PLA DE L'ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 - La Web de Isidro

Recommendations

Info

PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 Pla Estratègic 2. Introducció 2. Introducció.............................................. 0 2.1. Les motivacions per a la revisió del pla ..............................................................23 2.2. Competències de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit energètic....................25 2.3. Context energètic actual .....................................................................................25 2.3.1. Context internacional ................................................................................................. 26 2.3.2. Context europeu ........................................................................................................ 29 2.3.3. Context estatal ........................................................................................................... 38 2.4. Estructura del Pla................................................................................................41 2.5. Execució del Pla .................................................................................................41 2.6. Inversions associades al Pla de l’Energia ...........................................................42 2.6.1. Inversions induïdes pel Pla de l’energia.................................................................... 42 2.6.2. Recursos públics necessaris..................................................................................... 43 Capítol 2 - Pàg. 22
2.1. Les motivacions per a la revisió del pla El 15 de novembre de 2001 fou presentat al Parlament de Catalunya el “Pla de l’energia a Catalunya en l’horitzó de l’any 2010”, que analitzava en profunditat els diferents aspectes lligats a l’àmbit energètic del nostre país i formulava les propostes que havien de regir la política energètica de la Generalitat de Catalunya en els anys posteriors a l’elaboració del Pla. Aquest conjunt de propostes va ser dissenyat amb el coneixement de la realitat existent i de les previsions de futur que se’n derivaven de la informació disponible en aquell moment. De fet, el propi Pla ja preveia una revisió a l’any 2005 per incorporar possibles canvis significatius en les premisses assumides en l’anàlisi dels escenaris que obliguessin a replantejar els objectius i les estratègies proposades el seu moment. En aquest sentit, es considera que, efectivament, des de la primera elaboració del Pla de l’Energia 2010, han aparegut nous elements i s’han produït canvis prou rellevants per al seu replantejament. A més la manca d’un Pla d’Acció definit i, potser de l’adequada orientació dels esforços de l’Administració han fet que no s’hagin assolit els objectius plantejats al 2001. A hores d’ara les principals motivacions per a la redacció d’un nou Pla de l’energia són les següents: La voluntat política del Govern de la Generalitat de Catalunya de redefinir els objectius i les estratègies de la política energètica catalana. Les diferències entre l’evolució dels paràmetres fonamentals de l’economia catalana i els que s’havien considerat en el disseny dels escenaris. L’incompliment dels objectius del Pla, sobretot pel que fa a l’Estratègia d’eficiència energètica i al Pla d’energies renovables. La necessitat de donar major protagonisme a les variables ambientals i de equilibri territorial a la política energètica del país. L’aparició de nous condicionants a escala estatal i europea que afecten a l’àmbit energètic català. Les noves perspectives a mig i llarg termini dels preus dels productes energètics, considerant possibles dificultats per a la cobertura de la demanda mundial de petroli. La necessitat d’una major integració de la política energètica amb d’altres polítiques sectorials relacionades, com a primer pas de l’evolució de la societat catalana vers la sostenibilitat. En primer lloc, el motiu fonamental per abordar una revisió del Pla anterior ha estat la voluntat política expressada de forma explícita en l’Acord del Tinell per a la formació del nou Govern de la Generalitat de Catalunya, que recull com a punts més destacats: Redacció d’un nou Pla de l’Energia a Catalunya en el termini d’un any, Creació de l’Agència Catalana d’Energia, Programa d’establiment de les centrals elèctriques de cicle combinat estrictament necessàries segons el nou Pla de l’Energia, Programa de tancament de les centrals nuclears, Programa de desenvolupament de les fonts d’energia renovables per tal d’assolir-ne una producció del 12% l’any 2010. Pel que fa a la segona motivació es constaten certes desviacions entre l’evolució real d’alguns del principals indicadors de l’economia catalana - com el PIB, la població, els habitatges o l’índex de preus al consum -, i la que s’havia previst en l’elaboració dels escenaris del Pla anterior. Com a exemples més significatius, es poden citar el creixement del PIB previst, que es va fixar en un 3,1% per al període 2006-2010 i que es reduirà fins el 2,8% en la nova redacció, o el creixement Capítol 2 - Pàg. 23
Page 1: PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 200
Page 5 and 6: PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 200
Page 7 and 8: 1.1.- Per què un pla de l’energi
Page 9 and 10: unitats energètiques posades al me
Page 11 and 12: polítiques d’estalvi i eficiènc
Page 13 and 14: Per altra banda, no disposem encara
Page 15 and 16: l’ús del transport públic. L’
Page 17 and 18: Cal tenir present que el tancament
Page 19 and 20: En quant a l’emmagatzematge, es c
Page 21 and 22: Promoció de la participació activ
Page 23: PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 200
Page 27 and 28: L’Estratègia espanyola per al ca
Page 29 and 30: Per tant, el més probable és que,
Page 31 and 32: Figura 2.4. Emissions de CO 2 d’o
Page 33 and 34: Figura 2.7. Evolució de la depend
Page 35 and 36: Font: Le Baromètre Européen des E
Page 37 and 38: principalment pel consum de combust
Page 39 and 40: La realització del Mercat Únic de
Page 41 and 42: com a font primària (1,5% del cons
Page 43 and 44: a la construcció d’infrastructur
Page 45 and 46: Igualment, tampoc s’ha inclòs el
Page 47 and 48: PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 200
Page 49 and 50: 3.1.- Prospectiva estratègica de l
Page 51 and 52: Hi hauria un fort increment de la g
Page 53 and 54: La demanda d’energia final també
Page 55 and 56: gas dels oceans (la reserva més gr
Page 57 and 58: Es preveu un increment de les emiss
Page 59 and 60: Figura 3.8. Origen de les emissions
Page 61 and 62: Així, doncs, la sostenibilitat apl
Page 63 and 64: Els altres sistemes d’obtenció d
Page 65 and 66: Figura 3.10. Esquema del procés de
Page 67 and 68: Cal utilitzar totes les eines de qu
Page 69 and 70: EEUU OECD Europa dels 15 Catalunya
Page 71 and 72: Per a definir les actuacions que ha
Page 73 and 74: Figura 3. 15. Grau de desenvolupame
Page 75 and 76:
Cal avançar en el camí del foment
Page 77 and 78:
PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 200
Page 79 and 80:
4.1. Metodologia 4.1.1. Aspectes ge
Page 81 and 82:
l’àmbit estrictament espanyol i,
Page 83 and 84:
D’aquest conjunt d’escenaris, l
Page 85 and 86:
el transport marítim, ja que el ba
Page 87 and 88:
4.2.5. Perspectives de desenvolupam
Page 89 and 90:
com de les substitucions no desitja
Page 91 and 92:
4.3.3. Anàlisi de previsió del se
Page 93 and 94:
corresponen a totes les operacions
Page 95 and 96:
Font d'energia Figura 4.4. Previsi
Page 97 and 98:
Biogàs 5,4 25,5 26,4 24,8% 0,7% 14
Page 99 and 100:
Figura 4.6. Distribució del consum
Page 101 and 102:
lleugera disminució a causa de l
Page 103 and 104:
l'increment del consum de gasos liq
Page 105 and 106:
fuel-gas o determinades instal·lac
Page 107 and 108:
partir de les energies renovables c
Page 109 and 110:
Nota: un valor amb signe positiu si
Page 111 and 112:
4.4.6.2. Refineries i plantes d’o
Page 113 and 114:
Figura 4.12. Evolució del consum d
Page 115 and 116:
Font d’energia primària Producci
Page 117 and 118:
Per altra banda, la figura 4.16 mos
Page 119 and 120:
ELECTRICITAT CARBÓ RENOVABLES GAS
Page 121 and 122:
4.4.10. Anàlisi d’emissions cont
Page 123 and 124:
eficiència energètica d’aquest
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
5.1 Introducció 5.1.1. Les energie
Page 129 and 130:
En la Directiva 1996/92/CE sobre no
Page 131 and 132:
A la següent taula es classifiquen
Page 133 and 134:
Els sistemes de quota i certificats
Page 135 and 136:
Solar termoelèctrica 0,0 MW instal
Page 137 and 138:
europeu tot i que en els darrers an
Page 139 and 140:
Els planejaments urbanístics o no
Page 141 and 142:
El sector terciari representa tamb
Page 143 and 144:
5.2.6 Inversions associades al Pla
Page 145 and 146:
Figura 5.12. Distribució del consu
Page 147 and 148:
El consum de biomassa agrícola i f
Page 149 and 150:
Es preveu la valoració de 50 ktep
Page 151 and 152:
5.3.3.5. Inversions associades al P
Page 153 and 154:
5.3.4.5. Inversions associades al P
Page 155 and 156:
Tot i l’augment de la potència i
Page 157 and 158:
Vel. a 80 m [m/s] Àrea [km 2 ] Per
Page 159 and 160:
per a l’evacuació d'energia fins
Page 161 and 162:
En relació al procés de concurrè
Page 163 and 164:
és de 278,6 MW, 273,1 MW dels qual
Page 165 and 166:
minihidràuliques, si es duen a ter
Page 167 and 168:
5.5.6. Inversions associades al Pla
Page 169 and 170:
Una empresa catalana també ha diss
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
6.1. El context de l’Estratègia
Page 175 and 176:
El consum d’energia comporta nece
Page 177 and 178:
s’ha analitzat les tecnologies im
Page 179 and 180:
energia, la dispersió o densitat g
Page 181 and 182:
6.1.5.2. Escenari Base i Escenari I
Page 183 and 184:
Mercat • Integració de les exter
Page 185 and 186:
Les xifres econòmiques de l’efic
Page 187 and 188:
6.2.1.2. Barreres econòmiques La
Page 189 and 190:
A continuació es presenten les lí
Page 191 and 192:
Es pren el concepte “coneixement
Page 193 and 194:
Comunicació: Formació, Informaci
Page 195 and 196:
1.- Una primera fase comprèn des d
Page 197 and 198:
Per altra banda, la rendibilitat de
Page 199 and 200:
a l’estalvi i eficiència energè
Page 201 and 202:
Altres d’entorn: específiques de
Page 203 and 204:
6.3.2. Sector transport 6.3.2.1. Di
Page 205 and 206:
Dins de l’àmbit de la logística
Page 207 and 208:
Malgrat que la diversificació ener
Page 209 and 210:
l’electròlisi de clor-sosa, els
Page 211 and 212:
Altra barrera bàsica amb que compt
Page 213 and 214:
• Accions per a empreses petites
Page 215 and 216:
Finalment, i per aquesta mateixa ra
Page 217 and 218:
El cicle de vida d'un edifici tamb
Page 219 and 220:
Accions estratègiques per promoure
Page 221 and 222:
Figura 6.13. Sector domèstic. Cons
Page 223 and 224:
Figura 6.16. Evolució del consum d
Page 225 and 226:
Figura 6.21. Consum, en tep per hab
Page 227 and 228:
Un impuls necessari per a una arqui
Page 229 and 230:
Les principals despeses energètiqu
Page 231 and 232:
Però aquesta fita és força compl
Page 233 and 234:
(2,2%), els cultius industrials (2,
Page 235 and 236:
els primers dies de vida i per les
Page 237 and 238:
La utilització també òptima de l
Page 239 and 240:
Realitzar campanyes informatives de
Page 241 and 242:
Legals: legalització de l’extern
Page 243 and 244:
Retornar la confiança als inversor
Page 245 and 246:
Serveis Domèstic i altres Petita G
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
7.1.- Infraestructures elèctriques
Page 251 and 252:
Al recent Pla Dinamitzador de l’E
Page 253 and 254:
La demanda es concentra dins de l
Page 255 and 256:
Cal tenir present, però, que la su
Page 257 and 258:
Figura 7.5. Participació actual i
Page 259 and 260:
Hidràulic 2.088,3 2.088,3 2.088,3
Page 261 and 262:
- Nivell 400 kV: 375 a 435 kV - Niv
Page 263 and 264:
Aprofitament màxim de les infraest
Page 265 and 266:
Quant a la xarxa de transport, el p
Page 267 and 268:
Respecte als nivells de tensió a l
Page 269 and 270:
La injecció de potència en un pun
Page 271 and 272:
7.1.9.1. Període 2005-2007 Línies
Page 273 and 274:
Nova SE Bescanó 400 kV Transforma
Page 275 and 276:
Nova SE Maials-La Granadella 132/40
Page 277 and 278:
Ampliació SE Pradell amb 110/25 kV
Page 279 and 280:
El programa d’instal·lació prop
Page 281 and 282:
La qualitat és un concepte que té
Page 283 and 284:
La qualitat d’atenció al client.
Page 285 and 286:
Per a calcular les futures necessit
Page 287 and 288:
Pel que fa a la xarxa de transport
Page 289 and 290:
la duplicació del gasoducte Tiviss
Page 291 and 292:
7.2.5.3. Metodologia de valoració
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
8.1 Introducció A la Unió Europea
Page 297 and 298:
Figura 8.2. Evolució de la despesa
Page 299 and 300:
Des d’un punt de vista qualitatiu
Page 301 and 302:
A més, i com ja s’ha dit abans,
Page 303 and 304:
Tecnologies i equips innovadors d
Page 305 and 306:
8.6.2. Centres i infrastructures de
Page 307 and 308:
8.6.2.2. Centre d’Energia a Vande
Page 309:
Desenvolupament d’especialitats p
show all

PLA DE L'ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 - La Web de Isidro

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?