PLA DE L'ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 - La Web de Isidro

Recommendations

Info

PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 Pla Estratègic 1. Resum executiu 1. Resum executiu.............................................................................................................................0 1.1.- Per què un pla de l’energia...................................................................................5 1.2.- La problemàtica energètica en l’horitzó 2030 .......................................................6 1.3.- La capacitat d’intervenció des de Catalunya ........................................................7 1.4.- Cap a una nova consciència de l’energia .............................................................9 1.5.- Missió i eixos principals de treball ......................................................................10 1.6.- Una estratègia d’eficiència molt ambiciosa........................................................11 1.7.- Les infrastructures necessàries per al compliment dels objectius i com a resposta de la voluntat política.......................................................................................................13 1.8.- Un gran impuls a les energies renovables ..........................................................17 1.9.- La recerca, un dels principals eixos d’actuació ..................................................18 1.10.- Execució i seguiment del Pla de l’energia...........................................................19 1.11.- Inversions associades al Pla de l’Energia ...........................................................20 Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 Capítol 1 - Pàg. 4
1.1.- Per què un pla de l’energia L’energia és un element imprescindible per al desenvolupament d’una societat en tots els seus àmbits. Un Govern responsable ha de fer els esforços necessaris per atendre les necessitats actuals d’energia de la població, optimitzar-ne el seu consum, minimitzar l’impacte ambiental de la seva obtenció i transport, preveure les necessitats i disponibilitats futures, i preveure possibles situacions de manca d’abastament. Les previsions, a escala mundial, de disponibilitat dels recursos energètics d’ús actual i els costos econòmics creixents per a la seva obtenció, fan necessari planificar l’abastament futur de les necessitats energètiques establint línies d’actuació prioritàries i definint els àmbits estratègics a desenvolupar. A més, com Catalunya és un país amb una mancança en les fonts d’energia primàries més utilitzades actualment, això fa necessari una planificació d’un determinat marc energètic com a objectiu futur. En una societat democràtica com la catalana, i en un entorn de mercat com en el que vivim, l’acció pública no determina ni fixa les variables ni les accions dels ciutadans al detall, però sí que ha d’impulsar canvis i modificar tendències. L’acció pública ha d’establir les regles del joc que afavoreixin els canvis necessaris per a garantir la viabilitat futura del sistema. Per tant, cal l’elaboració d’un nou pla de l’energia que mostri el camí a seguir, els objectius a assolir i les eines necessàries que tenim a l’abast i que podem utilitzar. Els motius que han conduït a la redacció d’aquest nou pla, en substitució de l’anterior, redactat l’any 2001 i amb un horitzó 2010, són bàsicament els següents: La voluntat política del Govern de la Generalitat de redefinir els objectius i les estratègies de la política energètica catalana. El canvi important que s’ha produït en les hipòtesis de partida de les variables considerades al Pla de l’energia 2010 redactat l’any 2001. La necessitat de donar major protagonisme a les variables ambientals i de reequilibri territorial a la política energètica del país. L’incompliment dels objectius de l’anterior pla, sobretot pel que fa a les energies renovables i l’estalvi i eficiència energètica. L’aparició de nous condicionants europeus i mundials (com el protocol de Kyoto) que obliguen a replantejar-se anteriors objectius. Les noves perspectives en aspectes tan importants com els preus internacionals del petroli. La necessitat d’una major integració de la política energètica catalana amb d’altres polítiques sectorials. El Pla estratègic de l’energia que recull aquest document, s’estructura en dos horitzons temporals. El primer és una prospectiva a l’any 2030, i el segon és l’horitzó propi del pla, l’any 2015. Aquest pla estratègic portarà associat un Pla d’acció a l’horitzó 2010, el qual s’elaborarà al llarg de l’any en curs i que inclourà actuacions concretes a emprendre per la Generalitat de Catalunya en el període 2006-2010. El present Pla estratègic es desenvolupa en quatre àmbits: Una estratègia ambiciosa de foment de l’estalvi i l’eficiència energètica. Un pla de promoció de les fonts energètiques renovables Un pla de desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries. Un pla de suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica en l’àmbit energètic. Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 Capítol 1 - Pàg. 5
Page 1: PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 200
Page 5: PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 200
Page 9 and 10: unitats energètiques posades al me
Page 11 and 12: polítiques d’estalvi i eficiènc
Page 13 and 14: Per altra banda, no disposem encara
Page 15 and 16: l’ús del transport públic. L’
Page 17 and 18: Cal tenir present que el tancament
Page 19 and 20: En quant a l’emmagatzematge, es c
Page 21 and 22: Promoció de la participació activ
Page 23 and 24: PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 200
Page 25 and 26: 2.1. Les motivacions per a la revis
Page 27 and 28: L’Estratègia espanyola per al ca
Page 29 and 30: Per tant, el més probable és que,
Page 31 and 32: Figura 2.4. Emissions de CO 2 d’o
Page 33 and 34: Figura 2.7. Evolució de la depend
Page 35 and 36: Font: Le Baromètre Européen des E
Page 37 and 38: principalment pel consum de combust
Page 39 and 40: La realització del Mercat Únic de
Page 41 and 42: com a font primària (1,5% del cons
Page 43 and 44: a la construcció d’infrastructur
Page 45 and 46: Igualment, tampoc s’ha inclòs el
Page 47 and 48: PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 200
Page 49 and 50: 3.1.- Prospectiva estratègica de l
Page 51 and 52: Hi hauria un fort increment de la g
Page 53 and 54: La demanda d’energia final també
Page 55 and 56: gas dels oceans (la reserva més gr
Page 57 and 58:
Es preveu un increment de les emiss
Page 59 and 60:
Figura 3.8. Origen de les emissions
Page 61 and 62:
Així, doncs, la sostenibilitat apl
Page 63 and 64:
Els altres sistemes d’obtenció d
Page 65 and 66:
Figura 3.10. Esquema del procés de
Page 67 and 68:
Cal utilitzar totes les eines de qu
Page 69 and 70:
EEUU OECD Europa dels 15 Catalunya
Page 71 and 72:
Per a definir les actuacions que ha
Page 73 and 74:
Figura 3. 15. Grau de desenvolupame
Page 75 and 76:
Cal avançar en el camí del foment
Page 77 and 78:
PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 200
Page 79 and 80:
4.1. Metodologia 4.1.1. Aspectes ge
Page 81 and 82:
l’àmbit estrictament espanyol i,
Page 83 and 84:
D’aquest conjunt d’escenaris, l
Page 85 and 86:
el transport marítim, ja que el ba
Page 87 and 88:
4.2.5. Perspectives de desenvolupam
Page 89 and 90:
com de les substitucions no desitja
Page 91 and 92:
4.3.3. Anàlisi de previsió del se
Page 93 and 94:
corresponen a totes les operacions
Page 95 and 96:
Font d'energia Figura 4.4. Previsi
Page 97 and 98:
Biogàs 5,4 25,5 26,4 24,8% 0,7% 14
Page 99 and 100:
Figura 4.6. Distribució del consum
Page 101 and 102:
lleugera disminució a causa de l
Page 103 and 104:
l'increment del consum de gasos liq
Page 105 and 106:
fuel-gas o determinades instal·lac
Page 107 and 108:
partir de les energies renovables c
Page 109 and 110:
Nota: un valor amb signe positiu si
Page 111 and 112:
4.4.6.2. Refineries i plantes d’o
Page 113 and 114:
Figura 4.12. Evolució del consum d
Page 115 and 116:
Font d’energia primària Producci
Page 117 and 118:
Per altra banda, la figura 4.16 mos
Page 119 and 120:
ELECTRICITAT CARBÓ RENOVABLES GAS
Page 121 and 122:
4.4.10. Anàlisi d’emissions cont
Page 123 and 124:
eficiència energètica d’aquest
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
5.1 Introducció 5.1.1. Les energie
Page 129 and 130:
En la Directiva 1996/92/CE sobre no
Page 131 and 132:
A la següent taula es classifiquen
Page 133 and 134:
Els sistemes de quota i certificats
Page 135 and 136:
Solar termoelèctrica 0,0 MW instal
Page 137 and 138:
europeu tot i que en els darrers an
Page 139 and 140:
Els planejaments urbanístics o no
Page 141 and 142:
El sector terciari representa tamb
Page 143 and 144:
5.2.6 Inversions associades al Pla
Page 145 and 146:
Figura 5.12. Distribució del consu
Page 147 and 148:
El consum de biomassa agrícola i f
Page 149 and 150:
Es preveu la valoració de 50 ktep
Page 151 and 152:
5.3.3.5. Inversions associades al P
Page 153 and 154:
5.3.4.5. Inversions associades al P
Page 155 and 156:
Tot i l’augment de la potència i
Page 157 and 158:
Vel. a 80 m [m/s] Àrea [km 2 ] Per
Page 159 and 160:
per a l’evacuació d'energia fins
Page 161 and 162:
En relació al procés de concurrè
Page 163 and 164:
és de 278,6 MW, 273,1 MW dels qual
Page 165 and 166:
minihidràuliques, si es duen a ter
Page 167 and 168:
5.5.6. Inversions associades al Pla
Page 169 and 170:
Una empresa catalana també ha diss
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
6.1. El context de l’Estratègia
Page 175 and 176:
El consum d’energia comporta nece
Page 177 and 178:
s’ha analitzat les tecnologies im
Page 179 and 180:
energia, la dispersió o densitat g
Page 181 and 182:
6.1.5.2. Escenari Base i Escenari I
Page 183 and 184:
Mercat • Integració de les exter
Page 185 and 186:
Les xifres econòmiques de l’efic
Page 187 and 188:
6.2.1.2. Barreres econòmiques La
Page 189 and 190:
A continuació es presenten les lí
Page 191 and 192:
Es pren el concepte “coneixement
Page 193 and 194:
Comunicació: Formació, Informaci
Page 195 and 196:
1.- Una primera fase comprèn des d
Page 197 and 198:
Per altra banda, la rendibilitat de
Page 199 and 200:
a l’estalvi i eficiència energè
Page 201 and 202:
Altres d’entorn: específiques de
Page 203 and 204:
6.3.2. Sector transport 6.3.2.1. Di
Page 205 and 206:
Dins de l’àmbit de la logística
Page 207 and 208:
Malgrat que la diversificació ener
Page 209 and 210:
l’electròlisi de clor-sosa, els
Page 211 and 212:
Altra barrera bàsica amb que compt
Page 213 and 214:
• Accions per a empreses petites
Page 215 and 216:
Finalment, i per aquesta mateixa ra
Page 217 and 218:
El cicle de vida d'un edifici tamb
Page 219 and 220:
Accions estratègiques per promoure
Page 221 and 222:
Figura 6.13. Sector domèstic. Cons
Page 223 and 224:
Figura 6.16. Evolució del consum d
Page 225 and 226:
Figura 6.21. Consum, en tep per hab
Page 227 and 228:
Un impuls necessari per a una arqui
Page 229 and 230:
Les principals despeses energètiqu
Page 231 and 232:
Però aquesta fita és força compl
Page 233 and 234:
(2,2%), els cultius industrials (2,
Page 235 and 236:
els primers dies de vida i per les
Page 237 and 238:
La utilització també òptima de l
Page 239 and 240:
Realitzar campanyes informatives de
Page 241 and 242:
Legals: legalització de l’extern
Page 243 and 244:
Retornar la confiança als inversor
Page 245 and 246:
Serveis Domèstic i altres Petita G
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
7.1.- Infraestructures elèctriques
Page 251 and 252:
Al recent Pla Dinamitzador de l’E
Page 253 and 254:
La demanda es concentra dins de l
Page 255 and 256:
Cal tenir present, però, que la su
Page 257 and 258:
Figura 7.5. Participació actual i
Page 259 and 260:
Hidràulic 2.088,3 2.088,3 2.088,3
Page 261 and 262:
- Nivell 400 kV: 375 a 435 kV - Niv
Page 263 and 264:
Aprofitament màxim de les infraest
Page 265 and 266:
Quant a la xarxa de transport, el p
Page 267 and 268:
Respecte als nivells de tensió a l
Page 269 and 270:
La injecció de potència en un pun
Page 271 and 272:
7.1.9.1. Període 2005-2007 Línies
Page 273 and 274:
Nova SE Bescanó 400 kV Transforma
Page 275 and 276:
Nova SE Maials-La Granadella 132/40
Page 277 and 278:
Ampliació SE Pradell amb 110/25 kV
Page 279 and 280:
El programa d’instal·lació prop
Page 281 and 282:
La qualitat és un concepte que té
Page 283 and 284:
La qualitat d’atenció al client.
Page 285 and 286:
Per a calcular les futures necessit
Page 287 and 288:
Pel que fa a la xarxa de transport
Page 289 and 290:
la duplicació del gasoducte Tiviss
Page 291 and 292:
7.2.5.3. Metodologia de valoració
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
8.1 Introducció A la Unió Europea
Page 297 and 298:
Figura 8.2. Evolució de la despesa
Page 299 and 300:
Des d’un punt de vista qualitatiu
Page 301 and 302:
A més, i com ja s’ha dit abans,
Page 303 and 304:
Tecnologies i equips innovadors d
Page 305 and 306:
8.6.2. Centres i infrastructures de
Page 307 and 308:
8.6.2.2. Centre d’Energia a Vande
Page 309:
Desenvolupament d’especialitats p
show all

PLA DE L'ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 - La Web de Isidro

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?