SOLUCIONS EXERCICIS DEURES (Narrativa i Teatre) f) Llegeix ...

SOLUCIONS EXERCICIS DEURES (Narrativa i Teatre)
f) Llegeix aquest microrelat i, després, determina els elements narratius
que el caracteritzen: el punt de vista; el tipus de narrador; la
caracterització dels personatges (tècnica, grau de complexitat i funció), i
el temps intern del discurs (quantitat).
El dia que la Clara va insultar l’ Nguema
La Bet no entenia per què aquell grup de nois pegaven l’ Nguema. Però encara
entenia menys perquè la Clara també l’insultava: feia només una setmana que
els havia vist fent-se petons en un banc del parc. Ara l’ Nguema jeia a terra,
després d’haver rebut puntades de peus i insults. Quan la Bet estava a punt
d’acostar-s’hi, va veure la Clara que sortia de la foscor i que feia un llarg petó a
l’ Nguema mentre li eixugava la sang amb un mocador. Se sentia la sirena de la
policia, i la Clara va córrer un altre cop a amagar-se. En la foscor d’aquella nit,
la Bet va poder veure els ulls de la Clara plens de llàgrimes, la por que ho
cobria tot amb una boira espessa, l’ Nguema que premia aquell mocador blanc
amb la seva mà de pell fosca i l’amor que s’amagava com un lladre rere les
ombres.
JOSEP-FRANCESC DELGADO: 40 anys d’històries.
La Galera. (Text adaptat.)
Punt de vista: extern.
Tipus de narrador: narrador omniscient.
Tècnica de caracterització: caracterització directa.
Grau de complexitat: personatges dinàmics.
Funció: personatge principal: la Bet; personatges secundaris: la Clara i l’
Nguema; personatges col·lectius: grup de nois.
Temps intern del discurs: s’accelera (quan estan pegant l’ Nguema) i
s’alenteix (quan es descriu la situació de la Clara i l’ Nguema mentre se senten
les sirenes).
g) Llegeix aquest microrelat i, després, determina els elements narratius
que el caracteritzen: el punt de vista, el tipus de narrador, la
caracterització del personatge, la veu del personatge i el temps intern del
discurs.
La maga
He preparat el llenç al jardí. Mesclo els colors amb l’espàtula i, de sobte, una
sensació em colpeja tan fort que em fa tancar els ulls. Percebo aleshores l’olor
pútrida dels cossos que fan caramull i les fogateres enceses a l’entrada de la
caverna. Sento la calidesa del foc que ens guarda de la nit, de les bèsties
amenaçadores, de la por que cova els nostres malsons… Els homes poleixen
les

armes. Les praderies els esperen al matí, la caça… Mentre els meus dits pinten
els símbols per obrar la màgia de nou. Alhora repeteixo els sons de poder que
encara no són paraules…
Obro els ulls. El cor em batega. Ara sé quina és la meva mare. Ara sé per què
m’atrau, per què la somnio en un record ancestral, per què em crida… Àfrica…
Àfrica… Àfrica…
EUSÈBIA RAYÓ: 40 anys d’històries. La Galera.
Punt de vista: intern.
Tipus de narrador: narrador protagonista.
Tècnica de caracterització: caracterització indirecta.
Grau de complexitat: personatge rodó.
Funció: personatge principal.
Veu del personatge: monòleg.
Temps intern del discurs: el temps s’alenteix perquè el personatge atura
l’acció per donar pas a la imaginació.
h) ¿Per mitjà de quins tipus de discurs o estils el narrador reporta la veu
dels personatges en aquest fragment de novel·la?
I sempre igual. Colometa, colometa … I la seva mare, ¿no hi ha cap novetat? I
el dia que vaig dir que el plat massa ple em marejava i que si volia fer el favor
de buidar-me’l una mica, la mare d’en Quimet va dir, ¡ja era hora! Em va fer
anar a la seva habitació. […] Em va fer estirar, em va tocar i em va escoltar com
si fos un metge, encara no, va dir tot entrant al menjador.
Estil indirecte lliure, narrador protagonista.
MERCÈ RODOREDA: La plaça del Diamant.
Reescriu el fragment anterior tot introduint els signes de puntuació
habituals (en aquest cas, els dos punts i les cometes) per a l’estil o
discurs directe. Fes els canvis necessaris.
I sempre igual, em deia: «Colometa, colometa…». I la seva mare, «¿no hi ha
cap novetat?». I el dia que vaig dir: «El plat massa ple em mareja. Que em pot
fer el favor de buidar-me’l una mica?». La mare d’en Quimet va dir: «¡Ja era
hora!». Em va fer anar a la seva habitació. […] Em va fer estirar, em va tocar i
em va escoltar com si fos un metge: «Encara no», va dir tot entrant al
menjador.
i) ¿Quina finalitat tenen les obres que s’adscriuen al gènere teatral? A què
ens referim quan parlem del teatre com el gènere de l’acció?
Tenen com a finalitat la representació escènica d’uns fets, reals o imaginaris,
protagonitzats per uns intèrprets(actors i actrius) davant un públic.

Ens referim al fet que el públic percep el contingut de la història a través de
l’acció dels personatges, que és representada en el mateix instant pels actors i
les actrius.
j) Des dels seus orígens, es considera que el teatre té una dimensió
doble: literària i escènica. Aristòtil supeditava l’espectacle al text. En
canvi, a partir del Romanticisme s’atorga una gran importància a
l’espectacle.
– ¿A partir de quin moment creus que els autors de teatre dediquen una
major atenció a la didascàlia?
A partir del Romanticisme.
– ¿Amb quin objectiu la representació teatral posa en joc un llenguatge
escènic característic?
Per convertir-se en un espectacle.
Quins elements formen part d’aquest llenguatge?
L’espai escènic, l’escenografia, la interpretació dels actors, el vestuari, els
decorats…
k) Llegeix aquest fragment de l’obra Terra baixa i digues amb quin tipus
de lletra es destaca la didascàlia.
Després determina quina part del text són els apunts i quines parts, les
acotacions. Per quins signes gràfics es marquen les acotacions?
ACTE PRIMER
Casa-molí a pagès. La cuina. Al fons, banda esquerra, una porta sobre dos
graons que estarà coberta per una cortina. Al fons, banda dreta, porta gran que
dóna a un porxo; pel costat dret del porxo s’anirà cap al lloc de les moles; més
enllà del porxo hi haurà cases, arbres, etc. A la banda dreta de l’escena una
porta. A la banda esquerra, en primer terme, la llar, i en segon terme una porta
petita. Al mig de l’escena una taula de menjar. Pertot cadires, bancs, eines del
molí, sacs de blat, etc. És al caient de la tarda.
ESCENA PRIMERA
XEIXA garbellant blat. Després PEPA i ANTÒNIA
XEIXA: Tant se me’n dóna que em quedi net com brut, aquest blat. (Buida el
garbell i torna a omplir-lo.) Té: i que li amargui a l’amo.
PEPA (ve de fora amb un cabàs de mongetes per esclofollar): Déu- vos guard.
XEIXA: Bo! Les d’aquí al costat!
ANTÒNIA (entrant): Hola.
PEPA: Venim a fer companyia a la Marta. Sembla mentida! Lo molí tocant a
casa, i si nosaltres no vinguéssim… Oi, Xeixa?
XEIXA (seguint garbellant indiferent): Oi.
ANTÒNIA (cridant): Marta! Marta!
XEIXA: No sortirà pas, la Marta. Amb això, si veniu a fer les tafaneres, ja us en
podeu entornar, que no hi ha feina.
ÀNGEL GUIMERÀ: Terra Baixa. Barcanova.

La didascàlia es destaca en lletra majúscula. Les primeres línies corresponen
als apunts. Les acotacions són les indicacions adjacents als noms dels autors, i
es marquen amb parèntesis.
l) Terra baixa és una obra de teatre estructurada en tres actes. Què són
els actes? I les escenes?
Tradicionalment, de quants actes consta una obra de teatre?; a quines
parts de l’estructura de l’acció teatral corresponen cadascun d’aquests
actes?
Els actes són l’estructura del discurs dramàtic. Les escenes són les seqüències
que vénen marcades per l’entrada o sortida d’un o més personatges.
Tradicionalment una obra consta de tres actes que corresponen a la
introducció, al nus i al desenllaç.
m) Quins són els tres gèneres dramàtics fonamentals?
Són tragèdia, drama i comèdia.
A quin gènere teatral correspon la definició de l’esquema següent?
– Tema: llegenda heroica (grans passions en conflicte).
– Acció i desenllaç: fatalista (els protagonistes són arrossegats vers la
catàstrofe).
– Element dominant: to greu i presència de grans sofriments.
– Llenguatge i estil: culte i elevat (sovint en vers).
Correspon a la tragèdia.
Fes una definició semblant per als altres dos gèneres dramàtics restants.
D’aquests tres grans gèneres, quins altres subgèneres mixtos se n’han
derivat?
D’aquests tres grans gèneres n’han derivat la tragicomèdia i el melodrama.
n) En els seus orígens, què tingueren en comú la farsa, l’entremès i el
sainet?
Que es representaven per entretenir el públic en les pauses o intermedis de
l’obra teatral.