Josep Puig Pujades (1883-1949). cultura, periodisme i ... - Tesis

(A) PUIG PUJADAS, J. “La Punta del Estimbat”, a Empordà Federal [Figueres],
núm. 40 (30 de desembre de 1911), pàg. 6.
Passárem la vetlla com casi tots els dimars a casa la bona Madame X l’artista
sexagenaria ben coneguda pel mon artistic parisenc i sobretot pels extrangers; sos
salons del quartier Monceau estavan sempre oberts a totes las manifestacións
artistiques i allí entre un abigarrament elegant de mobles empine i bibelots
modernistas se colsejavent totes les nacions que en el culte artístic se sentien
germanes.
Era a l’entrada d’hivern. Els salons es trobaven forsa concorreguts puig tots els
estiuejants plens sos pulmons del aire vivificador dels camps habien ja retornat a Paris
en busca del ambent creador parisenc. Mme. X. tenia anunciat per aquell dimars la
inauguració d’un ric Erar de gran cua i per aquest motiu l’animació era gran en sa
morada.
Passava la vetllada bé i agradablement amb aquella charme exquisita que sols
poseeixen els habitants de la Ville Lumiere. Tot era parlar del passat istiu explicant
cadascun ses impresions de viatje, fent descripcions de la natura fruida, de la mar
gandida.
Tot d’un cop la bona Mme. X. alsant sa delicada veu, redreçá son esbelt bust i
poc a poc imposá silenci al auditori. Ja veig senyors, que cap de vostés conserva del
istiu passat una impresió tant viva en la seva ánima com lo que vaig sofrir en mon
darrer viatje a las costes de Normandia... Sempre enemiga de la etiqueta neulida de
les grans viles estiuenques busquí per aquells indrets un poblet de pescadors. Allí si
bé resulto un xic més costosa la vida, al menys un está més cuidada i sobretot frueix
de les costums simpátiques dels pescador. Allí van ig trobar al jove artista, en Riost,
qui fill d’aquells indrets acostuma anar’hi tots els anys.
Ab ell cada jorn a la claror de la posta, feiem excursións, escalant pics, baixant
cales, passanti repassant aquells indrets, trobavem a cada moment un nou punt de
vista, qu’excitaba la nostra admiració.
Es una de nostres excursions pels pobles del entorn, ne visitarem un, situat en
una petita badía; embolcallat per montantes hont se troba la coneguda punta del
Estimbat.
Desde aquella punta que avança magestuosa mar en dins, tallada de sopte,
forman un precipici esgarrifós, s’ovira un panorama infinit de terra i aigua.
Hi pujarem a la claror de la posta. Encara impresionats per la gama que
s’esfuma enlla d’enllá, vegerem pujar trico, trico cap a nosaltres una dona de certa
edad, de blanchs cabells i caminar fadigós acompanyada d’una nena hermosísima,
38