19/10/2012 - Ajuntament de Valls

Sessió núm.: 11/2012
Secretaria
Plaça del Blat, 1
43800 Valls
T. 977 636 002
F. 977 601 097
secretaria@valls.cat
www.valls.cat
A la Ciutat de Valls, essent les 12 hores del dia 19 d'octubre de 2012, es reuneix a la
Casa Consistorial el Plenari de l’Ajuntament a l’objecte de celebrar en primera
convocatòria, la sessió ordinària convocada a l’efecte. Presideix l’alcalde Sr. Albert
Batet Canadell i assisteixen els senyors Martí Barberà Montserrat, Jordi Garcia
Ventura, Judit Fàbregas Gaya, Joan Carles Solé Estil·les, Assumpció Casañas Pareta,
Eduard González Ribas, Maria Dolors Farré Cuadras, Manel Odina Roig, Albert
Bigorra Sugrañes, Bàrbara Flores Vera, Enric Garcia Carmona, Jaume Tous Rubio,
Manel Ordoño Ferré, Gerard Nogués Balsells, Jordi Escoda Cusidó, Lurdes Quintero
Gallego, Francesc Caballero Ristol i Jordi Cartanyà Benet.
Excusen l'assistència les Sres. Carme Mansilla Cabré i Rosa M. Ibarra Ollé.
Estan assistits pel secretari en funcions Sr. Jerónimo Rivas Gómez i per l'interventor
accidental Sr. Josep Simó Cavallé.
Es procedeix a la transcripció literal íntegra de l’acta de la sessió, segons acord
adoptat pel Ple de l’Ajuntament en la seva sessió de 2 de novembre de 2004.
SR. ALCALDE.- Anem a donar inici al Ple d'avui, excusem l'assistència de la Sra.
Rosa M. Ibarra que per motius personals no pot ser-hi, i de la Sra. Carme Mansilla que
està en l'acte de celebració de les esquadres o dels bombers o hi ha un acte. Excusen
l'assistència.
Molt bé. Anem a donar inici al Ple d'avui.
Primer.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior.
SR. ALCALDE.- El 1r. punt és aprovació de les actes de les sessions anteriors,
l'ordinària del dia 21 de setembre. S'aprova? Sí?
I l'extraordinària del dia 11 d'octubre també s'aprova? Sí?
Doncs queden aprovades.
Oberta la sessió per la presidència, llegits els esborranys de les actes de la sessions
anteriors, corresponents a l'ordinària del dia 21 de setembre i a l'extraordinària del dia
11 d'octubre, son aprovats.
Segon.- Donar compte de resolucions
SR. ALCALDE.- El 2n. punt és donar compte de les següents resolucions.

El Plenari es dóna per assabentat de les següents resolucions:
− De l'alcaldia de la núm. 231/12 a la núm. 254/12
− De la Junta de Govern Local de la sessió de 12 de setembre a la de 2
d'octubre.
− De les Regidories delegades:
1.- Urbanisme, Habitatge i Sostenibilitat, de la núm. 366/12 a la núm. 407/12
2.- Acció Territorial, Habitatge i Barri Antic, de la núm. 1/12 a la núm. 9/12
3.- Barri Antic i Actuacions Públiques, de la núm. 65/12 a la núm. 74/12
4.- Via Pública i Barris de la núm. 484/12 a la núm. 578/12
5.- Hisenda i Finances de la núm. 270/12 a la núm. 287/12
6.- Governació de la núm. 120/12 a la núm. 123/12.
ÀREA DE SERVEIS INTERNS
Hisenda i Finances
Tercer.- Aprovació del compte general de l'exercici 2011.
SR. ALCALDE.- Àrea de Serveis Interns, Hisenda i Finances, 3r. punt de l'ordre del
dia, aprovació del compte general de l'exercici 2011.
Té la paraula la Sra. Assumpció Casañas.
SRA. CASAÑAS.- Gràcies, Sr. alcalde. Tal com es va explicar a la comissió
informativa del passat 15 d'octubre portem a aprovació els comptes anuals del 2011,
en el que es van tancar amb unes dades que podríem considerar molt favorables si
tenim en compte la situació econòmica actual i les tensions que estem patint tots els
ajuntaments.
Les dades més rellevants d'aquest anàlisi posen de manifest la gestió realitzada tant
en els aspectes econòmics com financers, així com patrimonial i pressupostari. S'ha
tancat, doncs, amb un romanent de tresoreria positiu de 191.752,08 €, amb un rati
legal del deute viu del 75,59%, un rati d'estalvi net del 5,65, un fons de maniobra o
capital circulant positiu d'1.066.693,03 € i un dèficit de tresoreria d'1.539.632,62 €.
Faré una mica d'explicació de totes aquestes dades que he donat. Aquest romanent
de tresoreria positiu ens va permetre passar 128.000 € a cobrir part del dèficit
acumulat de l'Escola de Música.
En quant al rati d'endeutament tancat a l'exercici 2011 del 75,59% posa de manifest
l'acurada gestió en les finances municipals i l'adequada trajectòria a la baixa que ha
tingut aquest rati en els últims anys, aconseguint una reducció progressiva any rere
any arribant al llindar del 75% que és en l'actualitat i amb caràcter excepcional el
màxim rati legal permès per accedir al crèdit per inversions. Per tant, aquest rati ens
deixa un escenari més que favorable que ens permetrà en un futur proper i en el
moment que la situació i les normes ens permetin, poder tenir accés al crèdit per
possibles i futures inversions.
2

El rati de l'estalvi net del 5,65% ens permet l'estabilitat pressupostària i la sostenibilitat
financera. El fons de maniobra positiu ens permet desenvolupar amb normalitat les
operacions de naturalesa corrents.
El dèficit de tresoreria posa de manifest les tensions que estem patint pel retard en el
cobrament de les transferències i l'incomprensible ofec que el govern central fa vers la
Generalitat de Catalunya, obligant a aquesta a no poder fer front als seus obligats
pagaments.
Vist l'informe d'Intervenció i d'acord amb els articles i decrets de la llei reguladora de
les hisendes locals, es proposa en aquest Ple l'aprovació definitiva dels comptes
anuals corresponents a l'exercici 2011 de l'entitat local, dels organismes autònoms i de
les societats mercantils, integrats pels documents comptables següents: el balanç de
situació, el compte de resultats, la liquidació del pressupost i la memòria de la pròpia
entitat, organismes i societats mercantils.
SR. ALCALDE.- Moltes gràcies. Hi ha alguna intervenció més en aquest punt? Sí? Sr.
Escoda, per part de la CUP.
SR. ESCODA.- Bon dia. Nosaltres no farem una llarga intervenció, entenem que és la
part final d'un procés d'aprovació dels comptes anuals de l'exercici 2011 i que el debat
ja el vam fer quan es va fer dació de compte al Ple de març. Però nosaltres volíem
mostrar una vegada més el nostre qüestionament amb el nostre posicionament en
contra a tot aquest tipus de polítiques que es porten a terme i l'Ajuntament no deixa de
ser res més que un lloc més de l'administració en què es porten a terme unes
polítiques neoliberals, en el qual nosaltres, la CUP, no hi estem d'acord. Eines com el
dèficit zero, l'equilibri pressupostari, les polítiques d'austeritat que estan portant més i
més i més crisi, no gastar més del que gastàvem, nosaltres no podem estar d'acord
amb aquest tipus de polítiques que ens està portant una crisi social molt, molt, molt
bèstia.
Pel que fa a l'Ajuntament de Valls, aquí no tenim un endeutament, com bé ha dit la
regidora, no tenim un endeutament gran, per tant tampoc entenem que hi hagi d'haver
romanents de tresoreria positiu i en aquest sentit en el Ple de març ja vam expressar
que tampoc enteníem, en l'apartat de la liquidació, que hi hagués moltes partides de
despesa social que no s'haguessin executat quan entenem que el drama social que es
viu a la ciutat, com a totes les ciutats del nostre país, doncs, és creixent i que, per tant,
necessita de la intervenció més que mai de l'administració per frenar l'exclusió social
que cada vegada augmenta dia a dia.
Després també hi havia un altre tema, que era el tema de la comptabilització de les
factures d'anys anteriors que després fem reconeixements extrajudicials de crèdit
perquè no entren en l'any i que nosaltres això sempre ho hem qüestionat, no és
d'aquesta vegada, sinó que no ho acabem d'entendre com a vegades apareixen unes
factures que no d'això i, per tant, en síntesi, amb aquests arguments que expressàvem
com ja he dit abans en el Ple de març, nosaltres no ens podem fer coresponsables
d'uns números d'aquests tipus perquè en el fons hi ha un model darrere que nosaltres
no compartim i el model aquest d'estalvi per estalvi ensorrant cada dia més les
3

economies familiars, doncs, no el podem compartir de cap manera. Per tant, el nostre
vot serà negatiu.
Gràcies.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més? No? Passaríem, per tant, a votació,
entenc? Sí? Sr. secretari?
Sotmès el dictamen a votació s'aprova per 16 vots a favor dels regidors dels grups
municipals de CiU, PSC, PP i ERC i 3 vots en contra dels regidors del grup municipal
de la CUP, adoptant-se el següent acord:
ANTECEDENTS
Finalitzat l’exercici pressupostari de 2011, cal elaborar el compte general de l’entitat
local, dels organismes autònoms i de les societats mercantils de capital íntegrament
local.
El compte general ha de posar de manifest la gestió realitzada en els aspectes
econòmic, financer, patrimonial i pressupostari, i ha de contenir el conjunt de
documentació bàsica, complementària i annexos.
Vist l’informe de l’interventor relatiu al compte general de la corporació i dels seus
organismes autònoms i societats mercantils de capital íntegre municipal, i l'informe de
fiscalització posterior corresponents a l’exercici de 2011.
Els estats i comptes anuals de l’exercici pressupostari 2011 s’han sotmès a l’informe
de la Comissió Especial de Comptes, la qual n’ha emès un dictamen favorable en data
17 de setembre de 2012. Exposat el compte general al públic en el Butlletí Oficial de la
Província núm. 219, de data 20 de setembre de 2012, pel període reglamentari, no s’hi
han formulat reclamacions, al·legacions ni observacions.
FONAMENTS DE DRET
D’acord amb els articles 208 a 212 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel
qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, la Instrucció de
comptabilitat per a l’Administració Local i altres disposicions concordants en relació
amb la tramitació i el contingut, el Ple adopta els següents ACORDS:
PRIMER. Aprovar definitivament els comptes anuals corresponents a l’exercici 2011,
integrats pels següents documents comptables: Balanç de situació, compte de
resultats, liquidació del pressupost i Memòria de la pròpia entitat, organismes i
societats mercantils de capital íntegrament municipal, d'acord amb el següent resum
Ens Balanç de situació Romanent de
tresoreria per a
Resultat
pressupostari
Compte de
resultat
4

despeses
generals
ajustat
econòmic
patrimonial
Ajuntament 48.828.403,30 191.752,08 1.024.338,17 2.284.024,74
Grup de Serveis
Sanitaris Sant Roc 8.283.881,63 678.214,39 251.204,16 -128.330,39
Fundació P. M. Museu
de Valls 178.321,36 23.458,84 15.414,22 11.935,72
Escola Municipal de
Música Robert Gerhard 125.895,50 -186.363,31 -112.361,36 -137.358,44
Xarxa de Cultura 50.895,93 -56.360,51 -82.345,81 -120.442,73
Patronat Municipal
d’Esports
421.789,77 39.216,75 -30.983,65 -28.503,69
Casa Caritat 1.348.606,05 -79.297,93 66.411,41 32.827,73
Institut Municipal de
Promoció Econòmica 162.964,65 -54.957,41 -101.657,57 -103.801,32
Valls, Infraestructures,
Aparcaments i Serveis,
SAM 3.057.873,35 --- --- 28.231,60
Gestió Pius Hospital de
Valls, SAM 8.021.211,44 --- --- -40.202,04
Promocions
Econòmiques Valls
SAM 505.104,64 --- --- -46.564,79
SEGON. Aprovar definitivament la documentació complementària següent: Actes
d’arqueig de les existències en caixa a final d’exercici de la pròpia entitat local i de
cadascun dels seus organismes autònoms, notes i certificats dels saldos bancaris,
l'informe de fiscalització posterior i els estats integrats i consolidats dels comptes
determinats pel Ple de la Corporació.
TERCER. Retre els esmentats comptes de la Corporació, esdevinguts com a resultat
de l’exercici econòmic 2011, a la Sindicatura de Comptes.
SR. ALCALDE.- Queda aprovat el compte general de l'exercici 2011.
Passem al 4t. punt que és l'aprovació inicial de la modificació de les ordenances fiscals
per l'any 2013... perdoni, m'he descuidat de l'explicació de vot. Per part d'ERC, el Sr.
Jordi Cartanyà.
SR. CARTANYÀ.- Gràcies. Des d'ERC ja hem manifestat moltes vegades que no
estem d'acord en la naturalesa del pressupost ni en els criteris d'aplicació, però
entenem que en aquest moment el que es fa és validar els comptes generals del 2011
de l'Ajuntament i els seus organismes autònoms conforme han estat comptabilitzats
d'acord amb la normativa vigent, per això han estat validats, es tracta d'una validació
5

tècnica de la feina que han fet els treballadors de l'Ajuntament com a responsables
tècnics de la correcta aplicació de la normativa. És per això que nosaltres donem el
nostre suport a aquesta validació tècnica. Fem un aclariment perquè votem a favor de
la liquidació, però sempre hem votat en contra del pressupost.
SR. ALCALDE.- Per part del PP, Sr. Caballero.
SR. CABALLERO.- Sí, moltes gràcies, Sr. alcalde. El nostre vot ha estar favorable,
com no podia ser d'una altra manera, perquè el què estem votant en aquest punt de
l'ordre del dia no és el contingut qualitatiu dels números que allà queden reflectits, sinó
precisament el què estem votant és que els serveis tècnics de la casa han presentat
un estat de comptes, que s'ha fet de la manera correcta i legal i que aquesta s'hauria
de presentar a la Sindicatura de Comptes. Per tant, el què estem votant és que s'ha fet
aquest tràmit adequadament, no estem votant el seu contingut qualitatiu perquè, com
abans ja s'ha dit, es vota quan estem votant els pressupostos i en aquell moment ja va
quedar reflectit el nostre vot contrari, però en aquest no podia ser d'una altra manera
que fos que sí.
Per altra banda, si m'ho permeten, és felicitar perquè aquesta vegada el compte
general del 2011 ho presentem el 19 d'octubre del 2012, mentre que el de l'any passat,
el del... bé, el de l'any passat, el del 2010, no es va aprovar fins el 20 de gener
d'aquest any 2012, per tant, alguna cosa hem millorat.
I a títol simplement de comentari, sense voler entrar en debat ni molt menys, reitero
que el nostre vot és favorable en base al punt que estem aprovant, no podem
compartir la presentació que s'ha fet d'aquest punt en alguns apartats, alguns
comentaris que s'han fet des de la Regidoria, que entenem que són subjectius i
totalment fora de lloc en aquest aspecte.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna explicació de vot més? No?
Quart.- Aprovació inicial de la modificació de les Ordenances Fiscals per l'any
2013.
SR. ALCALDE.- Doncs, passem, ara sí, al 4t. punt de l'ordre del dia, aprovació inicial
de la modificació de les ordenances fiscals per a l'any 2013.
Té la paraula la Sra. Assumpció Casañas.
SRA. CASAÑAS.- Gràcies, Sr. alcalde. Tal com vàrem explicar també a la comissió
informativa del passat dia 15 d'octubre, portem avui a aprovació d'aquest Ple les
ordenances fiscals de l'any 2013.
Malgrat la situació econòmica difícil que tenen totes les administracions públiques,
malgrat també les tensions de tresoreria que patim, ocasionades per l'escanyament
que pateix la Generalitat de Catalunya per part del govern central i, per tant, aquesta
no pot complir amb la seves obligacions de pagament als ajuntaments, aquest govern,
un any més, fa un esforç molt important de contenció impositiva pel proper exercici
2013 i planteja les ordenances en tres punts molt concrets: congela totes les
6

ordenances, elimina la taxa d'obertura d'establiments per noves implantacions i
proposa noves facilitats de pagament.
Explicaré i profunditzaré en cada un dels punts.
En el punt 1, congelem totes les ordenances fiscals, com l'IBI, vehicles, guals,
cementiri, construcció i obres, plusvàlues, IAE i totes les altres, i actualitzem la taxa
d'escombraries per absorbir l'increment del cost del 5% motivat en gran part per la
pujada de l'IVA que es va decretar pel govern espanyol i que ha donat lloc, en gran
part, a l'encariment dels preus al consum.
Aquesta decisió de congelar totes les ordenances ha estat motivada per dos objectius
molt concrets de l'equip de govern. Per un cantó, estar al costat de les persones i de la
problemàtica que estan patint en aquests moments moltes de les nostres famílies de la
ciutat que han tingut i han vist minvats els seus ingressos motivat per la situació
econòmica actual. I en segon lloc, exercir la nostra responsabilitat davant de la gestió
de les finances municipals repercutint l'increment del cost del servei, en molta part
motivada per l'increment de l'IVA, i així també no intentar... perdoneu, no posar així en
dificultat l'estabilitat pressupostària i la compte d'explotació de l'Ajuntament.
En el punt 2, que eliminem la taxa d'obertura d'establiments, aquesta mesura vol
incentivar la creació de llocs de treball de la ciutat, seguint en la mateixa línia iniciada a
l'aprovar els pressupostos pel 2012, en què, sensibles a la situació econòmica, ja
vàrem posar en marxa un pla d'impuls i reactivació econòmica i social en què
contemplava mesures excepcionals per fer front i pal·liar els efectes de la crisi en les
persones, les famílies i els col·lectius més vulnerables, per reactivar l'economia local i
facilitar així i incentivar la creació de noves activitats econòmiques amb creació de
llocs de treball, incentivant també la emprenedoria. Per tant, a Valls, totes les noves
empreses, tots els nous emprenedors i tots els nous establiments que generin
ocupació tindran cost zero.
En el tercer punt, en què parlem de les noves facilitats de pagament, en les
ordenances de l'any passat ja vàrem establir el fraccionament del rebut de l'IBI
sensibles a la situació de moltes persones i famílies que pateixen les conseqüències
de la situació econòmica i veuen minvats els seus ingressos familiars, moltes vegades
amb imports molt considerables.
Per aquestes ordenances que portem avui a aprovació, conscients dels moments que
vivim, conscients de les dificultats que travessen els ciutadans, les famílies, la gent
gran, precisament per això, avui el govern amb l'objectiu d'alleugerir la càrrega
impositiva possibilita el fraccionament sense interessos dels rebuts superiors als 100 €
de l'IBI i de les escombraries, arribant així a la possibilitat del fraccionament d'un 70%
dels rebuts del padró de l'IBI i el 100% en el padró de les escombraries.
I a més a més, mantenim les bonificacions de l'IBI per les famílies nombroses, les
bonificacions per la taxa dels vehicles ecològics, les bonificacions de la taxa de
vehicles per les persones que pateixen minusvalia.
Resumint, l'equip de govern, doncs, conscient de què ha d'actuar amb prudència i
responsabilitat, prioritza per aquest any 2013 no incrementar la taxa impositiva als
7

ciutadans a l'hora d'establir les ordenances i, per tant, congela totes les ordenances i
actualitza el cost de les escombraries, elimina la taxa d'obertura d'establiments per
noves implantacions i facilita i amplia el fraccionament del rebut de l'IBI i de la brossa,
presentant unes ordenances, per tant, sensibles a les persones, a fer possible la
reactivació econòmica i a fer possible la creació d'ocupació.
SR. ALCALDE.- Moltes gràcies, Sra. Casañas. Hi ha alguna intervenció més? Sr.
Cartanyà, d'ERC.
SR. CARTANYÀ.- Gràcies. Bé, en primer lloc dues matisacions a la seva exposició. Ha
dit que portaven unes ordenances amb contenció impositiva, com venia sent freqüent.
Jo recordo que a les ordenances de l'any passat aquesta contenció impositiva no la
vam veure per enlloc perquè van pujar molt. I el fet de congelar les ordenances aquest
any va ser un compromís que van prendre en aquest actual equip de govern quan van
aprovar les ordenances de l'any passat que pujaven considerablement i es van veure
incrementades pel decret, pel reial decret que apujava un 10% l'IBI. Per tant, van
prendre el compromís de congelar-les, no és una cosa que es... sinó que és un
compromís que van prendre l'any passat.
Nosaltres tenim una mica el cor dividit amb el que ens presenten i en primer lloc,
l'ordenança de... la taxa de llicència d'obertura d'establiments, de fet és una al·legació
que ERC ha presentat any rere any i que, tot sigui dit, l'equip de govern sempre ha
desestimat, aquest any ho posen en pràctica, per tant, ho celebrem, estem contents de
què es faci això perquè, com bé ha dit, pot facilitar que s'instal·lin nous establiments i
pot facilitar les iniciatives dels emprenedors.
Nosaltres també sol·licitàvem i posem en consideració si ho volen tenir en compte, que
els establiments més petits, perquè en aquest moment de crisi econòmica, doncs,
readequar, renovar establiments petits, doncs, a vegades és un cost econòmic elevat i
dèiem que potser, doncs, fer una rebaixa, una reducció d'un 20% a les taxes dels
establiments de menys de 50 m2, seria una cosa que també facilitaria poder renovar
una mica el teixit comercial i fer aquelles reformes que calen.
Després, també hi ha un altre apartat que ens preocupa, que és el fet de què molts
establiments, doncs, es traspassa el negoci entre familiars o bé es produeix una
jubilació i veiem que aquests establiments no continuen i durant aquest any n'hi haurà
uns quants, en concret a la zona del Barri Antic, que es trobaran en aquest sentit,
doncs, potser ara quan un es jubila i passa el negoci al fill hi ha una taxa que és el
canvi de nom que tributa amb 218 €, doncs, potser deixar exempta aquesta taxa en
familiars de fins a segon nivell, mirar fins a quin sentit, doncs, perquè algun familiar
pugui continuar el negoci dels pares, doncs, treure aquesta taxa, ja que afavorim que
els que vénen, els negocis nous d'emprenedors o de gent que pugui venir de fora se li
tregui la llicència d'obertura, doncs, pel fet de continuar un mateix negoci i canviar de
nom l'estem gravant en 218 €. No són quantitats molt grans, però avui per poc que
sigui, doncs, sempre ajuda.
Per tant, els hi suggeriríem que contemplessin aquests dos possibles canvis en la taxa
de la llicència d'obertura d'establiments, del fet del canvi de nom i els canvis
substancials i no substancials per menys de 50 m2.
8

Referent a l'ordenança fiscal núm. 11, la taxa de recollida, eliminació, verificació i
transport d'escombraries, aquí, bueno, ens diuen que s'augmenta un 5% per repercutir
l'IVA. Bé, l'any passat vam estar discutint sobre aquesta mateixa taxa perquè vostès
aplicaven un IPC del 3,5, nosaltres els hi dèiem que seria al voltant del 3, finalment ha
sigut un 3,1 i aquesta és una cosa que ha anat passant any rere any i no tornaré a
l'explicació que vaig fer en el seu moment, que si fèiem l'interès compost dels últims 10
anys s'havia augmentat un 70% mentre l'IPC només augmentava un 25% per la
repercussió d'anar gravant sobre un IPC més elevat. En aquests moments tenim un
IPC interanual del 3,2%, pujar-ho un 5, doncs, podríem ajustar-ho, si l'any passat ja
ens vam passar de frenada i altres anys ens anàvem passant de frenada, doncs,
podríem mirar d'ajustar que no fos tan elevat, a no ser que, bueno, que aquest
augment de taxes sigui motivat perquè vostès volen congelar els impostos i el
gravamen sobre els ciutadans per estar al costat de les persones i per exercir aquesta
responsabilitat de govern, però no hem d'oblidar que van aprovar un pla d'ajust que
contemplava que aquest 2013 l'impost i la pressió sobre els ciutadans creixés en
53.200 € i a l'any 2014 augmentarà quasi bé 270.000 €, per tant, hem de tenir present
que els impostos i les taxes que apliquem als ciutadans no vénen donades només per
la voluntat que puguem tenir en aquest consistori, sinó per un pla d'ajust que es va
aprovar i que durant 10 anys ens marca l'augment d'ingressos que hem de fer per
impostos sobre els ciutadans. Per tant, potser aquest 5% quadra amb aquests 56.000
€, no ho sé, potser és casualitat o no, però nosaltres els hi suggeriríem aquí que no
pugessin aquesta taxa.
Li deia que tenim el cor dividit perquè en la primera... l'ordenança núm. 9 estem
totalment d'acord amb el que proposen, en canvi amb l'ordenança fiscal núm. 11 no
estem d'acord amb aquest augment. Esperarem les explicacions que ens puguin donar
per acabar de decidir quin serà el nostre vot.
Gràcies.
SR. ALCALDE.- Alguna intervenció més? Sr. Caballero, per part del PP.
SR. CABALLERO.- Sí, a veure, la Sra. regidora en la seva intervenció ha fet un
esment, quan estem aprovant ordenances fiscals municipals, als problemes entre
l'Estat i la Generalitat i el que això comporta, penso que aquí no ve a to i a més a més
és imprecís i també ha fet un comentari, que aquest sí que és important per mi, que és
el de què el govern comparteix o té sensibilitat pel patiment de la ciutadania. En això
discrepo, em sembla que no el tenen. Em sembla que no el tenen i això ha quedat
reiterat en diferents ordenances fiscals que hem anat aprovant al llarg d'aquests anys i
que ara entraré en comentaris posteriors.
Entrant a les ordenances, a l'ordenança fiscal núm. 9, que és la taxa de la llicència
d'obertura d'establiments, celebro que es congeli la llicència d'obertura de nous
establiments i ho celebro perquè precisament l'any 99, quan em vaig estrenar com a
regidor, una de les meves primeres aparicions en aquest Plenari precisament va ser,
veient com estava la situació de Valls i del Barri Vell, que es congelessin algunes taxes
al Barri Vell, precisament per evitar que arribés a on ha arribat en alguns punts i el
govern que hi havia en aquell moment va votar en contra d'aquest posicionament. Per
això celebro que després de 13 anys, doncs, per fi es prengui alguna mesura en
aquest sentit i, per tant, això és de celebrar.
9

Però, si m'ho permeten, l'ordenança fiscal núm. 9 penso que entra en algunes
contradiccions. L'establiment de noves activitats, i ho dic a efectes i ho dic en aquest
sentit, que no es vulgui interpretar com una crítica lesiva, política, sinó com una crítica
constructiva que potser entre tots podem millorar. Es parla que una nova llicència
d'activitat o una activitat nova, vaja, no tindrà que pagar cap mena de taxa, però en
canvi es manté dintre l'ordenança el canvi substancial, el canvi no substancial i el
canvi de titularitat. Llavors això pot provocar certa picaresca, si m'ho permeten dir-ho
en termes més entenibles. Jo crec que en aquest moment que el què interessa és que
es posin establiments a Valls i que es generin llocs de treball, tindríem que fer una
aposta realment valenta i que fossin tant les llicències d'obertura de noves activitats,
com les de canvi de titularitat, moltes d'elles provocades precisament per la situació de
crisi, fossin taxa totes zero, perquè sinó ens podem trobar que un canvi de titularitat o
un canvi d'activitat es pot vestir encara que sigui continuació de l'activitat anterior, es
pot vestir en què hi ha un canvi. Si un fa una activitat en l'epígraf tal de llicència fiscal i
ho fa en un altre es pot considerar. Per tant, jo pregaria que el govern fes aquesta
aposta valenta i que faci llicència d'obertura i de canvi de titularitat, que fos tot zero
com a mínim aquest any o, si m'ho permeten, com a mínim que aquesta ampliació de
taxa zero que fos concretament per la zona del centre històric.
Aquesta és una de les propostes que, evidentment, quan presentem les al·legacions
així ho farem.
Un altre punt és la taxa per recollida d'escombraries, que estem parlant d'un increment
al voltant del 5%, en alguns casos 4,99, en altres 4,95, segons l'apartat concret que
estiguem veient.
Aquí hi ha dos qüestions. Una, és que hi ha una repercussió, vostè mateixa ho ha dit,
una repercussió de l'increment de l'IVA, però també hi ha un afegitó que és un IPC
parcial que apliquen. Jo em sembla que hauríem de mirar, i després donaré el per què
de les xifres, hauríem de mirar que fos increment zero o podríem analitzar-ho que fos
només la repercussió del que és l'increment de l'IVA.
Per una altra banda, en aquesta ordenança queden ben configurats, i ho dic perquè no
sé si és un problema tècnic o de transcripció aquí, però clar, si agafem l'ordenança
que es porta a aprovació ens parla dels preus o taxes de recollida d'escombraries per
habitatges, per construccions (inintel·ligible) sòl urbà, etc., etc., però no fa referència
aquí en aquest apartat a la recollida d'escombraries, la taxa aquesta, per establiments
comercials industrials, llavors és una qüestió tècnica que no sé si vostè mateixa o el
tècnic de l'àrea ens podrà comentar si això també queda establert en algun altre
reglament que queda lligat, perquè sinó aquí estem aprovant només les que són de
vivenda o locals buits o ocupats o places de pàrquing, etc., però no estem aprovant la
taxa de recollida d'escombraries de locals comercials. Abans quan he fet... això és
pregunta que espero que després se'm pugui explicar.
Fent una valoració, fent la valoració d'aquest tema, doncs, de què aquest any només
pugen, bueno, treuen un impost parcialment i l'altre el pugen, però els demés els
deixen congelats, ja sé que potser puc ser pesat perquè és una intervenció que reitero
any rere any, jo porto un quadre comparatiu dels darrers 10 anys de l'evolució fiscal a
10

Valls i evidentment són 10 anys que el govern que governa actualment els ha governat
i, per tant, és coneixedor i no li vindrà de nou, però hi ha reflexions dels impostos.
Començarem, per exemple, per aquest de la taxa de recollida d'escombraries. La taxa
de recollida d'escombraries s'està ajustant a la realitat, però encara està per damunt
de la realitat. Quan fem el comparatiu del que hauria de ser i el que és, el comparatiu
és poca la diferència, però continua havent-hi diferència en contra de la ciutadania. Si
agafem l'impost d'escombraries de referència any 2003, el senyor que pagava 100 €
representa que actualment o a l'any 2013 hauria de pagar 131,87 pels increments
multiplicadors dels IPC i aplicacions d'apujades fetes. En canvi, segons les
ordenances que s'han aprovat en aquest Ajuntament estem en 135,18, per tant estem
per sobre. Per tant, aquesta és l'explicació de perquè abans jo els hi deia que podríem
acceptar que l'increment de la taxa d'escombraries fos per repercussió de l'IVA, però
no el 2% de diferencial que posen vostès d'increment d'IPC repercutit. Podríem arribar
a un ajust que segurament seria un punt intermig en el qual el senyor que pagava 100
d'escombraries, a l'any 2013 pagués 131,87 en lloc de 135,18. Seria una qüestió
simplement, em sembla que no seria un import considerable, però que a més a més
seria una demostració de solidaritat amb les problemàtica i el patiment de la ciutadania
que vostès deien anteriorment.
En el tema d'activitats ja ho he dit, en el tema d'activitats sembla que es tindria que fer
l'aposta més forta, és el que abans he proposat, les dues aniran en al·legacions, si
vostès ho veuen oportú o si volen parlar-ne mentrestant, podríem arribar a acords que
podrien ser importants.
Hi han altres impostos que estan per sobre de la mitjana i un d'ells és per exemple
l'IBI, que s'ha fet aquí abans referència. I aquesta que estigui per sobre la mitjana ho
estava ja de per si mateix amb les pujades que hem fet aquí, però és que a més a més
ajudat pel reial decret, doncs, que es va aprovar pel govern que va permetre l'any
passat apujar 10 punts més, doncs, la situació quina és? Doncs, la persones que
paga, que l'any 2003 pagava d'IBI d'urbana 100 € de base, a l'any 2013 pagarà
175,99, quan el que hauria de ser, com he dit abans, és 131,87. Per tant, aquí hi ha un
diferencial. Aquest any s'ha congelat, ho trobo bé, però hauríem potser de mantenir
aquesta congelació fins que arribi a una certa equiparació en el temps amb el ciutadà.
Hi ha altres impostos que continuen estan per sobre malgrat aquest any haver
congelat i aquestos són, per exemple, els ICIO, l'impost de construccions i obres, que
de pagar amb l'equivalència, no repetiré, la base 100 de l'any 2003 a ara s'hauria
d'estar fent un equivalent de del 131,87, s'està en una xifra de 148,88. El mateix passa
amb la plusvàlua, que en lloc de 131,87 l'equivalent seria 151,60. I l'impost d'activitats
econòmiques que estaria en un 171,30 encara que ja és més concret per a empreses
de grans dimensions.
Em sembla que van pel bon camí, però podrien anar per millor camí. I aquest millor
camí que nosaltres els hi proposem és que aquest any revisin la pujada de la taxa
d'escombraries, em sembla que només aplicant la repercussió de l'IVA i no la de l'IPC
o ajustada perquè sortís aquest final equivalent al que deia que tindria que ser per les
pujades de l'IPC fos o s'ajustés a la realitat, la diferència és molt poca i sembla que es
podria fer. I per altra banda, que revisin el tema de l'obertura de locals de negoci, que
se sigui més valent i no tan sols per obertures noves, sinó per canvis de titularitat
11

perquè hi ha uns canvis de titularitat que vénen provocats per la situació de crisi i
altres vénen provocats per una situació que abans el Sr. Cartanyà ha apuntat i
comparteixo totalment, que és per exemple quan passen els negocis de pares a fills i
em sembla que és absurd que un negoci de tradició que passa de pares a fills tingui
que pagar un canvi de titularitat quan és precisament continuar una activitat que
enriqueix a Valls i dóna vida a Valls.
Penso que vostès poden considerar aquestes aportacions, que les poden tindre en
consideració, si vostès les acceptessin nosaltres el nostre vot no poden dubtar que
seria favorable, però si no les accepten, seria favorable malgrat que hi ha hagi encara
alguns impostos amb diferència entre el que hauria de ser i el que és, però si no les
accepten els anticipo ja que el nostre vot serà contrari a aquestes ordenances fiscals
municipals del 2013.
SR. ALCALDE.- Molt bé, Sr. Caballero. Sr. Escoda, per part de la CUP.
SR. ESCODA.- Sí, gràcies. Nosaltres no ens dedicarem ara aquí a mirar totes les
ordenances, taxes, preus públics, impostos que hi ha, analitzar-los minuciosament i dir
què és el que canviaríem, sinó que en aquest... això ho farem a la presentació de les
nostres al·legacions i, per tant, en el Ple d'aprovació definitiva, sinó que el què fem
avui és una mica una valoració general i en concret també fem una valoració de les
novetats que presenta l'equip de govern en aquestes ordenances del 2003.
Ens presenteu bàsicament dues novetats, és la congelació de totes les taxes menys la
d'escombraries i l'eliminació de la taxa d'obertura d'establiments. Nosaltres en
aquestes dues novetats sí que volíem dir una cosa o un parell de coses que ens
semblen fins i tot de calaix, diguéssim. El primer és que hi ha un reconeixement
explícit de l'error, una vegada més, del tema del Pati, una vegada més, és a dir,
podem congelar totes les taxes menys aquella que va lligat a un contracte blindat amb
una empresa que és més poderosa que l'Ajuntament i una vegada més no tenim
marge aquí a bellugar això perquè és una cosa que està signada a 40 anys o els anys
que sigui i, per tant, l'únic que fem és constatar un error històric que l'Ajuntament està
pagant, no només està pagant amb això, els problemes que estem tenint amb
l'empresa concessionària no els expliqueu en el Ple, n'hem parlat en moltes
comissions informatives, però és evident que això ens està donant molts i molts
problemes i molts que ens en donarà, aquest només és un sol exemple del que en el
seu dia el nostre grup municipal ja va defensar, que era un error històric i ho constatem
una vegada més.
Després, sobre l'eliminació de la taxa d'obertura d'establiments, segur que nosaltres hi
podríem estar d'acord, però ens agradarà llegir-nos bé l'argumentació i exactament
quin és l'objectiu. Entenem que en el moment en què estem s'ha de potenciar el
comerç de proximitat, el comerç de barri i que una generalització com és l'eliminació
de tota la taxa d'obertura d'establiments ens ho hauríem de mirar, no és que hi
estiguem en desacord, però sí que pensem que hi ha d'haver una diferenciació entre el
que és una cosa, com el comerç de proximitat, i el que és l'altra.
Llavors, respecte a lo general, per nosaltres és una decepció constatar que no hi ha
novetats, que les ordenances 2013 no hi ha novetats, almenys no hi ha novetats en
allò que per nosaltres és cabdal, que és que les ordenances necessiten una
12

eestructuració, un repensament, totes les ordenances, el que no pot ser és que
estiguem amb les mateixes ordenances i l'única cosa que fem és congelar o apujar
l'IPC, congelar o apujar l'IPC i que tinguem les mateixes ordenances que estàvem
aprovant el 2005 o el 2004. Tenim la sensació que correm el risc d'esgotar la
legislatura en un any i mig, en el sentit que anem tenint debats sobre coses que ja hem
dit, que ja vam dir en les ordenances, en aquest cas, del 2012 i que tinc la sensació
que ho tornarem a dir el 2014. Nosaltres el que us demanem és que feu una lectura de
dalt a baix de les ordenances i ens mirem si aquestes ordenances responen en un
moment com en el que estem d'empobriment de la classe treballadora. A nosaltres no
ens sembla que congelar les taxes sigui una mesura de gran impacte per canviar el
que està passant, és que no ens ho sembla, ho dèiem al 2012 i si seguim així ho
tornarem a dir el 2014, no hi podem fer res més en aquestes ordenances? Per
nosaltres les ordenances és una eina de transformació social, és una eina
d'intervenció, és un mecanisme en què l'Ajuntament, l'administració pública pot
intervenir en un principi que per nosaltres és bàsic, potser això no ho compartim, que
és la redistribució de la riquesa. L'altre dia llegíem en un diari en què en els últims 4
anys els rics són més rics i els pobres són més pobres, per tant, congelar per congelar
les taxes i que aquell que és més ric li congelem la taxa, per nosaltres no té cap sentit,
que li apliquem el mateix criteri que aquella família que ho està passant malament, que
la classe popular, no té cap sentit això. Per això el què demanem és que hi hagi una
revisió frontal de les ordenances. Potser és que no compartim cap criteri dels que jo
estic exposant, però a nosaltres ens sembla que les generalitzacions i la política, en
aquest cas, de tractar el que és desigual com a igual és un error, és un error, és un
error en el sentit que les persones benestants no necessiten que els hi congelem les
taxes, és més, hi ha d'haver un esforç de responsabilitat per contribuir a què la cohesió
social i la redistribució social hi sigui i el que no podem fer des de l'Ajuntament és amb
aquelles eines cada vegada menos que tenim els Ajuntaments, cada vegada en tenim
menys, aquelles eines que tenim per incidir en això, no ho fem i llavors fem grans
discursos grandiloqüents sobre que estem compromesos amb la classe treballadora,
amb la gent que ho està passant malament, doncs, incidim-hi, si estem d'acord en això
incidim-hi, mirem-nos les ordenances.
Nosaltres presentarem unes al·legacions com vam fer l'any passat, com fa 2 anys,
com fa 3 anys, vam presentar unes al·legacions en què hi havien elements de
progressivitat a les ordenances. Mirem-nos-ho, si és això, mirem-nos-ho. Si no estem
d'acord en què el ric pagui més i el pobre pagui menys, doncs no cal ni que ens
asseiem. Però si estem d'acord en això, si estem d'acord que qui pateix la crisi és la
classe treballadora, posem-nos-hi, mirem-nos-ho. Això en el fons, nosaltres el què
diem és, les al·legacions utilitzem-les per allò que nosaltres creiem que ens serveix,
pensant més enllà de quan es paga, qui ho paga. Mirem qui ho paga i com ho pot
pagar.
Una altra de les al·legacions que us presentarem, com fem cada any, és demanar-vos
que en el Ple de les ordenances també puguem aprovar en el Plenari unes bases de
subvencions, precisament per explicar i per determinar qui paga això, qui no pot pagar
i l'administració pública a qui ha d'ajudar a fer front a aquells pagaments que hi ha gent
que no pot fer, en un sentit d'equitat dels impostos, si en voleu dir així.
Bueno, per tot plegat, nosaltres us presentarem un seguit d'al·legacions en el sentit
que ara exposàvem, al·legacions quantitatives, qualitatives, estructurals d'alguna
13

manera determinada i per nosaltres ideològiques, nosaltres fem política, ideologia i no
fem gestió, fem ideologia i és un moment en què la ideologia pren més sentit que mai.
Per tant, en els propers dies us presentarem unes al·legacions que ens agradarà que
si compartim allò que hem expressat en l'exposició de motius, doncs, que en puguem
parlar i fem d'aquests ordenances una eina real de combatre l'empobriment de la
classe treballadora vallenca i del si del país.
Moltes gràcies.
SR. ALCALDE.- Per part del PSC, Sr. Tous.
SR. TOUS.- Sí, molt bon dia. Nosaltres l'any passat ja vàrem dir que no volíem que
s'apugessin aquests impostos i per això vàrem votar en contra. Però enguany veiem
que l'equip de govern ha estat sensible amb les persones, valorem molt favorablement
que l'IBI i la taxa de vehicles es congelin, però la brossa no es congela i la taxa d'ús
d'instal·lacions esportives se segueix mantenint.
Enguany hem vist que valoreu molt positivament la congelació de l'IBI perquè és un
impost que afecta a la majoria d'habitants, per la nostra part entenem que el que tenia
de l'IBI s'hauria de complementar amb subvencions a aquelles persones en atur i
dificultats greus. De fet, l'any passat ja vam presentar una proposta amb bases de
subvenció que els hi vam demanar que ho prenguessin en consideració per aquest
any 2013.
Per tot això, el nostre vot serà d'abstenció ja que s'ha optat per la congelació de l'IBI i
que nosaltres proposàvem, però que hi ha altres aspectes en què s'hauria d'intervenir i
no hi són.
També trobem positiu que el tema de l'obertura d'establiments, que estem d'acord, i
també que s'hagi fet amb la taxa d'escombraries de fer en parcialment.
SR. ALCALDE.- Molt bé, gràcies Sr. Tous. Hi ha alguna intervenció? Sra. Casañas?
SRA. CASAÑAS.- Gràcies, Sr. alcalde. A veure, jo intentaré contestar bastant en
general perquè... bé, hi ha coses que se'm fan difícils de poder entendre, coses que
vostès han dit i altres no.
En primer lloc, s'ha comentat aquí de què contenció impositiva que no n'hi ha en
general, no? Perdoni, el 2012 es va incrementar molt, l'any passat les ordenances
fiscals es va incrementar l'IBI i la brossa i es va incrementar l'increment de l'IPC, totes
les altres taxes es van congelar. Per tant, aquest dir que aquesta contenció impositiva
que nosaltres ens alegrem de dir que fem perquè és veritat, perquè nosaltres el què
fem són fets, no em diguin que no és cert perquè realment l'any passat ja vam
congelar i no només això sinó que enguany tornem a congelar les ordenances i en
traiem una i l'únic que repercutim és el cost del servei de la brossa perquè crec que és
així que ho hem de fer.
Contesto amb això també al Sr. Caballero, en què deia de què, diguem, que hi ha una
part d'IPC i una part de l'IVA. Bé, vostè sap que el govern central va apujar l'IVA i
14

aquest IVA ha repercutit molt a tot arreu, tant en els efectes de contractes que tenim,
però no només amb això, sinó inclús en les persones i les famílies. Ahir al vespre
mirant aquesta repercussió quina via ha fet, vaig estar traient unes dades de Funcas
en què realment diu que aquest increment que el govern central ha fet està a una
mitjana de 356 € per família, amb un mínim de 95 € a les famílies que realment
pràcticament no consumeixen i no consumeixen res, a 1.356 € a la família que més
consumeix. Per tant, aquest increment que s'ha fet de l'IVA ha repercutit i molt en
aquests contractes, evidentment, que hi ha per les taxes de les escombraries.
Quan jo he dit que aquest 5% que es pujava, la part més important venia donada per
l'increment de l'IVA és cert, perquè cert és que hi ha un tant per cent que reflecteix
única i exclusivament l'IVA, però si vostè mira les dades de l'INE li dirà exactament que
el mes de setembre l'IPC va pujar un punt única i exclusivament motivat per
l'increment de l'IVA. Per lo tant, per això he dit a consciència que aquest 5% la major
part venia donada per l'increment de l'IVA. És així.
Després, nosaltres això ho hem de repercutir, el què no podem fer és que una taxa, un
cost de servei que tenim no es pugui repercutir, això aniria en detriment de tots els
altres ingressos i de compte explotació que tindríem. Crec que no actuaríem amb
responsabilitat i que, entenc, posaríem en una situació d'un possible, si apliquéssim
aquesta teoria en tots, a un dèficit pressupostari que crec que no hem de fer.
També m'agradaria, que s'ha comentat aquí, de què estem per damunt de tots. Escolti,
tant en IBI, en general amb les taxes, l'any passat, com he dit, nosaltres les vam
congelar totes excepte IBI i brossa. La majoria dels ajuntaments van estar pujant del
10 en amunt i fins al 20%. Enguany nosaltres congelem novament totes les taxes i en
traiem una, però també molts ajuntaments, la majoria dels ajuntaments, estan pujant
d'un 2,2 a un 2,9% en totes les taxes, algunes potser les han tret, per lo tant, si
després fem el resum ens donarem compte que nosaltres això que diem i que els
senyors de la CUP deien que no estem al costat de les persones i que parlem i que a
l'hora de la veritat no és cert, em permetran dir que no estic gens d'acord, per quin
motiu? Perquè per això estem congelant les taxes. Som dels ajuntaments que tenim la
taxa de la brossa de la mitjana baixa i els IBI també.
M'està comparant de l'any 2003, jo, ja que m'ho ha ficat a la boca, m'agradarà parlarne
i diria que a l'any 2003, 2003-2004 quan aquest ajuntament tenia un endeutament
molt alt, en aquells moments governava CiU, el PSC i ERC, però anteriorment havien
governat PSC i ERC i havien deixat les arques de l'Ajuntament en un dèficit total i amb
un endeutament total, escolti, jo crec que va ser una gran anticipació d'aquell equip de
govern d'aquell any 2003-2004, no recordaré, en què es van incrementar les taxes,
com dèiem, i que per lo tant ha donat lloc a aquesta anticipació, a tindre avui i s'ha
anat fent progressivament, a tindre avui aquesta situació no tan tensionada com estan
pantint molts altres ajuntaments.
Per lo tant, jo en general el que sí que m'agradaria comentar és que nosaltres
realment el què volem i estem és en estar al costat de les persones, en tindré clar quin
ha estat el nostre objectiu a l'hora de congelar els impostos, no només l'any passat
sinó també enguany, inclús enguany i amb la idea que vam tindre l'any passat de
posar aquells diners per facilitar l'emprenedoria i facilitar la creació de llocs de treball,
jo li vull dir que l'equip de govern a l'hora de plantejar aquestes ordenances pel 2013,
15

com sempre, ho hem fet amb responsabilitat i hem tingut que buscar també l'equilibri
pressupostari i, evidentment, l'estabilitat financera, sinó el què posaríem és les arques
de l'Ajuntament en una tensió que crec que cap ciutadà es mereix i, per lo tant,
incentivem la creació de llocs de treball i per això eliminem la taxa d'obertura
d'establiments, es preocupa per no gravar la pressió fiscal i congelem així totes les
taxes a excepció de lo que hem comentat de la repercussió dels costos del servei de la
brossa, hem posat també noves mesures flexibles de fraccionament de les taxes de
l'IBI i la brossa, jo crec que això ha estat un encert i a més a més arriba a què les
persones preocupades per voler pagar els seus impostos, doncs, no tinguin aquella
pressió tan forta del moment en què els hi arriba el rebut i també continuem mantenint
aquelles bonificacions, com són a les famílies nombroses, com són també la taxa als
vehicles ecològics i també per les persones amb minusvalia.
SR. ALCALDE.- Gràcies. Hi ha alguna intervenció més en aquest punt? Sí, Sr.
Cartanyà?
SR. CARTANYÀ.- Una cosa molt curteta. Ens agradaria que en el procés
d'al·legacions poguéssim parlar de tots aquests temes que hem parlat, d'aquesta
possibilitat de la transmissió d'un establiment de pares a fills, tot això, que crec que
són coses que es podria millorar en aquesta ordenança.
I referent a la contenció impositiva, només la puntualització que ja ho vaig portar, he
buscat els gràfics que teníem aquí, som dels que cobrem més de Valls, Tarragona,
Reus, Cambrils, Vila-seca i El Vendrell, amb el mateix... un pis i... en IBI, per exemple.
I altres que es van congelar és perquè ja estàvem al tope, també hem de recordar que
hi ha algunes taxes que estem al màxim que permet la llei, per tant, no les podem
apujar, per això estan congelades ja de per se fins que canviï la normativa que les
empara.
Bé, nosaltres ens abstindrem pensant en què podem dialogar de cara a l'aprovació
definitiva de les ordenances per intentar millorar això.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més? Sr. Caballero?
SR. CABALLERO.- Sí, a veure, en el tema... bueno, en la seva resposta, Sra.
Casañas, doncs, en el tema que ha fet, doncs, de la pujada de la taxa d'escombraries,
el 3% me l'ha justificat amb la pujada de l'IVA, m'ha fet el per què i això a la meva
intervenció ja li havia acceptat. Jo el que li estava discutint no era aquest 3%, el que li
estava discutint amb voluntat negociadora era que el 2% diferencial d'increment que hi
ha, que puguem arribar a un acord perquè s'ajusti el que es pagaria aquest any 2013
amb el que s'hauria de pagar tenint en compte només els IPC. El 3% no l'he discutit i
vostè m'ha justificat en la seva argumentació el per què del 3% i jo això no li he
demanat, jo li he dit que puc acceptar aquest 3%, perquè a més a més entenc que hi
ha una repercussió en el cost i això ho he fet en la meva intervenció, el que estava
proposant és que el 2%, aquest 3 fins al 5, el poguéssim negociar perquè al final
quedés ajustat el que es paga de rebut de l'escombraria amb l'apujada d'IPC normal
d'aquests anys.
16

Tampoc se m'ha respost a la pregunta tècnica o política d'on estava contemplat en
aquesta ordenança que es presenta aquí en aquest Plenari, el tema de la taxa
d'escombraries d'activitats econòmiques.
I, finalment, en el tema de les llicències d'obertura tampoc se m'ha contestat al que he
preguntat abans sobre la meva proposta. Entenc que la no resposta és que no hi ha
resposta en aquest moment, però potser es donarà més endavant o a les al·legacions.
Simplement aclarir això, si era un silenci perquè ja es parlarà en el seu moment o si és
perquè se'ls hi havia oblidat.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més en aquest punt? No?
Sr. Caballero, escolti, li he de dir que estic sorprès i especialment de vostè, perquè,
clar, l'any passat aquí vostès ens feien discursos de què si aquest govern congelava
els impostos vostè hi donaria suport i que pocs sensibles, que no ens hem mogut gens
i que no hem volgut fer res i que no sé què i que no sé quantos i que no podem apujar
els impostos i... perquè això ho va dir vostè fa un any, vull dir, i que es mouria i que tal
i que qual i resulta que aquest govern porta, des d'un punt de vista social i des d'un
punt de vista de desenvolupament econòmic, no només congela tots els impostos i
després ho veurem en l'ordenança de després, sinó que facilitem els pagaments, sinó
que a més eliminem taxes, que digui'm al món mundial en aquests moments quin
govern del seu partit està eliminant taxes, per tant, disminuïm la pressió fiscal dels
ciutadans i ciutadanes de Valls a excepció d'una, que és la de les escombraries,
perquè vostès, el seu govern, va incrementar l'IVA, cosa que ha fet incrementar la
inflació i cosa que, per tant, ha de repercutir en el cost del servei, per tant, a la taxa
que és equivalent al cost del servei s'incrementa en aquest punt, específicament en
aquest punt i ens diu que no, que no hi està d'acord. No, no, això és el que ha dit
vostè, la seva intervenció.
Doncs, bé, escolti'm, segons quins discursos, i entenc el seu partit, el PP, que governa
en aquests moments Espanya, doncs, està potser més o menys tensionat de la
situació que viu Catalunya, doncs, escolti'm, jo li demanaria que, malgrat que el seu
partit, no sé si el forcen o no a mostrar postures més contràries de les que hi havia,
doncs, escolti'm, aquest govern presenta i fa un esforç important que no seria possible
sense haver pres determinades mesures com a govern i sense haver dut una política
de no estirar més el braç que la màniga i de forma responsable i sensible i vostè diu
que no i que ho troba tan greu i que ho troba tan malament. Ho ha fet en les seves 2
intervencions.
Jo li he de dir que estic sorprès, perquè vostè no ens tenia acostumats a aquest
tarannà i aquesta manera de fer. Li he de dir, Sr. Caballero, vull dir, no, no... lamento
que s'estigui convertint, com altres partits polítics d'aquí la ciutat, a tot que no,
m'entén? A tot que no. I, en tot cas, ho respecto, però en tot cas li he de dir que es
contradiu, perquè es contradiu no com fa 4 anys, o fa 8 anys o fa 12 anys de la seva
tasca municipal com a regidor, es contradiu amb l'any passat. Amb l'any passat, que
vostè aquí va fer ofertes formals i grandiloqüents i avui aquest govern presenta, jo
entenc, unes ordenances exemplars per lo que tenen de novetat, per lo que impliquen i
per l'esforç que això voldrà dir que després haurem de fer en els pressupostos, bé, i
vostè no... entenc que no correspon de la manera que vostè va oferir l'any anterior. Li
17

he de dir per això que em sorprèn aquesta actitud del PP pel que fa a aquestes
ordenances.
Digui, digui, Sr. Caballero.
SR. CABALLERO.- Vostè ha fet referència al món mundial i evidentment el meu món
mundial quan estic aquí sentat és Valls i per a mi aquest és el món mundial.
Jo aprofito per felicitar-lo com a candidat de CiU a les eleccions autonòmiques i ja
entenc que vostè en certa manera està ja en precampanya. Vostès em sorprenen, jo
penso que sóc coherent, estic dient-lis que si vostès congelen els impostos, jo els
votaré favorablement i no he canviat d'actitud. És més, els hi he avançat que el 3%
diferencial per la repercussió de l'IVA els hi accepto, estic discutint un 2% diferencial
que podem discutir en quin percentatge, per tant, jo continuo sent coherent amb la
pujada d'impostos, jo entenc que hi ha un 3% que vostès repercuteixen perquè s'han
vist obligats, això els hi accepto, només he fet aquesta proposta de què parlem perquè
aquell altre 2% l'ajustem a una quantitat que sigui la que s'iguala l'IPC. Això és una
proposta, no és tancar-me en banda ni alinear-me a la posició del no i vostè ho sap,
perquè en aquesta legislatura li he votat coses que altres partits han votat que no i
hem votat coses a favor, no digui aquestes coses, Sr. Batet.
Li he fet una proposta en aquest sentit, de negociar el 2%. En quina quantitat? No ho
sé, ajustem-ho. Només li demano això. El 3% que m'estava vostè discutint i dient que
és culpa de Madrid i que és culpa d'això i lo altre, això no li he estat discutint, en cap
moment li he discutit aquest 3%. Jo entenc que vostè està en precampanya, però jo
estic discutint-li només aquest diferencial.
Després, he fet una pregunta sobre on estaven les escombraries d'activitats
econòmiques que en aquesta ordenança que ens han fet arribar no hi sortia. Era una
pregunta.
I lo altre és una proposta, és una proposta simplement d'intentar ajudar a què hi hagi
més establiment i manteniment d'activitats econòmiques a Valls.
No m'he tancat, he dit abans que seria un sí o seria un no en funció de com vagin
aquestes negociacions que es puguin dur a terme. Evidentment el vot d'avui era
l'esperat de fer una abstenció, en espera de què en el decurs d'aquest temps puguem
parlar d'aquest 2 diferencial, se'm pugui contestar a aquest tema que ho he fet amb
una voluntat tècnica perquè no sé on estan contemplades aquestes... això
d'escombraries. I lo altre ha sigut amb voluntat constructiva, no serà això perquè em
diguin que no. Em sembla que això no és ser contradictori ni alinear-me, com vostè
proposa, a les files del no permanent al que sigui. Vostè sap que sempre per
coherència les coses que són bones hem votat a favor i les que considerem que no
són bones hem votat en contra, i que em digui que m'estic alineant a la línia del no, Sr.
Batet, és incert. Com vostè diria: ho puc respectar, però no ho comparteixo. I jo em
sembla que he plantejat una voluntat constructiva al acceptar-lis aquesta pujada del
3%, però només voler parlar del 2. Parlar, no que el treguin radicalment, sinó parlar.
Vull dir que em sembla que això no és cap posició radical ni contradictòria.
18

SR. ALCALDE.- Veu com barreja les coses, Sr. Caballero? No toca ni ara aquí
felicitacions quan estem parlant de les ordenances fiscals i, per tant, l'únic que ha fet
amb la seva intervenció és reafirmar el que li acabo de dir anteriorment. Entenc la seva
situació política i la del seu partit, crec que això no toca i, escolti'm, que congelaríem
l'IBI ho vam dir l'any passat quan el seu partit va incrementar un 10% de forma
obligatòria l'IBI a tots els ciutadans de Valls.
I avui el què fem és parlar de Valls i jo a vostè li dic que l'any passat va dir que si hi
havia una congelació de les ordenances, que tal i que qual, doncs... no només
congelem sinó que baixen i no hi està d'acord. Jo només el què faig és manifestar
aquesta contradicció seva, no passa res, Sr. Caballero, vull dir, tots som... tothom pot
tindre l'opinió que tingui i és respectable, no la comparteixo però com bé li dic no té en
aquest sentit, però en tot cas el què no pot dir és que aquest govern no fa un esforç
important per congelar els impostos i crec que això s'ha de reconèixer i crec que és
una bona manera en aquests moments des d'un punt de vista econòmic i des d'un
punt de vista empresarial.
Sobre el que fa... un altre aspecte que diuen, i ha dit algun altre partit polític, un
aclariment, clar, quan s'elimina la taxa d'obertura d'establiments s'elimina la taxa
d'obertura d'establiments. Hi poden haver caixes de pensions que canviïn de nom fruit
de fusions i compres i no sé què, que no entenc perquè els hi hem de canviar la taxa
d'obertura d'establiments, proposta com fan alguns. En podem parlar... no, no, no,
quan hi han canvis de nom, no, no, quan hi han canvis de nom i de titularitat...
escolti'm, Sr. Cartanyà, tranquil·litzi's
SR. CARTANYÀ.- No, no, és que diu coses que no he dit jo.
SR. ALCALDE.- Em vol deixar acabar de parlar, Sr. Cartanyà. Jo el què vull dir és que
el que hem primat com a govern no és els canvis de nom i tal, és quan s'obri un nou
establiment, doncs, aquest establiment té la... no té taxa. És a dir... no té taxa. I és la
decisió municipal, en tot cas se'n pot parlar, però el criteri des del primer dia que vam
presentar en els pressupostos era aquest, perquè nosaltres intentem ser coherents
amb les coses que fem, amb les coses que diem i amb les polítiques que apliquem i
aquesta va en aquesta línia i en aquesta direcció. D'acord?
Sr. Cartanyà i Sr. Caballero?
SR. CARTANYÀ.- Només un aclariment, jo només he parlat de canvi de nom de pares
a fills, he parlat d'això, no de caixa a semicaixa, de caixa a banc o de bancaixa a això,
jo he parlat del que es jubila i passa el negoci familiar d'un a l'altre, jo he parlat d'això,
del canvi de nom en aquest sentit, per tant, si m'ha escoltat bé he dit això.
SR. ALCALDE.- Bé, però en tot cas això s'ha de mirar que sigui legal i compatible i no
hi hagi una discriminació negativa amb altres establiments, perquè, clar, les coses a
mida, és quan un demana no és que això, el marc legal és el marc legal i el marc legal
et permet fer unes coses i no et permet fer-ne unes altres. D'acord?
Sr. Caballero?
19

SR. CABALLERO.- Sí, referent al tema de qüestions d'activitats és simplement que he
obert la porta a què parlem en la posició d'intentar ser més valents i un exemple era,
doncs, aquest tema dels negocis familiars dels pares a fills o centrar-nos en el tema de
canvis de titularitat o el que sigui analitzant els casos si són per crisi o no, dintre, he
matisat, del centre històric. Però això és una voluntat de parlar.
I respecte a l'altre tema de contradiccions meves, polítiques i aquestes qüestions,
donaré el tema per tancat perquè no tinc ganes de seguir remenant l'olla en el mateix
sentit. Jo em sembla que contradicció cap i en aquest sentit penso que el que està
contradit és vostè.
SR. ALCALDE.- Endavant. Sr. Secretari, votació.
Sotmès el dictamen a votació s'aprova per 12 vots a favor dels regidors del grup
municipal de CiU, 3 vots en contra dels regidors del grup municipal de la CUP i 4
abstencions dels regidors dels grups municipals del PSC, PP i ERC, adoptant-se el
següent acord:
Vist el projecte de modificació de les ordenances fiscals de 2013, que formula
l’Alcaldia de l’Ajuntament.
Vistos els articles 16 i següents , 24, i resta d’articles del Decret Legislatiu 2/2004, pel
que fa a la regulació de taxes i impostos; i articles 114.3.j del DECRET LEGISLATIU
2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim
local de Catalunya, i 47.3.h de la Llei 7/85, Reguladora de les Bases de Règim Local.
Vistos els informes emesos pel secretari i l'interventor, el Ple adopta el següent acord:
PRIMER: Aprovar provisionalment les següents modificacions d’ordenances fiscals:
ORDENANÇA FISCAL NÚM. 9
TAXA PER LLICÈNCIA D'OBERTURA D'ESTABLIMENTS
L’art. 6 tindrà el següent redactat:
Article 6è. Tarifa.
Segons el tipus d'expedient tramitat, les tarifes a aplicar són les següents:
Autorització
Règim Administratiu
Canvi
Substancial
Canvi No
Substancial
Canvi
Titular
0 < Sup útil ≤ 50 m2 491,00 327,00 218,00
50 < Sup útil ≤ 150 m2 644,00 430,00 218,00
150 < Sup útil ≤500 m2 699,00 466,00 218,00
500 < Sup útil ≤1.000 m2 1.228,00 818,00 218,00
20

De 1.001 m2 a 5.000 m2 (per cada m2 més) 1,04 0,70 218,00
De 5.001 a 10.000 m2 (per cada m2 més) 0,52 0,35 218,00
Llicència i Comunicació amb projecte
0 < Sup útil ≤ 50 m2 614,00 409,00 218,00
50 < Sup útil ≤ 150 m2 806,00 537,00 218,00
150 < Sup útil ≤500 m2 874,00 583,00 218,00
500 < Sup útil ≤1.000 m2 1.535,00 1.023,00 218,00
De 1.001 m2 a 5.000 m2 (per cada m2 més) 1,31 0,87 218,00
De 5.001 a 10.000 m2 (per cada m2 més) 0,66 0,44 218,00
Comunicació sense projecte
0 < Sup útil ≤ 50 m2 256,00 171,00 218,00
50 < Sup útil ≤ 120 m2 671,00 447,00 218,00
En tot cas, l'import màxim de la taxa a liquidar és de 13.356,00 €.
Els criteris que es segueixen per definir si un canvi és substancial o no, son els
establerts pel Projecte de Decret de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, fins que no
s'aprovi el Decret definitiu.”
ORDENANÇA FISCAL NÚM. 11
TAXA PER RECOLLIDA, ELIMINACIÓ, VERIFICACIÓ I TRANSPORT
D'ESCOMBRARIES
L’art. 5 tindrà el següent redactat:
Article 5è. QUOTA TRIBUTÀRIA
La quota tributària consistirà en una quantitat fixa, per unitat de local, que es
determinarà en funció de la naturalesa i el destí dels immobles.
A aquest efecte, s'aplicarà la tarifa següent:
A.
1. Per cada habitatge, incloent els desocupats base de 112,40
2. Per construccions no situades en sòl urbà, quota per disposició de
contenidors incineració a partir d'IBI amb valor cadastral igual o superior a
8.120,00 €. 47,30
3. Magatzem tancat sense activitat o auxiliar 55,10
4. Per habitatge inhabitable, que no disposa d'instal·lacions d'aigua i
electricitat exempt
B. COMERÇ I SERVEIS:
1. Comerç al detall en establiment permanent
a) Fins a 200 m2 (bx2)
b) Fins a 400 m2 (bx4), amb factor regulador per supermercats i pel mercat
central.
A partir de 400 m2 per cada 100 m2 de més fins a 1000 m2 (bx1).
A partir de 1000 m2 per cada 250 m2 (bx2)
2. Comerç a l'engròs
a) De fruita i verdures fins a 400 m2 (bx6) i per cada 100 m2 de més (bx1).
21

) Altres productes fins a 400 m2 (bx4) i per cada 100 m2 de més (bx1).
3. Serveis en general llevat dels relacionats amb l'hosteleria i l'espectacle.
a) Fins a 300 m2 (bx2) i per cada 100 m2 de més (bx1)
C. INDÚSTRIES I TRANSPORT:
1. Indústries i agències de transport fins a 10 empleats (b x 3).
2. Indústries i agències de transport de més de 10 fins a 25 empleats (bx4).
3. Factor regulador: Per cada 25 empleats més o fracció es tributarà (bx2)
addicional al punt anterior
D. HOSTELERIA I ESPECTACLES:
1. Cines, Bars, croissanteria, Frankfurt o similars i restaurants fins a 30
places (b x 3).
2. Restaurants, cafeteries que exerceixen com a restaurants 31 a 75
places, pensions, discoteques o similars (b x 6).
3. Restaurants de 76 a 500 places, hotels de menys de 100 places o
similars (b x 8).
4. Restaurants de més de 500 places i hotels de més de 100 places (b x
10).
E. MAGATZEMS DESTINATS A TANCAMENTS DE VEHICLES:
1.1. Si són exteriors a vies d’ús públic (b x 0'4).
1.2.Si són interiors d'edificis, patis o illes tancades privades (b x 0'2).
1.3. Aparcaments per ratlles, cada unitat 7,00
F. SEUS SOCIALS D'ENTITATS
1. Per les seus socials d'entitats sense ànim de lucre, s'aplicarà la base,
igual a 112,40
Les quotes fixades en la tarifa tenen caràcter irreduïble i correspon a l'any.
SEGON: Sotmetre a informació la modificació de les ordenances aprovada, per un
període de 30 dies mitjançant la inserció del corresponent edicte al BOP, al tauler
d’anuncis de la Corporació i en un diari de la província, a fi de que puguin presentarse
les al·legacions i reclamacions que es considerin oportunes. En cas de no havern’hi
l’acord esdevindrà definitiu i es publicarà el text íntegre de les modificacions al
BOP.
TERCER: La modificació de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per llicència
d'obertura d'establiments entrarà en vigor a partir de la seva publicació integra en el
BOP, d’acord amb l’article 17 del RDL 2/2004.
QUART: La modificació de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per recollida,
eliminació, verificació i transport d'escombraries entrarà en vigor a partir de l’1 de
gener de 2013, prèvia la seva publicació integra en el BOP, d’acord amb l’article 17 del
RDL 2/2004.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna explicació de vot? No?
22

Cinquè.- Aprovació inicial del Reglament de Recaptació
SR. ALCALDE.- Passaríem al següent punt de l'ordre del dia, el 5è. punt, aprovació
inicial del Reglament de recaptació.
Té la paraula la Sra. Assumpció Casañas.
SRA. CASAÑAS.- Gràcies, Sr. alcalde. Es crea una nova ordenança de gestió, de
recaptació i inspecció de tributs que conté normes comunes, tant substantives com
processals, relatives a la gestió, recaptació i inspecció de tots els ingressos de
l'Ajuntament.
Aquesta ordenança regula els aspectes comuns de diverses ordenances fiscals
reguladores dels preus públics i també de totes aquelles matèries que necessiten
concreció o desenvolupament per part de l'Ajuntament.
La seva part més important i que ha donat lloc a la implementació d'aquest nou
reglament es concreta en el punt 3r. i ens els articles 25, 27 i 31 que contemplen la
possibilitat d'ajornament i de fraccionament de taxes, de tributs i dels preus públics i de
tots aquells rebuts que el seu import sigui superior a 100 €.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció en aquest punt? Sr. Cartanyà?
SR. CARTANYÀ.- Bé, ens presenten avui una eina nova per regular les ordenances
municipals. En principi, vista i llegida, creiem que és positiu dotar-nos de la nostra
pròpia regulació pel que fa a la recaptació i gestió d'impostos municipals, fins ara
depeníem d'una norma superior i aquesta eina ens pot facilitar l'adaptació de les
voluntats polítiques a la gestió dels impostos, cosa que ara algunes voluntats
polítiques no es podien portar a terme perquè la normativa no ens ho permetia. De fet,
avui es recullen aquí demandes efectuades en altres debats d'ordenances, com pot
ser el fraccionament dels rebuts, com pot ser la temporalització dels rebuts, per tant,
ara disposem d'una legislació pròpia per regular-ho, no depenem de la norma superior,
com he dit abans, i ens pot fer adaptar més fàcilment el que nosaltres creiem o que es
vulgui fer políticament en la gestió dels impostos.
Per tant, considerem positiva aquesta incorporació i també considerem positius els
últims canvis que fan, doncs, que el llindar de fraccionament sigui més baix i que es
pugui, doncs, donar més solucions a la gent que pugui tenir problemes per fer efectius
els pagaments dels impostos i les taxes i sense cap tipus de gravamen. Per tant, ho
considerem positiu i ho votarem a favor.
SR. ALCALDE.- Molt bé, moltes gràcies. Sr. Caballero, del PP.
SR. CABALLERO.- Sí, tal i com he avançat aquest matí ja a la Sra. Casañas, que hem
tingut l'ocasió de parlar, ja li he anticipat que el nostre vot seria favorable, veu com no
voto en contra, el nostre vot és favorable i a més a més l'he felicitat i ara ho reitero
públicament perquè crec que aquesta és una molt bona eina, que està molt ben feta,
com s'hagués pogut fer simplement una regulació puntual del tema dels aplaçaments.
23

A ella també li he comentat en l'anterior conversa, i ho faig ara aquí públic, en el sentit
que nosaltres votarem a favor, l'únic que sí que ens agradaria, independentment del
nostre vot a favor, és que es fes una consulta, no sé si serà tècnica o jurídica, com
vulguin dir-li, que el fet de no cobrar interessos en aplaçaments, que no es contradigui
amb cap normativa de la llei General Tributària o de les administracions locals. Vostès
saben que aquesta figura de l'aplaçament ja s'aplica en la gran majoria
d'administracions i com exemple que tothom coneix o potser coneixerà més és
l'Agència Tributària i que es pot aplaçar qualsevol tipus d'impost sense cap mena de
sanció pel fet de l'aplaçament, però sí que s'aplica un tipus d'interès per la durada
d'aquest aplaçament. Com que la voluntat aquí és no aplicar-ho, ho trobo bé, per això
li dic que votarem a favor i ho reitero, però sí que tècnicament que es mirés que no
contradigui cap d'aquestes normatives a fi i efecte que no tinguem una ordenança feta
i que tingués alguna anomalia, però reitero que el vot és favorable malgrat que alguns
ens alineem en posicions del no.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més? Sr. Escoda, per part de la CUP.
SR. ESCODA.- Gràcies. Nosaltres no podem fer altra cosa que veure bé aquest
reglament de recaptació propi que ens proposeu, entenem que és una eina per facilitar
el pagament a aquelles persones que els hi costa més pagar, ja sigui via
fraccionament o via aplaçament. Ens agrada també les últimes modificacions que ens
heu passat aquesta setmana d'eliminar el tema dels interessos i tot plegat i dir que per
nosaltres això és un element de satisfacció perquè entenem que és una reivindicació
història nostra. Nosaltres ens hem fet pesats, fins i tot ho hem rebut amb cares de ja
tornes a dir això, sí és una reivindicació que nosaltres hem fet en Ple i comissió
informativa de Serveis Interns d'intentar buscar els mecanismes per fer més fàcil a la
ciutadania el pagament dels tributs i avui aquí al Ple ens trobem una proposta
d'aquestes que a nosaltres ens agrada.
De tota manera, voldríem fer una consideració i una qüestió que no acabem de tenir
clara, probablement no ho hem acabat d'entendre, a veure si ens ho podríem aclarir,
que és si això també serveix pels tributs que gestiona BASE o no, perquè a la comissió
informativa vam entendre que no i després es va dir que sí... serveix per BASE. Doncs,
bé, ens n'alegrem i en la mateixa línia que expressava ara, en el seu dia també i no fa
pas tant de temps, expressàvem això, que per nosaltres s'havia de fer un front comú
amb els ajuntaments perquè teníem un servei extern que ens gestionava els impostos,
alguns impostos, que era BASE, que hi ha algunes coses que no es podien fer, que
ens havíeu dit que no es podien fer. Si ara es poden fer, felicitats, diguéssim, és algo
que nosaltres havíem reclamat i sembla que hi ha hagut aquest marge i esperem que
no només se'n beneficiï Valls sinó que els altres ciutadans d'altres ajuntaments també
puguin tenir reglaments d'aquest tipus per fer tot això més fàcil.
Finalment, sí que us volíem fer una petita reflexió, això no ens mourà de la nostra
posició, però si heu pensat, i és en la mateixa línia que diem les coses quan parlem de
fiscalitat i en la mateixa línia en què argumentàvem abans amb el tema de les
ordenances, si heu pensat a introduir un criteri de renda i un criteri de persona jurídica,
persona jurídica en tant que per nosaltres no és el mateix el fraccionament o
l'aplaçament d'un impost, del pagament d'un impost per una família, per una persona
que per una empresa, si heu pensat a diferenciar-ho d'una manera o altra, nosaltres
pensem que potser podria ser. I després el criteri de renda que us anunciàvem, per
24

nosaltres tampoc és el mateix que l'Ajuntament doni facilitats a una persona amb un
cert nivell de benestar, amb un cert nivell de renda, pel fraccionament o per
l'aplaçament, que una persona amb un nivell de renda molt baix.
La mateixa línia que us expressàvem abans, també us ho expressem en aquest
Reglament que ens presenteu. La nostra proposta és que afegíssiu aquí també un
criteri de renda, de què se'n pugui beneficiar més aquelles persones que més els hi
costa, aquella classe popular i no la burgesia o qui tingui més diners. És una proposta.
De tota manera, dit això, tot i nosaltres ser els de la cultura del no, votarem que sí
perquè creiem que és un avenç i, per tant, endavant.
Gràcies.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Per part del PSC, Sr. Tous.
SR. TOUS.- Sí, gràcies. Per nosaltres també és positiu que tot el que sigui beneficiós
pel contribuent per pagar més còmodament, ens sembla bé que s'hagi optat per
aquesta mesura i a partir també de 100 € i, per tot això, el nostre vot també serà
favorable.
SR. ALCALDE.- Moltes gràcies. Entenc que votació? No? S'aprova? Molt bé, moltes
gràcies.
Sotmès el dictamen a votació s'aprova per unanimitat, adoptant-se el següent acord:
Vist el projecte de modificació de les ordenances fiscals de 2013, que formula
l’Alcaldia de l’Ajuntament.
Vistos els articles 16 i següents , 24, i resta d’articles del Decret Legislatiu 2/2004, pel
que fa a la regulació de taxes i impostos; i articles 114.3.j del DECRET LEGISLATIU
2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim
local de Catalunya, i 47.3.h de la Llei 7/85, Reguladora de les Bases de Règim Local.
Vistos els informes emesos pel secretari i l'interventor, el Ple adopta el següent acord:
PRIMER: Aprovar provisionalment la següent ordenança fiscal:
ORDENANÇA GENERAL DE GESTIÓ, RECAPTACIÓ I INSPECCIÓ DELS TRIBUTS I
ALTRES INGRESSOS DE DRET PÚBLIC
SECCIÓ PRIMERA: DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTOL PRIMER: OBJECTE
Article 1r Objecte
1. La present Ordenança general és dictada a l’empara del que es preveu en la Llei 7/1985, de
2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, el Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de
25

març, pel qual s’aprova el Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals i la disposició
addicional quarta, apartat 3 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.
Conté normes comunes, tant substantives com processals, que es consideraran part integrant
de les ordenances, relatives a la gestió, recaptació i inspecció dels ingressos de dret públic
municipals.
2. Es dicta aquesta Ordenança per a regular:
a) Els aspectes comuns a diverses ordenances fiscals i reguladores de preus públics.
b) Les matèries que necessiten concreció o desenvolupament per part de l’Ajuntament.
Article 2n. Normativa aplicable
1. De conformitat amb el que disposa la Llei 7/85, reguladora de les bases de règim local, i el
Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la llei reguladora
de les hisendes locals, la gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels ingressos públics locals
es faran d’acord amb el que es preveu en la legislació estatal.
2. Als sols efectes aclaridors i per a facilitar l’actuació dels serveis competents per a la seva
aplicació, s’estableix en els punts següents la prelació de normes.
3. Quant a la gestió de tributs, s’aplicaran:
a) Les normes contingudes en aquesta Ordenança i les de l’ordenança del tribut de què es
tracti.
b) El Reial Decret Legislatiu 2/2004 i normes concordants.
c) La Llei General Tributària.
4. Quant a la gestió de preus públics i d’altres ingressos de dret públic, s’aplicaran:
a) Les normes contingudes en aquesta ordenança.
b) Per als preus públics, el Reial Decret Legislatiu 2/2004 i la Llei 8/89, reguladora de les taxes i
dels preus públics.
c) Els preceptes continguts en la legislació específica reguladora del recurs de què es tracti, ja
sigui municipal, autonòmic o estatal.
d) La Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu comú.
5. Quant a la recaptació de crèdits tributaris i altres de dret públic local, seran d’aplicació:
a) Aquesta Ordenança.
b) El Reglament General de Recaptació.
c) Les lleis General Tributària i Pressupostària.
Article 3r. Àmbit d’aplicació
La present Ordenança general i també les respectives ordenances particulars, han d’obligar:
26

a) Àmbit territorial: en tot el territori del terme municipal, i s’aplicarà d’acord amb els principis de
residència efectiva i de territorialitat, segons els casos.
b) Àmbit temporal: la data que s’especifica en cada ordenança.
c) Àmbit personal: a totes les persones físiques o jurídiques susceptibles de drets i obligacions,
i també a les entitats a què es refereix l’article 35 de la Llei General Tributària que, sense tenir
personalitat jurídica, constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat, susceptible
d’imposició.
CAPÍTOL SEGON: DELS TRIBUTS LOCALS. PRINCIPIS GENERALS DE L’ORDRE
TRIBUTARI
Article 4t. Generalitat de la imposició
L’obligació de contribuir, en els termes que estableix aquesta Ordenança i les respectives
ordenances fiscals particulars, és general i no han de poder aplicar-se altres exempcions,
reduccions o bonificacions que les concretament previstes i autoritzades per llei.
Article 5è. Interpretació
1. Les exempcions, bonificacions o reduccions s’han d’interpretar en sentit restrictiu i no s’han
d’estendre a més supòsits que els estrictament assenyalats.
2. No s’ha d’admetre l’analogia per estendre més enllà dels seus termes estrictes l’àmbit del fet
imposable i el de les exempcions i bonificacions.
3. Per tal d’evitar el frau a la llei, s’ha de considerar, a l’efecte del número anterior, que no
existeix extensió del fet imposable quan es graven fets realitzats amb el propòsit provat d’eludir
l’impost, sempre que produeixin un resultat equivalent en derivar el fet imposable.
Per declarar que existeix frau de llei cal un expedient especial on l’Administració aporti la prova
corresponent i es doni audiència a l’interessat.
4. La sola identitat de l’objecte, de la base o del contribuent i fins i tot la de tots els elements
esmentats, de dos o més contribuents de caràcter local, no n’invaliden cap, sempre que els
conceptes d’imposició siguin diferents.
5. Quan en les ordenances respectives es declari exempt de pagament de tributs l’Estat, aquest
benefici no ha d’abastar les entitats o els organismes que, qualsevol que sigui llur relació o
dependència amb l’Estat, gaudeixin de personalitat jurídica pròpia i independent i no se’ls
reconegui per llei una exempció especial.
Article 6è. Elements de la relació jurídica tributària
Pel que fa al subjecte passiu, a les exempcions i bonificacions, al fet imposable, etc., s’ha
d’estar a allò que disposen les ordenances pròpies de cadascun dels impostos, taxes i
contribucions especials.
Els tributs municipals són:
1. Taxes: aquells tributs el fet imposable dels quals consisteix en la utilització privativa o
aprofitament especial del domini públic, en la prestació de serveis o la realització d’activitats en
règim de Dret públic que es refereixin, afectin, o beneficiïn de forma particular al subjecte
passiu, quan es produeixi qualsevol de les circumstàncies següents:
27

a) Que els serveis o activitats no siguin de sol·licitud voluntària pels administrats. A aquests
efectes no es considerarà voluntària la sol·licitud per part dels administrats:
Quan vingui imposada per disposicions legals o reglamentàries.
Quan els béns, serveis o activitats requerits siguin imprescindibles per la vida privada o social
del sol·licitant.
b) Que no es prestin o realitzin pel sector privat, estigui o no establerta la seva reserva a favor
del sector públic conforme la normativa vigent.
Les taxes per la prestació de serveis no exclouen l’exacció de contribucions especials per
l’establiment o ampliació dels dits serveis.
2. Contribucions especials: són aquells tributs el fet imposable dels quals consisteix en
l’obtenció pel subjecte passiu d’un benefici o d’un augment de valor dels seus béns com a
conseqüència de la realització d’obres públiques o de l’establiment o ampliació de serveis
públics de caràcter local.
3. Impostos: són aquells tributs que l’Ajuntament té dret a exigir sense contraprestació, bé
directament o per cessió de l’Estat, autoritzats per les lleis, el fet imposable dels quals està
constituït per negocis, actes o fets de naturalesa jurídica o econòmica, que posen de manifest
la capacitat contributiva del subjecte passiu com a conseqüència de la possessió d’un
patrimoni, la circulació de béns o l’adquisició o despesa de la renda.
CAPÍTOL TERCER: DELS PREUS PÚBLICS. FONAMENT LEGAL I OBJECTE
Article 7è. L’establiment, fixació, gestió i cobrament dels preus públics es regeixen pel capítol VI
del títol I del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la
llei reguladora de les hisendes locals, i d’altres concordants sobre hisendes locals, i per la Llei
8/1989, de 13 d’abril, reguladora de les taxes i dels preus públics. En allò que no preveuen els
textos anteriors hi són d’aplicació les previsions d’aquesta Ordenança, que s’ha de considerar
part integrant de les ordenances respectives de preus públics.
Article 8è. Objecte
Tindran la consideració de preus públics les contraprestacions pecuniàries que es satisfacin per
la prestació de serveis o la realització d’activitats efectuades en règim de Dret públic quan,
prestant-se també aquests serveis o activitats pel sector privat, siguin de sol·licitud voluntària
per part dels administrats.
Article 9è. Elements de la relació jurídica
Pel que fa al concepte d’obligat al pagament, a les excepcions de subjecció, als efectes del
pagament, a la determinació del naixement de l’obligació, s’ha d’estar a allò que disposen les
ordenances pròpies de cadascun dels preus públics.
Article 10è. Repercussió de l’IVA en els preus públics
1. Els preus públics a favor de l’Ajuntament acreditaran l’impost sobre el valor afegit (IVA),
d’acord amb la legislació vigent.
2. Aquest mateix règim s’aplicarà als organismes autònoms municipals de caràcter
administratiu.
3. Les empreses i organismes autònoms de caràcter mercantil aplicaran l’IVA d’acord amb la
legislació vigent.
28

SECCIÓ SEGONA: ASPECTES COMUNS
CAPÍTOL PRIMER: ASPECTES DE PROCEDIMENT
Article 11è. Aspectes procedimentals comuns
1. La tramitació dels expedients estarà guiada pels criteris de racionalitat i eficàcia, i hom
procurarà, així mateix, simplificar els tràmits que ha de realitzar el ciutadà i facilitar-li l’accés a la
informació administrativa.
2. L’alcalde podrà delegar la firma de les resolucions i dels actes administratius en els termes
indicats en l’article 21.3 de la Llei 7/85 de bases de règim local.
3. Les sol·licituds que els interessats dirigeixin a l’Ajuntament sobre tramitació de declaracions
d’alteracions físiques, econòmiques i jurídiques dels béns immobles, sol·licituds de concessió
de beneficis fiscals en l’impost sobre béns immobles i el d’activitats econòmiques, procediments
relatius a concessió d’ajornaments i fraccionaments així com qualsevol altre sol·licitud que
afecti als procediments de gestió tributària es resoldran en el termini de sis mesos, llevat dels
supòsits a què es refereix el punt 4.
4. Es resoldrà en el termini d’un mes el recurs de reposició previ al contenciós administratiu en
matèria de tributs locals.
Article 12è. Actes presumptes
1. Quan hagin transcorregut els terminis indicats en els darrers articles sense haver resolt i
notificat la resolució, es podrà fer valer l’eficàcia dels actes administratius presumptes, sense
necessitat de sol·licitar a l’òrgan encarregat de la resolució del procediment la corresponent
certificació, des del venciment del termini màxim en què s’hagués hagut de dictar i notificar la
resolució expressa sense que aquesta s’hagi produït.
2. No obstant l’anterior, en virtut del que disposa l’article 43.5 de la Llei 30/1992, es podrà
sol·licitar de l’òrgan competent per resoldre la certificació acreditativa del silenci produït,
certificació que s’emetrà en el termini màxim de quinze dies des de que fos sol·licitada.
3. Quan la resolució hagués de dictar-la un òrgan col·legiat, aquesta certificació serà expedida
pel secretari de l’Ajuntament en el termini esmentat.
4. S’entendrà desestimada la sol·licitud quan no hagi recaigut resolució expressa en el termini
legalment establert, en els supòsits que s’indiquen:
a) Concessió d’ajornament i fraccionament en el pagament de deutes.
b) Resolució del recurs de reposició.
c) Les declaracions d’alteracions físiques, econòmiques i jurídiques dels béns immobles.
d) La concessió de beneficis fiscals en els impostos sobre béns immobles i el d’activitats
econòmiques.
e) Resolució d’altres recursos administratius diferents de l’establert en l’apartat b), que
poguessin interposar-se.
f) La sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts, sempre que amb anterioritat no hagi estat
anul·lada la liquidació que va motivar l’ingrés.
g) Altres supòsits previstos legalment.
CAPÍTOL SEGON: NORMES DE GESTIÓ COMUNES
Article 13è. Principis generals
29

1. La gestió dels tributs i dels preus públics, i també la dels altres ingressos de dret públic,
comprèn totes les actuacions necessàries per a la determinació del deute tributari i dels preus
públics i altres ingressos i llur recaptació.
2. Es procurarà unificar en un sol rebut totes les liquidacions de les taxes que recaiguin sobre
bases homogènies.
3. El sistema de gestió dels tributs (liquidació o autoliquidació) serà el que es determini a
l’ordenança fiscal corresponent. No obstant això, a les administracions públiques i a les taxes
dels expedients iniciats a instància de part i de tramitació telemàtica, se’ls aplicarà el règim de
liquidació per part de la Corporació.
Article 14è. Oficina del contribuent
Quan l’Ajuntament ho cregui oportú i necessari podrà ordenar la creació d’una oficina d’atenció
al contribuent, la qual estarà encarregada de facilitar tot tipus d’informació i també podrà, en tot
cas, tramitar les diligències que es considerin oportunes.
Article 15è. Calendari de pagament
1. Amb caràcter general, s’establirà un calendari fiscal i de preus públics en el qual es determini
el període per abonar els tributs i preus públics municipals, tots ells de caràcter periòdic.
2. El cobrament de les exaccions de caràcter periòdic s’ajustarà a les normes del Reial Decret
Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, de la Llei 8/89, reguladora de les taxes i dels preus públics, de la Llei General
Tributària i de la Pressupostària, i del Reglament General de Recaptació.
3. Els contribuents o els obligats al pagament de qualsevol ingrés de dret públic, de caràcter
periòdic que tinguin domiciliat el pagament en una entitat financera, no rebran el tríptic
recordatori, no obstant podran rebre informació relacionada amb el contingut d’aquests.
4. Amb caràcter general, les contribucions especials es giraran en dos terminis del 50% del
pressupost adjudicat en el projecte.
El percentatge corresponent al primer termini s’exigirà un cop s’hagi iniciat l’obra, entenent-se
per tal moment el de la signatura de l’acte de comprovació del replanteig o el moment que
informin els serveis tècnics municipals; el 2n termini s’exigirà un cop hagi finalitzat l’obra i tindrà
com a límit l’import de l’obra certificada.
Excepcionalment, la Corporació, de forma motivada i previ dictamen de la Comissió Informativa
podrà acordar ampliar el nombre de terminis i fixar els percentatges corresponents.
5. Amb caràcter general, les quotes urbanístiques es giraran en quatre terminis amb els
següents percentatges de la quantia per la qual s’aprovi la imposició de quotes:
1r termini per import de les indemnitzacions i diferències d’adjudicació.
2n termini 30% de la resta de despeses.
3rn termini 40% de la resta de despeses.
4t termini 30% de la resta de despeses.
El primer es girarà amb antelació al moment en que s’hagi de produir l’ocupació de les finques.
30

El percentatge corresponent al segon termini s’exigirà un cop s’hagi iniciat l’obra, entenent-se
per tal moment el de la signatura de l’acta de comprovació del replanteig o el moment que
informin els tècnics municipals; el 3r termini (40%) s’exigirà un cop s’hagi certificat el 50% de
l’obra i el 4t termini es girarà quan s’hagi finalitzat l’obra i tindrà com a límit l’import de l’obra
certificada més el de les despeses produïdes en relació a l’expedient i que estiguin
contemplades en el compte de liquidació provisional.
Si al girar el 3r termini o els següents l’import total supera el preu d’adjudicació més el de les
despeses produïdes en relació a l’expedient i que estiguin contemplades en el compte de
liquidació provisional, es tindrà com a límit aquest, salvat que s’hagi procedit a la seva
actualització.
Excepcionalment, la Corporació de forma motivada, i previ dictamen de la Comissió Informativa
podrà acordar ampliar el nombre de terminis i fixar els percentatges corresponents.
Si per qualsevol circumstància, amb el 4t o darrer termini no es pogués liquidar l’expedient, es
podrà girar igualment aquest termini, fins el límit de l’obra certificada i sens perjudici del que
resulti en la liquidació definitiva.
Article 16è. Estimació de sol·licituds.
S’entendran estimades les sol·licituds:
a) Quan es tracti de sol·licituds l’estimació de les quals habilitaria el sol·licitant per a l’exercici
de drets preexistents i sempre que no s’hagin inclòs en cap dels supòsits previstos en l’article
12è.
b) Altres casos en què la normativa de l’aplicació dels quals no en prevegi la desestimació.
Article 17è. El domicili
1. Quant al domicili fiscal i al domicili de l’obligat a qualsevol pagament, s’estimarà el que els
subjectes passius tributaris i els obligats al pagament de preus públics o altres ingressos de
dret públic hagin establert en qualsevol document de naturalesa tributària i altres documents,
segons cada cas, mentre no es tingui a l’Ajuntament un coneixement fefaent d’un altre de
diferent o es rectifiqui mitjançant la comprovació pertinent.
2. Excepte que una norma reguli expressament la forma de determinar el domicili fiscal i el
domicili de qualsevol obligat a pagament, a efectes recaptadors, el domicili serà:
a) Per a les persones físiques, el de la seva residència habitual.
No obstant, per a les persones físiques que desenvolupin principalment activitats econòmiques
es podrà considerar com a domicili fiscal el lloc on estigui efectivament centralitzada la gestió
administrativa i la direcció de les activitats desenvolupades.
b) Per a les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica a què es refereix l’apartat 4
de l’article 35 de la Llei general tributària, el seu domicili social.
c) Per a les persones o entitats no residents a Espanya que operin mitjançant establiment
permanent, s’aplicaran les normes dels apartats a) i b).
3. Mitjançant compareixença a les oficines de l’Ajuntament, el contribuent i l’obligat al pagament
de qualsevol tribut, preu públic o altre crèdit pot designar un altre domicili propi o del seu
representant, amb el fi de rebre-hi les notificacions administratives.
31

4. En tot cas, els subjectes tant d’una relació jurídica tributària com d’una altra relació jurídica
de la qual es deriva un pagament, estan obligats a declarar les variacions respecte al seu
domicili i a posar de manifest les incorreccions que poguessin observar-se en les
comunicacions dirigides des de l’Ajuntament.
5. Els subjectes passius que resideixin a l’estranger durant més de sis mesos cada any natural
estan obligats a designar un representant amb domicili en territori espanyol.
Article 18è. Deure de col·laboració
1. Tota persona natural o jurídica, privada o pública, pel simple deure de col·laboració amb
l’Administració, té l’obligació, a requeriment d’aquella, de proporcionar-li tota mena de dades,
informes o antecedents amb transcendència tributària i d’altres determinants de relacions que
acrediten l’obligació d’un pagament d’un preu públic, deduïts de les seves relacions amb altres
persones.
2. En particular, les persones o les entitats dipositàries de diner en efectiu o en comptes, valors
i d’altres béns de deutors de l’Administració municipal en període executiu, estan obligats a
informar els òrgans de recaptació i a complir els requeriments que, en exercici de les funcions
legals, s’efectuïn.
3. L’incompliment de les obligacions de prestar la col·laboració a què es refereix aquest article,
podrà originar la imposició de sancions, segons el que s’estableix en la Llei General Tributària,
en la Llei General Pressupostària i en les normes sobre procediment sancionador.
Article 19è. Procediment de notificació personal
1. Les notificacions de les liquidacions de dèbits i de les sancions de venciment no periòdic o
que, essent-ho, es tracti de liquidacions per alta, i sense el sistema d’autoliquidació, es
practicaran d’acord amb el que disposa l’article 110 de la Llei general tributària.
No obstant això, no serà preceptiva la notificació expressa de la corresponent liquidació quan
aquesta s’ajusti a la declaració presentada, la qual cosa s’advertirà a l’imprès de declaració.
2. En les notificacions de les liquidacions hi hauran de constar els elements essencials de la
liquidació en els termes indicats en la legislació vigent.
3. Conseqüència del primer intent de notificació pot ser:
a) Que la notificació sigui entregada a l’interessat. En aquest cas, el notificador ha de retornar a
l’Ajuntament el justificant de rebuda amb la firma del receptor i amb la data en que té lloc la
recepció.
b) Que la notificació s’entregui a una persona que no sigui l’interessat, però que es trobi en el
domicili d’aquest. En tal cas, hauran de constar en el justificant de rebuda la firma i la identitat
de la persona que es fa càrrec de la notificació.
c) Que l’interessat o el seu representant rebutgi la notificació.
En aquest cas, s’especificaran les circumstàncies de l’intent de notificació i es tindrà per
efectuada.
d) Que no sigui possible entregar la notificació. En aquest cas, el notificador registrarà en la
targeta del justificant de rebuda el motiu que ha impossibilitat l’entrega i el dia i hora en què ha
tingut lloc l’intent de notificació.
32

4. En el supòsit del punt 3.d) relatiu a l’intent de notificació personal amb resultat infructuós, per
absència de l’interessat, se’n farà un segon intent, en dia i hora diferents a aquells en què
tingué lloc el primer. El resultat d’aquesta segona actuació pot ser igual a l’assenyalat en els
apartats a), b), c) i d) del punt 3 i n’haurà de quedar la deguda constància en la targeta de
justificant de rebuda que serà retornada a l’Ajuntament. És suficient un sol intent quan el
destinatari consti com a desconegut en el dit domicili o lloc.
Article 20è. Publicació en el BOP
1. Si els intents de notificació personal a que es refereix l’article anterior en el punt 4, han
resultat infructuosos, l’Ajuntament podrà optar a deixar-ne avís a la bústia de l’immoble
assenyalat com a domicili, prèviament a la publicació. Altrament, es citarà l’interessat o al seu
representant per a ser notificats per compareixença per mitjà d’anuncis que s’han de publicar
per una sola vegada per cada interessat en el BOP. Aquests anuncis també es poden exposar
en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament corresponent a l’últim domicili fiscal conegut. En el cas
que l’últim domicili conegut radiqui a l’estranger, l’anunci es pot exposar al consolat o a la
secció consultar de l’ambaixada corresponent.
2. De les actuacions realitzades conforme a l’anteriorment assenyalat, n’haurà de quedar
constància en l’expedient i de qualsevol circumstància que hagués impedit l’entrega al domicili
designat per a la notificació.
3. En la publicació als butlletins oficials constarà la relació de notificacions pendents amb la
indicació de l’obligat tributari o el seu representant, el procediment que les motiva, l’òrgan
competent de la seva tramitació i el lloc i termini en què el seu destinatari ha de comparèixer
per ser notificat. En tot cas, la compareixença s’ha de produir en el termini de 15 dies naturals,
comptats des de l’endemà de la publicació de l’anunci en el BOP. Transcorregut aquest termini
sense comparèixer la notificació s’entén produïda a tots els efectes legals l’endemà del
venciment del termini assenyalat.
Article 21è. Padrons, matrícules o registres
1. Els tributs i els preus públics de caràcter periòdic es gestionaran en el padró o en la
matrícula.
2. Les dades que han de contenir els padrons, a més de les dades específiques que cadascun
d’ells requereixi, segons les característiques dels tributs i dels preus públics, seran les
següents:
a) Nom, cognoms i domicili del subjecte passiu o de l’obligat al pagament, o el seu representant
en aquesta ciutat.
b) Finca, establiment o element objecte del tribut. I en el cas dels preus públics, la prestació del
servei o l’aprofitament especial o ocupació de la via pública de què es tracti.
c) Base d’imposició.
d) Tarifa aplicable.
e) Quota assignada.
Article 22è. Aprovació i publicació
Un cop aprovats el padró o la matrícula, s’exposaran al públic mitjançant edictes publicats en el
BOP, en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en el diari de major difusió de la ciutat durant el
33

termini d’un mes, per a l’examen i les reclamacions que hom pugui fer-hi, per a la interposició
del recurs de reposició previ al contenciós administratiu en el cas dels tributs, i per a la
formulació del recurs contenciós administratiu en el supòsit dels preus públics.
Article 23è. Revisió i actualització dels padrons
1. Les altes presentades pels interessats o descobertes per l’acció investigadora de
l’Administració municipal, han de tenir efecte des de la data en què per disposició de cada
ordenança neix l’obligació de contribuir, i han de ser incorporades definitivament al padró,
matrícula o registre de l’any següent.
2. Les sol·licituds de baixa han de ser formulades pels subjectes passius o pels obligats al
pagament, i una vegada comprovades per la inspecció produirà efectes.
Article 24è. Autoliquidacions o dipòsit previ.
L’Ajuntament podrà exigir en matèria de tributs i de preus públics la seva autoliquidació o
dipòsit previ, en els casos legalment admissibles. Les autoliquidacions i declaracionsliquidacions
s’hauran d’ingressar al temps de la seva presentació, salvat que la normativa
específica reguladora del tribut disposi altra cosa. Cas de no efectuar-se l’ingrés, al dia següent
podrà iniciar-se el procediment de constrenyiment amb els recàrrecs corresponents previstos a
l’art. 28 de la Llei General Tributària.
Així mateix, d’acord amb allò que disposa l’article 27 de la Llei General Tributària, a les
autoliquidacions i declaracions-liquidacions presentades fora de termini sense requeriment
previ, se’ls aplicarà un recàrrec únic del 5, 10 o 15 per cent, si s’efectuen dins els 3, 6 o 12
mesos següents, respectivament i amb exclusió de l’interès de demora i les sancions que
s’haguessin pogut exigir. Transcorreguts aquests terminis se’ls aplicarà un recàrrec del 20
per cent, amb exclusió de les sancions però no dels interessos de demora.
CAPÍTOL TERCER: AJORNAMENT I FRACCIONAMENT
Article 25è. Ajornaments i fraccionaments.
Podrà ajornar-se o fraccionar-se el pagament dels deutes d’un import igual o superior a 100 €,
prèvia sol·licitud de l’obligat al pagament quan la seva situació econòmico-financera l’impedeixi
efectuar de forma transitòria el pagament en els terminis establerts.
Si la petició de fraccionament i ajornament es refereix a deutes la recaptació dels quals
correspon a BASE, és d'aplicació la normativa pròpia d'aquest Organisme.
Solament de forma excepcional es podran ajornar o fraccionar els deutes d’un import inferior a
100 € si s’aprecia, mitjançant un informe dels Serveis Socials Municipals, que l’ajornament o
fraccionament serà l’única forma de pagament del deute.
Els acords d’ajornament o fraccionament que s’acordin s’adoptaran en els termes indicats en la
Llei general tributària, el Reglament general de recaptació i en aquesta Ordenança.
Els deutes ajornats o fraccionats s’han de garantir amb caràcter general en els termes que
preveuen l’article 82 de la Llei general Tributària, l’article 48 del Reglament general de
recaptació i en particular en els termes d’aquesta Ordenança.
En els fraccionaments no podran acumular-se en una mateixa fracció deutes en període
executiu i deutes en període voluntari. Els deutes en període executiu s’hauran d’incloure en les
primeres fraccions.
34

Article 26è. Sol·licitud
1. La sol·licitud es dirigirà a l’Ajuntament, a qui correspon l’apreciació de la situació de
tresoreria de l’obligat al pagament en relació amb la possibilitat de satisfer els dèbits.
2. Les sol·licituds es poden presentar en els següents terminis:
a) Deutes en període voluntari d’ingrés o de presentació de les autoliquidacions corresponents:
dins del termini d’ingrés en període voluntari.
Pel que fa a les autoliquidacions presentades fora de termini, només s’entén que la sol·licitud
es presenta en període voluntari quan la sol·licitud d’ajornament o fraccionament es presenti
juntament amb l’autoliquidació extemporània.
b) Deutes en període executiu: en qualsevol moment del procediment abans de la notificació de
l’acord d’alienació dels béns embargats.
3. Les sol·licituds han de contenir les següents dades:
a) Nom i cognom, raó social o denominació completa, NIF i domicili fiscal de l’obligat al
pagament i, si s’escau de la persona que el representi
b) Identificació del deute pel qual sol·licita ajornament o fraccionament, indicant almenys
l’import, el concepte, la data de finalització del termini d’ingrés en període voluntari i la clau de
liquidació.
c) Causes que motiven la sol·licitud d’ajornament o fraccionament.
d) Termini o terminis que sol·licita i si en sol·licita ajornament o fraccionament
e) Garantia que s’ofereix, conforme al que disposa l’article 30è d’aquesta Ordenança.
f) Lloc, data i signatura del sol·licitant.
4. A la sol·licitud s’han d’adjuntar els següents documents:
a) Compromís d’aval solidari d’una entitat de crèdit o societat de garantia recíproca o de
certificat d’assegurança de caució, salvat que d’acord amb aquesta Ordenança aquest no
resulti exigible.
b) Si s’escau, els documents que acreditin la representació.
− Els documents o justificants que provin l’existència de dificultats econòmico-financeres
que l’impedeixin de forma transitòria efectuar el pagament en el termini establert i
aquells altres que considerin oportuns.
1. Si es tracta d’autoliquidacions, còpia d’aquesta o assenyalar el dia i el procediment en
què es va presentar.
e) Si s’escau, sol·licitud de compensació durant la vigència de l’ajornament o fraccionament
amb els crèdits que es puguin reconèixer a favor seu durant el temps de l’ajornament o
fraccionament.
5. Si la garantia que s’ofereix no consisteix en aval o assegurança de caució, s’ha d’aportar:
a) Justificació documental de la impossibilitat d’obtenir un aval d’entitat de crèdit o societat de
garantia recíproca o certificat d’assegurança de caució, en la qual constin les gestions
efectuades per obtenir-lo.
35

) Valoració dels béns oferts en garantia efectuada per empreses o professionals especialitzats
independents.
c) Balanç i compte de resultats de l’últim exercici tancat i informe d’auditoria, si n’hi ha, en cas
de tractar-se d’empresari o professional obligat per llei a portar comptabilitat.
6. Si es sol·licita la dispensa total o parcial de garantia, s’ha d’aportar:
a) Declaració responsable i justificació documental que manifesti estar mancat de béns o no
posseir-ne altres que els oferts en garantia.
b) Justificació documental de la impossibilitat d’obtenir un aval d’entitat de crèdit o societat de
garantia recíproca o certificat d’assegurança de caució, en la qual constin les gestions
efectuades per obtenir-lo.
1. Balanç i compte de resultat dels tres últims anys i informe d’auditoria, si n’hi ha, en cas
d’empresaris o professionals obligats per llei a portar comptabilitat
2. Pla de viabilitat i qualsevol altra informació que justifiqui la possibilitat de complir
l’ajornament o fraccionament sol·licitat.
e) Si l’obligat al pagament no és empresari o sent-ho no està obligat a portar la comptabilitat,
haurà d’aportar:
3. Nòmina o pensió de jubilació, invalidesa o de prestació d’atur
- La darrera declaració de l’IRPF o en el cas de no estar obligat a presentar declaració,
certificats de retencions dels pagadors dels diversos rendiments.
Article 27è. Criteris de concessió
a) Els deutes d’import inferior a 1.000 € podran ajornar-se o fraccionar-se per un període màxim
de 6 mesos des de la data de sol·licitud.
b) Els deutes d’import comprès entre els 1.000 € i els 5.000 €, podran fraccionar-se per un
període màxim d’1 any des de la data de sol·licitud.
c) Els deutes d’import superior a 5.000 €, podran fraccionar-se per un període màxim de 18
mesos des de la data de sol·licitud.
Pels deutes compresos en els apartats b) i c) solament es podrà concedir un ajornament si la
garantia oferta és un aval bancari.
d) Excepcionalment i en casos extrems, quan les condicions de capacitat econòmica del
sol·licitant ho impedeixin, estant degudament justificades, es podrà estudiar per part de l'òrgan
competent l'ampliació dels terminis assenyalats en els anteriors punts.
Article 28è. Tramitació de les sol·licituds.
5. La presentació d’una sol·licitud de fraccionament o ajornament en període voluntari
impedeix l’inici del període executiu. A tal efecte, es comunicarà a la Recaptació
municipal que s’ha presentat la sol·licitud perquè es marquin les liquidacions
corresponents i mantenir-les en voluntària.
36

6. La presentació d’una sol·licitud de fraccionament o ajornament en període executiu no
impedirà la iniciació o la continuació del procediment de constrenyiment durant la
tramitació de la sol·licitud. Sí s’hauran de suspendre les actuacions d’alienació dels
béns embargats.
S’entendrà per manca de tresoreria l’absència o escassedat de recursos líquids suficients per
part de l’obligat al pagament per cancel·lar les seves obligacions immediates.
Tractant-se d’empreses mercantils, l’avaluació de la manca de tresoreria o liquiditat s’efectuarà
a través dels comptes del balanç de situació tancat a la data més pròxima possible a la de
petició de l’ajornament.
Tractant-se de sol·licitants no empresaris o que sent-lo no estiguin obligats a portar
comptabilitat, l’avaluació es realitzarà en base a les declaracions de l’IRPF presentades i altra
documentació relativa als ingressos aportada pel sol·licitant.
4. Durant la tramitació i fins a la resolució definitiva, l’obligat al pagament ha d’efectuar els
pagaments en els terminis que proposi en la seva sol·licitud. No obstant, si s’estima que la
complexitat de l’expedient pot comportar demores en la seva resolució, es podrà establir un
calendari provisional de pagaments fins que la resolució es produeixi, el qual podrà incloure
terminis diferents als proposats pel sol·licitant i el substituirà a tots els efectes.
La no realització d’aquests pagaments serà motiu suficient per acordar la denegació de
l’ajornament o fraccionament pel fet de concórrer dificultats econòmicofinanceres de caràcter
estructural.
Article 29è. Resolució.
1. L’òrgan competent per a la resolució de la sol·licitud és l’Alcalde o el Regidor en qui
delegui.
2. Es declararan inadmissibles les sol·licituds d’ajornament o fraccionament en els
supòsits i amb els efectes que preveu l’article 47 del Reglament general de recaptació,
en concret les de reconsideració de sol·licituds ja resoltes i que no estiguin
degudament fonamentades, tenint com a única finalitat demorar el compliment de
l’obligació de pagament.
3. La denegació de la sol·licitud tindrà els efectes previstos en l’apartat 4 de l’article 52 del
Reglament general de recaptació, depenent de si es va presentar en període voluntari
o en període executiu d’ingrés.
4. Les resolucions hauran de notificar-se en el termini de 6 mesos.
5. En la resolució en què es concedeixi l’ajornament o fraccionament, es faran constar les
conseqüències de la falta de pagament, de la no constitució de la garantia quan sigui
preceptiva i el càlcul dels interessos de demora corresponents.
6. Es donarà trasllat de la resolució a la Recaptació municipal perquè es duguin a terme
les actuacions recaptadores corresponents.
Article 30è. Garanties
37

7. Amb caràcter general, el sol·licitant oferirà la garantia en forma d’aval solidari d’entitat
de crèdit o societat de garantia recíproca o certificat d’assegurança de caució.
En el supòsit dels fraccionaments, podrà aportar avals per garantir cadascun dels
terminis.
L’aval haurà d’estar inscrit en el registre d’avals que cadascuna de les entitats de
dipòsit i crèdit han de mantenir d’acord amb la Circular 4/2004, de 22 de
desembre, del Banc d’Espanya.
No obstant, les Societats de capital 100% municipal que sol·licitin un ajornament o
fraccionament de deutes no hauran de presentar aval, sens perjudici d’altres garanties que sí
resultin necessàries, sempre que l’empresa ho sol·liciti i acrediti dificultats de tresoreria.
1. Es dispensarà a l’obligat tributari de la constitució de garanties quan l’import de la
totalitat dels deutes de dret públic no excedeixin de 3.000 €.
2. L’obligat al pagament pot sol·licitar que s’adoptin mesures cautelars en substitució de
les garanties necessàries, consistent en la retenció dels pagaments reconeguts per
l’Ajuntament de Valls a favor seu, inclosos els certificats d’obra aprovats, fins que es
cancel·li el deute.
1. A petició de l’obligat al pagament es podrà admetre com a garantia l’anotació
preventiva d’embargament de béns inscrita en el Registre públic corresponent, quan a
criteri de la Recaptació municipal, atès el valor del bé i les circumstàncies que hi
concorrin sigui suficient.
2. La garantia ha de cobrir l’import del principal del deute, els interessos de demora que
generi l’ajornament o fraccionament comptats des del dia següent al venciment del
termini d’ingrés en període voluntari i un 25 per 100 de la suma de les dues partides.
1. La garantia s’ha de formalitzar en el termini de dos mesos comptats a partir de
l’endemà de la notificació de l’acord de concessió, l’eficàcia del qual queda
condicionada a aquesta formalització. Si la sol·licitud va ser presentada en període
voluntari d’ingrés, transcorregut el termini de dos mesos sense que s’hagin formalitzat
les garanties, s’iniciarà el període executiu al dia següent del venciment d’aquest
termini i s’exigiran els interessos de demora meritats des del dia següent al venciment
del període voluntari d’ingrés, sense perjudici dels que es meritin posteriorment. Si la
sol·licitud va ser presentada en període executiu, es continuarà el procediment de
constrenyiment.
2. Excepcionalment quedaran exempts de presentar garanties aquells casos que s'apreciï
una impossibilitat manifesta d'obtenir-les.
Article 31è. Interessos de demora.
1. Els deutes ajornats o fraccionats, exclòs si s’escau del recàrrec executiu, meriten
interessos de demora en els termes de l’article 26.6 de la Llei general tributària.
2. Per al còmput dels interessos s’aplicaran aquestes regles:
a) En cas d’ajornament: s’han de calcular interessos de demora sobre el deute ajornat pel
temps comprès entre l’endemà del venciment del termini d’ingrés en període voluntari i la data
del venciment del termini concedit.
38

) En cas de fraccionament: s’han de calcular els interessos de demora per cada fracció de
deute des de l’endemà del venciment del termini d’ingrés en període voluntari fins a la data del
venciment del termini concedit.
Si l’ajornament o fraccionament s’ha sol·licitat en període executiu la base per al càlcul no
inclourà el recàrrec del període executiu.
Si l’ajornament o el fraccionament s’estén més enllà de l’any en curs i per tant es desconeix el
tipus d’interès aplicable, es calcularà en base al tipus vigent i posteriorment es regularitzarà en
funció del nou tipus d’interès aplicable. Els càrrecs en compte de cada fracció s’efectuarà per
l’import exacte, resultant d’aplicar el tipus d’interès vigent en el moment del venciment de cada
fracció.
No s'exigirà interès de demora en els acords d'aplaçament o fraccionament sol·licitats en
període voluntari sempre que es refereixin a deutes de venciment periòdic i notificació
col·lectiva, i que el pagament total d'aquestes es produeixi en el mateix exercici que el del seu
meritament.
Article 32è. Liberalització de garanties
1. Les garanties seran retornades una vegada comprovat el pagament total del deute
inclosos els recàrrecs, interessos i costes, i dels interessos acreditats durant la
suspensió, en els supòsits dels fraccionaments garantits amb avals per cada termini,
quan es pagui cadascun d’ells.
1. L’Alcalde ordenarà la cancel·lació de la garantia prestada mitjançant decret on farà
constar l’extinció del dret o causa de cancel·lació, amb la constància d’haver-se pagat
el deute.
Article 33è. Efectes de la manca de pagament d’un ajornament.
La falta de pagament al venciment del termini concedit determinarà:
1. Si la sol·licitud va ser presentada en període voluntari, s’inicia el període executiu
l’endemà del venciment del termini incomplert, i s’ha d’iniciar el procediment de
constrenyiment.
S’ha d’exigir l’ingrés del principal del deute, els interessos de demora meritats fins a la data del
venciment del termini concedit i el recàrrec del període executiu sobre els dos conceptes.
2. Si la sol·licitud va ser presentada en període executiu, ha de continuar el procediment
de constrenyiment.
En ambdós supòsits, transcorreguts els terminis de l’article 62.5 de la Llei general tributària,
sense que s’hagi efectuat l’ingrés, es procedirà segons disposa l’article 168 de la mateixa Llei.
Article 34è. Efectes de la manca de pagament dels fraccionaments.
1. En els fraccionaments garantits amb una única garantia o concedits amb dispensa total
de garantia, la manca de pagament d’una fracció determinarà:
a) Si la fracció incomplerta és de deutes en període executiu, per aquesta fracció i les
següents:
39

a.1) Respecte de tots els deutes del fraccionament en executiva es continuarà el procediment
de constrenyiment. Si consta ingressada alguna fracció anterior es considerarà com un ingrés a
compte en l’expedient.
a.2) Respecte de tots els deutes del fraccionament en voluntària s’inicia el període executiu el
dia següent del venciment de la fracció incomplerta.
S’exigiran interessos de demora meritats des del dia següent al venciment del període voluntari
d’ingrés dels deutes fins a la data de venciment de la fracció incomplerta.
b) Si el fraccionament inclou solament deutes en període voluntari o la fracció que s’incompleix
és de deutes en període voluntari, s’inicia el període executiu respecte d’aquesta fracció.
S’exigirà l’import de la dita fracció, els interessos de demora meritats des del venciment del
termini d’ingrés en període voluntari fins a la data del venciment del termini concedit i el
recàrrec del període executiu sobre els dos conceptes.
Si notificada la provisió de constrenyiment corresponent s’incomplís l’obligació de pagar en el
termini de l’article 62.5 LGT, es consideraran vençuts els restants terminis, que s’exigiran
també en via de constrenyiment.
Si es va constituir garantia, transcorregut el termini d’ingrés de l’article 62.5 de la Llei general
tributària, es procedirà segons disposa l’article 168 de la mateixa Llei.
2. En els fraccionaments de pagament en què s’haguessin constituït garanties parcials i
independents per a una o diverses fraccions i arribat el venciment d’una fracció no
s’efectua el pagament, les conseqüències són les següents:
a) Incompliment d’una fracció de deutes en període executiu: es continuarà el procediment de
constrenyiment. Transcorregut el termini d’ingrés de l’article 62.5 de la Llei general tributària
sense que s’hagi efectuat l’ingrés de les quantitats exigides, s’ha d’executar la garantia parcial.
L’acord de fraccionament roman vigent, respecte de les fraccions a les quals no arribi la
garantia parcial i independent.
b) Incompliment d’una fracció amb deutes en període voluntari: s’inicia el període executiu
exclusivament d’aquesta fracció.
S’exigirà l’import de la dita fracció, els interessos de demora meritats des del venciment del
termini d’ingrés en període voluntari fins a la data del venciment del termini concedit i el
recàrrec del període executiu sobre els dos conceptes.
Si notificada la provisió de constrenyiment corresponent s’incomplís l’obligació de pagar en el
termini de l’article 62.5 de la Llei general tributària, s’ha d’executar la garantia parcial i
independent.
L’acord de fraccionament roman vigent respecte de les fraccions a les quals no arribi la garantia
parcial i independent.
CAPÍTOL QUART: DEVOLUCIÓ D’INGRESSOS INDEGUTS
Article 35è. Iniciació
El procediment de devolució d’ingressos indeguts es formalitzarà d’acord amb l’establert als
articles 32 i 221 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, en el Reial Decret
520/2005, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desenvolupament de la
40

Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, en matèria de revisió en via
administrativa, pels articles no derogats del Reial Decret 1163/1990, de 21 de setembre, pel
qual es regula el procediment per a la realització de devolucions d’ingressos indeguts de
naturalesa tributària, i l’Ordre de 22 de març de 1991 per la qual es desenvolupa el citat reial
decret.
Aquest procediment s’aplicarà a qualsevol devolució d’ingressos indeguts sigui quina sigui llur
naturalesa.
1. Amb caràcter general, el procediment s’iniciarà a instància de l’interessat, que en
l’escrit hi haurà de fer constar:
a) El seu número d’identificació fiscal.
b) Justificació de l’ingrés indegut.
c) Núm. de compte corrent on vol que s’efectuï la transferència bancària.
2. No obstant el que es disposa en el punt anterior, podrà acordar-se d’ofici la devolució en els
supòsits següents:
a) Quan després de haver-se satisfet una liquidació tributària o de preus públics, aquesta sigui
anul·lada.
b) Quan s’hagi produït una duplicitat verificada del pagament.
c) Quan la improcedència de l’ingrés hagi estat comprovada per la inspecció fiscal.
3. El reconeixement del dret a la devolució originarà el naixement d’una obligació reconeguda,
que com a tal haurà de comptabilitzar-se i restarà subjecta al procediment d’ordenació de
pagament i al pagament material, el qual es realitzarà mitjançant transferència bancària.
CAPÍTOL CINQUÈ: PROCEDIMENT DE REVISIÓ
Article 36è. Recurs de reposició
1. Contra els actes administratius dictats per l’Ajuntament d’aplicació i efectivitat dels tributs
propis i de la resta d’ingressos de dret públic, solament es podrà interposar recurs de reposició
en els termes previstos a l’article 14 del RDL 2/2004, pel qual s’aprova el text refós de la Llei
reguladora de les hisendes locals.
2. Serà competent per resoldre el recurs de reposició l’òrgan que hagi dictat l’acte administratiu
impugnat. No obstant, quan un òrgan actua per delegació, la resolució del recurs correspondrà
a l’òrgan delegant.
3. La provisió de constrenyiment, les diligències d’embargament i l’acord d’alienació dels béns
embargats, podran ser impugnats mitjançant recurs de reposició davant del Tresorer.
4.- Contra la desestimació del recurs de reposició, es pot interposar recurs contenciós
administratiu de conformitat amb la normativa vigent.
5.- Per interposar el recurs de reposició no serà necessari el previ pagament de la quantitat
exigida; no obstant, la interposició del recurs no aturarà l’acció administrativa de cobrament,
llevat que l’interessat sol·liciti dintre del termini d’interposició del recurs la suspensió de
l’execució de l’acte impugnat i aporti garantia que cobreixi la totalitat del deute impugnat, en el
qual cas s’atorgarà la suspensió sol·licitada. A tal efecte, no s’admetran altres garanties, a
elecció del recurrent, que les següents:
a) Dipòsit en diners en efectiu o en valors públics en la Tresoreria municipal.
41

) Aval o fiança de caràcter solidari d’entitat de crèdit o societat de garantia recíproca o
certificat d’assegurança de caució.
c) Fiança personal i solidària prestada per dos contribuents de la localitat de reconeguda
solvència, solament per a deutes inferiors a 1.500 €.
6.- L’import de la garantia dipositada serà el següent:
a) Si el deute es troba en període voluntari de pagament: la suma del principal (quota
inicialment liquidada) més els interessos que generi la suspensió.
b) Si el deute es troba en període executiu de pagament: la suma del deute tributari existent en
el moment de la suspensió (principal, recàrrecs i interessos de demora ja meritats) més els
interessos que generi la suspensió.
7.- Quan la garantia aportada no sigui suficient o no reuneixi els requisits exigibles, es requerirà
a l’interessat perquè en un termini de 10 dies esmeni els defectes apreciats, amb la indicació
que la no atenció d’aquest requeriment dintre de termini, determinarà l’arxiu de la sol·licitud i
aquesta es tindrà per no presentada. Quan el requeriment d’esmena s’hagi contestat dintre de
termini però no s’entenguin esmenats, es dictarà resolució denegant la suspensió i es
continuarà amb l’execució de l’acte.
8.- Interposat el recurs de reposició amb sol·licitud de suspensió aportant alguna de les
garanties assenyalades en el punt 3, es paralitzarà preventivament l’execució de l’acte
impugnat mentre no es resolgui expressament la sol·licitud de suspensió.
Les suspensions acordades tindran efectes des de la data de la presentació de la sol·licitud i es
mantindran durant la substanciació del recurs de reposició.
9.- Si la resolució del recurs de reposició l’estima totalment, es declararà alliberada la garantia.
10.- Si el recurs de reposició fos desestimat totalment o parcialment en període voluntari, es
practicarà, si s’escau, la corresponent liquidació, així com la dels interessos meritats per tot el
temps de la suspensió i es notificarà a l’interessat atorgant-li un nou termini de pagament
voluntari. Si la suspensió es va produir en període executiu, abans de continuar les actuacions
executives contra el patrimoni del deutor, se li requerirà el pagament del deute suspès més els
interessos meritats durant la suspensió, atorgant-li el termini de pagament de l’article 62.5 de la
Llei 58/2003, de 17 de desembre general tributària.
11.- Si s’hagués acordat la suspensió, un cop conclosa la via administrativa, no s’iniciaran o, en
el seu cas, no es reprendran les actuacions del procediment de constrenyiment mentre no hagi
conclòs el termini per interposar el recurs contenciós administratiu, sempre que la vigència i
eficàcia de la garantia inicialment aportada es mantingui fins aquest moment. Si durant aquest
termini l’interessat comunica la interposició del recurs amb petició de suspensió i oferiment de
garantia, la suspensió acordada en via administrativa es mantindrà, sempre que la garantia
sigui suficient, fins que l’òrgan judicial competent resolgui en relació amb aquesta suspensió.
12.- Es podrà concedir la suspensió parcial quan el recurs es limiti a un element individualitzat,
la repercussió del qual en la determinació del deute resulti clarament quantificable. En aquest
supòsit, la garantia solament haurà de cobrir l’import suspès, quedant el reclamant obligat a
ingressar la quantitat restant.
SECCIÓ TERCERA: DE LA INSPECCIÓ I INFRACCIONS TRIBUTÀRIES
CAPÍTOL PRIMER: INSPECCIÓ
Article 37è. Òrgans d'inspecció.
42

Constitueixen el Servei d’Inspecció Tributària els òrgans de l’Ajuntament que tenen
encomanada la funció de comprovar la situació tributària dels diferents subjectes passius i la
d’altres obligats tributaris, amb el fi de verificar l’exacte compliment de les seves obligacions i
deures amb la hisenda local, i es procedirà, si s’escau, a la regularització corresponent.
Article 38è. Funcions de la Inspecció
1. Les funcions de la Inspecció són:
a) La investigació dels fets imposables per al descobriment dels que siguin ignorats per
l’Administració i per a la seva consegüent atribució al subjecte passiu o obligat tributari.
b) La integració definitiva de les bases tributàries i elements determinats en els altres ingressos
mitjançant l’anàlisi i avaluació d’aquelles en els seus diferents règims de determinació o
estimació; la comprovació de les declaracions i declaracions liquidacions i els dipòsits previs
per determinar la veracitat i la correcta aplicació de les normes, establint, si s’escau, l’import
dels deutes tributaris, preus públics i altres corresponents.
c) Comprovar l’exactitud dels deutes tributaris i altres ingressats en virtut de declaracionsdocuments
d’ingrés o per dipòsit municipal.
d) Practicar, si s’escau, les liquidacions tributàries i altres resultants de les seves actuacions de
comprovació i investigació.
e) Realitzar aquelles actuacions inquisitives o d’informació que hagin de portar-se a efecte prop
dels particulars o d’altres organismes i que directament o indirecta condueixin a l’aplicació dels
tributs locals i dels preus públics.
f) La comprovació del valor dels béns, dels actes o negocis i de la resta d’elements del fet
imposable.
g) La informació als subjectes passius i altres obligats tributaris sobre les normes fiscals i sobre
l’abast de les obligacions i dels drets que se’n deriven.
h) Verificar el compliment dels requisits exigits per a la concessió o qualsevol gaudiment de
benefici fiscal.
i) Qualsevulla altres funcions que li encomanin els òrgans competents de l’Administració local.
2. Les funcions d’inspecció detallades en els apartats del punt anterior seran d’aplicació per a la
correcta determinació i exacció de preus públics.
Article 39è. Personal de la Inspecció
1. Les actuacions de comprovació i d’investigació a que es refereix l’article anterior, les
realitzaran els funcionaris del Servei d’Inspecció Tributària i d’Ingressos Públics, sota la
immediata supervisió del cap d’Inspecció i de l’Interventor General, sense perjudici de les
actuacions de comprovació i investigació previstes a l’art. 123 de la Llei General Tributària,
realitzades pels òrgans de gestió tributària.
2. Això no obstant, podran encomanar-se actuacions merament preparatòries o de comprovació
o prova de fets o circumstàncies amb transcendència tributària a altres empleats públics que no
tinguin la condició de funcionaris.
43

3. Els funcionaris de la Inspecció Tributària, en l’exercici de les funcions inspectores, seran
considerats agents de l’autoritat, als efectes de la responsabilitat administrativa i penal de qui
ofereixi resistència o cometi atemptats o desacatament contra ells, de fet o de paraula, en actes
de servei o amb motiu d’aquest.
4. Es proveirà al personal inspector un carnet o altra identificació que l’acrediti per a l’exercici
del seu treball.
Article 40è. Classes d’actuació
1. Les actuacions inspectores poden ser:
a) De comprovació i investigació.
b) D’obtenció d’informació amb transcendència tributària.
c) De valoració.
d) D’informe i assessorament.
2. L’abast i el contingut d’aquestes actuacions és el definit per la Llei General Tributària, el
Reglament de Gestió i Inspecció tributària, aprovat pel Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol, i
altres disposicions que siguin d’aplicació, tot això referit als tributs municipals.
3. L’exercici de les funcions pròpies de la inspecció s’adequarà als corresponents plans
d’actuació d’acord amb les necessitats del servei en cada moment.
4. El personal inspector podrà entrar a les finques, als locals de negoci i a qualsevol lloc en què
es desenvolupin activitats sotmeses a gravamen, hi hagi béns subjectes a tributació o s’hi
produeixin fets imposables, quan es consideri necessari per a la pràctica de l’actuació
inspectora.
5. Les actuacions inspectores hauran de prosseguir fins al seu acabament, però es podran
interrompre per fonament raonat dels actuaris, que es comunicarà a l’obligat tributari i a l’obligat
del preu públic, segons cada cas, per al seu coneixement.
6. Les actuacions es documentaran en diligències, comunicacions, informes i actes prèvies o
definitives. Aquests documents tindran les funcions, les finalitats i els efectes que estableix el
Reglament General de la inspecció dels tributs.
CAPÍTOL SEGON: INFRACCIONS I SANCIONS
Article 41è. Infraccions tributàries
1. Són infraccions tributàries les accions i omissions doloses o culposes amb qualsevol grau de
negligència que es trobin tipificades i sancionades a la Llei General Tributària i a la normativa
de desenvolupament.
2. Les infraccions tributàries es classifiquen com a lleus, greus i molt greus, d’acord amb la Llei
General Tributària i amb la normativa de desenvolupament.
Article 42è. Les sancions
1. Les sancions tributàries es graduaran d’acord amb els criteris previstos a l’article 187 de la
Llei General Tributària.
2. Les sancions s’imposaran d’acord amb els preceptes i normes de la Llei General Tributària,
pel Reial Decret 2063/2004, de15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament General del règim
44

sancionador tributari i pel Reglament de Gestió i Inspecció tributària, aprovat pel Reial Decret
1065/2007, de 27 de juliol.
Article 43è En execució dels preceptes referenciats en els darrers articles, el cap de la
Inspecció Municipal podrà determinar, mitjançant acte administratiu, els criteris determinats per
a les sancions per alguna o algunes infraccions, taxativament determinades per la seva general
aplicació, segons convingui en cada cas.
SECCIÓ QUARTA: DE LA RECAPTACIÓ DE CRÈDITS
CAPITOL I: LA RECAPTACIÓ
Article 44è. Concepte
La gestió recaptadora consisteix en l’exercici de les funcions administratives que condueixen al
cobrament dels deutes i sancions tributàries i d’altres recursos de naturalesa pública.
Article 45è. Normativa
La normativa aplicable a la gestió recaptadora és la Llei General Tributària, el Reglament
General de Recaptació i normativa concordant.
Article 46è. Òrgans de la Recaptació
1. La gestió recaptadora dels crèdits tributaris i demés de naturalesa pública es realitzarà
directament pel propi Ajuntament, mitjançant els òrgans i el personal adscrit al Servei de
Recaptació, sense perjudici de la possibilitat de delegar la recaptació de determinats recursos
en els termes previstos en l’article 8 del Reglament general de recaptació.
2. El tresorer municipal és el cap de la Recaptació municipal.
Article 47è. Sistema de recaptació
1. La recaptació de tributs i d’altres ingressos de dret públic municipals es farà a través de les
entitats col·laboradores que es ressenyaran en el document remès al domicili del subjecte
passiu, excepte els rebuts domiciliats; aquest document serà apte i suficient per a permetre
l’ingrés en entitats col·laboradores.
2. En el cas de tributs i preus públics, si el contribuent obligat al pagament dels tributs o/i preus
públics no rebés aquests documents, pot acudir a l’oficina de la Recaptació, on se li expedirà el
corresponent duplicat.
Article 48è. Domiciliació bancària i procediment de recaptació
A. Domiciliació bancària
1. Es potenciarà la domiciliació bancària mitjançant campanya que divulgui els seus
avantatges.
2. En els supòsits de rebuts domiciliats, les dades del deute s’incorporaran en el suport
magnètic que origini el corresponent càrrec bancari, i l’entitat financera haurà d’expedir i
remetre el comprovant de càrrec al compte.
3. L’Ajuntament ordenarà el càrrec al compte dels obligats al pagament aproximadament a
mitjan del període voluntari. Si la domiciliació no fos atesa, l’entitat bancària ho comunicarà
45

immediatament, a fi que la unitat de recaptació pugui remetre al subjecte passiu el document de
pagament.
4. Si, verificat el càrrec al compte del contribuent, aquest el considerés improcedent i així fos,
s’ordenarà la seva anul·lació i serà retornat.
5. La domiciliació bancària s’ajustarà als requisits que assenyala l’article 38 del Reglament
general de recaptació.
6. Es podrà domiciliar el pagament dels deutes periòdics en un compte corrent que no sigui de
titularitat de l’obligat al pagament, sempre que a la sol·licitud de domiciliació quedi constància
expressa de l’autorització del titular del compte corrent.
7. Els administradors de finques podran ser autoritzats a domiciliar en comptes corrents de la
seva titularitat els deutes periòdics d’aquells obligats al pagament que els hi hagin atorgat la
corresponent autorització.
L’autorització serà expressa i correspon a l’Alcalde-President, mitjançant decret.
La Tresoreria Municipal podrà requerir als administradors de finques, en qualsevol moment,
l’acreditació de l’autorització de l’obligat al pagament.
B. Recaptació
El procediment i les actuacions de la recaptació municipal, tant en període voluntari com en
període executiu, es regularà i es procedirà d’acord amb el procediment establert en el
Reglament General de Recaptació, a la Llei General Tributària i a les normes concordants.
Es potenciarà el sistema de col·laboració bancària, per tal de que tots els ingressos es
canalitzin per mitjà de les entitats col·laboradores autoritzades d’acord amb el que disposa el
Reglament general de recaptació.
Així mateix, es promourà la utilització de les tècniques i mitjans electrònics, informàtics i
telemàtics en la Recaptació.
Article 49è. Recaptació en període voluntari.
1. La recaptació en període voluntari de pagament s’iniciarà i conclourà d’acord amb el que
disposa l’article 68 del Reglament general de recaptació.
2. El termini d’ingrés en període voluntari dels deutes de venciment periòdic i notificació
col·lectiva, tant per tributs com per altres ingressos de dret públic, seran els determinats per
l’Ajuntament en el calendari de pagament a què es refereix l’article 15è d’aquesta Ordenança.
3. El termini d’ingrés en període voluntari dels deutes per liquidacions de venciment singular,
llevat que la norma que conforme a la qual s’exigeix el deute n’estableixi un de diferent, serà
l’establert en l’article 62.2 de la Llei general tributària.
4. Els deutes resultants d’una autoliquidació, s’hauran de pagar en el termini fixat en cada cas
per la seva normativa pròpia.
5. En tot cas, a qui pagui un deute se li lliurarà el justificant del pagament realitzat. En el supòsit
que el pagament s’efectuï per internet, l’interessat haurà de poder obtenir, mitjançant la seva
impressora, un document acreditatiu de l’operació realitzada, el qual tindrà caràcter alliberador,
sense perjudici que pugui sol·licitar que li sigui lliurat un justificant de pagament emès per la
Recaptació.
Article 50è. Crèdits incobrables.
46

Són crèdits incobrables aquells que no es poden fer efectius en el procediment de gestió
recaptadora, per haver resultat fallits els obligats al seu pagament.
La documentació que cal incorporar als expedients per a la declaració de crèdit incobrable es
determinarà segons la seva quantia i d'acord amb criteris d'economia i eficàcia.
En tot cas, el tresorer valorarà l’oportunitat de la tramitació de les propostes de crèdits
incobrables, i determinarà la conveniència que es realitzin gestions complementàries no
contemplades en els següents apartats, amb la finalitat de facilitar el possible cobrament dels
crèdits. Així mateix, sempre caldrà tenir present el que disposa l’article 169.5 de la Llei general
tributària.
Article 51è. Vigència
Aquesta Ordenança entrarà en vigor a partir del dia següent al de la seva publicació en el
Butlletí Oficial de la Província i es mantindrà en vigor fins a la seva modificació o derogació
expressa.
Disposició Addicional
La gestió recaptatòria dels crèdits tributaris i d’altres de dret públic municipals que hagi estat
delegada a l'organisme de recaptació de la Diputació – BASE s'exercirà a través del seu Servei
de Gestió Tributària, d’acord amb allò que estableixen els convenis signats i la normativa
reguladora pròpia d'aquest organisme.
Disposició Final
Els preceptes continguts en les diferents ordenances fiscals i preus públics, que reprodueixin
aspectes de la legislació vigent, així com altres normes de desenvolupament, i aquelles on es
facin remissions a preceptes d’aquesta, s’entendrà que són automàticament modificats i/o
substituïts, des del moment en que es produeixi la modificació dels preceptes legals i
reglamentaris en qüestió.
SEGON: Sotmetre a informació l'ordenança aprovada, per un període de 30 dies
mitjançant la inserció del corresponent edicte al BOP, al tauler d’anuncis de la
Corporació i en un diari de la província, a fi de que puguin presentar-se les
al·legacions i reclamacions que es considerin oportunes. En cas de no haver-n’hi
l’acord esdevindrà definitiu i es publicarà el text íntegre al BOP.
TERCER: L'ordenança entrarà en vigor a partir de la seva publicació integra en el
BOP, d’acord amb l’article 17 del RDL 2/2004.
Sisè.- Aprovació inicial del modificat núm. 5 del pressupost.
SR. ALCALDE.- Passem al 6è. punt, aprovació inicial del modificat núm. 5 del
pressupost.
Ja es va explicar en comissió informativa, no sé si hi ha... Sra. Casañas?
SRA. CASAÑAS.- Gràcies, Sr. alcalde. El 30 de març del 2012 el Ple de la Corporació
va aprovar el pla d'ajust en els termes continguts en l'article 7 del RDL 4/2012, que tots
47

vostès recordaran, en què es determinaven uns mecanismes de finançament per al
pagament a proveïdors de les entitats locals.
El 30 d'abril del mateix any, el Ministeri d'Hisenda va valorar com a favorable aquest
esmentat pla d'ajust. Pel finançament es va signar una operació de préstec, una part
dels quals eren 29.349,64 € corresponien a IMPE i 70.507,79 € que corresponien a
Casa Caritat.
Abans de finalitzar aquest exercici aquesta operació s'ha d'incorporar en el pressupost
municipal mitjançant les següents modificacions de crèdit:
- S'ha de fer una consignació a l'alça a la partida de despeses en préstecs a
organismes autònoms per un total de 99.857,43, que és la suma dels dos que hem dit
abans.
- I una consignació a la baixa en la partida dels préstecs de l'Ajuntament pel mateix
import.
Vull dir, perquè s'entengui, que aquesta modificació de crèdit és un simple apunt
comptable i pressupostari. Explicat vull dir que aquest crèdit el va fer l'Ajuntament
davant una entitat financera, la que sigui, i per lo tant no li corresponia fer-lo al 100%
perquè hi havia una part que corresponia a IMPE i Casa Caritat. Ara el què fem és un
apunt comptable, tot i que la responsabilitat davant de l'entitat financera d'acord com
estaven les normes al RD 4/2012 ho teníem que fer l'Ajuntament, però a nivell
comptable el que seria l'endeutament a llarg termini a l'Ajuntament li baixaria i a IMPE i
Casa Caritat li pujaria. Per tant, és un simple apunt comptable que és de legalitat ferlo.
Res més.
SR. ALCALDE.- Alguna intervenció en aquest punt? No? Sr. Escoda, si? Per part de la
CUP?
SR. ESCODA.- Gràcies. Estem aquí portant una modificació que entenem que és de
caràcter tècnic, això no ho qüestionem, comptable, com ha expressat la regidora. El
què passa és que nosaltres tenim un dubte, que és... és a dir, més enllà de què això
sigui una qüestió tècnica, el què entenem és que l'endeutament aquest que era de
l'Ajuntament ara ha passat a formar part de Vallsgenera i llavors aquí hi ha un
augment de l'endeutament de Vallsgenera. El què a nosaltres ens preocupa, més enllà
de què sigui una qüestió tècnica, és si això és positiu en la mesura en què
Vallsgenera, Casa Caritat, IMPE, digueu-li com vulgueu, si això és positiu tenint en
compte la situació en la que es troba Casa Caritat. És a dir, si no és millor, ja que ho
hem fet, nosaltres no estàvem d'acord en això i després ho diré, però ja que ho hem
fet el què ens qüestionem és, això és realment... és una cosa que hem de fer perquè
algú ens hi obliga o ho fem perquè nosaltres volem? Si és perquè nosaltres ho volem
ens ho qüestionem en el sentit de què hi ha alguns organismes autònoms,
Vallsgenera, que no van precisament bé i potser això és més assumible per part de
l'Ajuntament aquest nivell d'endeutament que Vallsgenera. Naltros com a mínim ens
ho qüestionem això, o sigui, si no tenim raó ens ho rebateu i ho debatem, però naltros
sí que tenim la sensació que l'estat de Casa Caritat en moltes coses és complicat i
48

passar-li l'endeutament no ens sembla que pugui ser positiu. Si no ho marca cap reial
decret, si ho fem per nosaltres, així pensant-hi una mica, nosaltres no creiem que sigui
un bon traspàs, per entendre'ns.
I després, argumentem que el nostre vot, en el cas que estem parlant d'un tema tècnic,
serà negatiu perquè nosaltres tot el que tingui a veure amb aquella aprovació que vam
fer d'aquest crèdit per proveïdors que va junt amb un pla d'ajust i que això per
nosaltres és el tema estrella de la legislatura, per nosaltres és una bestiesa un pla
d'ajust d'aquesta manera que ha de justificar moltes coses, no és que estiguem votant
que no a aquest tema, però tot el que tingui a veure amb el pla d'ajust nosaltres us
votarem que no.
Gràcies.
SR. ALCALDE.- Sra. Casañas?
SRA. CASAÑAS.- A veure, només fer un aclariment. O sigui, això només és únic i
exclusivament apunt comptable, per lo tant, això es modifica al balanç. Vull dir, això no
tindrà efecte a nivell de diners, vull dir, si això va ser uns diners que tenien, no, si tu
treus el rati d'endeutament de l'empresa, evidentment, com a rati sí que tindran
endeutament més alt, però no afectarà a nivell ni de diners ni de tresoreria ni de
pressupost. És comptable, no sé si m'explico. És que no té sentit que l'Ajuntament
comptabilitzi un crèdit que no ha fet, és que és lògic, és que és obligació, és
d'obligació el compliment, que també és una de les preguntes que tu has fet.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Per tant, anem a votació. Sr. secretari?
Sotmès el dictamen a votació s'aprova per 15 vots a favor dels regidors dels grups
municipals de CiU, PSC i ERC, 3 vots en contra dels regidors del grup municipal de la
CUP i 1 abstenció del regidor del grup municipal del PP, adoptant-se el següent acord:
MODIFICACIÓ DE CRÈDIT. NÚM Ex 05/2012
TIPUS CRÈDIT EXTRAORDINARI
FONT DE FINANÇAMENT PRESTEC RDL 4/2012
El Reial decret llei 4/2012, de 24 de febrer, determina els procediments necessaris per
establir un mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors de les entitats
locals.
El 30 de març de 2012, el Ple de la corporació va aprovar un pla d'ajust en els termes
continguts en l'article 7 del Reial decret llei 4/2012, de 24 de febrer, pel qual es
determinen obligacions d'informació i procediments necessaris per establir un
mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors de les entitats locals. En
data 30 d'abril de 2012 el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques va valorar de
manera favorable l'esmentat Pla d'Ajust.
49

En data 29 de maig de 2012, es va formalitzar amb “la Caixa” una operació de préstec
per import de 1.105.860,09 €, per al pagament de proveïdors d'acord amb el següent
detall:
Ajuntament 1.006.002,66 €
IMPE 29.349,64 €
Casa Caritat 70.507,79 €
Aquesta operació s'ha de incorporar en el pressupost municipal mitjançant la següent
modificació de crèdit:
Consignació de despeses amb crèdits en alta
Partida Descripció Import
inicial
Modificació Import
definitiu
31103 93400 821.20 Préstec a OALs RDL 2/2012 0,00 € 99.857,43 € 99.857,43 €
Finançament
Partida Descripció Import
inicial
Modificació Import
definitiu
913.02 Préstec RDL 2/2012 0,00 € 99.857,43 € 99.857,43 €
L'interventor ha emès l'informe corresponent.
Per tot això el Plenari adopta el següent acord:
PRIMER.- Aprovar la modificació de pressupost número 5/2012 de l'Ajuntament de
Valls, de crèdit extraordinari finançat per una operació de crèdit destinada al
finançament pel pagament a proveïdors, d'acord amb el que disposa el RDL 4/2012 de
24 de febrer.
SEGON.- Exposar al públic aquest expedient, durant el termini reglamentari de quinze
dies hàbils, mitjançant edicte en el tauler d’anuncis i en el Butlletí Oficial de la
Província. En cas que no es presentin reclamacions, l’acord serà ferm. En cas contrari,
el Ple disposarà del termini d’un mes, comptat des de la finalització del període
d’exposició pública, per resoldre-les.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna explicació de vot? Sr. Cartanyà?
SR. CARTANYÀ.- Nosaltres en el seu dia vam votar en contra de la modificació de
crèdit i ja que en el debat no se'ns va donar resposta a alguna de les preguntes que
havíem fet, però perquè bàsicament estem disconformes amb el llast que ens
comporta a nivell d'independència municipal i de gestió municipal aquell pla d'ajust.
50

Però entenem, com bé ha dit, és una formalitat comptable, per tant, hem de complir
amb les normes comptables i per això hem votat a favor d'aquest punt.
SR. ALCALDE.- Alguna explicació més de vot? Sr. Caballero?
SR. CABALLERO.- Sí, el vot ha estat d'abstenció per coherència, perquè com que
estem parlant d'una modificació encara que sigui qualitativa en el lloc d'ubicació
d'aquesta partida del pressupost i al pressupost vam votar contràriament, en aquest
punt ens abstindrem.
Només fer el comentari de què hi ha una reubicació de conceptes simplement, però
sense oblidar mai que la responsabilitat final i última és de l'Ajuntament. Per tant, el
que estem traspassant a IMPE i Casa Caritat, en certa manera, la finalitat última, la
responsabilitat és de l'Ajuntament.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna explicació de vot més? No? Per tant, s'aprova el
punt 6è.
Setè.- Aprovació inicial del modificat núm. 6 del pressupost.
SR. ALCALDE.- 7è. punt, aprovació inicial del modificat núm. 6 del pressupost.
Sra. Casañas.
SRA. CASAÑAS.- Gràcies, Sr. alcalde. Presentem també ara aquesta proposta
d'acord de modificació de crèdit per un total de 225.000 € mitjançant la transferència
en diferents àrees de despesa.
L'origen dels crèdits a la baixa és la partida d'interessos dels préstecs que donada la
baixa del tipus de l'euribor d'aquest any hi ha hagut una disminució a la partida de
despeses financeres.
La consignació de crèdits a l'alta està en dos línies. Una línia que està a diferents
partides que la seva consignació en el seu pressupost ordinari ha acabat insuficient
per atendre totes les necessitats que podem tindre fins a final d'any, com per exemple,
el manteniment d'edificis que hi posem 30.000 €, perquè s'han tingut que arranjar les
cobertures de la llar de jubilats i del Centre Cultural, també el manteniment
d'instal·lacions elèctriques que li posem 15.000 € que ha afectat la pujada de l'IVA.
I en el grup B, seguint la voluntat d'anar reduint progressivament i en la mesura que
sigui possible el dèficit acumulat en diferents organismes autònoms, apliquem a la
Xarxa de Cultura 32.000 €, a l'Escola de Música Municipal 40.000 € i a IMPE 32.000 €.
I així estem també fent el seguiment i compliment amb l'acord que vam fer amb ERC
en els pressupostos de l'any 2012 i que compleix amb la voluntat directa del nostre
govern d'anar regularitzant i fer aquestes aportacions en la mesura que siguin
possibles.
SR. ALCALDE.- Molt bé, moltes gràcies, Sra. Casañas. Hi ha alguna intervenció en
aquest punt? Sr. Cartanyà, per par d'ERC.
51

SR. CARTANYÀ.- Bé, tot i que en alguns punts es doni compliment als pactes que
vam fer, em sap greu que no n'haguéssim pogut parlar abans, però en converses que
hem tingut s'ha manifestat que en les properes modificacions ho farem. És evident que
aquest modificat comporta part dels compromisos que vam contreure tant ERC com
CiU a l'hora d'aprovar els pressupostos, com era l'Escola de Música i Casa Caritat en
el seu moment, Vallsgenera ara, però hi ha algunes coses que no ens queden clares
en aquest modificat i que voldríem saber.
Aquest increment de l'enllumenat de Nadal en 20.000 € que li fa una dotació fins a
45.000 €, no entenem com és que aquest any, només estem a les vores, per tant,
devem sapiguer que és un increment de cost, l'any passat el cost de l'enllumenat de
Nadal en pressupost liquidat va ser de 24.103 € i aquest any quasi bé que el
dupliquem aquesta dotació fins a 45.000 €, per tant, no sé què passa amb
l'enllumenat, si aquest any haurem d'anar amb ulleres de sol o algo al vespre, però al
duplicar el pressupost alguna cosa deu ser.
Tampoc veiem... tampoc trobem coherent que en el seu moment quan van presentarnos
els pressupostos ens van fer especial incidència en algunes coses que es
retallaven i una de les coses que es retallava del pressupost eren les despeses
d'alcaldia i les subvencions d'alcaldia i ara les incrementem en 6.000 €. També voldria
sapiguer per què les modifiquem a l'alça ara, ara que som a final d'any, hi ha alguna
cosa prevista o hi ha alguna despesa que no s'hagués contemplat i que s'hagi de
posar, però en aquell moment, vull dir, no fa molts mesos que vam aprovar el
pressupost, justificàveu una rebaixa i ara es va un modificat a l'alça.
I ens agradaria que ens donessin explicacions sobre aquests dos punts. Gràcies.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més? Sr. Escoda, per la CUP.
SR. ESCODA.- Gràcies. La nostra posició respecte als punts de modificat de
pressupost, a no sé que sigui un muntant molt gran que faci canviar substancialment el
que és la posició inicial respecte al pressupost, serà com sempre negativa perquè no
ens fem coresponsables d'un pressupost que no és el nostre i no és el que hauríem de
fer.
Entrant en el concret del que ens proposeu, hi han algunes coses que a nosaltres ens
generen com a mínim dubtes, no potser per les partides concretes, que potser també,
però amb una prèvia, nosaltres ens agradaria saber per poder fer una valoració de si
realment aquests diners sobrers que ens vénen de la baixada de l'euribor els hauríem
dedicat aquí o no, és a dir, nosaltres, per exemple, ens agradaria sapiguer com està
l'estat d'execució de les partides d'intervenció social, és a dir, si estan esgotades, si
no, si es creu que en faltaran, si no... és a dir, en el fons el què fem és establir una
prioritat en la despesa en els modificats de crèdit en funció de les necessitats que
veiem en la liquidació. Nosaltres això ara mateix no ho podem saber i no sabem si hi
ha alguna partida que també està esgotada perquè hi haurà una falta de finançament i
que potser necessitaria.
Llavors, les preguntes és: tenim alguna necessitat d'intervenció social en alguna de les
partides i ens faltaran diners? Esperem que no sigui així.
52

I després, respecte a les concretes que ens proposeu hi ha alguna que és temes de
subministraments dels edificis municipals i tot plegat, nosaltres en el pressupost, en les
al·legacions del pressupost us vam presentar, una de les al·legacions era un pla
d'estalvi municipal i pensem que això més tard o més d'hora ho hauríem d'abordar
perquè aquelles despeses de manteniment i tot el que fa a subministres i tot plegat hi
hagi un pla de redimensionament en certa manera de la despesa.
Llavors hi ha aquest part de romanents de tresoreria negatiu per eixugar dèficit que
n'hem parlat anteriorment, no tornaré a fer esment sobre tot això, que ja sabeu quina
és la nostra posició en temes d'endeutament i tot plegat.
I després el què crida l'atenció, que no se'ns va comentar en comissió informativa, és
aquest augment de despeses d'alcaldia, de 7.000 € passem a 13.000 €. Nosaltres
proposàvem zero en aquesta partida, en vau posar 7 i ara és a 13. Ens agradaria que
expliquéssiu, no a nosaltres, sinó a la ciutadania, en el mateix sentit que preguntava el
company d'ERC, a què es deu, en què ens hem gastat 7.000 € i per què necessitem
6.000 € més. Si ens ho podem explicar, sinó ho anirem a consultar, però si ens ho
podeu explicar i així fer-ho de forma pública, doncs, us ho agrairem.
I finalment una petita reflexió també, més de caràcter ideològic, que és: com mana la
volatilitat, l'economia especulativa pel que fa a l'euribor que determina les famílies,
determina els ajuntaments i que ara ens afavoreix i resulta que, mira, tenim la sort,
entre cometes, que podem disposar de 225.000 € més. Però com determina una
magnitud econòmica als ajuntaments i la vida de moltes persones i com a CUP no
podem deixar de dir de què per nosaltres és una perversió que una magnitud com
aquesta, que és clarament especulativa, determini, en aquest cas positiu, però fins no
fa gaires anys havia estat en negatiu, de tota aquella planificació econòmica que tu fas
anual, ja siguis família, ja siguis administració pública, com la determina i com has
d'anar fent equilibris en funció d'aquesta magnitud. Per nosaltres, evidentment, no és
un tema d'ajuntament això, però sí que no volíem deixar de dir de què... bueno, és una
de les coses que si la CUP governés això és de les coses que intentaríem tocar
perquè no ens sembla gens bé.
Gràcies.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més? Sr. Ordoño?
SR. ORDOÑO.- Sí, bon dia. Bé, nosaltres hem vist que han sobrat molts diners i està
correcte que se destinin a una sèrie de llocs que realment ja havíem arribat a un previ,
ja hi havia acord. El què sí que veiem, com ja s'ha parlat aquí, que hi han punts, hi han
partides que hi pot haver algun tipus de desviació, però no acabem de poder entendre
i ja s'ha comentat aquí anteriorment, com es poden agafar i destinar los 6.000 € a
despeses d'alcaldia, nosaltres el què voldríem seria que s'expliqués, també com s'ha
comentat abans los 20.000 € de l'enllumenat, també saber com és que s'ha
incrementat aquesta partida i lo que trobem a faltar molt i també s'ha parlat, és com és
que no se dedica una part d'aquests diners cap a temes socials, que si no recordo
malament l'any passat hi va haver un increment d'aquesta despesa que s'havia
pressupostat uns 15.000 i va arribar als (inintel·ligible) i no sé si aquest any també
estem mancats d'aquesta falta de capital. Lo què voldríem seria això.
53

Després, hi ha una partida aquí que són de 10.000 € que s'ha de sapiguer si és el
canvi de la senyalització que està previst.
A part d'això, el què voldríem és que se'ns donés una resposta als temes. Gràcies.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més? No? Sra. Casañas?
SRA. CASAÑAS.- Gràcies, Sr. alcalde. A veure, el Sr. Cartanyà en principi ja vam
estar parlant l'altre dia sobre el tema aquest, per tant, jo ja li vaig manifestar i demanar
les meves disculpes perquè realment... però, bueno, ho vam comentar després, abans
d'abans. Per tant, jo per part meva entenc que vam complir, d'una manera o una altra.
I a més a més, pués, van convergir les idees, vull dir, les finalitats que vostè havia
demanat al seu inici i que nosaltres també ja fèiem. Per lo tant, aquest tema el quedem
tancat.
En quant a l'enllumenat de Nadal, pensin que feia uns anys, la situació aquesta és de
què feia uns anys que es partia en dos, es pagava un any i un any i l'altre un altre, per
lo tant, ara es regularitza, jo crec que en la situació que tenim intentem regularitzar
totes les coses que siguin regularitzables i, per lo tant, ja cada any pagarem lo de l'any
que es correspon. Això és un tema que venia de feia molts anys.
En quant a la voluntat que deia el Sr. Escoda sobre lo dels Serveis Socials, escolti'm,
aquí hem (inintel·ligible) totes les partides, per lo tant, preveiem les partides que
realment a final d'any faltaran diners, si realment n'hi falten, doncs, vostès saben ja
des del principi, de sempre i del pressupost de l'any passat que aquest equip de
govern té la voluntat de posar les partides necessàries a serveis socials, si calen.
I només... referent a les despeses d'alcaldia, només em referiré a dues coses.
Primerament, aquesta partida representa el 0,02% del pressupost i, en segon cas,
també recordar-lis que l'any passat, en el pressupost del 2012, les despeses d'alcaldia
les vam reduir un 15,5% i crec que també és just.
Res més.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més? No? Per tant, entenc que
votació.
Sotmès el dictamen a votació s'aprova per 12 vots a favor dels regidors del grup
municipal de CiU, 3 vots en contra dels regidors del grup municipal de la CUP, i 4
abstencions dels regidors dels grups municipals del PSC, ERC i PP, adoptant-se el
següent acord:
ANTECEDENTS
EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST NÚM. 6/2012
54

Per poder atendre les despeses que es detallen a continuació, per a les quals la
consignació en el pressupost ordinari actual és insuficient, cal tramitar l’expedient de
modificació de crèdit per mitjà de transferències de crèdit, amb subjecció a les
disposicions vigents.
S'han examinat els crèdits de l'esmentat pressupost que es poden reduir sense
pertorbació del servei, i s'ha proposat la modificació de crèdit mitjançant transferència
entre diferents àrees de despesa:
Consignació de despeses amb crèdits en alta
Partida Descripció Previsió inicial Augment Previsió definitiva
51502-16900-22712 Recollida animals 20.000,00 8.000,00 28.000,00
50103-13200-22104 Vestuari policia 5.000,00 7.000,00 12.000,00
50306-16500-22799 Mantenim instal·lacions elèctriques 650.000,00 15.000,00 665.000,00
50307-15500-21002 Senyalització 20.000,00 10.000,00 30.000,00
21201-23100-22616 Programa Joves i Animació 3.000,00 1.500,00 4.500,00
10303-33400-410 Xarxa Cultura 495.000,00 32.000,00 527.000,00
20102-32400-410 Escola Municipal de Música 281.000,00 40.000,00 321.000,00
11102-43000-41000 Impe 246.360,00 32.000,00 278.360,00
11103-43000-22710 Oficina Informació i Turisme 35.000,00 6.000,00 41.000,00
50306-43100-22699 Enllumenat Nadal 25.000,00 20.000,00 45.000,00
30204-92000-16200 Formació Personal 15.013,00 1.500,00 16.513,00
30701-92000-22101 Consum Aigua Edificis 40.000,00 15.000,00 55.000,00
30702-92000-21201 Manteniment Edificis 60.000,00 30.000,00 90.000,00
40103-92500-22601 Relacions Ciutadanes 2.798,00 1.000,00 3.798,00
40104-91200-22601 Despeses Alcaldia 7.000,00 6.000,00 13.000,00
Consignació de despeses amb crèdits en baixa
225.000,00
Partida Descripció Previsió inicial Disminució Previsió definitiva
31103-01100-31000 Interessos Préstecs 580.000,00 -225.000,00 355.000,00
-225.000,00
Ha estat emès informe favorable per la intervenció a data 9 d'octubre de 2012.
FONAMENTS DE DRET
Les transferències proposades afecten a partides de diferent àrea de despesa, i no hi ha
cap compromís de despesa que impedeixi la modificació de les partides que es proposa
minorar.
55

Es compleixen l’article 179 i 180 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual
s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i els articles 40 i 41 del
Reial Decret 500/1990, i compet la seva aprovació al plenari.
Segons els articles 22.2.e i 47 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las bases
del règim local, l’aprovació de la modificació del pressupost es competència del Ple de
l’Ajuntament amb majoria simple.
Per tant,
El Ple adopta l’acord següent
Primer. Aprovar l’expedient de modificació de crèdit del pressupost vigent número
6/2012 mitjançant transferència de crèdit entre diferents àrees de despesa per un
import de 225.000,00 €, i que es tramiti d'acord amb la normativa vigent.
SEGON. Exposar al públic aquest expedient, durant el termini reglamentari de quinze
dies hàbils, mitjançant edicte en el tauler d’anuncis i en el Butlletí Oficial de la
Província. En cas que no es presentin reclamacions, l’acord serà ferm. En cas contrari,
el Ple disposarà del termini d’un mes, comptat des de la finalització del període
d’exposició pública, per resoldre-les.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Passem al següent punt de l'ordre del dia, 8è. punt, de la
Regidoria de Governació... Sr. Caballero, perdó.
SR. CABALLERO.- No he intervingut abans perquè se m'ha saltat el torn i per no
canviar ordres, doncs, participo en el que és explicació de vot.
L'explicació de vot és igual que en el punt anterior, el vot d'abstenció és per
coherència, ja que vam votar en contra dels pressupostos no podem, doncs, per
coherència, canviar aquest vot, però sí que fem una abstenció en aquest sentit.
Valoració? És bo que baixin els tipus d'interès i, per tant, es permeti aplicar quantitats
en altres ubicacions, que això no té que treure de la visió que també hi ha una segona
possibilitat que és la de l'estalvi i, per tant, seria bo que a les partides que fossin
necessàries hi hagués estalvi.
En referència a l'enllumenat de Nadal, com a curiositat, i que abans el Sr. Cartanyà ha
fet referència, llàstima que ara ha marxat, volia fer referència a... no sé si aquest any
potser haurem d'utilitzar ulleres de sol, és que l'any passat potser s'havia d'anar amb
lot.
SR. ALCALDE.- Molt bé.
Governació
Vuitè.- Entrega medalla d'or per anys de servei a la Corporació. Policia Local.
56

SR. ALCALDE.- Passem al següent punt, el punt de Governació, punt 8è., entrega de
medalla d'or per agents al servei de la corporació local.
Després tindrem l'acte a l'Àngels i a la Dolors, però ara toca la pertinent aprovació
d'aquest punt.
No sé si hi ha alguna intervenció? No? S'aprova? No? Sr. Nogués?
SR. NOGUÉS.- Sí, bé, no sé si vénen l'Àngels i la Dolors...
SR. ALCALDE.- No, no, l'acte d'entrega de les medalles és a l'acabar el Ple i ara, en
tot cas, aprovem el punt.
SR. NOGUÉS.- Jo m'esperava per si venien l'Àngels i la Dolors o no venien al Ple. Bé,
doncs, això, el primer que volem manifestar des de la CUP és el reconeixement i la
felicitació a la Dolors i a l'Àngels pels 30 anys de dedicació a la ciutat de Valls i com bé
saben elles i la resta de companys de la Policia Local, des de la CUP sempre hem
defensat en aquests moments la necessitat d'establir un sistema de reconeixement
igual per tots els treballadors de l'Ajuntament de Valls i no un sistema diferenciat com
aquest, que ens trobem que reconeixem la tasca i la dedicació de la Policia Local, però
en canvi no ho podem fer amb la resta de treballadors i treballadores d'aquest
Ajuntament que tenen igual dedicació i que potser han passat els mateixos anys de
dedicació a la casa i a la ciutat. Per tant, sempre en aquest moment expressem la
nostra abstenció i al mateix temps felicitem en aquest cas a la Dolors i a l'Àngels pel
seu treball per la ciutat i per l'Ajuntament.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més? No? Entenc que votació, per tant,
votació, Sr. secretari.
Sotmès el dictamen a votació s'aprova per 16 vots a favor dels regidors dels grups
municipals de CiU, PSC, PP i ERC i 3 abstencions dels regidors del grup municipal de
la CUP, adoptant-se el següent acord:
Identificació de l’expedient
Entrega medalla d'or per anys de servei a la corporació. Policia Local. Sra. Àngels
Bigorra Calvo i Sra. Dolors Martínez Rodríguez.
Antecedents
Per instàncies de 4 d'octubre del present la Sra. Àngels Bigorra Calvo i Sra. Dolors
Martínez Rodríguez, funcionàries de carrera d’aquesta corporació adscrites com agent
i caporal a la Policia Local de Valls respectivament sol·liciten rebre la condecoració
corresponen 30 anys de servei a l’Ajuntament de Valls.
Segons les dades que consten en el seu expedient personal les interessades van
ingressar al cos de la Policia Local de Valls l'1 de setembre de 1982.
57

El reglament intern de la Policia Local de Valls referent a premis i recompenses
estableix que les condecoracions seran atorgades pel Ple de la corporació municipal
atenent als criteris marcats en el mateix, indicant que es farà entrega d'una medalla
d'or per trenta anys de servei quan es compleixin trenta anys de servei en la
corporació.
La condecoració consisteix en una medalla que haurà de complir amb les condicions
de disseny marcades en el reglament intern de la Policia Local.
L'entrega de la condecoració es farà efectiva el Ple municipal següent al de la seva
aprovació d’entrega o bé en un acte que disposi l’Alcaldia de la Ciutat.
Amb el vistiplau del Regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, així com del
Regidor de Governació.
Fonaments de dret:
Article 24 i 25 del Reglament intern de la Policia Local de Valls, de 29 de juliol de 2002
Article 45 de la Llei 16/1990, de 10 de juliol de les policies locals.
Per tot això,
El Ple adopta el següent acord:
Primer. Acordar l'entrega d'una medalla d'or a les funcionàries Sra. Àngels Bigorra
Calvo i Sra. Dolors Martínez Rodríguez, agent i caporal respectivament de la Policia
Local en motiu del compliment de trenta anys de servei a l'Ajuntament de Valls.
Segon. L'entrega es farà efectiva en acte oficial en data i hora a determinar que serà
degudament comunicada als interessats des d’Alcaldia.
Tercer. Notificar el present acord a les interessades i comunicar-ho a la Prefectura de
la Policia Local, a Alcaldia i a Governació.
ÀREA DE TERRITORI I VIA PÚBLICA
Acció Territorial, Habitatge i Barri Antic
Novè.- Aprovació provisional de la modificació puntual del Pla Parcial Palau de
Reig, S1.
SR. ALCALDE.- Passem al següent punt, Àrea de Territori i Via Pública, Acció
Territorial, Habitatge i Barri Antic, el 9è. punt, aprovació provisional de la modificació
puntual del Pla Parcial Palau de Reig, Sector 1.
Té la paraula la Sra. Fàbregas.
58

SRA. FÀBREGAS.- Moltes gràcies. Aquestes modificacions es van ja parlar en
comissió informativa, tant per l'aprovació inicial de la modificació i també ara per
l'aprovació provisional. Amb aquest acord seguim el tràmit d'aprovació de la
modificació puntual del Pla Parcial Palau de Reig, Sector 1, consistent en dues petites
modificacions de caràcter tècnic que ens permeten i ens permetran, doncs, ajustar el
planejament a la realitat física actual
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció en aquest punt? Sí? Sr. Caballero?
SR. CABALLERO.- Sí i disculpi perquè no he tingut ocasió de trucar abans a la Sra.
regidora per resoldre un dubte, el vot serà favorable i només és un dubte que és que
es dóna l'aprovació inicial a través de Junta de Govern i passa l'aprovació provisional
per Ple. És pregunta tècnica de per què es fa aquest tràmit, reitero que no té afectació
en el vot.
SRA. FÀBREGAS.- L'aprovació inicial, com ja li vaig comentar, a raó de la comissió
informativa no perquè no va poder ser-hi, però l'aprovació inicial es va dur a terme per
Junta de Govern, primer va haver de passar per comissió informativa que és el tràmit
legal que pertoca i ara a l'aprovació provisional l'òrgan competent és el Ple i també
vam tenir ocasió de parlar-ho en la comissió informativa del dimarts passat i ara ho
remetrem a la Comissió Territorial d'Urbanisme perquè faci l'aprovació definitiva.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Per tant, entenc que s'aprova aquest punt? Sí? Queda
aprovat per unanimitat.
Sotmès el dictamen a votació s'aprova per unanimitat, adoptant-se el següent acord:
Fets:
La Junta de Govern, en sessió de 31 de juliol de 2012, va acordar aprovar inicialment
la modificació puntual del Pla parcial Palau de Reig, S1, de Valls.
L'expedient es va sotmetre al tràmit d'informació pública mitjançant la publicació
d'edictes al BOP de Tarragona núm.189 de 14 d'agost de 2012, al diari El Punt d'11
d'agost de 2012 i al tauler d'anuncis de la Corporació. Així mateíx, es va donar
publicitat mitjançant la web de l'Ajuntament de la convocatòria d'informació pública i de
l'acord d'aprovació inicial. Indicar, que en virtut de la disposició addicional desena del
Text refós de la Llei d'urbanisme aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost,
modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, (en endavant TRLUC), el termini d'un
mes d'informació pública s'ha ampliat en un mes al coincidir amb el mes d'agost.
Durant el termini d'informació pública- que finalitzava el dia 15 d'octubre de 2012- no
s'ha presentat cap escrit d'al·legacions.
Simultàniament al tràmit d'informació pública es va sol·licitar informe a la Direcció
General de Transports i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat. En data 2
d'octubre de 2012, amb entrada al registre de l'ajuntament el 16 d'octubre de 2012,
l'ATM Camp de Tarragona informa que no és necessària la redacció d'informe
d'avaluació de la mobilitat generada.
59

Vistos els informes tècnic i jurídic en sentit favorable.
Fonaments de dret:
Vist l’article 96 del TRLUC, que estableix que la modificació de qualsevol dels
elements d’una figura de planejament urbanístic se subjecta a les mateixes
disposicions que en regeixen la formació i, vist l'article 85 del mateix text legal, on es
relaciona el procediment a seguir, respectivament.
Vist que la competència de l’adopció de l’acord, correspon al Ple de la corporació,
d'acord amb les competències atribuïdes per l'art. 22.2.C de la Llei 7/1985, de 2
d'abril, reguladora de les bases de règim local, modificat per la Llei 57/2003, de 16 de
desembre, i article 52.2 apartat c) del Text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.
Per tot l'exposat, el Ple adopta el següent acord:
Primer.- Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla parcial Palau de Reig,
S1, de Valls.
Segon.- Traslladar l'expedient i les normes urbanístiques en suport informàtic a la
Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona perquè procedeixi, si s'escau, a
l'aprovació definitiva i publicació al Diari Oficial de la Generalitat.
Tercer.- Publicar aquest acord a la pàgina web de l'Ajuntament.
Desè.- Aprovació inicial de l'ordenança reguladora d'obres subjectes a règim de
comunicació.
SR. ALCALDE.- El 10è punt, aprovació inicial de l'ordenança reguladora d'obres
subjectes a règim de comunicació.
Té la paraula la Sra. Fàbregas.
SRA. FÀBREGAS.- Moltes gràcies. Aquesta nova ordenança també vam tenir ocasió
de parlar-ne en comissió informativa i se'ls hi va facilitar i l'objecte és regular les obres
no subjectes a llicència municipal i susceptibles de ser sotmeses a un règim de
comunicació.
El que es pretén amb la seva aprovació és l'adaptació a la normativa sectorial vigent,
assolir una major eficàcia i una tramitació més ràpida mitjançant la simplificació de la
documentació que s'ha de portar i la reducció del termini per iniciar determinades
obres. A més també es preveu en conformitat amb la normativa que les obres lligades
a l'acondicionament de locals comercials amb superfície de fins a 300 m2 es
tramitaran conjuntament amb la comunicació de l'activitat. Per tant, una major facilitat.
60

Ara amb l'aplicació d'aquesta nova ordenança guanyarem en agilitat i els tràmits
administratius per les persones que vulguin fer obres que no requereixin de projecte
serà més fàcil.
Cada tipologia d'obres tindrà un termini màxim de 15 o 20 dies hàbils, segons el cas i
el tipus de l'obra, i transcorregut aquest temps, si l'administració no es pronuncia,
podrà començar sense cap tipus de problema. Per tant, la voluntat de l'Ajuntament és
la de no esgotar aquest termini i anar, doncs, el més àgils possible per tal de facilitar
tot el procés.
A més a més, també es facilitarà la tramitació en dos aspectes bàsics. La
documentació requerida és la mínima indispensable perquè els serveis tècnics
responsables, doncs, puguin informar i pronunciar-se al respecte sobre el tipus d'obra
que es vulgui desenvolupar i també es posaran a disposició uns formularis senzills on
solsament caldrà omplir les dades personals, les dades de l'obra i fer, doncs, una
creueta a la documentació que s'adjunti. D'aquesta manera també guanyarem en
temps real i minimitzarem molt a l'haver de concedir els 10 dies legals per haver de
subsanar i aportar la documentació que falta.
Per tant, guanyem en agilitat, en reducció de terminis i més facilitats per l'empresa o
pel particular en la gestió de la sol·licitud, gràcies també a la creació d'aquests
formularis.
Sense entrar al detall de les especificitats tècniques i entrant més a un nivell pràctic,
per exemple, una persona que vulgui enrajolar el bany, haurà d'omplir el formulari
corresponent amb noms, cognoms, dades de contacte, descriure molt breument en
aquest formulari les obres que vulgui realitzar, anotar el pressupost de l'obra i fer un
croquis de l'estat actual i de la proposta d'actuació que vulgui fer. I en aquest cas el
termini serà de 15 dies hàbils i si l'Ajuntament no diu el contrari, no es manifesta
contràriament, doncs, passat aquest termini des de l'endemà de l'entrada de la
sol·licitud a l'Ajuntament, ja podrà començar l'obra.
Per tant, se simplifica moltíssim aquesta tramitació, la documentació i els terminis i
l'interessat, doncs, podrà planificar quan començar l'obra amb més exactitud.
SR. ALCALDE.- Molt bé, passem al següent punt... Hi ha alguna intervenció? Sr.
Cartanyà?
SR. CARTANYÀ.- Considerem positiu aquesta nova ordenança o modificació que el
que fa és agilitzar i simplificar els tràmits. Tot el que sigui posar-li més fàcil al ciutadà
per obtenir una llicència d'obres, sobretot quan parlem de petits establiments o tot el
que descriu l'annex 2 i 3 de les que són bàsicament petites reformes o obres petites,
per tant, hi votarem favorablement i considerem que és un avanç important de cara als
ciutadans de Valls a l'hora de poder agilitzar els tràmits i evitar-se esperes a l'hora de
poder fer les obres.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més en aquest punt? Sr. Tous?
SR. TOUS.- El nostre vot també serà favorable, com hem dit abans, tot el que sigui
confortable pel ciutadà el nostre vot serà favorable.
61

SR. ALCALDE.- Molt bé, moltes gràcies. Entenc, per tant, que s'aprova? Sí? Doncs,
s'aprova aquesta ordenança.
Sotmès el dictamen a votació s'aprova per unanimitat, adoptant-se el següent acord:
És objecte d’aquesta ordenança regular les obres no subjectes a llicència municipal i
susceptibles de ser sotmeses a un règim de comunicació prèvia (RCP), a l’empara de
la facultat que ofereix als ajuntaments l’article 187 del DL 1/2010, de 3 d'agost, pel
qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme (TRLUC); consolidat amb la redacció
donada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del TRLUC, i de conformitat
amb la Directiva de Serveis 2006/123/CE, del Parlament del Parlament Europeu i del
Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior
(Directiva de Serveis), la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les
activitats de serveis i el seu exercici, i les disposicions del RDL 19/2012, de 25 de
maig, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis.
Es pretén l'adaptació a la normativa sectorial anteriorment esmentada i,
fonamentalment, assolir una major eficàcia i una tramitació més ràpida mitjançant la
simplificació de la documentació que s’ha d’aportar i la reducció del termini per iniciar
determinades obres, que per la seva naturalesa, i atent a criteris de necessitat, no
discriminació i proporcionalitat, no tenen un impacte susceptible de control previ,
subjecte a l' autorització o llicència municipal.
Així mateix, la flexibilització s'ha d'ampliar a totes les obres lligades al condicionament
d'establiments comercials o d'altres que es detallen a l'Annex del RDL 19/2012, de 25
de maig, amb una superfície de fins a 300m2.
Vist el que disposa l'article 178-Ordenances i reglaments, del Decret Legislatiu 2/2003,
de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de
Catalunya i demés legislació concordant,
El Ple de l'Ajuntament adopta els acords següents:
Primer. Aprovar inicialment l'Ordenança municipal d'obres subjectes al règim de
comunicació de l'Ajuntament de Valls, annexa a la present.
Segon. Sotmetre a informació pública i audiència als interessats, a efectes que, dins
del termini de TRENTA dies hàbils comptats a partir del següent a la seva publicació,
presentin quantes reclamacions i suggeriments considerin oportunes, de conformitat
amb el que disposa l'article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual
s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i demés
legislació concordant. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l'acord
inicial esdevindrà definitiu.
ÀREA DE PROMOCIÓ DE LA CIUTAT
Cultura i Patrimoni
62

Onzè.- Aprovació definitiva de l'expedient de descatalogació de l'immoble situat
a la Plaça del Blat núm. 5, cantonada carrer Espardenyers.
SR. ALCALDE.- Passem al següent punt de l'ordre del dia, de l'Àrea de Promoció de la
Ciutat, de Cultura i Patrimoni, 11è. punt, aprovació definitiva de l'expedient de
descatalogació de l'immoble situat a la plaça del Blat núm. 5, cantonada carrer
Espardenyers.
Té la paraula el Sr. Jordi Garcia.
SR. GARCIA VENTURA.- Moltes gràcies, Sr. alcalde. Avui bàsicament el què fem és
aprovar definitivament l'expedient, doncs, que ja es va iniciar de descatalogació de
l'immoble situat a la plaça del Blat núm. 5.
La Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Tarragona en sessió del 26 de
setembre d'aquest any 2012 va acordar informar favorablement la descatalogació de
l'immoble situat a la plaça del Blat núm. 5 de Valls, en l'element E-29 casa damunt del
carrer Forn Nou i en conseqüència deixa sense efecte la seva protecció patrimonial.
El que avui portem, doncs, a aprovació d'aquest Ple, doncs, és l'aprovació definitiva de
l'expedient de descatalogació de l'immoble situat a l'adreça referida amb anterioritat i
trametre aquesta còpia de l'acord a la Direcció General del Patrimoni Cultural del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com la publicació d'aquest
acord al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i al BOP de Tarragona.
Abans de procedir al que seria, doncs, a la votació, tal com vam comentar a la
comissió informativa on es van aclarir, doncs, alguns dubtes que hi havia en relació a
aquesta descatalogació, és a dir, el procés que hi ha hagut en la descatalogació
d'aquest immoble, el que voldríem valorar des d'aquí de l'Ajuntament és la voluntat del
govern de la Generalitat en escoltar i en fer, doncs, possible la voluntat que en el seu
moment, doncs, aquest Ple de la corporació de l'Ajuntament de Valls va aprovar de
manera unànime per procedir, doncs, a l'inici de l'expedient de descatalogació. És a
dir, avui tanquem una etapa que començàvem en un moment determinat i avui, doncs,
procedim a la seva aprovació definitiva.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció en aquest punt? Sr. Cartanyà, d'ERC.
SR. CARTANYÀ.- Nosaltres celebrem que s'hagi posat solució al que havia estat un
entrebanc continu a la urbanització de la zona Espardenyers i esperem, tal i com ens
va dir el regidor, que es pugui agilitzar el projecte que tots sabem. Va fer servir
aquestes paraules.
És veritat que es tracta d'un projecte que tots sabem, però que ningú no ens n'ha
informat i estaria bé que algun dia ens n'informessin per parlar clarament del projecte i
no amb el que tots sabem.
I també trobem, bueno, que un cop comprovada la no existència d'importància
arquitectònica en la casa-pont, es procedeixi a la seva descatalogació i això faci,
doncs, que es pugui viabilitzar la urbanització de tota la zona i acabar amb aquest
63

termini que s'anava endarrerint, endarrerint, endarrerint i no hi havia manera de què es
fes.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna... Sr. Caballero?
SR. CABALLERO.- Sí, doncs, també felicitar-nos perquè per fi s'hagi descongestionat
aquest punt del centre històric, que en certa manera estava malmetent tot el
desenvolupament que hi havia en previsió i, per tant, avançar que el nostre vot serà
favorable, tal i com vam dir en la comissió informativa.
I si m'ho permeten, simplement reiterar la proposta que ja vam fer en comissió
informativa, que és una proposta no condicional ni res per l'estil, sinó en la mesura que
es pugui fer. Ja que és una figura que no ha tingut valor, diguem-ne, patrimonial, però
sí que seria bo en recordatori en el futur, en alguna de les obres que es desenvolupin
en el centre històric, si es pogués desenvolupar una casa-pont, una miqueta com a
commemoració o record de la que hi ha perquè es mantingués aquesta figura dintre el
centre històric de Valls.
Reitero que és una proposta no condicionadora en cap motiu, sinó que entenc que
faltarà que hi hagi la possibilitat tècnica de dur-la a terme, però seria agradable que
pogués existir aquesta figura dintre del nostre centre històric.
SR. ALCALDE.- Sra. Quintero?
SRA. QUINTERO.- Sí, bon dia. La nostra intervenció anirà una mica orientada també
al fet de què la dilatació en el temps potser ha descontextualitzat una mica el què és
l'aprovació que es fa avui i entenem que el Ple, doncs, és el fet de fer públic a la
ciutadania i explicar a la ciutadania, doncs, molts dels continguts de l'activitat
municipal.
Per això, doncs, d'entrada sí que nosaltres volíem contextualitzar que va ser en el Ple
del 31 de juliol del 2009 quan es va fer aquesta aprovació inicial i que la CUP vam
votar que sí, tot i que mai hem estat partidaris d'aquestes descatalogacions de
patrimoni, aleshores el nostre vot sí que va ser favorable perquè en el moment, doncs,
sí que va ser una decisió lligada a l'aprovació del Pla de Millora Urbana i en aquell
moment ja ho vam decidir així, vam acceptar la descatalogació d'un tema com aquest
de la casa-pont, bàsicament per no posar pals a les rodes i perquè confiàvem que així
contribuíem a què l'actuació del carrer Espardenyers, doncs, s'accelerés i anés ràpid,
més ràpid del que havia anat fins al moment. Creiem que era un tema de necessitat i
urgència, per això, doncs, en aquell moment ja vam votar que sí.
En l'expedient vam veure com el 23 d'octubre del 2009, doncs, es retira la proposta de
descatalogació de l'ordre del dia de la Comissió de Cultura i l'expedient fa un salt, o
sigui, s'atura aquí i no hi ha cap més document fins al 28 de juny del 2012.
Vam fer bastants preguntes sobre aquest tema en la comissió informativa, vam
preguntar els motius de la retirada, també els motius d'aquest salt en el temps i per
què, doncs, es descatalogava ara i quin projecte es faria desencallar. Llavors sí que
se'ns van donar respostes a aquestes preguntes que nosaltres vam fer.
64

Pel que fa als motius de la retirada, ens van dir que en aquell moment no era una
proposta prou madura, nosaltres enteníem que llavors si en aquell moment s'hagués
seguit el procediment, doncs, no s'hagués acceptat aquesta descatalogació.
També els motius d'aquest salt en el temps, se'ns va explicar que era per un tema de
reorientació de projectes i quan nosaltres vam preguntar perquè es descatalogava ara
i quin projecte seria el que feia descatalogar en aquest moment l'actuació del carrer
Espardenyers, com ha dit el meu company d'ERC, va dir que és el projecte que tots ja
sabeu, que tots ja sabem però que ningú ens ha explicat, no?
Llavors, feta aquesta explicació, creiem, doncs, que és un tema que se n'ha parlat
molt, que en el seu moment, doncs, es va parlar molt i molt i si que els volíem demanar
que se'ns pogués concretar avui un parell d'aspectes d'aquest expedient.
D'entrada, ens agradaria que ens concretessin, doncs, per què... o sigui, si va ser
descatalogada... ai, perdó, si va ser retirada de l'ordre del dia la proposta de
descatalogació perquè no eren prou madurs els treballs que s'hi havien fet, doncs, per
què no va ser aleshores que es va fer la intervenció arqueològica que ara sí que ha
contribuït a descatalogar aquest... bueno, o a què la Generalitat acceptés aquesta
descatalogació, perquè entenem que si ara ha sigut tan fàcil de realitzar en funció de
les explicacions que se'ns va donar a la comissió informativa, si ara ha estat tan fàcil el
fet de fer aquesta descatalogació, per què no ho va ser llavors en el 2009? És un
dubte que encara ens quedava.
I en segon lloc, també demanem que ens concretin cap a on ens porta aquesta
descatalogació, si ve donada per tot allò que nosaltres tots ja sabem, doncs, que ens
concretin què és allò que tots ja sabem i, si us plau, en aquest sentit els hi fem un
prec, que es faci, doncs, una Junta de Portaveus o de la forma que vostès vulguin,
però que ens expliquin quin és aquest projecte que tots ja sabem i que ningú ens ha
explicat.
Per acabar, confiant, doncs, que ara ens acabaran de resoldre aquests dubtes que
encara ens queden, doncs, tal com vam fer el 2009 avui també votarem que sí en
aquest punt i confiant, doncs, que es prengui el compromís de desencallar aquesta
actuació perquè per nosaltres sí que creiem que és molt urgent i que és d'alta
necessitat.
Gràcies.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més? Sr. Tous?
SR. TOUS.- Nosaltres estem a favor d'aquesta descatalogació d'aquesta casa perquè
era una casa sobre el carrer que era pont i aquest procés de descatalogació que es va
portar a terme era per fer una actuació molt determinada i si no s'enderrocava aquesta
casa-pont no es podia fer aquesta actuació.
Ara, però, sabem que aquesta actuació... que han sortit rumors que s'hi ubicarà el
Museu Casteller, per tant, si és així, ens plantegen dubtes sobre la necessitat de la
descatalogació de l'immoble. Volem que clarifiquin quina actuació hi haurà al carrer
65

Espardenyers i, tot i així, per coherència, vam estar d'acord en l'expedient i el nostre
vot serà favorable.
SR. ALCALDE.- Molt bé. A veure, deixin-me'ls contestar. Escolti'm, si això no s'ha
aprovat abans és perquè no hi ha hagut voluntat política pel govern en aquell moment
de la Generalitat de Catalunya d'aprovar-ho. Punt. Ja està. I s'ha acabat.
Ara hi ha hagut un govern a la Generalitat de Catalunya que ha tingut voluntat política i
la manera de trobar l'escletxa ha sigut, doncs, amb els anàlisis arqueològics, etc. etc.
Si va quedar damunt de la taula, i ara ja es pot dir, és perquè aquell dia no s'aprovava.
Aquell dia no s'aprovava. Què hi ha hagut de diferent? No gaire cosa. Què hi ha hagut
de diferent? Hi han hagut uns estudis arqueològics, etc., etc., però no res, allò macro,
que hagi variat el criteri de la Comissió de Patrimoni de la Direcció General de
Patrimoni del director territorial dels serveis culturals. I és així i això neix del 2009 i ha
sigut un tema que ha costat, que tot Valls hi estem d'acord de la importància de
desembussar aquell àmbit d'Espardenyers que es va aprovar en el Pla de Millora
Urbana del Barri Antic, que, Sr. Caballero, no pateixi, perquè a Valls no només hi ha
aquesta casa-pont, hi ha la casa-pont del carrer de la Verdura, hi ha la casa-pont del
carrer del Mercat, hi ha la casa-pont del carrer d'en Gassó, hi ha la casa-pont del
carrer de l'Escrivania i hi ha la casa-pont del carrer dels Jueus, hi ha la casa-pont... és
a dir n'hi han moltes, i quan es va fer el judici del Pla de Millora Urbana del Barri Antic,
doncs, es va veure que es mantenia el criteri de casa-pont en tots els àmbits, excepte
aquest que era important per la mobilitat, era important per la mobilitat generada pel
que fa al Pla de Millora Urbana.
Per tant, aquest criteri requereix en aquest aspecte, en aquest temps, en aquest
projecte urbanístic i en aquest àmbit i això és el que avui aprovem. I no hi ha res més.
Punt. I no hi ha incògnites, ni dubtes, no, escoltin, el projecte urbanístic que està
aprovat al carrer Espardenyers és el que és, la casa-pont és per aquest projecte
urbanístic i dintre la lògica que hi hagi en aquest àmbit. En el moment, si és que hi ha
alguna diferenciació en aquest tema, se'ls informarà. En aquest dia d'avui no hi ha res i
és el que els hi he de dir i és el que hi ha d'haver. Però, el motiu perquè això s'aprovi
ara respecte a l'anterior, és bàsicament, i jo li he de dir així de clar i net, voluntat
política. Res més.
D'acord? Hi ha alguna intervenció més? Sí? Sra. Quintero?
SRA. QUINTERO.- Agraïm en aquest cas que hagi estat una resposta tan concreta,
perquè, bueno, vull dir, bàsicament era una pregunta que havíem fet i que ara se'ns ha
donat resposta.
SR. ALCALDE.- Molt bé. S'aprova? S'aprova.
Sotmès el dictamen a votació s'aprova per unanimitat, adoptant-se el següent acord:
FETS:
En virtut de la Disposició Addicional Primera de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del
Patrimoni Cultural Català, l'immoble que ens ocupa té la consideració de bé cultural
66

d'interès local (BCIL) i està inclòs en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. L'article
17 del mateix cos legal estableix que la competència per la declaració d'un bé cultural
d'interès local correspon al ple de l'Ajuntament i que la declaració s'ha de dur a terme
amb la tramitació prèvia de l'expedient administratiu corresponent, en el qual ha de
constar l'informe favorable d'un tècnic de patrimoni cultural. Així mateix, el punt 4
d'aquest mateix article, determina que la declaració d'un bé d'interès local únicament
es pot deixar sense efecte si se segueix el mateix procediment prescrit per la
declaració i amb l'informe favorable previ del Departament de Cultura.
Així doncs, el Ple de l'Ajuntament, en sessió de 31 de juliol, adoptà entre altres l'acord
d'aprovació inicial de l'expedient de descatalogació de l'immoble situat a la Pl. del Blat,
núm.5, cantonada carrer Espardenyers (RC 3420315CF5731G) i trametre l'expedient a
la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Tarragona del Departament de Cultura
de la Generalitat.
La Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Tarragona, en sessió de 26 de
setembre de 2012, va acordar informar favorablement la descatalogació de l'immoble
situat a la Pl. del Blat, núm.5, de Valls (element “E-29-Casa damunt del carrer Forn
Nou”) i, en conseqüència, deixar sense efecte la seva protecció patrimonial.
Vistos els informes tècnics i jurídics.
FONAMENTS DE DRET:
Vist l'article 17 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, i
vist el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya i Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les
bases del règim local, el Ple adopta el següent acord:
Primer.- Aprovar definitivament l'expedient de descatalogació de l'immoble situat a la
Pl. del Blat, núm.5, cantonada carrer Espardenyers (RC 3420315CF5731G).
Segon.- Trametre còpia de l'acord a la Direcció General de Patrimoni Cultural del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Tercer.- Publicar aquest acord al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i al BOP de
Tarragona.
SR. ALCALDE.- Per tant, hem aprovat l'11è. punt. Explicació de vot, n'hi ha alguna?
No?
MOCIONS
Dotzè.- Moció presentada pel grup municipal de la CUP sobre la dació en
pagament i les mesures municipals de protecció davant dels afectats per les
hipoteques impagades.
67

SR. ALCALDE.- Mocions. Anem a donar pas a les mocions, 12è. punt de l'ordre del
dia, moció presentada pel grup municipal de la CUP sobre la dació en pagament i les
mesures municipals de protecció davant dels afectats per les hipoteques impagades.
Defensa la moció el Sr. Nogués.
SR. NOGUÉS.- Sí, bon dia. Aquesta és la quarta moció que es presenta en aquest
Plenari, en aquest Ajuntament, per discutir i prendre acords sobre la problemàtica de
les hipoteques impagades i de les conseqüències que això té pels afectats.
En aquest cas, però, es tracta d'una moció especial, que presenta la CUP però que és
fruit del treball de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca durant aquests últims anys
de suport a la gent afectada per aquests impagaments i pels consegüents
desnonaments que en moltes ocasions no s'han pogut aturar.
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca porta molt de temps treballant i aquesta, els
acords que proposem en aquesta moció no són acords gratuïts, sinó que són uns
acords que surten de la necessitat en què s'han trobat els col·lectius d'afectats en tots
els seus processos hipotecaris. Per tant, agraïm que hi hagi gent de la Plataforma
d'Afectats per la Hipoteca avui en aquest Plenari i la gent d'Iniciativa per Catalunya-
Verds-Esquerra Unida i Alternativa que és amb qui conjuntament hem elaborat
aquesta moció per poder-la portar al Ple.
Ens hagués agradat molt que aquesta moció hagués pogut estar defensada per un
representant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca perquè entenem que han
sigut part activa en tot aquest procés, no? porten molt de temps treballant la
problemàtica específica, molt de temps treballant com des dels ajuntaments podem
ajudar als afectats i fins i tot han participat de les converses amb l'equip de govern
perquè aquesta moció pogués prosperar. Per tant, ens hauria agradat, el Reglament
de Participació Ciutadana només permet que puguin defensar una moció així o la
intervenció en el Ple els representants d'entitats que estan inscrites al Registre de
l'Ajuntament de Valls, al Registre Municipal, i, per tant, en aquest cas la Plataforma ha
hagut de quedar exclosa i entenem que haguéssim pogut fer entre tots un esforç
perquè aquí bàsicament el què fèiem era complir amb l'esperit d'aquest article del
Reglament de Participació Ciutadana que permetia la participació d'aquelles entitats
que ja sigui per afectades o ja sigui perquè han sigut un agent actiu en un punt de
l'ordre del dia, puguin intervenir.
Dit això, es tracta d'una moció singular per com s'ha elaborat, per la participació de
societat civil més grups polítics, però també és una moció singular perquè ens
demostra l'evolució que ha patit el pensament entorn a la dació en pagament, a la
problemàtica dels crèdits hipotecaris i dels desnonaments, l'evolució que ha patit, que
ha viscut la societat i que han viscut els grups polítics, no? Una evolució que celebrem
perquè ha estat cada vegada en clau de ser molt més solidaris amb els afectats.
Dèiem que és la quarta moció que es presenta en aquest Plenari. La primera va ser al
gener del 2011, la CUP va presentar la primera moció, que deia per una política de
seguiment, assessorament i suport al dret de l'habitatge front els desnonaments i en
aquell moment la intenció que va expressar la CUP i tots va ser d'intentar arribar a
acords perquè s'aprovés, per tant, hi va haver acords que inicialment es presentaven
68

que van haver de caure de l'articulat perquè la majoria de grups no hi estaven d'acord.
Es demanava, com es demana avui en aquesta... o com es va demanar, no, perdoneu,
en la moció del PSC, una oficina d'assessorament legal i amb funció de mediació amb
bancs i caixes. En aquell moment això va haver de caure de l'articulat perquè no s'hi
estava d'acord. Ara ja hi estem d'acord, per tant és això que dèiem, no? Hem fet una
evolució tots plegats com a societat i també com a partits i institucions.
Demanava donar suport a la dació en pagament, en aquell moment la majoria de
grups aquí representats no hi estaven d'acord, més endavant amb la moció d'ERC que
van presentar es va veure que ja generàvem un consens entorn a la dació en
pagament.
Demanàvem mesures municipals per fer front als desnonaments, en aquell moment no
se'ns va comprendre i de fet ens deien que com ajuntament no podem fer res, no
podem evitar desnonaments, no podem fer res. Això també s'ha vist l'evolució en
només 2 anys de què els ajuntaments poden fer molt per evitar desnonaments i per
aconseguir les dacions en pagament. Per tant, això que al 2011 no vam poder
aconseguir ara ho aconseguim i ho celebrem. El que sí que vam aconseguir és que en
aquell moment s'aprovés fer el seguiment dels processos d'execució hipotecària dels
desnonaments a Valls. Això es va aprovar, tot i que no es va acabar d'aplicar. Un any
més tard, el febrer del 2012, ERC va presentar una moció a favor de la dació en
pagament i l'eliminació de les clàusules del sòl que vam aprovar tots, demostrant aquí
que la dació en pagament era la sortida més digna i més ètica que hi podia haver
davant del tema del crèdit hipotecari, dels impagaments del crèdit hipotecari. En aquell
moment vam intentar negociar que s'eliminés la plusvàlua municipal que es pagaven
en casos de dació en pagament i de subhasta, no va ser possible, avui ho aprovarem
en certa manera, i vam haver de posar dintre de la moció el recordatori dels acords
que no s'estaven complint de fer tot aquest seguiment dels processos d'execució
hipotecària.
El 2012, els companys del PSC, al juny del 2012, van presentar la moció sobre
intermediació en execucions hipotecàries i en aquell moment vam veure que per part
de l'equip de govern alguna cosa havia canviat, que estaven d'acord en tirar endavant
algun tipus d'oficina que permetés la mediació, la informació, l'assessorament i el
suport directe als afectats i, de fet, avui constatem i per les converses que hem pogut
tenir, que això tira endavant.
És de justícia reconèixer que aquesta moció que havia d'anar al Ple anterior no va
poder ser per tema de terminis, però que a la vegada ens ha permès poder-nos
asseure amb l'equip de govern i parlar de quina és la voluntat i el pla d'acció municipal
en aquest tema que fins ara no hi havia sigut, però que porten, suposem, uns mesos
treballant i que tiraran endavant i veure que coincidíem en molts dels aspectes que
plantejava la moció i que, per tant, aquesta podia ser una moció de consens i de pas
endavant, comú i general per tota la ciutat. Per tant, arribem al 2012 i mica en mica
hem pogut anar avançant.
L'objectiu d'aquesta moció era bàsicament el treball fet per la Plataforma d'Afectats per
la Hipoteca, posar sobre la taula i a debat la necessitat d'emprendre mesures
municipals, no? Fins ara havíem anat acordant mocions que no parlaven de mesures
municipals i aquest era, potser, el gran dèficit que teníem encara com a ciutat, de dir
69

anem a acordar mesures municipals que hi ha espai per actuar per evitar els
desnonaments o, almenys, minimitzar-ne els riscos i conseqüències i d'aquí va venir la
reunió que agraïm.
Reiterar que l'objectiu d'aquesta moció que ara llegirem bàsicament és que tots
sapiguem treballar per la dació... perquè la majoria de casos d'execucions hipotecàries
acabin amb la dació en pagament. I més a més que no es faci un fals debat i que
aquesta dació en pagament es permeti fins i tot per llei, que és el que estan intentant
aconseguir la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i accepti la retroactivitat de totes
aquestes hipoteques que es van generar els anys anteriors, és a dir, que no sigui una
llei que només afecti a les hipoteques que es generin a partir d'ara, que ja s'entén que
per la situació de desastre no es generaran amb les mateixes condicions.
Celebrar que l'Ajuntament s'apunti a organitzar la solidaritat amb els afectats per les
hipoteques perquè bàsicament el que crec que estem fent, el que estan fent des de la
Plataforma, des de molts partits i ara l'Ajuntament de Valls, és organitzar aquesta
solidaritat amb els afectats.
No oblidem que hem deixat passar gairebé 2 anys des d'aquella primera moció que ja
contenia alguns dels acords que ara sí que aprovarem, no? I això vol dir que diferents
vallencs i vallenques afectats en aquell moment o afectats durant aquests 2 anys,
segurament haguessin agraït la necessitat d'aquests serveis que avui en teoria
aprovarem, d'igual manera que els afectats que puguem atendre a partir d'ara, no?
L'emergència social que vivim no es pot atendre amb tanta demora, perquè sinó
haurem de concloure que les institucions actuals no serveixen per atendre la urgència
que suposa l'exclusió creixent de tants ciutadans.
Us reclamem també des de la CUP que tot aquest debat que s'ha generat i tots els
acords empresos i tot aquest dispositiu que vostès volen començar per treballar, la
problemàtica dels desnonaments i el suport als afectats quedin inclosos i ampliats, si
poden ser, al pla local de l'habitatge i especialment al pla local d'inclusió i cohesió, que
siguin parts nuclears d'aquests dos plans que encara no tenim sobre la taula i que fa
tant de temps que desitgem veure i que especialment demanem que siguin sensibles
amb la situació dels desnonaments.
Sé que m'estic allargant, però crec necessari llegir la moció, perquè des del nostre
punt de vista és molt interessant i fa un pas endavant per la ciutat de Valls.
Aquesta ja és la quarta moció que es presenta a l’Ajuntament de Valls per avançar en
el debat sobre la dació en pagament i esperem poder així avançar en mesures
municipals concretes de protecció als afectats. I és normal que sigui així perquè és
sabut per a tots que en aquest període de crisi està augmentant el nombre de
persones afectades i per tant, hi hem de donar resposta. De fet, el mateix Parlament
Català ha avançat també en aquest debat cap a la dació en pagament en supòsits
específics i ens pertoca, des de la proximitat, ficar-hi de la nostra part.
La situació en què es veuen abocats els afectats que resten amb deutes
d’impensables de pagament de per vida, és desesperant. No només es redueix la seva
capacitat d’emancipació al ressituar-se sovint com a depenents econòmics i en
70

habitatge d’altres familiars, sinó que l'embargament de nòmines i dels seus comptes
els situa sovint a una situació de pobresa i d’exclusió social. La seva futura capacitat
d’ensortir-se’n és quasi bé mínima si perdura l’embargament i el seu altíssim deute en
el temps.
De fet, estan sent les entitats bancàries i la justícia molt durs amb persones que en el
seu dia el seu error fou equivocar-se alhora de fer una compra. Error sistèmic de la
nostra societat que hem comés molts de nosaltres i que també ens afecta dia a dia en
major o menor mesura. Preus que no eren ni són justos i que totxo sobre totxo mai ho
valien. Sigui com sigui per aquells que ja no han pogut aguantar més i no han pogut
entregar les claus amb la condonació del deute, l’afectació es dóna dramàticament.
És obvi que si som servidors del poble, actuem com a tals i, per tant, protegim als més
febles. És per tot això que presentem un seguit de propostes de baixa incidència per
les arques municipals però que donen un clar suport a aquelles persones que més ho
necessiten:
Proposem que el Ple adopti els següents acords:
3. Avançar i millorar en els protocols de detecció, observació i actuació dels
Serveis Socials per tal que, quan sigui per motius econòmics i sigui en
referència a la vivenda única i habitual es puguin:
1. Emetre informes socials individualitzats per tal d’interpel·lar a l’entitat
bancària cap a la dació en pagament.
2. Emetre informes socials individualitzats favorables per als jutges per tal de
demanar la suspensió del desnonament.
3. Emetre informes per tal d’evitar la pèrdua de la custodia dels seus fills pels
motius d’afectació.
4. Treballar per aconseguir el reallotjament d’afectats en règim de lloguer social
quan sigui necessari per motius socials i econòmics.
5. Interpel·lar a les entitats bancàries i les seves fundacions per tal que posin a
disposició del municipi de Valls habitatges buits i de la seva propietat amb
finalitats de protecció social amb règim gratuït i/o de lloguer social.
6. En quan a l'impost municipal de plusvàlua, l'Ajuntament es compromet a aplicar
en cas de dació en pagament el que diu l'article 106 de la Llei d'hisendes
locals, i a estudiar les possibilitats legals i jurídiques en cas de pèrdua
d'habitatge.
7. Fer un seguiment semestral dels acords aprovats en aquesta moció i d’altres
anteriors sobre el mateix tema en la comissió que pertoqui.
SR. ALCALDE.- Moltes gràcies, Sr. Nogués. Hi ha alguna intervenció dels diferents
grups? Per part d'ERC, Sr. Cartanyà.
71

SR. CARTANYÀ.- Gràcies. Bé, el primer que volem manifestar és que ens sap greu
que a la reunió no se'ns hagués convocat per confusió, quan havíem manifestat la
voluntat de debatre i consensuar el text aquest.
En segon lloc, direm que evidentment que donem el nostre suport total a la moció, de
fet ho hem anat fent i, com bé ha repassat el Gerard, al llarg d'aquest temps, doncs,
s'han anat presentant mocions per part d'uns i per part dels altres i evidentment que
aquesta moció significa un pas endavant perquè ja concreta molt més aquelles coses
que hem de fer i les posa en blanc sobre negre, que abans eren intencions i ara ja
estan concretades.
Aquestes mesures concretes ens donaran cobertura i seguiment a aquells vallencs i
vallenques que estiguin afectats per aquesta injustícia social, que sí que podien haver
contractat hipoteques més elevades per equivocació o perquè emportats per un entorn
econòmic específic, però no hem d'oblidar que hi ha una part molt important que ha
estat fomentada per la voracitat d'algunes entitats financeres, que fins i tot fomentaven
que els seus directius contractessin hipoteques amb valoracions per sobre del mercat i
amb clàusules abusives com s'ha vingut demostrant en aquests darrers temps en
diferents processos judicials i en diferents reportatges que s'han fet.
Entenem que és un pas més en la protecció dels febles i que aquesta és una de les
obligacions que hem de tenir la classe política, preocupar-nos per aquells que tenen...
que estan a l'esglaó més feble i que tenen la pressió d'un sistema que no els hi deixa
desenvolupar-se com caldria, no?
Aleshores, aquesta moció ens portarà a donar recursos als ciutadans de Valls i a
facilitar la dació en pagament de la hipoteca.
També voldríem acabar felicitant la feina que fa la Plataforma d'Afectats per la
Hipoteca en la seva tasca d'aportar i defensar i donar a conèixer tota aquesta
problemàtica i que ha facilitat que avui també en aquest Plenari es pogués aprovar
aquesta moció.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més? Sr. Caballero, pel PP.
SR. CABALLERO.- Aquesta moció presentada ara ja és considerable. Considerable en
quin sentit? Doncs, que s'havia presentat en altres ocasions amb propostes que no
podíem prendre des de l'Ajuntament, entrar en valoracions amb entitats financeres i en
contractes que eren privats entre les parts. En canvi ara sí que ja té un punt de vista
municipal d'actuació. Què pot fer l'Ajuntament? I aquesta moció el què planteja són
aquesta sèrie d'actuacions que ja són ajuts que pot fer l'Ajuntament i, per tant,
actuacions que són favorables i que evidentment són per ajudar a gent que estan
passant uns mals moments i que en conseqüència l'Ajuntament ha d'ajudar.
Un altre debat seria si l'ajut té que ser des de l'Ajuntament, perquè això també
comporta unes despeses, si l'ajut té que ser des de l'Ajuntament o tindria que ser des
de la Generalitat que s'assumís aquesta actuació, però ara aquest no és el debat. En
aquest moment el què estem debatent és una moció presentada en el qual es planteja
donar algun tipus d'ajut a les persones que ho necessiten i, a més a més, uns acords
que es plantegen aquí que són assumibles per un ajuntament i, per tant, el nostre vot
72

serà favorable, tot i també transmetre que la sensibilitat no és d'esquerres o de dretes,
tots som persones i tots som en certa manera coresponsables o, diem-ne, copatidors
dels patiments que puguin tindre les persones en les seves diferents situacions i, per
tant, també lamentar -em pensava que era l'únic partit exclòs, però ja en som dos-,
doncs, que no se'ns hagués comunicat que hi havia aquesta voluntat d'arribar a uns
acords de moció que realment són els que pot prendre un ajuntament.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més? Per part del PSC, Sr. Ordoño.
SR. ORDOÑO.- Bé, el nostre vot seria a favor, com no podia ser d'una altra manera,
tal i com s'ha dit aquí ja portem un parell d'anys, s'ha anat col·laborant, des del PSC
també s'ha fet un parell de mocions i sí que és veritat i està clar que des d'aquest
moment fins aquí s'ha avançat molt, s'han aconseguit una sèrie de punts que són
suficientment viables com per portar endavant aquestes accions i que donen peu a
què a través de les entitats hi puguem donar solució a aquestes famílies que, de fet,
no són les que realment hagin creat aquest problema, sinó que són la part perjudicada.
Per tot això, naltros, com hem dit al començament, donarem suport.
SR. ALCALDE.- Molt bé, moltes gràcies. Sra. Fàbregas?
SRA. FÀBREGAS.- Sí, moltes gràcies. En primer lloc, un aclariment al Sr. Cartanyà
d'ERC, com vostè sap ja vaig tindre ocasió de dir-li, no va ser en cap mesura
intencionat, la prova és que un altre grup, en concret el del PSC, va manifestar la
voluntat i hi va ser, per tant, com més hi haguéssim sigut, doncs, millor, per poder-ho
aportar. Només aquest aclariment, que hi va haver aquest malentès, no ens devíem
entendre, però en tot cas deixar clara que la intenció no era de què no assistissin a la
reunió, com em sembla que ja li consta.
Dit això, des de l'Ajuntament en aquesta legislatura s'han emprès accions importants
en matèria d'habitatge. En aquest sentit comentar que la moció presentada avui
reflexa clarament i posa de manifest la feina que aquest consistori ha anat fent en els
últims mesos i la importància que té aquesta problemàtica social per tot l'equip de
govern. Algunes actuacions fetes han transcendit públicament i altres no, però no
obstant això la finalitat i l'objectiu en el que treballem és el mateix, el servei i l'atenció a
les persones, com li agraeixo al Sr. Nogués que hagi reconegut.
Des de l'equip de govern sempre hem votat a favor de les 4 mocions presentades i
hem actuat en conseqüència adaptant-nos dins de les possibilitats que tenim com a
municipi en el compliment dels acords adoptats en cadascuna de les mocions, doncs,
que abans ja ha repassat el Sr. Nogués i no em vull estendre en el tema.
Ara tenim a les mans una nova moció, que al nostre entendre ja es compleix ja que
s'està treballant amb totes i cadascuna de les propostes d'acord i no des d'ara, sinó
des de fa mesos i penso que després de la reunió mantinguda el passat dimarts a la
tarda amb alguns grups polítics i representants de la Plataforma d'Afectats per la
Hipoteca, l'actuació de l'Ajuntament de Valls en aquests termes, doncs, va quedar i ha
quedat, doncs, clarament constatada.
73

Per tant, avui, per contra del que succeeix quan un grup presenta, doncs, una moció
en aquest Ple, doncs, estem aprovant una moció on el compliment dels acords ja s'han
produït o estan a poques setmanes de produir-se. Per aquest motiu, doncs,
evidentment ens hem de manifestar a favor. A favor, en primer lloc, perquè compartim
els objectius que es desprenen de la moció i per això, doncs, així treballem. I, en
segon lloc, perquè evidentment hem de votar a favor d'unes actuacions que ja estem
fent i d'altres, doncs, que com els hi dèiem, en pròximes setmanes veuran la llum ja
que estan molt i molt avançades, com va quedar de manifest i vam donar forces detalls
i van poder veure tots els que eren presents a la reunió en la trobada del dimarts. Tot i
així, penso que és important constatar la tasca diària importantíssima, doncs, que es
desenvolupa des de també Serveis Socials amb coordinació amb Habitatge amb
seguiments de casos concrets buscant i trobant solucions possibles, potser, doncs,
invisibles públicament, però que per la persona que és protagonista, doncs, són molt i
molt importants.
S'han continuat tramitant les ajudes per pagar el lloguer als sol·licitants que la tenien
concedida, en alguns casos hem fet d'intermediaris via telefònica i fins i tot
acompanyant a la persona afectada a l'oficina bancària per tal d'obtenir els justificants
necessaris perquè continuïn cobrant la prestació, anant més enllà amb l'únic objectiu
d'ajudar, atendre i resoldre les problemàtiques socials i estar al costat de les persones.
Una altra actuació molt i molt important que va concloure amb resultat molt positiu, va
ser que van propiciar les rebaixes de preus de les rendes de lloguer, bé al fer nous
contractes o bé oferint i promovent annexos als contractes encara vigents per fer
rebaixes a les rendes en vigor per tal d'adequar-les el màxim possible a la situació
social i econòmica del moment.
El cas més destacat ha estat amb una empresa propietària de dos edificis plurifamiliars
amb la qual, doncs, treballem des de fa anys. Després de mesos de negociació fa poc
vam acordar una rebaixa global amb preu congelat durant dos anys de tots els pisos
llogats a través nostre, uns 40 pisos aproximadament que corresponen al 40% del
total. Aquesta rebaixa de mitjana suposa un 40% de disminució en la renda mensual
de les famílies cada mes. Aquesta actuació, a més, ha suposat un efecte dominó ja
que també s'han rebaixat les rendes de lloguer d'aproximadament 50 pisos més del
mateix propietari. Per tant, estem dient que hem incidit d'una manera directa o d'una
manera indirecta en més de 90 famílies que gràcies a la gestió feta per l'Ajuntament
han de pagar menys lloguer cada mes, però l'important és que aquesta rebaixa ha
suposat un estalvi i un respir important per totes aquestes famílies.
Vull reiterar que sovint aquests exemples no transcendeixen, però són l'exemple clar
amb fets dels resultats del treball que estem molt orgullosos d'emprendre des de
l'Ajuntament de Valls.
També cal destacar que en data d'avui ja hem superat els pisos llogats en comparació
amb els anys anteriors, ara en portem un 17% més que a l'any 2011 en la nostra borsa
d'habitatge, amb una renda mensual mitjana de 329,90 € al mes, un 5% menys que el
2011. Aquestes dades es tradueixen també percentualment que les famílies que han
vist, doncs, millorada la seva situació personal.
74

Per suposat també hem continuat mediant entre llogaters i propietaris en els casos que
es presenten de devolució de rebuts mensuals de renda, s'ha fet i els hi puc garantir,
un important treball de mediació per intentar trobar una solució que sigui bona per
ambdues parts.
Hem trobat solucions a persones amb problemes per fer front al pagament de la
hipoteca dels pisos de la seva propietat, per exemple, des de propietaris que han anat
a viure amb familiars propers i han cedit el seu pis per llogar-lo dins del programa de la
borsa i així també poder tenir uns ingressos extres, fins a trobar pis a persones que no
han pogut pagar la seva hipoteca i se n'han anat a viure de lloguer a preus inferiors al
rebut mensual de la seva hipoteca.
Hem continuat assessorant a les persones amb dificultats de pagament dels rebuts
hipotecaris, continuarem i continuem mantenint estreta relació amb els serveis socials
municipals per analitzar els casos personals dels seus usuaris i trobar un habitatge
digne i adaptat a cada circumstància.
Hem col·laborat en l'adjudicació de 13 vivendes en règim de lloguer solidari ubicats al
carrer Carnisseria propietat de La Caixa i que l'entitat bancària va posar al mercat a
preus màxims de 300 € al mes i subvencionats el 50% per la seva obra social, per tant,
la renda mensual a pagar per la família en aquests casos és de 150 € al mes. Aquesta
és una línia que no deixem i que seguim treballant amb l'esperança que veiem bons
resultats en un futur pròxim.
També hem col·laborat amb l'Agència d'Habitatge de Catalunya molt estretament en
l'anomenat pla de xoc pel sorteig de 13 pisos de protecció oficial, un en règim de
lloguer amb opció de compra i tres en règim de lloguer que estaven desocupats aquí a
la ciutat de Valls, ara adjudicats i ocupats.
Per últim, cal destacar una tasca també que és molt difícil de quantificar, però que en
la situació actual que tenim creiem que hem de prestar, que és escoltar, donar suport,
assessorament a algunes de les persones que ens visiten en busca d'aquesta ajuda
personalitzada dins dels serveis d'habitatge que actualment tenim a l'Ajuntament i que
les ajudi, doncs, a superar la seva situació de crisi que estan vivint.
Tot això són accions, son fets. Sí, Sr. Nogués, alguna cosa ha canviat en aquest
Ajuntament, l'Ajuntament de Valls es posiciona en aquest tema, s'hi posiciona en la
manera que té de fer les coses, amb fets i no solament amb paraules, intentem i
treballem per fer més i millor, esmercem tots els esforços en ajudar a les persones,
perquè els vallencs i les vallenques són el primer per nosaltres. El govern sempre ha
treballat i treballa en aquesta línia, amb l'objectiu d'estar al costat de qui ens necessita,
de poder fer el màxim dins la parcel·la que ens pertoca i tal i com deia el Sr. Nogués
en el Plenari del 21 de gener de 2011 i cito textualment “buscar iniciatives el màxim
d'innovadores i originals possibles”. Això és el que estem fent, en això estem, amb
aquesta voluntat hem treballat, treballem i ho seguirem fent. Vostès saben la manera
de treballar d'aquest govern amb responsabilitat i tocant de peus a terra, expliquem les
accions, els serveis i les actuacions quan estan ben definits i a punt d'iniciar-se, no
creiem falses expectatives. Per això el plantejament era poder parlar de la creació d'un
nou servei en breu, ja que com vostè bé sap l'altre dia ja vam donar tots aquests
75

detalls exactes, doncs, que s'està molt a punt de presentar i des de què es va parlar el
dimarts a ara, doncs, ja s'ha anat avançant més.
Per aquest motiu, doncs, des de fa molts mesos estem treballant en la creació
d'aquest nou servei que les pròximes setmanes presentarem i que va en la línia
engegada d'ajuda a les famílies i a les persones.
Nosaltres tenim les línies clares, tenim les directrius marcades i sabem a on volem
arribar. Sabem que hi ha coses que no estan a les nostres mans, que malauradament
no depenen de nosaltres, hi ha fronteres, hi ha límits, això també en vam parlar, però li
puc garantir i vostè n'és plenament coneixedor que la nostra voluntat és arribar al
màxim que puguem, anar fins al fons i si ens trobem una pedra pel camí mirar com la
podem vorejar i si després de vorejar-la trobem el final del camí un carreró sense
sortida, almenys en aquell moment sabrem que per part nostra he fet tot el que estava
a les nostres mans i tot el que era possible.
Per tant, i en conclusió, l'equip de govern de CiU votarà afirmativament aquesta moció
perquè en tots els punts de l'acord hi està treballant d'una manera intensa i en les
pròximes setmanes es veurà el fruit de mesos i mesos de treball, de parlar amb
diferents ajuntaments, de converses amb diversos agents socials, de valoració de
quina és la millor opció per poder crear un servei eficient i eficaç per la nostra ciutat i
principalment per tots els vallencs i per totes les vallenques.
Moltes gràcies.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més? Sr. Nogués?
SR. NOGUÉS.- Sí, especialment intervinc per matisar la intervenció que ha fet el Sr.
Caballero del PP, que ha vingut a dir o ha dit directament que aquesta moció és
aprovable perquè es presenten uns acords assumibles com ajuntament i que les altres
mocions possiblement no anaven en aquest sentit. Bueno, els acords que es
presenten en aquesta moció, molts d'aquests acords ja s'havien posat sobre la taula
en la resta de debats, l'assessorament legal, la funció de mediació en bancs i caixes
s'havia posat sobre la taula en els altres debats i sempre havia quedat una mica a la
recambra, fins i tot insistint de què això no era funció de l'Ajuntament, no? Per sort avui
arribem al convenciment de tots que sí que és funció de l'Ajuntament, però no és
perquè no n'haguéssim parlar en les altres mocions, a les altres mocions ja hi
apareixia, el suport de la dació en pagament hi ha aparegut des dels primers dies que
hem debatut aquest tema, fins a la segona moció no vam fer l'evolució de consens de
donar suport a la dació en pagament i igualment a les mesures de tirar endavant des
dels ajuntaments, és a dir, quan nosaltres o podríem ser nosaltres o qualsevol altre
grup amb aquesta sensibilitat presenten aquestes mesures i sovint se'ns mira com si
fóssim extraterrestres i se'ns respon sovint que això no es pot fer, això no és funció de
l'Ajuntament i no dic coses més grosses que se'ns diuen sovint, clar l'interessant del
procés és veure com s'arriba fins aquí, però no és perquè fins ara plantegéssim uns
acords inassumibles i ara haguem baixat a la terra i partits com el seu ho trobin
perfecte el que es planteja aquí. No, no és per això, és perquè hi ha hagut una
evolució i sobretot una pressió popular per la dació en pagament, que no oblidem que
és l'objectiu de tot el moviment que aquests dies als carrers estan defensant els
76

afectats, la dació en pagament, aconseguir que aquest sigui l'instrument de solucionar
la injustícia de l'impagament del crèdit hipotecari.
Només un tema que m'he deixat abans de sol·licitar-li al govern, que és bàsicament
que mantinguin la col·laboració, la comunicació contínua amb la Plataforma d'Afectats
per la Hipoteca, que entenc que és la manera que es pot reforçar més tots aquests
serveis i que allà on no s'arriba des d'una de les parts hi pugui arribar l'altra i a més a
més que s'aporten elements que a vegades des de l'Ajuntament no es coneixen i que
els que estan treballant intensament amb els afectats ens poden ajudar a resoldre.
SR. ALCALDE.- Sr. Caballero?
SR. CABALLERO.- Sí, per al·lusions directes, evidentment tinc que contestar. Sr.
Nogués, no s'equivoqui, quan en anteriors mocions li votàvem amb abstenció o en
contra no era per desacord amb tots els punts i em sembla que jo no vaig ser l'únic
partit que li va votar en contra, que a mi m'ho recrimina i a altres no, val? Això primer
que tot. I si vostè repassa les actes i d'aquelles mocions, veurà que no li votem en
contra o estàvem en desacord en tots els punts, sinó que hi havia un punt que és que
nosaltres no ens podíem posar per llei en un contracte privat entre dues parts. El que
sí que podem fer com ajuntament és recolzar a la persona afectada, per tant, no
desvirtuï els temes ni faci creure coses... és que a més a més tampoc tinc ganes de
debatre perquè és un tema prou de patiment per moltes persones que entrar ara en
discussions polítiques seria una altra qüestió.
El tema de la dació ja està explicat en altres intervencions que s'han fet en aquest
Plenari i ara es proposen coses que es poden votar i, per tant, ara el què fem és donar
el vot favorable i vostè en lloc de recriminar ara coses el que té que fer és celebrar que
tots estem d'acord i que tots anem a una, que d'això és del que es tracta, quan les
coses són assumibles dintre d'un marc competencial i legal correctes.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Entenc que s'aprova, sí? S'aprova aquesta moció.
Sotmesa la moció a votació, s'aprova per unanimitat.
MOCIÓ SOBRE LA DACIÓ EN PAGAMENT I LES MESURES MUNICIPALS DE
PROTECCIÓ DAVANT DELS AFECTATS PER LES HIPOTEQUES IMPAGADES
Gerard Nogués Balsells, amb DNI 39704424 F, actuant com a portaveu de la
CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP), conjuntament amb la PLATAFORMA
D’AFECTATS PER LA HIPOTECA i INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-
ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUiA)
Aquesta ja és la quarta moció que es presenta a l’Ajuntament de Valls per avançar en
el debat sobre la dació en pagament i esperem poder així avançar en mesures
municipals concretes de protecció als afectats. I és normal que sigui així perquè és
sabut per a tots que en aquest període de crisi està augmentant el nombre de
persones afectades i per tant, hi hem de donar resposta. De fet, el mateix Parlament
Català ha avançat també en aquest debat cap a la dació en pagament en supòsits
específics i ens pertoca, des de la proximitat, ficar-hi de la nostra part.
77

La situació en que es veuen abocats els afectats que resten amb deutes impensables
de pagament de per vida, és desesperant. No només es redueix la seva capacitat
d’emancipació al ressituar-se sovint com a depenents econòmics i en habitatge d’altres
familiars, sinó que l’embarg de nòmines i dels seus comptes els situa sovint a una
situació de pobresa i d’exclusió social. La seva futura capacitat d’ensortir-se’n és quasi
bé mínima si perdura l’embarg i el seu altíssim deute en el temps.
De fet, estan sent les entitats bancàries i la justícia molt durs amb persones que en el
seu dia el seu error fou equivocar-se alhora de fer una compra. Error sistèmic de la
nostra societat que hem comés molts entre nosaltres i que també ens afecta dia a dia
en major o menor mesura. Preus que no eren/ni són justos i que totxo sobre totxo mai
ho valien. Sigui com sigui per aquells que ja no han pogut aguantar més i no han pogut
entregar les claus amb la condonació del deute, l’afectació es dona dramàticament.
És obvi que si som servidors del poble, actuem com a tals i, per tant, protegim als més
febles. Es per tot això que presentem un seguit de propostes de baixa incidència per
les arques municipals però que donen un clar suport a aquells que més ho necessiten:
Proposem que el Ple adopti els següents
acords
1. Avançar i millorar els protocols de detecció, observació i actuació dels Serveis
Socials per tal que, quan sigui per motius econòmics i sigui en referència a la
vivenda única i habitual i, puguin:
a. Emetre informes socials individualitzats per tal d’interpel·lar a l’entitat
bancària cap a la dació en pagament.
b. Emetre informes socials individualitzats per als jutges per tal de
demanar la suspensió del desnonament.
c. Emetre informes per tal d’evitar la pèrdua de la custodia dels seus fills a
causa dels motius d’afectació.
2. Treballar per aconseguir el reallotjament d’afectats en règim de lloguer social
quan sigui necessari per motius socials i econòmics.
3. Interpel·lar a les entitats bancàries i les seves fundacions per tal que posin a
disposició del municipi de Valls habitatges buits i de la seva propietat amb
finalitats de protecció social amb règim gratuït i/o de lloguer social.
4. En quan a l'impost municipal de plusvàlua, l'Ajuntament es compromet a aplicar
en cas de dació en pagament el que diu l'article 106 de la Llei d'hisendes
locals, i a estudiar les possibilitats legals i jurídiques en cas de pèrdua
d'habitatge.
5. Fer un seguiment semestral dels acords aprovats en aquesta moció i d’altres
anteriors sobre el mateix tema en la comissió que pertoqui.
78

Tretzè.- Moció presentada pel grup municipal del PSC en relació al material
escolar.
En aquest moment abandona la sessió el Sr. Jordi Escoda.
SR. ALCALDE.- Passem al 13è. punt, moció presentada pel grup municipal del PSC
en relació al material escolar.
Defensa la moció el Sr. Tous.
SR. TOUS.- Sí, nosaltres la moció que presentem és en relació al material escolar.
L’educació és molt més que una política pública encaminada a la capacitació personal
de les diverses generacions, és també una política que impulsa la igualtat
d’oportunitats i la competitivitat d’una economia moderna. I, com a síntesi de tot, tota
política educativa es presenta com a imprescindible i no només per a la sortida de la
crisi, sinó perquè aquesta sortida sigui justa, i, àdhuc, per evitar o pal·liar els efectes
de les crisis futures.
Conscient de tot això, estem assistint amb consternació a les profundes retallades
pressupostàries que la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya està
dirigint sobre l’educació: massificació d’aules, eliminació de programes de reforç,
supressió de beques, acomiadament de professorat, supressió de serveis de transport
i menjador escolar, etc...
En el marc de les retallades en matèria educativa són especialment rellevants les
decisions que afecten el material escolar: supressió de programes de gratuïtat de
llibres de text, eliminació de programes de beques i ajuts de compra del material
escolar bàsic, a més d’un espectacular increment de l’IVA del 4% al 21% a l’inici del
curs escolar. Decisions, totes elles, que poden arribar a impedir i que, en tot cas
dificulten, l’accés al material escolar bàsic en l’educació obligatòria a moltíssimes
famílies que, en l’actual context sòcioeconòmic, estan passant situacions d’extrema
dificultat.
Aquesta pujada de 17 punts de l’IVA que afecta al material escolar no només
converteix a Espanya en un dels països de la Unió Europa amb l’IVA més alt per
aquest concepte (les famílies espanyoles pagaran pel material escolar dels seus fills el
doble de l’IVA que una família italiana, el triple que una família alemanya o quatre
vegades més que una família francesa, pel mateix concepte) sinó que demostra que,
per al Govern, el material escolar no és un bé de primera necessitat per a les famílies,
sinó, ben al contrari, un luxe.
Per tot això, el Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Valls, sotmet a votació la
següent moció:
Instar al Govern d’Espanya a anul·lar les pujades del tipus impositiu de l’IVA previstes
en el Real Decreto-ley 20/2012, referides al material escolar.
Instar al Govern de la Generalitat a incloure, en els propers pressupostos, una partida
pressupostària destinada a la creació d’un programa d’ajuts al material escolar destinat
a les famílies amb rendes baixes i desocupades.
79

SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció en aquest punt? Sr. Cartanyà,
d'ERC.
SR. CARTANYÀ.- Sí, gràcies. És evident que l'espectacular pujada d'IVA en diversos
àmbits ha afectat molt als ciutadans de Catalunya, abans es donaven dades en aquest
mateix Plenari.
En aquest moment i segons les dades que també ens han arribat de l'enquesta de
condicions de vida i hàbits de la població al 2011, es destaca que 57% dels ciutadans
de Catalunya té dificultats per arribar a final de mes, que el 39% de les famílies no es
pot permetre ni una setmana de vacances a l'any i el 21,9% de la població està en risc
d'exclusió. Però la dada més colpidora és que a Catalunya 2.200.000 persones, és a
dir, quasi un 30% de la població se la considera pobra, un percentatge superior al que
hi ha a la mitjana espanyola que és del 26,7%, 18 punts superior a la mitjana europea.
Aquests índexs de pobresa s'han disparat en els darrers anys a casa nostra i a més a
més hi ha una altra dada que destaca la importància de què la incidència bàsicament i
plenament es nota en la població infantil que són els que tenen un risc d'exclusió
social més alt.
Per tant, això obliga a fer polítiques fermes i ràpides adreçades a millor aquesta
situació d'aquests infants perquè puguin tenir tots igualtat d'oportunitats per
desenvolupar els seus potencials. I com bé exposava l'exposició de motius del PSC el
sistema educatiu cal que garanteixi aquest dret de tots els ciutadans a poder
desenvolupar els seus potencials.
És evident que la situació actual degut a les retallades que ha sofert el sistema
educatiu posen en entredit aquest dret i el futur de molts infants de Catalunya. Per
tant, considerem bàsic disminuir la pressió fiscal sobre el material escolar quan ja
tenim uns nivells de pobresa tan elevats, per tant, no es pot entendre que el material
escolar esdevingui amb un tractament fiscal com si fos material de luxe i també creiem
que el govern de la Generalitat pugui fer aquesta previsió pressupostària perquè si el
govern de Rajoy i sus muchachos no rectifiquen l'error, això donaria cobertura als
ciutadans de Catalunya per poder-lis facilitar aquest material escolar amb un preu
subvencionat.
Per tant, el nostre vot serà favorable a aquesta moció.
SR. BARBERÀ.- Sr. Caballero?
SR. CABALLERO.- Sí, moltes gràcies. Aquesta moció planteja dos qüestions. Una,
que és amb una qüestió que s'insta al govern de la Generalitat i una altra que s'insta al
govern d'Espanya.
Referent a l'instament que es fa al govern de la Generalitat, trobo que és correcte,
però no tan sols tal com fan vostès aquí perquè en el punt de la moció el que estan
dient és per un concret punt quan són moltes les debilitats que el govern de la
Generalitat ofereix en aquest àmbit que vostès tímidament denuncien i que
segurament ve per una mala gestió i administració del govern actual de la Generalitat.
80

L'altra punt, és demanar al govern espanyol que faci una rectificació o anul·lació, en
aquest cas, del tipus d'IVA. Jo li puc assegurar que malgrat el que el govern espanyol
s'ha trobat i d'això vostès saben alguna cosa, li puc assegurar que ja hi ha converses
en aquest moment entre el Ministeri d'Educació i el Ministeri d'Hisenda precisament
per revisar i regular aquest tema, però no tan sols en el material escolar, sinó també
en altres aspectes com són entrades a cinemes i espectacles culturals.
La sensibilització està en aquest tema i li asseguro que el proper curs no serà aquest
el tipus d'IVA vigent i també li puc avançar que la previsió és que s'anticipi aquesta
reducció, el què passa és que s'han trobat el que s'han trobat i, per tant, aquesta
moció surt d'unes decisions evidentment no volgudes que es rectificaran per les
circumstàncies que s'ha trobat el govern actual i el segon punt de la moció jo entenc
que encara que vostès són molt suaus i molt lights en la petició, és una mala gestió del
govern que estan demanant, que és el de la Generalitat.
Jo, en conseqüència, com que hi ha un d'aquests punts, si es votés per separat potser
votaríem a un que sí i a l'altre votaríem una altra cosa, però com que es voten
conjuntament faré un vot d'abstenció, abstenció perquè hi ha un dels punts que vostès
demanen que ja s'està treballant en aquest àmbit precisament per rectificar aquesta
situació que des del propi govern d'Espanya es considera que no és el correcte i a
més a més que no seria, però, torno a repetir, s'han trobat el que s'han trobat.
SR. BARBERÀ.- Teniu intervenció la CUP? No? Sr. Albert Bigorra?
SR. BIGORRA.- Sí, gràcies. Bon dia a tothom. Bé, en primer lloc voldríem fer algunes
consideracions de caire més general i després, doncs, algunes matisacions pel que
fa... sobretot a l'exposició de motius que ens presenta el grup del PSC respecte a
aquesta moció.
D'entrada, des del nostre partit, des de CiU, compartim que cal fer un esforç per
sanejar les finances públiques i reduir així el nivell de dèficit per adaptar-lo als límits
que fixa la UE. Catalunya, no cal dir-ho, hem estat pioners en les polítiques d'austeritat
abans que cap altra comunitat autònoma i abans que el propi estat.
Pel que fa a l'increment de l'IVA, que és el que ens ocupa aquesta moció, aquest
increment es produeix per la situació excepcional de dèficit de totes les
administracions públiques i, per tant, no té cap sentit que l'augment de la recaptació
per l'IVA només serveixi per sanejar l'administració central. És per això que CiU va
demanar al govern espanyol que mantingués la distribució de l'IVA i dels impostos
especials d'acord amb els percentatges establerts a la llei de finançament autonòmic.
El cas que recull aquesta moció presentada pel grup municipal del PSC, cal dir que no
estem a favor de l'increment de l'IVA del 4 al 21% en el material escolar. Tot allò que
sigui demanar al govern espanyol que apliqui l'IVA reduït en el material escolar, tal i
com estava regulat fins ara, doncs, hi podem donar suport.
En aquest sentit, CiU ja va presentar en el seu moment les esmenes corresponents al
Congrés dels Diputats i segons les paraules del Sr. Caballero, doncs, sembla que
també alguna influència deuen haver tingut si s'estan replantejant aquest augment de
l'IVA del material escolar, entre d'altres.
81

I també recordar que la LEC, la llei actual d'educació de Catalunya que va ser
aprovada el 2009, també va ser aprovada per consens de les forces majoritàries en
aquell moment al Parlament de Catalunya, on també hi havia el PSC juntament amb
CiU i altres forces, aquesta llei ens defineix el model educatiu de Catalunya pels
propers anys. Per tant, tots, d'entrada, estàvem d'acord, almenys les forces que ho
vam votar, en quin havia de ser aquest model educatiu per Catalunya.
En quant a les matisacions, deixin-me fer algunes que creiem que són prou importants
respecte a aquesta exposició de motius que ens plantegen.
En primer lloc, quan es fa esment a la supressió de serveis, diu textualment: supressió
de serveis de transport i menjador escolar. La llei de Catalunya, la Llei d'Educació de
Catalunya, estableix l'obligació de les administracions públiques de prestar
gratuïtament el servei de transport escolar i de menjador durant les etapes
d'ensenyaments obligatoris i en els ensenyaments declarats gratuïts i pels alumnes
que visquin en poblacions sense centre docent, en nuclis de població allunyats o
zones rurals, als alumnes amb discapacitats i als alumnes amb necessitats educatives
especials. A més, la LEC matisa que atenent la naturalesa del desplaçament i en
funció del nivell de renda de les famílies, els ajuts poden ser parcials fent referència als
serveis de transport i menjador escolar no obligatoris.
Aquest curs 2012-2013 el Departament d'Ensenyament va deixar oberta la possibilitat
que els instituts, els IES, que així ho desitgessin fessin jornada contínua a la
secundària, ja s'estava fent al batxillerat. En gran mesura aquesta possibilitat venia a
petició dels mateixos instituts. Òbviament, si els alumnes acaben les classes al migdia
és obvi que no farà falta el servei de menjador i també es reduiran part d'aquest servei
de transport. O en tot cas, parlant de casa nostra, els alumnes de fora de Valls que
vénen a estudiar a Valls segueixen tenint el servei de transport gratuït i no se n'ha
eliminat cap.
En aquest sentit, també voldria aprofitar l'avinentesa per remarcar la importància de
l'esforç econòmic que es fa també des del propi Ajuntament, des del Consell Comarcal
i des de la Diputació per mantenir l'equitat en l'accés a l'educació a tots els nivells, tant
els obligatoris com els postobligatoris. I, òbviament, agrair l'esforç i la comprensió dels
centres escolars per la situació actual que estan patint.
Un altre tema que es parla és de la massificació de les aules. També cal matisar-ho i
explicar-ho bé. A Valls, com en moltes altres poblacions, la majoria de les aules
d'educació infantil i primària dels centres públics mantenen la ràtio ordinària que ve
donada per llei, que són de 25 alumnes per aula. Sí que és cert que en alguns casos,
a P3, per aquest curs s'ha augmentat a 27, però sempre tenint en compte que s'ha fet
en aquells centres on hi havia més demanda que oferta i per tal d'afavorir el dret i la
voluntat dels pares a l'hora de triar centre. A més, s'han excepcionat des del
Departament d'Ensenyament i escoltada la inspecció aquells centres que per algun
motiu no era recomanable augmentar-ne la ràtio. Val a dir que si mirem també l'històric
dels darrers anys, amb el govern tripartit encara, també s'havien posat moltes vegades
els P3 a 27.
82

També en el cas de primer d'ESO s'ha arribat en algunes aules a tenir alumnes amb
una ràtio de 34 i sempre amb els mateixos criteris de respondre a la demanda de les
famílies. La resta de grups intermitjos d'infantil i primària no han rebut cap retoc en
aquestes ràtios.
A més, cal recordar també que aquesta és una mesura que ve donada pel govern de
Madrid i que a Catalunya se n'ha fet un ús racional de poc impacte.
Es parla també de l'eliminació de programes de reforç. Actualment la Generalitat
segueix mantenint el programa de suport escolar personalitzat per atenció als alumnes
amb més dificultats i també en aquells centres que així es va considerar en el seu
moment s'ha mantingut la sisena hora com una eina més de reforç escolar. A part, hi
ha altres programes orientats a aquest reforç escolar, com per exemple, l'estudi
assistit o bé el programa PROA que prové del ministeri d'Educación.
Es parla també de l'acomiadament de professorat, però no es parla, no s'explica que
aquest curs, aquest any, s'ha augmentat el nombre d'hores de docència dels
professors per alumne tornant a les 25 hores lectives a primària i les 20 a secundària,
fet que tampoc suposa cap daltabaix per treballar unes hores més amb alumnes a
l'aula i, de fet, tornem al que ja s'havia fet anys endarrere a excepció dels darrers anys
del tripartit que ho va modificar.
Pel que fa al tema de les subvencions, cal recordar, evidentment, que si estem en la
situació que estem no és perquè aquest govern de la Generalitat li vingui de gust, sinó
que és una situació que s'ha trobat. Vostès ja saben també que a Madrid ens deuen
molts diners i, per tant, a nivell de Catalunya l'herència que tenim és la que hi ha.
No obstant, davant d'aquesta situació el govern ha hagut de prioritzar d'una banda
l'atenció a les famílies més necessitades, que està fent, i de l'altra els temes
directament relacionats amb els ensenyaments universals obligatoris des de P3 fins a
4t. d'ESO, com ara són les plantilles del centre, les despeses de funcionament,
concerts econòmics o bé recursos externs, com ara auxiliars d'educació especial, els
TEI i d'altres.
Per acabar, també voldria afegir un element que creiem que també és important,
recordar que no s'ha demostrat que existeixi una correlació directa entre major nombre
de recursos i un major èxit escolar, tot i que això seria un debat molt més extens.
Malgrat tot, i fetes aquestes matisacions en l'exposició de motius, recollim la moció i
dir-lis que el nostre vot també serà favorable.
Gràcies.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més? No? Entenc que s'aprova?
No? Votació? Jerónimo, votació.
Sotmesa la moció a votació s'aprova per 17 vots a favor dels regidors dels grups
municipals de CiU, PSC, CUP i ERC i 1 abstenció del regidor del grup municipal del
PP.
83

MOCIO DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC EN RELACIÓ AL MATERIAL ESCOLAR
L’Educació és molt més que una política pública encaminada a la capacitació personal
de les diverses generacions, és també una política que impulsa la igualtat
d’oportunitats i la competitivitat d’una economia moderna. I, com a síntesi, de tot la
política educativa es presenta com a imprescindible, no només per a la sortida de la
crisi, sinó perquè aquesta sortida sigui justa, i, àdhuc, per evitar o pal·liar els efectes
de les crisi futures.
Conscient de tot això, estem assistint amb consternació a les profundes retallades
pressupostàries que la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya està
dirigint sobre l’educació: massificació d’aules, eliminació de programes de reforç,
supressió de beques, acomiadament de professorat, supressió de serveis de transport
i menjador escolar, etc...
En el marc de les retallades en matèria educativa són especialment rellevants les
decisions que afecten el material escolar: supressió de programes de gratuïtat de
llibres de text, eliminació de programes de beques i ajuts de compra del material
escolar bàsic, a més d’un espectacular increment de l’IVA del 4% al 21% a l’inici del
curs escolar. Decisions, totes elles, que poden arribar a impedir i que, en tot cas
dificulten, l’accés al material escolar bàsic en l’educació obligatòria a moltíssimes
famílies que, en l’actual context sòcio econòmic, estan passant situacions d’extrema
dificultat.
Aquesta pujada de 17 punts de l’IVA que afecta al material escolar no només
converteix a Espanya en un dels països de la Unió Europa amb l’IVA més alt per
aquest concepte (les famílies espanyoles pagaran pel material escolar dels seus fills el
doble de l’IVA que una família italiana, el triple que una família alemanya o quatre
vegades més que una família francesa, pel mateix concepte) sinó que demostra que,
per al Govern, el material escolar no és un bé de primera necessitat per a les famílies,
sinó, ben al contrari, un luxe.
Per tot això, el Grup Municipal Socialista en l’Ajuntament de Valls, sotmet a votació la
següent MOCIÓ per a ser aprovada:
Instar al Govern d’Espanya a anul·lar les pujades del tipus impositiu de l’IVA previstes
en el Real Decreto-ley 20/2012, referides al material escolar.
Instar al Govern de la Generalitat a incloure, en els propers pressupostos, una partida
pressupostària destinada a la creació d’un programa d’ajuts al material escolar destinat
a les famílies amb rendes baixes i/o a desocupades.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna explicació de vot? No?
Catorzè.- Moció presentada pel grup municipal de CiU de suport a la Resolució
del Parlament de Catalunya per l'exercici del dret d'autodeterminació.
84

SR. ALCALDE.- Doncs, passem al següent punt de l'ordre del dia, 14è., moció
presentada pel grup municipal de CiU, de suport a la resolució del Parlament de
Catalunya per l'exercici del dret d'autodeterminació.
Té la paraula el Sr. Martí Barberà.
SR. BARBERÀ.- Moltes gràcies, Sr. alcalde. Som conscients com a CiU de què
aquesta moció va ser presentada al Parlament de Catalunya conjuntament amb ERC,
aleshores voldria fer esment aquí que no ha estat res més que un problema de
coordinació informàtica d'informació el fet que l'haguéssim presentat nosaltres
individualment, per tant, entenem i assumim que ni que no consti que és una moció
presentada amb la mateixa filosofia que ERC i CiU la va presentar al Ple del Parlament
de Catalunya. No només va ser presentada per ERC i per CiU sinó que va incorporar
parts importants de la voluntat d'ICV. Per tant, volia fer un apunt inicial perquè el
representant d'ERC en el Ple, davant de la situació que hem tingut de falta de
coordinació se senti també partícep d'aquesta moció.
Va ser el 27 de setembre d'aquest 2012 quan al Ple del Parlament no es va produir
pas un debat qualsevol, sinó que va ser un debat que se situava o situava el nostre
país en un punt molt important. En l'exposició i en la moció es destaca que som molts
en el conjunt del país, de Catalunya, que s'està motivat i que s'està darrera aquesta
voluntat del Parlament de Catalunya, però també som conscients i sabem que no som
tots, això també voldria remarcar que ens mereix molt de respecte.
Amb aquesta moció s'acabava una legislatura, però jo crec que la notícia és que es
donava l'inici a una nota etapa, que també des del nostre grup municipal i entenc que
des del grup municipal d'ERC i a nivell nacional afrontem amb realisme, amb il·lusió,
amb seny, amb responsabilitat i, per sobre tot, democràticament.
Passaré a llegir la resolució del Parlament de Catalunya que va ser aprovada
àmpliament el passat 27 de setembre.
El punt núm. 1, diu: El Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es
felicita per l’enorme èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat 11 de
setembre pels carrers de Barcelona, sota el lema “Catalunya nou Estat d’Europa”.
Punt 2: El Parlament de Catalunya constata que al llarg d’aquests darrers trenta anys,
una part molt important del catalanisme s’ha compromès a fons amb la transformació
de l’Estat espanyol per poder-hi encaixar sense haver de renunciar a les nostres
aspiracions nacionals, a la nostra voluntat d’autogovern, ni a la nostra continuïtat com
a nació. Però els intents d’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol i les seves reiterades
respostes són avui una via sense recorregut, Catalunya ha d’iniciar una nova etapa
basada en el dret a decidir.
El punt 3: És per tot això que el Parlament expressa la necessitat que Catalunya faci el
seu propi camí, constatant la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i
democràticament el seu futur col·lectiu, per tal de garantir el progrés social, el
desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la
llengua pròpies.
85

I el punt 4: El Parlament insta el Govern de la Generalitat i a les forces polítiques i els
agents socials i econòmics a impulsar el màxim consens possible per tal de portar a
terme aquest procés democràtic i el full de ruta consegüent, amb diàleg amb la
comunitat internacional, la Unió Europea i el Govern espanyol, per tal que la ciutadania
de Catalunya pugui determinar en un marc de plena llibertat, respecte al pluralisme,
foment del debat i la convivència democràtica i sense coaccions de cap mena.
I per acabar, el punt 5, diu: El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el
poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i
insta el govern a fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.
La importància del moment és la que ha fet que des de CiU i des d'ERC portéssim
aquest text com a moció al nostre Ple municipal, precisament per donar, pel que diuen
els acords, no? donar ple suport a la resolució del Parlament sobre el dret a decidir
lliurement i democràticament el futur de Catalunya i la necessitat d'una consulta al
poble català i enviar aquesta moció al Parlament de Catalunya, al Govern de la
Generalitat i al Congrés de Diputats i al Govern espanyol.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció en aquest punt? Sr. Cartanyà?
SR. CARTANYÀ.- Bé, com bé ha dit el portaveu de CiU, aquesta moció va ser
treballada conjuntament per ERC i CiU al Parlament i el diputat Pere Aragonès d'ERC,
un dels redactors de la resolució, i va ser pactada, presentada i aprovada amb el
suport d'Iniciativa-Verds-Alternativa... ho dic bé? Això la dotava d'una àmplia majoria
en el Parlament, per tant, era un pas més, avui aquí hem fet un pas més en el tema
de la dació d'hipoteques, això era un pas més cap a la consecució d'un estat propi
perquè ens refrendava el Parlament la voluntat de poder... que el poble de Catalunya
pogués mostrar-se el seu dret a l'autodeterminació.
Per tant, celebrem el fet d'haver avançat a aquest moment, amb tota aquesta
conjuntura que estem vivim i celebrem que l'Ajuntament de Valls i molts altres
ajuntaments puguin donar suport a aquesta resolució, per anar avançant cap a l'estat
propi i anar avançant amb recolzament a totes les decisions que s'hauran de prendre
des del govern de la Generalitat.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més? Sr. Caballero?
SR. CABALLERO.- Sí, per no fer després explicació de vot i fer dos temps, doncs, ho
farem tot en aquest apartat i ja està.
Simplement informar que el vot del PP serà contrari, com poden suposar, en quant a
donar més explicació, com que és un acord pres al Parlament de Catalunya la meva
intervenció simplement és referir-me al sentit, doncs, el que es va dir per part del meu
partit allà en aquell Parlament ho dono per correcte i, per tant, no entraré en cap més
debat ni intervenció aquí, simplement referir-me a la resposta que hi va haver del PP
en el si del Parlament de Catalunya i per coherència i, a més a més, per convicció. I
simplement és això, dir que el vot serà contrari.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna intervenció més? Sr. Nogués, de la CUP.
86

SR. NOGUÉS.- Sí, naltros estem satisfets perquè per fi es posa sobre la taula el debat
sobre l'exercici del dret a l'autodeterminació i com l'exercirem, no? Aquesta era una
demanda històrica perquè el dret a l'autodeterminació no quedés com un principi
ambigu en alguna de les resolucions antigues del Parlament, sinó que d'un moment a
l'altre el poble català el pogués exercir realment. Per tant, aquest pas endavant em
sembla fantàstic.
La resolució del Parlament instà a la Generalitat a fer una consulta sobre el futur polític
de Catalunya a la propera legislatura i això és l'últim episodi d'aquest debat, d'aquest
procés sobre l'exercici del dret a l'autodeterminació que alguns fa molt de temps que hi
som i que es va començar a generalitzar amb les consultes, que de fet van posar a
debat com havia de ser aquest exercici del dret a l'autodeterminació i que va viure un
punt culminant amb la manifestació de l'11 de setembre d'enguany.
Per tant, ja fa alguns anys que el debat sobre la independència s'està generalitzant,
que s'està produint a totes les cases, als restaurants quan hi ha una tertúlia, a les
escoles, als llocs de treball, a les places, a les botigues i és un debat sobre l'exercici
del dret a l'autodeterminació que els catalans i catalanes ens hem fet finalment nostre i
que és un debat de tots i totes.
Per tant, no és un debat senzill, no ho és gens, naltros defugim d'aquells postulats que
presenten el debat sobre l'exercici del dret a l'autodeterminació com una cosa molt
senzilla de tirar endavant, no ho és gens i tampoc és un debat que s'hagi de tenir
només en el si de les institucions negociant entre partits els termes i els límits de
l'autodeterminació. I això ho diem per un tema molt important, és evident ja que els
matisos del llenguatge són molt importants i seran molt importants en tot aquest
procés que ha començat el país i és evident ja que des de CiU s'està utilitzant
l'ambigüitat del llenguatge sovint per fer veure que diu el que no diu i que diu el que
sembla que no digui. No és el mateix independència que estat propi, ni tan sols és el
mateix estat propi que estructures d'estat, ni és mateix consulta que referèndum, com
tampoc és el mateix el dret a decidir que el dret a l'autodeterminació.
Jugar amb l'ambigüitat de tots aquests termes, nosaltres des de l'esquerra
independentista creiem que no fa cap bé al país i perverteix el profund debat sobre
l'autodeterminació i la independència que hauria de produir-se nítidament,
democràticament en la propera legislatura i sense enganys perquè tota la ciutadania
puguem disfrutar del debat.
Com esquerra independentista serem part activa i incansable en aquest debat que ha
de culminar amb la consulta que ha aprovat el Parlament. Bàsicament hi aportarem 3
elements que sembla que el full de ruta convergent hagi oblidat o hagi apartat, no per
casualitat, per primer cop a la història els postulats independentistes són assumits
també per la dreta i això implica que es vulguin arraconar part d'aquells principis que
s'havien defensat sempre des de l'independentisme tradicionalment d'esquerres.
El primer postulat que posarem sobre la taula en tota aquest debat que esperem que
hi sigui en la societat, és que... això, precisament, que l'independentisme postulat
políticament des de la dreta ha assumit el marc actual de les 4 províncies espanyoles
com l'espai per alliberar i ha deixat de banda l'àmbit nacional del Països Catalans, que
87

era l'espai nacional construït des de la raó i des de les esquerres, sobretot a partir de
les argumentacions teòriques de Joan Fuster als anys 60 del segle passat. Aquest
marc nacional de les 4 províncies ha supeditat el tema lingüístic, cultural, nacional i
democràtic bàsic en les formulacions de l'esquerra independentista, l'ha supeditat al
tema de l'espoli de Madrid i de l'estat.
Nosaltres seguirem lluitant perquè sigui la nació complerta, el conjunt dels Països
Catalans, els que exercim el dret a l'autodeterminació. Així ho hem fet sempre i ho
farem fins i tot després de què el Principat esdevingui un nou estat, que segur que ho
serà.
El segon element que volem posar sobre la taula en el debat sobre l'exercici del dret a
l'autodeterminació, és que des de l'esquerra independentista treballarem perquè
l'exercici del dret a l'autodeterminació signifiqui realment la construcció d'un país nou i
no tan sols un canvi d'amos. El procés cap a la independència per nosaltres no vol dir
dotar-nos d'un estat perquè tot continuï igual, tal i com ja ha dit el president Mas, no
volem que la mateixa oligarquia política i econòmica que ha dominat la comunitat
autònoma de Catalunya ara domini un nou estat. Evitar aquest fracàs col·lectiu serà un
dels nostres objectius en l'intens debat autodeterminista que es produirà en els
propers mesos i anys. L'alliberament nacional i la transformació social i democràtica
són part del mateix procés i estem convençuts que la majoria del poble català així ho
exigirà en aquest camí cap a la independència.
I finalment, com esquerra independentista no renunciarem a denunciar permanentment
Artur Mas i el seu govern, que han posat la comunitat autònoma de Catalunya al
capdavant de les autonomies en retallades, sobretot en sanitat i ensenyament, però
sense oblidar altres àmbits com la cultura, l'esport o els transports. Des de dins i sense
col·laboració forana ha destrossat el tros de país que tenim sota la sola de les sabates,
però no només això, ja que la seva acció principal i més dura i criticable ha anat contra
les persones febles aplicant retallades a col·lectius especialment sensibles que han fet
posar els pèls de punta a qualsevol persona mínimament sensible o senzillament
persona crítica.
Amb les eleccions al davant i amb un panorama que posa a Mas com a garantia
teòrica del dret a ser un estat i promociona a Mas com a única opció possible per sortir
de la crisi, això se'n diu la doctrina del xoc, hi ha la possibilitat que molta gent vegi en
Artur Mas la garantia de la salvació, l'única garantia de salvació i oblidi que és alhora
responsable de les destrosses més grans que estem patint aquest país.
Sabem com són de dures les desinformacions quan aquestes juguen amb foc i aquest
és el cas que hi ha... i aquest cas és el que hi ha el foc. En aquest debat lluitarem
també per lluitar contra la doctrina del xoc que sembla que estiguin imposant des de
CiU situant Artur Mas com a l'única salvació possible en aquesta voràgine i acceleració
que viu la història del nostre país.
SR. ALCALDE.- Per part del PSC, Sr. Ordoño.
SR. ORDOÑO.- A les hores que estem ja és bona tarda. En aquestes últimes
setmanes s'estan produint una sèrie de fets des del govern d'Espanya que només fan
créixer el malestar i la indignació de la part social i política de Catalunya. Això fa que
88

els posicionaments dels representants polítics es vagin definint mica en mica cap a un
plantejament més clar i decidit en l'adopció d'un procés, com el fet de decidir el futur
del nostre país, sigui cada dia més necessari.
També volem dir que el nostre grup ha entès i així ho vàrem expressar en el Ple
anterior, que la nostra posició és clara i definida en l'acceptació d'un referèndum on es
pugui deixar clar què és el que el poble català vol ser. Nosaltres som un partit
demòcrata i entenem que la veu del poble és sobirana per decidir el seu futur.
Dit això, volem dir que la moció recull les inquietuds d'una part dels catalans i
catalanes, una història social i cultural del nostre país, Catalunya, on s'exposa amb
unes clares directrius la situació d'identificació d'una part molt àmplia de la societat
catalanista, entenent que la manifestació del 11 de setembre ha marcat un abans i un
després en el moment social català.
Per tant, el nostre grup entén i reconeix aquest fet i per aquest motiu li donarem suport
a la moció, però no podem deixar de dir que el futur de la nostra societat no passa
només per un referèndum per l'autodeterminació, no podem oblidar que és molt
important ser sensible a les aspiracions socioeconòmiques dels catalans, per això
necessitem sortir de la crisi i recuperar l'ocupació i serà necessari dir que amb
polítiques d'austeritat i de retallades no és el millor camí.
Tot i això, el nostre grup creu que Catalunya té que aspirar a un canvi important i de
relacions amb l'estat i treballar per una relació bilateral a disposar d'instruments d'estat
a una reforma de la Constitució que suporti el desenvolupament econòmic i social del
poble de Catalunya.
Finalitzem la intervenció dient que el nostre vot a la moció, com ja hem dit
anteriorment, serà favorable.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna cosa més? Sr. Barberà?
SR. BARBERÀ.- Sí, la voluntat de la intervenció només és... no remarcant les
diferències, sinó intentant buscar, que crec que és lo que el poble de Catalunya desitja
en aquests moments dels polítics, intentar buscar els punts d'acord i, per tant, posarnos
d'acord en allò que ens puguem posar d'acord i després ja debatrem.
La diferència de model amb la CUP, Sr. Gerard, ja n'hem parlat altres vegades aquí,
de què és un model diferenciat on vostès normalment quan hi posen els adjectius hi
posen esquerra independentista, no? suposo que per la part social esquerra i per la
part independentista amb l'eix nacional. Per CiU aquests dos aspectes formen part de
la mateixa moneda i, per tant, nosaltres ni que siguem una federació de dos partits,
CiU és com ens presentem, naltros aquests dos aspectes queden lligats totalment i,
per tant, ens creiem amb la validesa de poder defensar un projecte que treballa en l'eix
nacional, com hem comentat i com es va aprovar en el Parlament, i que treballa en el
tema d'economia social, de benestar, d'atenció a les persones, no? No puc acceptar
de cap de les maneres la seva exposició que ha fet sobre el nostre president, fins ara
o ara president de la Generalitat o candidat en les futures eleccions al Parlament i, per
tant, jo crec que naltros la voluntat de presentar aquest text i la voluntat de participar i
89

fer que aquestes eleccions al Parlament siguin democràtiques va en sentit de sumar
acords i defensar el nostre projecte.
Tot i amb això, sí que veig que qui ha fet una passa endavant és les candidatures
d'unitats populars, perquè ara es presenten al Parlament de Catalunya, suposo que
continuaran no sent un partit polític, però sí que podran portar la seva veu i el seu
model al Parlament de Catalunya i crec que això ajudarà a la riquesa del país, perquè
ni que hi hagi diferents models la gràcia està en què es puguin exposar i en aquest cas
faran un pas endavant no només en l'àmbit municipal, sinó en l'àmbit parlamentari,
cosa que donarà riquesa al debat polític en el futur Parlament de Catalunya.
SR. ALCALDE.- Alguna intervenció més? No? Per tant, entenc que votació. Sr.
secretari?
Sotmesa la moció a votació s'aprova per 17 vots a favor dels regidors dels grups
municipals de CiU, PSC, CUP i ERC i 1 vot en contra del regidor del grup municipal del
PP.
MOCIÓ DE SUPORT A LA RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA PER
L’EXERCICI DEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ
El Ple del Parlament, en la sessió del dia 27 de setembre de 2012, aprovà una
Resolució amb el contingut següent:
“Des de la seva represa al segle XIX, el catalanisme ha formulat diferents propostes
polítiques amb l’objectiu de garantir la pervivència de la llengua i la nació catalanes,
afavorir el progrés econòmic i el benestar dels seus ciutadans. Bona part d’aquest
catalanisme ha volgut trobar durant molts anys un encaix de la nostra realitat nacional
al si de l’Estat espanyol mitjançant l’aportació d’estabilitat econòmica i regeneració en
les formes de Govern, a canvi del reconeixement de la nostra llengua, la nostra cultura
i un cert nivell d’autogovern, diferent en funció del període històric. Hi ha hagut, també
des del catalanisme, una proposta que ha plantejat una redefinició complerta de l’Estat
espanyol per a basar la seva font de legitimitat en la unió voluntària de diferents
nacions que s’haurien de reconèixer entre elles en un pla d’igualtat. Igualment, ja des
dels seus inicis, el catalanisme polític ha comptat amb partidaris de l’Estat propi,
entenent que era en el concert de les nacions on Catalunya trobaria un marc de
relació estable i de bon veïnatge amb la resta de pobles de la Península Ibèrica i
d’Europa.
En els darrers trena anys, una part majoritària del catalanisme ha intentat vehicular el
seu progrés nacional, desenvolupament econòmic, cohesió social i aprofundiment
democràtic a través de la participació a l’Estat espanyol. Malgrat els avenços assolits
respecte a la situació viscuda sota el franquisme, el balanç d’aquest període és
clarament insuficient de cara als reptes de futur que tenim com a societat. Les
propostes d’acord que han significat els estatuts d’autonomia de 1979 i 2006, la
col·laboració amb l’entrada a la Unió Europea i a l’euro, la contribució a la
modernització econòmica i al progrés democràtic, han topat amb una clara voluntat de
recentralització i de laminació de l’autogovern –expressada amb les continuades
90

invasions competencials i, de forma molt significativa, amb la Sentència del tribunal
Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de 2006-, l’incompliment dels compromisos
continguts en els diferents acords entre Catalunya i l’Estat espanyol, una inversió en
infraestructures molt menor al pes econòmic sobre el conjunt de l’Estat, el menyspreu i
l’assetjament contra la llengua i la cultura catalanes i un dèficit fiscal continuat durant
aquest període equivalent anualment al 8% de la creació de riquesa que avui posa en
perill la cohesió social i el progrés econòmic.
El camí recorregut en aquests darrers anys, ple de dificultats i obstacles, ha portat a
una part important de la ciutadania i a diferents actors socials, econòmics i polítics a
proposar nous escenaris de futur. Disposar d’un Estat propi, tant dependent o
independent com la resta d’Estats europeus, que tingui per objectiu servir al benestar,
el progrés econòmic i cultural dels ciutadans de Catalunya, sigui quin sigui el seu
origen o condició, és vist avui com una necessitat inajornable per una part creixent de
la ciutadania de Catalunya. El passat 11 de setembre, més d’un milió i mig de catalans
i catalanes va protagonitzar una jornada històrica, donant un exemple de civisme i de
compromís amb el present i el futur de la nostra nació. De forma molt massiva els
manifestants van expressar, de manera clara i inequívoca, el desig que Catalunya
esdevingui i van recollir un anhel que, en aquests
moments, és compartit per una part molt important de la societat catalana, que
reclama que el nostre país assoleixi de l’instrument d’un Estat; eina imprescindible per
fer front als reptes de la nostra societat.
La voluntat que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir amb plena
llibertat el seu futur ha estat assumida per una majoria de les forces polítiques
parlamentàries i pel President de la Generalitat. En aquest sentit, el 12 de desembre
de 1989, el Parlament de Catalunya va remarcar que el poble català no renunciava al
dret a l’autodeterminació; i, igualment, va expressar la possibilitat .
Després d’aquest 11 de setembre, escoltant l’anhel expressat d’una forma tant
significativa, s’esdevé el moment històric en el qual resulta necessari consultar la
ciutadania sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa.
Per aquestes raons, els grups parlamentaris sotasignants presenten la següent:
Resolució
1.- El Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es felicita per l’enorme
èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat 11 de setembre pels carrers de
Barcelona, sota el lema “Catalunya nou Estat d’Europa”.
2.- El Parlament de Catalunya constata que al llarg d’aquests darrers trenta anys, una
part molt important del catalanisme s’ha compromès a fons amb la transformació de
l’Estat espanyol per poder-hi encaixar sense haver de renunciar a les nostres
aspiracions nacionals, a la nostra voluntat d’autogovern, ni a la nostra continuïtat com
a nació. Però els intents d’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol i les seves
reiterades respostes són avui una via sense recorregut, Catalunya ha d’iniciar una
nova etapa basada en el dret a decidir.
91

3.- És per tot això que el Parlament expressa la necessitat que Catalunya faci el seu
propi camí, constatant la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i
democràticament el seu futur col·lectiu, per tal de garantir el progrés social, el
desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la
llengua pròpies.
4.- El Parlament insta el Govern de la Generalitat i a les forces polítiques i els agents
socials i econòmics a impulsar el màxim consens possible per tal de portar a terme
aquest procés democràtic i el full de ruta consegüent, amb diàleg amb la comunitat
internacional, la Unió Europea i el Govern espanyol, per tal que la ciutadania de
Catalunya pugui determinar en un marc de plena llibertat, respecte al pluralisme,
foment del debat i la convivència democràtica i sense coaccions de cap mena.
5.- El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui
determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern a fer una
consulta prioritàriament dins la propera legislatura.
Per tot això, els grup municipal de Convergència i Unió proposen al Ple municipal
l'adopció dels acords següents:
Primer.- Donar ple suport a la Resolució del Parlament de Catalunya, aprovada el 27
de setembre de 2012, sobre el dret a decidir lliurement i democràtica el futur de
Catalunya i la necessitat d’una consulta al poble català.
Segon.- Enviar aquesta moció al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat
de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Govern espanyol.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Explicació de vot? No?
Quinzè.- Moció presentada pel grup municipal d'ERC per la col·locació de
l'estelada a la ciutat de Valls i balcó de l'Ajuntament.
SR. ALCALDE.- Passaríem al següent punt, moció presentada pel grup municipal
d'ERC per la col·locació de l'estelada a la ciutat de Valls i al balcó de l'Ajuntament.
Defensa la moció el Sr. Jordi Cartanyà.
SR. CARTANYÀ.- Molt bé. En primer lloc, voldria abans de llegir la moció fer 3 o 4
consideracions.
En aquest moment a la ciutat de Valls i arreu de Catalunya s''està vivint un canvi
substancial amb la ciutadania i una manera d'expressar-lo ha estat la penjada
d'estelades als balcons a una campanya promoguda per l'Assemblea Nacional
Catalana i secundada per molts ciutadans.
Aquest canvi també està en línia amb el que fa un moment apuntava el portaveu de
CiU, que el poble de Catalunya el què busca és que els polítics trobin punts d'acord en
92

els canvis i en la situació actual i aquests canvis s'han anat veient perquè de tots és
constatat que, doncs, molts regidors d'aquest Consistori van participar de la marxa per
la independència i molts regidors d'aquest Consistori també van anar a la manifestació
de l'11 de setembre. Per tant, hi han hagut canvis substancials d'un temps enrere amb
ençà en les opinions i el pensament de tots plegats i també creiem que hi ha un tema
important en aquest moment que estem vivint que és la pedagogia que cal fer des de
les institucions públiques per donar suport a aquest clam de la ciutadania de
Catalunya.
És per això que portem aquesta moció a debat per col·locar l'estelada, doncs, en un
lloc de la ciutat de Valls que tots els ciutadans puguin veure i que els que passin per la
ciutat puguin també veure que Valls és una ciutat que al llarg d'aquest temps s'ha
adherit a l'Associació de Municipis per a la Independència, que ha aprovat mocions per
la declaració de la independència de Catalunya, per tant, d'una manera o altra s'ha
d'exemplificar de cara als ciutadans i de cara a la gent que ve i visita Valls que la ciutat
està en aquesta tessitura i també alhora demanem que en el balcó de l'Ajuntament
quan es facin actes oficials, doncs, l'estelada presideixi igualment que la bandera de la
ciutat.
Per això, passo a llegir la moció:
Des de fa temps, el sentiment sobiranista dels ciutadans de Catalunya ha anat creixent
com a conseqüència directe de la conscienciació que l’encaix amb Espanya no és
possible. L’estat espanyol ha anat donant mostres reiterades de la seva voluntat de
disminuir l’autogovern i els drets dels ciutadans de Catalunya. Ha posat en qüestió el
nostre model educatiu i de convivència, ha incomplert els pactes d’inversions
públiques i els derivats dels acords de finançament.
Arrel de la retallada de l’Estatut, la ciutadania va sortir massivament al carrer mostrant
el seu rebuig i aquest darrer 11 de setembre 1 milió i mig de ciutadans van clamar per
la independència.
Atès que el 21 d’octubre del 2011 el Ple de l’Ajuntament de Valls es va declarar
municipi per la independència. A més, la societat civil vallenca ha treballat per la
independència d’una forma àmplia i transversal, com demostra la feina de Valls
Decideix, que va aconseguir un suport de 5.232 persones en el referèndum per la
independència celebrat el 25 d’abril del 2010 (aproximadament un 30% del cens), i
també la feina actual de Valls-Alt Camp per la Independència, que està recollint molts
suport ciutadà al nostre municipi.
Atès que la campanya iniciada per l’Assemblea Nacional Catalana demanant als
ciutadans que col·loquin estelades al balcó i que a la nostra ciutat te un important
seguiment.
Atès que uns milers de ciutadans de Valls van assistir a la marxa per la independència
celebrada el dia 8 de setembre i que moltes de les entitats socio-culturals de la ciutat
hi van donar suport.
93

Atès que el proppassat 21 de setembre aquest consistori va aprovar una moció de
declaració de la independència de Catalunya.
Atès que cal fer pedagogia i gestos per ampliar el suport social a la lluita per la
independència i que des del municipalisme, on la proximitat amb el ciutadà és més
gran, es poden fer gestos simbòlics que defugin ambigüitats. I donat que la societat
civil vallenca ja dóna un ampli suport a la independència.
Per això des del grup municipal d’ERC de l'Ajuntament de Valls, proposem els
següents acords:
1.- Que la senyera estelada onegi de forma permanent al monument dels castells
situat a la Font de la Manxa.
2.- Que en els actes oficials, l’estelada, juntament amb la bandera de Valls presideixi el
balcó de l’ajuntament.
3.- Que es faci arribar aquest acord a la resta d’ajuntaments de la comarca i a
l’Associació de Municipis per la Independència perquè ho transmeti a tots els municipis
associats proposant-los la mateixa iniciativa.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna explicació de vot aquí? Sr. Caballero?
SR. CABALLERO.- Explicació de vot no, és intervenció prèvia.
SR. ALCALDE.- Intervenció prèvia.
SR. CABALLERO.- No, és que dic que igual he tingut un buit mental i amb tanta
estelada potser m'he despistat.
A veure, el vot, Sr. Cartanyà, ja sap que serà contrari, això no el deu sorprendre gens
ni mica. Dir-li que és contrari per dos motius, per la seva imprecisió, perquè no
estableix quina estelada, no ho diu a la moció, per tant, és imprecisa i, per tant, vostès
sabran el què voten quan no saben el què voten i suposo que ho poden subsanar ara
en aquest mateix Plenari, jo els hi dono aquesta opció tot i ser contrari. Ho dic perquè
com a mínim fem les coses ben fetes, comencem per aquí. Hi ha molts projectes de fer
moltes coses però si no es comencen a fer bé des de la cimentació l'edifici es caurà. I,
per tant, recomanació sobre que s'aclareixin quina estelada pengen, bueno, volen
penjar.
Segon punt, és il·legal. I no hem d'oblidar que això és un ajuntament i un ajuntament
és una administració pública que representa a tots els ciutadans de Valls i, per tant, el
màstil que hi ha al passeig dels Caputxins em sembla que si hi ha la bandera catalana
que és la senyera, representa a tots els vallencs. Si hi ha l'estelada no representa a
tots els vallencs.
Jo això ho dic per alguns que feien bromes quan a la capital d'Espanya es va posar
una bandera espanyola, cosa que trobo normal. Com a la capital de Catalunya,
Barcelona, que és la nostra centralitat, també hi ha una senyera i aquí a Valls pengem
94

la senyera després d'haver criticat que altres posessin banderes. Vale, acceptat pulpo
com animal de companyia, seguim així, doncs, molt bé, es penja la senyera, perfecte
perquè ens representa a tots, als independentistes no nacionalistes, no
independentistes, no nacionalistes, ens representa a tots. Per tant, està... jo
proposaria, doncs, jo al passeig dels Caputxins ja que hi ha una bandera, doncs, que
hi hagi la senyera, no una estelada per concretar quina serà.
I després, doncs, que a nivell d'Ajuntament, bueno, aquesta moció proposa una cosa
il·legal i, com abans començava a dir, això és una administració pública que
representa a tots els vallencs, que l'administració pública té que complir la llei encara
que no li agradi? Doncs, sí, perquè clar, si nosaltres pengem l'estelada i ens passem la
llei pel forro, estem dient-li als senyors ciutadans avui que hem aprovat ordenances
fiscals municipals que no paguin impostos, perquè com que l'administració que me'ls
vol cobrar no compleix la llei, jo conseqüentment no tinc que complir-la.
Precisament en democràcia les organitzacions democràtiques com són els parlaments,
el congrés, el senat, els ajuntaments, hi ha representació que ve de la sobirania
popular i les coses que es volen canviar canvien des d'aquests estaments. Però
mentre hi ha una llei vigent es té que respectar, perquè amb aquest mateix criteri si
l'administració que té que ser exemplar pels vallencs en compliment de serveis i en
compliment de tot incompleix la llei, dóna opció a què els ciutadans de Valls també
puguin dir com que qui em cobra no compleix la llei, jo no estic obligat a pagar a un
incomplidor de la llei. I, per tant, seria una bona opció que els ciutadans de Valls en
conseqüència no paguessin els seus tributs i, per exemple, els dipositessin al Jutjat de
Valls fins que s'aclareixi la situació.
No entrem en aquests jocs i aquestes demagògies que l'únic que porten és a enganyar
la ciutadania i a provocar problemes. Vostès saben perfectament aquí que sempre he
mostrat el meu respecte pel pensament de cadascú, com diria el Sr. alcalde, que no
comparteixo però respecto, i cadascú pot opinar, no faltaria més, que cadascú pogués
opinar... però des de les institucions juguem com s'ha de jugar.
Després d'aquesta reflexió recordar-lis, per si s'havien despistat, que el meu vot serà
contrari i que espero que s'aclareixin sobre quina estelada volen penjar.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna intervenció més?
SR. TOUS.- Bueno, pel nostre grup tothom sap que la bandera oficial de Catalunya és
la senyera, però tindrem vot lliure.
SR. ALCALDE.- Alguna intervenció més?
SR. BARBERÀ.- Sí, el grup municipal de CiU també tindrem vot lliure els diferents
regidors.
SR. ALCALDE.- Entenc que votació? Sí?
SR. ALCALDE.- Hi ha algú que vulgui modificar el vot? No?
SR. SECRETARI.- Per tant, no prospera.
95

SR. ALCALDE.- Molt bé. Explicació de vot? Hi ha algú que vulgui fer explicació de vot?
No? Molt bé.
Sotmesa la moció a votació es desestima per 6 vots a favor dels Srs. Odina, Flores,
Tous, Nogués, Quintero i Cartalnyà, 6 vots en contra dels Srs. Barberà, Garcia
Ventura, Casañas, Farré, Bigorra i Caballero i 6 abstencions dels Srs. Fàbregas, Solé,
Gonzàlez, Garcia Carmona, Ordoño i Batet
MOCIÓ PER LA COL·LOCACIÓ DE L’ESTELADA A LA CIUTAT DE VALLS I
BALCÓ DE L’AJUNTAMENT
Des de fa temps, el sentiment sobiranista dels ciutadans de Catalunya ha anat creixent
com a conseqüència directe de la conscienciació que l’encaix amb Espanya no és
possible. L’estat espanyol ha anat donant mostres reiterades de la seva voluntat de
disminuir l’autogovern i els drets dels ciutadans de Catalunya. Ha posat en qüestió el
nostre model educatiu i de convivència, ha incomplert els pactes d’inversions
públiques i els derivats dels acords de finançament.
Arrel de la retallada de l’Estatut, la ciutadania va sortir massivament al carrer mostrant
el seu rebuig i aquest darrer 11 de setembre 1 milió i mig de ciutadans van clamar per
la independència.
Atès que el 21 d’octubre del 2011 el Ple de l’Ajuntament de Valls es va declarar
municipi per la independència. A més, la societat civil vallenca ha treballat per la
independència d’una forma àmplia i transversal, com demostra la feina de Valls
Decideix, que va aconseguir un suport de 5.232 persones en el referèndum per la
independència celebrat el 25 d’abril del 2010 (aproximadament un 30% del cens), i
també la feina actual de Valls-Alt Camp per la Independència, que està recollint molts
suport ciutadà al nostre municipi.
Atès que la campanya iniciada per l’Assemblea Nacional Catalana demanant als
ciutadans que colquin estelades al balcó i que a la nostra ciutat te un important
seguiment.
Atès que uns milers de ciutadans de Valls van assistir a la marxa per la independència
celebrada el dia 8 de setembre i que moltes de les entitats socio-culturals de la ciutat
hi van donar suport.
Atès que el proppassat 21 de setembre aquest consistori va aprovar una moció de
declaració de la independència de Catalunya.
Atès que cal fer pedagogia i gestos per ampliar el suport social a la lluita per la
independència i que des del municipalisme, on la proximitat amb el ciutadà és més
gran, es poden fer gestos simbòlics que defugin ambigüitats. I donat que la societat
civil vallenca ja dóna un ampli suport a la independència.
Per això des del grup municipal d’ERC de Valls, proposem els següents acords:
96

1. Que la senyera estelada onegi de forma permanent al monument dels castells situat
a la Font de la Manxa.
2.- Que en els actes oficials, l’estelada, juntament amb la bandera de Valls presideixi el
balcó de l’ajuntament.
3.- Que es faci arribar aquest acord a la resta d’ajuntaments de la comarca i a
l’Associació de Municipis per la Independència perquè ho transmeti a tots els municipis
associats proposant-los la mateixa iniciativa.
Setzè.- Precs i preguntes.
SR. ALCALDE.- Doncs, el 16è. punt, precs i preguntes.
Hi ha precs i preguntes? Sr. Cartanyà?
SR. CARTANYÀ.- El passat 28 de setembre la Diputació de Tarragona va realitzar
l'aprovació final del PAM i a la ciutat de Valls li corresponen 99.378 €. Bueno, ens van
informar en informativa que es destinarien a despesa corrent aquest any, però el que
ens ha sorprès és que en aquesta mateixa sessió s'acordava no concedir la subvenció
a l'Ajuntament de Valls perquè és deutor amb la Diputació de Tarragona.
Per tant, avui, com ha dit el Sr. Caballero en la seva exposició, quan parlàvem de
l'aprovació del pressupost que s'havia fet una introducció que no era el cas, parlant de
bona gestió econòmica, romanent, superàvits... això que sempre parlen i surten amb
titulars i pàgines de diari, esperem que en aquest moment no hàgim de sortir per la
pèrdua d'una subvenció de 100.000 € de la Diputació per ser deutors amb ella.
La pregunta concreta és, quin deute tenim amb la Diputació i que ens informin com
està l'estat actual de la subvenció aquesta del PAM. Aquesta seria la primera
pregunta.
La segona pregunta, en les passades ordenances vam aprovar una nova taxa en
telefonia mòbil que nosaltres vam qüestionar si s'atenia a la legalitat vigent i l'eficàcia
de la mateixa. Voldríem saber a data d'avui si s'ha recaptat alguna cosa per aquest
concepte i, bueno, l'import que s'ha recaptat d'aquesta taxa sobre la telefonia mòbil
aprovada a la passada... a les passades ordenances.
Després hi ha una altra pregunta. Vàries persones d'establiments comercials de la
ciutat ens han explicat que aquestes darreres setmanes hi ha hagut una campanya
d'inspeccions propiciada per la Guàrdia Civil en establiments comercials. En concret
han fet inspeccions sanitàries de qualitat alimentària i de... crec que és una
competència que no és seva, és una competència que en tot cas és dels Mossos
d'Esquadra. Ells han entrat als establiments, en alguns establiments se'ls ha informat
que si tenien competència per fer-ho i ells han dit que ells eren l'autoritat i que ho
havien de fer i han actuat de forma intimidatòria pels ciutadans de la nostra ciutat i
amb abús d'autoritat.
Per tant, voldríem saber si l'Ajuntament ha estat al cas d'aquests fets, si pensa
presentar alguna queixa davant de la Guàrdia Civil o bé fer alguna altra acció. El que
97

sí que els hi faríem el prec és que si aquest fet, doncs, ha succeït, que es posi en
coneixement dels Serveis Territorials de Governació, que suposo que és a qui li
pertocarà, doncs, endreçar això que ha passat si és que ha passat. Bueno, que ha
passat sí, però que els Serveis Territorials de Governació, si no n'estan al cas, que
se'ls posi al corrent dels fets.
I l'última pregunta, en diverses informatives se'ns ha explicat la campanya de foragitar
estornells que s'està portant a terme i que s'està treballant i que, bueno, hem rebut
aquesta darrera setmana algunes queixes d'alguns veïns del passeig de l'Estació i
carretera de Montblanc sobre el tema dels estornells i voldríem saber com està la
campanya en aquests moments i quina freqüència de neteja hi ha a les zones
afectades, perquè sabíem i ens havien dit que quan hi havia, doncs, l'afectació s'havia
augmentat la freqüència de neteja, però hem rebut queixes d'alguns veïns del passeig
de l'Estació que torna a estar molt brut i que hi torna a haver estornells i això.
Voldríem saber com està la campanya i la freqüència de neteja en les zones
afectades.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha algun prec o alguna pregunta més? Sr. Caballero?
SR. CABALLERO.- Sí, primer que tot agrair la resposta del Sr. secretari respecte a
una pregunta que vaig fer aquí en sessió Plenària, que ell ja m'ha fet arribar i, per tant,
agrair-li la seva resposta.
Després un prec, que és que a la pàgina web de l'Ajuntament l'última acta que hi ha
penjada de sessió Plenària és la del 18 de maig i, per tant, falten les de juny, juliol i
agost i la de setembre i la que hi va haver a començaments d'octubre que avui s'ha
aprovat. Llavors, espero que es pengin el més aviat possible perquè tothom tingui
accés al que es debat en aquesta ciutat ja que no tenim ni ràdio ni tenim altres mitjans.
Per tant, que es pengin el més aviat possible aquestes actes que a més a més estan ja
aprovades en sessió Plenària i es poden penjar i desconec perquè no s'ha pogut fer
fins ara.
Un altre prec seria, quan abans he fet la intervenció de les ordenances fiscals
municipals la pregunta sobre on estava la taxa d'escombraries de locals, com que el
document que tinc que es presenta com a proposta de Plenari no apareix, és que
tampoc no se la deixin. I si jo no l'he sapigut trobar, doncs, que m'expliquin on trobarla.
Per tant, això seria pels serveis tècnics.
I última qüestió, és afegir-me a la pregunta del Sr. Cartanyà respecte al tema dels
estornells, que sembla ser que en els últims dies ha tornat com una reincidència i que
es nota més la seva presència.
Moltes gràcies.
SR. ALCALDE.- Per part de la CUP?
SRA. QUINTERO.- Sí, una pregunta, d'entrada. El passat 15 de juny de 2012 vam
presentar... bé, vam aprovar, de fet, per unanimitat una moció de suport a les
cooperatives i volíem saber de tots els acords que es van prendre, de millora i
98

ampliació de les eines, recursos, des de l'Ajuntament i Vallsgenera donar a conèixer la
fórmula cooperativa... bueno, tots els acords que hi havia en aquella moció, doncs, en
quina mesura s'estan complint i si s'està treballant en aquest tema.
També com que nosaltres ens vam oferir a treballar conjuntament amb Vallsgenera o
l'Ajuntament aquest tema i no se'ns ha dit res, doncs, a veure com estava aquest
tema.
D'altra banda els hi volíem fer un prec, que està relacionat amb la programació de
Santa Úrsula. Bueno, aquest cap de setmana tenim la fira de Santa Úrsula que
esperem que la pluja no esguerri massa i tenim la novetat del fòrum casteller que
celebrem que hi sigui perquè com sempre havíem demanat nosaltres és una
continuïtat de les festes decennals. El què passa és que en el programa el que són els
actes de tota la vida, el correfoc, la cercavila i això, apareix a l'última pàgina referint-se
a més actes de la fira de Santa Úrsula.
Aleshores, el prec que els hi fem és que de cara a l'any que ve poguessin donar més
importància a aquests actes que sí que són pocs, però sí que també són els de tota la
vida, no més importància que el fòrum casteller, sinó ficar-ho al mateix nivell en el que
és a dins del programa.
I ja per acabar, una tercera pregunta, també va referida a una moció que vam
presentar...
SR. ALCALDE.- Entenc que els dos primers eren precs, no eren preguntes.
SRA. QUINTERO.- No, no, primer era una pregunta i després un prec.
SR. ALCALDE.- Vale, vale, és que has dit tercera pregunta i ara...
SRA. QUINTERO.- Bé, doncs, segona pregunta, tercera qüestió, és que vam
presentar una moció em sembla que va ser al març, el 16 de març, sobre el residu
zero. Es va fer una campanya de reciclatge que trobem que és molt positiva, però per
nosaltres també és molt important el que és la prevenció de residus i donat que també
es va aprovar per unanimitat aquesta moció, doncs, una mica amb la mateixa intenció
que l'anterior pregunta, demanem en quin estat està l'assoliment dels acords que es
presentaven en aquesta moció.
Gràcies.
SR. ALCALDE.- Moltes gràcies. Hi ha algun prec o alguna pregunta més? Sr. Ordoño?
SR. ORDOÑO.- Sí, dos preguntes. Una és sobre el pont del Sant Pou que uneix els
dos barris, el barri de la Fraternal i Comarques, he vist que està en deterioro per falta...
bé, deterioro, falten elements ja fa molt temps, un seria el vial que uneix que la gent
passa, els veïns dels dos barris, passen per entremig dels separadors que hi han a les
carreteres, n'hi ha a diferents nivells i està mancat de llum.
La pregunta és si està previst alguna acció per poder millorar aquest pas.
99

La segona pregunta és sobre un tema que ja és reincident a la Comissió de Promoció i
voldria treure'l aquí al Ple perquè considerem que és un tema que ho hem demanat i
és important per als vallencs.
La festa de Sant Joan es van haver de comprar serveis i es van comprar
avituallaments, ja hi havia empreses. Nosaltres a la comissió vam demanar que volíem
saber el percentatge que s'ha fet d'aquesta compra, d'aquests serveis, a les empreses
de Valls respecte a la que s'ha fet fora.
Portem des del mes de juliol demanant aquesta informació i sembla que és molt
complexe perquè encara no estan fetes a vegades les comptes, crec que no són
necessàries les comptes, sinó que lo que necessitem és el percentatge d'empreses,
no el que s'ha comprat ni el cost i aquesta informació crec que és important per
sapiguer si realment estem incidint en l'economia de les empreses nostres i no traient
el diner de la inversió fora de Valls.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Hi ha alguna resposta als precs i preguntes? Sí, Sra
Fàbregas?
El Sr. interventor m'ha dit que volia respondre lo de la taxa... si vol respondre,
respongui.
SR. INTERVENTOR.- Pel tema de les ordenances de la brossa, el quadre és el model
que s'ha fet servir cada any, des de fa almenys 10 anys que és el mateix, llavors hi ha
un preu base i encabat per cada epígraf hi ha un coeficient multiplicador. Llavors, si
mires l'acord veuràs que hi ha un preu base de 100 no sé quant i encabat hi ha uns
diferents epígrafs que hi posa base per 2, base per 3, base per 4, però és el model que
al menos els últims 6 o 7 anys recordo que és el mateix.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Sra. Fàbregas?
SRA. FÀBREGAS.- Sí, a veure, pel que fa a la campanya dels estornells, com ja
saben el mes d'agost es va iniciar, doncs, el tractament que es va allargar fins al mes
de setembre perquè aquest any hi ha hagut molta complexitat en la resolució i el que
ens trobàvem era que eren ocells molt joves i no estaven habituats a aquest tipus de
foragitament i se n'anaven a altres zones, és a dir, els treien del passeig de l'Estació i
ens trobàvem que anaven a altres llocs, quan els treien d'aquells altres llocs ens
tornaven al passeig de l'Estació, llavors el tractament s'ha hagut d'allargar i s'ha hagut
de dilatar més en el temps en comparació amb l'any passat.
Fa unes setmanes van marxar perquè l'empresa ja va donar per finalitzat el tractament
i la setmana passada vam detectar que tornaven i ens vam posar en contacte amb
l'empresa per tornar a fer una intensificació de l'actuació.
Aquesta setmana, ahir a la tarda concretament, havien de començar, per motius
climatològics no ho han pogut fer, avui al matí ens han confirmat que ho hauran de
deixar per dilluns per totes les previsions meteorològiques.
Pel que fa al tema de neteja seguirem fent el mateix intensificant-ho durant aquestes
setmanes, però això cada dia, doncs, hem d'anar veient l'evolució a veure com ha
100

anat, però és un tema que estem molt a sobre, que ens preocupa i anem treballant,
no? I em consta que a comissió informativa també ho anem parlant.
Pel que fa a la moció sobre el residu zero, quan vam explicar la campanya a la
comissió informativa ja vam parlar sobre aquest tema, vam dir que era una de les
preocupacions i una de les línies d'actuació, per això també vam votar afirmativament
a la moció i, de fet, les estadístiques ens diuen que s'evoluciona favorablement, en
comparatives amb els anys anteriors ara estem en una reducció de residus d'un 3,4%,
em sembla recordar, 3,4 o 3,5% i per tant estem treballant aquesta línia. També
precisament aquesta setmana, ahir dijous, la tècnica va estar en una jornada de
formació precisament per aquest concepte i estarem amatents, doncs, a anar fent
actuacions que siguin necessàries per anar-ho disminuint perquè també és una de les
voluntats que tenim i una de les línies a seguir.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Algun prec o alguna pregunta més? Sr. Solé?
SR. SOLÉ.- Gràcies, Sr. alcalde. Referent al tema de la moció de cooperatives, com ja
vam dir en aquell moment i se segueix realitzant les mateixa gestió que es feia abans,
possiblement incrementada, des dels tècnics d'emprenedoria, evidentment la
informació sobre forma jurídica de cooperativa és una de les opcions que se li dóna als
nous emprenedors de Valls.
Precisament en aquell moment i degut a programes que han sortit s'incrementarà una
miqueta més aquesta informació, perquè en concret la setmana que ve hi ha unes
sessions, unes jornades informatives sobre cooperatives que les organitza la Direcció
General de Treball Social i enviem un tècnic perquè les noves modificacions que hi
han hagut al Reglament últimament, doncs, estiguem molt al corrent i molt... puguem
informar directament a tota la gent que arriba.
Inicialment el tractament, com he dit abans, és penso que correcte, s'està donant la
informació a la gent com qualsevol altra informació jurídica i ens posarem en contacte
amb vostès per si en qualsevol moment podem necessitar o podem treballar
conjuntament aquest tema.
SR. ALCALDE.- Hi ha alguna resposta més? Sra. Casañas?
SRA. CASAÑAS.- Gràcies, Sr. alcalde. Jo, el Sr. Cartanyà, en resposta a la pregunta
(inintel·ligible) de subvenció, jo per la meva part en principi ho donava com a resolt,
però realment abans de respondre-li afirmativament o no, que no estiguem parlant de
coses diferents, ho aplaçaré al pròxim Ple per donar-hi resposta, així com també lo de
la telefonia mòbil.
SR. ALCALDE.- Molt bé. Sra. Fàbregas?
SRA. FÀBREGAS.- Sí, una resposta que m'he oblidat de donar. En el tema de la
campanya d'inspeccions sanitàries comentar que sí que en tenim coneixement, de fet
hi han hagut algunes persones que s'han adreçat a l'Ajuntament per explicar-nos el
que els hi havia passat, nosaltres els hem assessorat, estem darrere dels casos. I pel
que fa al nivell competencial és una de les coses que estem mirant, en aquest moment
no li puc donar resposta.
101

SR. ALCALDE.- Jo m'agradaria respondre a una pregunta que l'ha fet el Sr. Ordoño,
és sobre el tema del carrer del pont del Sant Pou, perquè realment és un problema i és
un exemple de quan les coses es fan mal fetes tenen conseqüències. Aquest govern
no va fer el pont del Sant Pou, no va fer el vial del pont del Sant Pou, van ser anteriors
governs d'altres partits, però és un exemple de què quan les coses es fan mal fetes
això té conseqüències i té despeses importants perquè l'Ajuntament en els últims anys
arreglant aquell àmbit, doncs, hem gastat molts diners, ens gastem molts diners i ens
en tornarem a gastar ara quan plogui que hi tornaran a haver els forats, ens hi
tornarem a gastar i farem que estiguin en unes bones condicions.
Què seria l'ideal? Quina seria la nostra voluntat? La nostra voluntat seria, doncs, bé, si
s'aixequés el límit d'endeutament que tenim per part del govern espanyol que va
aplicar el Zapatero i va aplicar el Rajoy, doncs, aleshores, això tindríem capacitat
d'endeutament, per tant podríem realitzar inversions i amb aquestes inversions
podríem fer obres que consolidessin el vial del Sant Pou que tant sols seria posar-hi
formigó, posar la claveguera, posar una acera, posar un fanal, es veu que en el seu
moment això no va ser possible i, aleshores, ara els diners que es van gastar en el seu
moment malgastats estan, en tot cas el que requeriria és no fer tantes despeses en
manteniment que pugen molts diners i poder fer una obra de millora. Així ho portàvem
al nostre programa de govern, al nostre programa electoral i aquesta és la nostra
voluntat de fer-ho perquè és un problema important el mal estat, de què quan les
coses es fan mal fetes això té conseqüències. D'acord?
I si no hi ha res més, desitjar una bona diada de Santa Úrsula i ara abans de marxar
demano que ens quedem perquè farem l'acte de condecoració de les medalles a la
caporal Dolors i a l'agent Àngels per, doncs, els anys de servei a la casa. Fem un
agraïment, doncs, per tots aquests anys de dedicació i per tota la seva tasca exercida.
No havent-hi altres assumptes a tractar, s’aixeca la sessió a les 15:40 hores i s’estén
la present acta, del contingut de la qual, el secretari e.f., en dono fe.
DILIGÈNCIA: Per a fer constar que aquesta acta consta de 51 folis núm. a núm.
ambdós inclosos.
102