Ausiàs March (Gandia, 1397- València, 1459) - materdeivalencia

Ausiàs March

ESQUEMA
• Biografia
• Introducció
• La filosofia de l’amor: definició, origen,
conseqüències.
• Lluita entre cos i ànima: amor honest vs.
amor deshonest.
• L’ego: el poeta és el millor amador i el màxim
patidor.
• El paper de l’amada en els poemes.
• La mort com a solució als patiments causats
per l’amor.

BIOGRAFIA
• Naix a Gandia, 1397 o 1400.
• Fill de Pere March i Elionor Ripoll.
• Nebot de Jaume March.
• Família al servei del Duc de Gandia.
• Cavaller , 1415.
• Expedicions a Sardenya (1419) i Tunis (1424).
• Falconer major del rei (1425-1428).
• Senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa.
• Isabel Martorell (1437-1438).
• Joana Escorna (1443-1454).
• 5 fills il·legítims.
• 1450 València, carrer Cabillers.
• Mor a València, 1459

INTRODUCCIÓ: importància
• Primer que abandona l'estil trobadoresc.
“Lleixant a part l’estil dels trobadors
Qui, per escalf, traspassen veritat,
E sostraent mon voler afectat
Perquè no em torb, diré el que trob en vós”
(XXIII, 1-4)
• Domini de la llengua.
• Influència en els poetes del Segle d'Or castellà: Juan
Boscán, Garcilaso de la Vega, Fernando de Herrera,
Hurtado de Mendoza, i en poetes d’altres literatures
(John Donne i els “Metaphysical poets”).
• Segle XV: més d’una dotzena de manuscrits.

INTRODUCCIÓ: edicions
• Segle XVI: primeres edicions de la seua obra
▫ València (1539, a càrrec de Baltasar de Romaní).
▫ Barcelona (1543, 1545 i 1560 propiciades per l’Almirall de
Nàpols).
▫ primera edició en castellà amb traducció de Jorge de
Montemayor (1560)
• Segle XVII: Vicent Mariner edita una traducció al llatí.
▫ Narcís de Arano Oñate en prepara una altra en valencià.
• Segle XVIII: Lluís Galiana fa una altra edició.
• Segle XIX: renaix l’interès per March durant la
Renaixença.
• Segle XX: 1934, Enric Navarro i Borràs publica la
primera edició completa des de 1539
▫ traduït a l’anglès, l’italià, el francés, el castellà, l’alemany, el
llatí, el rus, el txec, el neerlandés, l’italià, l’hongarès i
l’esperanto.

INTRODUCCIÓ: classificació
• 128 poemes. Més de 10.000 versos.
• Manca de referències personals (poemes 55, 84,
112, 122).
• Amadeu Pagès explica que hi ha tres tipus de
poemes:
a) al.lusions a la durada de l'amor i a les seues
aventures, tan exactes que han de coincidir amb
fets de la realitat.
b) versos, estrofes o poemes sencers que remeten a
esdeveniments històrics de fàcil datació.
c) queixes i planys del poeta sobre la seua pròpia
vellesa, que es repeteixen en diversos cants,
gairebé consecutius.

INTRODUCCIÓ: punts bàsics
• Ausiàs March se'ns presenta com un amador
excepcionalment savi.
• Teoria de l'amor dirigida als que volen aprendre
a amar com cal.
• Amor tràgic, en el qual hi ha un alt grau de dolor
i exasperació sense precedents.
• Ausiàs aspirava a l'amor espiritual, però queia
en les temptacions de la carn. La col.lisió entre
cos i ànima li provoca un dolor monstruós.

LA FILOSOFIA DE L’AMOR: DEFINICIÓ,
ORIGEN, CONSEQÜÈNCIES
• Tres tipus de fletxes de diferent qualitat:
▫ or, plata i plom.
“Los colps d’Amor són per tres calitats,
E veure’s pot en les fleixes que fir,
Per què els ferits són forçats de sentir
Dolor del colp segons seran plagats.
D’or e de plom aquestes fleixes són,
E d’un metall que s’anomena argent.
Cascú d’aquests dóna son sentiment
Segons que d’ells diferença ha en lo món”
(LXXIX, 9-16)

LA FILOSOFIA DE L’AMOR: DEFINICIÓ,
ORIGEN, CONSEQÜÈNCIES.
• Cadascuna de les fletxes provoca un tipus d’amor:
“Tres amors són per on amadors amen:
L’u és honest, e l’altre delitable;
Del terç me call, que és lo profit amable
Per què els amats llurs amants no reamen”
(LXXXVII, 5-8)

LA FILOSOFIA DE L’AMOR: DEFINICIÓ,
ORIGEN, CONSEQÜÈNCIES.
• Les millors ferides són produïdes per les fletxes
d’or, però només queda la que ha rebut March.
“En aquell temps que primer d’aquest fon,
Les fleixes d’or Amor totes llançà
E, desmembrat, una se n’aturà
Amb què em ferí, de què viure abandon.”
(LXXIX, 17-20)

LA FILOSOFIA DE L’AMOR: DEFINICIÓ,
ORIGEN, CONSEQÜÈNCIES.
• Ell està en possessió dels grans secrets de l'Amor
i pot donar consells.
“Fantasiant, Amor a mi descobre
Los grans secrets que als pus subtils amaga,
E mon jorn clar als hòmens és nit fosca
E visc de ço que persones no tasten”
(XVIII, 1-4)

LA FILOSOFIA DE L’AMOR: DEFINICIÓ,
ORIGEN, CONSEQÜÈNCIES.
• Ausiàs March és l'última oportunitat de l'Amor: si
Ausiàs fracassa, fracassa l'Amor.
“E, si em cové mon darrer jorn finir,
Seran donats térmens a ben amar”
(XIII, 31-32)
• Abans tothom amava com ell; en la seua època tots
han oblidat el millor amor.

LLUITA ENTRE COS I ÀNIMA:
AMOR HONEST VS. AMOR DESHONEST.
• Filosofia del platonisme: el cos és la presó de
l'ànima.
“Car és lo cos de l’esperit lo carçre
E tant com viu amb ell és en tenebres,”
(XVIII, 33-35)

LLUITA ENTRE COS I ÀNIMA:
AMOR HONEST VS. AMOR DESHONEST.
• Amor honest:
“Per nostres senys amor d’arma comença,
Mas vol, per si, virtuts e saviesa.
Aquesta amor per sol entendre és presa,
Amant lo bé del qual ha coneixença,
E és feta gran segons les parts s’acorden,
Multiplicant los béns d’on ella es forma.
Del bé honest aquesta amor pren forma,
E los volers que en surten no discorden.
Lo qui ateny, en ser content s’acosta.
Por no acull, ne esperança, de costa.”
(LXXXVII, 141-150)

LLUITA ENTRE COS I ÀNIMA:
AMOR HONEST VS. AMOR DESHONEST.
• Amor carnal
“Aquella amor on Venus ha sa regna
A nostres cos ensems amb l’arma guarda.
A molts plaers e dolors no és tarda,
E en cor honest moltes vegades regna.
Torba lo seny, subtilitats enfosca,
E sa dolor, dorment hom, ella vetla;
Solaços vol, e prestament la cel·la.
Qui n’és plagat, la raó té molt fosca,
Per què no pot honesta amor percebre:
De ardiment, no pot sentir la llebre!”
(LXXXVII, 161-170)

LLUITA ENTRE COS I ÀNIMA:
AMOR HONEST VS. AMOR DESHONEST.
• Cantor de l'amor pur, de l'amor espiritual,
desapassionat.
“Tant com lo cos sa passió gran lleixa,
De l’espirit és la presó pus ampla
E ses virtuts e potences eixampla,
Sí que no veu tras paret, mas per reixa.”
(LXXXVII, 195-198)

LLUITA ENTRE COS I ÀNIMA:
AMOR HONEST VS. AMOR DESHONEST.
• El poeta només s’interessa per l’interior de la
dama:
“D’ella no pens braços, peus, mans ne gorja,
Car tot semblant altre semblant presenta.”
(LXXXVII, 233-234)

Lluita entre cos i ànima:
amor honest vs. amor deshonest.
• L’amor honest provoca la unió espiritual dels
amants.
“Lo pensament dels amadors cogita
Sí que un cos fa dels dos qui molt s’amen;
Los espirits dins en aquells se clamen
Com u en lo cos de l’altre no habita”
(LXVII, 17-20)

Lluita entre cos i ànima:
amor honest vs. amor deshonest.
• La força de l’amor honest és tan gran que provoca
un amor místic, un allunyament de l’ànima
respecte del cos.
“Tant en Amor l’esperit meu contempla
Que par del tot fora del cos s’aparte,
Car mos desigs no són trobats en home
Sinó en tal que la carn punt no el torbe.”
(XVIII, 5-8)

Lluita entre cos i ànima:
amor honest vs. amor deshonest.
• Arriba a comparar-se amb els Sants:
“Sí com sant Pau Déu li sostragué l’arma
Del cos perquè ves divinals misteris,
Car és lo cos de l’esperit lo carçre
E tant com viu amb ell és en tenebres,
Així Amor l’esperit meu arrapa
E no hi acull la maculada pensa,
E per ço sent lo delit qui no es cansa,
Sí que ma carn la vera amor no em torba.”
(XVIII, 33-40)

Lluita entre cos i ànima:
amor honest vs. amor deshonest.
• L’amor honest no té fi; el carnal s’acaba amb l’acte
sexual.
“Oh bona amor, a qui mort no triümfa,
Segons lo Dant història reconta;
E negun seny presumir no s’ocupe
Contra tu fort victòria consegre;
E cossos dos amb una arma governes
Per la virtut que d’amistat s’engendra!
Cell qui de tu lo terme pensa atènyer
No sap de tu: d’ignorança és deixeble.”
(XLV, 89-96)

Lluita entre cos i ànima:
amor honest vs. amor deshonest.
“mas los delits que l’arma sola tasta
Són duradors, car jamés la fastigen.
E sí com l’hom que la mort lo encorre,
L’arma d’ell viu, que és d’infinit eixida.”
(LXXXVII, 303-305)

Lluita entre cos i ànima:
amor honest vs. amor deshonest.
• L’amor honest és també un lloc de descans i recuperació
corporal.
“Quan el meu cos amor lo desempara
Perquè el poder d’aquell ve a son terme,
En pura amor l’esperit meu conferme
E en aquell punt resta ma raó clara.
Tan gran delit sent en aquella hora,
Que los delits del cos en fastig tornen;
E, quan del cos forces a mi retornen,
En lo començ lo meu espirit plora,
E, si del tot mon cos en força torna,
En son delit mon esperit sojorna.”
(LXXXVII, 211-220)

Lluita entre cos i ànima:
amor honest vs. amor deshonest.
• Reconeixement dels dos tipus d’amor
“Però en mi, trobant lloc, tots caigueren,
Mogut cascú per la seua semblança;
Dos colps sentí, donà’ls cascú sa llança;
Actes cascú dins en mi cometeren:
U donà llum per si, l’altre tenebra,
E, tots justats, salut, delit e febra.”
(LXXXVII, 185-190)

EL PAPER DE L’AMADA EN ELS POEMES.
• La dona és la gran absent de la poesia de March.
• L'amor a què es refereix el poeta és el poeta
mateix o Déu.
• Déu = ideal del seu amor.
• March es dirigeix a Déu al Cant Espiritual en 2ª
persona, i a l'amada en 3ª.
• Major proximitat del poeta amb el seu amor
ideal que no pas amb el terrenal.

El paper de l’amada en els poemes.
• La dama no pot acomplir tots els requisits demanats
pel poeta.
“Mon esperit contemplant se contenta
E dintre si una persona forja.
D’ella no pens braços, peus, mans ne gorja,
Car tot semblant altre semblant presenta.
Solament vull d’ella tan clara pensa
Que res en mi no·l fos estreta,
Lo contrafer prengués en gran ofensa,
De son voler volgués ésser zelosa
E que per mi vers mort fos animosa.”
(LXXXVII, 231-240)

El paper de l’amada en els poemes.
• La dama, de vegades, serà elevada a categoria de
santa:
“Llir entre cards, lo meu poder no fa
Tant que pogués fer corona invisible:
Meriu-la vós, car la qui és visible
No es deu posar lla on miracle està.”
(XXIII, 40-44)

El paper de l’amada en els poemes.
• Però normalment, Ausiàs la criticarà:
“Vos, qui bastant sou per un món regir,
Porà’s bé fer que ameu l’home pec?
Per acte lleig sentiment haureu cec?
No haveu pus excusa en lo meu dir!
Mon creure ferm no pot bé soferir
Un cas tan fort, e per moltes raons.
Mas també sé que la carn ha esperons
E no us veig fre bastant a retenir;
E, d’altra part, amor, per sa furor,
Secretament, sens compte lo cos lliga
En actes tals quals honestat castiga.
E pot-se fer ameu de tal amor?”
(XLVII, 13-24)

El paper de l’amada en els poemes.
• I acabarà maldient totes les dones:
“Oh foll Amor, malament se arrisca
Qui per virtuts vol amar nulla dona;
Sa calitat i el lloc la fan ser bona,
Car, en raó, qual serà la que hi visca?”
(LXXVI, 41-44)

El paper de l’amada en els poemes.
“Irat me trob vers femení llinatge;
Los fins amants no han en ell estatge:
Sembren los bons, cullen los mals, e molen.
Savis són cells qui les festes no colen
D’aquella amor qui en les dones cau.
Amb deslleals sovent elles han pau,
Lleixant aquells qui per ben amar moren.”
(LI, 30-36)

L’ego: el poeta és el millor amador i el
màxim patidor
• Reincideix tossudament que ell és aquell qui sap
amar.
“Jo son aquell pus extrem amador
Aprés d’aquell a qui Déu vida tol”
(XLVI, 41-42)

L’ego: el poeta és el millor amador i el
màxim patidor.
• Ausiàs March vol que el lector crega la literalitat de la
seua confessió.
“Bé em meravell com és tan ergullosa
La voluntat de cascun amador!
No demanant a mi qui és Amor,
En mi sabran sa força poderosa;
Tots, maldient, sagramentejaran
Que mai Amor los tendrà en son poder,
E, si els recont l’acolorat plaer,
Lo temps perdut sospirant maldiran.” (XI, 25-32)

L’ego: el poeta és el millor amador i el
màxim patidor.
• Si ell mor, l’Amor desapareix
“Aprés ma mort, d’amar perdau poder
E sia tost en ira convertit”
(XLVI, 33-34)
“E, si em cové mon darrer jorn finir,
Seran donats térmens a ben amar.”
(XIII, 31-32)
“Jo defallint, Amor farà eclipsi”
(LXXXVII, 330)

L’ego: el poeta és el millor amador i el
màxim patidor.
• L’Amor només li comunica a ell els secrets:
“Llir entre cards, lo meu voler se tempra
En ço que null amador sap lo tempre,
Ço fau Amor, a qui plau que jo senta
Sos grans tresors: sols a mi els manifesta.”
(XVIII, 57-60)

L’ego: el poeta és el millor amador i el
màxim patidor.
• Com que els altres no l’entenen, va sol pel món:
“Jo son aquell que en temps de tempesta,
Quan les més gents festegen prop los focs
E pusc haver amb ells los propis jocs,
Vaig sobre neu, descalç, amb nua testa,
Servint senyor qui jamés fou vassall
Ne’l vénc esment de fer mai homenatge,
E en tot lleig fet hagué lo cor salvatge;
Solament diu que bon guardó no em fall.”
(LXVIII, 9-16)

La mort com a solució als patiments
causats per l’amor.
• La mort de la dama el proveïa d'una excusa per a
il.lusionar-se en la calma gloriosa de l'amor pur
“Així la Mort mon voler gros termena:
Aquell fermat en la part contrassemble
D’aquella que la Mort al món l’ha tolta,
L’honest voler en mi roman sens mescla”
(XCIV, 29-32)

La mort com a solució als patiments
causats per l’amor.
• Però el poeta comença a torturar-se tot pensant en el destí de
l'amada.
“Null hom conec, o dona, mon semblant,
Que, dolorit per amor, faça a plànyer:
Jo són aquell de qui es deu hom complànyer,
Car, de mon cor, la sang se’n va llunyant;
Per gran tristor que li és acostada,
Seca’s tot jorn l’humit qui em sosté vida,
E la tristor contra mi és ardida,
E, en mon socors, mà no s’hi troba armada.
Llir entre cards, l’hora sent acostada
Que civilment és ma vida finida:
Puixs que del tot ma esperança és fugida,
Ma arma roman en aquest món damnada”
(XI, 33-44)

La mort com a solució als patiments
causats per l’amor.
• I s’acusa d’estimar poc a la dama:
“Tan poc no am que ma cara no mull
D’aigua de plor; sa vida i mort pensant:
En tristor visc de sa vida membrant,
E de sa mort aitant com puc me dull.
No bast en més, en mi no puc fer pus
Sinó obeir lo que ma dolor vol;
Ans perdre vull la raó, si la’m tol.
Mas, puixs no muir, de poca amor m’acús.”
(XCCVI, 49-56)

La mort com a solució als patiments
causats per l’amor.
• A pesar del que hem dit abans, March té por de
la mort, perquè la Mort pot véncer l’Amor.
“Jo tem la mort per no ser-vos absent,
Perquè amor per morts és anul·lats;
Mas jo no creu que mon voler sobrats
Pusca ésser per tal departiment.”
(XLVI, 25-28)

La mort com a solució als patiments
causats per l’amor.
• Si ell mor, pot ser pitjor, ja que la dama
l’oblidarà:
“Jo só gelós de vostres escàs voler,
Que, jo morint, no meta mi en oblit;
Sols est pensar me tol del món delit,
Car, nós vivint, no creu se pusca fer.
(XLVI, 33-40)

CICLES: Plena de seny
• 19 poemes de joventut.
• l'amada és anomenada "aimia".
• to decebut perquè hi ha una relació entre
el passat i el present.
• versos decasíl.labs, amb rimes fàcils i que
alternen les masculines i les femenines.
• cobles creucreuades capcaudades.
• poemes formats per cins cobles i una
tornada.
• abundants comparacions.

CICLES: Oh, folla amor!
• 10 poemes d'amor pecaminós.
• decasíl.labs clàssics.
• cobles creuades i capcaudades.
• dues excepcions:
▫ cant 43, compost per cobles creu-creuades
singulars (cada cobla és individual en la rima
respecte a la resta; no hi ha capcaudament)
▫ cant 98, escrit en estramps.
• estreta unitat temàtica.
• l’amor s’hi espiritualitza bastant.
• refús de l’amor sensual.

CICLES: Llir entre cards
• 35 cants integrats per decasíl.labs clàssics
• octaves creuades capcaudades.
• Teresa Bou és l'amada.
• Característiques:
▫ amor com a trànsit: “amada entenent”
▫ amor correspost del present, enfront de la frustració
del cicle anterior
▫ vinculació d’amor amb fortuna
▫ mutisme que causa la timidesa i la vergonya
▫ divinització de la dama
▫ vergonya d’amors passats
▫ vacil·lació entre desigs honests i deshonests
▫ tema de la mort, molt més present i obsessiu que en el
cicle anterior

CICLES:
• Amor, amor
▫ 12 poemes amb versos decasíl.labs consonants.
▫ estrofes de 8 versos i una tornada de 4
▫ estrofes de 10 i tornada de 2.
▫ la rima és masculina i femenina
▫ lèxic complex.
• Mon darrer bé
▫ 2 poemes de vellesa.

ALTRES POEMES
• Cants morals: plasmació poètica de la ciència
escolàstica del seu temps.
• Cants de mort: patetisme exagerat degut a la mort de
l'amada.
• Cant espiritual: poema 105. Confessió a Déu, torbada
i confiada, feta en to de pregària de caràcter suplicant
i emocionat.
• Poemes de circumstàncies: pocs poemes on es narren
fets històrics o contemporanis del poeta: dos dedicats
a Alfons el Magnànim (30 i 72), un dedicat a la mort
d’un bufó (107), i demandes a Joan Moreno (124) i
Tecla Borja (125). Finalment, el “maldit” (42).

ESTIL
• Influència dels trobadors i dels poetes italians.
• Profunditat dels seus pensaments, rotunditat i
bellesa de l’expressió, valor filosòfic i la seua
personalitat turmentada i contradictòria.
• Octava de versos decasíl.labs amb cesura, i rimes
creu-creuades capcaudades (abbacddc cddceffe),
però també trobem rimes cadenoencadenades
(ababcdcd) i cadenocreuades (ebabcddc).
• Excepcions: poema 127, que és un “lai”, i el 128
(format amb noves rimades).

ESTIL
• No sempre escriu versos bensonants pel que fa al
ritme, i no construeix gairebé mai rimes
perfectament consonants i simètriques.
• Poesia rica en conceptes
• Ús abundant d'antítesis.
• Llargues comparacions basades en sensacions
dolentes que ratllen el patetisme.
• Ausiàs sempre està pitjor que tots els altres, per
malament que estiguen aquells.

ESTIL
• Tendència a evitar l’ús de gran part de les
metàfores més preferides per la tradició
trobadoresca
• Poques vegades cau en la repetició.
• Alguns exemples importants de metàfores
emprades per March funcionen com a símbols:
▫ 1) la imatge nàutica: la nau en un mar perillós en
busca d’un port segur
▫ 2) el poeta com a malalt.
• Interrogacions i d'imprecacions que donen
sinceritat i dramatisme al poema.
• Hipèrbatons, les el.lipsis i els mots sobreentesos.

CONCLUSIONS
• Egocentrisme
• Dolor
• Falsedat de les dones
• Amor pur
• Mort com a solució