U 2 PG i Trobadors – Esquema

UNITAT 2 LITERATURA MEDIEVAL
Panorama general
Edat Mitjana
Període.
Trets comuns de l’Alta (segles V-XIII) i Baixa (XIII-XV) Edat Mitjana:
Des del punt de vista social
Piràmide social
LA PIRÀMIDE SOCIAL A L'EDAT MITJANA
Implantació del feudalisme: els camperols eren vassalls
del senyor feudal.
Progressiva ascensió de la burgesia i importància de les
ciutats (SXIII).
Importància dels conceptes “honor, valor i fidelitat”, molt
lligats amb la cavalleria.
Des del punt de vista cultural
Naixement de les llengües vulgars (romàniques).

LA LÍRICA MEDIEVAL
Teocentrisme: predomini de la religiositat en tots els
estaments de la vida pública i privada.
Cultura culta als monestirs (literatura religiosa) i a les
corts (literatura trobadoresca), cultura popular vinculada
a les classes populars.
Imitació: adaptació de models de procedència diversa,
des dels llatins als orientals.
Finalitat didàctica i moralitzadora de la literatura i l’art
Durant l’Edat mitjana, la poesia lírica (aquella que expressa sentiments) era,
primordialment, poesia cantada, per tant l’autor havia de ser poeta i músic.
La poesia medieval presenta continguts diferenciats:
o El religiós , que sorgeix d’una societat molt cristianitzada (monestirs i
en llatí)
o El profà, a partir del segle XI, que s’originà al si de la societat feudal.
D’aquí sorgeix la lírica culta en occità (la primera mostra de lírica
culta escrita en una llengua romànica).
Els trobadors
Es distingeixen tres tipus de poetes:
Poeta
Joglars

Trobadors: escrivien (i cantaven) poesia en llengua occitana per a un
públic cortesà.
o Llengua occitana:
Per què escrivien en llengua occitana?
Raons culturals: prestigi de la literatura dels trobadors.
Auge del provençal: des del s. XII fins al s. XV, els poetes
catalans escrivien en provençal. Va ser una de les grans
llengües de cultura a l’Edat Mitjana.
Raons polítiques: relacions Catalunya-Occitània des del
878 i, sobretot, des del casament de Ramon Berenguer III
amb Dolça de Provença (1112) fins a la batalla de Muret
(1213).
Raons lingüístiques: l’occità era la llengua pròpia
d’Occitània (meitat sud de França). Semblances i
coincidències entre el català i el provençal.
o La poesia trobadoresca
Estava feta i pensada per plaure a un públic d’aristòcrates,
vinculats a la cort.
Reflecteix en els seus versos les relacions pròpies de la
societat feudal, basada en el vassallatge.
Eixos temàtics: la guerra i l’amor. (també ho són de la
novel·la cavalleresca del SXV).
L’amor cortès (amor fidel, perfecte) o “fina amor”
dels trobadors és un amor basat en l’elogi de la
dama i les relacions de vassallatge. Provoca desig,
però, també, dolor.
El trobador
La dama

o Gèneres trobadorescos
Escenaris predilectes.
Etapes de la relació amorosa:
o Tímid
o Suplicador
o Acceptat
o Amant total
o Cançó: és el gènere més important i lloa i idealitza la dama
(dona casada) expressant el seu vassallatge.
o Sirventès:
Sirventès d’atac d’un senyor feudal cap a un altre.
Sirventès polític: esdeveniments del moment (sobretot
lluites polítiques)
Sirventès moral: costums socials.
o Plany: lament per la mort d’un personatge important (rei o senyor
feudal)
o Pastorel·la: diàleg amorós entre el trobador i una pastora.
o Alba: narra la separació dels amants després de passar la nit
junts (guaita, gilós, lauzengiers).
o Debat poètic (tençó) : discussió entre dos trobadors.
o Dansa i Balada: composicions per ser ballades.
o Els estils poètics
• el trobar lleu
• el trobar clus
o Els trobadors catalans
Trobadors catalans més destacats:
Guillem de Cabestany (s.XII), conegut per la “llegenda del cor
menjat”.
• Guillem de Berguedà (s.XII): sirventès i plany adreçats al seu
gran enemic Ponç de Mataplana.
• Ramon Vidal de Besalú (s.XIII): Les razós de trobar,
compendi de normes de versificació i de gramàtica per
ensenyar als trobadors que no dominaven el provençal.
• Guillem de Cervera (s. XIII), conegut amb el nom de Cerverí
de Girona. És autor de: Proverbis (màximes morals), Maldit
bendit (primera part: sàtira contra les dones; segona part: elogi
de l’amor), etc.
Lírica culta escrita en llatí
Es creava, majoritàriament, als monestirs (el centre més important de
Catalunya és el monestir de Ripoll)

Tractava temes religiosos i temes profans.
Formació dels poetes eclesiàstics
o La tradició religiosa i formació musical.
o Dominaven tècniques literàries dels grans autors llatins.
Cal destacar un monjo de Ripoll (SXII), de qui es desconeix el nom i
escriu poemes amorosos de gran entusiasme.
Lírica escrita en català
Poesia popular. Les classes senzilles no tenien accés a la poesia culta
de les corts ni la dels monestirs però comptaven amb una tradició de
cançons populars: cançons populars, d’amor, de festa, de treball...
Aquesta lírica es transmetia oralment i, per tant, bona part s’ha perdut.
Tot i així, fou la font d’inspiració o pretext literari per a la literatura culta.
En el camp religiós popular cal destacar els goigs i les nadales.
Poesia culta. Ramon Llull va ser el primer escriptor que va escriure
poesia culta en català. La seva lírica es diferencia de la trobadoresca
que Llull es mostra tal com és i sent. Cal destacar Cant de Ramon