 Apartir, però, d'aquesta data, Carles Duran sembla que es concentra en la seva activitatprofessional, tant en la fotografia de galeria, la fotografia de cerimònies, com a lafotografia industrial (sempre feines d'encàrrec) i en la seva fal·lera col·leccionista,deixant la vessant artística per a millors moments. És per aquest motiu que entre 1955i 1960 no realitzà cap més exposició.L'abril del 1960, coincidint amb la Setmana Santa, presentà a la sala dels Amics de lesArts una nova exposició sota el títol "La Semana Santa de Tarrasa y nuestra basílicavistas por Carlos Durán". S'inaugurà el 10 d'abril i es realitzà en benefici del Centre deRehabilitació de l'Hospital-Casa de Caritat Sant Llàtzer. En la introducció al catàleg del'exposició, escrita per Francesc Torrella i Niubó, es diu que Carles Duran "es el hombrede los contrastes y de las sorpresas; (...) Carlos Durán, fotógrafo, es el hombre de laimprovisación, del desorden organizado, del impulso y la corazonada, pero es, sobretodo, el hombre del ojo afinado y el pulso firme cuando tiene en sus manos una máquinafotográfica. (...) es el hombre de la fotografía industrial, que, como pocos, valora hastael máximo nuestro mundo laboral, con sus perspectivas fabriles, sus chimeneashumeantes y sus máquinas trepidantes". 14 Amb aquesta exposició, Duran demostra queencara hi havia esforç i desig artístic en el seu treball, superant aquell pictoralismeinicial i endinsant-se definitivament en les tendències de la Nova Vanguàrdia: respectantels principis del reportatge fotogràfic i de l'estil documental, el que el món de lafotografia catalana havia denominat "fotografia útil". L'any 1962 guanyarà el primerpremi del concurs de cartells de Setmana Santa, que serà utilitzat pels actes d'aquellmateix any. El mes de gener també participa en el primer concurs-exposició defotografies sobre temes terrassencs organitzat per la tinença d'alcaldia d'Informació iTurisme de Terrassa. Obtindrà el premi extraordinari. El 5 de febrer un comentaricronístic sobre l'exposició de les fotografies d'aquest concurs explica que "el premioextraordinario ha sido adjudicado merecidamente a Carlos Durán. Como colecciónartística y turística, la de Durán es de una calidad excelente. Una vez más nos ha dadola muestra de su excelente técnica, de su innato sentimiento fotográfico y de ser elverdadero cronista fotógrafo de la ciudad. Sus fotografias saben captar sencilla yacertadamente cuanto hay de representativo, de esencial y propio de nuestra ciudad". 1512 Cartell de l'exposició. Clixé n.42 de "Mi carrera fotográfica".13 Tarrasa Información, 14-11-1955. Clixé n.53 de "Mi carrera fotográfica".14 Tarrasa Información, 02-04-1960; Catàleg de l'exposició. Clixés n.60, 62 i 66 de "Mi carrera fotográfica".15 Tarrasa Información, 05-02-1962. Clixé n.87 de "Mi carrera fotográfica".

L’ull de Carles Duran 17Carles Duran en plena activitat en una jura de bandera al peu del Monument dels Caiguts.Fotografia: J.Altimira. AMAT. Reg. 29251.Tant les institucions oficials com la ciutadania veien a Carles Duran com el fotògraf dela ciutat, portava ja més de 20 anys fotografiant actes públics i grans esdevenimentssocials, però també fàbriques, empreses i el patrimoni cultural terrassenc. A tenord'aquesta ingent tasca, "en relación a la relevante producción fotográfica en relacióncon actos oficiales y otros de gran trascendencia celebrados en esta población, (...) quejunto a un alto valor artístico, reune las características de interés ciudadano por lostemas que recojen sus colecciones en que se reflejan, tanto los acontecimientosfestivos como los episodios dolorosos sufridos por la ciudad, así como los monumentose instituciones principales de la urbe, y como reconocimiento de su meritoria labor enservicio a los intereses ciudadanos" l'Ajuntament de Terrassa, en comissió permanentreunida el 10 de gener del 1964, acordà designar a Carles Duran com a fotògraf oficialhonorari de l'Ajuntament. 16El 31 de gener del 1966 farà donació, per un valor de 50 mil pts., de part de la sevacol·lecció filatèlica -323 segells de correus de diversos països, de temàtica tèxtil-, alMuseu Tèxtil Biosca, en 73 panells rotulats. L'11 de novembre del mateix any farà unanova donació. 17 A finals del 1966 publica una reportatge fotogràfic sobre les IllesCanaries a Tarrasa Información, pel qual motiu rebrà l'agraïment d'Eduardo GaravitoRodríguez, secretari de la Junta Insular del Turismo de Tenerife. 18 El 1967 havia estatnomenat president del Grupo Fotográfico y de Cine Amateur de Terrassa, realitzant-hicol·loquis sobre fotografia en els anys successius.16 AMAT. Fons Municipal. Llibre de la Comissió Municipal Permanent, 10-01-1964, vol.47, p.41.17 Document de donació. Clixé n.98 de "Mi carrera fotográfica".18 Tarrasa Información, 08-12-66. Carta d'agraïment. Clixé n.105 de "Mi carrera fotográfica".

18 L’ull de Carles DuranFruït de l'augment considerable de la seva col·lecció de material fotogràfic, a l'ampliacióde la qual havia dedicat bona part de la seva vida professional (deia ell que des del1932), i que s'havia intensificat durant els anys 60, moment en què també deixà defer de fotògraf de cerimònies, realitza noves reformes al seu estudi l'any 1968. Arribantja a la seixantena d'anys, el seu treball i el seu prestigi com a fotògraf ja eren més queconeguts. Carles Duran, a més, conscient i avessat a la seva ciutat, comença a parlarde la possibilitat de realitzar el primer Museu d'Història de la Fotografia a Terrassa. Laseva col·lecció, ingent, ho permetia. En una entrevista apareguda a Tarrasa Informaciónl'abril del 1969 Carles Duran s'autodefinia "un veterano profesional: mejor, un pioneroque no necesita señalar menciones honoríficas del pasado como aficionado. En cuantoa coleccionista, siempre me ha complacido el poder recopilar todo cuanto de antiguoy meritorio me ha sido posible". L'entrevistador es sorprèn que hagi dedicat tant detemps i que hagi gastat una veritable fortuna en la seva colecció, i que en canvi notingui ni televisió, ni cotxe, ni cap tipus de luxe. Carles Duran repongué que "tododepende de gustos. Lo que para unos es la máxima ilusión de la vida -el bienestar, lacomodidad, los placeres y el lujo- para mi el arte y sus demás derivados, sin repararen sacrificios. ¿Porqué ir en coche, si andando se va bien?". Preguntat sobre els seusprojectes i principal interès, ell respon "seguir con el mismo entusiasmo de siempre miprofesión, progresiva pero jamás definida. En cuanto a mi anhelos, siempre han sidolos mismos. Dedicar todos mis esfuerzos y sacrificios a una realización cumbre: lamaterialización del único museo fotográfico de España, y uno de los pocos que puedencontarse en el mundo. En fin, dejar a la posteridad un digno recuerdo mío, y que seami querida Tarrasa la que cobije este tesoro artístico". 19El 21 de desembre del 1969 s'inaugurà a la sala d'exposicions de la BibliotecaMunicipal Soler i Palet una exposició antològica de fotografies relatives als 25pessebres oferts a la ciutat per l'Agrupació de Pessebristes al llarg dels seus 25 anysd'actuació. El treball de recopilació de materials el realitzà Carles Duran. 20El mes de juliol del 1971 l'Ajuntament de Terrassa, a petició de Carles Duran, acceptala possibilitat de realitzar una exposició fotogràfica amb les peces històriquescol·leccionades pel fotògraf. 21 Malgrat la disposició, però, no s'acorden els passos aseguir per la realització de l'exposició, ni pel que fa al finaçament ni pel que fa a lalocalització. L'activitat fotogràfica de Carles Duran, però, seguirà sent reconeguda.L'agost del 1971 el noticiari 1492B del NO-DO dedica un petit reportatge a l'activitati a la col·lecció fotogràfica de Carles Duran, i el dia de Sant Jordi del 1972, laDiputació Provincial de Barcelona li atorga la medalla de plata al mèrit cultural. Enentrevista concedida a Joan Vancells de Tarrasa Información, arran d'aquestaconcessió, hi destila, malgrat els reconeixements dels darrers mesos, una certa asprorper l'immobilisme institucional al voltat del Museu Fotogràfic. Carles Duran diu: "miambición es que no constituya una exhibición cualquiera de un hombre que ha idocomprando material y después efectúa una exposición de todo su muestrario. No setrata de una colección de anillas de puro, ni otras curiosidades coleccionables. Mi19 Tarrasa Información, 08-04-1069. Clixés n.121-122 de "Mi carrera fotográfica".20 Clixé n.126 de "Mi carrera fotográfica".21 AMAT. Fons Municipal, Llibre d'actes del Ple de l'Ajuntament de Terrassa, 09-07-1971, vol.55, p.196.

L’ull de Carles Duran 19material es un verdadero conjunto museístico, integrado por piezas pertenecientes a losalbores de la fotografía, que requieren una restauración y un cuidado solo posible abase de una completa dedicación a lo largo de muchos años. Esta entrega total, diriacasi de gran parte de mi vida, ha hecho posible esta colección única". El fotògraf,continua l'apologia de la seva empresa amb especial vigor: "mi ambición es hacer unaexposición digna de Tarrasa y de la colección. Por parte del Ayuntamiento he halladocolaboración, pero creo sería necesaria más. He presentado el proyecto de unas vitrinasadecuadas, fundamentales cara a la posterior conversión en museo permanente. Nome interesa que sean unas vitrinas alquiladas, ya que quiero asegurar que se conviertaen algo permanente. Se ha de tener en cuenta que empiezo a ser ya viejo y con el pasode los años uno se va cansando. Estoy agotado. Pido, por favor, a las autoridades quese decidan a hacer que mi colección pase a formar parte del patrimonio de la ciudad".Tot un alegat. 22Carles Duran durant la gravació delnoticiar 1492B del NODO de l'any 1971dedicat a la seva tasca professional.Fotografia: autor desconegut.La reacció a l'entrevista no es féu esperar, i el 27 de maig la premsa es fa ressò de lapropera adquisició de la Casa Baumann per part de l'Ajuntament, i de la possibilitatque pugui instal·lar-s'hi el Museu Fotogràfic de Carles Duran. 23 El dia 4 de juny delmateix any 1972, la Vanguardia explica que malgrat que l'exposició del materialfotogràfic de Carles Duran havia estat aprovada per l'Ajuntament, i que la seva inicial22 Tarrasa Información, 20-05-1972. Clixé n.183 de "Mi carrera fotográfica".23 Tarrasa Información, 27-05-1972. Clixé n.184 de "Mi carrera fotográfica".

20 L’ull de Carles Durandestinació havia de ser el saló central de l'edifici de l'Institut Industrial de Terrassa, l'ensterrassenc a última hora preferí realitzar una exposició sobre projectes municipals. Pelmuseu fotogràfic, fins i tot, es pensà d'utilitzar la Casa Museu Alegre de Sagrera. 24 Enaquest any Carles Duran farà una darrera reforma al seu estudi fotogràfic.No serà fins el 1974 en què el Museu Tèxtil, en el nou edifici al carrer Salmeron,acullirà l'exposició "Història de la Fotografia", amb abundant material de Carles Duran.L'alcalde Donadeu digué en l'acte oficial d'inauguració que no es tractava només d'unacol·lecció, sinó de l'avenç del Museu de Fotografia. La inauguració fou el 20 de març is'exposà fins la festa major del mateix any. Tanmateix, a partir de llavors, de Museu resde res. El mateix any el fotògraf aplega el llibre "Efemérides Terrassenses", amb unaselecció del seu arxiu de clixés originals, amb els actes més importants celebrats a laciutat entre 1939 i 1967, època en què era reporter gràfic. Duran dirà al final del seullibre que "mi ilusión siempre ha sido que dicho control fotográfico esté en manos depersonas responsables y patrióticas, que sepan valorar dichas efemérides para quepuedan ser contempladas por las generaciones venideras. Y con más razón tratándosede una etapa de cuarenta años de la historia de Tarrasa. Creo que sería una lástimaque este archivo saliera de nuestra ciudad o se perdiera en el anonimato".L'any 1975 rebrà la medalla de plata i diploma del Saló Nàutic i de l'Esport, amb motiude la seva col·laboració en pro de la fotografia. L'any 1979 Carles Duran arriba a unacord amb la casa Kodak per a la donació de tota la seva col·lecció de materialfotogràfic, que es fa efectiva l'any 1980 i que durant tant de temps havia volgut utilitzarper a realitzar el Museu d'Història de la Fotografia a Terrassa. No hi reexí mai. Tot i aixíla col·lecció fou valorada en 20 mil·lions de ptes. L'any 1983, però, la mateixa casaKodak signà un conveni amb la Generalitat de Catalunya per a la donació de lacol·lecció. El 15 de març del 1984, a la sala de mapes del Palau de la Generalitat essignà el conveni, d'una part Max Cahner, conseller de cultura de la Generalitat, CarlesDuran d'una altra i Donald F.Spieler, director general de Kodak a Espanya. La col·lecciópassarà posteriorment a formar part del Museu de la Ciència i de la Tècnica deCatalunya, amb seu a Terrassa. El mes de novembre del 1983 s'estableixen els primerscontactes entre Carles Duran i l'Ajuntament de Terrassa per l'adquisició, mitjançantcompra, de la col·lecció de fotografies i dels seus clixés-negatius originals de l'artista. Elmateix any surt editat un llibret "con el propósito de que mi Archivo original profesional,sea conocido por todas mis amistades y personas que merecen mis respetos, para quecon ella puedan ser conocedores de mi labor fotográfica". Apareix amb el títol "Archivofotográfico histórico artístico. Tarrasa 1939-1974". El llibret fou prologat pel fotògrafSalvador Lluch, membre de la Fédération Internationale de l'Art Photographique.En base a tot aquest arxiu el març del 1985 s'inaugurà al Centre Cultural una exposiciófotogràfica sobre la història de Terrassa des del 1939 al 1974. El seu afany decol·leccionista el portà a seguir aplegant material antic fins i tot després de la donaciódefinitiva que féu l'any 1983 del material fotogràfic a la Generalitat.24 La Vanguardia, 04-06-1972. Clixé n.185 de "Mi carrera fotográfica".

L’ull de Carles Duran 21El dimarts 3 d'octubre del 1989 el conseller de cultura de la Generalitat, Joan Guitart,inaugurà l'exposició "La força de la imatge. 150 anys de fotografia", al Centre Cultural.La mostra, que presentà la col·lecció de Carles Duran, fou organitzada pel Museu dela Ciència i de la Tècnica. L'exposició, que esdevé itinerant, s'exposa del 18 desetembre a l'1 de novembre del 1990 al saló del Tinell de Barcelona. El mes dedesembre del mateix any i durant els primers mesos del 1991 s'estableixen contactesamb l'Ajuntament de Terrassa per a la donació de gran part del fons fotogràfic peròtambé de les diferents col·leccions d'objectes i obres d'art que Carles Duran té a casaseva. Malgrat que s'estipulen les clàusules del possible conveni, el pacte no s'acaba deconsolidar i queda aturat. La delicada salut de Duran provoca que la seva activitatfotogràfica baixi considerablement al llarg dels anys 90 del s.XX, i passa llarguestemporades a Palamós, amb la seva llanxa.A finals del 1999 el procés de donació del fons fotogràfic de Carles Duran, així comdel fons de música jazz del seu germà Màrius, es torna a engegar. Culmina amb unaprimer decret d'alcaldia el 12 de juliol del 2000 en què s'accepta la donació tant deCarles Duran com d'en Màrius, i s'aprova la subscripció d'un conveni que regulil'esmentada adquisició. El conveni, però, no es realitza immediatament. El mes demarç del 2000, Francesc Torrella Niubó, al Diari de Terrassa, es lamenta de com estanles coses, i explica com són els darrers anys de la vida de Carles Duran: "las noticiasque me llegan no son buenas. Unos escasos amigos los visitan y atienden sus cuitasmás perentorias. Ambos [Carles i el germà Màrius], con una salud deteriorada, estáningresados en una residencia en que van dejando sus pocos ahorros y sus escasaspensiones". De Carles Duran dirà: "podría ser extravagante, con autoestima ydesconfianza, pero era un gran profesional de la fotografía y había atesoradoperspectiva magníficas de la Terrassa de su tiempo (templos de San Pedro, Vallparadís,Instituto Industrial, Gran Casino, fábricas, ciudad, etcétera). Su vitalidad y sutrayectoria profesional se pararon al mismo tiempo que se derrumbaba todo un mundode grandes fábricas téxtiles y desaparecían todos los nombres más sonoros de unageneración que él sirvió y admiró". Continua dient que Carles Duran "hizo exposicionesextraordinarias, coleccionó viejas y raras máquinas fotográficas que por gratascasualidades de la fortuna, dando rodeos y tumbos imprevisibles, volverían a Terrassa".Malgrat que testamentàriament Carles Duran deixava tot el seu arxiu fotogràfic al'Ajuntament, per Torrella Niubó "la sombra y el temor de espisodios como lamalversación del Grupo Escolar Torrella o el polémico legado Soler i Palet planeansobre esta donación y reclaman una pronta comprensión y ayuda por parte delAyuntamiento, de la Generalitat, quizá de industriales, archivos, organismosmuseísticos, fotógrafos ...". 25En un altre reportatge al Diari de Terrassa, el juny del 2000, Lourdes Sarrión diu sensepor que "Carles Duran i Torrens és el fotògraf més important de la història de Terrassa".Explica que segons opinió de Cristobal Castro, reporter gràfic del mateix diari i un delsassessors de la família en les negociacions que es continuaven portant amb25 Diari de Terrassa, 28-03-2000: "Los hermanos Carlos y Mario Durán," p.13.

22 L’ull de Carles Duranl'Ajuntament pel llegat del fotògraf, "en qualsevol altra ciutat se li hauria reconegut lafeina en vida i se li haurien pagat entre 40 i 50 milions per la seva col·lecció de clixés,fotografies i negatius". 26El maig del 2001 es dedicava un altre reportatge al fotògraf; la salut de Carles Duranera ja molt greu. En aquest reportatge es pregunta a Cristóbal Castro en quin àmbit dela fotografia calia situar a Carles Duran, responia que per sobre de tot havia estat "undocumentalista, y de gran calidad. Algunos de sus trabajos podían haber sido firmadospor cualquiera de los grandes maestros de la fotografía. Lástima que, al serbásicamente de ámbito terrassense, su obra se ha divulgado poco". El que l'aficionatpotser trobi a faltar en el llegat d'en Duran és "la fotografía social, la que muestra comovive la gente. En la época que estuvo activo se hacía muy poca. En su obra la partehumana es escasa, y en cambio hay muchos edificios, arquitectura y fábricas". 27El divendres 5 d'octubre del 2001 Carles Duran mor a l'edat de 90 anys, a causa dela malaltia que patia des de feia ja molt de temps.Història arxivísticaAl llarg de la seva vida professional, Carles Duran va guardar sempre el clixé originalde totes les seves produccions. D'aquesta manera conformà un arxiu propi, titulat perell mateix "Archivo Duran", mitjançant l'ordenació temàtica dels clixés en capsesnumerades, correlativament, del 1 al 298. Semblaria que la construcció de l'arxiutambé es fa de forma cronològica, amb el que es pot suposar, a priori, que la 1 és lamés antiga en la producció i les darreres les més modernes. Aquest "Archivo" tenia unllibre registre descriptor. Les entrades indiquen tan sols la temàtica, però mai hi hareferències cronològiques.Al marge d'aquest "Archivo", que conforma la sèrie més nombrosa, Carles Duranrealitzà d'altres col·leccions fotogràfiques, identificables, només, per un tipus de capsaunitària i per les notes escrites a la mateixa capsa. La creació de cada col·lecció éstambé temàtica, i gairebé mai hi ha dates.De la seva producció com a fotògraf de galeria i de cerimònies, hi havia uns paquetsde clixés de 35 mm amb descripcions al seu exterior molt genèriques. No creiem que,en aquest cas, conservés el total de la seva producció. Observem que molts paquetstenen escrit: "para muestrario". Es tractava doncs, probablement, d'una selecció de laseva producció conservada a títol de mostra pels seus clients.En línies generals podem dir que del total de la seva producció, hi ha poquíssimmaterial inconnex i sense poder-se resituar en algun dels elements ordenats anteriors.Carles Duran demostrà, doncs, ser molt metòdic en la ordenació del seu fons, malgrat26 Diari de Terrassa, 22-06-2000: "Carles Duran, testimoni d'una època."27 Diari de Terrassa, 19-05-2001: "Carles Duran, la mirada de la ciudad."

L’ull de Carles Duran 23de l'important descuit de no datar mai els seus treballs, cosa que dificultarà molt ladescripció correcta de tot el material. La part més indocumentada del fons correspon,probablement, als darrers anys de la seva producció, al voltant de la segona meitat delsanys 80.Amb aquestes característiques sumàries, Carles Duran deixà el seu fons a l'Ajuntamentde Terrassa.El 7 de maig del 2003 l'alcalde signa el decret 4374 pel qual es decreta reiterarl'acceptació de la donació explicitada en el decret 8340 de 12 de juliol de 2000 iaprovar, als efectes de la seva formalització, l'oportuna actualització del text delcorresponent conveni regulador, adaptant-lo a les actuals circumstàncies d'ambduesparts signants.A continuació Domènec Ferran i Gómez, director del Museu de Terrassa, realitzà unarelació i valoració econòmica del fons i objectes de Carles Duran donats a l'Ajuntamentde Terrassa.El 20 de maig del 2003 se signa el conveni de donació del fons a l'Arxiu MunicipalAdministratiu de Terrassa, en acte públic a la sala de govern de l'Ajuntament deTerrassa, on signen el senyor Pere Navarro i Morera, alcalde de Terrassa, i el senyorMàrius Duran i Torrens, germà del fotògrafEl 29 de maig del 2003 es realitza una visita al fons Duran que es conservava fins araal carrer Arquímedes, 62, per a preparar els trasllat de tot el material cap a l'ArxiuMunicipal Administratiu i seleccionar allò que s'incorporarà al fons del MuseuMunicipal de Terrassa. Hi són presents Màrius Duran i Santi Ventalló, DomènechFerran i Neus Peregrina per part del Museu de Terrassa, Jordi Castan per part delIMCET, Joaquim Verdaguer i Joan Soler per part de l'Arxiu Municipal. Es realitza uncerca completa de tot el material a traslladar, tant a la planta baixa de l'edifici on hihavia l'estudi de treball del fotògraf i al primer pis de l'habitatge on surten molts mésclixés i fotografies que passen a integrar el fons complet. L'habitatge havia estat durantmolt de temps tancat, sense cap tipus de circulació d'aire, i l'ambient era força pesat,amb un nivell d'humitat molt elevat que era molt perillós per a la conservació del fons.El 5 de juny 2003 es procedeix al trasllat del fons fotogràfic. Es procedeix a encapsartot el material en capses de cartró i mitjançant dues furgonetes s'efectua el trasllat al'Arxiu Municipal. El material corresponent al Museu de Terrassa és dipositat almagatzem de la Casa-Museu Alegre de Sagrera.Entre el 6 i l'11 de juny 2003 es posen els àlbums de fotografies, que emanen unaprofunda olor d'humitat, en aire sec al fons del dipòsit de l'Arxiu Municipal. S'observaque la olor es difumina molt a poc a poc. Les capses de cartró dels clixés, dels negatiusi dels rodets també emanen molta olor d'humitat, però amb els dies s'observa ques'està difuminant. Es recomana però que en el moment de l'inventariació es canviin lescapses per altres més adequades.

24 L’ull de Carles DuranEl 12 de juny 2003 es procedeix a un recompte sumari del volum real de clixés ifotografies del fons per tal de fer-ne una valoració inicial, que ens permeti, en primerlloc observar el volum real de treball i de temps que necessitarà l'inventari, així comper a sondejar l'estat de conservació de clixés de vidre, negatius de cel·luloide,fotografies positivades i els àlbums de fotografies.L'1 de juliol 2003 Màrius Duran i Santi Ventalló fan donació a la Basílica del SantEsperit de les còpies fotogràfiques, de gairebé un metre quadrat cada una, del'exposició que realitzà Carles Duran, l'abril del 1960, amb el títol "La semana santa enTarrasa, vista por Carlos Duran". Els clixés originals d'aquestes fotografies, però, estroben inclosos en el fons que ha ingressat a l'Ajuntament.El 21 d'agost del 2003 s'acaba el recompte dels clixés fotogràfics i de les fotografiespositivades del fons Duran. Tot el material s'arxiva provisòriament a l'habitaciódestinada a arxiu fotogràfic de l'Arxiu Administratiu, en dos armaris metàl·lics. En uns'hi dipositen totes les capses relatives al "Archivo Duran", i en l'altre la resta del fons.L'olor d'humitat encara perdura i diàriament s'obren els armaris durant tot el matíperquè l'aire no es torni a enrarir a l'interior dels armaris.Els dies 29 i 31 d'octubre i el 13 de novembre el professor Andreu Garcia i Sànchez,del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia unitat operativa de la FundacióPolitècnica de Catalunya de la Universitat Politècnica de Catalunya realitzà unainspecció sobre unes 60 caixes i sobre tots els àlbums de positius del fons Duran. Acontinuació realitzà un informe tècnic on hi exposà l'estat de conservació del fons enaquelles dates i proposà un seguit de pautes de preservació del material. L'informedefinitiu es presentà el 12 de gener del 2004.El 17 de novembre es realitzà una reunió informativa dels membres de l'ArxiuAdministratiu amb Andreu Garcia per analitzar l'òptim tractament del fons. A la reuniós'hi incorpora Verònica Moragas i Rovira, estudiant de l'Escola de Fotografia. El 15 dedesembre del 2003 es signà un conveni entre l'Ajuntament de Terrassa i el CITM, pertal que Verònica Moragas realitzés un estudi sobre una part del fons Duran en el marcdels convenis de cooperació educativa del CITM i pel desenvolupament del seu projectefinal de carrera. Verònica Moragas començà el seu treball el 9 de desembre del 2003.El conveni s'aprova a la resolució 12.512 del 15 de desembre del 2003. El seu treballes concentrarà en la neteja, reubicació, adequació i catalogació dels àlbums i delsclixés originals d'aquests, descrits dins el codi 11 del quadre de classificacióprovisional, en total: 1.084 fotografies i 1.071 clixés.Durant els mesos de gener i febrer del 2004 es realitzà la incorporació al fons d'unseguit de material afegit que l'advocat dels Duran, Santi Ventalló, portà a l'Arxiu durantels mesos de novembre i desembre. Es tracta de material dispers i molt heterogeni ques'intentà de distribuir segons el quadre de classificació prèviament confegit.

L’ull de Carles Duran 25Dades sobre l'ingrésEl fons Duran ingressa a l'Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa el 5 de juny del2003, provinent de la casa particular del productor. Durant els mesos de novembre idesembre, coincidint amb el buidatge de la casa particular del productor, l'advocat dela família, Santi Ventalló, incorporà nou caixes de material fotogràfic heterogeni que hacalgut incorporat a la resta del fons.

26 L’ull de Carles DuranÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURAAbast i contingutFotografies d'empreses, comerços, indústries, fàbriques tèxtils, entitats i associacionsde Terrassa, Sabadell, Barcelona i d'altres localitats del Vallès Occidental.Fotografies d'esdeveniments socials, culturals i públics de la Terrassa de la postguerrafins els anys 70.Fotografies dels monuments més rellevants de Terrassa i del patrimoni cultural mésimportant: esglésies de Sant Pere, castell cartoixa de Vallparadís, museu tèxtil deTerrassa, etc.Fotografies de galeria d'objectes i material fotogràfic antic, d'obres d'art, d'antiguitats.Retrats de personalitats, intel·lectuals i artistes terrassencs, així com de pintorsfamosos d'arreu.Fotografies de cerimònies, bateigs, comunions, casaments realitzades entre el 1940 iel 1965. També reportatges individuals d'estudi.Fotografies de viatges per Espanya, a Paris i Londres, a Andorra, a Camarasa, a les illesbalears, entre d'altres, fets per l'autor.Fotografies de la seva activitat professional, de tota la seva vida fotogràfica entre 1936i 1974, i de la seva família i amics.Sistema d'organitzacióQuadre de classificació provisional:1. "Archivo fotográfico Carlos Duran" [1940-1970]: fotografies d'empreses, fàbriques,indústria tèxtil, associacions i entitats. Pessebres, desastres, esdeveniments i actespúblics, monuments terrassencs, escoles, etc. Inventari propi, capses numerades de l'1al 298 [792 capses] i no numerades sense inventari [36 capses]. Total: 15422 clixés.2. "Efemérides Terrassenses" [1939-1974]: esdeveniments succeïts a Terrassa durantels anys indicats. Existeix un llibre amb el títol "Archivo Fotográfico Historico Artístico",on s'hi descriu el contingut dels 339 rodets [8 capses] del qual està composat aquestapartat. Total: 9485 clixés.

L’ull de Carles Duran 273. "Historia de la fotografía" [1974]: fotografies relatives a personatges destacats de laindústria fotogràfica, a gravats, a moments inicials de la història de la fotografiesrecollides de llibres, gravats, màquines antigues, etc. Tots els elements foren recopilatsper la exposició sobre Història de la Fotografia que es realitzà l'any 1974 al MuseuTèxtil de Terrassa, i que, conjuntament amb tot el material fotogràfic antic col·leccionatper l'autor, havien de conformar el Museu de la Fotografia, que mai es realitzà. Total:134 clixés [6 capses].4. Objectes fotogràfics, peces d'art i antiguitats:- Objectes fotogràfics: 742 clixés [23 capses].- Col·lecció "Peces d'art": 517 clixés.- "Antigüedades": 700 clixés [27 capses].5. Retrats:- Personalitats, intel·lectuals, artistes terrassencs: 141 clixés [4 capses].- Pintors famosos: 343 clixés [25 capses].6. Esdeveniments històrics:- Reportatges històrics (clixés vidre i acetats): 63 clixés [6 capses].- Reportatges històrics (rodets de 35mm): 1938 clixés [63 rodets].- Reportatge sobre les inundacions del 62: 41 clixés [2 capses].7. Comerç i indústria:Total: 7531 clixés [215 rodets en 8 capses].8. Viatges:Total: 4457 clixés [69 rodets en 7 capses].9. Cerimònies i fotografia de galeria [1940-1965]:- Bateigs, comunions i casaments: 6440 clixés.- Mostres de cerimònies i retrats d'estudi: 16677 clixés [19 capses].- Festivitats, grups familiars, retrats de galeria: 7168 clixés.10. Vida de l'autor i la seva família:- Arxiu familiar: 888 clixés [45 rodets en 2 capses].- Activitats del fotògraf: 244 clixés [10 capses].- "Mi carrera fotográfica" [1936-1974]: 189 clixés [5 capses].11. Àlbums:- 22 àlbums sobre les esglésies de Sant Pere, el castell Cartoixa, el museu tèxtil,les riuades del 62, la setmana santa terrassenca, i d'altres esdeveniments, ambfotografies de gran format i bona qualitat positivades. Total: 1084 fotografies.- Clixés del àlbums: 1071 clixés [54 capses].

28 L’ull de Carles Duran12. Fotografies positivades:Temes diversos: 6097 fotografies.13. "Calaix de sastre":Temes diversos. Cada capsa pot tenir clixés de dos o tres temàtiques diferents, sempreperò relacionades amb la producció del fotògraf. Caldrà probablement desglossar-hoper temes i ordre alfabètic d'aquests.14. Documentació personal del productor [1911-1992]:12 capses.ÀREA DE CONDICIONS D’ACCÉS I ÚSCondicions d'accésL'Ajuntament de Terrassa gaudeix dels béns i dels drets d'autor [regulats i establerts alLlibre I, Títol I, Capítol III del text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, Real DecretLegislatiu 1/1996, de 12 d'abril] de Carles Duran, els quals foren cedits en el convenidel 20 de maig del 2003.L'estipulació tercera del conveni especifica que els béns i drets del fons Duran no estansubjectes a cap tipus de càrrega ni gravàmen de cap classe, i que els hereus no esreserven cap de les facultats inherents a la propietat dels béns i drets que donen, nifan cap tipus de reserva a l'ús general, ni a l'ús públic, ni a cap altre ús que pugui fernel'Ajuntament. Aquest ens es compromet a conservar-los per a la consulta del públicinteressat i a donar-hi l'ús més adient a través de l'Institut Municipal de Cultura iEsports de Terrassa (IMCET).L'estipulació cinquena preveu que els efectes de la donació dels drets derivats delsbéns s'estenen temporalment al període de 30 anys, transcorreguts els quals, aquestsdrets passaran a considerar-se de domini públic, en virtut del que preveuen els articles41 i 42 de la Llei de Propietat Intel·lectual vigent. No s'estableixen límits temporals, niterritorials, pel que l'ús i gaudi dels béns i drets donats no està subjecte a limitacionstemporals, ni territorials (ni nacionals, ni internacionals).Els béns han estat cedits a l'Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa, el qual garantiràl'accés públic a tothom qui ho desitgi. Altres restriccions d'accés seran les que preveul'Arxiu en el seu reglament.Condicions de reproduccióLes condicions de reproducció tant per les publicacions, edicions o exposicions quepuguin realitzar l'Ajuntament de Terrassa, altres entitats i particulars, seran lesmateixes. Fer constar tant l'autoria de la fotografia [preservada pels drets d'autor], com

L’ull de Carles Duran 29la seva procedència i localització arxivística. El servei de l'arxiu cedirà la reproduccióen concepte de lloguer de la imatge i per a un sol ús i edició. Qualsevol reedició hauràd'obtenir un nou permís de reproducció.Qualsevol edició en la qual es reprodueixin fotografies del fons Duran podrà ser objectede revisió prèvia a l'edició, si així ho sol·licita el propi servei.De qualsevol edició en què s'utilitzin reproduccions de fotografies d'aquest fons sen'hauran de lliurar dos exemplars a aquest arxiu i un altre per a la Biblioteca Centralde Terrassa, prèviament a la comercialització de la publicació, per tal que s'incorporinal seu fons.Característiques físiques i requeriments tècnicsL'estat de conservació és actualment estable. El fons, des de la seva creació, es trobavaa la planta baixa de la casa de Carles Duran al c/Arquímedes, 72, sotmès a moltíssimahumitat. Els darrers anys, la condensació ha estat superior, atès que la casa ha romàstancada. Això ha provocat que hi hagi algunes capses i algunes fotografies i clixés ques'enganxin amb d'altres per aquestes condicions extremes. Actualment el fons es trobaa temperatura estable a l'Arxiu Administratiu, però en els contenidors que ja disposavaen origen.Es suggereix una actuació completa sobre les fotografies i clixés, és a dir, un canvi detotes les capses, la neteja de tots els clixés (sobretot els de vidre) amb líquids no nociusi la seva conservació dins de fundes de PH. El seu lloc de conservació final ha d'estara una temperatura constant durant tot l'any, ben preservat de la llum externa i ambunes constants d'humitat controlades. Aquesta tasca de conservació, així com el del'inventariació completa del fons i el de la seva possible difusió requerirà d'unpressupost específic i de personal especialitzat, atesa la delicadesa dels suports.Instruments de descripcióExisteix un llibre registre per a totes les capses numerades del "Archivo FotográficoCarlos Duran". La resta simplement té un títol en cada capsa indicant la temàtica delsclixés del seu interior.Existeix un llibret-opuscle amb la referència bibliogràfica següent: Duran Torrens,Carlos. Archivo fotográfico histórico artístico. Tarrasa 1939-1974. 1983, p.64. En ells'hi especifiquen les temàtiques dels rodets numerats sota el títol "EfeméridesTerrassenses, amb una breu explicació del contingut.L'inventari complet del fons està per fer, però la comptabilització realitzada fins ara potservir de primera aproximació al contingut del fons. Cal però una actuació completa.

32 L’ull de Carles DuranTarrasa Información, 27-09-1971: "Instantáneas".Tarrasa Información, 26-10-1971: "Exposición de material fotográfico", per JoanVancells.Tarrasa Información, 02-11-1971: "A la chita callando".Tarrasa Información, 25-04-1972: "Distinciones a varios tarrasenses".Tarrasa Información, 02-05-1972: "Medallas", per Fernando.Tarrasa Información, 20-05-1972: "El Museo Fotográfico Carlos Durán", per JoanVancells.Tarrasa Información, 27-05-1972: "La Casa Baumann".La Vanguardia Española, 04-06-1972: "Una de las mejores colecciones de materialfotográfico, olvidada por el Ayuntamiento", per Ramón María Wennberg.Diario de Terrassa, 18-07-1983: "Carlos Duran, maestro fotografo", per FrancescTorrella Niubó.Diario de Terrassa, 30-11-1983: "El Archivo Duran, la octava maravilla: Carlos Durán".Joan Ignasi Ortuño.Diari de Terrassa, 07-03-1984: "La colección fotográfica de Durán Torrens, patrimoniode la Generalitat".El Correo Catalán, 16-03-1984: "Catalunya tendrá el primer museo de fotografía apartir de la colección Durán-Torrens".La Vanguardia, 16-03-1984: "La colección Durán, a la Generalitat", p.43.El Periódico, 16-03-1984: "La colección Duran pasa a la Generalitat", p.22.Avui, 16-03-1984: "Cedida a la Generalitat la col·lecció Duran Torrens. Més de 1000peces dels anys 1810-1925".Diari de Terrassa, 04-10-1986: "Carles Duran halla en París un daguerrotipo de laTorre del Palau", p.3, per Jordi Estapé.Diari de Terrassa, 18-09-1990: "Son noticia: Carlos Duran."Diari de Terrassa, 28-03-2000: "Los hermanos Carlos y Mario Durán", p.13, perFrancesc Torrella Niubó.Diari de Terrassa, 22-06-2000: "Carles Duran, testimoni d'una època", per LourdesSarrión.Diari de Terrassa, 19-05-2001: "Carles Duran, la mirada de la ciudad", per Santi Palos.Diari de Terrassa, 09-10-2001: "Falleció Carles Duran, gran fotógrafo de la Terrassa dela postguerra", per Santi Palos.Diari de Terrassa, 03-07-2003: "El Sant Esperit albergará una colección de fotografíasde Duran", per Santi Palos.Diari de Terrassa, 22-04-2004: "La procesión del Santo Entierro, vista por CarlesDuran", p.25.Diari de Terrassa, 29-07-2004: "El fons de Carles Duran: la història de Terrassa enimatges", p.19, per Lourdes Sarrión.Llibres, catàlegs i articles editats (ordre cronològic):TORRELLA NIUBÓ, Francesc. Exposición de fotografías del Tesoro Artístico de laCiudad por Carlos Durán, 1954, p.1.

TORRELLA NIUBÓ, Francesc. Exposición de fotografías de la Setmana Santa deTarrasa y nuestra Basílica vista por Carlos Durán, 1960, p.1.LLUCH OLIVERES, Salvador. "Un toque de llamada y atención. A propósito delimportante fondo museístico de don Carlos Durán Torrens", [s.d.], 2p.DURAN TORRENS, Carlos. Archivo fotográfico histórico artístico. Tarrasa 1939-1974. 1983, 64 p.BENAUL, Josep Maria. "Dels Galí als Salvans. Cicles de formació de les grans empreses(1814-1913)", dins Hª Industrial de Terrassa, II, Ed. Lundwerg, p.17-32.GFNC. "Carles Duran", Circular Informativa, núm.373, gener 2002.SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. "El fons fotogràfic de Carles Duran i Torrens",Merlet - Butlletí informatiu del Museu de Terrassa, núm.22, primavera-estiu 2004.MUSEU DE TERRASSA. Art local. La col·lecció del Museu de Terrassa: 1936-1957,Terrassa: 2005, p.14, 28, 33, 45.ARXIU MUNICIPAL ADMINISTRATIU TERRASSA. "El fons fotogràfic Carles Duran iTorrens (1911-2001)", Arxius, 43, Generalitat de Catalunya, 2005, p.18-19.L’ull de Carles Duran 33

34 L’ull de Carles DuranÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓAutoria i dataTeresa Cardellach i Giménez; Joan Soler i Jiménez; Joaquim Verdaguer i Caballé,directora i tècnics de l'Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa.La darrera descripció s'ha realitzat en motiu de l'edició del present catàleg, i s'hafinalitzat el 26 de juny del 2007.FontsPer confeccionar la Història del Productor s'ha emprat gran part de la bibliografia quepresentem en l'element Bibliografia. Alguns aspectes, però, s'han recuperat de lesconverses mantingudes amb Santiago Ventalló, advocat del fotògraf, i amb els fotògrafsManel Coll i Cristóbal Castro. S'han utilitzat els llibres d'actes del ple de l'Ajuntamentde Terrassa per a precisar algunes dates concretes. La majoria de fonts se citenpertinentment a l'interior de la Història del Productor.Regles o convencionsNorma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) 2007. Barcelona: Generalitatde Catalunya. Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya.

L’ull de Carles Duran 35’La noticiaUn presumpte daguerreotip de la Torre del PalauL'any 1986 sortí a la llum la troballa feta pel propi Carles Duran d'un presumptedaguerreotip amb la imatge de la Torre del Palau de Terrassa. 28 Es tractava d'una imatgede 7'5 cm de longitud x 5 d'amplada posada a l'inrevés en un estoig forlat amb vellutgranatós. Duran va aventurar que la datació més aproximada seria la de mitjans delsegle XIX, de manera que s'estava presentant en societat la fotografia més antiga sobrela nostra ciutat coneguda fins el moment.Explicà el fotògraf que el va trobar passejant pel Mercat de les Puces, a París. Eldaguerreotip és un procediment tècnic que precedí al fotogràfic inventat per LouisDaguérre l'any 1839. Consistia en l'obtenció de la imatge a partir d'una capa sensiblede nitrat de plata extesa al damunt d'una base de coure. A partir d'una exposició a lacàmara, el positiu es plasma en el mercuri. Finalment la imatge es fixa summergint laplaca en una sol·lució de clorur sòdic i tiosulfat sòdic dil·luït. El procediment genera unoriginal únic, en positiu, sense la possibilitat de desenvolupar-ne còpies. Es tractava,doncs, d'una veritable raresa, amb un altíssim valor si en realitat era el que Duran voliaque fos. El procediment del daguerreotip acabà quedant obsolet a partir de 1850, ambl'extensió de l'ús dels colodions humits sobre placa de vidre, que permetia la finesa dela imatge captada del daguerreotips i la possibilitat de realitzar còpies, com era el casdels calotips. En definitiva, a partir d'aquelles dates i fins a la dècada de 1870, elprocediment va caure en desús completament.Carles Duran no va mostrar gairebé mai el daguerreotip que deia haver descobert. Tantsols va facilitar algunes fotografies, fetes per ell mateix, al Diari de Terrassa a fi i efecteque sortissin acompanyant el reportatge.Amb la donació del fons del fotògraf s'ha recuperat el presumpte daguerreotip. Laprimera incògnita quedava resolta: existia el daguerreotip. Però a continuació esgenerava una segon incògnita: efectivament la imatge reflectida és la de la Torre delPalau, però porta els merlets que féu construir l'arquitecte Lluís Muncunill en unmoment indeterminat entre 1885 i 1891! De manera que si efectivament es tractavad'un daguerreotip, que de per sí era excepcional, es tractaria d'un daguerreotip molttardà. Aquesta dada cronològica fou la que ens va posar en alerta.Una de les claus per determinar la seva autenticitat seria la seva precisió tècnica. Totsels experts consultats fins el moment, Andreu Garcia del Centre de la Imatge iTecnologia Multimèdia, Pep Parer, de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, iÀngel Fuentes de Cía, de Conservación y Acceso a Archivos Patrimoniales, hancoincidit en què malgrat semblar un daguerreotip, hi ha un element que no quadra.28 Llegiu l'article complet a Diari de Terrassa, 04-10-1986: "Carles Duran halla en París un daguerrotipode la Torre del Palau", p.3, per Jordi Estapé.

36 L’ull de Carles DuranHabitualment les imatges captades amb aquest procediment es veuen, en funció del'angle d'observació, en positiu o en negatiu. En canvi del daguerretip d'en Duran tantsols es veu en positiu. Això ha fet pensar a tots els experts que es tracta d'undaguerreotip, sí, però maldestre.Una altre element determinant ha estat la troballa entre els documents personals d'enDuran de diferents anotacions fetes per ell mateix on relatava el desenvolupamentd'aquest procediment. El fotògraf no s'amagà mai de la seva dèria per recuperar lamanera de treballar de la pre-fotografia. En un article periodístic del 6 de novembre de1969 dedicat a Carles Duran destacava que "su estudio y atención le han llevado aconseguir la obtención de daguerrotipos como los de aquella época, por procedimientoaplicado por él, partiendo de los escasos datos que sobre la materia existen." 29Hi ha anotacions inequívoques datades l'any 1970 com per exemple la següent:"Domingo, 15 de marzo 1970. He podido comprobar en los 2 daguerrotipos que realisé. El 1ºlo ise en el terrado a las 12 ½ con sol, la placa la expuse en los vapores (…). Seguidamenteise otra placa, per a las 3 tarde, cuando ya se marchaba el sol, el baño de yodo lo di pero teníaun color oro más igualado sin llegar el cielo violeta (…). Estas placas están tratadas como ellibro de Daguerre y las placas ya habían sido usadas. (…) Las pruebas que hise, otro día lasharé. No estoy seguro del resultado cuando me acuerdo del primer ensayo que ise con laprimera figura que me quedó mejor y sólo di 3 minutos de pose, y creo que si hubiera dadomenos mercurio hubiera quedado bastante bien, pero hay que contar que fue echa en veranocon la prueba que hise ahora creo que pude ver vastante claro sus defectos."No sembla clar si Carles Duran va tenir mai clar el procediment per confeccionardaguerreotips, però sí que s'esmerçà durant molts anys en la seva obtenció. En realitat,i després d'analitzar la seva documentació i les opinions dels especialistes, tenim lasensació que el daguerreotip de la Torre del Palau sí és un daguerreotip, maldestre iFotografia del daguerreotip amb la imatge de la Torre del Palau fet per Carles Duran. Carles Duran. AMAT.Reg. 58953.29 La Vanguardia, 6 de novembre de 1969: "Tarrasa: Una excepcional colección de material fotográfico,"per Ramón María Wennberg.

L’ull de Carles Duran 37poc reexit, però daguerreotip, i que en cap cas podem afirmar que es tracti d'un fals,perquè en realitat prova de seguir la tècnica. Ara bé, sí és falsa totalment la sevaatribució a un fotògraf terrassenc de finals del segle XIX, sí és falsa la seva cronologiade mitjans de segle XIX i és totalment inventada la història sobre els seus orígens i lesseves virtuts com a document cabdal per la història de la fotografia a Terrassa i com aoriginal fotogràfic més antic de la nostra ciutat. La seva posada en escena, doncs, vaser un enredada del propi Carles Duran, demostrant la seva faiçó més estrafolària.La veritat és que el fotògraf va destinar part de la seva vida a la recerca del procedimentperdut de la daguerreotípia. O almenys a la recerca del seu propi mètode. Lesanotacions certament comencen l'any 1970, però n'hem trobat fins l'any 1992. Elrevolt ciutadà que suposà la presumpta troballa del daguerreotip de la Torre del Palaureimpulsà la seva afició. Una de les notes més distretes és la que realitza el 16 desetembre de 1989: 30"A las 11 de la mañana con sol, hise lo siguiente: yodo unos 15 minutos; impreción 15 minutos,diafracma a 8. Cuando estava calentando el mercurio ya bastante calentado se me rompió elfogón, y como la caja que está el mercurio estaba caliente, dejé el daguerrotipo colocado másde media hora, y me salió perfecto. Si no llego a romper el fogón con poco tiempo hubieraquedado perfecto, pero con mis iluciones lo salvé."Les notes semblen indicar que amb posterioritat a 1986 encara reexí a confeccionardaguerreotips, però en el material que arribà a l'arxiu tant sols hem pogut trobarplaques preparades per a la seva exposició, i algunes amb alguna ombra d'imatge quepresumeixen el seu èxit. Convindria un estudi aprofundit de la dèria d'en Duran, atèsque és, això sí, l'exemple d'un intent per a reconstruir un procés de prefotografia centcinquanta anys després de la seva invenció, i cent trenta després de la sevadesaparició.30 Vegeu aquesta nota i d'altres a la caixa "Daguerreotip" del fons Duran.

38 L’ull de Carles Duran

PostguerraL’ull de Carles Duran 39

40 L’ull de Carles DuranBanda de cornetas y tambores. Desfile de fuerzas vivas. 25-01-1942.Reg. 48646. Fons Carles Duran.

L’ull de Carles Duran 41Membres del consistori al balcó de l'Ajuntament durant la Festa de la Liberación. 25-01-1942.Reg. 57084. Fons Carles Duran.

42 L’ull de Carles DuranFiesta del Libro. Finals d'abril de 1940.Reg. 46562. Fons Carles Duran.

Commemoració del 2 de Maig davant l'Obelisc. 02-05-1940.Reg. 46588. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 43

44 L’ull de Carles DuranDiscurs a l'obelisc pels caiguts a l'Avenida del Caudillo.Reg. 46574. Fons Carles Duran.

Demostració de les activitats del Frente de Juventudes al Camp del Terrassa.Reg. 57004. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 45

46 L’ull de Carles DuranCampament del Frente de Juventudes de Terrassa a Sant Feliu del Llobregat.Reg. 48040. Fons Carles Duran.

Desfilada del Frente de Juventudes a l'Arrabal de José Antonio.Reg. 57273. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 47

48 L’ull de Carles DuranFinal de la desfilada falangista al capdamunt del Carrer Fontvella, cap a la caserna del Carrer Sant Pau.Reg. 57277. Fons Carles Duran.

Parada del Frente de Juventudes a la Plaza de España.Reg. 57270. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 49

50 L’ull de Carles DuranDesfilada de Flechas Femeninas al seu pas pel Cinema Rambla.Reg. 57265. Fons Carles Duran.

L’ull de Carles Duran 51Col·locació de la primera pedra del Monumento de los Caidos, presideix l'acte el Tinent General Orgaz.28-01-1940.Reg. 44777. Fons Carles Duran.

52 L’ull de Carles DuranDesfilada en motiu de la col·locació de la primera pedra del Monumento de los Caidos. 28-01-1940.Reg. 44795. Fons Carles Duran.

Acte d'homenaje a don Alfonso Sala. 30-01-1941.Reg. 29911. Fons Municipal.L’ull de Carles Duran 53

54 L’ull de Carles DuranPartit internacional de hoquei femení entre un grup de les Bund Deutscher Mädel(Joventuts Hitlerianes) i la Falange Femenina Española. 07-06-1942.Reg. 34215. Col·lecció Ragon.

L’ull de Carles Duran 55Visita d'una delegació de la Bund Deutscher Mädel i de Pilar Primo de Rivera a l'Ajuntamentde Terrassa. 07-06-1942.Reg. 22465. Fons Municipal.

56 L’ull de Carles DuranProlegòmens del partit d'hoquei entre alemanyes i espanyoles. 07-06-1942.Reg. 50906. Fons Carles Duran.

El públic del partit d'hoquei femení escolta de forma solemne els himnes. 07-06-1942.Reg. 50907. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 57

58 L’ull de Carles DuranEspectadors de diverses generacions contemplant el partit d'hoquei femení. 07-06-1942.Reg. 50893. Fons Carles Duran.

Joves del Frente de Juventudes mantegen un company. [s.d.]Reg. 50931. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 59

60 L’ull de Carles DuranInauguració del Monumento de los Caídos. 24-01-1944.Reg. 57765. Fons Carles Duran.

L’ull de Carles Duran 61Benedicció del Monumento de los Caídos, amb les autoritats saludant a la manera feixista. 24-01-1944.Reg. 57769. Fons Carles Duran.

62 L’ull de Carles DuranJoves del Frente de Joventudes davant del Monumento de los Caídos el dia de la seva inauguració.24-01-1944.Reg. 55839. Fons Carles Duran.

L’ull de Carles Duran 63Processó de clausura del 1er Congrés Eucarístic Diocesà celebrat a Terrassa. 08-06-1944.Reg. 58502. Fons Carles Duran.

64 L’ull de Carles DuranTrasllat del fèretre d'Alfons Sala a través del Pont del Passeig. 12-04-1945.Reg. 57334. Fons Carles Duran.

L’ull de Carles Duran 65Les forces vives de la ciutat acompanyen el fèretre d'Alfons Sala cap el Cementiri Vell. 12-04-1945.Reg: 57332. Fons Carles Duran

66 L’ull de Carles DuranCelebració de la festivitat de Sant Pau, patró del Gremi Llaner, i benedicció del nou estandart.25-01-1942.Fons Carles Duran.

L’ull de Carles Duran 67Construcció de l'edifici Font Batallé al carrer Major. Presideixen tres símbols per una sola ideologia.1940-1941.Reg. 59764. Fons Carles Duran.

68 L’ull de Carles DuranModa íntima. [s.d.]Reg. 73356. Fons Carles Duran.

Colla d'amics a l'aqueducte de Can Bonvilar. [s.d.]Reg. 59168. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 69

70 L’ull de Carles DuranFesta dels Tres Tombs. [s.d.]Reg. 59105. Fons Carles Duran.

Nenes als jardins del gran Casino. [s.d.]Reg. 59225. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 71

72 L’ull de Carles DuranJoves, vestides de festa, dins d'una casa senyorial. [s.d.]Reg.73355. Fons Carles Duran.

Tarrasa. Anys 50L’ull de Carles Duran 73

74 L’ull de Carles DuranPartit d'hoquei patins entre les seleccions d'España i Catalunya. 26-01-1949.Reg. 69273. Fons Carles Duran.

España derrota a Catalunya el dia en què s'inaugura la nova pista d'hoquei patinsdel Club Deportivo Armonía Egara. Resultat 7 a 5. 26-01-1949.Reg. 69272. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 75

76 L’ull de Carles DuranCampionats de natació a la Piscina vella del Club Natació Terrassa. 17-07-1948.Reg. 48079. Fons Carles Duran.

L’ull de Carles Duran 77Tribuna de luxe per celebrar el XVè centenari de la fundació del Bisbat d'Ègara. 30-04-1950.Reg. 57248. Fons Carles Duran.

78 L’ull de Carles DuranAssistents als actes de commemoració del XVè centenari de la fundació del Bisbat d'Ègara. 30-04-1950.Reg. 57256. Fons Carles Duran.

L’ull de Carles Duran 79Solemnitat durant els actes de celebració del XVè centenari del Bisbat d'Ègara. 30-04-1950.Reg. 57240. Fons Carles Duran.

80 L’ull de Carles DuranVapors de santedat durant els actes de celebració del XVè centenari del Bisbat d'Ègara. 30-04-1950.Reg. 57241. Fons Carles Duran.

L’ull de Carles Duran 81Compunció durant la inauguració del monument a Alfons Sala, comte d'Egara, a la Plaza de España.30-04-1950.Reg. 58264. Fons Municipal.

82 L’ull de Carles DuranEspectació per la inauguració del monument a Alfons Sala, comte d'Egara, a la Plaza de España.30-04-1950.Reg. 69292. Fons Carles Duran.

Pairalisme durant la commemoració del centenari de l'arribada delferrocarril a Terrassa. 30-06-1956.Reg. 58614. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 83

84 L’ull de Carles DuranArribada d'un tren d'època durant la commemoració del centenari de la seva arribada a Terrassa.30-06-1956.Reg. 58617. Fons Carles Duran.

L’ull de Carles Duran 85Modes contrastades per la celebració de l'arribada del tren a Terrassa l'any 1856. 30-06-1956.Reg. 58625. Fons Carles Duran.

86 L’ull de Carles DuranInauguració d'una nova pista de ball al Gran Casino. [s.d.]Reg. 59566. Fons Carles Duran.

Alumnes de l'Escola Pia. [s.d.]Reg. 59480. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 87

88 L’ull de Carles DuranEl pare Miquel Portolés amb alumnes de Can Colapi. [s.d.]Reg. 59498. Fons Carles Duran.

Becerrada a la Plaza del General Primo de Rivera. [s.d.]Reg. 57153. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 89

90 L’ull de Carles DuranEl brau envesteix. [s.d.]Reg. 57200. Fons Carles Duran.

Corrida de Toros organitzada pel Sindicat d'Estudiants Universitaris (SEU). [s.d.]Reg. 57187. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 91

92 L’ull de Carles DuranCapità Manaia al Paseo del Conde de Egara. [s.d.]Reg. 58599. Fons Carles Duran.

Armats per Setmana Santa. [s.d.]Reg. 58580. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 93

94 L’ull de Carles DuranProcessó de Corpus al carrer Blasco de Garay [s.d.]Reg. 58562. Fons Carles Duran.

Equilibrisme a la Carretera de Martorell. [s.d.]Reg. 59185. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 95

96 L’ull de Carles DuranEntrada a Terrassa per la Carretera de Martorell. [s.d.]Reg. 59201. Fons Carles Duran.

Taller del marbrista Ros a la Carretera de Montcada. [s.d.]Reg. 56477. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 97

98 L’ull de Carles DuranPersianas Santaularia, a punt per repartir. [s.d.]Reg. 42720. Fons Carles Duran.

DesarrollismoL’ull de Carles Duran 99

100 L’ull de Carles DuranVisita d'una delegació estrangera a l'empresa terrassenca Aymerich i Amat. [s.d.]Reg. 73354 Fons Carles Duran.

Infants del barri de Sant Llorenç després de la rierada del setembrede 1962. [Finals setembre 1962]Reg. 58695. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 101

102 L’ull de Carles DuranEstralls al barri d'Ègara. [26-09-1962]Reg. 22530. Fons Carles Duran.

Pont provisional sobre la riera del Palau a Can Boada. [Finals de 1962]Reg. 58667. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 103

104 L’ull de Carles DuranCases d'autoconstrucció al Poble Nou. [s.d.]Reg. 57621. Fons Carles Duran.

Recuperació d'un cadàver després de la rierada. [26-09-1962]Reg. 69290. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 105

106 L’ull de Carles DuranHabitatges destruïts per la rierada. [Octubre de 1962]Reg. 58658. Fons Carles Duran.

Colmado al Poble Nou. [s.d.]Reg. 57629. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 107

108 L’ull de Carles DuranEfectes de la rierada a un magatzem tèxtil. [26-09-1962]Reg. 58686. Fons Carles Duran.

Evacuació de damnificats la nit de la rierada [25-09-1962]Reg. 58723. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 109

110 L’ull de Carles DuranEquip d'assistència als damnificats la nit de la rierada [25-09-1962]Reg. 58725. Fons Carles Duran.

Enterrament de les víctimes. [27-09-1962]Reg. 58789. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 111

112 L’ull de Carles DuranEfectes de la rierada al Barri de Sant Llorenç. [27-09-1962]Reg. 58262. Fons Municipal.

El Generalísimo al balcó de l'Ajuntament. [02-10-1962]Reg. 57651. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 113

114 L’ull de Carles DuranNevada al Paseo Conde de Egara. [26-12-1962]Reg. 69291. Fons Carles Duran.

Una vista alegre des de Vista Alegre. [26-12-1962]Reg. 69287. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 115

116 L’ull de Carles Duran"Obertura de pistes" a Vista Alegre. [26-12-1962]Reg. 58808. Fons Carles Duran.

Aprofitant la nevada a Vista Alegre. [26-12-1962]Reg. 57604. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 117

118 L’ull de Carles DuranSol·lucions d'urgència al carrer de Volta. [26-12-1962]Reg. 58816. Fons Carles Duran.

Visita de Francisco Franco a la fàbrica Aymerich i Amat. [18-06-1963]Reg. 57658. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 119

120 L’ull de Carles DuranNova al·locució de Franco al poble de Terrassa des del balcó de l'Ajuntament. [18-06-1963]Reg. 57671. Fons Carles Duran.

Treballs d'urbanització de l'Avenida del Caudillo. [s.d.]Reg. 29934. Fons Municipal.L’ull de Carles Duran 121

122 L’ull de Carles DuranUrbanització de la part nord de l'Avenida del Caudillo. [s.d.]Reg. 69288. Fons Carles Duran.

Treballadors de Construcciones Quera. [s.d.]Reg. 59712. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 123

124 L’ull de Carles DuranMillora de l'electrificació. [s.d.]Reg. 59625. Fons Carles Duran.

Inauguració de la Tipografia Martí. [1963]Reg. 59751. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 125

126 L’ull de Carles DuranPlaza del maestro Granados. [1963]Reg. 23181. Fons Carles Duran.

Doblador de l'empresa "Hijo de F. Junyent" [s.d.]Reg. 56683. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 127

128 L’ull de Carles DuranMoments previs d'una processó de Setmana Santa. [s.d.]Reg. 58594. Fons Carles Duran.

Dona triant llana. [s.d.]Reg. 69283. Fons Carles Duran.L’ull de Carles Duran 129

130 L’ull de Carles DuranGrup musical. [s.d.]Reg. 73357 Fons Carles Duran.

Telers mecànics. [s.d.]Reg. 12185. Fons Municipal.L’ull de Carles Duran 131

132 L’ull de Carles Duran

L’ull de Carles Duran 133

134 L’ull de Carles DuranTarrasa 1939-1968. L’ull de Carles DuranCol·lecció Joan Arnella, núm. 2Joan Arnella (1570-1639). Essent prevere de la comunitat del Sant Esperiti rector de Sant Pere, també exercí el càrrec d'arxiver i de notari a partirde 1610. La seva obra "Llibre d'antiguitats i ordinacions de lacomunitat" té l'honor de ser la primera contribució a lahistòria de Terrassa redactadaper un terrassenc.

L’ull de Carles Duran 135

136 L’ull de Carles Duran