UNITAT DIDÁCTICA 6. GESTIÓ D'EXISTÈNCIES I D'INVENTARIS

UNITAT DIDÁCTICA 6.
GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
ÍNDEX DE LA UNITAT
1. INTRODUCCIÓ
2. CLASSIFICACIÓ DELS MEDIS MATERIALS SANITARIS
A. Classificació 1. Medicaments i productes sanitaris.
B. Classificació 2. Sistema ABC
C. Classificació 3. Catàleg de productes
3. CARACTERÍSTIQUES DEL MAGATZEM SANITARI
4. SISTEMES D’EMMAGATZEMATGE
5. LA GESTIÓ DEL MAGATZEM SANITARI
A. La quantitat d’existències que s’ha de mantenir
B. Seguiment dels materials sanitaris emmagatzemats
C. Elaboració de les fitxes de magatzem
D. Realització d’inventaris
E. Valoració de les existències disponibles
a) El mètode FIFO
b) El mètode LIFO
c) El mètode del PMP
I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
6. Normes de seguretat i higiene aplicades als magatzems dels centres sanitaris
A. Emmagatzematge del material sense exigències especials
B. Emmagatzematges del material estèril
C. Emmagatzematge dels materials làbils
D. Emmagatzematge dels materials perillosos
E. Emmgatzematge del material caducat i el del material
1. INTRODUCCIÓ
Entenem per magatzem o dipòsit el conjunt de mercaderies de les quals disposa l’empresa per a les seves
necessitats. Aquest terme, però, també pot aplicar-se al lloc físic on es guarden les mercaderies. Totes les
empreses fan servir mercaderies en la seva feina, incloses les sanitàries, ja què les consumeixen, les
transformen o les venen directament als seus clients.
L’objectiu del dipòsit és mantenir unes existències mínimes de productes, que garanteixin la continuïtat en la
prestació del servei a la comunitat o als pacients, encara que els proveïdors se’ls subministrin de forma
intermitent.
1

2. CLASSIFICACIÓ DELS MEDIS MATERIALS SANITARIS
I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
La classificació dels medis materials sanitaris es pot fer en dos grans grups: medicaments i productes sanitaris.
Encara que aquesta classificació és molt vàlida i es fa servir, veurem altres classificacions també utilitzades que
faciliten la gestió i l’emmagatzematge, concretament el sistema ABC i el catàleg de productes que publica la
Comisió d’Adquisicions i Homologació de Productes.
A. CLASSIFICACIÓ 1. MEDICAMENTS I PRODUCTES SANITARIS
La llei encarregada de regular en termes generals el emmagatzematge i la dispensació de medicaments d’us
humà és la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del Medicament.
Aquesta llei defineix els medicaments i els productes sanitaris:
− Medicament o fàrmac és tota substància medicinal i les seves associacions o combinacions
destinades a la seva utilització en les persones o en els animals que es presenti dotada de
propietats per a prevenir, diagnosticar, tractar, alleujar o guarir malalties o dolències o per a
afectar a funcions corporals o a l’estat mental.
− Producte sanitari és qualsevol instrument, dispositiu, equip, material o altre article (inclosos els
accessoris i programes lògics que intervinguin en el seu bon funcionament), destinats pel
fabricant a ser utilitzats en éssers humans, sols o en combinació amb altres, amb la finalitat de
diagnóstic, investigació, pròtesi, etc., l’acció principal del qual no s’assoleixi per medis
farmacològics, químics o immunológics, ni pel metaolisme, però a la funció del qual puguin
concórrer aquests medis.
Totes les especialitats farmacèutiques han de classificar-se segons uns criteris ordenats jeràrquicament
anomenats classificació anatòmica dels medicaments:
• Primer nivell. Grup anatòmic terapèutic. S’estructura per aparells i sistemes.
• Segon nivell. Grup terapèutic. Ús en cada malaltia o grup de malalties similars.
• Tercer nivell. Subgrup terapèutic. Aprofunditza en el nivell anterior, acotant els grups
generals o subgrups. No tots els fàrmacs el fan servir.
• Quart nivell. Subgrup químic-terapèutic. Cada una de les diferents famílies químiques
d’utilització en un procés patològic. No tots els fàrmacs l’utilitzen.
Per a aquesta classificació es fan servir codis alfanumèrics.
2

I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
Exemple 1. V04B1 (Reactius per a les proves diagnòstiques d’embaràs realitzades en orina)
V: Varis
V04: Productes per a diagnóstic
V04B: Anàlisi d’orina
V04B1: Proves d’embaràs.
Exemple 2. B05B3 (Sèrum fisiològic en ampolla de més de 50 cc)
B: Medicaments per a la sang i els òrgans hematopoiètics.
B05: Substituts del plasma i solucions per a perfusions.
B05B: Solucions intravenoses superiors a 50 cc.
B05B3: Solució salina normal.
Hi ha altres criteris de classificació de medicaments, com ara:
­ Per la seva funció: medicaments preventius, diagnòstics, curatius i mitigadors.
­ Pel seu origen: medicaments naturals, semisintètics i sintètics.
­ Pel criteri de fabricació: especialitats farmacèutiques, fòrmules magistrals, preparats o
fórmules oficinals i medicaments prefabricats.
­ Per la seva forma farmacèutica: càpsules, injectables, comprimits...
­ Per la seva via d’administració: orals, rectals, parenterals, tòpics...
­ Per les seves necessitats d’emmagatzematge.
B. CLASSIFICACIÓ 2. SISTEMA ABC
Està basada en el Principi de Pareto 20/80 (el 20% de les persones controlen el 80% de la riquesa), que aplicat a
l’àmbit sanitari estableix que aproximadament el 20% dels productes representen el valor total.
Així, els articles sanitaris, es classifiquen en tres grups, segons les seves característiques de preu i acumulació o
emmagatzematge.
− Grup A. Productes d’alt preu que s’emmagatzemen en poca quantitat. Controlant en aquesta
petita part de l’inventari s’està actuant sobre la major part del valor dels magatzems del centre
sanitari. En aquest grup estarien les pròtesis, alguns reactius, els equips inventariables, etc.
− Grup B. Són articles de valor mig, el valor del qual és similar al número d’unitats
emmagatzemades. Els seu preu és inferior al del grup A, però el seu volum d’emmagatzematge és
major. Formen part d’aquest grup la major part del material de laboratori, de radiodiagnòstic, el
material de neteja, etc.
− Grup C. El seu preu és molt baix i el seu ús molt freqüent, per la qual cosa s’emmagatzemen en
grans quantitats. Suposen una porció molt baixa del valor dels inventaris. Per exemple, el material
d’un sol ús de plàstic (xeringues, tubs d’extracció...)
3

I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
SISTEMA ABC DE CLASSIFICACIÓ DE PRODUCTES SANITARIS
GRUP PERCENTATGE DEL VALOR
PERCENTATGE DEL VOLUM
MAGATZEM
A 75-80%, aprox. 20%, aprox.
B
El grup B i el C representen el
20-25%, aprox.
Els grups B i C ocupen el 80% de
l’espai. Són articles d’ús freqüent.
C
C. CLASSIFICACIÓ 3. CATÀLEG DE PRODUCTES
El catàleg de productes sanitaris el formen aquells articles homologats considerats aproìats pel consum en tota
la xarxa hospitalària i en els centres d’atenció primària. En ell a cada article se li assigna un codi que l’identifica
de forma inequívoca.
L’INSALUD va elaborar un catàleg de productes amb l’idea d’homogenitzar totes les referències que
s’utilitzaven en els centres sanitaris, però va tenir poc èxit per dues raon: els centres sanitaris ja feien servir la
seva pròpia relació de productes i les aplicacions informàtiques que es feien servir no es pordien adaptar
fàcilment a la nova codificació. A això s’ha d’afegir les variacions que han imposat les normatives específiques
establertes per les pròpies Comunitats Autònomes.
El catàleg de productes de l’INSALUD inclou un grup, un subgrup i una família.
Exemple. Dins del grup implants, estaria el subgrup oftalmologia i dintre d’aquest, la família
lents intraoculars.
3. CARACTERÍSTIQUES DEL MAGATZEM SANITARI
L’objectiu de tot magatzem és proveir el material necessari a les diferetns àrees sanitàries del centre sanitari.
Aquest material s’ha de suministrar en el moment adequat i en condicions òptimes. A més, com ja s’ha indicat,
té la funció específica de registrar els fluxes d’entrada, que provenen de les compres, i de sortida, cap als
diferents serveis de l’hospital i controlar les existències disponibles en qualsevol moment.
En el magatzem es vigila i controla l’estat dels productes, llençant els que es troben caducats o en dolentes
condicions. Igualment, s’elaboren les fitxes de magatzem on figuren les característiques de cada article o
producte.
El volum del magatzem depèn de la disponibilitat d’espais i del tamany del centre sanitari. Generalment
existeixen magatzems centrals i magatzems per àrees o plantes.
Tots els magatzems centrals són gestionats pel Servei de Suministres, mentre que en els magatzems per
plantes o àrees normalment es comparteix la gestió entre el Servei de Suministres i el departament o àrea del
qual es tracti.
4

Els magatzems centrals solen tenir les diferents parts:
I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
− Zona de recepció: Ha de ser àmplia per permetre l’entrada dels vehicles. En aquesta zona es
controlen els materials rebuts, s’enregistren i es classifiquen pel seu emmagatzematge.
− Zona d’emmagatzematge o d’stock: La distribució d’aquest espai ha de permetre
l’accessibilitat a tots els productes, així com garantir la seva conservació. En aquest espai estaran
els prestatges, els pales, les càmeres frigorífiques, etc.
− Zona de sortida i de preparació per a ser distribuïts als serveis hospitalaris.
Tots els magatzems centrals tenen un zona comuna d’oficines, situada de forma estratègica pel control
efectiu de les entrades i les sortides.
Les funcions dels magatzems d’àrea o planta són:
Possibilitar la utilització ràpida dels productes evitant demores innecessàries i
contraproduents pel pacient.
Protegir contra la falta d’existència, la qual cosa suposa tenir un stock propi.
Evitar viatges freqüents al magatzem central per a recollir articles de consum diari.
Estalviar tràmits administratius i costos de reposició i trencament d’stocks.
Tant els magatzems centrals com els d’àrea o planta se solen distribuir en diferents espais d’acord amb els
tipus de productes sanitaris que contenen. Per exemple:
TIPUS DE MAGATZEM SEGONS EL SEU CONTINGUT
MAGATZEMS CENTRALS MAGATZEMS D’ÀREA
» Farmàcia
» Magatzem general
sanitari
» Roba
» Material d’oficina
» Reactius i
laboratori
» Despenses
» Material de
manteniment
» Dipòsit de residus
» Altres (pròtesis,
gasos, etc.)
5
» Farmàcia
» Magatzem general
sanitari
» Roba
» Reactius i
laboratori
» Altres (roba bruta,
escombraries...)

En els magatzems hi ha una sèrie de normes bàsiques que s’han de complir:
I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
Els productes s’agrupen per famílies, per a que la seva localització sigui més
fàcil.
Tots els productes sanitaris han d’estar identificats amb un codi que
coincidira amb el de la fitxa de l’article.
Els productes la data de caducitat dels quals sigui més propera es
col·locaran els primers.
S’ha d’assegurar que el material sanitari manté les característiques físiques
i químiques certificades pel laboratori, les quals determinen el seu us segur i
eficaç.
S’ha de garantir l’autenticitat dels productes que se subministren.
El sistema ha de permetre el seguiment de cada lot de material posat en el
mercat, per retirar-lo sempre que existeix un risc suficient per a la salut
pública.
Els productes que es consumeixin amb més freqüència seran els més
accessibles.
Aquells productes amb risc de toxicitat, o de qualsevol altre tipus,
s’emmagatzemaran en zones especials degudament senyalitzades.
Tot magatzem sanitari disposarà de mesures de seguretat. Fent un resum d’algunes d’elles:
Disporarà d’un sistema de detecció i extinció d’incendis.
Sortides d’emergència degudament senyalitzades.
Ventilació natural o forçada i temperatura controlada.
La seva distribució evitarà zones amb dificultats d’accés.
Senyalització adequada en les zones que ho requereixin.
Garantir càmares frigorífiques pels productes que ho necessitin.
Per a complir aquests requeriments, els magatzems de material sanitari han de seguir la normativa sobre
establiments sanitaris, ja que, com a tals, els considera la Llei General de Sanitat. L’apertura de cada magatzem
requereix una autorització sanitària independent, que concedirà, després de la inspecció oportuna, la Comunitat
Autònoma.
4. SISTEMES D’EMMAGATZEMATGE
En els centres sanitaris hi ha dos tipus de magatzem: els oberts i els tancats.
− Els magatzems tancats són aquells als que només poden accedir les persones autoritzades i on
es registra cada entrada i cada sortida de mercaderies. És el sistema que se segueix, per
exemple, en el magatzem general de l’hospital, de major cost, però que permet el seguiment
complet de tots els articles.. també són tancats els magatzems dels departaments funcionalment
aïllats, com el d’anatomia patològica i citologia.
6

I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
− Els magatzems oberts són aquells als que poden accedir i del que poden prendre material
persones alienes al seu funcionament. És un sistema més còmode i barat però el control i la
contabilitat és més difícil. És el mode en què funcionen els botiquins de cada planta o els del
servei d’urgències.
5. LA GESTIÓ DEL MAGATZEM SANITARI
La gestió del magarzem i, en concret, la del magatzem sanitari, inclou:
• L’estimació de la quantitat d’existències que s’ha de mantenir en dipòsit.
• Els seguiment que s’ha de realitzar dels moviments de cada article.
• L’elaboració de les fitxes de magatzem, manuals o informàtiques.
• La realització d’inventaris periòdics de les existències emmagatzemades.
• La valoració contable dels articles emmagatzemats.
A. LA QUANTITAT D’EXISTÈNCIES QUE S’HA DE MANTENIR
Una tendència general de les empreses, aplicable als magatzems sanitaris, és la de mantenir els depòsits al
nivell mínim possible per reduir els costos. Si es té gran quantitat de material emmagatzemat, el capital
immovilitzat és major, la gestió de les existècies és més difícil, els materials poden caducar-se o deteriorar-se
amb el temps, el manteniment i els seguros del magatzem es fa més car, els robatoris són més fàcils, etc.
Però, en canvi, unes comandes majors permeten demanar descontes per gran volum de compres i disminuir el
cost unitari de cada producte.
D’altra banda, mantenir uns dipòsits massa petits comporta el risc de desabastiment, especialment tenint en
comte que la demanda del camp sanitari és molt variable i, freqüentment, imprevisible. Per a evitar aquest risc,
s’han d’establir uns dipòsits mínims de cada article, fixats en funció de:
− El termini de lliurament dels proveïdors, és a dir, el que triguin en servir el material sol·licitat.
− La demanda previsible en els pacients.
Per a protegir-se del risc de la manca d’articles, conegut com a trencament d’inventari o trencament
d’stocks, els magatzems tenen un dipòsit de seguretat o reserves, que els permetin atendre demandes
inesperadament altes o demores excessives en el subministrament.
Exemple. El trencament de l’inventari de reactius fixadors o de materials fungibles en el
servei d’anatomia patològica por comportar la putrefacció d’una mostra biòpsica rebuda per a
diagnòstic.
Com més variables siguin el ritme de demanda d’atenció o els terminis de lliurament, més gran serà aquest
dipòsit de seguretat.
7

I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
Si la demanda i els terminis de lliurament fossin predictibles podria anticipar-se quan s’anaven a esgotar les
existències del dipòsit actiu i demanar la seva reposició en el moment adequat. Aquest model és el de
previsió perfecta. El punt de comanda depén del temps que triguin els proveïdors en subministrar noves
existències de l’article i no del volum d’existències que quedin en el dipòsit actiu. Així, sent la demanda
sanitària variable, les diferents comandes es realitzaran amb dipòsits actius diferents.
Les existències de l’empresa sanitària hauran de moure’s, doncs, entre els dipòsits mínims i els màxims. El
dipòsit òptim el deteminaran el conjunt de factors, diferent per a cada magatzem.
Exemple. Un gabinet petit pot tenir una farmàcia propera i un proveïdor específic que
abasteixi molt ràpidament, per la qual cosa, és probable no ho cecessiti mantenir uns dipòsits
més enllà dels de seguretat.
Aquest és el model d’evolució de les existències anomenat de previsió perfecta.
DMx: Dipòsit màxim
DMn: Dipòsit mínim
DAc: Dipòsit actiu
DS: Dipòsit seguretat
PC: Punt de comanda
PL: Plaç de lliurament
Resumint, per a gestiona existències hem de tenir en comte:
− Estudiar la demanda de cada producte per cada un dels serveis del centre sanitari.
− Les característiques del proveïdor, sobre tot els terminis de lliurament reals.
− Sol·licitar el subministrament en el punt de comanda.
8

− Fixar adequadament el dipòsit màxim.
I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
− Establir el dipòsit de seguretat de froma que en cap cas s’esgoti el producte o es produeixi el
trencament d’stocks.
B. SEGUIMENT DELS MATERIALS SANITARIS EMMAGATZEMATS
El responsable del magatzem ha de saber en tot moment quins i quants materials sanitaris tenen a la seva
disposició i també que la cura ha de ser tant major com més perillosos o delicats siguin aquells.
Això enllaça amb el Principi de Pareto, ja estudiat. Per tant, no serà rentable el seguiment acurat de tots els
materials emmagatzemats, sino només els dels pocs articles de major cost. Com més barat sigui un article, més
succint ha de ser el seu seguiment. El principi no s’aplica directament als articles perillosos o delicats, que han
de seguir-se estretament per motius diferents.
Per tal de saber quina és la quantitat de materials de cada classe disponible en el magatzem es fan servir dos
sistemes complementaris. El primer és un registre continu del moviment d’existències (elaboració de les fitxes
de magatzem) i el segon la revisió i el recomte de tots els articles emmagatzemats (realització d’un inventari).
C. ELABORACIÓ DE LES FITXES DE MAGATZEM
El registre continu de les entrades i sortides d’articles es porta a terme mitjançant les fitxes de magatzem. La
fitxa pot ser un document amb existència física (cartolina o impres en formats DIN A4 o DIN A5), però el més
comú és que el seguiment es faci mitjançant un programa informàtic de gestió de dipòsits. En qualsevol
moment el programa pot imprimir un registre, que equivaldrà a la fitxa feta a mà.
En la base de dades haurà una fitxa oberta per a cada varietat de cada classe de producte, sense barrejar
varietats ni, per suposat, productes diferents. El diseny de la fitxa dependrà del programa informàtic, però totes
elles han de contenir el conjunt de dades de la llista següent:
a. Capçalera del centre sanitari.
b. El nom del producte i la seva varietat.
c. La data de realització de la comanda.
d. El nom del proveïdor o subministrador.
e. La data d’entrada al magatzem.
f. El número de factura del material rebut.
g. El número d’unitats comprades.
h. El preu unitari de compra.
i. Els números de sèrie i/o de lot de cada producte.
j. La data de sortida del magatzem.
k. El pacient, la unitat o el servei a qui s’entrega el material.
l. Les existències restants en el dipòsit.
9

Poden afegir-se a la fitxa altres dades útils, però complementàries:
m. La indicació aproximada del termini de lliurament del proveïdor
n. El punt de comanda aproximat.
o. El dipòsit de seguretat aconsellat per a aquest producte.
I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
p. La data de caducitat del producte comprat, anotació imprescindible en algun cas.
D’aquesta forma, la fitxa informàtica ens podrà mostrar, en qualsevol moment quantes unitats hi ha disponibles
de cada article, qui les ha enviat, a quin preu i a qui s’hi ha subminitrat.
La identificació de cada article mitjançant el seu número de sèrie i/o el seu número de lot permet, en cas de
sospita de risc per a la salut, localitzar amb facilitat els erticles ja dispensats i retirar-los o bé restringir
apropiadament la circulació dels que encara estiguin en el magatzem.
Centre sanitari:
Producte:
Varietat:
Comanda
d/m/a
Proveïdor
Arribada
d/m/a
Nº
Factura Unitats
FITXA DE MAGATZEM
Nº _______
Plaç de lliurament aproximat: ________ dies
Punt de comanda aproximat: ________ unitats
Dipòsit de seguretat : ________ unitats
Preu
unitari
Nº
sèrie
io lot
Sortida
d/m/a
Destina-
tari
Existèn-
cies
El codi de barres és un sistema estandaritzat d’identificació de productes que es llegeix a través d’un lector
òptic. Actualment aquests codis es fan servir, de forma generalitzada, pels integrants de la cadena de
subministrament. A més d’identificar el producte, poden afegir informació logística sobre lots, quantitats,
caducitat, dimensions, ubicacións, punts d’entrega, etc.
Els codis de barres es fan servir en l’àmbit sanitari per a gestionar les existències, generalment els estàndars
EAN-13 i EAN-128, especialment aquest últim perquè va ser creat per a magatzems.
10

I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
• Els primers dígits del Codi de Barres EAN (European Article Number) no identifiquen al país d’origen del
producte, sinó, únicament a través de quina Organització Nacional s’ha adscrit una empresa al sistema
EAN. Per exemple, a Espanya s’encarrega AECOC i el seu codi és el '84'.
• Referència de l’ítem, format per:
– Codi d’empresa. És un número compost per entre 5 i 8 dígits, que identifica al propietari de la
marca.
– Codi de producte. Completa els 12 primers dígits.
• Dígit de control. Per tal de comprovar el dígit de control (per exemple, per l’ordinador i l’escàner de codi
de barres), se sumen els dígits en posició parell, el resultat es multiplica per 3, se sumen els dígits en
posició imparell i aquest resultat se li resta al seu múltiple de 10 més proper. El resultat final ha de
coincidir amb el dígit de control.
• Per exemple, per al 123456789041 el dígit de control serà:
– Suma dels números en posició parell: 2+4+6+8+0+1 = 21
– Multiplicat x 3: 21 x 3 = 63
– Suma de los números en posició imparell: 1+3+5+7+9+4 = 29
– Suma total: 63 + 29 = 92
– Proper múltiple de 10 = 100
– Dígit de control: 100 - 92 = 8
• El codi quedarà: 1234567890418
L’ús del codi de barres en la gestió de magatzems comporta una sèrie de beneficis:
− El control dels productes és més eficaç en la recepció, en la distribució, en la captura de dades i
en l’elaboració de l’inventari.
− En eliminar les entrades manuals de dades s’eliminene els errors antròpics.
− Permet observar la traçabilitat o seguiment de qualsevol producte al llarg de la cadena logística
sanitària.
− Agilitzen la transferència d’informació entre àrees i Suministres i entre el centre sanitari els
proveïdors.
− Automatitzen els lliuraments de material.
11

D. REALITZACIÓ D’INVENTARIS
I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
Com que els sistemes de seguiment no són perfectes, es necessita de tant en tant verificar que les existències
enregistrades en les fitxes es troben realment en dipòsit. L’inventari és el reconte manual de tots els articles
emmagatzemats, que inclou la seva revisió per a localitzar aquells que s’hagin fet malbé, s’hagin caducat,
s’hagin quedat obsolets, etc...
La realització de l’inventari té les següents fases:
− Localitzar cada article en el magatzem. Aquest procés és molt més senzill si cada material té
el seu prestatge i no s’ha deixat on hi ha un forat.
− Identificar cada article en la forma més precisa i clara.
− Contar el total d’articles de cada classe i varietat i registrar-lo. Separar les unitats inservibles.
− Verificar si existeixen els ressenyats en les fitxes de magatzem.
El procés pot fer-se cada cert temps, per exemple, semestral o anualment, bloquejant els moviments del
magatzem durant unes hores o uns dies per tal d’evitar interferències amb les entrades i les sortides de
mercaderies. En el cas d’un centre sanitari és obvi que no és pot tancar el subministrament del magatzem.
Hi ha dos mètodes alternatius per a realitzar l’inventari en un centre sanitari: l’inventari rotatiu i l’inventari
permanent.
• L’inventari rotatiu consisteix en contabilitzar les existències del magatzem de forma progressiva i per
això es dedica un temps diari a aquesta tasca, per exemple, al final de la jornada.
Els articles es distribueixen en periodes mensuals, trimestrals o anuals. Una bona distribució consisteix
en fer-lo segons la classificació ABC de productes. Els productes de classe A, que són els de més valor,
s’inventarien cada mes. Els de classe B trimestralment i els de classe C anualment.
Exemple. En un magatzem es guarden 240 articles diferents, dels quals 24 són de tipus A,
que decideixen inventariar cada mes, 60 de tipus B, que inventariaran cada sis mesos i 156 de
tipus C, que s’inventariaran anualment.
24 articles de tipus A / 1 mes = 24 articles cada mes
60 articles de tipus B / 6 mesos = 10 articles cada mes
156 articles de tipus C / 12 mesos = 13 articles cada mes
47 articles cada mes
Cada mes s’hauran d’inventariar 47 articles entre els tres tipus, la qual cosa significa
aproximadament un del grup A i un del grup B o un del grup C cada dia laborable.
12

I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
• L’inventari permanent és un procediment que controla els productes que durant el dia han sofert
entrades o sortides, efectuant únicament l’inventari en aquests productes.
Els centres sanitaris que han introduït el sistema del codi de barres en tots els productes poden
contabilitzar a través de la lectura òptica. Aquest sistema introdueix la contabilitat directament en el
programa informàtic.
E. VALORACIÓ DE LES EXISTÈNCIES DISPONIBLES
Per tal de conèixer la seva situació econòmica i patrimonial, l’empresa sanitària necessita saber, a més de la
quantitat de cada producte que tenen emmagatzemada, el valor de cada un dels productes. La seva suma
permetrà conèixer el capital que posseeix l’empresa en forma de material.
Aquest procés, conegut com valoració d’existències, és també necessari per calcular l’import de la factura de
cada pacient, segons el material que s’hagi consumit en atendre’l. De la mateixa manera, també és
imprescindible fer-lo en un centre sanitari públic o concertat per tal de què els pagaments no siguin inferiors als
costos totals dels serveis.
Per a valorar les existències han de tenir-se en comte dos conceptes:
− El preu unitari de compra dels articles, incloent els descontes, segurs de transport, despeses
d’aduana, etc., és a dir, costos directes.
− Les despeses d’emmagatzematge: el lloguer, el manteniment del local, els seguros, els sous de
les persones encarregades, el materila perdut per robatoris o deteriorament, etc. Són els costos
indirectes.
La valoració de les existències és conceptualment senzilla: es conten les unitats disponibles de cada producte i
es multiplica aquesta xifra pel valor de cada unitat. La suma total serà el valor contable del material
emmagatzemat.
13

I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
6. NORMES DE SEGURETAT I HIGIENE APLICADES ALS MAGATZEMS DE CENTRES SANITARIS
A. EMMAGATZEMATGE DEL MATERIAL SENSE EXIGÈNCIES ESPECIALS
S’han de guardar en un edifici de construcció segura, on es mantinguin la neteja, la temperatura i la humitat
dintre de marges acceptables. La neteja inclourà desinsectacions i desratitzacions periòdiques. El material ha
de romandre protegir de riscs elèctrics o de vibracions que els puguin perjudicar.
Aquestes condicions bàsiques són de compliment obligat també pel material que tingui exigències afegides.
B. EMMAGATZEMATGE DEL MATERIAL ESTÈRIL
Per tal de què la cura d’aquests materials o la seva circulació per aquest magatzem permetin la preservació de
l’esterilitat, en el llloc s’ha de mantenir una higiene escrupulosa. La neteja serà diària, seguint els
procediements habituals i sense que siguin necessaris draps estèrils o productes especials.
El responsable de la recepció del material estèril ha de revisar tots els paquets, per tal d’assegurar-se que:
− Si el material és d’un sol ús, porti indicats en l’envoltori extern, el tipus de material, el
procediment d’esterilització i la data de caducitat d’aquesta; a més, els indicadors físics
d’esterilització han hagut d’haver virat al color correcte.
− Si es tracta de material esterilitzat en el centre, que tingui impresa en l’envoltori extern la data de
caducitat i els indicadors virats al color apropiat.
Si no es compleixen aquestes condicions, es tornarà el material al lloc de procedència, sigui un proveïdor o sigui
el servei d’esterilització. Es farà el mateix si l’envoltori exterior està trencat, humit o espatllat.
C. EMMAGATZEMATGE DELS MATERIALS LÀBILS
Les substàncies peribles són aquelles que caduquen abans de transcorreguts cinc anys des de la data
de fabricació. Les substàncies peribles han de portar en l’angle superior dret les dues cares principals
de l’embalatge exterior un símbol similar a un rellotge de sorra. Serà necessari estar més atent de
rotar-los en el magatzem per evitar que es caduquin.
Les substàncies termolàbils són les que s’alteren fàcilemnt per l’acció de la calor. Per evitar això,
algunes s’han de conservar en ambient fresc (de 10 a 20 ºC), altres en refrigeració i altres a
temperatures molt més baixes. Els medicamentes que necessiten guardar-se en el frigorífic portaran
una estrella de cinc puntes. Els equips de refrigeració han de portar:
o Un sistema de registre de temperatures que s’arxivara periodicament.
o Un sistema d’alarma que reaccioni quan la temperatura passi de l’interval establert.
o Un generador autònom d’energia per garantir la refrigeració en absència de corrent elèctric.
Els productes fotosensibles són els que s’alteren per l’acció de la llum. Sempre han d’arribar
protegits per un embalatge especial que s’ha de conservar, però, a més, és convenient guardar-los,
14

I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
mentre no es facins servir, en un lloc protegit de la llum, per exemple, un armari tancat.
Els productes higroscòpics són els que absorbeixen aigua, per la qual cosa es conservaran en
ambients secs. Pot ser suficient un armari allunyat de àrees humides o arribar a necessitar-se un equip
deshumidificador de l’aire.
D. EMMAGATZEMATGE DELS MATERIALS PERILLOSOS
Els materials perillosos són aquells que tenen algun risc molt particular, com els productes molt tòxics, els molt
reactius o els sotmesos a seguiment administratiu especial. Aquest material només pot ser manipulat per
personal autoritzat, per la qual cosa, s’han de guardar en un armari amb pany propi, la clau del qual la tindrà la
persona responsable del magatzem.
La perillositat de les substàncies emmagatzemades s’indica en l’etiqueta mitjançant símbols, anomenats
pictogrames, dibuixats en negre sobre fons taronja; en cada etiqueta va un màxim de dos pictogrames,
acompanyats de les indicadions de perill corresponents. L’etiqueta, a més, inclor també les frases R, que
informen sobre alguns riscos específics de la substància, i les frases S, normes per el ús prudent de la
substància.
Les substàncies explosives i les inflamables tenen les seves normes específiques. Quan
s’emmagatzemin més de 200 litres de líquids inflamables es necessiten contenidors especials instalats
fora de la planta i, encara que les quantitats siguin menors, s’aconsella mantenir-les en un magatzem
dotat amb el número suficient d’aparells i recursos que permetin prevenir els sinistres, evintant o
limitant al màxim l’us d’elements iniciadors d’un incendi i, en el cas que es produeixin incendis,
combatre’ls i evitar la seva propagació per mitjà d’extintors, maquinària per l’aspiració de gasos, etc. Si
s’emmagatzemen en petites quantitats serà suficient un armari especial, resistent al foc i de tancament
hermètic.
Les substàncies radiactives poden irradiar al medi o als treballadors o bé dispersar-se en el medi i
irradiar-se després. Els radioisòtops s’han de guardar en un recipient hermètic i blindat, degudament
etiquetat, classificat, ordenat i guardat sota clau. Normalment, els centres sanitaris emmagatzement
només el material radiactiu que necessitaran durant els següents dies o setmanes en una zona
inaccessible a les persones alienes a aquesta tasca. La zona de manipulació de radioisòtops ha d’estar a
prop de la zona d’administració al pacient. En aquests llocs ha d’hver-hi una roba especial i equips de
protecció personal.
Els medicaments psicotròpics són els que tenen efecte especial sobre les funcions psíquiques.
Porten una circunferència amb una línia vertical que la divideix en dos o un cercle amb la meitat dreta
pintada de negre. Els medicaments estupefacients són aquells que causen disminució de la consciència
i addicció. Porten un cercle negre. Els medicaments d’especial control mèdic són els que poden causar
efectes adversos molt gresus si no s’utilitzen en condicions molt estrictes. En el seu envàs constarà el
text “Especial Control Médico” i les sigles ECM.
15

Símbols de perillositat del material emmagatzemat
I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
Símbol de risc i nom Significat (Definició i Precaució)
C Corrosiu
E Explosiu
O Comburent
Classificació: Aquests productes químics causen destrucció de teixits vius
i/o materials inerts.
Precaució: No inhaleu i eviteu el contacte amb la pell, ulls i roba.
Classificació: Substàncies i preparacions que poden esclatar sota l'efecte
d'una flama o que són més sensibles als xocs o frecs que el dinitrobenzé.
Precaució: eviteu colps, sacsetjades, frecs, flames o fonts de calor.
Classificació: Substàncies que tenen la capacitat d'incendiar altres
substàncies, facilitant la combustió i impedint l'extinció del foc.
Precaució: eviteu el contacte d'aquest amb materials combustibles.
16

F Inflamable
F+ Extremadament
inflamable
T Tòxic
T+ Molt tòxic
Classificació: Substàncies i preparacions:
I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
• que poden calfar­se i, finalment, inflamar­se en contacte amb l'aire a una
temperatura normal sense necessitat d'energia, o
• sòlides, que poden inflamar­se fàcilment per una breu acció d'una font
d'inflamació i que continuen cremant o consumint­se després d'haver apartat
la font d'inflamació, o
• líquides que tenen un punt d'inflamació inferior a 21 ºC, o
• gassoses, inflamables en contacte amb l'aire a pressió normal, o
• que, en contacte amb l'aigua o l'aire humit, emanen gassos fàcilment
inflamables en quantitats perilloses;
Classificació: eviteu contacte amb materials ignitius (aire, aigua).
Classificació: Substàncies i preparacions líquides, el punto de inflamación
de les quals se situa entre els 21 ºC i els 55 ºC;
Precaució: eviteu contacte amb materials ignitius (aire, aigua).
Classificació: Substàncies i preparacions que, per inhalació, ingestió o
penetració cutània, poden implicar riscos greus, aguts o crònics a la salut.
Precaució: tot el contacte amb el cos humà ha de ser evitat.
Classificació: Per inhalació, ingesta o absorció a través de la pell, provoca
greus problemes de salut i, fins i tot, la mort.
Precaució: tot el contacte amb el cos humà ha de ser evitat.
17

Xi Irritant
Xn Nociu
N Perillós per al medi
Frases R
ambient
I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
Classificació: Substàncies i preparacions no corrosives que, per contacte
inmediat, prolongat o repetit amb la pell o les mucoses, poden provocar una
reacció inflamatòria.
Precaució: els gassos no han de ser inhalats i el contacte amb la pell i ulls
ha de ser evitat.
Classificació: Substàncies i preparacions que, per inhalació, ingestió o
penetració cutània, poden implicar riscos a la salut de forma temporal o
al∙lèrgica;
Precaució: ha de ser evitat el contacte amb el cos humà, així com la
inhalació dels vapors.
Definició: El contacte d'eixa substància amb el medi ambient pot provocar
danys a l'ecosistema a curt o llarg termini
Manipulació: a causa del seu risc potencial, no ha de ser alliberat a les
canonades, al sòl o al medi ambient. Tractaments especials han de ser
presos!
R1 Explosivo en estado seco.
R2 Riesgo de explosión por choque, fricción, fuego u otras fuentes de ignición.
R3 Alto riesgo de explosión por choque, fricción, fuego u otras fuentes de ignición.
R4 Forma compuestos metálicos explosivos muy sensibles.
R5 Peligro de explosión en caso de calentamiento.
R6 Peligro de explosión, en contacto o sin contacto con el aire.
R7 Puede provocar incendios.
R8 Peligro de fuego en contacto con materias combustibles.
R9 Peligro de explosión al mezclar con materias combustibles.
R10 Inflamable.
R11 Fácilmente inflamable.
R12 Extremadamente inflamable.
R14 Reacciona violentamente con el agua.
R15 Reacciona con el agua liberando gases extremadamente inflamables.
18

R16 Puede explosionar en mezcla con sustancias comburentes.
R17 Se inflama espontáneamente en contacto con el aire.
R18 Al usarlo pueden formarse mezclas aire-vapor explosivas/inflamables.
R19 Puede formar peróxidos explosivos.
R20 Nocivo por inhalación.
R21 Nocivo en contacto con la piel.
R22 Nocivo por ingestión.
R23 Tóxico por inhalación.
R24 Tóxico en contacto con la piel.
R25 Tóxico por ingestión.
R26 Muy tóxico por inhalación.
R27 Muy tóxico en contacto con la piel.
R28 Muy tóxico por ingestión.
R29 En contacto con agua libera gases tóxicos.
R30 Puede inflamarse fácilmente al usarlo.
R31 En contacto con ácidos libera gases tóxicos.
R32 En contacto con ácidos libera gases muy tóxicos.
R33 Peligro de efectos acumulativos.
R34 Provoca quemaduras.
R35 Provoca quemaduras graves.
R36 Irrita los ojos.
R37 Irrita las vías respiratorias.
R38 Irrita la piel.
R39 Peligro de efectos irreversibles muy graves.
R40 Posibles efectos cancerígenos
R41 Riesgo de lesiones oculares graves.
R42 Posibilidad de sensibilización por inhalación.
R43 Posibilidad de sensibilización en contacto con la piel.
R44 Riesgo de explosión al calentarlo en ambiente confinado.
R45 Puede causar cáncer.
R46 Puede causar alteraciones genéticas hereditarias.
R48 Riesgo de efectos graves para la salud en caso de exposición prolongada.
R49 Puede causar cáncer por inhalación.
R50 Muy tóxico para los organismos acuáticos.
R51 Tóxico para los organismos acuáticos.
R52 Nocivo para los organismos acuáticos.
R53 Puede provocar a largo plazo efectos negativos en el medio ambiente acuático.
R54 Tóxico para la flora.
R55 Tóxico para la fauna.
R56 Tóxico para los organismos del suelo.
R57 Tóxico para las abejas.
R58 Puede provocar a largo plazo efectos negativos en el medio ambiente.
R59 Peligroso para la capa de ozono.
R60 Puede perjudicar la fertilidad.
19
I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS

R61 Riesgo durante el embarazo de efectos adversos para el feto.
R62 Posible riesgo de perjudicar la fertilidad.
R63 Posible riesgo durante el embarazo de efectos adversos para el feto.
R64 Puede perjudicar a los niños alimentados con leche materna.
R65 Nocivo. Si se ingiere puede causar daño pulmonar
I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
R66 La exposición repetida puede provocar sequedad o formación de grietas en la
piel
R67 La inhalación de vapores puede provocar somnolencia y vértigo
R68 Posibilidad de efectos irreversibles
Frases S
S1 Consérvese bajo llave.
S2 Manténgase fuera del alcance de los niños.
S3 Consérvese en lugar fresco.
S4 Manténgase lejos de locales habitados.
S5 Consérvese en ... (líquido apropiado a especificar por el fabricante).
S6 Consérvese en ... (gas inerte a especificar por el fabricante).
S7 Manténgase el recipiente bien cerrado.
S8 Manténgase el recipiente en lugar seco.
S9 Consérvese el recipiente en lugar bien ventilado.
S12 No cerrar el recipiente herméticamente.
S13 Manténgase lejos de alimentos, bebidas y piensos.
S14 Consérvese lejos de ... (materiales incompatibles a especificar por el fabricante).
S15 Conservar alejado del calor.
S16 Conservar alejado de toda llama o fuente de chispas - No fumar.
S17 Manténgase lejos de materiales combustibles.
S18 Manipúlese y ábrase el recipiente con prudencia.
S20 No comer ni beber durante su utilización.
S21 No fumar durante su utilización.
S22 No respirar el polvo.
S23 No respirar los gases/humos/vapores/aerosoles [denominación(es) adecuada(s) a especificar por el
fabricante].
S24 Evítese el contacto con la piel.
S25 Evítese el contacto con los ojos.
S26 En caso de contacto con los ojos, lávense inmediata y abundantemente con agua y acúdase a un médico.
S27 Quítese inmediatamente la ropa manchada o salpicada.
S28 En caso de contacto con la piel, lávese inmediata y abundantemente con ... (productos a especificar por el
fabricante).
S29 No tirar los residuos por el desagüe.
S30 No echar jamás agua a este producto.
20

S33 Evítese la acumulación de cargas electrostáticas.
I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
S35 Elimínense los residuos del producto y sus recipientes con todas las precauciones posibles.
S36 Úsese indumentaria protectora adecuada.
S37 Úsense guantes adecuados.
S38 En caso de ventilación insuficiente, úsese equipo respiratorio adecuado.
S39 Úsese protección para los ojos/la cara.
S40 Para limpiar el suelo y los objetos contaminados por este producto, úsese ... (a especificar por el
fabricante).
S41 En caso de incendio y/o de explosión, no respire los humos.
S42 Durante las fumigaciones/pulverizaciones, úsese equipo respiratorio adecuado [denominación(es)
adecuada(s) a especificar por el fabricante].
S43 En caso de incendio, utilizar ... (los medios de extinción los debe especificar el fabricante). (Si el agua
aumenta el riesgo, se deberá añadir: "No usar nunca agua").
S45 En caso de accidente o malestar, acúdase inmediatamente al médico (si es posible, muéstrele la etiqueta).
S46 En caso de ingestión, acúdase inmediatamente al médico y muéstrele la etiqueta o el envase.
S47 Consérvese a una temperatura no superior a ... °C (a especificar por el fabricante).
S48 Consérvese húmedo con ... (medio apropiado a especificar por el fabricante).
S49 Consérvese únicamente en el recipiente de origen.
S50 No mezclar con ... (a especificar por el fabricante).
S51 Úsese únicamente en lugares bien ventilados.
S52 No usar sobre grandes superficies en locales habitados.
S53 Evítese la exposición - recábense instrucciones especiales antes del uso.
S56 Elimínense esta sustancia y su recipiente en un punto de recogida pública de residuos especiales o
peligrosos.
S57 Utilícese un envase de seguridad adecuado para evitar la contaminación del medio ambiente.
S59 Remitirse al fabricante o proveedor para obtener información sobre su recuperación/reciclado.
S60 Elimínense el producto y su recipiente como residuos peligrosos.
S61 Evítese su liberación al medio ambiente. Recábense instrucciones específicas de la ficha de datos de
seguridad.
S62 En caso de ingestión no provocar el vómito: acúdase inmediatamente al médico y muéstrele la etiqueta o
el envase.
S63 En caso de accidente por inhalación, alejar a la víctima fuera de la zona contaminada y mantenerla en
reposo
S64 En caso de ingestión, lavar la boca con agua (solamente si la persona está consciente)
21

I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS
E. EMMAGATZEMATGE DEL MATERIAL CADUCAT I EL DEL MATERIAL DEFECTUÓS
Aquest tipus de material s’ha de mantenir en un lloc visiblement separat del materila utilitzable fins la seva
devolució al proveïdor. Els medicaments caducats s’emmagatzemaran també separadament fins la seva
destrucció, que s’haurà de fer seguint les normes pertinents sobre eliminació de residus.
Entre els productes sanitaris l’esterilitat dels quals hagi caducat poden distingir-se dos grups: els productes
metàl·lics, que poden ser reesterilitzats, i els plàstics, les gomes i els vidres que, en general, no suporten repetir
el procés, encara que sempre haurà de seguir les instruccions del fabricant. La reesterilització valdrà la pena si
l’estalvi compensa les despeses.
22

SENYALS RELATIUS ALS EQUIPS DE LLUITA CONTRA INCENDIS
SENYALS DE PROHIBICIO
23
I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS

SENYALS D’OBLIGACIÓ
SENYALS DE SOCORS
24
I.E.S. TORRREVICENS
Prof. : Mireia Farré/ C1
UNITAT DIDÀCTICA 5. GESTIÓ D’EXISTÈNCIES I D’INVENTARIS