EL TEXT ARGUMENTATIU.pdf - materdeivalencia

EL TEXT ARGUMENTATIU

CARACTERÍSTIQUES
FINALITAT: Convéncer
ÀMBITS
Publicitari
Periodístic
Acadèmic
Jurídic
Literari

ELEMENTS
Tema
Tesi
Arguments
Contraarguments
Fal·làcies

ESTRUCTURA
Introducció (exordium)
Desenvolupament
Exposició dels fets (narratio)
Exposició dels arguments (argumentatio)
Conclusió o síntesi (peroratio)

ESQUEMES ORGANITZATIUS
Analític o deductiu
Sintètic o inductiu
Enquadrat o circular
Paral·lelístic
Dialèctic
Successiu
Concèntric

MODEL ANALITZANT O DEDUCTIU
La idea principal es presenta al principi i, a
continuació, s’aporten dades, explicacions, fets o
proves que li donen suport o la confirmen.
Introducció (idea general)
Idea principal o definició
Desenvolupament (casos
particulars)
Exemple o prova A
Exemple o prova B
Exemple o prova C
Conclusió

MODEL SINTETITZANT O INDUCTIU:
Al començament s’aporten dades, fets, explicacions o
arguments que condueixen a una determinada
conclusió, tesi o idea principal que es formula al final
del text.
Introducció
Desenvolupament (casos particulars)
Exemple o prova A
Exemple o prova B
Exemple o prova C
Conclusió (idea general)
Idea principal o definició

MODEL EN PARAL.LEL
Apareixen diverses idees principals que no es manifesten
jeràrquicament. Una idea s’expressa per juxtaposició a una altra.
Introducció
Desenvolupament
Idea A Idea B Idea C
………… ………….. ………..
………… ………….. ………..
Conclusió

MODEL CIRCULAR O ENQUADRAT
Combinació d’analitzant i sintetitzant. La idea principal esposada a
l’inici és explicitada i corroborada amb fets, dades, exemples al llarg
del text, que es tanca amb la reafirmació de la tesi inicial.
Introducció (idea general)
Idea principal o definició
Desenvolupament (casos particulars)
Exemple o prova A
Exemple o prova B
Exemple o prova C
Conclusió (idea general)
Confirmació de la idea principal

MODEL DESCRIPTIU
La informació s’organitza jeràrquicament al voltant de
l’element descrit, el qual ocupa la posició inicial.
Introducció
Objecte descrit
Desenvolupament
aspecte A
aspecte B
aspecte C
Conclusió

MODEL SEQÜENCIAL O D’AGRUPACIÓ
Exposa el seguiment d’un fet o procés. S’organitza seguint
un ordre temporal i les idees s’estructuren en processos o
etapes.
Introducció
Tema
Desenvolupament
Etapa o procés 1
Etapa o procés 2
Etapa o procés 3
Conclusió

MODEL COMPARATIU
La informació s’organitza a partir de l’enumeració de les
semblances i diferències entre dos elements.
Introducció
Desenvolupament
Objecte 1 Objecte 2
Aspecte A Aspecte A
Aspecte B Aspecte B
Aspecte C Aspecte C
Conclusió

ARGUMENTS
Exemples
Analogia
Autoritat
Quantitat
Model
Benefici
Balafiament
Comparació
Justícia
Deducció lògica
Experiència pròpia
Dades
Causa-conseqüència
Reducció a l’absurd
Incompatibilitat
Reciprocitat
Entimema
Dilema

CONTRAARGUMENTS
Refutació
Concessió a l’adversari

FAL·LÀCIES
Ad hominem
Ad baculum
Ad populum
Ad verecundiam
Ad ignorantiam
Tu quoque

TRETS DEL LLENGUATGE
Modalització
Recursos retòrics
Referències textuals
Connectors
Modalitats oracionals

LA MODALITZACIÓ
Elements, lingüístics i no lingüístics, que
palesen la posició que pren el parlant respecte
a allò que diu, respecte a qui ho diu o respecte
a l’acte mateix de dir.

TIPUS DE MODALITZACIÓ
Díctica: interlocutors i relacions que s’estableixen
entre ells.
Epistèmica: grau de certesa o de probabilitat
(dubte, atenuació, èmfasi)
Deòntica: obligació, prohibició, autorització.
Apreciativa: judicis de valor.
Reflexiva: comentaris sobre les pròpies paraules
evitar malentesos
aclarir que es pren l’expressió d’altres fonts
disculpar-se per l’ús d’una determinada paraula

RECURSOS MODALITZADORS
fenòmens d’èmfasi tonal.
modalitats oracionals no assertives.
alguns afixos diminutius,augmentatius, pejoratius i superlatius.
elements lèxics de categories gramaticals diferents:
verbs performatius (relacionats amb la teoria dels Actes de parla),
intel·lectius, volitius.
susbtantius valoratius.
adjectius valoratius.
adverbis i sintagmes preposicionals valoratius.
alguns quantificadors.
interjeccions.
unitats fraseològiques
algunes figures retòriques, com la interrogació retòrica, l’exclamació,
la metàfora, la hipèrbole, la comparació i la ironia.
alternança de codi (canvi de varietat dialectal, de registre o de
llengua).

RECURSOS MODALITZADORS
Perífrasis modals deòntiques o epistèmiques.
Deòntiques: volició (gosar + infinitiu, voler + infinitiu),
disposició (poder + infinitiu), obligació (haver de + infinitiu),
habilitat (saber + infinitiu).
Epistèmiques: no control humà i expressen possibilitat
(poder + infinitiu), probabilitat (deure + infinitiu) o
necessitat (haver de + infinitiu).
La negació:
morfològica (amb un prefix negatiu)
sintàctica (presència d’un marcador negatiu)
semàntica (mots o construccions semànticament negatius)
pragmàtica (construccions que impliquen una negació).
activadors negatius o termes de polaritat negativa

ACTIVADORS NEGATIUS
Verbs de dubte, temor, oposició,
privació i valoració negativa i
predicats amb valor factiu
Marcadors comparatius de
desigualtat, ordinals que indiquen
extrems i el marcador de grau
“”massa”.
Certes preposicions: abans, fins,
sense, en comptes de.
Alguns S. Prep. i verbs complexos
amb el valor de “poc”, “faltar poc”.
Alguns quantificadors, adjectius
indefinits i adverbis quantificadors.
Algunes conjuncions i adverbis
condicionals
Interrogatives i exclamatives
retòriques.
TERMES DE POLARITAT
Mots negatius
Indefinits.
Preposicions i sintagmes
preposicionals amb valor
temporal.
Alguns superlatius i
minimitzadors.
Alguns predicats complexos.
Certes conjuncions.
Certs comparatius.
NO en contextos de negació
expletiva.
Certes frases fetes i
expressions lexicalitzades.

TEORIA DELS ACTES DE PARLA
Tres actes de parla cada vegada que ens
comuniquem:
un acte locutiu
un acte il·locutiu
un acte perlocutiu
Enunciats performatius.
Enunciats constatius
“estudie ciències” “jure que estudie ciències”
(estatiu) (performatiu)
Actes de parla indirectes.

VEUS DEL DISCURS
Les diferents maneres que tenen emissor i receptor d’aparèixer en el
text.
Nivell extratextual
Autor real i lector real
Nivell mitjà
Autor model i lector model
Nivell textual
Locutor / Enunciador / Alocutari / Enunciadors.
Estil directe i estil indirecte

POLIFONIA I DISCURS REPORTAT
Pluralitat de veus.
Discurs reportat: l’emissor d’un enunciat
incorpora explícitament un altre enunciat, el
qual correspon a una altra veu, a un altre
emissor previ.
Dues possibilitats:
discurs directe
discurs indirecte

REFERÈNCIES TEXTUALS
Cas especial de polifonia
Hipertextualitat.
Metatextualitat.
Intertextualitat.
Paratextualitat.