Josep Puig Pujades (1883-1949). cultura, periodisme i ... - Tesis

(A) ERIN, Jordi. “Carnet Teatral” a “Espectacles”, a Empordà Federal [Figueres],
núm. 40 (30 de desembre de 1911), pàg. 3.
Dissapte 23
… I després dirán que tenim mal genit, que som de mal acontentar que som
exigents… empró quina culpa tenim nosaltres si la representació de Jugar con fuego,
fou deplorable?... Nosaltres prou voldriem que an els Srs. abonats i al públic en
general (public ben escás la nit del dissapte), els hi donguessin a cambi dels diners
bons i rebedors, obres representades per companyies bones i rebedores. Nosaltres
prou voldríem que la senyora Ballvé, que com mes va, mes ens fa recordar a la Miquel
de venerada memoria, posseís la veu suficient per desempenyar un paper de tiple.
Nosaltres prou voldríem qu’el Sr. Hernan tingués i en fés ofrena d’una veu passable
tan sols, i que no’s permetés demasies com les executades en el segon acte de Jugar
con fuego… Encare nosaltres voldríem algunes cases mes qu’el public trobá a faltar
en la representació del dissapte, i de la cual sols es digna de menció el senyor
Delgado, que posseeix bona veu i bones maneres, quant se tracta de maneres
históriques.
Diumenge 24
El programa ja ho déia: Dia de noche buena, qu’en termes vulgars vol dir, nit de
broma. I aixís va resultar, El Rey que rabió que semblava representada per la Gatzara
continua. La Sra. Ballvé que resultá un rei de broma ab veu de broma. El Sr. Hernan
que féia broma a tot gasto, ab comentaris i ab aquella veu, quina veritable naturalesa
s’ignora. En Delgado fent jog a la broma general. I fins el coro que bromejaba cantant
cadascú segons el seu leal saber y entender. I fins la carreta que no passá pel portal i
el gós que se portá com un gos de debó, sense cap mirament pel public que paga. I el
cronista te de sentar plassa de mal genit, per interpretar l’opinió unanim del públic que
desitja i pot exigir ab justicia, que li representin les obres d’una manera digna i
apropiada, i que se queixa ab rahó de l’incapacitat d’alguns artistas que demanen a
crits un sustitut.
Ja sabém que l’empresa no’ns escoltará per no haver de sustituir-se a si
mateixa, empró nosaltres quedarém ab la conciencia descarregada i creguin senyors,
qu’es un gran descans.
Dilluns 25
El teatre estaba plé a curull. Al a taquilla ens anuncien que demá la companyia
ja podrá menjar gall, més val aixis.
Si el teatre està plé, será perque’l dia ho exigeix, i la tradició s’imposa fins pels
espérits mes independents. L’obra El Molinero de Subiza, se representa ja per segona
40