SANTPAUALDIA 5 - Hospital Sant Pau

SANTPAUALDIA 5
Revista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Novembre 2006
www.santpau.es
4. ACTUALITAT
8. ENTORN
Pi i Molist
9. DIÀLEGS DE CIÈNCIA I PENSAMENT
Reflexions d’un arquitecte de capçalera
11. MONOGRÀFIC:
Inauguració de les noves instal·lacions
del CIM-Sant Pau
13. RECINTE HISTÒRIC:
Pla director tècnic del recinte històric
15. NOU HOSPITAL:
Qui són els Project Manager i què fan?

Barcelona Travessera de Gràcia, 314
pisos de 45 a 68 m2 1 o 2 Habitaciones
entrega: febrero de 2007
información: Tel.: 93 280 30 06 / 676 220 214
desde
350.000 €
Ideal para inversión

EDITA Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
CONSELL DE REDACCIÓ M. Ángeles Alonso,
Agustí Barnadas, Magdalena Ciendones, Eulàlia
Dalmau, Jordi Fontcuberta, Mariona Grau, M.
Àngels Martínez, Abraham del Moral, Mireia Puig,
Ricard Quintana, Joan M. Sánchez, Josep Torres
PRESIDENT Jordi Colomer EN AQUEST NÚMERO
HAN COL·LABORAT CIM-Sant Pau, Direcció
d’Enginyeria i Obres, Centre de Dia Pi i Molist,
Francesc Asarta, coordinador del Pla Director
Tècnic GESTIÓ Àrea de Comunicació i Imatge
MAQUETACIÓ, PREIMPRESSIÓ I IMPRESSIÓ
INOM, SA DIPÒSIT LEGAL B-23.220-2005
TIRATGE 5.000 exemplars WEB www.santpau.es
CORREU ELECTRÒNIC comunicacio@santpau.es
FOTO DE PORTADA Les noves instal·lacions del
CIM-Sant Pau
EDITORIAL
El Centre d’Investigació del Medicament de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (CIM-Sant Pau), vinculat a l’Institut
de Recerca i al Servei de Farmacologia Clínica, ha estrenat nova seu a finals de juny d’enguany.
Des de l’any 1983 en que es va iniciar la realització d’assaigs clínics amb medicaments sense finalitat terapèutica per
als voluntaris participants, les coses han canviat molt: el nombre de persones, de tres (Dr. F. Jané, Dr. J. Torrent i Sra.
D. Almirall) a vint-i-dues, l’espai, d’uns quaranta a uns sis-cents m 2 , però, sobretot, els procediments. Els requeriments
científics, metodològics i ètics són els mateixos però la seva materialització ha esdevingut un procés complex per tal
de garantir el seu compliment. Iniciar avui aquesta activitat del no res és una tasca ímprobe, el nostre grup ha estat
afortunat de poder gaudir de l’experiència continua i acumulada de més de vint anys.
La nostra activitat centrada en la investigació clínica es desenvolupa bàsicament en dos àmbits. Un àmbit d’investigació
com a “unitat de negoci”, coordinat per la Dra. R. Antonijoan, on es realitzen assaigs clínics de Fase I (farmacocinètica
i farmacodinàmia) amb voluntaris sans i estudis de bioequivalència (genèrics) i es dóna suport a la realització
d’assaigs clínics de fase II o III amb malalts, realitzats per altres serveis de l’Hospital. L’altre àmbit és d’investigació
pròpia amb dues àrees específiques. Una àrea és la d’avaluació dels efectes del fàrmacs sobre el sistema nerviós
central que compta amb dues línies actives: la de fisio-fàrmaco-patologia dels sistemes de vigília i de son (sedació
i seguretat vial), coordinada pel Dr. M. J. Barbanoj, i la de neuro-psico-farmacologia de les funcions mentals superiors,
coordinada pel Dr. J. Riba. L’altra àrea treballa en la utilització de models matemàtics predictius en farmacologia
per avaluar la relació entre dosi-concentració-resposta i està coordinada per la Dra. M. Valle.
Perquè la humanitat avanci, tan importants i decisives són les idees, representades per l’àmbit d’investigació pròpia,
com els mètodes i procediments, representats per l’àmbit d’investigació com a “unitat de negoci”. En aquest cas
s’ofereix la disponibilitat d’una estructura professional, tècnica i d’espai, amb especial experiència en les necessitats
metodològiques, per poder assolir els objectius requerits per tercers seguint els estàndards científics d’excel·lència.
Però amb la ciència i la tècnica la generació de coneixement clínic encara no és estable, cal un tercer element per
assentar la seva producció. Aquest està representat per les humanitats. El nostre grup està especialment sensibilitzat
en promoure estratègies al procés de tenir cura, adequant-lo a les percepcions que els voluntaris tenen de l’experiència
com a participants dels assaigs, amb l’objectiu de millorar la qualitat assistencial a la pràctica clínica del nostre
equip multidisciplinar.
La necessitat i la conveniència que per a la societat té la recerca clínica amb medicaments sense finalitat terapèutica
per als voluntaris participants, està àmpliament reconeguda. La seva realització segons els màxims estàndards de
qualitat és una obligació ineludible. Que el nostre Hospital compti amb un dispositiu per a realitzar-la en condicions
de màxima excel·lència és quelcom pel que tots ens hauríem de felicitar i estar-ne satisfets.
Dr. Manel-Josep Barbanoj, Director del CIM-Sant Pau

4 ACTUALITAT
La institució
Notícies
Accelerador lineal
Aquest estiu s’ha instal·lat
un Accelerador lineal al
Servei de Radioteràpia.
Per tal d’incorporar aquest
equip, durant l'estiu es
van realitzar les obres de
condicionament de la sala
on donarà servei.
La Santa Creu
El 14 de setembre es commemora el dia de l’Exaltació de la Santa Creu. Per aquest motiu es va celebrar una eucaristia a
l’església de l’Hospital que va comptar amb la participació de la Coral de l'Hospital.
La consellera de Salut rep explicacions sobre el CIM
Imatges del trasllat de l’accelerador lineal
Visita de la consellera a l’obra del Nou Hospital
La consellera de Salut, Marina Geli, va fer el dimecres 4
d'octubre una visita de les obres del Nou Hospital, on va
destacar que l'Hospital és una de les obres civils més importants
que s'estan construint a Catalunya en l'actualitat.
Primera Ressonància Magnètica 3T
El 26 de setembre va quedar instal·lada a l’Hospital la Primera Ressonància
Magnètica 3T de la gamma més alta disponible avui dia al mercat i que s’utilitzarà
amb objectius de diagnosi i recerca. Així doncs, l’Hospital es converteix en el primer
centre a Catalunya que comptarà amb aquesta eina d’última generació que
permet una major capacitat diagnòstica i precisió d’imatge amb un menor temps
d’exploració. Amb l’adquisició d’aquest aparell d’última generació, l’Hospital disposarà
de dues ressonàncies d’alt camp.
Visita de la consellera de salut al CIM-Sant Pau
L’Honorable Marina Geli, consellera de salut, va fer una visita,
el dimarts 3 d’octubre, a les noves instal·lacions del CIM-
Sant Pau. A la visita també hi van ser presents representats
d’institucions relacionades amb el món de la recerca farmacològica
de tot Catalunya. La consellera va ser guiada per
les noves instal·lacions i va rebre les explicacions del seu
funcionament per part dels responsables del CIM-Sant Pau.
Marina Geli, consellera de Salut, en un moment de la visita

Visites de delegacions extranjeres:
Visita d’arquitectes suïssos.
Un grup d’arquitectes del Departament d’Arquitectura i
Urbanisme de la ciutat suïssa de Basilea, van visitar l’avenç
de les obres del Nou Hospital i el recinte modernista
de l’Hospital el passat 8 de setembre.
Visita delegació holandesa
El passat 25 de setembre una delegació de metges i
autoritats sanitàries d’aquell país van visitar l’Hospital per
veure les obres del Nou Hospital i l’organització d’alguns
Serveis de l’Hospital.
Visita delegació japonesa
Un grup de psiquiatres japonesos va visitar l’Hospital el
passat 25 de setembre. Aquest grup va ser acompanyat
per responsables del Servei de Psiquiatria de l’Hospital.
Obra del Nou Hospital
Avanç de l’execució de l’obra del Nou Hospital
Durant el mes de setembre s’ha avançat a les tasques de
moviment de terres, fonaments i estructura del Nou
Hospital. També s’ha començat a aixecar les parets interiors,
tant al bloc D com al nou arxiu que es preveu inaugurar
a principis de l’any vinent.
Visita general de l’execució del moviment de terres, fonamentaria, murs,
forjats i pous de l’obra
Vista detallada del nou accés a l’obra. Tasca de terres pràcticament finalitzada
Exposició pintura
comissió
sociocultural
Del 2 al 31 d’octubre
va ser
exposada al Nou
Hospital la mostra
de pintura de
Josep M. Forcada,
prior de
l'Hospital, titulada
"Paisatges".
ACTUALITAT 5
Cartell de l’exposició Paisatges
S’ha obert el nou accés pel carrer de Sant Quintí, amb el que
s’està finalitzant el moviment de terres de l’obra. També s’ha
pogut executar els murs del bloc B2 i per tant es pot observar
l’aixecament d’aquest segon “dit” així com l’execució del mur
del Bloc B3. A més, s’ha començat a executar els pilars del
Bloc B1 per tal d’aixecar el més aviat possible el segon forjat.
Moviment de terres pràcticament finalitzat
Execució fonaments bloc B2 i B3
www.santpau.es

6 ACTUALITAT
Publicacions
Llibres
Cáncer en la infància
Aquest llibre que ha escrit la Dra. Núria
Pardo, del Servei de Pediatria de
l’Hospital, pretén ser una ajuda a les
famílies dels nens als quals que se’ls
ha diagnosticat un càncer. Ajudar a
entendre què ha passat, què és el càncer.
L’obra parla d’epidemiologia, de la
incidència del càncer en la infància,
dels avenços tecnològics actuals i dels
diferents tipus de tractament que en
aquest moment s’estan aplicant. També es tracten les seqüeles
que es poden presentar, però sobre tot la problemàtica que
apareix en una família quan un metge diu la paraula càncer.
Neuroradiologia intervencionista
Aquest manual està concebut amb
vocació pràctica i s’estructura en
cinc grans blocs temàtics: les bases
de la neuroradiologia intervencionista,
els procediments intervencionistes
diagnòstics, els procediments
intervencionistes terapèutics, la neuroradiologia
intervencionista en
pediatria, i les relacions amb d’altres
especialitats, donat que la realització dels procediments
intervencionistes requereix un equip multidisciplinari.
Aquests apartats es desenvolupen en 26 capítols que recullen
l’estat actual de l’especialitat, així com els avenços
científics i tecnològics que han revolucionat el tractament
de múltiples patologies. L’edició d’aquesta obra està a
càrrec del Dr. Carlos H. Castaño Duque, del Servei de
Radiologia de l’Hospital.
Cursos i jornades
• Primer curs en insuficiència cardíaca (IC): del miòcit a la
cèl·lula mare. Curs de doctorat de la UAB. Organitza el
Servei de Cardiologia (14 de setembre)
• Jornada Hemocromatosi (27 de setembre)
• Reunió Interhospitalària de malalties vasculars cerebrals.
(6 d’octubre)
• VIII Congrés Nacional de Micologia. (19 a 22 d’octubre)
• Congrés d’Oftalmologia (2, 3 i 4 de novembre)
• Reunió Anual de Dermopatologia (9 de novembre)
• Curs de Fisioteràpia (10 de novembre)
• LXXXIX Curs de l’Escola de Patologia Digestiva. Hospital
de la Santa Creu i Sant Pau (23 i 24 de novembre)
• 1ra. Reunió de la xarxa de genòmica i proteòmica a nivell
català del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular
de la UAB. (de l’1 al 15 de desembre)
“Cancer Pain”
La Dra. Elena Català de la Clínica
del Dolor del Servei d'Anestesiologia
i la Dra. Mª José Martínez del Centre
Cochrane Iberoamericà del Servei
d'Epidemiologia Clínica han col·laborat
en el llibre recentment publicat
"Cancer Pain: Pharmacologic, Interventional,
and Palliative Care
Approaches. Oscar A. de Leon-Casasola
editor. Saunders Elsevier,
Philadelphia. 2006". La seva aportació ha estat en l’elaboració
del capítol "Biphosphonates".
“Atlas of non-invasive coronary
angiography by multidetector computed
tomography”
Els Drs. Guillem Pons Lladó i Rubén
Leta, membres de la Unitat d’Imatge
Cardíaca del Servei de Cardiologia de
l’Hospital, són els editors del llibre
“Atlas of non-invasive coronary angiography
by multidetector computed
tomography” que acaba de publicar
l’editorial Springer de Nova York. També han participat en la
redacció del llibre membres de la Unitat i del Departament
de Radiodiagnòstic de la Clínica Creu Blanca de Barcelona.
Amb l’experiència en que es basa el contingut de la publicació,
la Unitat d’Imatge Cardíaca consolida el seu lideratge
en aquesta tècnica diagnòstica.
• Curs Nacional de Formació en Cirurgia Reparadora per a
residents. "Reconstrucción Mamaria paso a paso: técnicas
convencionales y microquirúrgicas" (26 de gener)
• Actualitzacions en el Diagnòstic i l’epidemiologia de les
malalties infeccioses “Actualitzacions en el diagnòstic i l’epidemiologia
de les malalties infeccioses III”. Organitza el
Centre de Recerca en Patologia Infecciosa i Microbiologia
clínica (CRePIMC). Aquest curs, ha estat acreditat com a
Curs de formació continuada pel “Consejo General de
Colegios Oficiales de Médicos” (juny 2006 - setembre 2007).

Els professionals
Nomenaments i reconeixements
Albert Anglès Traserra ha estat nomenat Sots-director de
Sistemes d’Informació assistencial i documentació.
Manel Barbanoj, metge del Servei de Farmacologia i
director del CIM-Sant Pau, ha estat reescollit vice-president
del International Pharmaco-Eeg Group (IPEG) per un
període de 2 anys, el que comportarà accedir a la presidència
del 2008.
Antoni Betbesé Roig ha estat nomenat Cap Clínic de Cures
Intensives.
Ignasi Carrió, director del Servei de Medicina Nuclear de
l'Hospital va ser nomenat Fellow del Royall College of
Physicians. La cerimònia, que va tenir lloc a la Osler
Room del College i va estar presidida per la Presidenta del
College, Prof. Carol Black, qui va atorgar la distinció i el
diploma de Fellow del College a Ignasi Carrió.
Agenda
La Medicina al teu abast
Amb el cicle de conferències “la
Medicina al teu abast”, Sant Pau pretén
participar de forma activa en la
millora de la cultura científico-sanitària
de la població tot apropant el
coneixement mèdic als seus usuaris i
a la ciutat en general (Sala d’Actes
de l’Hospital).
• 22 de novembre de 19h a 20.30h.
L’estrès i l’ansietat.
Enric Álvarez, Director del Servei
de Psiquiatria.
Sala d’Actes
Diàlegs de Ciència i Pensament
Els Diàlegs pretenen estimular la
reflexió sobre qüestions de rellevància
social, política, cultural o econòmica
(Sala d’Actes de l’Hospital, 14h).
• 16 de novembre.
“Qui té por del feminisme?”.
Isabel-Clara Simó. Escriptora.
• 18 de gener.
“Els nombres, quelcom més que per
a comptar i jugar”.
Manuel Castellet, Catedràtic. Departament
de Matemàtiques. Director
del Centre de Recerca Matemàtica
(CRM). UAB.
ACTUALITAT 7
Miriam Cuatrecasas Freixas ha estat nomenada Cap Clínic
d’Anatomia Patològica.
José Antonio García García ha estat nomenat Sots-director
de Suport Assistencial amb dependència de la Direcció de
Processos.
Antonio Moral Duarte ha estat nomenat Cap Clínic de
Cirurgia General i Digestiva.
El Comité Científico de la XV Reunión Anual de la
Asociación Ibérica de Patología del Sueño va atorgar el
Premi al Millor Pòster i Comunicació Oral presentada per S.
Clos, S. Giménez, E. Grasa i M. Barbanoj del Centre d’Investigació
del Medicament de l’Hospital conjuntament amb
S. Romero del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica,
Departament ESAII, UPC i A. Pujol i P. Baxarias del Servei
d’Anestesiologia de la Fundació Puigvert.
• 15 de febrer.
“Reptes biomèdics i ètics del coneixement
del nostre genoma”.
Jaume Bertranpetit. Departament de
Ciències Experimentals i de la Salut. UPF.
• 15 de març.
“El riure, una medicina?”.
Tortell Poltrona. Pallasso, director del
Circ Cric.
www.santpau.es

8 ENTORN
Pi i Molist
Els recursos de Rehabilitació Comunitària de Pi i Molist tenen el seu origen l'any
1987, quan es va tancar l'Institut Mental de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Ofereix un servei dedicat a la rehabilitació i reinserció psicosocial de persones
afectades per un trastorn mental sever. Actualment el Centre de Dia té vinculats 193
usuaris, disposa de vint pisos amb suport i té un Club Social.
El Centre de Dia Pi i Molist, ubicat al districte de Nou Barris,
publica amb les col·laboracions dels seus usuaris la revista
Club Rossinyol que aquest estiu ha arribat a la 25ena edició.
La publicació reflecteix les activitats que es realitzen al
Centre de Dia, es publiquen textos que redacten els propis
usuaris i, en aquest número, hi ha publicada una enquesta
sobre les millores que s'hi ha realitzat. La revista està coordinada
per un equip de malalts mentals que realitzen aquesta
tasca a Pi i Molist.
La publicació de la revista és una més de les activitats que,
des de Pi i Molist, es realitzen per integrar els usuaris en el
seu entorn més proper. Així doncs, el Centre coordina la
col·laboració dels usuaris amb els monitors dels esplais del
barri, acompanyament a persones grans o amb dificultats
físiques, un grup d'aqua-gym que realitza activitats esportives
a l'aigua i passejades amb gossos abandonats de la
gossera municipal de Collserola.
Pi i Molist desde fa anys va promoure la creació del Club
Social que avui dia és una realitat i que permet que fora de
l'horari del Centre, els usuaris tinguin un lloc de trobada
dues tardes i el cap de setmana dins del local socio-cultural
La Cosa Nostra del Districte de Nou Barris. En el local s'organitzen
sortides, teatre, balls de saló i partits de futbol, un
dels eixos principals del Club Social. La peculiaritat del Club
és que permet que els usuaris estiguin totalment inserits en
el teixit social del barri. Cada setmana, els veïns i el Club
Social Pi i Molist participen activament en l’organització i
gestió del local social a través d'una reunió de treball.
Prevenció de conductes autodestructives
El Servei de Salut Mental del Departament de Salut ha aprovat un programa de
prevenció de les conductes autodestructives situat a la dreta de l'Eixample on
l'Hospital n'és el referent. Amb la col·laboració del Centre de Psicoteràpia de
Barcelona, el Servei de Psiquiatria de l'Hospital ha posat en marxa la web,
www.suicidioprevencion.com, per a ajudar a la difusió d'aquest Pla. El
Departament de Salut, el Centre de Psicoteràpia de Barcelona, el Consorci
Sanitari de Barcelona i el CatSalut, donen suport a aquesta iniciativa.
Pàgina d’inici de la web, www.suicidioprevencion.com
En aquest espai de trobada hi ha altres grups que conviuen
i integren en les diferents activitats els usuaris: Esplai de
joves "Tronada", Club de Teatre PVC, Esplai de persones
amb síndrome de Down, l'Associació de Veïns Can Peguera
i l'Associació de Familiars de Malalts Mentals AFEM. Aquest
fet permet l'acceptació de la diferència de cada col·lectiu
que participa a La Cosa Nostra.
El teatre, orgull del centre
Una activitat molt important del Club és la companyia de
teatre estable "La Trifulga del Fútils" que des de fa sis anys
presenta una obra per temporada. L'última obra, La Granja
dels animals de George Orwell, es va estrenar el febrer al
Casino de l'Aliança del Poble Nou. Ara, aquesta companyia
que està integrada a la Guía de las Artes Escénicas de
España vinculada al Ministeri de Cultura, està preparant
l'estrena d'Otel·lo de Shakespeare.
Final de l’estrena de l’última obra de la companyia

Escolto al client o a l’usuari, les seves necessitats, els seus
desigs conscients, els seus somnis no verbalitzats... Tinc
l’esperança que de tot això n’obtingui la inspiració que em
falta davant d’un problema abstracte. Així, cadascuna de les
meves obres només s’explica en aquell context i per a aquella
necessitat, fora d’allí no té sentit. Pel mateix motiu,
aquest text tindrà molt poc a veure amb els que he fet en
altres ocasions ja que està específicament projectat per a
professionals sanitaris.
M’agrada parlar amb metges. En aquest món virtual del marketing,
i de la política vista com a marketing, les úniques matèries
que m’interessen al fullejar un diari són les objectivables,
és a dir, les esportives i les científiques. El meu pare va ser
metge; cirurgià i radiòleg. Un home raonable i racional. Potser
per això m’agrada parlar amb metges. Crec que els metges i
els arquitectes tenim moltes coses en comú, molt més del que
el comú de la gent pensa i, per descomptat, molt més del que
els mals metges i els mals arquitectes poden imaginar.
Òbviament, els metges són el bruixot de la tribu, a les
seves mans tenen la vida i el dolor dels seus pacients i
això provoca un justificadíssim temor i respecte. Nosaltres
treballem en el camp de l’estètica, de l’opinable per qualsevol
persona que es consideri de bon gust. Un eminent
enginyer va dir en una ocasió que l’arquitecte era un individu
no prou efeminat per ser decorador ni prou mascle per
ser enginyer. Alguna cosa d’això si que hi és, per descomptat.
Potser els enginyers no inspiren tant temor com
un metge, però sí que es fan respectar molt més que els
arquitectes. Malgrat això, estic convençut que els bons
arquitectes ens mereixem el mateix respecte professional
que es mereixen els bons metges i aquesta convicció no
ha deixat de provocar-me seriosos problemes amb els
meus clients, amb les autoritats i, fins i tot, amb alguns
arquitectes (als quals em nego a qualificar-los de
col·legues). Veiem alguns dels paral·lelismes que insisteixo
en ressaltar per ambdues professions.
DIÀLEGS DE CIÈNCIA I PENSAMENT 9
Arquitecte de capçalera
“Segurament, el que succeeix és que tinc poca confiança en la universalitat del
meu llenguatge arquitectònic. Per això, davant de cada obra, davant de cada nou
problema, davant de cada nou pacient, escolto l’entorn, el clima, l’orientació, les
preexistències ambientals, l’arquitectura circumdant, el paisatge... “.
Óscar Tusquets, arquitecte
Óscar Tusquets i el moderador de la conferència, Alejandro Arís.
Primer; tant vostès com nosaltres juguem amb la vida i amb
la salut mental i física de les persones que confien en nosaltres.
Per això, quan molts coneguts em feliciten a l’assabentar-se
que m’han encarregat un projecte de gran responsabilitat
i risc -encara que la meva dona considera que
ho fan amb intenció d’alabar-me- jo sempre contesto el
mateix: “Feliciteu-me al final, feliciteu-me si aconsegueixo
sortir airós de la tremenda prova. Felicitar-me ara és com si
felicitéssiu a un doctor perquè ha caigut a les seves mans
un cas desesperat de càncer”.
Segon; molts polítics, clients institucionals i corporacions multinacionals
(on acostumen a manar els nord-americans) pretenen
que altres professionals que no són de la nostra confiança
intervinguin i controlin el nostre treball. Per descomptat, la
nostra professió exigeix la feina d’equip, estic encantat de
col·laborar amb grans especialistes que saben molt més que
jo de les seves respectives branques. Malgrat això, l’equip ha
d’estar a favor del projecte, no en contra per apuntar-se punts
davant del client. Quan m’intenten imposar aquestes falses
col·laboracions els contesto: “Una persona pot tenir molts dubtes
a l’escollir un metge per dipositar-hi la seva confiança. Pot
realitzar múltiples consultes i entrevistes, pot revisar currículums...,
però, una vegada feta l’elecció, un ha de confiar defi-
www.santpau.es

10 DIÀLEGS DE CIÈNCIA I PENSAMENT
Óscar Tusquets en un moment de la seva conferència
nitivament en el professional escollit. No podem imposar-li
unes mans estranyes per a prendre el bisturí ni imposar-li un
anestesista. Al parlar d’aquestes coses em ve a la memòria el
cas d’un cèlebre cirurgià francès al que fa uns anys se li va
morir un pacient inexplicablement a la taula d’operacions.
I, tercer; metges i arquitectes som carn de canó per a les
grans oficines d’advocats. Cada any un percentatge major
dels nostres ingressos es dedica a satisfer les primes de les
assegurances i no podem ocultar la nostra impotència
davant aquest assalt creixent. Aquest despropòsit l’hem
importat directament dels Estats Units; ja deia Morita, el
creador de Sony, que la major rèmora pel progrés d’aquell
país era l’excés d’advocats... Jo, havent edificat bastants
metres quadrats al llarg de la meva vida, no m’he escapat
d’alguns processos. En aquests casos, el que més m’ha
escandalitzat és la facilitat amb la que la part demandant ha
trobat un arquitecte disposat a carregar totes les culpes de
certes patologies (patologies en construcció, veuen com
estem molt a prop) als arquitectes responsables del projecte.
Existeix un sinistre personatge, catedràtic de construcció
a l’Escola de Barcelona, al que no se li coneix cap construcció
notable, dedicat quasi en exclusiva, a redactar informes
difamatoris al servei del major bufet d’advocats de la ciutat.
Naturalment, la seva posició acadèmica predisposa als jutges,
motiu pel qual l’individu justifica de forma sobrada els
seus honoraris. Fa ja molts anys, a la classe d’Arquitectura
Legal de l’Escola de Barcelona se’ns conscienciava que, ja
que un edifici és un organisme tan complex, ens ho pensèssim
tres vegades abans de responsabilitzar alegrement un
company. Evidentment, una persona és un organisme encara
molt més complex, potser per això els arquitectes admiràvem
que els metges no s’ho pensessin tres cops, sinó vint
abans de carregar les culpes a un col·lega.
Me n’adono que amb aquestes comparacions entre les nostres
professions estic idealitzant potser massa la del metge.
Potser només una minoria privilegiada dels metges té tanta
llibertat, tant poder davant les institucions i amb els
pacients. Potser la majoria de vostès no s’està dedicant al
camp que hagués volgut, o es veu obligat a treballar al costat
de col·laboradors en els que no confia, pateix els dictàmens
irresponsables d’altres metges, o ja no inspira el res-
pecte d’antuvi..., sé que cada cop són més freqüents les
agressions físiques a mans de pacients i les seves famílies.
Una qüestió que voldria posar sobre la taula és la progressiva
desaparició del metge de capçalera. Jo em considero un
arquitecte de capçalera. Quan un particular o una institució
m’encarrega un projecte me’l prenc com si es tractés d’un
pacient, i considero que aquest pacient ha de ser escoltat per
algú. Se l’ha d’auscultar, orientar entre el mar d’especialistes
que sens dubte saben més de menys coses, i estic convençut
de que la meva feina té un sentit, que l’arquitecte i el
metge de capçalera són imprescindibles i que la seva desaparició
té pèssimes conseqüències per a edificis i pacients.
Óscar Tusquets Blanca
Arquitecte per formació i dissenyador per adaptació, pintor
per vocació i escriptor per desig de guanyar amics, Óscar
Tusquets Blanca és el prototip de l’artista integral que l’especialització
del món modern ha portat progressivament a
l’extinció. Nascut a Barcelona el 1941, es va graduar com
arquitecte el 1965 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura
de Barcelona. Soci fundador del ja dissolt Studio Per, amb
Lluís Clotet va realitzar fins el 1984 la gran majoria dels seus
projectes, entre ells: casa Fullà, casa Regás i el seu belvedere,
casa en Pantelleria i restaurant La Balsa.
Després d’anys de col·laboració professional amb el també
arquitecte Carlos Díaz, el 1987 es va associar amb aquest
per al desenvolupament dels seus projectes d’urbanisme,
arquitectura, interiorisme i disseny arquitectònic, tant a
Espanya com a França, Holanda, Alemanya i Japó.
Recentment, aquest estudi ha adoptat la denominació
Arquitecturas Oscar Tusquets Blanca.
Algunes de les seves obres més significatives dels últims
anys són: ampliació i remodelació del Palau de la Música,
Barcelona; Pavilion Tusquets en el Parc de la Villette, París;
complex residencial en Fukuoka (Japón); Cavas Chandon a
Sant Cugat Sesgarrigues; Auditorio Alfredo Kraus a Las
Palmas, i Polideportivo Daoiz y Velarde a Madrid. Actualment
treballa en la remodelació de varies sales d’exposició del
Musée des Arts Décoratifs, al Louvre, París; i en un nou barri
a Vilanova (Barcelona). Soci fundador de Bd Ediciones de
Diseño, amb aquesta productora es va iniciar com a dissenyador
de mobles i objectes. Algunes de les seves peces formen
part de les col·leccions d’importants museus com el
MOMA de Nova York o el George Pompidou de París.
Entre altres distincions ha rebut el Premio Nacional de
Diseño, la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes, la
insígnia de Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres, i la
Creu de Sant Jordi. A més, té dos premis Ciutat de Barcelona,
i varis FAD de Arquitectura y Delta de Diseño, entre altres.
El 1994 es va revelar com assagista amb Más que discutible
(Tusquets Editores); el 1998 va publicar Todo es comparable
i el 2000 Dios lo ve (ambdós títols a Editorial
Anagrama). Recentment ha publicat Dalí y otros amigos i
Anna (RqueR Editorial). Tota la seva trajectòria professional
i artística queda reflectida a l’obra Enciclopedia/Album
Óscar Tusquets Blanca, que ha realitzat Juli Capella, publicada
el 2003 per Electa (Random House Mondadori).

MONOGRÀFIC 11
El Centre d’Investigació del Medicament
de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau,
CIM-Sant Pau, canvia d’ubicació
El CIM-Sant Pau, vinculat a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu
i Sant Pau i al Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital va començar les
seves activitats el 1983 i en les seves instal·lacions es realitzen assaigs clínics
amb voluntaris en Fase I, II i III. En les noves instal·lacions la superfície del
CIM-Sant Pau ocupa 620m 2 .
Activitat del CIM-Sant Pau
El Centre d’Investigació del Medicament (CIM-Sant Pau) de
l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant
Pau de Barcelona desenvolupa la seva activitat en dos
àmbits, la investigació clínica amb nous medicaments i la
investigació pròpia. El CIM-Sant Pau és l’únic centre vinculat
a un hospital de tot l’Estat d’aquestes dimensions i recursos
amb més de 20 anys d’experiència.
La investigació clínica amb nous medicaments
L’activitat d’investigació clínica amb nous medicaments té
com a objectiu la realització d’assaigs amb medicaments i/o
amb altres intervencions clíniques garantint el compliment
de tots el requeriments legals, ètics i metodològics exigits
pels estàndards internacionals de Bones Pràctiques
Clíniques, Bones Pràctiques de Gestió de Dades i Bones
Pràctiques Estadístiques. L’activitat que es desenvolupa es
porta a terme en tres àmbits, l’últim dels quals es pretén
potenciar en el moment actual. Aquests àmbits són:
Recepció del CIM-Sant Pau
El CIM té 24 llits en 4 mòduls d’ingrès
Assaigs clínics en voluntaris sans (fase I):
Aquesta activitat es centra en l’avaluació de la tolerabilitat
(si el fàrmac és segur), de la farmacocinètica (quantitat de
fàrmac que arriba a la sang) i de l’efecte farmacològic (resposta
de l’organisme al fàrmac) dels diferents compostos.
També es porten a terme estudis en segments de la població
amb característiques pròpies i diferenciables (poblacions
especials), com, per exemple, voluntaris sans grans
majors de 65 anys, voluntaris obesos, voluntàries postmenopàusiques,
malalts amb insuficiència renal o malalts
amb insuficiència hepàtica.
www.santpau.es

12 MONOGRÀFIC
Zona de polisomnografia
Assaigs clínics en neuropsicofarmacologia radiodiagnòstic:
Activitat centrada en portar a terme avaluacions específiques
en el Sistema Nerviós Central (SNC). Es disposa
d’una àmplia experiència en estudis on s’avalua el rendiment
psicomotor (atenció, concentració, memòria i coordinació)
i els canvis neurofisiològics (canvis en l’activitat elèctrica
que caracteritza el funcionament del cervell). La importància
que actualment es reconeix a la concepció que integra
les activitats dia/nit s’aborda també al disposar d’un
Laboratori del Son (els estudis es plantegen com una activitat
que implica considerar la totalitat de les 24 hores del dia).
En aquest camp, la utilització de tècniques anomenades de
Neuroimatge s’està imposant estratègicament com a decisiva.
Es disposa d’experiència pròpia en la denominada
Tomografia Neurofisiològica (LORETA) i s’han establert
col·laboracions amb els Serveis de Medicina Nuclear
(SPECT) i Radiodiagnòstic del propi Hospital.
Assaigs clínics en fases primerenques del desenvolupament
terapèutic (fase II, IIIa):
Un cop superats els primers estudis en voluntaris sans,
normalment s’avaluen els efectes dels nous medicaments
en els possibles candidats a beneficiar-se del fàrmac. En
aquesta etapa és necessari portar a terme intervencions
específiques, algunes vegades invasives o semi-invasives,
i un seguiment exhaustiu i controlat de la resposta dels
pacients. S’ofereix la disponibilitat d’una estructura humana,
tècnica i d’espai, amb especial experiència en els
requeriments metodològics, per tal que, amb la col·laboració
de l’especialista clínic corresponent, es puguin executar
aquests estudis seguint els estàndards científics d’excel·lència.
A més, es disposa de suport informàtic, estadístic
i ofimàtic per abordar els estudis clínics efectuats de
forma adequada i òptima.
Investigació pròpia
La tasca d’Investigació pròpia es centra en dues àrees
específiques: avaluació dels efectes dels fàrmacs sobre el
SNC, tant durant la vigília com durant el son, i la investigació
de la utilització de models matemàtics predictius en
farmacologia avaluant la relació dosi-concentració-resposta.
El estudi de la farmacologia humana del SNC compta
amb dues línies actives al CIM-Sant Pau: la fisio-fàrmacopatologia
dels sistemes de vigília i son - sedació i seguretat
conductual (estudi de l’impacte que els fàrmacs o sus-
Zona de descans dels voluntaris
tàncies consumides en qualsevol moment del dia poden
tenir sobre les habilitats perceptives-cognitives-motores i
sobre diferents característiques de la son), i la neuropsico-farmacologia
de les funcions mentals superiors
(estudiant paràmetres de laboratori que hom pugui utilitzar
en la investigació clínica -assaigs clínics- i en la pràctica
assistencial, descrivint i caracteritzant els efectes produïts
pels al·lucinògens –com a finestra oberta al funcionament
del cervell humà- i estudiant les bases neuroquímiques de
la funció executiva –sistemes de control cognitiu-).
Zona d’analítiques

Quant tota l’activitat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant
Pau sigui traslladada definitivament al nou edifici situat a
l’ala nord del recinte, els pavellons modernistes de
l’Hospital quedaran lliures pels nous usos que tindran.
Abans, però, és necessari fer un estudi detallat de les patologies
que poden haver afectat el conjunt declarat Patrimoni
de la Humanitat per la UNESCO el 1997.
Per tal que aquest estudi sigui el més acurat possible, la
Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha
encarregat l'elaboració del Pla Director Tècnic per al conjunt
del recinte arquitectònic de Sant Pau. Aquest Pla
director servirà com a base i de punt de partida als projectes
executius de restauració que es realitzaran posteriorment.
Definirà els criteris de restauració i les metodologíes
que s'hauran d'emprar per tal que tot el recinte tingui una
perfecta harmonia, d'acord amb el projecte original i amb
les noves necessitats de futur.
El projecte es va encarregar al Sr. Francisco Asarta, arquitecte
especialista en l'elaboració de plans directors, que
actúa de coordinador dels diferents equips de professionals
especialistes en diagnòstic i restauració de patrimoni.
RECINTE HISTÒRIC 13
Pla director tècnic
del Recinte Modernista
D’aquí a un temps el recinte modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant
Pau quedarà lliure de l’ús hospitalari que ha tingut el darrer segle. Per preparar
el seu futur, abans necessita d’un “diagnòstic” dels experts.
Estructura pavellonar de recinte modernista
Alguns del projectes que ha realitzat, entre d'altres, han
estat la restauració de la Casa Ramona de Puig i Cadafalch,
seu del CaixaFòrum, la Casa Milà (la Pedrera) i el monestir
de Sant Benet de Bages. En aquest equip pluridisciplinar,
treballen pel projecte més de trenta professionals corresponents
a diferents àmbits de coneixement com ara l’arquitectura,
enginyeria i instal·lacions, estudi de materials, historiadors,
especialistes en vitralls i ceràmica, i d'altres.
El Pla director
El document que recollirà quin és l’estat actual de tot el recinte
que s’ha de preservar és el Pla Director, l’objectiu del qual
és tractar de definir la situació i l’estat actual dels elements,
edificis, espais lliures, entorns i límits físics, que conformen
un conjunt arquitectònic amb valor patrimonial i declarat patrimoni
de la humanitat, per tal de conservar-lo, restaurar-lo i
protegir-lo, a fi de transmetre’l a les generacions futures
garantint, en tot moment, els seus valors i autenticitat.
El pla director ha de perseguir els objectius de recopilar de
forma exhaustiva tota la informació inherent al conjunt arquitectònic,
obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i
Montaner i continuat pel seu fill, Pere Domènech i Roura
entre els anys 1912 i 1930.
Cúpula de St. Rafael
www.santpau.es

14 RECINTE HISTÒRIC
Columna del sostre del vestíbul
La recopilació de tota la informació inherent al conjunt
arquitectònic; el seu anàlisi, la identificació dels problemes,
mancances i necessitats; i la definició del seu estat
de conservació des dels punts de vista estructural, constructiu,
de les instal·lacions i normatives ens oferirà un
coneixement, a partir del qual poder definir el conjunt d’actuacions
cal fer, d’acord amb uns criteris d’intervenció adequats
als objectius del pla.
El pla director incidirà, no solament en l’epidermis exteriorinterior
i sistemes constructius dels diferents edificis que
composen el conjunt monumental a protegir, sino en també
l’espai lliure de seu entorn format pels carrers, places, espais
buits, jardins, zones verdes, mobiliari urbà, instal·lacions,
xarxa subterrània de comunicació entre edificis, etc. i finalment
la tanca perimetral que delimita el conjunt.
Metodologia
Cal plantejar una metodologia per a l’estudi del recinte que
contempli diferents fases d’estudi i anàlisi, per tal d’aproximarse
al coneixement del conjunt monumental i poder, en base a
l’anàlisi i les conclusions, plantejar els criteris d’intervenció,
les propostes d’actuació, l’avaluació de costos, un pla de possibles
usos, el pla d’etapes i finalment els terminis d’execució.
El desenvolupament metodològic conté dues fases: conèixer
el conjunt i posteriorment analitzar aquest coneixement.
Comprendre i conèixer el conjunt hospitalari i tots els edificis
que el componen, és imprescindible abans de programar-hi
qualsevol actuació. L'equip redactor que desenvoluparà l'estudi
del recinte modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant
Pau està dividit en diferents grups que analitzaran segons la
seva experiència i coneixements diferents estrats de la construcció
i l'espai que l'envolta. Hi ha un grup que estudia l'espai
físico-constructiu, un per l'estudi de l'espai públic i tanca, un
per la xarxa de túnels subterrània, un per la valoració econòmica
del projecte, un que realitzarà infografia, muntatges i fotografíes
i a més hi ha d'altres grups que col·laboren en l'estudi
geomètrico-formal, en l'estudi del comportament estructural,
en l'estudi dels materials i la seva caracterització, en l'estudi
dels vitralls, en l'estudi de les instal·lacions generals i en l'estudi
de les espècies vegetals del recinte.
El desenvolupament d’estudis que es plantegen per arribar
al coneixement al que ens referim anteriorment comprèn:
l’anàlisi històrica i l’anàlisi arquitectònica. Una vegada
recopilades aquestes dades es farà un anàlisi i una reflexió
del coneixement adquirit.
L’equip pluridisciplinar haurà d’avaluar en base al seu coneixement,
l’estat del conjunt modernista de l’Hospital, és a dir,
l’estat material, els factors de risc, propostes de futur, conveniència
de l'ús actual o proposat i la seva compatibilitat
amb la realitat arquitectònica, el manteniment dels seus
valors essencials, l’adaptació, la implantació d’instal·lacions,
serveis, supressió de barreres arquitectòniques, etc., i en tot
moment tenir en compte els condicionants de tipus històric,
arquitectònic, artístic, urbanístic i paisatgístic, alhora que els
requeriments d’ús, instal·lacions
i normatives.
Per tant, caldrà, abans de
proposar el programa
d’actuació, plantejar-se
com era el conjunt monumental,
com és, què se li
demana i com ha de ser i
perquè. Es preveu que el
projecte estarà enllestit
per a la seva presentació
l’estiu de 2007.
Torre d’aigua Diferents sostres ceràmics del pavellons

Qui són els Project
Manager i què fan?
L’equip de Project Managers que treballen en la construcció
del Nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, és del
grup empresarial Argos Management i compta amb diferents
membres de l’equip amb experiència en la construcció
d’altres centres hospitalaris que ara posen al servei de
la nova construcció.
En l'execució d'una obra, a banda de la propietat, s'hi veuen
implicats molts grups de professionals -els anomenats
"agents intervinents-, com arquitectes, enginyers, aparelladors,
contractistes, administracions, etc. Els PM’s són un
d’ells i la seva funció és la de coordinar tot el conjunt.
Per posar un exemple, un d’aquests agents intervinents pot
tenir un interès especial en que una proposta seva destaqui
en algun determinat aspecte que es contradiu, d’alguna
manera, amb l’interès final de la propietat. Donat aquest
cas, el PM analitzarà la proposta amb cadascuna de les
parts interessades i les coordinarà per tal d’arribar a la solució
idònia per la via del consens.
NOU HOSPITAL 15
Project Manager (PM) és un anglicisme que des de fa ja algun temps s’utilitza
per nomenar als tècnics gestors del projecte d’una obra. Els Projects Managers,
tècnics especialitzats en edificació, assessoren i s’encarreguen de les gestions
en totes les fases de la creació d’un edifici, des dels plantejaments inicials fins
a la gestió de la construcció (el que se’n diu Construction Management).
D'esquerra a dreta, Noelia Poyatos, Mónica Asenjo, Caterina Vidal, Rubèn
Moragues i Omerina Cretu.
La propietat és qui s’encarrega de la contractació d’aquest
equip tècnic acostumat a tractar amb les diverses parts que
intervenen en una obra perquè vetlli pels seus interessos.
Per dir-ho d’alguna manera, els PM són l’ull de la propietat
en el desenvolupament de l’obra.
Intercanvi d’informació
La informació necessària per definir un projecte com el de
la construcció del Nou Hospital, s'obté a través dels professionals
responsables dels diferents serveis i àrees de
l’Hospital que exposen les seves necessitats funcionals
per al nou edifici, i les canalitzen a través de la Direcció
d’Enginyeria i Obres i l'Àrea de Projectes.
Els PM, juntament amb la Direcció d'Enginyeria i Obres i
l'Àrea de Projectes, es reuneixen amb els responsables de
diferents serveis de l'Hospital per assegurar que el projecte
s’adequa justament al que es necessita per desenvolupar
les activitats que es duran a terme al Nou Hospital.
A partir d'aquí, el dia a dia dels PM s’envolta de reunions,
informes, planificacions, números, estudis, plànols i moltes
visites a peu d'obra i un seguiment exhaustiu de la marxa
de les obres i els terminis. Sovint, aquest equip s’ha d’enfrontar
a imprevistos que haurà d’analitzar per veure’n la
seva viabilitat i per conèixer-ne l’origen: un canvi de necessitats
respecte al projecte, dificultats amb l’excavació del
terreny que no estaven previstes, un canvi de normativa o
la implantació d’una innovació tecnològica que és necessari
incloure a l’Hospital, etc.
En una obra com aquesta, de grans dimensions i rellevància
social, hi ha tres interessos principals: la qualitat
de l’obra, el cost i els terminis d’acabament. Definint
aquests tres pilars bàsics el PM s’encarrega de que
aquests tres interessos s’unifiquin i tinguin com a resultat
final una obra ben feta amb un cost adequat i desenvolupada
en el temps previst.
www.santpau.es

Joan Clos, va ser alcalde de Barcelona des de setembre de 1997 fins al setembre
d’enguany. Ara és a Madrid al cap del Ministeri d’Indústria engegant una nova etapa de
la seva vida política i professional. En aquesta entrevista ens recorda els seus anys
d’estudis i joventut que va viure a l’Hospital ara fa 38 anys.
Com veu Sant Pau Joan Clos
Quins són els seus primers records de
l’Hospital?
Els meus primers records van molt lligats a la
meva època d’estudiant i a la meva formació
com a metge. Vaig entrar a l’Hospital de Sant
Pau per fer un curs de tècnic de raigs X als 18
anys. Crec que era el primer que es feia a
Espanya. Després del curs vaig entrar a treballar
al servei de Radiologia, fent tasques tant al
servei central com a urgències. L’any 1968
vaig compaginar la feina al servei de
Radiologia amb l’inici de la carrera de Medicina
a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
que s’impartia al mateix Hospital. Fins a tercer
de carrera vaig compaginar aquesta feina amb
els estudis. Recordo especialment la inauguració
del servei central d’Urgències l’any 1967.
Què és per vostè Sant Pau?
En la part més personal, és la meva descoberta
d’un nou món professional, la primera
feina remunerada, la meva facultat de
Medicina... Té un significat especial, un lloc
entranyable i encantador. També ho és en el
seu vessant històric i arquitectònic. És una
joia arquitectònica i un hospital que des de fa
sis segles creix i evoluciona al costat de les
transformacions de la ciutat de Barcelona.
Com veu el futur del nostre hospital amb
l’ampliació i el nou edifici?
Bé, molt bé. L’ampliació i el nou edifici suposaran
un nou impuls, no tan sols per l’estructura
física de l’Hospital, sinó també per
les renovades il·lusions en el cos facultatiu i
en el personal d’assistència i recerca.
L’Hospital de Sant Pau és un hospital que
ha sabut adaptar-se als nous temps i en
aquest sentit la nova ampliació permetrà fer
ús d’un edifici modern i d’unes noves instal·lacions
molt més versàtils i adaptades a
les noves necessitats de la societat per tal
de millorar l’eficiència i els serveis que el
Sant Pau ofereix als seus pacients.
L’Ajuntament de Barcelona forma part
des de la seva creació, fa més de siscents
anys, del Patronat de l’Hospital, en
aquest sentit, què representa Sant Pau
per a Barcelona?
L’Hospital de la Santa Creu al carrer
Hospital va ser el primer gran hospital de
Barcelona i va néixer el 1401 amb un consorci
entre l’església i el Consell de Cent. La
novetat d’aquest consorci era el Consell de
Cent perquè fins aquell moment, els únics
que tenien hospitals era l’església. Ja s’ha-
vien produït les grans epidèmies de pesta
del 1348 i la salut dels ciutadans no era ja
tan sols un designi dels déus, sinó que
començava a ser una responsabilitat de la
ciutat. Va ser un canvi de mentalitat precursor
del Renaixement i de l’època moderna.
El 1900 es fa el gran salt del carrer Hospital
cap a l’actual obra modernista amb totes les
il·lusions racionalistes de l’època: grans
pavellons airejats, comunicació per subterranis,
quiròfans centralitzats... Una obra
racionalista embolcallada en un projecte
modernista. Extraordinari. Després durant la
República es converteix en l’Hospital
General de Catalunya i assoleix el seu zènit
jeràrquic en la sanitat catalana i més recentment
amb la Facultat de Medicina recupera
la vessant universitària i és un hospital ple
de futur i ambició.
Que deixa enrere en el seu trasllat a
Madrid?
Amb les tecnologies modernes es pot treballar
a Madrid i continuar tenint part del teu cor
a Barcelona. Cada vegada 600 quilòmetres
és una distància més curta. No es tracta de
deixar enrere res, sinó d’incorporar noves
experiències i vivències.