34 L’ull <strong>de</strong> Carles DuranÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓAutoria i dataTeresa Car<strong>de</strong>llach i Giménez; <strong>Joan</strong> Soler i Jiménez; Joaquim Verdaguer i Caballé,directora i tècnics <strong>de</strong> l'<strong>Arxiu</strong> <strong>Municipal</strong> Administratiu <strong>de</strong> <strong>Terrassa</strong>.La darrera <strong>de</strong>scripció s'ha realitzat en motiu <strong>de</strong> l'edició <strong>de</strong>l present catàleg, i s'hafinalitzat el 26 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong>l 2007.FontsPer confeccionar la Història <strong>de</strong>l Productor s'ha emprat gran part <strong>de</strong> la bibliografia quepresentem en l'element Bibliografia. Alguns aspectes, però, s'han recuperat <strong>de</strong> lesconverses mantingu<strong>de</strong>s amb Santiago Ventalló, advocat <strong>de</strong>l fotògraf, i amb els fotògrafsManel Coll i Cristóbal Castro. S'han utilitzat els llibres d'actes <strong>de</strong>l ple <strong>de</strong> l'Ajuntament<strong>de</strong> <strong>Terrassa</strong> per a precisar algunes dates concretes. La majoria <strong>de</strong> fonts se citenpertinentment a l'interior <strong>de</strong> la Història <strong>de</strong>l Productor.Regles o convencionsNorma <strong>de</strong> Descripció Arxivística <strong>de</strong> Catalunya (NODAC) 2007. Barcelona: Generalitat<strong>de</strong> Catalunya. Subdirecció General d’<strong>Arxiu</strong>s i Associació d’Arxivers <strong>de</strong> Catalunya.
L’ull <strong>de</strong> Carles Duran 35’La noticiaUn presumpte daguerreotip <strong>de</strong> la Torre <strong>de</strong>l PalauL'any 1986 sortí a la llum la troballa feta pel propi Carles Duran d'un presumptedaguerreotip amb la imatge <strong>de</strong> la Torre <strong>de</strong>l Palau <strong>de</strong> <strong>Terrassa</strong>. 28 Es tractava d'una imatge<strong>de</strong> 7'5 cm <strong>de</strong> longitud x 5 d'amplada posada a l'inrevés en un estoig forlat amb vellutgranatós. Duran va aventurar que la datació més aproximada seria la <strong>de</strong> mitjans <strong>de</strong>lsegle XIX, <strong>de</strong> manera que s'estava presentant en societat la fotografia més antiga sobrela nostra ciutat coneguda fins el moment.Explicà el fotògraf que el va trobar passejant pel Mercat <strong>de</strong> les Puces, a París. Eldaguerreotip és un procediment tècnic que precedí al fotogràfic inventat per LouisDaguérre l'any 1839. Consistia en l'obtenció <strong>de</strong> la imatge a partir d'una capa sensible<strong>de</strong> nitrat <strong>de</strong> plata extesa al damunt d'una base <strong>de</strong> coure. A partir d'una exposició a lacàmara, el positiu es plasma en el mercuri. Finalment la imatge es fixa summergint laplaca en una sol·lució <strong>de</strong> clorur sòdic i tiosulfat sòdic dil·luït. El procediment genera unoriginal únic, en positiu, sense la possibilitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar-ne còpies. Es tractava,doncs, d'una veritable raresa, amb un altíssim valor si en realitat era el que Duran voliaque fos. El procediment <strong>de</strong>l daguerreotip acabà quedant obsolet a partir <strong>de</strong> 1850, ambl'extensió <strong>de</strong> l'ús <strong>de</strong>ls colodions humits sobre placa <strong>de</strong> vidre, que permetia la finesa <strong>de</strong>la imatge captada <strong>de</strong>l daguerreotips i la possibilitat <strong>de</strong> realitzar còpies, com era el cas<strong>de</strong>ls calotips. En <strong>de</strong>finitiva, a partir d'aquelles dates i fins a la dècada <strong>de</strong> 1870, elprocediment va caure en <strong>de</strong>sús completament.Carles Duran no va mostrar gairebé mai el daguerreotip que <strong>de</strong>ia haver <strong>de</strong>scobert. Tantsols va facilitar algunes fotografies, fetes per ell mateix, al Diari <strong>de</strong> <strong>Terrassa</strong> a fi i efecteque sortissin acompanyant el reportatge.Amb la donació <strong>de</strong>l fons <strong>de</strong>l fotògraf s'ha recuperat el presumpte daguerreotip. Laprimera incògnita quedava resolta: existia el daguerreotip. Però a continuació esgenerava una segon incògnita: efectivament la imatge reflectida és la <strong>de</strong> la Torre <strong>de</strong>lPalau, però porta els merlets que féu construir l'arquitecte Lluís Muncunill en unmoment in<strong>de</strong>terminat entre 1885 i 1891! De manera que si efectivament es tractavad'un daguerreotip, que <strong>de</strong> per sí era excepcional, es tractaria d'un daguerreotip molttardà. Aquesta dada cronològica fou la que ens va posar en alerta.Una <strong>de</strong> les claus per <strong>de</strong>terminar la seva autenticitat seria la seva precisió tècnica. Totsels experts consultats fins el moment, Andreu Garcia <strong>de</strong>l Centre <strong>de</strong> la Imatge iTecnologia Multimèdia, Pep Parer, <strong>de</strong> l'Institut d'Estudis Fotogràfics <strong>de</strong> Catalunya, iÀngel Fuentes <strong>de</strong> Cía, <strong>de</strong> Conservación y Acceso a Archivos Patrimoniales, hancoincidit en què malgrat semblar un daguerreotip, hi ha un element que no quadra.28 Llegiu l'article complet a Diari <strong>de</strong> <strong>Terrassa</strong>, 04-10-1986: "Carles Duran halla en París un daguerrotipo<strong>de</strong> la Torre <strong>de</strong>l Palau", p.3, per Jordi Estapé.