Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
, '<br />
<strong>POSTER</strong> <strong>CENTRAL</strong>: <strong>DOFI</strong> <strong>MULAR</strong>
~<br />
Barcelona<br />
MEMBRE DE<br />
UICN<br />
Unia lntemacional per a la<br />
Comen ació de la Natura<br />
\\ ORLD ASSOCIA TlO'<br />
0t LOO .. Ai'oO ,\QLARIU"vI
Barcelona
------------------------------~~<br />
Jordi Portabella<br />
Presiden; del <strong>Zoo</strong><br />
Ecologisme pràctic<br />
A primers de novembre es va celebrar la 12a conferència mundial de la Convenció sobre el Comerç<br />
Internacional d'Espècies Amenaçades, la CITES, organització encarregada de fixar les normes de comerç d'a-<br />
nimals i plantes, per tal que aquest no amenaci la supervivència de les espècies. Des que es va implantar la<br />
CITES, cap de les espècies que ha protegit s'ha extingit. Això no vol dir que totes les poblacions animals gau-<br />
deixin de bona salut. Ben conegudes són les traves que alguns països, com els Estat Units o el Japó hi han<br />
posat. Però sí que vol dir que amb pressió sobre els poders públics, amb un treball professional rigorós per<br />
part dels agents conservacionistes, amb transparència, es pot ajudar, amb dades a la mà, al manteniment de<br />
la biodiversitat.<br />
EI <strong>Zoo</strong> de Barcelona va acollir no fa gaire el congrés europeu de zoològics i aquaris. EI lector n'haurà sentit a<br />
parlar i, possiblement, es pregunti: i per a què serveix? Doncs jo diria que, principalment, per reforçar una cul-<br />
tura professional rigorosa en l'àmbit dels zoològics. Això vol dir plasmar l'estratègia de conservació, educació<br />
i recerca en el maneig concret de les col-leccions animals i en noves campanyes de conservació. En el decurs<br />
d'una setmana es van celebrar nombroses reunions simultànies per tècnics de tot Europa on es revisava la<br />
situació de cada espècie dels zoològics, amb un ull posat a la situació dels seus parents salvatges i a les seves<br />
necessitats. També es van reunir grups de treball sobre el problema de la cacera il-leqal de primats a l'Àfrica,<br />
sobre la conservació de la selva atlàntica del Brasil (la Mata Atlàntical o sobre la situació dels grans carnívors<br />
arreu.<br />
A Barcelona s'acordà iniciar una campanya de suport a les poblacions salvatges de tigre. EItigre, com la majo-<br />
ria dels grans carnívors, pateix especialment la reducció dels hàbitats (doncs per sobreviure necessiten mou-<br />
re's en grans extensions] i la cacera illeqal. Com ha passat amb els óssos bruns o els llops a Europa, els tigres<br />
a l'Àsia han estat vistos durant segles com a competidors ecològics de l'home, ja que tenen gustos alimenta-<br />
ris semblants. AI llarg del segle XX la població de tigres s'ha reduït un 95% (de 100.000 en queden ara 5.000<br />
exemplars) i s'han extingit, en aquest període, tres de les vuit subespècies que hi havia al 1900.<br />
EI <strong>Zoo</strong> de Barcelona està preparant diverses activitats a l'entorn d'aquesta campanya que comencen amb una<br />
Trobada d'Instituts a finals de desembre. En la mateixa línia, hem iniciat la nova activitat Par/em de/s Anima/s,<br />
pensada principalment per a vosaltres els socis, que us permeti conèixer de més a prop la biologia, el com-<br />
portament i la situació a la natura dels nostres animals.<br />
EI <strong>Zoo</strong> de Barcelona, com sabeu, també està treballant per a tenir, en els propers anys, una reserva zoològica<br />
a l'entorn de Barcelona. Sense perdre la peça central de Barcelona, volem tenir una reserva on es pugui<br />
reforçar el treball de conservació. Des d'on es puguin impulsar projectes de reintroducció a escala mundial,<br />
però sobretot a escala local. La reserva zoològica que volem serà una plataforma per a la conservació de les<br />
espècies. Amb un centre de rescat per animals ferits, installacions per a animals decomissats provinents del<br />
tràfic il-leqal, equipaments per al coneixement i la protecció de la fauna autòctona.<br />
Treballar per als animals i la biodiversitat. A prop de la seva realitat. Sumant esforços amb altres zoològics, amb<br />
les universitats, amb els organismes de conservació. Creiem en un ecologisme pràctic, és a dir, orientat als fets.
LA NOVA INSTAL.LACIÓ D'EN FLOQUET DE NEU<br />
La reestructuració de l'hàbitat de qoril-les on s'està en Floquet ha estat completa. De l'antiga gàbia només en queda<br />
l'espai, que s'ha transformat totalment per donar una visió més naturalitzada, amb molts més elements de joc, nou<br />
"mobiliari" -pedres, troncs, cordes, etc.- i diverses plantacions vegetals.<br />
Bàsicament,l'obra ha consistit en arrebossar totes les parets, tan de l'habitacle interior com l'exterior, de pedra artificial<br />
i construir una pèrgola en la part externa per formar una zona d'ombra on en Floquet hi podrà passar més estones<br />
a l'aire lliure, protegit del sol. I:albinisme provoca que l'animal no tingui tanta protecció als raigs solars i els dies<br />
d'estiu s'havia de quedar a la àrea interior, cosa que ara ja s'ha solucionat.<br />
La pedra artificial, tal com hem fet en altres instat-laclons. s'ha fet amb formigó gunitat i esculpit posteriorment per<br />
imitar una paret de roca. La pèrgola esta aguantada per dos pilars que imiten dos enormes troncs, en el sostre dels<br />
quals hem deixat espai perquè hi creixin algunes plantes enfiladisses. En la paret del fons, s'ha deixat alguns espais<br />
entre la pedra, i s'hi han posat grans fotografies de la selva, que donen profunditat a la instal-lació i ajuden a definir<br />
el fons i imitar un tros de l'hàbitat natural dels qoril-les,<br />
EI "mobiliari" antic s'ha tret tot, i el que abans eren plataformes de ferro i fusta ara són troncs naturals que, clavats<br />
drets, formen una estructura per enfilar-se i jugar, sobretot per als més joves del grup. AI centre s'hi ha construït una<br />
cova per refugiar-se els dies de pluja, i en tres punts s'ha posat plaques de calefacció de terra radiant. l'antic llac<br />
s'ha substituït per un de més gros que hi té tot de plantes al voltant i que suporta una cascada d'aigua que cau de<br />
ben amunt.<br />
Les plantes que s'hi han plantat - acàcies, bambús, viburns i bèrberis -, per ara les hem protegit amb pastor elèctric,<br />
però en el futur, volem anar traient l'electricitat i aconseguir que els animals se'n familiaritzin i les respectin.
AUGMENTA EL<br />
RAMAT DE"<br />
GUANACS<br />
Amb molt poc temps de diferència han<br />
nascut en el <strong>Zoo</strong> dos cries de guanac<br />
Lama guanicoe, el parent salvatge de<br />
les llames, uns animals domesticats per<br />
l'home des de fa centenars d'anys a<br />
l'Amèrica del Sud que resulten molt més<br />
coneguts. Els guanacs són també<br />
parents dels camells i els dromedaris<br />
(encara que aquests viuen en altres<br />
continents), i es caracteritzen pel seu<br />
pelatge curt i de color vermellós.<br />
La gestació en aquests animals<br />
dura uns 11 mesos<br />
i acostuma a néixer<br />
un sol petit en cada<br />
part, encara que<br />
de vegades tenen<br />
bessons. És ben<br />
interessant observar<br />
com el jove<br />
guanac és capaç<br />
d'aixecar-se i córrer<br />
als pocs minuts del<br />
seu naixement
EN FLOQUET DE NEU JA TÉ UN NÉT MÉS!<br />
EI passat dia 11 d'octubre va néixer a les 5.30 h de la matinada un mascle<br />
de qoril-la de costa (Gorilla gori/la gori/la) al Parc <strong>Zoo</strong>lògic de<br />
Barcelona. Els pares són Xebo, un qoril-la de 17 anys, i Kena, una<br />
qoril-la de 21 anys d'edat. Kena és filla d'en Floquet de Neu i tenia certes<br />
dificultats per quedar-se prenyada. Va ser necessari un curt tractament<br />
hormonal que regularitzés el seu cicle. Com a resultat, el passat<br />
mes de febrer vàrem obtenir una prova d'embaràs positiva.<br />
Després d'una gestació d'aproximadament 250 dias, va néixer un<br />
exemplar mascle de 2,250 kg de pes. A les poques hores del naixement,<br />
va haver de ser retirat de la seva mare, ja que no el sabia cuidar bé i li<br />
hagués pogut ocasionar greus lesions. EI nou nét d'en Floquet de Neu<br />
va ser traslladat a la nurseria del <strong>Zoo</strong> on rep, durant les 24 hores del<br />
dia, la cura adequada i necessària per a un qoril-la nounat.
D'ON PROVENEN ELS ANIMALS DELS ZOOS?<br />
Algú podria pensar que, de tant en tant, cada zoo organitza una expedició de captura a continents remots per enriquir<br />
la collecció d'animals que presenta al públic de la gran ciutat, o, si més no, que existeixen caçadors -mig aventurers,<br />
rniq traficants- que s'encarreguen d'aquesta tasca. Si bé aquesta apreciació podia ser certa un segle enrera,<br />
ja fa dècades que està lluny de la realitat.<br />
De fet, la immensa majoria dels animals que es poden admirar a qualsevol zoo provenen ...d'un altre zoo. EI cas és<br />
que gairebé tots els zoos, a Europa i a la resta del món, mantenen una estreta i notable col-laboració entre ells.<br />
Potents organitzacions internacionals s'encarreguen de facilitar la relació. A Europa existeix l'EAZA (Associació<br />
Europea de <strong>Zoo</strong>s i Aquaris) amb centenars d'institucions membres, la qual ha establert diversos programes i mecanismes<br />
que fan possible una veritable gestió conjunta de les poblacions de les diverses espècies a nivell europeu.<br />
Una de les eines principals per a dur-ho a terme són els Plans Regionals de Collecció (RCP), que descriuen quines<br />
espècies i per què es recomana mantenir-les a les institucions pertanyents a l'EAZA. Els RCP també identifiquen<br />
quines espècies necessiten un Programa Europeu de Cria (anomenat EEP).<br />
Cada programa EEP,per exemple l'EEP de tigres, disposa d'un coordinador pertanyent a un dels zoos membres de<br />
l'EAZA assistit per un Comitè d'Espècie. EI coordinador recull la informació pertanyent a tots els individus de l'espècie<br />
que es troben als zoos participants, manté un registre central, realitza anàlisis demogràfiques i genètiques i prepara<br />
un pla de maneig futur de l'espècie. És ell, d'acord amb el Comitè d'Espècie, qui fa les recomanacions adequades<br />
sobre quins individus han de criar cada any i quins han d'anar a una institució diferent de la que es troben.<br />
Quan un animal canvia de zoo, gairebé sempre ho fa amb caràcter d'intercanvi o cessió d'un zoo a l'altre, sense<br />
cap mena de contraprestació econòmica.
t:estratègia mundial per a la conservació en el zoos,<br />
publicada per la IUDZG/WZO/IUCN/CBSG (*) a l'any<br />
1993, recull el canvi de filosofia i actuació que s'ha<br />
produït en quasi tots els parcs zoològics durant els<br />
darrers anys. Hi ha uns objectius molt clars en la nostra<br />
feina, a través de l'exhibició i manteniment d'exemplars<br />
d'espècies salvatges en captivitat promoure<br />
l'educació, conservació i investigació dels animals<br />
salvatges en captivitat i el seu entorn natural.<br />
EI<strong>Zoo</strong> de Barcelona, des de fa molts anys, potencia la<br />
labor educativa, la investigació a través de les universitats;<br />
la conservació ex situ per a espècies exòtiques,<br />
i la conservació ex situ/in situ per a espècies autòctones.<br />
Ara, avança un pas més col-laborant com a membre<br />
de WAPCA (West African Primates Conservation<br />
Action) en la conservació in situ dels primats africans<br />
de la selva del nord de Guinea Equatorial.<br />
Avui en dia, a inicis del segle XXI, la situació d'un gran<br />
nombre d'espècies d'animals i plantes amenaçades<br />
d'extinció és realment alarmant. La selva del nord de<br />
Guinea Equatorial, situada en la zona litoral des de<br />
l'est de Sierra Leone fins a Ghana, manté un gran<br />
nombre d'espècies endèmiques com sóo: el eòlob<br />
blanc inegre de l'Oest C%bU$ polylcomos, et cercopitec<br />
petaurista Cercopithecus p. petaurista, el duiker<br />
de bandes Cephalophus zebra, ila mangosta de Kuhn<br />
Ubemctis kuhni. En ta zona més oriental d'aquesta<br />
selva viuen alguns dels primats més amenaçats del<br />
món, classificats en la llista dels 25 primats del món en<br />
més greu perill d'extinció, el mangabei de coroneta<br />
blanca Cercocebus atys funu/atus, et cercopitec<br />
diana de Roloway Cercopfthecus diana rofoway i et<br />
còlob vermell de Miss Watdron Procofobus badius<br />
waldroni que tes últimes mdències donen ja per<br />
extingit. Aquestes espècies són endèmiques de la<br />
selva de l'est de Costa d'Ivori i oest de Ghana.<br />
Les principals amenaces dels primats de l'Àfrica Occidental són la destrucció dels seu hibitat ila caça comercial amb<br />
la finalitat d'aconseguir carn d'animals salvatges (bushmeat), molt valorada a ra reg16. La deforestació causada per les<br />
companyies de la fusta no sols està destruint les selves, sinó que a m6$ asti facilitant la caça que s'ha incrementat<br />
de forma dramàtica en les últimes dècades. Alguns primats, generalment mdividus joves i cries, que no tenen suficient<br />
valor en el mercat de la carn, són capturats i mantinguts com a mascotes en unes condicions pèssimes fins que<br />
moren.
Donada la situació del mangabei de coroneta blanca Cercocebus atys lunulatus en el seu estat natural, l'any 2000 es<br />
va iniciar un programa de cria en captivitat a nivell europeu JEEP)per promoure i millorar el manteniment de l'esmentada<br />
espècie en captivitat com possible esperança de futur. Aquest programa es coordina des del <strong>Zoo</strong> de Barcelona.<br />
En l'actualitat hi participen 10 institucions europees amb una població total en captivitat de 46 exemplars.<br />
Durant l'any passat, un grup d'institucions zoològiques europees varen unir els seus esforços per couaborar en la<br />
conservació de primats amenaçats a l'Àfrica Occidental, formant un grup d'acció anomenat WAPCA (West African<br />
Primates Conservation Action). Aportant els nostres coneixements i una subvenció econòmica, el <strong>Zoo</strong> de Barcelona<br />
participa en l'esmentat grup constituït per 12 institucions, sent la seu d'aquest grup el <strong>Zoo</strong> de Heidelberg.<br />
WAPCA ha seleccionat inicialment dues espècies de primats molt amenaçades i en les quals es centraran els nostres<br />
esforços: cercopitec diana de Roloway Cercopithecus diana rolowayi el mangabei de coroneta blanca Cercocebus<br />
atys lunulatus. A causa de les dificultats polítiques que passa Costa d'Ivori, pel moment, les accions s'estan duent<br />
a terme únicament a Ghana, però esperem poder iniciar la col-laberació amb aquell país (Costa d'Ivori) en un futur<br />
pròxim.<br />
A l'abril de l'any passat, representants de WAPCA van obtenir el recolzament del govern de Ghana i varen firmar un<br />
acord pel qual durant aquest any testan realitzant léS accions següents:<br />
CenSlr 1ft pObtaeíons qw eACara qú8dan de cen:òpitéc diana de Aotoway Cercopithecus diana roloway i el mangabei<br />
de coroneta blanca Cercocebus 8tys funu/atus en el pafs.<br />
t'Oposar que s'intensifiquin els esforços de conservació en la reserva de la selva de les muntanyes de Krokousa,<br />
àrea on, a causa de la seva inaccessibilitat, hi ha evidència de l'existència d'exempfars de les dues espècies anteriorment<br />
esmentades, i intentar que aquesta àrea tingui més protecció oficial.<br />
Establir un centre de primats confiscats i altres espècies, si fos necessari, al <strong>Zoo</strong> d'Acera i i poder comptar amb la<br />
col·laboració de l'esmentat zoo. la finalitat del centre serà vetllar per la salut dels animals confiscats i preparar-los,<br />
en cas de ser factible, per reintroduir-Ios en el seu hàbitat natural. Actualment, i des del mes d'abñl, un representant<br />
de WAPCA està col·laborant amb aquest zoo, ajudant en la millora d'infraestructures, el maneig i manteniment dels<br />
animals, el coneixement sobre els mateixos i promovent la cria en captivitat Té especial importància el programa .educatiu<br />
orientat a la població local, per obtenir la seva eol·laboració en la preservació deia fauna. En l'actualitat, el <strong>Zoo</strong><br />
d'Acera manté tres exemplars adults de mangabei de coroneta blanca Cercocebus atys lunulstus i una cria que va<br />
néixer el passat ~ de Maig.. Altres<br />
exemplar d'a~ "pk;e han<br />
estat identificats en un zoològic de la<br />
zona, el <strong>Zoo</strong> de Kumasi is'espera que<br />
en els pròxims mesos puguin ser traslladats<br />
al <strong>Zoo</strong> d'Acera per millorar el<br />
seu estat imaneig.<br />
Intentar incrementar recoturisme<br />
com a font d'ingressos, alternativa a<br />
la destrucció .. 1h6bitat, per a la<br />
poblacl6~<br />
a Parc ZOològic de ~a e$tà<br />
convençut de què ~<br />
nicia una nova via de trehl,<br />
la conservació. Obre les seves portel<br />
a projectes internacionals per li fa<br />
preservació del medi natural en Arees<br />
que, per poder desenvolupar els<br />
esmentats proiectes, realment<br />
necessiten la comprensió, consideració<br />
i suport de regions econòmicament<br />
més desenvolupades.<br />
IUDZG:International Union Director <strong>Zoo</strong>logical Ganlens<br />
WZO: World <strong>Zoo</strong> Organization<br />
IUCN:The WorId Conservation Union<br />
casG: Captive a....diag Spacialist Group
històrica dels<br />
zoos<br />
europeus a<br />
arce ona<br />
EI <strong>Zoo</strong> de Barcelona acull el XIX congrés anual de l'Associació Europea de <strong>Zoo</strong>s i Aquaris (EAZA)<br />
Sessió inaugural del congrés: d'esquerra a dreta, Esteve Tomàs, Ed McAlister, Joan Clos,<br />
Jordi Porta bella i Miklós Persanyi.
UN ÈXIT D'ASSISTÈNCIA I<br />
ORGANITZACiÓ<br />
Mai no s'havien vist tants professionals<br />
del món dels zoos junts en el<br />
recinte del nostre zoològic com la<br />
tercera setmana del passat mes de<br />
setembre. La raó: el congrés anual<br />
de l'Associació Europea de <strong>Zoo</strong>s i<br />
Aquaris (EAZAl, que va tenir lloc del<br />
17 al 22 d'aquest mes i del qual ha<br />
estat triat amfitrió de l'any 2002 el<br />
<strong>Zoo</strong> de Barcelona. Cinc-cents vint<br />
experts de més de 200 zoos i aquaris<br />
provinents de 35 països es van<br />
passejar pel nostre parc durant les<br />
estones que es podien escapar de<br />
les veïnes aules de la Universitat<br />
Pompeu Fabra, on es desenvolupaven<br />
les sessions del congrés.<br />
Devien notar els nostres animals<br />
aquesta concentració inusual de<br />
mirades expertes que observaven<br />
amb atenció professional el seu<br />
estat i les seves condicions de vida?<br />
Segurament no, però el personal<br />
de la casa sí que estava molt pen-<br />
dent d'aquests visitants excepcionals.<br />
I és que per a nosaltres ha<br />
estat molt interessant i satisfactori<br />
poder mostrar la nostra feina a tants<br />
colleques. compartir-hi estones de<br />
treball i de lleure, i ensenyar-los la<br />
nostra ciutat i la nostra manera de<br />
viure. Aquesta era la primera vegada<br />
que l'EAZA es reunia al nostre<br />
país i en un punt tan meridional<br />
d'Europa, i els participants se n'han<br />
endut una impressió molt bona. Els<br />
ha captivat el nostre zoo - tradicional<br />
i innovador alhora-, han trobat<br />
tots els serveis i la tecnologia que<br />
podien necessitar a les magnífiques<br />
installacions de la Universitat<br />
520 experts de més de<br />
200 zoos i aquaris van<br />
assistir al congrés: un<br />
rècord de participació.<br />
Pompeu Fabra a tocar del nostre<br />
parc, i han rebut en tot moment una<br />
atenció professional i amable per<br />
part de l'organització del congrés.<br />
Altres aspectes més tòpics, com el<br />
clima, la gastronomia i el caràcter<br />
obert i amable de la gent sedueixen<br />
com sempre els visitants de l'Europa<br />
de més amunt, i han ajudat a convertir<br />
aquesta trobada en tot un èxit<br />
i a batre rècords de participació.<br />
Potser podeu pensar que és poc<br />
modest que us transmetem tan<br />
triomfalment els elogis que hem<br />
rebut. Ho fem així perquè, com us<br />
diem sempre, vosaltres com a socis<br />
ens heu ajudat a fer-ho possible, i és<br />
just que sapigueu que ens han posat<br />
una nota molt alta i que també us en<br />
podeu sentir orgullosos.<br />
UN PROGRAMA DENS I PRODUCTIU<br />
Després de trencar el gel dimarts<br />
17 al vespre amb un generós aperitiu<br />
de benvinguda al restaurant II<br />
Els representants de la Ciutat, el <strong>Zoo</strong>lògic, l'EAZA i la WAZA posen a l'entrada de la seu, al carrer Ramon Trias Fargas.
Casone del <strong>Zoo</strong>, les sessions del<br />
congrés van començar dimecres 18<br />
al matí. l'acte d'inauguració -cobert<br />
per nombrosos mitjans de comunicació-<br />
va estar presidit per l'alcalde<br />
Joan Clos i hi van intervenir Jordi<br />
Portabella, president del Consell<br />
d'Administració del <strong>Zoo</strong>, Esteve<br />
Tomàs, director gerent del <strong>Zoo</strong>,<br />
Miklós Persanyi, director del <strong>Zoo</strong> de<br />
Budapest (Hongria) i president de<br />
l'EAZA, i Ed McAlister, director del<br />
<strong>Zoo</strong> d'Adelaida (Austràlia) i president<br />
electe de l'Associació Mundial<br />
de <strong>Zoo</strong>s (WAZA). Tots ells van destacar<br />
la importància dels zoològics<br />
per a la conservació de la fauna i la<br />
90 zoos han participat<br />
en la campanya per<br />
salvar la valuosa i<br />
maltractada Mata<br />
Atlàntica del Brasil.<br />
necessitat de treballar més en projectes<br />
in situ, és a dir, en els propis<br />
hàbitats amenaçats i amb els països<br />
on es troben. La sessió va tenir lloc<br />
a l'auditori de la Universitat Pompeu<br />
Fabra, amb la qual el <strong>Zoo</strong> té un conveni<br />
de col-laboració en temes de<br />
recerca, i que va facilitar al màxim la<br />
tasca d'organització del congrés.<br />
Apropament a l'Amèrica L/atina<br />
I:EAZA ha triat com a tema del<br />
congrés d'aquest any la relació<br />
amb els països i zoològics de<br />
l'Amèrica Llatina i per parlar-ne han<br />
estat convidats els presidents de les<br />
principals associacions de zoos de<br />
la regió. Ha estat un primer pas molt<br />
decidit i profitós per acostar-nos a<br />
aquest continent i començar a treballar<br />
plegats en projectes concrets<br />
per protegir el seu valuosíssim patrimoni<br />
natural.<br />
Un apartat destacable d'aquesta<br />
secció ha estat la presentació dels<br />
resultats de la segona campanya<br />
conservacionista de l'EAZA que,<br />
com ja us hem explicat en l'anterior<br />
número, ha estat dedicada aquest<br />
Els participants omplen el pati de l'edifici Roger de Llúria de la UPF<br />
en una de les pauses.<br />
any a la conservació de la Mata<br />
Atlàntica brasilera, la regió selvàtica<br />
de la zona atlàntica d'Amèrica<br />
del Sud i una de les 25 zones crítiques<br />
de la biodiversitat mundial, de<br />
la qual només en queda el 7,5% de<br />
l'extensió original. Es tracta d'una<br />
zona amb un alt grau de biodiversitat<br />
(superior al de la selva amazònica)<br />
greument amenaçada per la<br />
destrucció i fragmentació de l'hàbi-<br />
tat. La campanya s'ha dut a terme<br />
amb estreta col·laboració amb institucions<br />
i científics brasilers (de<br />
l'Institut Brasiler per al Medi<br />
Ambient -IBAMA i l'Institut Brasiler<br />
de Recerques Ecològiques - IPE,<br />
entre d'altres), veritables protagonistes<br />
de la campanya, que han<br />
estat rebuts calorosament a<br />
Barcelona. Noranta zoos de l'EAZA<br />
-entre ells el de Barcelona- han
participat en aquesta campanya<br />
educativa per donar a conèixer la<br />
problemàtica d'aquesta regió i per<br />
recollir fons per a projectes<br />
mediambientals a la zona. La campanya<br />
ha estat valorada pels seus<br />
organitzadors com un gran èxit:<br />
s'espera que a final del 2002, quan<br />
es tanqui oficialment, s'hauran<br />
recollit uns 200.000 eures. entre<br />
donacions de zoos i de particulars, i<br />
una gran quantitat de visitants de<br />
zoos haurà pres consciència d'aquest<br />
problema, una petita llavor<br />
que caldrà anar regant perquè doni<br />
fru its.<br />
D'altra banda, aquest setembre a<br />
Barcelona es va donar el tret de sortida<br />
de la campanya que l'EAZA<br />
posa en marxa per al proper any<br />
sota el lema "Donem un futur al<br />
tigre" (us en parlem més endavant).<br />
Programes de reproducció<br />
d'espècies amenaçades<br />
Com és habitual en aquestes trobades<br />
anuals, també s'han mantingut<br />
nombrosíssimes reunions per<br />
tractar de la situació de les 168<br />
espècies o grups d'espècies animals<br />
que es troben dins dels programes<br />
de reproducció en zoos d'espècies<br />
en perill d'extinció (EEP) i altres<br />
programes de gestió de la fauna. En<br />
aquestes sessions, es decideix de<br />
manera coordinada quins especímens<br />
s'han d'aparellar i amb qui,<br />
quins són els idonis per a la reintroducció<br />
(quan n'existeix un programa),<br />
quines són les espècies més<br />
amenaçades i a les quals cal, per<br />
tant, dedicar més espai en els zoos i<br />
quines novetats en l'atenció i cura<br />
dels animals cal aplicar: el que anomenem<br />
genèricament maneig dels<br />
animals, que cada vegada abraça<br />
més disciplines noves, com la nutrició<br />
animal i l'horticultura de zoos,<br />
que també van tenir espai en el congrés.<br />
Així mateix, es van organitzar<br />
tallers d'informàtica per familiaritzar-se<br />
o aprofondir en els programes<br />
específics que existeixen per<br />
conèixer i gestionar millor les poblacions<br />
d'animals allotjades als zoos<br />
de tot el món.<br />
Assemblea anual de directors<br />
A més de les reunions tècniques<br />
esmentades, durant els congressos<br />
de l'EAZA també es reuneixen els<br />
directors executius dels zoològics i<br />
aquaris, els quals aquest any van<br />
aprovar la seva estratègia per al<br />
segle XXI, que van batejar com la<br />
Barcelona Strategy, i que ha de permetre<br />
a la xarxa de zoos i aquaris<br />
europeus treballar més i millor per<br />
assolir els seus objectius: més coordinació,<br />
més recerca, més projectes<br />
de conservació als hàbitats naturals<br />
i més comunicació amb la societat,<br />
82 reunions es<br />
van dedicar a la<br />
revisió de la situació<br />
dels 168 programes<br />
de /'EAZA per a les<br />
espècies animals més<br />
amenaçades.<br />
que no sempre coneix prou bé el<br />
vessant no comercial de la nostra<br />
feina.<br />
L'Assemblea també va triar els<br />
nous càrrecs de l'EAlA per al període<br />
2002-2004. En va resultar reelegit<br />
com a president el director del<br />
<strong>Zoo</strong> de Budapest, Miklós Persanyi.<br />
EI nostre director gerent, Esteve<br />
Tomàs, continua formant part del<br />
Consell de l'EAZA com a representant<br />
dels zoos ibèrics, i també va ser<br />
elegit per a aquest proper període<br />
com a secretari del Comitè Executiu.<br />
En total, durant cinc dies, de 9 del<br />
matí a quarts de 9 del vespre, s'han<br />
fet 129 sessions per tractar de totes<br />
les qüestions que us hem comentat.<br />
Molt treball, però també molt entusiasme.<br />
Amb pràcticament tota la<br />
feina feta, dissabte al vespre vam<br />
voler convidar tots els participants,<br />
expositors i col-laboradors d'aquesta<br />
trobada d'amics a un sopar de<br />
comiat a l'alçada de l'esforç realitzat.<br />
AI voltant de la Dama del<br />
Paraigua, en una nit serena, asseguts<br />
en cercle sota les estrelles,<br />
com a l'última vinyeta d'una aventura<br />
de l'Astèrix però amb més distinció,<br />
aquests irreductibles defensors<br />
de la fauna van tastar la bondat de<br />
les nostres cassoles i cellers. Algú<br />
ho hauria d'haver dibuixat també,<br />
perquè feia goig de debò. Però no hi<br />
sortiria cap bard lligat: fins ben tard<br />
vam ballar i brindar per celebrar una<br />
petita victòria més i per agafar forces<br />
per continuar-nos protegint de<br />
tots els bojos suposadament civilitzats<br />
que ens volen fer fora del bosc.<br />
Maria Josep Virgos<br />
l'Associació Europea de <strong>Zoo</strong>s i Aquaris (EAZA) va ser fundada<br />
l'any 1988 i té actualment la seva seu al <strong>Zoo</strong> d'Amsterdam. La formen<br />
284 zoos i aquaris de 35 països i té com a objectiu desenvolupar un<br />
paper essencial en la conservació de la fauna salvatge mitjançant la<br />
creació i desenvolupament de programes de reproducció d'espècies<br />
amenaçades (EEP), a banda de vetllar pel manteniment d'uns estàndards adequats per part dels seus associats i proporcionar<br />
al públic una experiència lúdica i educativa de primera qualitat. Els membres de l'EAZA han assumit el compromisos<br />
establerts el 1993 en l'Estratègia mundial dels zoos per a la conservació de treballar com a autèntics centres<br />
mediambientals en tres fronts bàsics: l'educació, la recerca i la conservació, tant als zoos com als hàbitats d'origen<br />
de les diferents espècies. EI <strong>Zoo</strong> de Barcelona és membre de l'EAZA des de la seva fundació. Podeu trobar més<br />
informació d'aquesta associació a www.eaza.net.
Visitant el <strong>Zoo</strong><br />
Aqraiments<br />
Volem deixar constància del nostre agraïment<br />
sincer a les seguents empreses I msntucions:<br />
Departament de Medi Ambient de la<br />
Generalitat de Catalunya, que no va escau-<br />
mar mitjans per oferir als qUI ho van voler una<br />
vrsita memorable a paratges únics del nostre<br />
país<br />
Universitat Pompeu Fabra, que ens van ofem<br />
tracte d'amics I colleques en tots els aspec-<br />
tes<br />
Grup Soteras, Menta Restauración i Gourmet<br />
Paradís Catering, que ens van alimentar<br />
fantàsticament I a bon preu<br />
Bluedisplays, que va fer una aportació<br />
econòmica molt benvinguda,<br />
Manners Organització de Congressos i<br />
Traduccions, les companyes sense les quals<br />
no hauríem pogut organitzar una cosa tan<br />
complexa,<br />
Alguns participants van voler fer més<br />
completa la seva estada a Catalunya i ens<br />
van acompanyar abans de començar el<br />
congrés a una visita de tres dies al delta<br />
de l'Ebre i els Ports de Tortosa i Beseit,<br />
organitzada amb la valuosa col-laboració<br />
del Departament de Medi Ambient de la<br />
Generalitat de Catalunya. Guiats per<br />
experts d'aquest departament, un variat<br />
grup d'excursionistes afortunats van<br />
poder admirar la riquesa faunística i la<br />
bellesa del nostre patrimoni natural, i<br />
accedir amb els vehicles tot terreny cedits<br />
per la Generalitat a indrets normalment protegits de la<br />
presència humana. Armats dels seus prismàtics, es van<br />
poder atipar de seguir el vol de la gran varietat d'aus<br />
que fan estada al delta i buscar èxemplars de cabra<br />
hispànica entre els espectaculars cinglés dels Ports de<br />
Tortosa. Fora de programa, és clar, fins i tot van ser testimonis<br />
d'un tornado que va posar els pèls de punta a<br />
més d'un i de dos. Tot plegat, una aventura inoblidable!
ELS ZOOS EUROPEUS ENDEGUEN UNA CAMPANYA EN DEFENSA DELS TIGRES<br />
Els zoos europeus han decidit dedicar la seva campanya de conservació anual a la conservació del tigre, una<br />
espècie que ha passat de 100.000 a 5.000 exemplars al llarg del segle XX. Els fons recollits seran administrats<br />
per la fundació 21st Century Tiqer, en la gestió de projectes de recuperació de les poblacions salvatges de<br />
tigres.<br />
EItigre és avui víctima d'importants amenaces, tant ambientals com comercials. La contínua destrucció del seu<br />
hàbitat i el comerç il·legal de parts del seu cos, estan duent les poblacions salvatges al límit de l'extinció. La<br />
població global de tigres ha caigut, al llarg del segle XX des de 100.000 exemplars al 1900fins als 5000 que avui<br />
s'estima que sobreviuen.<br />
De les 8 subespècies que existien, tres ja han estat exterminades: el tigre de Bali (desaparescut als anys 40),<br />
del Caspi (als anys 70) i el de Java (als 80, encara que hi ha qui confia en què quedi algun exemplar, ja que<br />
s'han observat algunes petjades a principi de la dècada dels noranta). Actualment, els més propers a l'extinció<br />
són, amb uns 20-30 exemplars, el tigre del sud de la Xina, i amb uns 400 i 500 exemplars, el tigre de Sumatra (el<br />
que tenim al <strong>Zoo</strong> de Barcelona) i el tigre de Sibèria.<br />
l'escassetat de les poblacions actuals, juntament amb la capacitat dels zoològics per a conscienciar el seu<br />
públic, fan molt necessària la seva intervenció, coordinant el maneig de les seves poblacions, per una banda, i<br />
donant suport a les poblacions salvatges per mitjà de diversos projectes, en el marc de la Campanya de suport<br />
als tigres de l'Associació Europea de <strong>Zoo</strong>lògics.<br />
Aquests projectes es basen en l'estudi de l'ecologia del tigre, la vigilància contra la caça furtiva i la promoció<br />
de formes de desenvolupament sostenible en les comunitats properes als hàbitats del tigre.
<strong>DOFI</strong> <strong>MULAR</strong> Tursiops truncatus<br />
Classe: MAMíFERS<br />
Ordre: CETACIS<br />
Família: DELFíNIDS<br />
Gènere: Tursiops<br />
Espècie: truncatus<br />
I I I : I I<br />
Pes: 150 - 450 kg<br />
Llargària: 2 - 4 m<br />
Gestació: 350 - 365 dies<br />
Nombre de cries: 1<br />
Longevitat: més de 30 anys en<br />
captivitat<br />
Reproducció: Vivípara<br />
Alimentació: Piscívora<br />
Vida social: Gregària<br />
Distribució: És una espècie que<br />
habita a tots els mars tropicals i<br />
temperats del món, tant de<br />
l'Hemisferi Nord com de<br />
l'Hemisferi Sud.<br />
Aigües costaneres, mar obert,<br />
llacunes marines, estuaris i, fins i<br />
tot, a l'interior dels ports.
SITUACiÓ DE L'ESPÈCIE<br />
És el dofí més comú de tots i<br />
encara és abundant en diferents<br />
zones de la seva àrea de distribució,<br />
encara que en molts llocs<br />
pateix les conseqüències negatives<br />
de la contaminació, la davallada<br />
de les poblacions de les<br />
seves preses i la captura accidental<br />
en les arts de pesca no<br />
selectives, A Catalunya, per<br />
exemple, l'abundància d'aquesta<br />
espècie s'ha reduït molt en els<br />
darrers anys, i els nuclis més<br />
importants es troben avui a la part<br />
nord de la Costa Brava, al Garraf i<br />
al voltant del delta de l'Ebre.<br />
Segons les llistes vermelles de la<br />
UICN (Unió Internacional per a la<br />
Conservació de la Natura), preparades<br />
per la Comissió de la<br />
Supervivència d'Espècies, la<br />
situació del dofí mular és de<br />
DADES INSUFICIENTS. Tanmateix,<br />
sí que està protegit pel<br />
Conveni de Washington (CITES),<br />
que regula el tràfic internacional<br />
d'espècies en perill, en el seu<br />
apèndix Il.<br />
Extinta<br />
Extinta en estat silvestre<br />
Críticament amenaçada<br />
Amenaçada<br />
Vulnerable<br />
Risc menor<br />
Dades insuficients<br />
No avaluada
lt\~ vi&tt e &tles selves<br />
tro ic&tls ~el ~ó~
Les selves tropicals es caracteritzen<br />
per ser l'ambient natural (el bioma,<br />
com s'anomena tècnicament) que té<br />
la més alta productivitat vegetal de<br />
la terra i el que presenta la diversitat<br />
d'espècies animals més gran del<br />
món.<br />
ELS FACTORS cUMÀTlCS MÉS<br />
IMPORTANTS D'AQUEST BIOMA SÓN<br />
E<br />
- ~~-<br />
I I<br />
:::r.: I • I I<br />
l' l' • l'<br />
I<br />
;w<br />
I • I I. ~- .- I<br />
I l' • I<br />
rR;rnn. I .<br />
l'<br />
I l' I<br />
~ "--'<br />
II l'<br />
IlI.l1 l ,<br />
• I.<br />
-<br />
,..<br />
l' I I '1.: ,~t.Io<br />
Ii I l' I<br />
I<br />
La vegetació en aquestes condicions<br />
és abundantíssima i exuberant:<br />
els arbres, que no presenten<br />
anells anuals de creixement, són<br />
I<br />
alts i s'aguanten amb arrels superficials<br />
en forma de contraforts. Les<br />
fulles dels arbres són llises, permetent<br />
que l'aigua de la pluja s'escoli<br />
ràpidament cap el terra. Les flors<br />
creixen sovint sobre la tija principal<br />
de les plantes, a diferència del que<br />
succeeix a les nostres contrades.<br />
L'índex d'arbres fruiters per hectàrea<br />
és molt elevat. Degut a que la<br />
llum del sol quasi no arriba al terra,<br />
el sotabosc és escàs i, en canvi, són<br />
molt abundants les lianes i les plantes<br />
epífites (plantes que creixen<br />
damunt dels arbres, com el nostre<br />
vesc).<br />
La fauna de les selves tropicals és<br />
molt variada en espècies, però<br />
escassa en el nombre d'individus de<br />
cada una d'elles. És destacable la<br />
manca de grans ramats d'herbívors i<br />
l'abundància d'animals descomponedors<br />
que aprofiten la gran quantitat<br />
de matèria orgànica que la selva<br />
genera (formigues, tèrmits i altres<br />
invertebrats sapròfits). EI grup de<br />
vertebrats que predomina és el dels<br />
amfibis, seguit del de les AUS, en el<br />
qual s'hi troben formes altament<br />
especialitzades, moltes de les quals<br />
es poden veure al nou Aviari del <strong>Zoo</strong>.<br />
Però malgrat que totes del selves<br />
del món presenten aquestes condicions<br />
ambientals comunes, en cada<br />
continent les formacions selvàtiques<br />
es caracteritzen per les seves<br />
pròpies espècies animals i vegetals.<br />
Així, les aus que es poden trobar a<br />
les selves africanes no són les<br />
mateixes que viuen a les selves<br />
americanes, ni tampoc les que habiten<br />
a les selves asiàtiques.<br />
És per aquest motiu que la nova distribució<br />
d'espècies d'aus que es pot<br />
observar a l'Aviari segueix un criteri<br />
geogràfic. Així, les 3 primeres instal.lacions<br />
que es troben corresponen<br />
a diferents tipus d'hàbitats de<br />
les selves de l'Amèrica Central i del<br />
Sud, les 4 següents són representatives<br />
dels ambients tropicals del<br />
Sud-est asiàtic i les 3 darreres<br />
representen hàbitats africans.<br />
Farem ara un breu repàs d'algunes<br />
de les més interessants espècies<br />
d'aus que podreu veure, entre moltes<br />
d'altres, quan visiteu el nou<br />
Aviari del <strong>Zoo</strong> de Barcelona.<br />
SELVES AMERICANES<br />
Oriol americà crestat Psarocolíus<br />
decumanus. Aquest ocell de colo-
ació negra i groga viu a les selves<br />
humides d'Amèrica del Sud, des de<br />
Panamà fins al nord de l'Argentina.<br />
D'alimentacIó frugívora, és una<br />
espècie no massa gregària que es<br />
reprodueix en petites colònies. EI<br />
niu que construeix cada parella<br />
acostuma a penjar de les branques<br />
dels arbres, i és característica la<br />
vistosa parada nupcial que realitza<br />
el mascle, més gran que la femella,<br />
durant el periode de festeig.<br />
Hoco de carúncula groga Crax<br />
rubra. Aquest gran ocell forestal,<br />
de fins a 5 kg de pes i d'hàbits fonamentalment<br />
terrestres, habita a les<br />
selves tropicals humides d'una<br />
àmplia zona que abasta des de l'est<br />
de Mèxic fins a l'oest de Colòmbia i<br />
Equador. De costums solitaris, viu en<br />
parelles o formant petits grups familiars<br />
durant l'època de reproducció.<br />
La destrucció del seu hàbitat i,<br />
sobretot, la pressió de la caça han<br />
fet que avui només sobrevisqui a les<br />
regions més remotes de la seva<br />
àrea de distribució.<br />
Mussol menut ferruginós Glaucidíum<br />
brasílíanum. Aquest petit<br />
mussol és una de les espècies de<br />
rapinyaires nocturnes més petites<br />
que existeixen, ja que no medeix<br />
més de 15 cm d'alçada. Parcialment<br />
diürn, habita a les selves, boscos i<br />
també zones més obertes de bona<br />
part d'Amèrica, des del sud dels<br />
Estats Units fins al nord de<br />
l'Argentina. S'alimenta d'invertebrats,<br />
però també captura amfibis,<br />
rèptils, petites aus i micromamífers.<br />
A veure si el trobeu a la seva instal.lacio,<br />
no és fàcil!<br />
Jacana sud-americà Jacana<br />
jacana. Els jacanes són uns petits i<br />
lleugers ocells aquàtics que es<br />
caracteritzen per tenir els dits i les<br />
ungles de les potes extremament<br />
llargs i prims, la qual cosa els permet<br />
caminar amb facilitat per sobre<br />
de la vegetació surant, especialment<br />
sobre les fulles dels nenúfars.<br />
S'alimenten d'insectes aquàtics,<br />
mol.luscs, petits peixos i també llavors<br />
de plantes d'aigua dolça.<br />
Curiosament, els mascles són els<br />
encarregats de la construcció del<br />
niu, la incubació dels ous i la cura<br />
dels pollets.<br />
Ocell campana de coll nu Procnías<br />
nudícallis. Els ocells campana<br />
són unes característiques aus<br />
selvàtiques sud-americanes que<br />
presenten un important dimorfisme<br />
sexual: els mascles tenen un plomatge<br />
blanc contrastat i vistós,<br />
mentre que el de les femelles és del<br />
tot discret, aspecte important a l'hora<br />
de covar els ous i cuidar dels<br />
pollets. D'alimentació frugívora, el<br />
cant territorial dels mascles és un<br />
dels més forts que es pot sentir a la<br />
natura, audible fàcilment a més de 1<br />
km de distància.<br />
Cotinga metàl.lic Catinga cayana.<br />
Els cotingues metàl.lics són uns vistosos<br />
ocells tropicals que viuen als<br />
boscos i selves del nord de<br />
l'Amèrica del sud, des de Veneçuela<br />
i les Guaianes fins a Colòmbia,<br />
Bolívia i la regió amazònica del<br />
Brasil. D'alimentació frugívora, presenten<br />
un clar dimorfisme sexual:<br />
els mascles tenen un plomatge
espectacularment acolorit, mentre<br />
que les femelles són d'una tonalitat<br />
marronosa molt més discreta.<br />
Ocell paraigua Cepha/opterus penduliger.<br />
És un espectacular ocell<br />
forestal que rep el seu nom a causa<br />
de la vistosa cresta erèctil que té<br />
sobre el cap. Aquesta espècie presenta,<br />
a més, un llarg plomall que li<br />
penja sota el coll. La cresta de la<br />
femella és més petita i no té plomall<br />
al coll. D'alimentació frugívora, és<br />
un ocell força territorial: cada mascle<br />
ocupa un arbre d'exhibició i<br />
atreu les femelles mitjançant forts<br />
crits i elaborades exhibicions<br />
visuals.<br />
SELVES ASIÀTIQUES<br />
Rul-rul Ro//u/us rou/rou/. És un petit<br />
ocell d'hàbits terrestres, emparentat<br />
amb les guatlles, perdius i faisans,<br />
que viu als boscos i selves tropicals<br />
humides del Sud-est asiàtic continental<br />
i les illes de Sumatra i<br />
Borneo. De dieta omnívora i costums<br />
solitaris, fa el seu niu a terra,<br />
amagat entre la vegetació, on dipo-
sita 5-6 ous. Presenta un clar dimorfisme<br />
sexual, és a dir, que la coloració<br />
dels dos sexes és força diferent:<br />
la femella és de color verd, mentre<br />
que el mascle és violeta i presenta,<br />
a més, una vistosa cresta vermella.<br />
Estornell-picot Scissirostrum dubium.<br />
Aquest petit estornell tropical,<br />
que viu tan sols a les selves i boscos<br />
de les illes Sulawesi, Togian i<br />
Peleng, presenta una clara convergència<br />
adaptativa amb els<br />
picots: té un fort bec que li permet<br />
obrir forats als arbres per fer els<br />
seus nius, i una cua molt endurida<br />
que pot recolzar en els troncs per<br />
moure-s'hi verticalment, tal com fan<br />
els autèntics picots. És una espècie<br />
de comportament gregari que forma<br />
grans colònies de cria durant l'època<br />
de reproducció.<br />
Goura victòria Goura victorie i<br />
Goura coronada Goura cristata. Les<br />
goures són els coloms més grans<br />
que existeixen. D'hàbits terrestres i<br />
alimentació fonamentalment granívora,<br />
habiten a les selves plujoses<br />
de l'illa de Nova Guinea i altres illes<br />
properes més petites. Es troben en<br />
greu perill d'extinció i en el nostre<br />
<strong>Zoo</strong> tenen un important èxit reproductor.<br />
Encara que les dues espècies<br />
són molt semblants, és fàcil distingir-les:<br />
la cresta de la goura coronada<br />
és del tot blava, mentre que la<br />
de la goura victòria presenta nombroses<br />
taques blanques.<br />
Faisà de les illes Palawan Po/yp/ectron<br />
emphanum. Aquest petit<br />
faisà viu a la selva plujosa de les<br />
illes Palawan, a l'arxipèlag de les<br />
Filipines. Com en tots els faisans, el<br />
mascle és acolororit i té una vistosa<br />
cua, mentre que la femella presenta<br />
una coloració ben discreta. Donada<br />
la seva petita àrea de distribució i<br />
l'excès de captures que ha sofert<br />
per part de col.leccionistes, es troba<br />
avui en greu perill d'extinció.<br />
Colom-faisà de clatell blanc Otidiphaps<br />
nobi/is aruensis. El colomfaisà<br />
de clatell blanc, que es diferencia<br />
de la resta de subespècies<br />
per la taca blanca que té a la part<br />
posterior del coll (en les altres és<br />
verda o grisa), habita tan sols a les<br />
petites illes Aru, properes a Nova<br />
Guinea. Rep el seu nom perquè mal-
Reportatge<br />
grat ser un autèntic colom, els seus<br />
costums terrestres i la seva desenvolupada<br />
cua recorden clarament<br />
als faisans. En el <strong>Zoo</strong> de Barcelona<br />
tenim un dels millors grups reproductors<br />
d'aquesta subespècie que<br />
existeixen en captivitat.<br />
Colom de Nicobar Ca/oenas nicobarica.<br />
Colom d'hàbits també terrestres,<br />
viu a les selves i boscos humits<br />
de les illes Andaman, illes Nicobar,<br />
illes de la Sonda, Filipines, Nova<br />
Guinea i illes Salomón. En l'actualitat<br />
es troba en perill d'extinció a<br />
causa de la deforestació del seu<br />
hàbitat selvàtic. No és massa freqüent<br />
en les col.leccions zoològiques,<br />
però en el nostre <strong>Zoo</strong> tenim un<br />
important grup reproductor d'aquesta<br />
escassa espècie.<br />
Lloret rat-penat de casquet blau Lorieu/us<br />
ga/gu/us. És un dels més<br />
petits psitàcids (la família dels lloros,<br />
cacatues i guacamais) que<br />
existeix, amb no més de 12 cm de<br />
llargària. Rep el seu curiós nom pel<br />
costum que té de passar-se molt de<br />
temps penjat cap per avall de les<br />
branques dels arbres. Viu a les selves<br />
de la península malaia i les illes<br />
de Sumatra i Borneo, i s'alimenta de<br />
fruites, borrons, llavors, nèctar i<br />
petits insectes. La deforestació i<br />
l'excessiva captura per utilizar-lo<br />
com a ocell de gàbia són els factors<br />
que estan posant en perill les seves<br />
poblacions.<br />
SELVES AFRICANES<br />
Barbut de pit vermell lvbius dubius.<br />
Vistosos ocells tropicals, es tracta<br />
d'uns parents propers dels picots i<br />
els tucans. Reben el nom de barbuts<br />
perquè presenten uns plomalls de<br />
petites plomes rígides al voltant del<br />
bec que semblen barbes. Són ocells<br />
gregaris, arborícoles i d'alimentació<br />
bàsicament frugívora. EI barbut de<br />
pit vermell en concret viu a les selves<br />
i boscos de l'Àfrica occidental,<br />
des del Senegal fins al sud de<br />
Nigèria.<br />
Alció de pit blau Heicvon ma/imbica.<br />
Aquest és un acolorit ocell
forestal el qual, malgrat que pot pescar<br />
peixos com el seu parent el<br />
blauet, té una alimentació molt més<br />
variada: tèrmits, vespes, llagostes,<br />
escarabats, aranyes,<br />
I<br />
crancs,<br />
mol.luscs, granotes, petits rèptils,<br />
cries d'ocells i micromamífers.<br />
Monògams i territorials, les parelles<br />
acostumen a fer el seu niu en forats<br />
que ells mateixos excaven en termiters<br />
de prou alçada,<br />
4 ous.<br />
on ponen de 2 a<br />
Abellerol de gorja blanca Merops<br />
albicollis. Els abellerols són uns<br />
acolorits ocells insectívors que<br />
reben el seu nom com a conseqüència<br />
de la seva especialitzada alimentació,<br />
ja que mengen preferentment<br />
abelles, a les quals treuen l'aguiló<br />
verinós abans d'empassar-se-<br />
Ies. També consumeixen vespes,<br />
formigues, papallones, llagostes o<br />
espiadimonis. Quasi tots els abellerols<br />
fan els nius en forats excavats a<br />
les parets dels talussos de terra,<br />
però a diferència de la majoria<br />
d'espècies, el de gorja blanca viu<br />
quasi sempre a l'Interior de la selva<br />
i no forma grans colònies de cria.<br />
Turaco violaci Musophaga vio/acea.<br />
Els turacos són uns bonics<br />
ocells selvàtics que es troben tan<br />
sols en el continent africà.<br />
D'alimentació quasi exclusivament<br />
frugívora, fins i tot quan són polls,<br />
formen petits grups quan es reuneixen<br />
per alimentar-se tots junts en<br />
una mateixa zona de la selva. En el<br />
seu plomatge presenten dos pigments<br />
que no existeixen en cap altra<br />
au: la turacina (de color vermell) i la<br />
turacoverdina (de color verd). EI<br />
color verd és el que predomina a la<br />
part superior del cos, mentre que el<br />
vistós color vermell només es destaca<br />
quan l'animal vola, ja que es<br />
troba sota les ales. EI turaco violaci<br />
habita únicament a les restes de<br />
selva que es localitzen entre<br />
Gàmbia i Nigèria, molt afectades per<br />
la deforestació.<br />
Com acabeu de veure, totes aquestes<br />
espècies depenen directament<br />
de la conservació de les selves on<br />
viuen i, malauradament, la situació<br />
actual és francament pesimista, ja<br />
que la superfície ocupada per les<br />
mateixes és en regressió arreu del<br />
món: des de 1950 s'ha destruït més<br />
de la meitat de les selves de la terra<br />
i s'estima que avui dia es deforesten<br />
de 20 a 30 ha de selva tropical per<br />
minut!<br />
Si aquesta situació no canvia, abans<br />
de 50 anys JA NO EXISTIRAN SEl-<br />
VES TROPICALS EN El NOSTRE<br />
PLANETA. I s'ha de pensar que, a<br />
més de la pèrdua per sempre de les<br />
aus i de tots els altres milions d'éssers<br />
vius que allà hi habiten, molts<br />
d'ells encara per descobrir, les selves<br />
tropicals actuen com els autèntics<br />
pulmons de la Terra. I, com<br />
sabeu, ningú pot viure sense respirar.<br />
Aturar aquest procés és difícil, però<br />
no impossible. Encara hi som a<br />
temps.<br />
Rafael Cebrian<br />
Departament d'Educació
Reportatge - ------ -- ----- .<br />
e sani I<br />
l'actll/¡ tat "Par/em tle/s anima/s consisteIx en una serie tle xerra \es amenes soll re<br />
lIi%gia i ec%gla tle/s anima/s tlelloo. Catla setmana seran tli~ :\ents, ollenes a<br />
tothom, erò es ecia/m ,nt Densatles Der a socis tle/loo-C/ub.<br />
-
Des del passat mes de juliol el <strong>Zoo</strong><br />
de Barcelona, a través del seu<br />
Departament d'Educació, ha posat<br />
en marxa una nova activitat de<br />
divulgació per apropar el públic als<br />
animals: "Parlem dels Animals".<br />
L'activitat consisteix en oferir una<br />
sèrie de xerrades breus davant les<br />
installacions dels animals tots els<br />
caps de setmana. Les xerrades són<br />
una bona oportunitat per conèixer<br />
de més a prop com són els nostres<br />
animals, què mengen, curiositats,<br />
com es reprodueixen, com s'explica<br />
el seu comportament o per poder<br />
parlar amb els biòlegs del <strong>Zoo</strong> i preguntar<br />
tot allò que vulguem saber.<br />
S'aprofitarà el moment de la xerrada<br />
per realitzar alguna de les tasques<br />
habituals de cura dels animals. Per<br />
exemple, el públic podrà donar palla<br />
seca als hipopòtams nans, veure<br />
com les cries de cocodrils mengen<br />
insectes, les llúdries persegueixen<br />
crancs de riu o els bernats pescaires<br />
del <strong>Zoo</strong> acudeixen a la seva cita<br />
diària amb el peix que els donem.<br />
Amb aquesta activitat, el <strong>Zoo</strong> de<br />
Barcelona pretén satisfer la curiositat<br />
i les ganes d'aprendre dels visitants,<br />
potenciar els vincles entre el<br />
públic i els animals, així com oferir<br />
una atenció més personalitzada.<br />
Però, sobretot, és una forma de<br />
donar a conèixer els principals<br />
objectius dels zoològics moderns:<br />
vetllar pel benestar dels nostres animals,<br />
conservar espècies en perill<br />
d'extinció i sensibilitzar en la necessitat<br />
de preservar la biodiversitat.<br />
Les xerrades començaran a les 12 h.<br />
tenen una duració d'uns 10 minuts i<br />
estan pensades per a tots els<br />
públics, sigui quin sigui el seu nivell<br />
de coneixements. Cada setmana<br />
seran diferents així que, com els<br />
socis ja sabeu, és un altre motiu per<br />
repetir la visita al <strong>Zoo</strong>.<br />
PROGRAMACiÓ DE L'ACTIVITAT "PARLEM DELS ANIMALS"<br />
TOTES LES XERRADES SERAN CONDUïDES PER BiÒLEGS DEL ZOO<br />
I ES REALITZARAN DAVANT LA INSTAL·LACIÓ DE CADA ANIMAl.<br />
Primers caps de setmana de mes<br />
1 Mandrils 12.00 h<br />
2<br />
Ós bru 12.30 h<br />
3 Hipopòtams nans 13.00 h<br />
4 Titins 13.30 h<br />
Segons caps de setmana de mes<br />
5 Ximpanzés 12.00<br />
6 Ferreret! sala d'incubació de rèptils 12.30<br />
7 Gossets de les praderies 13.00<br />
8 Tigre de Sumatra 13.30<br />
Tercers caps de setmana de mes<br />
Pingüins<br />
12.00<br />
Flamencs! Bernats pescaires 12.30<br />
Llúdria 13.00<br />
Jaguar 13.30<br />
Quarts i Darrers Caps de setmana de mes<br />
13 Goril·la de Costa 12.00<br />
14 Llop ibèric 12.30<br />
10 Flamencs! Bernats pescaires 13.00<br />
15 Fauna Ibèrica<br />
13.30
I:ALZINAR I LA DEVESA<br />
EI paisatge més abundant a la península Ibèrica és l'alzinar mediterrani, una comunitat de plantes dominada per l'alzina<br />
encara que, a més d'aquesta formació boscosa, es donen altres formes per degradació de l'ecosistema original. Si feu<br />
sortides al camp durant la tardor-hivern, us proposo que recolliu fulles i fruits, tant d'alzina com d'altres espècies, fins i<br />
tot les cultivades, per dibuixar-les a casa amb comoditat i ben protegits del fred. Observant les fulles detingudament i<br />
amb l'ajuda d'una guia, aprendreu a distingir bé les plantes, i obrint els fruits podreu admirar la varietat de recipients<br />
enginyosos que la naturalesa ha inventat per contenir les llavors i facilitar la seva difusió.<br />
¡~'/C:.;i//<br />
O<br />
I<br />
\ (<br />
/<br />
\)<br />
)<br />
\,<br />
, j<br />
Tracteu d'aconseguir la<br />
simetria de les fulles<br />
començant per traçar la<br />
línia del seu nervi central,<br />
encara que observareu que<br />
la fulla de l'om és<br />
característicament<br />
asimètrica. Mitjançant un<br />
senzill ombrejat<br />
es pot expressar la seva<br />
curvatura, si no és<br />
completament plana.<br />
Pot tenir interès dibuixar<br />
també el revers d'algunes<br />
fulles.<br />
La major part dels fruits que<br />
trobareu, tenen formes<br />
arrodonides senzilles<br />
(esfèriques, ovalades, etc.),<br />
resultant fàcils de dibuixar a<br />
llapis. Amb aquarel.la o<br />
lIàpisos de color podem<br />
afegir més realisme,<br />
aplicant capes de diferents<br />
tonalitats superposades,<br />
com s'indica en el fruit de<br />
l'arboç. I:aglà de l'alzina és<br />
el fruit emblemàtic del bosc<br />
mediterrani i el gaig<br />
(Garra/as g/andarías) un<br />
dels seus més<br />
entusiastes consumidors<br />
/'<br />
( • ~I<br />
Hi ha fruits d'aspecte mes complex,<br />
però si us resulta difícil, sempre<br />
podeu optar per la simplificació.<br />
La pinya que apareix aquí<br />
està mig menjada per un<br />
esquirol<br />
{Sciurus va/garísJ.
Des de fa segles l'home va aclarir mitjançant la tala<br />
grans extensions de boscos d'alzines, provocant la<br />
formació de prats per al seu bestiar entre els arbres.<br />
EI manteniment d'aquesta situació, mitjançant el permanent<br />
pasturatge, va donar lloc a un sistema de<br />
característiques ecològiques noves, les deveses, que<br />
recorden a les sabanes africanes i tenen una gran<br />
riquesa natural.<br />
Recollir algun cadàver recent<br />
per dibuixar-lo amb tranquil.litat<br />
és una altra bona pràctica. Vaig<br />
trobar aquest enganyapastors un<br />
matí en una vorera, probablement<br />
colpejat per un cotxe<br />
la nit anterior.<br />
Fa uns anys vaig acompanyar a un gran ramat transhumant per les deveses<br />
de Castella-la Manxa i, quan una ovella moria, podia observar l'arribada<br />
gradual de tota una munió de carronyers per alimentar-se del seu cadàver,<br />
deixant net el canyet en poc temps. la força i l'eficàcia dels voltors obrint i<br />
buidant una ovella és sorprenent, però tots i cada un dels carronyers tenen<br />
el seu paper en aquesta tasca de reciclatge animal.<br />
~/".t7-()j.,?(}C 1'/'<br />
-z:: 7¡{vil.'<br />
/ Y '1// -r<br />
Eduardo Saiz<br />
Biòleg / IJ.lustrador
Adopta'm<br />
Et costarà tan poc<br />
estimar-me!
EI xiprer, l'espècie més coneguda de la família de les<br />
cupresàcies, és un arbre molt fàcil de reconèixer<br />
degut al seu port alt i rectilini - pot fer fins 30 m -, i<br />
per haver estat exhaustiva ment plantat en cementiris<br />
i esglésies del nostre país, constituint l'arbre<br />
funerari per sxcel-lència. Actualment és un dels<br />
principals arbres que es planten per fer tanques,<br />
degut a la seva textura atapeïda i la resistència a la<br />
poda freqüent.<br />
CI<br />
C")<br />
I<br />
CI<br />
.-<br />
-------<br />
Floració: hivern<br />
Color flor: verd grogós, bru<br />
Fructificació: tardor<br />
Color fruit: marró<br />
- --<br />
2- 3 metres<br />
És un arbre mediterrani, però el<br />
seu origen precís no se sap amb<br />
certesa, ja que es va plantar per<br />
tot arreu des de l'antiguitat, per<br />
utilitzar-ne la fusta, però es creu que neix a les regions<br />
del Mediterrani oriental (Iran, Síria, Xipre).<br />
Hi ha dues formes naturals que es poden trobar en els<br />
parcs i jardins on es planta: una forma amb ramificació<br />
estesa i aspecte de cedre o de pi (C. sempervirens<br />
horizontalis), i una forma de port absolutament columnar<br />
o piramidal rc. sempervirens sempervirens).<br />
Ambdues formes tenen les fulles d'un color verd grisós,<br />
i són petites i disposades en forma d'escata. Les<br />
flors masculines i femenines creixen en un mateix<br />
arbre, essent les femenines aquells petits gàlbuls llenyosos<br />
que tots coneixem en forma de nou, que s'obren<br />
en càpsules concèntriques. En algunes contrades del<br />
país, aquest fruit pren el nom de "cap de mort" o<br />
"closca de mort."<br />
SABíEU QUE•.,<br />
La fusta ha estat molt apreciada des de l'antiguitat per<br />
a feines de construcció. La llegenda diu que amb ella<br />
es va construir part de l'Arca de Noe, el temple de<br />
Salomó i la flota d'Alexandre el Gran. Les portes de la<br />
catedral de Sant Pere, a Roma, estan fetes de la seva<br />
fusta.<br />
També, com en la majoria de plantes properes, hi ha<br />
descrits multitud d'usos medicinals que es poden<br />
fabricar amb les fulles, els fruits o la saba. Els fruits,<br />
tractats de diversa manera, podien ser uns vasoconstrictors<br />
de gran eficàcia, i usar-se per disminuir<br />
varius, parar hemorràgies, tallar diarrees i pot ajudar<br />
a calmar la tos.<br />
ON SÓN?<br />
AI <strong>Zoo</strong> en podreu veure 60 exemplars sense comptar<br />
els que s'utilitzen performartanques. Són significatius<br />
'el de davant l'entrada pel Parc de la Ciutadella, els<br />
dels voltants de les instal-lacions de guacamais i el<br />
situat a prop del porc senglar.
VI<br />
G!<br />
'\ ,<br />
~<br />
o ";-.'"'<br />
. ...<br />
~<br />
"<br />
~ _ .... -..<br />
• I<br />
,... ....".;.'<br />
') .-<br />
..<br />
'"
e~<br />
departament d'educació<br />
~ Barcelona<br />
Casals de <strong>Zoo</strong>logia<br />
Nadal/Reis/02/03<br />
Programa<br />
23. 24 de desembre<br />
Vols ser el granger/a del zoo?<br />
(5 - 8 anys)<br />
Foques i dofins (5 - 8 anys)<br />
Les vacances dels animals<br />
(8 - 10 anys) i (11 -14 anys)<br />
30 i 31 de desembre<br />
Vols ser el granger/a del zoo?<br />
(5 - 8 anys)<br />
Les cries del lOO (5 - 8 anys)<br />
Descobreix el món de les aus<br />
(8 -10 anys) i (11 -14 anys)<br />
2 i 3 de gener<br />
Vals ser el granger/a del lOO?<br />
(5 - 8 anys)<br />
Les cries del lOO (5 - 8 anys)<br />
Protegim la natura<br />
(8 -10 anys) i (11 -14 anys)
ADOPTANTS<br />
PARTICULARS<br />
ÀLEX CRUZ i LORENA ESCAMILLA<br />
1 ORANGUTAN<br />
MIQUEL FERNÁNDEZ ARAGONÉS<br />
1 PANTERA NEGRA<br />
COLLA Del DRAC Del POBLENOU<br />
1 IGUANA RINOCERONT<br />
GEMMA SÁNCHEZ EDO<br />
1 GOSSET DE LES PRAOERIES<br />
EMMA CANALS<br />
1 JAGUAR<br />
PREMATURA<br />
Associació Catalana per a Nenes i<br />
Nens Premtaurs<br />
1 CANGUR<br />
MARIO CLOBER<br />
1 LLEONA<br />
GERARD I HANS FREIXAS<br />
1 GOSSET DE LES PRADERIES<br />
JOSÉ LUIS GALlPIENSO<br />
1 MANDRIL<br />
ecoverd<br />
JAGUAR<br />
PINGüí<br />
SONY<br />
4_~.""'.__<br />
FlOQUET DE NEU<br />
PUBLISERYEI<br />
Serveis de Publicitot Exterior<br />
PANTERA<br />
DE LES NEUS<br />
FundacióS- .....<br />
Territori iPaisatge<br />
CAIXA CATALUNYA +<br />
LLÚDRIA<br />
- ----<br />
EMPRESES I ENTITATS COL·LABORADORES<br />
LLEÓ MARí<br />
DE CALIFÒRNIA<br />
----- ~<br />
•• UPO IE.DElA<br />
CAPIBARA<br />
BASI, S.A.<br />
COCODRIL<br />
DEL NIL<br />
j\igües de Barcelona<br />
FLAMENCS DE CUBA I<br />
XILE<br />
~ FUJIFILM<br />
LLEÓ D'ANGOLA<br />
MUNI<br />
~<br />
CALlER<br />
LABORATORIOS<br />
PORC IBÈRIC<br />
1natu tano<br />
GUEPARD<br />
AGFA.<br />
GUARÀ<br />
r~---<br />
'NDUS"UAS "TAN, S.A.<br />
TIGRE<br />
DE SUMATRA<br />
TORTUGA GEGANT DE<br />
LES SEYCHELLES<br />
SONY<br />
XIMPANZÉ
Comer, beber,<br />
divertirse<br />
en el zoo ...<br />
fRf[J@[JDg@Up @@(J[][l@p<br />
@DW@[ll1D[l=~@<br />
@O !l@@ooo<br />
fast food terrari<br />
Bocadillos fríos y calientes / Entrepans freds i calents<br />
burger sabana<br />
Diversos tipos de hamburguesas / Diversos tipus d'hamburgueses<br />
Nuggets de Pollo / Nuggets de Pollastre<br />
Sticks de Mozzarella / Sticks de Mozzarella<br />
Paellas / Paelles<br />
grill les aguiJes<br />
oferta gastronómica<br />
durante su visita al zoo "Escai ivades", "Esqueixades" / Escalivades, Esqueixades<br />
Cames a la Brasa / (arns a la Brasa<br />
Gambas a la Brasa / Gambes a la Brasa<br />
HUSA~<br />
RESTAURACiÓN ~<br />
Barcelona ------<br />
HUSA~<br />
HOTELES ~ _<br />
• Todas las ventajas de la montaña sm tA Motl1i(l~_<br />
rechazar el confort de los mejores hoteles. ~<br />
Balnearios H U SO<br />
restaurant pizzeria iJ casone<br />
Espaguetis. Raviolis. Pizzas / Espaguetis, Raviolis, Pizzes<br />
Escalopines allimón / Escalopins a la llimona<br />
Paellas / Paelles<br />
• Unas vacaciones donde mimar tu cuerpo,<br />
en los rincones más selectos de España.<br />
ÓSTANCIAS<br />
--- - -- CONÓ""N-o-C=-o""A""'"""N=T=<br />
• Un viaje más allá de todo. De su trabajo,<br />
del tráfico, problemas ...