Guía Didáctica - Eina d´escola

2 GUIA DIDÀCTICA-DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA
LA PLAÇA
DEL DIAMANT
Teatre del Repartidor
GUIA DIDÀCTICA
ENSENYAMENT SECUNDARI.
DEPARTAMENT DE LLENGUA I
LITERATURA CATALANA
AUTOR Roger Llovet
SINOPSI
La Natàlia, una noia jove a la Barcelona de principis
del s. XX, coneix a la festa major de Gràcia un noi,
en Quimet, del qual s’enamora i li trasbalsarà la vida,
fi ns al punt de canviar-li el nom: ara, per a tots, serà
la Colometa. En el marc d’una Barcelona en constant
canvi (república, guerra i postguerra), veurem
passar la vida d’aquesta noia, com el retrat de tota
una generació.
Adaptació d’una de les novel•les fonamentals de
la literatura catalana de tots els temps. Mercè Rodoreda
va convertir la Colometa en un personatge
universal.

LA PLAÇA DEL DIAMANT
ÍNDEX
1. La XXVIIIa. campanya de teatre i música per a escolars:
Presentació 4
2. Aspectes organitzatius:
Sistema organitzatiu de la campanya 5
Els espectacles al centre escolar 6
Les guies didàctiques 7
3. Guia didàctica:
La Plaça del Diamant 8
CRÈDITS
© de l'Edició: Eina d'Escola, s.l.
© Els Copyrights dels textes de les Guies Didàctiques
corresponen als Autors i a Eina d'Escola.
Autors guia didàctica: Roger Llovet
Coordinació pedagògica: Equip pedagògic d’Eina d’Escola i
Associació de Mestres Rosa Sensat.
Disseny i Maquetació color: Estudi Santamaria.
Maquetació: Noelia Gil.
3

4 GUIA DIDÀCTICA-DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA
Benvolguts mestres i professors,
Comença una nova Campanya de Teatre i Audicions Musicals, la que fa XXVIII de la nostra
llarga trajectòria, i, un cop més, us presentem les guies didàctiques dels espectacles que
formen part de la nostra Cartellera de les Escoles.
En primer lloc, volem agrair a tots els centres educatius la bona rebuda que ha tingut el
nou format digital. Les noves tecnologies ens han permès agilitzar la comunicació amb
les escoles i els instituts (descàrrega i enviament immediats, accés il•limitat als materials,
etc.) alhora que col•laborem en la tasca de conservació del medi ambient evitant usos
innecessaris de paper.
Per a aquest curs tenim tot un seguit de propostes que estem segurs que satisfaran les
vostres necessitats educatives alhora que aportaran un material didàctic de gran calatge
pedagògic en les diferents àrees de coneixement. Com sempre, hem seleccionat les millors
companyies i els millors espectacles en les diferents tècniques i formats (teatre, titelles,
obres en anglès i en francès, adaptacions de clàssics, audicions musicals) perquè els vostres
alumnes gaudeixin del millor espectacle alhora que assoleixen continguts o valors mentre
veuen les obres.
El lema que hem donat a la temporada que ara comença és “Cap nen sense teatre!” perquè
volem que, malgrat la situació de crisi econòmica, els nostres nens i joves puguin continuar
el seu procés educatiu amb tots els materials i recursos al seu abast, gaudint de l’anada al
teatre i del treball posterior a classe. No oblidem que la sortida al teatre és un dels elements
de socialització més importants de l’infant, abocat per l’evolució tecnològica a experiències
cada cop més individuals. Per això és important que la sortida al teatre continuï sent una
part important del currículum educatiu.
El material didàctic que us presentem està elaborat per mestres i professors en actiu o bé
per pedagogs de reconeguda trajectòria, seguint les tendències didàctiques més modernes
i d’acord amb els plans d’estudis actualitzats del nostre sistema educatiu. Per això estem
segurs que posem a les vostres mans una eina de treball efi cient i de grans possibilitats.
Us convidem a fer-la servir, adaptant-la a la realitat de la vostra classe.
Volem que aquest curs 2012/2013 sigui un curs d’esperança i de mirar al futur. Per això, tot
l’equip professional d’Eina d’Escola, avalat per l’experiència de més de 28 anys al servei
dels centres educatius d’arreu, us ofereix el resultat del seu treball, convençut que us ha
de ser d’utilitat en la tasca diària d’educar i formar les noves generacions.
QUÈ S’AIXEQUI EL TELÓ!
Xavier Campos i Ferrándiz
Director Gerent

LA PLAÇA DEL DIAMANT
Sistema organitzatiu
de la campanya
Un cop hagueu seleccionat les activitats a les quals voleu assistir, heu de confi rmar telefònicament
totes les dades: espectacle, curs que hi assisteix, teatre escollit, data, hora i nom bre de places.
• FORMA DE PAGAMENT:
En el moment que confi rmeu les places defi nitives, haureu
de pagar 2 € per alumne/a i espectacle en concepte de
reserva.
En cas que algun alumne/a no assisteixi a la representació,
Eina d’Escola no cobrarà la resta de l’entrada; però tampoc
descomptarà , ni abonarà la reserva pagada.
Per fer efectiu el pagament de la resta de l’entrada podeu:
• Facilitar-nos el vostre número de compte i us
domiciliarem els rebuts dos dies després de la
representació.
• Fer un ingrés al nostre número de compte el mateix
dia de la representació o l'endemà i enviar
per fax el comprovant d’aquest ingrés a Eina
d'Escola.
• CANVIS:
Davant de qualsevol canvi efectuat per Eina d’Escola, ja
sigui de teatre, de data o d’hora, el vostre centre tindrà la
llibertat d'acceptar-lo o bé d'anul·lar la sessió con cer ta da
prèviament. En aquest darrer cas, si ja heu fet efectiva la
reserva, se us retornarà l'import abonat.
• MOLT IMPORTANT:
La legislació vigent determina l’aforament de les sales de
teatre d’acord amb les normes de seguretat dels recintes
públics. Per aquest motiu, el nombre de places reservades
haurà de ser el real. Evitarem, així, el risc que una part
dels assistents no pugui accedir al local, si s'excedeixen
el nombre de places reservades.
• HORARIS:
9:45 hores 11:15 hores 15:30 hores
Eventualment podem realitzar sessions en altres horaris.
Consulteu-ho al departament d’atenció al client.
Totes les activitats de la nostra cartellera tenen una durada
de 50 o de 60 minuts.
• RECORDEU:
Cal arribar al teatre amb prou antelació per tal d’evitar
retards en l’horari de les funcions.
5

6 GUIA DIDÀCTICA-DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA
Els espectacles al
centre escolar
Com ja sabeu, teniu la possibilitat de dur qualsevol dels espectacles de la nostra Cartellera al vostre centre, sempre
i quan compteu amb un espai (teatre, sala d’actes) amb les condicions mínimes imprescindibles, com ara escenari,
potencia elèctrica, etc. Pel que fa a equips tècnics de so i llum, no cal preocupar-se, doncs les nostres companyies
els porten a les actuacions.
Com sempre, comptareu amb els avantatges que us ofereix la nostra empresa: bona organització i espectacles de
qualitat adequats al públic al qual van adreçats, recolzats per un excel·lent material didàctic.
Truqueu-nos i, juntament amb vosaltres, estudiarem les dates, horaris i espectacles de la nostra Cartellera que més
s’adaptin a les vostres necessitats.
També podeu contractar espectacles que es poden fer en altres espais, com ara patis, aules grans, etc. Per a les
dates més assenyalades (setmana de sant Jordi, fi nal de curs, setmana de Nadal, setmana cultural, festa de l’escola…)
tenim un ampli repertori, per respondre a totes les vostres necessitats:
• titelles
• màgia
• circ
• pallassos
• rondallaires/contacontes
• atraccions i infl ables
• audicions musicals
• animacions infantils i festes
• tallers
El nostre interès rau en ampliar el circuit que tenim establert, oferint als alumnes de cada comarca la possibilitat
de veure els espectacles en el seu propi centre, evitant al màxim els desplaçaments.
Per a més informació :
Telèfon: 902 114 148
Fax: 902 114 212
einadescola@einadescola.com
www.einadescola.com
Ens desplacem fi ns al vostre
centre educatiu

LA PLAÇA DEL DIAMANT
Les guies didàctiques
Les guies didàctiques elaborades per l’Equip pedagògic d’Eina d’Escola (algunes d’elles han estat realitzades històricament
per l’Associació de mestres Rosa Sensat, com fi gura al principi de cada guia, on hi ha el nom del/s autor/s),
tenen com a objectiu dotar als professors/es d’un material adient per a treballar les obres de teatre i les audicions
musicals de la nostra campanya, possibilitant així que l’alumnat en tregui profi t dins el marc educatiu, més enllà del
fet lúdic i cultural (irrenunciable i necessari), que suposa l’anada a veure un espectacle en directe.
Les guies didàctiques estan estructurades en dues parts ben diferenciades: orientacions per al professorat i orientacions
per a l’alumnat. A la vegada, es divideixen en tres blocs d’activitats: abans, durant i després de la representació.
Destinataris Temporalització
Orientacions per al professorat, on trobem
indicacions sobre les activitats proposades
(objectius, continguts, metodologia...).
Orientacions per a l’alumnat: activitats que
faciliten el treball i l’aprenentatge del contingut
de l’obra i que son realitzades a classe de forma
individual o col·lectiva, sempre sota la dinamització
i supervisió del professorat.
Abans de la representació: activitats que ajuden a treballar
prèviament el contingut de l’obra i situen a l’alumnat
en la temàtica, autor, època, obra original... per així poder
gaudir més de la representació i desenvolupar un esperit
més crític vers aquesta.
Durant la representació: es duu a terme just quan ha
acabat l’obra: es tracta del col·loqui amb els actors i
actrius de la companyia.
Després de la representació: activitats que treballen
el contingut de l’obra, podent aplicar aquest apartat a
diverses assignatures o temes transversals.
Des d’Eina d’ Escola s’ha treballat acuradament en l’elaboració de les guies didàctiques, unifi cant els criteris estructurals
i apostant per una millor qualitat pedagògica, a més de comptar, durant tot el procés, amb un seguiment
i posterior validació d’aquestes.
A partir de les valoracions que ens heu fet arribar sobre les guies hem intentant que aquestes siguin útils i que
resultin un element motivador i font de treball i aprenentatge per als alumnes; esperem així que les nostres guies
siguin una eina que faciliti i complementi la feina dels professors i professores en relació al treball educatiu dels
nostres espectacles.
7

8 GUIA DIDÀCTICA-DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA
ORIENTACIONS PER
AL PROFESSORAT
Ens sembla important que els/les alumnes hagin llegit la
novel•la de Mercè Rodoreda abans de veure la representació.
També caldrà clarifi car que van a veure una adaptació
dramatitzada, no l’obra original, i que aquest dossier de
treball se centra principalment en la novel•la.
Hem ordenat les activitats adreçades als alumnes respectant
els blocs d’“Abans de veure l’obra” i “Després de
veure l’obra”, però només de manera orientativa. En el
cas de La plaça del Diamant, creiem que és preferible fer
la majoria de les activitats abans de veure la representació,
tot i que en molts casos és indiferent fer-les abans
o després.
Les diferents activitats estan relacionades entre si, però
no és imprescindible fer-les seguint l’ordre que proposem,
ni fer-les totes. Així cada professor/a pot seleccionar
aquelles que cregui més adequades en funció de les característiques
del seu alumnat.
ABANS DE VEURE L'OBRA
ACTIVITAT 1
Mercè Rodoreda, biografi a
Atesa la relació forta que existeix entre la vida de l’autora
i les seves obres, ens ha semblat oportú explicar-la, sense
més aprofundiments (tot i que donem referències on se’n
pot obtenir fàcilment més informació). L’activitat es limita
a cercar imatges de l’autora, ordenar-les cronològicament
i relacionar-les amb la biografi a.
ACTIVITAT 2
Mercè Rodoreda i el seu temps
S’hi pretén que els alumnes s’adonin que Mercè Rodoreda
va viure en un període històric complicat i difícil. Els alumnes,
en petits grups, han de cercar informació a Internet
sobre els temes següents:
• La vida cultural a Barcelona durant la Segona
República, abans de la Guerra Civil (principalment,
la vida literària).
• La vida cultural a Barcelona durant la Guerra
Civil (principalment, també la vida literària).
• Els escriptors/ores catalans i l’exili.
• La literatura catalana entre els anys 1965 i
1980.
Un cop obtinguda la informació, l’han de fer arribar als
altres grups (correu electrònic, Moodle, fotocòpies...)
perquè tothom n’estigui assabentat.
ACTIVITAT 3
Vida i obra en la narrativa de Mercè Rodoreda
L’activitat fa referència de manera deliberadament
poc aprofundida (l’extensió d’aquesta guia no permet
aprofundir-ho més) a la relació entre la vida i l’obra de
l’autora i saber establir en tres etapes historicopersonals
les novel•les, les narracions, etc., que va escriure (obres
d’abans de la guerra (1932-1938) / obres entre l’exili i el
retorn a Catalunya (1958-1974) / obres de després del
retorn a Catalunya). Així doncs, tindrem publicacions
d’abans de la guerra (1932-1938), on hi ha les quatre primeres
obres de Rodoreda i la primera versió d’Aloma; les
obres entre l’exili i el retorn (1958-1974), on hi ha el gros
narratiu rodoredià que va des de la publicació de Vint-i-dos
contes fi ns a Mirall trencat, i després del retorn, on hi ha
Semblava de seda i altres contes Viatges i fl ors i Quanta,
quanta guerra...
ACTIVITAT 4
Infl uències en la narrativa de Mercè Rodoreda
S’hi tracta de conèixer de manera molt sumària les infl
uències literàries que va rebre l’autora. S’hi fa especial
referència a la dels autors psicologistes i a la tècnica del
fl ux de consciència o monòleg interior per retratar la
psicologia dels personatges que ens parlen directament
de si mateixos però, en conseqüència, també del món
que els envolta.
Se’ls hi demana que expliquin en què consisteix la tècnica
del monòleg interior i també les principals característiques
de la novel•la psicològica. També, que s’informin
de manera molt bàsica sobre l’obra de Virginia Woolf i
que assenyalin les coincidències amb l’obra de Mercè
Rodoreda.
ACTIVITAT 5
La veu de la dona en l’obra de Mercè Rodoreda
S’hi proposa als alumnes que esbrinin en quines novel•les
la dona és la protagonista, ja que Mercè Rodoreda va ser
d’una personalitat forta i d’un caràcter molt marcat, encara
que s’amagava sota una aparença dolça i tranquil•la.
Aquesta personalitat marcadament femenina s’expressa
en la majoria de les seves obres, en les quals la dona,
dominada per la solitud i per la incomunicació, és quasi
sempre la protagonista.
ACTIVITAT 6
‘La plaça del Diamant’, característiques
L’activitat se centra a destacar que La plaça del Diamant
és una novel•la psicologicorealista, on la seva protagonista
explica a manera de monòleg interior —escriptura parlada—

LA PLAÇA DEL DIAMANT
amb un llenguatge planer, senzill i popular, però alhora
ple de sensibilitat i fi ns i tot poètic, els fets que viu entre
la primera joventut i la seva maduresa. De manera que el
relat esdevé, a més, la crònica d’un temps concret, d’una
classe social determinada (la menestralia, les classes
populars), en un espai també real i concret: Barcelona,
i especialment el barri de Gràcia. La visió tan personal i
subjectiva de fets “objectius” fa que els valors de l’obra
esdevinguin universals.
S’hi proposa als alumnes que donin una defi nició de què
és “escriptura parlada” i que citin algun paràgraf de la
novel•la que mostri que l’autora fa servir aquesta tècnica.
També, que expliquin el signifi cat de la citació que
encapçala la novel•la: “My dear, these things are life”.
ACTIVITAT 7
Resum argumental per capítols
S’hi presenta un resum dels diferents capítols de l’obra.
Aquests s’han de distribuir entre els alumnes del grup classe
i, un cop llegit(s), caldrà que afegeixin a cadascun o bé
un fet destacat que no aparegui en el resum o una frase o
un paràgraf important (perquè explica el caràcter d’algun
personatge principal, explica un fet important, etc.).
S’hi destaca el valor simbòlic del capítol fi nal i s’hi demana
que cada alumne n’escrigui la seva interpretació, que
aquestes siguin llegides en veu alta i que, en la mesura
del possible, acordin una sola interpretació.
ACTIVITAT 8
‘La plaça del Diamant’, els espais
S’hi demana als alumnes que cerquin imatges on aparegui
la plaça del Diamant entre els anys 1920 i 1950 i també
del barri de Gràcia de Barcelona en el mateix període.
Les imatges es poden incorporar als diferents apartats
d’aquesta guia.
Altres activitats que s’hi podrien fer —però que no proposem
directament als alumnes— són les de marcar en un
plànol de Barcelona els principals llocs on passa l’acció
i comparar imatges d’aquests indrets en les diferents
èpoques de la novel•la i en l’actualitat.
ACTIVITAT 9
‘La plaça del Diamant’, el pas del temps
L’activitat pretén que els alumnes s’adonin que, malgrat
que el temps a l’obra transcorre de manera lineal, ho fa
sempre des del punt de vista subjectiu, de la vivència de la
protagonista, del seu temps interior; tot i així, a la novel•la
s’hi poden remarcar tres blocs o períodes els quals es
demana que identifi quin i també que els relacionin amb
fotografi es de versions teatrals o de la cinematogràfi ca.
(Així, la 1a fotografi a correspondria a una de les visites
d’en Quimet durant la Guerra Civil; la 2a, a un dels molts
moments en què la Colometa se sent desbordada pels coloms;
la 3a, al ball de la plaça del Diamant, quan la Natàlia
i en Quimet es coneixen; la 4a, al casament de la Colometa
i d’en Quimet; la 5a, quan l’Antoni li proposa que vagi a
casa seva a fer feines; la 6a, a la tarda que la Colometa i
en Quimet es troben al parc Güell; la 7a és una imatge de
la plaça del Diamant, entre els anys vint i trenta; la 8a,
quan la Colometa, en plena Guerra Civil, queda vídua i sola
amb els dos fi lls, i la 9a, a l’alegria per la proclamació de
la República pels carrers de Gràcia.)
ACTIVITAT 10
Els personatges: la Colometa
“El lector esdevé confi dent involuntari de l’angoixa del
personatge literari”, ens diu el professor Carles Cortés.
A partir d’aquesta afi rmació es demana als alumnes que
citin tres exemples que corroborin l’afi rmació anterior.
També, si el personatge de la Colometa es correspon
amb les paraules de Rodoreda: “La innocència, perquè
s’adiu amb una part important del meu temperament, em
desarma i m’enamora. Els personatges literaris innocents
desvetllen tota la meva tendresa, em fan sentir bé al seu
costat, són els meus grans amics”.
A continuació s’ofereix una llista de trets de caràcter o
maneres de ser, i l’alumne ha d’indicar quins són propis
de la Colometa.
També se’ls demana si, quan la Colometa recupera la seva
identitat i torna a ser la Natàlia —la senyora Natàlia, ara—,
creuen que té algun valor simbòlic i que l’expliquin.
ACTIVITAT 11
Els personatges: en Quimet
Entre els trets de personalitat d’en Quimet hem triat
aquests deu: fatxenda, afectuós, gelós, dominant, mentider,
treballador, valent, optimista, ingenu, bon pare.
L’activitat consisteix que els alumnes, en equips de dos,
escullin una d’aquestes característiques i en trobin exemples
concrets —que hauran de citar i copiar— als diferents
capítols de la novel•la.
ACTIVITAT 12
Els personatges secundaris
A l’obra apareix un nombre important de personatges
secundaris. Entre els femenins hem triat els següents: la
Julieta, la senyora Enriqueta, la “pobra” Maria, la Griselda,
la Rita (ja noia), la propietària de la torre on va a fer
feines la Colometa. I dels masculins: en Cintet, en Mateu,
en Toni (de nen i de jove), el senyor de la torre, l’Antoni
(l’adroguer). S’hi demana als alumnes que una altra
vegada formin equips de dos, que escullin un d’aquests
personatges secundaris i expliquin el tret o trets distintius
del seu caràcter i en citin un o alguns exemples.
ACTIVITAT 13
Elements simbòlics a ‘La plaça del Diamant’
Un tema polèmic per a la crítica literària ha estat el de la
9

10 GUIA DIDÀCTICA-DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA
presència de valors simbòlics i el seu ús en l’obra de Mercè
Rodoreda. Si bé aquest simbolisme és clar en obres com
Mirall trencat i en les seves últimes produccions, no és tan
clar en obres com La plaça del Diamant; malgrat tot, en la
producció de Rodoreda —al marge del seu valor simbòlic
o no— sí que hi ha una sèrie d’elements recurrents que
apareixen en la majoria de les seves obres. En l’activitat
en presentem alguns i demanem als alumnes que indiquin
si són presents o no a La plaça del Diamant i, si s’hi atreveixen,
que n’expliquin el valor simbòlic.
A l’obra sí que apareixen —entre d’altres— dos elements
que, a més del seu valor real o objectiu, tenen un clar valor
simbòlic: els coloms i l’embut. Demanem a cada alumne
que en faci la seva interpretació com a símbol i que les
diferents interpretacions es posin en comú i es procuri
arribar a un acord amb tot el grup classe.
ACTIVITAT 14
L’humor a ‘La plaça del Diamant’
Quan es parla de La plaça del Diamant, la crítica en sol
destacar els aspectes més seriosos i dramàtics; per això
s’hi proposa que els alumnes citin alguns dels fragments
humorístics que, com la mateixa autora explica, són abundants
als capítols inicials especialment.
DESPRÉS DE VEURE L'OBRA
ACTIVITAT 1
‘La plaça del Diamant’, la novel•la i l’obra de teatre
La companyia Teatre del Repartidor ha fet la dramatització
de la novel•la. S’hi demana que busquin les diferències
principals entre l’adaptació teatral i l’obra original. També,
que cerquin informació sobre altres autors o companyies
que n’hagin fet una versió teatral.
ACTIVITAT 2
La versió teatral
S’hi pregunta als alumnes si la versió teatral respecta
l’estructura tradicional d’introducció, nus i desenllaç i que
raonin la seva resposta.
ACTIVITAT 3
Les difi cultats d’una adaptació teatral
L’activitat pretén que els alumnes siguin conscients de les
difi cultats de fer una adaptació teatral d’una obra com La
plaça del Diamant; per això se’ls hi proposa fer la versió
teatral d’una part del capítol XXXII.
Els pot ajudar, potser, passar-los aquest breu fragment de
la versió que en va fer Benet i Jornet:
“ANTONI PETIT: Les colònies no m’agraden! No em deixi,
mama, no em deixi!
COLOMETA, rígida: Au, no facis més exageracions, que no
en trauràs res. Hi has d’anar i hi has d’anar.
RITA PETITA, de sobte: Vull l’Antoni...
JULIETA, gairebé per a ella mateixa: No sé què he fet...
ANTONI PETIT: No em deixi...
COLOMETA, s’ajup davant del seu fi ll: No pot ser. Si et
quedes a casa, ens morirem tots. Hi estaràs poc temps,
et dic. Fins que les coses tornin a posar-se millor. I s’hi
posaran aviat. La senyora Enriqueta t’anirà a veure sovint
i jo ho faré cada diumenge.
El nen calla. NATÀLIA es redreça i mira JULIETA.
JULIETA, de nou baixet: Què estem fent?
COLOMETA,desesperada però fent el cor fort i amb veu
ferma: Emporta-te’l. La Rita i jo us acompanyarem fi ns
a baix.
[...]
ANTONI PETIT: No em deixi! Els nens són dolents i em
pegaran i no em vull quedar!
COLOMETA: (Quieta) Hi has d’anar. Hi has d’anar.
ANTONI PETIT: No em deixi, em moriré i em pegaran! Em
moriré i em pegaran!
(Natàlia, inexpressiva, separa les mans del nen i el passa
a Julieta. El nen calla de cop. Natàlia potser pren aire,
mira un
instant Julieta, agafa de nou Rita, i llavors mira el nen,
que la mira a ella, ara sense plorar. Natàlia gira cua
arrossegant
la seva fi lla, que potser encara mira el seu germà, i se
l’emporta cap a casa. Julieta i el nen, quiets un instant.
Després
Julieta passa la mà per l’esquena d’Antoni Petit i l’empeny
amb suavitat.)”
ACTIVITAT 4
Una proposta de decorat i de vestuari
Els decorats, el vestuari, la il•luminació, els efectes de so,
són altres elements clau en una representació teatral. Com
que el teatre sempre presuposa treball en equip, se’ls hi
demana que formin grups de tres/quatre alumnes per tal
que elaborin un dibuix o maqueta del decorat (realista o
“simbòlic”) de l’escena treballada. També, que facin una
proposta de vestuari (fi gurins, mostres de roba, etc.)
per als personatges principals de l’escena treballada en
l’activitat anterior.

LA PLAÇA DEL DIAMANT
ACTIVITAT 5
Fer de crític/a
En l’activitat es demana que, de manera individual, facin
de crític/a de teatre indicant l’escena que més els ha agradat
/ la que menys els ha agradat / el treball dels actors
i actrius / el decorat i el vestuari / la música i explicant
el perquè.
ACTIVITAT 6
El programa de mà
S’hi demana als alumnes que formin equips de dos companys/anyes
per tal de dissenyar el programa de mà de
la versió teatral de La plaça del Diamant.
ACTIVITAT 7
La publicitat
Com que la publicitat és un element clau per atraure públic
al teatre, se’ls hi demana que formin equips de dos/tres
alumnes i escullin una de les activitats següents:
Escriure una falca de propaganda radiofònica sobre La
plaça del Diamant o fer un cartell publicitari de l’obra
que contingui: una(es) imatge(s); el títol; el nom de la
companyia; el nom de la directora; el nom dels actors i
de les actrius.
COL·LOQUI AMB ELS
ACTORS/ACTRIUS
El col•loqui no pretén oferir un qüestionari tancat per passar
als actors; només suggereix algunes orientacions per
facilitar el diàleg que es realitza al fi nal de la representació
amb els actors/actrius. Els alumnes poden adaptar algunes
de les preguntes de les que es proposen a les activitats
de “Després de veure l’obra” i afegir-hi altres preguntes
pensades per ells mateixos.
11

12 GUIA DIDÀCTICA-DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA
ACTIVITATS PER A
L'ALUMNAT
ABANS DE VEURE L'OBRA
ACTIVITAT 1
Mercè Rodoreda, biografi a
“I, sobretot, vull escriure, necessito escriure; res no m’ha fet tant de plaer d’ençà que sóc al món, com
un llibre meu acabat d’editar i amb olor de tinta fresca.”
D’una carta a Anna Murià (1945)
Mercè Rodoreda i Gurguí neix a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d’octubre de 1908. És
coneguda sobretot com a novel•lista i contista. La Plaça del Diamant (1962) és la seva obra més
coneguda, traduïda a més de vint idiomes. Escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia
lírica. La seva infantesa és solitària. D’una banda, és fi lla única i, de l’altra, no es relaciona amb
infants de la seva edat perquè només va a escola entre els set i els deu anys. [...]
Creix en un ambient de barri tranquil i envoltada de l’amor dels seus pares i, sobretot, del seu
avi, que li sap inculcar la passió per la lectura i per les fl ors, aspectes
que refl ectirà després en la seva obra literària. La mort
de l’avi, quan ella té dotze anys, marca la seva adolescència. El
1928, es casa amb el seu oncle matern, catorze anys més gran
que ella. [...] Aquest matrimoni, mai acceptat per ella, i al qual
es veu abocada, i el naixement del seu únic fi ll, Jordi Gurguí, el
1929, es converteixen, per l’autora, en una experiència traumàtica
i, encara més al fi nal de la seva vida, quan ella mateixa, que
sempre havia guardat zelosament el secret, es culpabilitza en
cercles molt reduïts d’amics de la malaltia mental que afectarà
el seu fi ll, a partir dels quaranta anys. [...]
És a partir d’aquells fets de joventut que, a inicis dels anys trenta,
Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d’evasió
d’aquell entorn clos i decebedor que ha patit. Inicia així una carrera
de gran regularitat i de perfeccionament progressiu, que
es manifesta en les col•laboracions als diaris i revistes de més prestigi d’aquells anys (Meridià,
Mirador, Revista de Catalunya), generalment en forma de contes i, també, amb la publicació de
novel•les que, exceptuant-ne l’última, l’autora acabarà rebutjant en bloc i que no inclou en les
seves Obres completes: Sóc una dona honrada (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en
la vida d’un home (1934), Crim (1936), i Aloma (1938), que va guanyar el premi Crexells. Aquests
són anys de molta activitat, durant els quals l’escriptora treballa al Comissariat de Propaganda
de la Generalitat de Catalunya i és membre activa de la Institució de les Lletres Catalanes. També
són anys viscuts intensament des de la perspectiva sentimental. [...]
Amb la victòria franquista a la Guerra Civil, el 21 de gener de 1939, emprèn el camí de l’exili.
S’instal•la amb altres escriptors catalans (Pere Calders, Joan Oliver/Pere Quart, Armand Obiols,
Xavier Benguerel, Francesc Trabal, Agustí Bartra, Anna Murià i Cèsar August Jordana) al castell de
Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc quilòmetres de París. [...] En aquell refugi d’exili, l’autora enceta una
intensa i complicada relació sentimental amb Armand Obiols, també escriptor i home casat [...], i
que durarà fi ns a la mort d’Obiols el 1971. La majoria dels escriptors catalans exiliats s’embarquen

LA PLAÇA DEL DIAMANT
cap a Amèrica, però Mercè Rodoreda i Armand Obiols opten per quedar-se a França. Assisteixen
a l’entrada dels nazis a París i han d’emprendre la fugida a peu cap a llocs més segurs. Viuen a
Llemotges i a Bordeus. Però es tornen a instal•lar a París el 1946. És una època de duresa de
supervivència durant la qual, segons la mateixa autora, «escriure semblava una ocupació espantosament
frívola». D’altra banda, la precarietat econòmica (cus a preu fet) li impedeix tenir la
tranquil•litat necessària per dedicar-se amb continuïtat a la seva obra literària. [...] Cap al 1946,
després d’una etapa de dubtes i de malviure en l’àmbit afectiu, comença a escriure poesia lírica.
[...] El 1947, guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Londres, els de de París, el 1948, i els de
Montevideo, el 1949, on és proclamada Mestra en Gai Saber. L’estabilitat econòmica li arriba amb
la feina que Armand Obiols obté el 1954 com a traductor a l’organisme de les Nacions Unides,
a Ginebra, i això propicia que Mercè Rodoreda entri en una etapa de creativitat enorme: recull
els contes que tenia dispersos en diferents revistes de l’exili, n’hi afegeix d’inèdits i trenca el
seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català 1957,
i que l’esperona a redactar, gairebé alhora, les novel•les Jardí vora el mar, La plaça del Diamant
i La mort i la primavera. El 1960 envia La plaça del Diamant (amb el títol Colometa) a la convocatòria
del premi Sant Jordi del 1960, i n’és eliminada. [...] El 1961, envia La mort i la primavera
a la convocatòria del mateix premi i també n’és eliminada.
La publicació de La plaça del Diamant (1962), gràcies a una recomanació de l’escriptor i assagista
Joan Fuster [...], contribueix a la seva consolidació defi nitiva i li assegura una relació estable
amb el món editorial que continuarà sempre amb el segell del Club Editor i la direcció editorial
de Joan Sales.
L’any 1966, li atorguen, fi nalment, el premi Sant Jordi per El carrer de les Camèlies. [...] Aquesta
novel•la rep posteriorment dos premis més, el de la Crítica (1967) i el Ramon Llull (1969). Després
vindran La meva Cristina i altres contes (1967), Jardí vora el mar (1967) i la segona versió
d’Aloma (1969). Amb la mort sobtada d’Armand Obiols, el 1971, s’accentua la seva solitud a Ginebra
[...] i, el 1972, en una estada a Romanyà de la Selva, decideix construir-hi un xalet i retornar
a Catalunya. A Romanyà acabarà la novel•la Mirall trencat (1974), considerada per molts la més
sòlida de la seva producció, a la qual seguiran Semblava de seda i altres contes (1978), Tots els
contes (1979), Viatges i fl ors (1980) i Quanta, quanta guerra... (1980). En aquesta etapa de retorn
a Catalunya, és membre i Sòcia d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
i li és atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1980. Afectada d’un càncer, declarat
en molt poc temps, mor en una clínica de Girona, el 13 d’abril de 1983, i és enterrada a Romanyà
de la Selva.
Deixa com a hereu del llegat literari l’Institut d’Estudis Catalans, que posteriorment crearà la
Fundació Mercè Rodoreda. El 1985, l’escriptora Anna Murià accedeix a publicar la correspondència
(Cartes a l’Anna Murià: 1939-1956) que li havia adreçat Mercè Rodoreda des de la seva
discreta existència a Llemotges, París, Bordeus i Ginebra i que revela les difi cultats i les angoixes
de tota mena que ha patit l’escriptora a l’exili i també alguns processos d’escriptura de les seves
obres. El 1986 s’edita pòstumament la novel•la inacabada La mort i la primavera. Des del 1998
es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l’autora. El conjunt
de la seva obra es continua reeditant i traduint constantment.
(Adaptat de )
Per saber-ne més: .
Per saber-ne més, per sentir i veure Mercè Rodoreda, vegeu l’entrevista del programa A fondo, .
• Busca imatges a Internet de Mercè Rodoreda i, en la mesura del possible, vincula-les a la seva
biografi a.
13

14 GUIA DIDÀCTICA-DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA
ACTIVITAT 2
Mercè Rodoreda i el seu temps
Un cop llegida la biografi a de Mercè Rodoreda, deus haver pogut comprovar que va tenir una vida
força complicada i difícil i que li va tocar viure en un període històric també complicat i difícil.
• Formeu equips de treball de dos-tres alumnes.
• Repartiu-vos els temes següents i busqueu-ne informació a Internet (dediqueu a cada tema
una pàgina, aproximadament; podeu incorporar-hi imatges i enllaços amb vídeos de YouTube):
o La vida cultural a Barcelona durant la Segona República, abans de la Guerra Civil
(centreu-vos principalment en la vida literària).
o La vida cultural a Barcelona durant la Guerra Civil (centreu-vos principalment en la
vida literària).
o Els escriptors/ores catalans i l’exili.
o La literatura catalana entre els anys seixanta i vuitanta.
• Un cop obtinguda la informació, feu-la arribar als altres grups de la classe.
ACTIVITAT 3
Vida i obra en la narrativa de Mercè Rodoreda
En el pròleg de Mirall trencat, Mercè Rodoreda ens diu: “Escric perquè
m’agrada escriure. Si no em semblés exagerat, diria que escric per agradar-me
a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és
més profund. Potser escric per afi rmar-me. Per sentir que sóc... I acabo.
He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa
manca de mesura. I la desmesura sempre m’ha fet molta por”. Potser és
una obvietat afi rmar que els autors/ores escriuen a partir de la pròpia
experiència vital, dels fets viscuts i experimentats en la pròpia pell i
que, un cop passats pel sedàs de la tècnica i dels recursos literaris, els
transformen en conte, novel•la, poesia. Si això és cert, el cas de Mercè
Rodoreda n’és un exemple característic.
La crítica acostuma a classifi car la seva obra narrativa en tres grans períodes:
— Obres d’abans de la guerra (1932-1938).
— Obres entre l’exili i el retorn a Catalunya (1958-1974).
— Obres de després del retorn a Catalunya.
• Formeu equips de treball de dos-tres alumnes.
• Cerqueu els títols i l’any de publicació de les obres narratives més remarcables de cada període.

LA PLAÇA DEL DIAMANT
ACTIVITAT 4
Infl uències en la narrativa de Mercè Rodoreda
Cercar les infl uències d’altres autors en l’obra d’un autor determinat és sempre
una tasca una mica arriscada (a vegades és fàcil veure infl uències d’autors amb
prou feines coneguts per l’autor/a i passar per alt autors que han “marcat”
la seva obra). En el cas de Mercè Rodoreda, ella ens parla de la infl uència de
dos autors espanyols: Camilo José Cela i, especialment, Miguel Delibes. N’hi
ha, evidentment, d’altres: les xerrades i els consells d’Armand Obiols i de Joan
Sales, el seu editor i també novel•lista. Dels autors estrangers cal destacar,
entre d’altres, la dels autors psicologistes, Marcel Proust, Thomas Mann i, molt
especialment des del nostre punt de vista, l’escriptora anglesa Virginia Woolf.
Aquests autors usen la tècnica del fl ux de consciència o monòleg interior per
retratar millor l’essència dels seus personatges que ens parlen directament
de si mateixos i, en conseqüència, també del món que els envolta.
• Explica en què consisteix la tècnica del monòleg interior.
• Cerca informació sobre la novel•la psicològica i fes una llista de les seves característiques.
• Cerca informació sobre les característiques de l’obra de Virginia Woolf i assenyala les coincidències
amb l’obra de Mercè Rodoreda.
ACTIVITAT 5
La veu de la dona en l’obra de Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda va ser una dona de personalitat forta amb un caràcter molt marcat, que s’amagava,
però, sota una aparença dolça, tranquil•la i agradable. Aquesta personalitat marcadament femenina
s’expressa en la majoria de les seves obres, en les quals la dona, una dona dominada per la solitud i
per la incomunicació, és quasi sempre la protagonista.
• Cerca informació sobre les novel•les més conegudes de Mercè Rodoreda. En quines la protagonista
és una dona?
ACTIVITAT 6
‘La plaça del Diamant’, característiques 1
A La plaça del Diamant, novel•la psicologicorealista, Mercè Rodoreda empra els recursos narratius que
hem vist en l’activitat 5 i també és una dona qui narrarà la història. L’autora fa que la seva protagonista
—la Colometa— ens expliqui amb un llenguatge planer, senzill i popular, però alhora ple de sensibilitat
i fi ns i tot poètic en molts moments, els fets que viu entre la primera joventut i la seva maduresa. De
manera que el relat esdevé, a més, la crònica d’un temps concret, d’una classe social determinada
(la menestralia, les classes populars), en un espai també real i concret: Barcelona, i especialment el
barri de Gràcia. La visió tan personal i subjectiva de fets “objectius” fa, curiosament, que els valors
de l’obra —l’amor, el dolor, la solitud, la guerra...— esdevinguin universals, que qualsevol persona de
qualsevol indret es pugui sentir identifi cada amb els personatges i els fets que narra l’autora.
1 A partir d’aquesta activitat és recomanable —tot i que no és imprescindible— haver llegit l’obra sencera.
15

16 GUIA DIDÀCTICA-DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA
L’editor Joan Sales, al pròleg de la 2a edició de la novel•la, ens diu: “I l’estil, una troballa. Dóna realment
la sensació vivíssima que és la Colometa en persona qui es va explicant sense adonar-se’n, en
un monòleg d’impressionant autenticitat psicològica, en un desordre inspirat de la més alta qualitat
lírica. A través d’aquesta vida tan anònima passa a ràfegues sobtades, com un gran vent calent, la
tragèdia de la nostra època; quin efecte més punyent no fa, la història vista a través d’una animeta
de càntir! Això de fer dir tantes coses, i de vegades tan penetrants i tan angoixoses, a un personatge
com la Colometa sense caure mai en la inversemblança, és un encert insuperable”.
I de la seva manera d’escriure ella mateixa diu: “Un autor no és Déu. No pot saber què passa per dintre
de les seves criatures. Jo no puc dir sense que soni fals: «la Colometa estava desesperada perquè
no donava l’abast a netejar coloms». Tampoc no li puc fer dir directament «jo estava desesperada
perquè no donava l’abast a netejar coloms». He de trobar una fórmula més rica, més expressiva, més
detallada; no he de dir al lector que la Colometa està desesperada sinó que li he de fer sentir que ho
està. I perquè el lector vegi la desesperació de la Colometa em veig obligada a escriure: «i va ser aquell
dia que vaig dir-me que s’havia acabat. Coloms, veces, abeuradors, menjadores, covadors, colomar
i escala de paleta, tot a passeig!» «Espart, bola de sofre bútxeres, ullets vermells i potes vermelles,
tot a passeig!»”.
Del monòleg interior de Colometa, en podem dir que és “escriptura parlada”.
• Busca a Internet l’explicació d’escriptura parlada i copia’n la defi nició.
• Busca un exemple a la novel•la que demostri clarament que l’autora fa servir aquesta tècnica.
Rodoreda encapçala la seva novel•la amb aquesta citació: “My dear, these things are life” (“Estimat,
aquestes coses són la vida”).
• Quina creus que és la intencionalitat d’aquesta citació? Com la relacionaries amb la
novel•la?
ACTIVITAT 7
Resum argumental per capítols
Us presentem un resum per capítols de l’obra.
• En funció del nombre d’alumnes del grup classe, caldrà que cadascun de vosaltres es faci
responsable d’un, dos o tres capítols.
• Caldrà llegir-ne el resum i fer el treball que indiquem al fi nal de l’activitat.
I. La narració comença el dia que la Natàlia, acompanyada de la seva amiga Julieta, va a la Festa
Major de Gràcia, a l’envelat de la plaça del Diamant. Allí coneix en Quimet. Ballen. Ell li canvia el nom:
des d’ara serà la Colometa. En acabar el ball, ella sent com una mena de vergonya i fuig corrent fi ns
a casa seva i perd els enagos pel camí.
II. Ella i en Quimet queden al parc Güell. Ell es fa esperar una hora, sense donar-ne explicacions quan
hi arriba. La trobada és estranya: ell li parla del seu futur en comú i dels drets de l’home sobre la dona,

LA PLAÇA DEL DIAMANT
sense que ella pugui parlar o s’hi atreveixi. Després la besa. La Colometa talla amb el seu promès
anterior —en Pere— i sent pena perquè el deixa.
III. En Quimet la vol obligar, per gelosia, a no treballar més a la pastisseria. Després, en Quimet li
presenta la seva mare. En Cintet, amic d’en Quimet, els informa de l’existència d’un pis sota terrat
que inclou el terrat, i en Quimet el desitja sense ni haver-lo vist.
IV. L’Enriqueta, una venedora ambulant del barri i confi dent de la Colometa, li diu que fa bé casant-se
amb en Quimet. Quan veuen el pis, en Quimet decideix fer-hi reformes, i tots plegats, en Cintet, en
Mateu i la parella, es posen a la feina. En Quimet se’n cansa molt aviat i se’n va. Després posa a prova
la Colometa dient-li que l’ha vista passejar amb en Pere; és mentida, però ella no sap defensar-se
del parany.
V. És el Dia de Rams i tothom surt a beneir el seu. Després van a dinar a casa de la mare d’en Quimet,
on aquest no para de queixar-se del menjar. El diumenge següent van a dinar a casa de la Colometa,
amb el seu pare i la seva dona, i després van a rascar paper al pis. Quan ja han empaperat el menjador,
els surt una taca que es converteix en un problema absurd que es resol fàcilment quan la tapen
amb el bufet.
VI. En Quimet porta la seva promesa a mossèn Joan per decidir com serà el casament. Ell el vol ben
curt i senzill. Però el mossèn diu que aquestes coses s’han de fer cerimoniosament, perquè amb el
casament es decideix amb qui passar la resta de la vida. Finalment, assisteix al casament un bon grup
de gent entre familiars i amics. Se celebren el dinar i el ball. La Colometa gaudeix d’aquell dia, però
en Quimet no li mostra cap mena de sentiment.
VII. Fa més de dos mesos que són casats. La Colometa estrena un vestit i en Quimet la persegueix
pel pis; ella s’amaga sota el llit, i ell hi salta a sobre i, fent broma, li va colpejant el cap per impedir-li
que en surti. En Quimet compra una moto de segona mà. En les visites a casa de la sogra, aquesta
sempre vol esbrinar si la Colometa ja està embarassada, però no, de moment encara no.
VIII. En Quimet es fa una cadira només per seure-hi ell. La senyora Enriqueta vol que la Colometa
li expliqui la seva nit de nuvis, cosa que no aconsegueix. La Colometa la recorda per a si mateixa,
recorda el físic d’en Quimet i la por que sentia ella de ser partida.
IX. En Quimet es deixa la clau de la porta d’entrada del pis i després tenen difi cultats per entrar-hi.
Arriba la Festa Major, però no hi participen perquè ell està malhumorat per raons de feina; a més, a
les nits, li comença a fer mal una cama, i la Colometa l’ha de cuidar. Un dia, passejant, ella es troba
en Pere, el seu antic promès. La Colometa s’adona que sent molta tristesa.
X. La Colometa està embarassada, i en Quimet se’n sent orgullós. En Quimet, ara, a més del mal de la
cama, té malsons per culpa del mal de queixal. Ella va sentint totes les molèsties físiques de l’embaràs
fi ns que, mentre es troba al terrat, li arriba el moment del part.
XI. La Colometa té contraccions i comença a parir i, per fer més força, s’agafa a una columna del llit i
la trenca. El nadó no augmenta de pes: en va perdent, ja que ni mama ni vol prendre el biberó; a més,
a la nit, sempre plora, i en Quimet decideix tancar-lo en una habitació per no sentir-lo. Finalment, a
la Colometa li ve llet al pit i el nen comença a refer-se.
XII. El nen es diu Antoni. La Colometa moltes tardes anava a passejar amb ell a coll a veure les nines
d’un aparador. Recullen un colom ferit i, després d’uns quants dies de tenir-ne cura, decideixen
buscar-li parella i fer un colomar a la golfa. Els coneguts els donen consells per cuidar-los. En Quimet
ha comprat un embut per abocar el vi de la garrafa a l’ampolla, i demana a la Colometa que l’usi amb
molta cura.
XIII. Treuen totes les coses de la Colometa de la golfa i hi fan el colomar, que ella pinta de blau. Un
cop enllestit, observen el comportament dels coloms. Al cap d’una setmana, en Quimet hi porta una
parella de coloms monja, els quals s’hi acaben adaptant, i més tard hi porta una parella de cua de
gall dindi.
XIV. La Colometa va a plaça i ens hi descriu el que veu i sent. Arriba la proclamació de la Segona República,
amb una sensació d’alegria i d’aire fresc. En Mateu i en Cintet vénen sovint al pis i comenten
17

18 GUIA DIDÀCTICA-DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA
les seves vides; les visites acaben sovint al colomar, xerrant sobre els coloms. Per primera vegada,
els deixen sortir, amb temor que no retornin, però tots hi tornen. A partir d’aquell moment, però, la
Colometa no pot estendre la roba al terrat perquè l’empastifen.
XV. En Quimet du el nen a fer voltes amb moto perquè diu que necessitava aire i carretera. Després
d’un any i mig del primer embaràs, arriba el segon. Neix una nena i li posen Rita. El nen agafa molta
gelosia de la Rita i la maltracta sempre que pot. El nen és agressiu i sovint té un comportament
violent.
XVI. En Quimet sent angúnia després dels dinars i a la farmàcia li diuen que té una solitària —una
mena de cuc molt llarg— a l’intestí; fi nalment, la caga i la guarda en un pot de vidre. En Quimet compara
el fet de “fer” el cuc amb el fet de donar a llum de la Colometa. Finalment, el nen aboca el cuc
del pot damunt la germaneta.
XVII. La feina va malament: en Quimet no té encàrrecs i a casa amb prou feines poden menjar, així
que la Colometa decideix deixar els nens sols a casa per sortir a buscar feina als matins, netejant en
una casa que li recomana la senyora Enriqueta. I així va a presentar-se a una torre amb jardí on un
senyor de parlar atabalador li dóna feina.
XVIII. La Colometa fa una detalladíssima i personal descripció dels diferents espais de la casa, la qual
troba com una mena de trencaclosques.
XIX. Els nens es queden a casa sols. La Colometa passa el seu primer dia de treball.
XX. Els amos de la Colometa tenen cases de lloguer; però, si vénen parelles amb fi lls que en volen
llogar, la Colometa els ha de despatxar, ja que els amos no en volen. Deixa els nens al carrer amb
l’Enriqueta, però l’Antoni protestava: volia estar a casa, i ella els hi torna a deixar sols. Un dia, en
arribar-hi, veu que han escampat veces dels coloms pel menjador. En Quimet va a recollir la Colometa
a la torre i, per encàrrec de la senyora, van a comprar a una adrogueria. L’adroguer recorda a la
Colometa el seu primer promès.
XXI. La Colometa sospita que els seus fi lls amagaven alguna cosa, així que un dia torna més d’hora i
els troba feliços i contents envoltats dels coloms que són per tot el pis. En Quimet decideix adaptar
l’habitació petita com a covador i obre una trapa que dóna a la golfa pensant que així tindrien més
coloms i es podrien fer rics perquè els aniria venent, però la senyora Enriqueta explica a la Colometa
que en Quimet regala la majoria de les parelles als qui les hi demanen.
XXII. La Colometa se sent desbordada per la situació: el pis que és un desori, els coloms que parrupegen
constantment, que ho embruten tot, que porten feina, les difi cultats de la vida familiar. La mare
d’en Quimet els fa una visita i s’interessa i els aconsella sobre els coloms.
XXIII. Els avisen que la mare d’en Quimet ha mort i van a veure-la. La difunta és al llit, amb una corona
que no porta fl ors, i envoltada de tres veïnes que van fent comentaris.
XXIV. En Cintet i en Mateu parlen amb en Quimet de preparar-se i entrenar-se com a escamots, i la
Colometa no en vol saber res, de tot això. Se sent cansada, quasi esgotada per la feina. En Mateu
va a visitar la Colometa i li parla de coloms, però acaba explicant-li les seves penes —la Griselda, la
seva dona, treballa, i ell no veu mai la seva fi lla— i li diu que a ella la veu com una germana, arrenca
a plorar i marxa.
XXV. La Colometa està molt cansada de treballar i portar la casa alhora. Ningú no l’ajuda; sembla que
no existeixi, i es diu a si mateixa que aquesta situació ja s’ha acabat: espanta i turmenta els coloms
perquè no cuidin les cries i les mata; la situació dura mesos —uns mesos de mal dormir i desesperants.
En Quimet no entén què passa amb els coloms, que no crien, i no se n’adona, del malestar de
la seva dona.
XXVI. Esclata la guerra i la revolució, que la Colometa explica senzillament com uns fets que alteren
la vida quotidiana. En Quimet es fa milicià i va armat. Els amos de la Colometa tenen diferents problemes
amb els revolucionaris i se’n van sortint trampejant com poden. Cada cop és més difícil trobar
veces, i els coloms van marxant.

LA PLAÇA DEL DIAMANT
XXVII. En Quimet ajuda mossèn Joan a fugir i aquest li dóna unes monedes d’or; poc després en Quimet
se’n va a combatre al front d’Aragó i la Colometa es queda sola amb els nens. Els amos, que creuen
que ben aviat triomfaran “els seus”, acomiaden la Colometa perquè no la poden pagar. En Mateu, que
ha estat abandonat per la Griselda i per la fi lla, visita la Colometa, li explica les seves penes i li diu
que vol un record seu perquè és l’única persona que li queda; ella li dóna un petit record i en Mateu
marxa cap al front. L’Enriqueta troba una feina de netejar a l’Ajuntament per a la Colometa.
XXVIII. En Quimet torna del front amb menjar —però s’hi emportarà dos matalassos— i explica la seva
vida al front. Va a veure l’adroguer per demanar-li sacs buits, i l’home li explica la seva visió ingènua
de la guerra. En Quimet torna a marxar cap al front.
XXIX. Al cap de tres dies, en Cintet va a visitar Colometa i li porta taronges, llet condensada i cafè.
Comenta que no li agrada la guerra i recorda la tranquil•litat dels temps passats. La Colometa li mostra
com ja no queda quasi cap colom. Ell retorna al front.
XXX. Un dia, la Colometa es troba la Julieta vestida de miliciana i queden per veure’s al pis. Quan es
retroben, li explica que és la responsable d’una casa de colònies de nens refugiats i també que està
molt enamorada d’un noi que és al front i amb el qual va viure una nit d’amor en una casa senyorial
requisada.
XXXI. Mor el pare de la Colometa de l’ensurt del primer bombardeig de Barcelona. La Colometa el
vetlla sense cap sentiment. En Quimet torna amb menjar, es queda tres dies i comenta que aviat
s’acabarà la guerra i viuran feliços. La senyora Enriqueta explica que la guerra la dóna ja per perduda.
La Julieta torna a visitar la Colometa, que li explica les difi cultats que passen per sobreviure, i
l’amiga li proposa que porti el fi ll a la colònia de nens refugiats. Finalment, sense cap altre recurs, la
Colometa decideix fer-ho.
XXXII. El porten a la colònia, plena de nens prims i amb el cap afaitat. L’Antoni no vol quedar-s’hi, però
la Colometa fa el cor fort i tracta de convèncer-lo a ell i també la Rita, que no vol deixar el germà.
La separació és dolorosa, però a casa ella i la nena poden menjar una mica més. Al cap d’uns quants
dies, un milicià li portà la noticia de la mort d’en Quimet i d’en Cintet a la guerra. La Colometa puja
al terrat, on troba, moribund, l’únic colom que hi queda; després torna al pis.
XXXIII. La Colometa se sent com si fos de suro, ignora els seus sentiments per poder tirar endavant.
Es vesteix de dol. La Griselda la visita, molt ben vestida, li dóna el condol i li explica que en Mateu
segueix bé. L’Antoni torna de la colònia amb un aspecte patètic. No li parla. La Rita li diu que el pare
ha mort a la guerra i que hi morirà tothom. La ciutat ja té un aire de derrota sinistra. Els derrotats
comencen a fugir-ne i hi “entren” els altres. La senyora Enriqueta li diu que han afusellat en Mateu
enmig d’una plaça, i la Colometa se sent com si l’ànima se li acabés de morir. Ven el poc que li queda
per poder sobreviure i, quan ja no li queda res, acudeix als seus antics amos.
XXXIV. El seu antic amo li diu que no vol pobrissalla que netegi la casa i ni tractes amb roges que
el comprometin. La Colometa marxa, s’atura a mirar la botiga de nines i després perd els sentits.
L’Enriqueta li troba feina de netejar, però amb el que guanya passen misèria ella i els fi lls. La situació
és tan desesperada que decideix que els matarà. Els posarà l’embut a la boca i hi abocarà salfumant
de nit i després a ella. Ells no fan mal a ningú i ningú no els estima. Prepara l’embut.
XXXV. La Colometa va cap a ca l’adroguer de les veces pels carrers miserables de la Barcelona de
postguerra. D’esma, segueix una senyora i va a parar a una església, on entra, i, quan en surt, aclaparada
per la pena, mig delirant, retorna cap a casa, sentint-se com un colom que volés per sobre
d’un món de morts i de vius morts.
XXXVI. La Colometa surt de casa amb l’ampolla per anar a comprar salfumant a ca l’adroguer. Quan
és allà, obre el moneder i fa veure que s’ha deixat els cèntims, i ell diu que ja li ho pagarà. Però, quan
se’n va, l’adroguer surt corrents a demanar-li si voldria anar a fer les feines de neteja a casa seva.
La Colometa dubta, però acaba acceptant-ho. Abans de marxar, l’adroguer li regala algunes coses
de menjar.
19

20 GUIA DIDÀCTICA-DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA
XXXVII. La Colometa comença a treballar a la senzilla casa de l’adroguer, que és molt atent amb
ella.
XXXVIII. La Colometa i els fi lls van sortint de la pobresa a poc a poc. Fa més d’un any que treballa
a la casa de l’adroguer, i aquest li diu que des del primer moment que la va veure es va fi xar en ella
i que li va donar la feina perquè el dia que va anar a comprar salfumant va pensar que li passava
alguna cosa greu.
XXXIX. L’adroguer demana a la Colometa que el vagi a veure un diumenge. Quan es troben, amb difi -
cultats per comunicar-se, sentint-se molt incòmode, l’Antoni, l’adroguer, li diu que és un home honrat
i bo, que vol casar-se i fundar una família, i li proposa que es casi amb ell, que no pot tenir fi lls perquè
està mutilat. I l’anomena pel seu nom: Natàlia.
XL. La Natàlia s’ho pensa molt, ho explica als fi lls i acaba dient-li que sí. Es casen i fan reformes a la
casa. La Natàlia li diu que ella és delicada de sentiments i veu que ell també ho és.
XLI. Ara els nens tornen a estudiar i tenen de tot. L’Antoni contracta una dona de fer feines perquè
no vol que la Natàlia netegi. El nen agafa molta estimació a l’Antoni i també la senyora Enriqueta,
que els va a veure sovint.
XLII. La Natàlia no surt de casa perquè té por de la vida del carrer. La Rita fa la comunió i, per uns
comentaris de la nena, la Natàlia pensa que potser en Quimet no és mort i que tornarà, i aquesta
idea l’angoixa. Finalment, s’atreveix a sortir acompanyada de la Rita, però perd els sentits. A la fi ,
s’acostumarà a sortir sola, però no pels carrers de Gràcia, sinó pels parcs.
XLIII. L’Antoni i la Natàlia porten una existència plàcida. Una nit, ella troba a faltar els coloms, però els
recorda idealitzats: nets, alliberadors, més àngels que coloms. Un dia, al parc, explica a una senyora
que tenia una torre plena de coloms i des d’aleshores tothom la coneix per la senyora dels coloms,
que els enyora. I passa els dies passejant i per no res té unes ganes tendres de plorar.
XLIV. L’Antoni crida en Toni per parlar sobre els seus plans de futur, i el noi els diu que no vol seguir
estudiant, que vol continuar el negoci, fer d’adroguer. La Natàlia, algunes nits, es desperta molt
d’hora, recorre la botiga, pensa en el Quimet mort i evoca el seu cadàver d’una manera estranyament
poètica.
XLV. El noi del bar de la cantonada, un noi ben plantat i educat, ve a demanar per casar-se amb la
Rita, tot i que a ella encara no li n’ha dit res. No li donen cap resposta concreta i al vespre, quan en
parlen, tots riuen de la proposta i la Rita diu que no, que ella vol veure món.
XLVI. En Vicenç, el noi del bar, insisteix en els seus propòsits de casament, tot i que la Rita tan aviat
en fa cas com no. La Natàlia sent el pas del temps, del temps que ens modela per dins i per fora. En
Toni, que defensa en Vicenç, decideix fer el servei militar.
XLVII. Finalment, la Rita accepta en Vicenç i comencen els preparatius per al casament. La Natàlia
segueix amb els seus passejos pels parcs i, quan torna a casa, troba tothom content , cosint el vestit
de núvia, però ella té en el pensament els arbres dels seus passejos, amb les fulles caient com plomes
de colom molt fi nes.
XLVIII. Se celebra el casament —i l’aniversari de casament de la Natàlia i l’Antoni— i tot va bé. En acabar,
ja a la seva cambra, mentre espera l’Antoni, posa una perla dintre del caragol de mar que té a
l’habitació, i escolta el soroll que fa en rodar per dintre.
XLIX. A la matinada, la Natàlia es lleva i es vesteix. Agafa un ganivet de la cuina. Recorda les olors,
les olors de gairebé tota la seva vida. Surt de casa i s’adreça pels carrers de Gràcia al piset on havia
viscut amb en Quimet. Pica a la paret fi ns a fer-se mal i, amb la punta del ganivet, escriu a la porta, ben
endins, el nom: Colometa. I la Natàlia arriba a la plaça del Diamant, on sent o imagina que les cases
s’estiren cap amunt i es decanten i sent la companyia d’en Mateu, que porta un colom a l’espatlla, i
fa un gran crit i sent que la joventut se li escapa defi nitivament. Retorna cap a casa. Es torna a posar
al llit. Abraça el marit amb amor. Quan es lleva, sent que alguna cosa ha passat i pensa que a la tarda
anirà al parc, com sempre.

LA PLAÇA DEL DIAMANT
• En funció dels capítols que hagis llegit, afegeix a cadascun o bé un fet que creguis important i
que no aparegui en el resum o una frase o un paràgraf que et sembli molt important (perquè
explica el caràcter d’algun personatge principal, explica un fet important, etc.).
El capítol fi nal —com altres parts de l’obra— té un valor simbòlic.
• Explica per escrit quin és aquest sentit simbòlic.
• Llegiu a classe en veu alta totes les opinions.
• Poseu en comú —si heu aconseguit arribar a un acord— el valor simbòlic del capítol fi nal.
ACTIVITAT 8
‘La plaça del Diamant’, els espais
La plaça que dóna títol a l’obra existeix realment a Barcelona, al barri de Gràcia, que és, com deus
haver comprovat, un dels indrets on transcorre la major part de l’acció de la novel•la.
La plaça del Diamant, 1934
• Cerca imatges a Internet on aparegui aquesta plaça entre els
anys 1920 i 1950.
• Cerca imatges del barri de Gràcia de Barcelona en el mateix període
(els diferents capítols citen carrers, places, etc., que són els que pots
buscar).
• Guarda-les per anar-les incorporant al llarg d’aquest dossier, en els
apartats o les activitats que creguis més adients.
ACTIVITAT 9
‘La plaça del Diamant’, el pas del temps
El temps a l’obra transcorre de manera lineal, però sempre des del punt de vista subjectiu, de la vivència,
de la protagonista. La mateixa autora ens diu: “El meu temps històric m’interessa d’una manera
relativa. L’he viscut massa. En La plaça del Diamant el dono sense haver-me proposat de donar-lo. Una
novel•la és, també, un acte màgic. Refl ecteix el que l’autor porta a dintre sense que gairebé sàpiga
que va carregat amb tant de llast. Si hagués volgut parlar deliberadament del meu temps històric,
hauria escrit una crònica. N’hi ha de molt bones. Però no he nascut per limitar-me a parlar de fets
concrets”. És, doncs, un temps interior, el que passa “fora d’ella”, que no l’afecta gaire personalment;
ho comenta com de passada, amb senzillesa (malgrat la importància històrica que pugui tenir). Amb
tot, podem dividir aquest espai temporal en tres grans períodes o blocs.
• Indica quins són aquests tres espais temporals i a quins capítols corresponen.
21

22 GUIA DIDÀCTICA-DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA
• Relaciona cadascun d’aquests espais temporals amb alguna d’aquestes fotografi es provinents
de la versió cinematogràfi ca o teatral (les pots trobar també a Internet). Vigila, perquè el
personatge de la Colometa no sempre està representat per la mateixa actriu.
ACTIVITAT 10
Els personatges: la Colometa
Òbviament, la protagonista de la novel•la és la Colometa: tota la narració gira al seu voltant, ja que
és ella qui ens explica en primera persona la seva vida. De l’aspecte físic de la Colometa, l’autora no
ens en diu deliberadament quasi res, ja que el que li interessa és retratar-la interiorment, psíquicament.
“El lector esdevé confi dent involuntari de l’angoixa del personatge literari”, ens diu el professor
Carles Cortés.
• Cita textualment tres exemples al llarg de la novel•la que corroborin l’afi rmació anterior.
En el pròleg de la seva altra gran novel•la, Mirall trencat, l’autora parla així de la manera de ser d’alguns
dels seus personatges: “La innocència, perquè s’adiu amb una part important del meu temperament,
em desarma i m’enamora. Els personatges literaris innocents desvetllen tota la meva tendresa, em
fan sentir bé al seu costat, són els meus grans amics”.

LA PLAÇA DEL DIAMANT
• Creus que el personatge de la Colometa formaria part d’aquest tipus de personatges als
quals es refereix l’autora? Raona la resposta.
• A continuació tens una llista de trets de caràcter o maneres de ser. Indica quins són propis
de la Colometa.
Ingènua De caràcter fort
Pacífi ca Amb opinions pròpies
Infeliç Se sent lliure
Falsa Sincera
Dominant Dominada
Aparentment forta, però dèbil Aparentment dèbil, però forta
Agressiva Senzilla
Resignada Fatxenda
Humil Creguda
Combativa Introvertida
• Afegeix aquelles característiques que creguis pròpies del personatge i que no apareixen en
aquesta llista.
• Al fi nal de la novel•la, la Colometa passa a ser la senyora Natàlia: creus que aquest canvi de
nom té algun tipus de valor simbòlic?
ACTIVITAT 11
Els personatges: en Quimet
En Quimet, el promès i després marit de la Colometa, no té un paper protagonista, però sí molt important
en la novel•la. La Colometa se li sotmet i viu en bona mesura i fi ns que no queda vídua en
funció d’ell.
Entre els trets de personalitat d’en Quimet hem triat aquests deu: fatxenda, afectuós, gelós, dominant,
mentider, treballador, valent, optimista, ingenu, bon pare.
• Feu equips de dos alumnes.
• Escolliu un dels trets de caràcter d’en Quimet, de manera que cap equip no en repeteixi
cap.
• Cerqueu a la novel•la un exemple d’aquest tret característic, indiqueu el capítol o capítols on
apareix i copieu-ne una citació textual que ho demostri.
23

24 GUIA DIDÀCTICA-DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA
ACTIVITAT 12
Els personatges secundaris
A l’obra apareix un nombre important de personatges secundaris. Entre els femenins hem triat els
següents: la Julieta, la senyora Enriqueta, la “pobra” Maria, la Griselda, la Rita (ja noia), la propietària
de la torre on va a fer feines la Colometa. I dels masculins: en Cintet, en Mateu, en Toni (de nen i de
jove), el senyor de la torre, l’Antoni (l’adroguer).
• Feu equips de dos alumnes.
• Cada equip escull un personatge diferent.
• Expliqueu qui és i quin és el tret (o trets) distintiu del seu caràcter.
• Cerqueu a la novel•la un exemple d’aquest tret característic i indiqueu el capítol o capítols
on apareix.
ACTIVITAT 13
Elements simbòlics a ‘La plaça del Diamant’
Un tema polèmic per a la crítica literària ha estat des de fa temps els valors simbòlics o l’ús d’elements
simbòlics en l’obra de Mercè Rodoreda. Si bé aquest simbolisme és clar en obres com Mirall trencat i
en les seves últimes produccions, no és tan clar o evident en obres com La plaça del Diamant; malgrat
tot, en l’obra de Rodoreda —al marge del seu valor simbòlic o no— sí que hi ha una sèrie d’elements
recurrents que apareixen en la majoria de les seves obres. En destaquem, entre d’altres:
• Personatges orfes o que desconeixen el seu origen.
• El record i l’enyorança de la infantesa, evocada en bona mesura “com un paradís perdut”.
• El fet de remarcar el pas d’un període d’edat a un altre. De la infantesa a la joventut (o
adolescència), de la joventut a la maduresa, de la maduresa a la vellesa i a la mort.
• La presència de jardins i de fl ors.
• Les referències, directes o indirectes, al mar.
• La presència o referències a ocells.
• Indica quins d’aquests elements amb possible carga simbòlica apareixen a La plaça del Diamant
i —si t’hi atreveixes— dóna una explicació del seu simbolisme.
Concretament a l’obra apareixen —entre d’altres— dos elements que, a més del seu valor real o objectiu,
tenen un clar valor simbòlic: els coloms i l’embut.
• Explica el valor simbòlic d’aquests dos elements, els coloms
i l’embut.
• Poseu en comú les diferents explicacions i tracteu d’arribar
a un acord amb tot el grup classe.

LA PLAÇA DEL DIAMANT
ACTIVITAT 14
L’humor a ‘La plaça del Diamant’
Quan es parla de La plaça del Diamant, la crítica en sol destacar els aspectes més seriosos: el dolor i
el fracàs dels personatges, les difi cultats per sobreviure, la guerra, la soledat, etc. Però també és cert
que entremig del drama apareixen moments i situacions humorístiques que, si bé potser no arriben
a provocar el riure, sí que ens fan somriure. La mateixa autora ho ha dit en diferents ocasions, i així
ho manifesta en una entrevista que li fa Carme Arnau (una de les persones que millor coneixen l’obra
rodorediana).
“C. A.: I com veus l’humor dintre de la teva obra? Hi té algun paper?
M. R.: Per exemple, l’humor de La Plaça..., que n’hi ha molt, és el meu humor. El tinc mesell, tinc moltes
ganes de riure. Quan vaig escriure La plaça... tota la primera part, de vegades m’havia d’aixecar de la
màquina i em posava a riure per l’habitació.”
• Busca tres exemples —et serà més fàcil entre els primers capítols— de tipus humorístic, dels
que feien “riure per l’habitació” l’autora, i explica’ls.
DESPRÉS DE VEURE L'OBRA
ACTIVITAT 1
‘La plaça del Diamant’, la novel•la i l’obra de teatre
La companyia Teatre del Repartidor ha fet la dramatització, no gens fàcil, de la novel•la.
• Indica les diferències principals entre la novel•la i l’adaptació teatral.
• Quins altres autors o companyies han fet una dramatització de l’obra?
ACTIVITAT 2
La versió teatral
Ara continuarem parlant de la versió dramatitzada.
• L’obra dramàtica respecta l’estructura tradicional d’introducció, nus i desenllaç? Raona la
resposta.
ACTIVITAT 3
Les difi cultats d’una adaptació teatral
Adaptar una novel•la com La plaça del Diamant a una versió teatral, ja hem dit que no és gens fàcil.
Per tal de comprovar-ho, caldrà fer l’activitat següent.
• Formeu grup de dos/tres alumnes.
25

26 GUIA DIDÀCTICA-DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA
• Llegiu el capítol XXXII, des de “Vam pujar per una escala de pedra...” fi ns “...sense plorar i
amb cara de vell”.
• Feu-ne un resum en forma de llista dels fets més importants, tenint sempre present que
l’objectiu fi nal és fer-ne una adaptació teatral.
• Decidiu l’espai —o espais— on passarà l’acció i feu-ne una proposta o esbós de l’espai escènic
o dels decorats.
• Decidiu els personatges que apareixeran a l’escena.
• Transformeu el text narratiu en un de dramàtic (recordeu: personatges que dialoguen, acotacions
escèniques...).
ACTIVITAT 4
Una proposta de decorat i de vestuari
Els decorats, el vestuari, la il•luminació, els efectes de so, són altres elements clau en una representació
teatral.
• Formeu un equip de tres/quatre alumnes.
• Convertiu l’esbós o projecte de l’activitat anterior en un dibuix o una maqueta del decorat
(realista o “simbòlic”) de l’escena treballada.
• Feu una proposta de vestuari (fi gurins, mostres de roba, etc.) per als personatges principals
d’aquesta escena.
ACTIVITAT 5
Fer de crític/a
Com saps, els crítics de teatre són aquelles persones que donen i raonen la seva opinió en diaris,
revistes, ràdio, TV, sobre les representacions teatrals.
• Fes de crític/a de teatre. Indica i explica el perquè de:
o L’escena que més t’ha agradat.
o L’escena que menys t’ha agradat.
o El treball dels actors i de les actrius.
o El decorat i el vestuari.
o La música.

LA PLAÇA DEL DIAMANT
ACTIVITAT 6
El programa de mà
El programa de mà és un full, un tríptic... que s’acostuma a donar al públic que va a veure una obra
de teatre. S’hi pot indicar: el títol de l’obra, el nom de la companyia, el nom dels actors/actrius i del
director, una petita explicació de l’argument de l’obra, etc.
• Formeu equips de dos companys/anyes.
• Dissenyeu el programa de mà de La plaça del Diamant, amb les parts que cal que hi fi gurin.
ACTIVITAT 7
La publicitat
Des de sempre, la publicitat ha estat un element clau per atraure el públic al teatre.
• Formeu un equip de dos/tres alumnes i escolliu una de les activitats següents:
o Escriviu una falca de propaganda radiofònica sobre La plaça del Diamant.
(La falca no ha de durar més de 40 o 50 segons.)
o Feu un cartell publicitari de l’obra que contingui: una(es) imatge(s); el
títol; el nom de la companyia; el nom de la directora; el nom dels actors i de
les actrius.
27

28 GUIA DIDÀCTICA-DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA
COL·LOQUI AMB ELS
ACTORS/ACTRIUS
(No pretenem oferir un qüestionari per passar als actors i a les actrius; només suggerir algunes orientacions
per facilitar el col•loqui que es fa al fi nal de la representació. Evidentment, és interessant que
vosaltres hi afegiu altres preguntes.)
• Quina raó o raons us van portar a escollir aquesta obra, i no una altra, per a la vostra representació?
• Qui ha fet l’adaptació teatral a partir de la novel•la original? Què ha estat el més difícil? Us
heu basat en adaptacions teatrals anteriors?
• Quines parts heu hagut d’eliminar que us agradaria haver mantingut i representat?
• Vau fer un càsting per tal de triar els actors i les actrius i repartir els personatges?
• Tots els actors i actrius feu diferents papers a l’obra. Quines són les difi cultats principals per
a aquests canvis de personatge?
• (A cadascun dels actors/actrius) Quin és el moment més complicat o difícil, com a actor/
actriu, en aquesta representació? Per què?
• Qui ha dissenyat i qui ha fet el vestuari, els decorats, etc.?
• Com afecta el vostre treball l’actitud que mostra el públic? Quina opinió us mereix la nostra
actitud avui com a espectadors?
• Què és el que més us agrada del vostre treball, i el que menys?
• Què en penseu, de la idea que els/les alumnes, a més de ser espectadors, també hauríem de
produir i muntar espectacles teatrals en els nostres centres?

LA PLAÇA DEL DIAMANT
BIBLIOGRAFIA, ADAPTACIONS TEATRALS, FILMOGRAFIA...
Rodoreda, Mercè. La plaça del Diamant. Club Editor. Barcelona (diferents edicions).
Arnau, Carme. “Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda”, Obres completes, vol. I. Edicions 62.
Barcelona, 1976.
“Mercè Rodoreda”, dins Història de la literatura catalana, vol. III. Orbis-62. Barcelona, 1982.
“Mercè Rodoreda”, dins Història de la literatura catalana, vol. XI. Ariel. Barcelona, 1988.
Cortés, Carles. “El retrat psicològic dels personatges femenins de Mercè Rodoreda”. .
Cortés, Carles. “El simbolisme en la narrativa de Mercè Rodoreda”. .
Fundació Mercè Rodoreda. .
Trigo, X. R. .
Viquipèdia. .
2004. La plaça del Diamant, adaptació teatral de Carles Guillén i de Joan Ollé.
2007. La plaça del Diamant, adaptació teatral de Josep Maria Benet i Jornet.
1982. La plaça del Diamant, de Francisco Betriu (versió cinematogràfi ca i com a sèrie a TV3).
Música: “La plaça del Diamant”, de Ramon Muntaner ().
29