PLA DE L'ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 - La Web de Isidro

Figura 3.2. Evolució de la producció mundial de petroli
Font: BP Statistical Review of World Energy
Quant a la demanda global d’energia a nivell mundial, un terç la consumeix el sector industrial, un
terç el sector del transport (que és el que més ha crescut les darreres dècades) i un terç els
sectors residencial, terciari i primari. La intensitat energètica ha disminuït progressivament als
països occidentals els darrers anys, a un ritme d’un 1,4% anual. Una baixada no simultània a tots
els països occidentals, ja que Catalunya, entre d’altres, ha vist créixer la seva intensitat energètica
els darrers anys, sobretot en els sectors terciari i transport.
El sistema energètic instaura diverses disfuncions locals i globals. A nivell local, la majoria estan
associades a les emissions contaminants, a l’impacte paisatgístic i a l’afectació dels sistemes
naturals. A nivell global, les seves externalitats principals són els conflictes derivats de l’estructura
geopolítica actual, basada en l’accés als recursos fòssils, i els efectes sobre el clima de la
progressiva concentració de gasos d’efecte hivernacle, i la incertesa en el tractament defectiu dels
residus radiactius.
3.1.2 L’escenari tendencial mundial
En un escenari tendencial en l’horitzó 2030, l’increment mundial de consum d’energia primària es
podria situar entorn dels 15.000-16.000 Mtep anuals, un 50-60% per sobre dels nivells actuals.
3.1.2.1 Les fonts energètiques
En aquest escenari, l’energia d’origen fòssil continuaria clarament essent hegemònica en aquest
horitzó (80-83% de l’energia primària), amb alguns canvis menors: increment substantiu de l’ús del
gas natural (fins a assolir un valor entre 4.000 i 4.500 Mtep), reducció percentual de l’ús del petroli,
que continuaria essent el material energètic més usat (amb un total entre 5.000 i 5.800 Mtep) i
estabilització percentual de l’ús del carbó (global aproximat de 3.500 Mtep). Es preveu un canvi a
nivell global en el proveïment del petroli i del gas natural: Àsia obtindria recursos a l’Orient mitjà; els
EUA esperarien obtenir alternatives al petroli del Golf a les costes d’Àfrica, Veneçuela i Canadà; i
Europa incrementaria el proveïment de gas natural de Rússia i el Magrib. Per contra, la geografia
d’abastament del carbó seria menys concentrada mundialment i viuria canvis més petits.
D’entre els combustibles fòssils, el gas natural podria viure l’increment més important, com a
combustible de transició entre un sistema basat en el petroli i un de futur menys dependent dels
combustibles fòssils.
Capítol 3 - Pàg. 48