INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I ...

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 8 -
2.2. EVOLUCIÓ URBANA
Per tal d’estudiar l’evolució urbana de Sant Vicenç dels Horts, s’han mapificat cadascun
dels següents moments històrics:
Primer estadi: fins a finals del segle XVIII (plànol a)
El nucli antic format a redós de l’església parroquial, serà l’embrió del municipi vicentí.
Es tracta d’un nucli reduït, en el que només hi havia quatre carrers principals: el carrer de
Barcelona o camí Ral, el carrer de Baix o carrer del Riu, el camí de Torrelles i el carrer del Solà,
format per la distància existent entre la rectoria i l’església parroquial. El poble havia creixent cap
a la zona est, en direcció al riu, on, a més d’edificacions destinades a habitatges, hi havia
l’hospital, la carnisseria i el corral del Baró.
En aquest primer moment també es troba edificat el raval del Serral, a la zona nord del
municipi, on destacaven el Molí dels Frares, el Molí d’en Capdevila i la masia de Can Sala.
Un conjunt de masies, documentades des del segle XVI, moltes avui desaparegudes, es
trobaven disperses pel terme municipal.
Segon estadi: des del segle XIX fins al 1912 (plànol b)
El segle XIX serà el moment de la primera expansió moderna del municipi. S’obren
nous carrers a la zona sud del terme: el carrer de les Parres, on s’edifiquen els habitatges dels
treballadors de la fàbrica de la Colònia Güell, i el carrer de la Creu on, a més de les cases en
filera, destacava la masia de Ca l’Aymerich. Paral·lelament, s’ampliava la zona urbana cap a l’oest
de l’església, formant-se els carrers de Sant Francisco, Sant Antoni, Sant Miquel i Sant Joan
Bosco. També es formava un nou raval, anomenat de Sant Francisco, aprofitant l’antic camí de
Torrelles i les cases d’en Font al costat de la masia del mateix nom, on s’instal·laren els salesians.
És també en el Vuitcents quan es bastiran dues edificacions públiques: les escoles de
l’any 1892 i el cementiri municipal, inaugurat l’any 1881; i es desenvolupen dues infraestructures:
el Canal de la Dreta del Llobregat i la Resclosa i el Pont de la Riera de Torrelles.
Sense cap projecte d’urbanització del terme, l’arribada del Noucents implica l’inici dels
habitatges d’estiueig per famílies adinerades barcelonines a la zona coneguda com la Plana d’en
Parellada, entre les que destacaven Can Trian, de l’any 1909 i Cal Dalmau de l’any 1905. També
en aquesta zona s’edifica una de les primeres indústries del municipi: Can Comamala, l’any 1911.
Pel que fa a les infraestructures, la més important és el traçat del ferrocarril, que s’inaugura l’any
1912.
Tercer estadi: el projecte de l’eixample de l’any 1913 (plànol c)
L’any 1913, Melcior Viñals i Muñoz, arquitecte municipal, redacta el projecte d’eixample
i reforma del municipi, document que servirà de base per a la seva configuració urbana actual.
En les dues primeres dècades del segle XX, s’edifiquen els primers habitatges del Poble
Nou, barri que se situa a la vessant oest de l’estació dels ferrocarrils. L’any 1914, es fan les
primeres edificacions del nou barri, les de l’actual carrer de Ramon i Cajal. L’any 1916, es
projecten les del carrer de Ferrés Costa, i entre 1921 i 1925, es projecten una part important de
les edificacions, construint-se alguna més tardana, com ara les cases del germans Puig, fetes
l’any 1930.
Les primeres dècades del segle XX, representen per a Sant Vicenç dels Horts l’aparició
de la indústria. S’edifiquen, a més de Can Comamala (que va ser la primera indústria tèxtil del
municipi), la fàbrica Camps, la fàbrica Prats i les Modernas Hilanderías de Algodón. També es
crea al municipi la indústria cimentera coneguda per Ciments Molins.
Quant a l’obra pública, es basteix l’actual edifici de l’Ajuntament, que en els seus orígens va
compartir l’ús amb les escoles de nenes, i el Mercat Municipal.
Quart estadi: el plànol topogràfic de l’any 1933 (plànol d)
L’enginyer Mario Giménez va redactar el plànol topogràfic del terme municipal l’any
1933. En aquest, es pot veure el desenvolupament del municipi, seguint les directrius del plànol
d’eixample i reforma de l’arquitecte Viñals.
En aquest estadi, el barri del Poble Nou, ja comença a tenir la majoria de les
edificacions que es conserven avui dia. Alhora, es comença a edificar amb destinació a habitatge
la zona que queda al vessant oest del municipi per sobre de la via dels ferrocarrils, el barri del
Turó i el carrer de Torres i Bages, actual carrer del Mestre Ramon Camps.
Cinquè estadi: el creixement dels anys 1960 (plànol e)
Sant Vicenç dels Horts, com altres municipis del Baix Llobregat, va tenir un increment
demogràfic molt elevat a partir dels anys cinquanta. Aquest increment va donar lloc a l’edificació
de la zona de muntanya, formant-se barris d’autoconstrucció com el de Sant Josep, la Guàrdia i
Sant Antoni. Al mateix temps, s’edifiquen els primers grans conjunts de blocs de pisos que donen
lloc a la creació de nous barris, al costat del nucli antic com ara la Vinyala, Can Ros, que va
substituir edificacions dels anys vint i trenta, i el Grup Llinàs.
També destaca la construcció de la nova variant de la carretera nacional BV-2002, que
es va dur a terme a la dècada dels anys seixanta.
Comencen a formar-se igualment els sectors industrials del terme con la zona de Les
Palmeres, la Foneria a La Vinyala, s’amplia la zona que ocupa Ciments Molins i la zona on
s’ubicaven les Modernas Hilanderias de Algodón, que passen a ser conegudes com La Bofarull.
És el moment de la creació de nous equipaments escolars: el grup escolar Sant Jordi,
inaugurat l’any 1963 i, més tard, l’escola La Vinyala, del anys setanta i de l’obra de l’església de
Sant Josep, també dels anys setanta.
Sisè estadi: el moment actual (plànol f)
Actualment, es pot parlar de la consolidació dels barris desenvolupats a l’oest del terme
municipal. Barris, com ja s’ha dit abans, en el seu d’origen d’autoconstrucció, que van començar a
legalitzar-se a partir de la dècada dels anys vuitanta amb la realització de Plans especials de
Reforma Urbana, per tal de pal·liar les deficiències que tenien. A l’ensems, s’estan desenvolupant
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006