La raó a la ciutat: el Pla Cerdà - Any Cerdà

© Arxiu Barcelona Regional, S A
La plaça de les
Glòries, Diagonalmar,
el districte 22@
i la zona del Fòrum.
A la pàgina anterior,
interior d’illa a
Pamplona / Ramon
Turró.
moció econòmica de les de caràcter urbanístic. En aquest
sentit, s’obren noves possibilitats, ja posades en pràctica, de
vincular molt més estretament la promoció econòmica i la
producció urbanística, superant els models on l’acció urbanística
esdevé el fi, en ell mateix, de la promoció econòmica.
Suport teòric o raonament intern
El Pla 22@ –en aquest cas és més oportú utilitzar la denominació
completa del document urbanístic de la Modificació del
PGM per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou– introdueix
dues qüestions sobre les quals ens manca encara un
suport teòric de caràcter general: la construcció de ciutat
per transformació de teixits consolidats i l’adequació dels
instruments de planejament a les noves estructures productives.
Ambdues qüestions posen sobre la taula una temàtica
d’una gran complexitat: la revisió crítica dels instruments
de planejament i el marc regulador vigent. Ho plantejo
intencionadament en termes de revisió i no de canvi o
substitució, perquè seria poc realista formular-ho en termes
de tabula rasa. Però sí que tinc el convenciment, i en el
cas particular dels sòls productius encara més, que és
urgent aquest exercici disciplinari. En cas contrari, veurem
proliferar eixamples reciclats com a versions més o menys
encertades del 22@.
Manuel de Solà-Morales afirma: “Desvetllant allò que hi
ha de veritablement interessant en la nostra valoració positiva
de la ciutat del segle XIX, podrem, més enllà de la simple
obsessió mimètica, aprofitar-ne l’evocació com a font de
suggeriments, d’innovacions i de progrés” 15 . M
Quadern central, 93
Notes
1. Resum executiu de l’“Estudi de la demanda d’oficines al Poblenou en el període
1999-2004 i requeriments urbanístics de la seva localització”, Aguirre
Newman, 1999, com a part de l’Estudi econòmic i financer de la MPGM per a la
renovació de les zones industrials del Poblenou, pàg. 12.
2. Deu lliçons sobre Barcelona, Manuel de Solà-Morales, COAC, Barcelona 2008,
pàg. 291.
3. Ídem, pàg. 305.
4. Modificació del PGM per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou.
Text refós, Sector d’Urbanisme, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, setembre
de 2000, pàg. 10-13.
5. Resum executiu de l’“Estudi de la demanda d’oficines al Poblenou en el període
1999-2004 i requeriments urbanístics de la seva localització”, Aguirre
Newman, 1999, com a part de l’Estudi econòmic i financer de la modificació
del PGM per a la renovació de les zones industrials del Poblenou, pàg. 12.
6. Organización industrial y territorio, Ricardo Méndez i Inmaculada Caravaca,
“Espacios y Sociedades”, Editorial Síntesis, Madrid, 1999, pàg. 309.
7. “La renovació del Poblenou: una aproximació urbanística al districte d’activitats
22@bcn”, Ramón García Bragado, La ciutat del coneixement, “Els monogràfics
de BMM”, núm. 1, pàg. 39 (38-43).
8. Modificació del PGM per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou.
Text refós, Sector d’Urbanisme, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, setembre
de 2000, pàg. 3.
9. “La renovació del Poblenou: una aproximació urbanística al districte d’activitats
22@bcn”, Ramón García Bragado, La ciutat del coneixement, “Els monogràfics
de BMM”, núm. 1, pàg. 40 (38-43).
10. “Barcelona: construir sobre lo ya construido”, Ignasi de Solà-Morales, a
Revista de Occidente, 97, juny de 1989, pàg. 26.
11. “Dotació infraestructural (Pla d’Infraestructures)”, capítol 7 de la Modificació
del PGM per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou. Text refós,
Sector d’Urbanisme, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, setembre de 2000,
pàg. 33.
12. Ídem.
13. Ídem.
14. Estudi econòmic i financer de la modificació del PGM per a la renovació de les
àrees industrials del Poblenou. Text refós, Sector d’Urbanisme, Ajuntament de
Barcelona, Barcelona, setembre de 2000, pàg. 10-13.
15. Deu lliçons sobre Barcelona, Manuel de Solà-Morales, COAC, Barcelona 2008,
pàg. 307.