INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I ...

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Àrea d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge
Servei de Patrimoni Arquitectònic Local
AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I
AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS
Barcelona, juny de 2006
- MEMÒRIA
- ARQUITECTURA RELIGIOSA
- ARQUITECTURA PÚBLICA I EQUIPAMENTS
- ARQUITECTURA INDUSTRIAL
- ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA
- OBRES D’ENGINYERIA
- ARQUITECTURA RESIDENCIAL RURAL
- ELEMENTS SINGULARS
- PARCS I CONJUNTS NATURALS
- CONJUNTS URBANS – AMBIENTS
- JACIMENTS ARQUEOLÒGICS
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I
AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS
DIRECCIÓ:
EQUIP REDACTOR:
COL·LABORADORS:
Barcelona, juny de 2006
Raquel Lacuesta Contreras, llicenciada en Història de
l’Art, Cap de la Secció Tècnica d’Investigació,
Catalogació i Difusió del Servei del Patrimoni
Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Roser Calpe Andreo, historiadora.
Fina Royo Abelló, arquitecta.
Joaquim Royo Abelló, arquitecte.
Immaculada Vilamala Aliguer, historiadora.
Gemma Sabatés de Hita, ambientòloga.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 1 -
7
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ.............................................................................................................................3
2. EL MUNICIPI DE SANT VICENÇ DELS HORTS.........................................................................5
2.1. MEMÒRIA HISTÒRICA ........................................................................................................ 5
2.2. EVOLUCIÓ URBANA ........................................................................................................... 8
PLÀNOLS GUIA DEL DESENVOLUPAMENT URBÀ .................................. 11
a. FINS EL 1800
b. DEL 1800 AL 1912
c. PLA D’EIXAMPLE I REFORMA 1913
d. PLÀNOL TOPOGRÀFIC DE 1933
e. FINS ELS ANYS 1960
f. FINS L’ANY 2001
2.3. SANT VICENÇ ACTUAL .....................................................................................................13
2.4. EVOLUCIÓ TIPOLÒGICA D’ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA ....................... 13
3. INVENTARI.................................................................................................................................21
3.1. ANTECEDENTS ................................................................................................................. 21
3.2. OBJECTE DEL TREBALL ................................................................................................. 21
3.3. CRITERIS GENERALS DE SELECCIÓ ............................................................................. 21
3.4. PLANEJAMENT VIGENT ................................................................................................... 22
4. CLASSIFICACIÓ ........................................................................................................................23
5. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI .................................................................................................25
5.1. MARC LEGAL .................................................................................................................... 25
5.2. CATÀLEG DE 1989 ........................................................................................................... 26
5.3. POSSIBLES NIVELLS DE PROTECCIÓ ........................................................................... 29
5.4. NORMATIVA D’INVENTARI .............................................................................................. 30
6.- LLISTAT D'ELEMENTS D'INVENTARI ....................................................................................31
6.1 LLISTAT D’ELEMENTS INVENTARIATS .......................................................................... 31
6.2 LLISTAT D’AUTORS .......................................................................................................... 37
7. PLÀNOLS - GUIA.......................................................................................................................39
1. CONJUNT DEL MUNICIPI
2. ZONA CENTRAL SUD
3. ZONA CENTRAL
4. ZONA CENTRAL NORD
5. ZONA CENTRAL SUD
6. ZONA CENTRAL
7. ZONA CENTRAL NORD
8. BIBLIOGRAFIA ..........................................................................................................................41
9. FITXES D’INVENTARI ...............................................................................................................43
1. ARQUITECTURA RELIGIOSA
2. ARQUITECTURA PÚBLICA I EQUIPAMENTS
3. ARQUITECTURA INDUSTRIAL
4. ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA
5. OBRES D’ENGINYERIA
6. ARQUITECTURA RESIDENCIAL RURAL
7. ELEMENTS SINGULARS
8. PARCS I CONJUNTS NATURALS
9. CONJUNTS URBANS – AMBIENTS
10. JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 3 -
1. INTRODUCCIÓ
La manca d’un Catàleg vigent d’edificis considerats d’interès històric, arquitectònic i/o
tradicional, així com la inexistència d’un Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni de
Sant Vicenç dels Horts, fa que en molts casos no es puguin aturar els processos d’enderrocament
d’edificis i elements amb interès del municipi.
La present documentació recull els treballs que s’han realitzat, pel Servei del Patrimoni
Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, per a la redacció d’un inventari exhaustiu del
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental, de cara a redactar el Catàleg definitiu i el Pla Especial
de Protecció.
El creixement del municipi ha provocat la desaparició d’una part important del seu
patrimoni arquitectònic, el qual avui dia seria valorat. D’entre els edificis desapareguts cal
mencionar especialment les obres de l’arquitecte modernista Salvador Valeri Pupurull com Can
Trian, enderrocada l’any 1973, la fàbrica Prats de l’any 1923 i el xalet de Joaquim Martí del
passeig de l’Estació.
També s’han d’esmentar Cal Perals, documentada al segle XVI, residència del baró de
Cervelló; la Torre Llinàs on actualment hi ha les escoles professionals salesianes, enderrocada
l’any 1968; el casal Montserrat del Turó; les masies de can Pasqual i can Moner o l’antiga seu de
la Vicentina de l’any 1914, enderrocada l’any 1965.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 5 -
2. EL MUNICIPI DE SANT VICENÇ DELS HORTS
2.1. MEMÒRIA HISTÒRICA
Els primers assentaments humans
La presència humana al terme de Sant Vicenç dels Horts es remunta a l’època dels
ibers. Al cim del Puig Castellar s’hi troba un assentament que d’acord amb les diferents
campanyes arqueològiques realitzades des del seu descobriment l’any 1954, es pot datar entre
els segles II i I aC, moment en què va començar la romanització d’aquesta cultura. De l’època
romana s’han trobat, a diferents llocs del nucli antic, restes de ceràmiques i alguna estructura que
permetria parlar de la presència d’un establiment rural, probablement una vil·la, de la qual, avui
per avui, només s’ha localitzat la zona d’emmagatzematge i producció. La troballa de pivots
d’àmfora amb segell propi fan creure en la presència d’un forn d’àmfores, el qual encara no s’ha
localitzat.
Aquest inventari recull tres àrees arqueològiques d’aquesta època (el Nucli Antic, les
Palmeres i el Puig Castellar), una en medi rural i dues en medi urbà.
L’edat mitjana
El municipi de Sant Vicenç dels Horts neix en l’època medieval a l’entorn de l’església
parroquial, documentada l’any 957. D’aquesta primera església, no s’ha localitzat gaire
documentació. Se sap que l’any 1231, en l’acta de consagració de l’església de Sant Esteve de
Cervelló, constava que la de Sant Vicenç ja era consagrada.
En aquests inicis, el topònim del terme no està definit; als documents es parla de
Garrossa o Vilagarrosa i no serà fins a l'any 986 que comença a perfilar-se el nom actual i que
pren el de l’església, sota l'advocació de sant Vicenç, juntament amb el locatiu dels Horts. Encara
al segle XV, però, alguns documents fan servir el topònim de Sant Vicenç de Cervelló, i consten
com a propietaris del terme els comtes de Barcelona.
El terme depenia jurisdiccionalment de la baronia de Cervelló. El cenobi benedictí de
Sant Cugat també hi tenia sota el seu domini una part important de propietats, adquirides a través
dels llegats. Els documents més antics sobre el terme de Sant Vicenç dels Horts procedeixen del
Cartulari de Sant Cugat, un seguit de documents, a partir del segle X, que parlen de terres
conreades i de l’existència del rec comtal. Aquestes terres conreades van ser les primeres
ocupacions dels cristians al sud del riu Llobregat, que feia de frontera aleshores.
Guerau de Cervelló, senyor jurisdiccional, va promoure la construcció d’un casal de
molins fortificat a la llera del riu Llobregat dins del terme de Sant Vicenç. Segons l’historiador
Josep Fernández, aquests ja funcionaven el 1280. Es tractava d’una gran construcció que va
arribar a tenir disset molins i de la qual es desconeix el seu abandonament definitiu, però que al
segle XIV encara estava en funcionament. També hi funcionava al segle XIV el molí fariner,
anomenat Molí dels Frares, actualment en procés de restauració, que aprofitava l’aigua de la riera
de Cervelló. Fernández parla d’un altre molí anomenat dels Horts, propietat de Bernat de Vilanova
i documentat al segle XII.
Dels documents conservats a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, Josep
Baucells va publicar l’inventari dels pergamins de la Pia Almoina, que abasten, en el cas de Sant
Vicenç, des de l’any 1211 al 1391. Entre aquests, s’esmenten alguns masos que avui no podem
identificar, com ara el Mas Pou, lloc de naixement del notari Bartomeu de Miramat; la casa de
Soler i el mas Cima de Mar, a la zona sud prop del Riu Llobregat, lloc que encara avui es reconeix
amb aquest nom. També existia en aquella època el Mas Mira, propietat de la família Asbert, que
a finals dels segle XVII ja estava derruït i que es devia trobar a la zona sud, a prop de la riera de
Torrelles.
A començaments del segle XV, la població rebia el nom de vila. Tenia corral,
carnisseria, taverna, fleca i plaça, i disposava de mesures pròpies. L’església i el seu entorn, la
sagrera (L’any 2004, es va fer una intervenció arqueològica en un solar del carrer de Mossèn
Duran, que confirmaria l’existència de la sagrera) eren el centre neuràlgic de la vida local. Entre
d’altres actes, el municipi o la universitat, com diuen els documents, tenia el costum de celebrar
els consells al cementiri, tradició que perdurà fins al segle XVII. A més del nucli format a l’entorn
de l’església, existia la zona del Serral, que en alguns documents rep el nom de Mercadal, a la
zona nord del municipi. Segons Josep Moran, el topònim d’aquest nucli podria derivar de sa reial,
nom relacionat amb els horts comtals. Entre els edificis a destacar d’aquesta època al Serral,
caldria mencionar el Molí Cremat, conegut durant el segle XVII com Molí d’en Capdevila.
L’edat moderna
Al segle XVI es produeix un petit creixement urbà del municipi; es va començar a
edificar la zona coneguda aleshores com el clos de Duran o la clota Durana. La Clota de Duran
abastava una extensió que actualment s’emmarcaria per la zona nord amb el carrer d’en Ribot;
per l’oest, amb l’actual carrer de Rafael de Casanova o antic camí de Torrelles; per l’est, amb el
carrer del Riu, i pel sud, amb un torrent que baixava del mas Viver. Es començava a formar
l’actual carrer Nou, que ja es reconeix amb aquest nom.
Estan documentats diferents establiments de l’any 1564, tots ells relacionats amb
l’obligació de bastir cases per tal de millorar la zona en la qual s’establien. Aquests documents
formen part del fons de la família Sagristà, avui dia custodiats a l’Arxiu Municipal de Sant Vicenç
dels Horts.
Al Fogatge de l’any 1553 s’hi comptabilitzen 56 focs. La vila va estar emmurallada, però
son poques les referències trobades sobre el recinte murat i tampoc no se n’han localitzat restes
materials. Maria Julià i Rocío Poyato van transcriure un capbreu de la baronia de Cervelló de l’any
1693. D’aquest document podem treure dades que ens permeten afirmar que, en aquells
moments, el poble estava emmurallat o quedaven restes d’una muralla, ja que s’anomenen tres
portals: el d’en Rabassa, al carrer Major, que es pot situar a l’actual carrer de Barcelona, en una
zona propera a l’església; el d’en Costa i el portal d’en Folch. L’antic cronista del municipi, Enric
Aymerich, va deixar escrits on parlava de quatre portes, que ell ubicava al carrer Nou, al carrer del
Riu, al carrer d’en Ribot i al carrer de Barcelona, però no va especificar ni el lloc exacte ni d’on
treu la notícia. Una darrera referència a les muralles la trobem al segle XIX. A l’acta del consistori
del 3 de juny de 1841 es parla de fer un examen dels comptes per a les dues fortificacions del
poble durant la guerra carlina: una es remunta al temps en què era alcalde Jaume Coll i Castellet
(1834), i l’altra al mandat de l’alcalde Joseph Coll i Castellet (1836-1838), on es fa menció de les
portes noves dels portals. Novament, però, no es fan indicacions del lloc on es trobaven aquests
portals. En aquest moment ja existien les primeres cases del raval del centre (o riera del pas del
Llop), nom que indicaria la construcció fora muralles.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 6 -
Seguint les dades del capbreu, al segle XVII hi havia també edificacions d’ús públic,
com l’hospital, que probablement es trobava a prop dels carrers Nou, del Riu i d’en Ribot, i
l’escrivania, situada a tocar de l’església, a més de la rectoria i un hostal. Cal destacar la menció
del carrer de la Sinagoga, a la zona del carrer del Riu, que ens indicaria la presència de jueus al
municipi des del segle XIII, quan es van instal·lar a Sant Vicenç en ser expulsats de Barcelona.
A banda del nucli urbà, existien les masies escampades per tot el territori, tant a les
zones de muntanya com a la vora de les rieres. Al capbreu s’anomenen les masies de Can Costa
o mas Aravitg (1577), Can Sala al Serral, abans anomenada mas Alegre, Can Mallol o de
Monpadrós (1596) i Can Pasqual a l’actual barri de Sant Roc. També Can Coll i Can Sàbat, a la
zona sud; Can Monner o Ribas (1651) i Can Pujador o Mas Salavert (1679); el Mas Carbonell de
la Riera, el Mas Folch o Corbelló (1597), el Mas Canyadell prop de la riera de Cervelló, el Mas
Viver, entre el riu Llobregat i el camí reial de Sant Boi, el Mas Picó (1596), i el Mas Duran o Badia,
al costat de la Riera de Torrelles.
A començament del segle XVIII, el municipi comptava amb 95 cases, segons el cens
d’Aparici, i l’any 1787, d’acord amb el cens de Floridablanca, comptava amb 88 cases i una
població de 1.208 habitants, dedicats a l’agricultura.
De les grans construccions d’aquest període destaca l’obra de l’actual església
parroquial de Sant Vicenç Màrtir, iniciada l’any 1718 i propiciada per la destrucció, a causa d’un
incendi, del temple medieval.
La situació del terme municipal entre les rieres de Torrelles al sud, la de Cervelló al nord,
el riu Llobregat a l’est i la zona de muntanya a l’oest, han determinat una estructura urbana
allargada, amb forma de bacallà, segons el va descriure Onofre Cutita al Qüestionari de Francisco
de Zamora de 1789.
L’edat contemporània
A mitjans del segle XIX, el municipi comptava amb 405 edificis i una població de 1.731
habitants. Aquest segle i les primeres dècades del segle XX seran cabdals per al
desenvolupament i creixement urbanístic del municipi .
L’any 1855, Eusebi Soler impulsava la creació del Canal de la Dreta del Llobregat, que
tenia el seu origen al terme de Sant Vicenç dels Horts i que havia de servir per millorar la
producció de l’horta. A Sant Vicenç, la resclosa i la canalització del riu li van representar més
pèrdues que millores. Les riuades, que ja eren fortes en el municipi, es van veure augmentades
amb la nova infraestructura. L’any 1879, a la zona sud del terme es va haver de construir un mur
per evitar les inundacions a les cases del carrer del Riu i del carrer de la Creu.
De l’activitat pública destaca la construcció del cementiri municipal entre els anys 1873 i
1881, que representà l’abandonament de l’antic cementiri a redós de l’església i l’edificació de la
zona (que fins aleshores havia estat lloc sagrat). L’any 1892, al carrer d’en Ribot es van bastir les
primeres escoles de nens.
A finals del Vuitcents es comença a projectar la construcció de nous habitatges, obrintse
nous carrers i ampliant d’altres ja existents. A l’antic camí de Torrelles, un grup de cases
formaren el Raval de Sant Francisco, situat a l’altra banda de la via dels ferrocarrils de l’actual
carrer de Rafael de Casanovas. Al costat d’aquest raval, l’any 1890 s’obre un nou carrer, batejat
de Plandolit per la donació dels terrenys que havia fet Rafael de Plandolit. Per la zona sud es
va desenvolupar el carrer de les Parres.
Paral·lelament, es va començar a edificar bona part de l’actual carrer de Rafael de
Casanovas, que estava dividit en trams i amb diferents denominacions: carrer de Sant Antoni i
carrer de Sant Francisco. Es van ampliar, també, les construccions al carrer de Barcelona, cap a
la zona nord del terme, a partir de l’actual carrer del Pas del Llop (en alguns documents, aquestes
cases consten ubicades al raval).
El creixement de l’activitat constructiva al municipi va fer que, l’any 1872, es nomenés el
primer arquitecte municipal. L’Ajuntament va decidir contractar Joan Casadó i Tisans, mestre
d’obres, com a assessor en policia urbana.
La continuació del carrer de Barcelona va ser conseqüència d’un projecte privat. L’any
1876, Josep M. Riera, veí de Barcelona, va proposar la urbanització del carrer, mitjançant un pla
parcial, on s’assenyalaven les alineacions de la part edificable i es parcel·lava un terreny de la
seva propietat.
L’any 1893, els hereus de Joan Prats Rodés van proposar la urbanització d’una part de
la seva propietat. El terreny es correspon actualment amb l’illa formada entre els carrers de Sant
Miquel i de Sant Joan Bosco. S’hi plantejava l’obertura d’un nou carrer, continuació del carrer d’en
Ribot, que ja existia. A la memòria feta pel mestre d‘obres Ramon Quera i Torres, d’Arenys,
nomenat per l’Ajuntament per tal que informés sobre el projecte, es recollia que el consistori no
tenia cap plànol d’urbanització.
La zona a urbanitzar quedava delimitada per dos torrents, el de Can Font al sud i el del
Baró al nord. La parcel·lació proposada a la zona sud no es va arribar a dur a terme,
probablement per la construcció del ferrocarril (es tracta del lloc que ocupa avui el poliesportiu del
carrer de Sant Miquel). Sí que es va fer la de la zona nord, donant lloc a un nou carrer, que en la
sessió del Ple de l’Ajuntament de 14 d’abril del 1900 rebria el nom de Sant Joan Bosco: Aquest, a
la part de ponent del carrer de Sant Miquel, quedava delimitat des del camí que anava a la
pedrera de Josep Reverter, fins a la porta principal d’entrada al col·legi de la casa dels Pares
Salesians. Els primers edificis del nou carrer es van construir per establiment i a cens dels hereus
de Rodés.
A la mateixa sessió de l’Ajuntament, del 14 abril, es donava nom a altres carrers que
s’estaven construint: el de Sant Josep, que es feia en terrenys propietat de José Reverter, a la
part esquerra del carrer Plandolit, i partint d’aquest, en direcció a les cases del carrer de la Creu,
l’actual carrer Nou; i el de Sant Miquel, que s’estava construint a l’heretat Santiga, al darrere del
carrer de Sant Antoni. El nou carrer anava des de l’era del Baró, lloc on es troba ara construïda la
casa consistorial, fins als terrenys de José Serra Font junt amb les dues cases d’aquest del carrer
anomenat cases d’en Font.
La construcció dels FFCC, que van circular per primera vegada l’any 1912, va afavorir el
primer eixample del municipi, projectat per l’arquitecte municipal Melcior Viñals i Muñoz, l’any
1913. Melcior Viñals va planificar la creació d’un nou barri, que va ser conegut com el Poble Nou,
on es van edificar principalment cases d’estiueig per a famílies barcelonines, i també va projectar
l’ampliació del municipi cap a la riera de Cervelló, a banda i banda del carrer de Barcelona i del de
Mossèn Jacint Verdaguer.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 7 -
A començament del Noucents, l’activitat econòmica del municipi continuava sent
l’agrícola; la zona centre urbana actual, on ara s’ubica l’edifici de l’Ajuntament, construït entre
1925 i 1927, i un dels carrers principals en l’actualitat, el de Mossèn Jacint Verdaguer, estaven
ocupats per eres i camps, llevat de la fàbrica de teixits de Domingo Comamala, que s’havia
aixecat l’any 1911.
El projecte de l’arquitecte Viñals també va donar lloc a l’aparició de les primeres
indústries del municipi, que se situarien en llocs allunyats del nucli urbà de l’època. Entre
aquestes cal nomenar: la fàbrica de teixits Prats, construïda l’any 1923 i coneguda popularment
com la fàbrica de miralls, ja que aquesta va ser la seva última activitat; la fàbrica Camps, bastida
l’any 1919 al costat de Can Reverter, per sobre de la via del Ferrocarril; Ciments Molins, de l’any
1928; i les Modernas Hilanderías de Algodón, propietat del barceloní Joaquim Dalmau i Puig de la
Bellacasa, edificades l’any 1924. Aquesta darrera fàbrica, amb modificacions i ampliacions
diverses, perduraren fins a l’actualitat, essent l'única zona industrial, coneguda per “La Bofarull”,
que es troba dins la trama urbana actual.
El creixement de l’activitat industrial va afavorir l’arribada dels primers immigrants amb
el consegüent increment de la població. L’any 1930, el municipi gairebé arribava als tres mil
habitants.
Juntament amb les noves indústries, s’edifiquen nous habitatges. A la dècada dels anys
vint es van ampliar les construccions al carrer de Barcelona, cap a la zona del Serral, a través del
sistema d’establiment per a la millora de la propietat que obligava l’estabilient a edificar-hi cases.
El mateix sistema es dóna a la zona sud del municipi, per sota de la via del FFCC, on s’edifiquen
les cases del carrer d’Anselm Clavé, prop de l’estació, i es forma l’actual carrer de Prat de la Riba.
El municipi es manté més o menys estable fins a les primeres onades migratòries de la
dècada dels cinquanta, quan a les zones de muntanya sorgeixen les barriades d’autoconstrucció.
La població del municipi va passar dels 2.919 habitants de l’any 1930 a més de 10.000 l’any
1965.
Paral·lelament a l’aparició de les barriades, s’inicien les primeres edificacions verticals,
com el grup d’habitatges econòmics promogut pel Patronato Local de la Vivienda: el que s’ubica
al final del carrer de Barcelona, de l’any 1962; els blocs de la Vinyala (a la zona del Poble Nou),
de l’any 1968; i el grup de Can Ros, de l’any 1971. El conjunt d’habitatges conegut com a Grup
Llinàs va ser realitzat per l’Obra Sindical del Hogar y Arquitectura, per tal de cobrir les necessitats
que va provocar la riuada del setembre de 1962.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 8 -
2.2. EVOLUCIÓ URBANA
Per tal d’estudiar l’evolució urbana de Sant Vicenç dels Horts, s’han mapificat cadascun
dels següents moments històrics:
Primer estadi: fins a finals del segle XVIII (plànol a)
El nucli antic format a redós de l’església parroquial, serà l’embrió del municipi vicentí.
Es tracta d’un nucli reduït, en el que només hi havia quatre carrers principals: el carrer de
Barcelona o camí Ral, el carrer de Baix o carrer del Riu, el camí de Torrelles i el carrer del Solà,
format per la distància existent entre la rectoria i l’església parroquial. El poble havia creixent cap
a la zona est, en direcció al riu, on, a més d’edificacions destinades a habitatges, hi havia
l’hospital, la carnisseria i el corral del Baró.
En aquest primer moment també es troba edificat el raval del Serral, a la zona nord del
municipi, on destacaven el Molí dels Frares, el Molí d’en Capdevila i la masia de Can Sala.
Un conjunt de masies, documentades des del segle XVI, moltes avui desaparegudes, es
trobaven disperses pel terme municipal.
Segon estadi: des del segle XIX fins al 1912 (plànol b)
El segle XIX serà el moment de la primera expansió moderna del municipi. S’obren
nous carrers a la zona sud del terme: el carrer de les Parres, on s’edifiquen els habitatges dels
treballadors de la fàbrica de la Colònia Güell, i el carrer de la Creu on, a més de les cases en
filera, destacava la masia de Ca l’Aymerich. Paral·lelament, s’ampliava la zona urbana cap a l’oest
de l’església, formant-se els carrers de Sant Francisco, Sant Antoni, Sant Miquel i Sant Joan
Bosco. També es formava un nou raval, anomenat de Sant Francisco, aprofitant l’antic camí de
Torrelles i les cases d’en Font al costat de la masia del mateix nom, on s’instal·laren els salesians.
És també en el Vuitcents quan es bastiran dues edificacions públiques: les escoles de
l’any 1892 i el cementiri municipal, inaugurat l’any 1881; i es desenvolupen dues infraestructures:
el Canal de la Dreta del Llobregat i la Resclosa i el Pont de la Riera de Torrelles.
Sense cap projecte d’urbanització del terme, l’arribada del Noucents implica l’inici dels
habitatges d’estiueig per famílies adinerades barcelonines a la zona coneguda com la Plana d’en
Parellada, entre les que destacaven Can Trian, de l’any 1909 i Cal Dalmau de l’any 1905. També
en aquesta zona s’edifica una de les primeres indústries del municipi: Can Comamala, l’any 1911.
Pel que fa a les infraestructures, la més important és el traçat del ferrocarril, que s’inaugura l’any
1912.
Tercer estadi: el projecte de l’eixample de l’any 1913 (plànol c)
L’any 1913, Melcior Viñals i Muñoz, arquitecte municipal, redacta el projecte d’eixample
i reforma del municipi, document que servirà de base per a la seva configuració urbana actual.
En les dues primeres dècades del segle XX, s’edifiquen els primers habitatges del Poble
Nou, barri que se situa a la vessant oest de l’estació dels ferrocarrils. L’any 1914, es fan les
primeres edificacions del nou barri, les de l’actual carrer de Ramon i Cajal. L’any 1916, es
projecten les del carrer de Ferrés Costa, i entre 1921 i 1925, es projecten una part important de
les edificacions, construint-se alguna més tardana, com ara les cases del germans Puig, fetes
l’any 1930.
Les primeres dècades del segle XX, representen per a Sant Vicenç dels Horts l’aparició
de la indústria. S’edifiquen, a més de Can Comamala (que va ser la primera indústria tèxtil del
municipi), la fàbrica Camps, la fàbrica Prats i les Modernas Hilanderías de Algodón. També es
crea al municipi la indústria cimentera coneguda per Ciments Molins.
Quant a l’obra pública, es basteix l’actual edifici de l’Ajuntament, que en els seus orígens va
compartir l’ús amb les escoles de nenes, i el Mercat Municipal.
Quart estadi: el plànol topogràfic de l’any 1933 (plànol d)
L’enginyer Mario Giménez va redactar el plànol topogràfic del terme municipal l’any
1933. En aquest, es pot veure el desenvolupament del municipi, seguint les directrius del plànol
d’eixample i reforma de l’arquitecte Viñals.
En aquest estadi, el barri del Poble Nou, ja comença a tenir la majoria de les
edificacions que es conserven avui dia. Alhora, es comença a edificar amb destinació a habitatge
la zona que queda al vessant oest del municipi per sobre de la via dels ferrocarrils, el barri del
Turó i el carrer de Torres i Bages, actual carrer del Mestre Ramon Camps.
Cinquè estadi: el creixement dels anys 1960 (plànol e)
Sant Vicenç dels Horts, com altres municipis del Baix Llobregat, va tenir un increment
demogràfic molt elevat a partir dels anys cinquanta. Aquest increment va donar lloc a l’edificació
de la zona de muntanya, formant-se barris d’autoconstrucció com el de Sant Josep, la Guàrdia i
Sant Antoni. Al mateix temps, s’edifiquen els primers grans conjunts de blocs de pisos que donen
lloc a la creació de nous barris, al costat del nucli antic com ara la Vinyala, Can Ros, que va
substituir edificacions dels anys vint i trenta, i el Grup Llinàs.
També destaca la construcció de la nova variant de la carretera nacional BV-2002, que
es va dur a terme a la dècada dels anys seixanta.
Comencen a formar-se igualment els sectors industrials del terme con la zona de Les
Palmeres, la Foneria a La Vinyala, s’amplia la zona que ocupa Ciments Molins i la zona on
s’ubicaven les Modernas Hilanderias de Algodón, que passen a ser conegudes com La Bofarull.
És el moment de la creació de nous equipaments escolars: el grup escolar Sant Jordi,
inaugurat l’any 1963 i, més tard, l’escola La Vinyala, del anys setanta i de l’obra de l’església de
Sant Josep, també dels anys setanta.
Sisè estadi: el moment actual (plànol f)
Actualment, es pot parlar de la consolidació dels barris desenvolupats a l’oest del terme
municipal. Barris, com ja s’ha dit abans, en el seu d’origen d’autoconstrucció, que van començar a
legalitzar-se a partir de la dècada dels anys vuitanta amb la realització de Plans especials de
Reforma Urbana, per tal de pal·liar les deficiències que tenien. A l’ensems, s’estan desenvolupant
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 9 -
noves edificacions en alguns dels antics barris, com ara les construccions d’habitatges a Can
Costa.
També es pot parlar d’ampliacions de la zona destinada a habitatges, amb la creació de
nous conjunt d’edificacions a la carretera de Sant Boi (BV-2002), com ara el habitatges de Can
Sàbat a la zona sud i el desenvolupament del sol programat al projecte de la Façana del Llobregat
que comença a realitzar-se l’any 1995.
Altrament, s’han consolidat i ampliat les zones o polígons industrials, com la Barruana
dels anys vuitanta; Can Coll; Les Fallulles; Sant Antoni i el Molí dels Frares.
La creació del Parc del Pi Gros, a la zona central del municipi, entre els barris de Sant
Josep i la Guàrdia i l’edificació de nous equipaments, com ara el Centre d’Assistència Primària, la
Piscina Montserrat Canals, l’IES Gabriela Mistral i, més recentment, el centre comercial La Vailet,
estan conformant la ciutat.
A nivell d’infraestructures, cal destacar l’Autovia del Baix Llobregat
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 11 -
PLÀNOLS – GUIA DEL DESENVOLUPAMENT URBÀ
Llistat de plànols:
a. FINS EL 1800
b. DEL 1800 AL 1912
c. PLA D’EIXAMPLE I REFORMA 1913
d. PLÀNOL TOPOGRÀFIC DE 1933
e. FINS ELS ANYS 1960
f. FINS L’ANY 2001
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 13 -
2.3. SANT VICENÇ ACTUAL
Des del punt de vista del territori, el municipi actual es pot explicar a través de la
distinció entre les planes i la muntanya, ambdues parts caracteritzades per una deficient
ordenació, fruit de la diversitat de criteris i interessos al llarg del temps.
Per una banda, trobem La Plana edificada, on es troben la majoria d’edificis, sobre
terres d’al·luvions, paral·leles a la carretera de Sant Boi al riu Llobregat. Hi ha tres àrees
clarament diferenciades: Nucli Antic, amb la plaça de l’Ajuntament i l’Església; l’eixample, que
s’articula pel carrer Barcelona i la carretera de Torrelles; i per últim diversos polígons industrials
als extrems de l’eixample. Cal destacar una franja de Plana no edificada, encara avui en dia
ocupada pels horts, situada a la llera del riu Llobregat, els quals han donat el nom al municipi.
Per l’altra, La Muntanya, separada de la franja edificada de la plana per la línia del
ferrocarril, on es poden distingir tres àrees: el vessant de les muntanyes del Puig Perdiguer
(actual barri de la Guàrdia); el vessant del Puig Castellar (actual barri de Sant Josep); i la part de
la vall de la riera de Torrelles, que divideix el barri de Sant Antoni.
La divisió censal estableix una altra organització en quatre districtes municipals que
corresponen als barris següents:
Districte I: Centre urbà: Vila-vella, la Vinyala-Poble Nou, el Turó, l’Eixample, el Serral i Can Ros.
S’hi troba més del 60% de la població, i compta amb el 80% de les activitats comercials. Presenta
una estructura allargada dins l’espai limitat per la via del ferrocarril i la carretera de Sant Boi(BV-
2002).
Districte II: Sant Josep. Format a partir de la creixent immigració dels anys 50, per
autoconstruccions. Aquest barri ocupa part del vessant de Puig Castellar. Presentava deficiències
infraestructurals importants que han estat pal·liades a partir dels anys vuitanta i noranta.
Districte III: La Guàrdia. Format també a partir de la immigració, com Sant Josep, però amb un
caràcter més residencial. Ocupa part del coster del Puig Perdiguer, presentava deficiències
similars de serveis com l’anterior.
Districte IV: Can Costa, Sant Antoni i Sant Roc. Barris d’autoconstrucció on dominen els
habitatges unifamiliars, formats a partir de la immigració dels 50, amb menys densitat de població
que els anteriors. Ocupen els marges de la riera de Torrelles i els costers de les serres de l’Ordal.
També amb infraestructura deficitària en el seu origen.
Actualment el municipi està experimentant un procés de creixement important, amb
l’ampliació de la zona urbana, com el grup de les cases de Can Sàbat, a l’entrada sud; els grups
del barri de Can Costa o el desenvolupament del sector Llinàs, amb un increment de la població
que arriba actualment als 27.387 habitants.
2.4. EVOLUCIÓ TIPOLÒGICA DE L’ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA
L’anàlisi morfo-tipològica que acompanya la redacció de les fitxes d’aquest inventari ha
permès establir diversos tipus d’habitatges, que representen amb prou detall la seva evolució al
nucli urbà de Sant Vicenç, des de l’inici de l’assentament fins als anys cinquanta del segle XX.
Els criteris utilitzats per establir aquesta evolució tipològica han tingut en compte entre
d’altres aspectes:
-la composició de la façana i l'època de construcció
-el tractament de la coberta i la decoració de façana
-els valors de repetició o agrupació de l’edificació
-les relacions amb la parcel·lació i la urbanització dels carrers
-els usos de les plantes baixes.
L’edificació urbana de Sant Vicenç és, com en molts altres municipis, quasi
exclusivament en règim de mitgeria i, atès que la ciutat agafa forma bàsicament a mitjan segle
XIX, les seccions de carrer són molt homogènies i el teixit urbà també. Aquesta homogeneïtat fa
que no puguin diferenciar-se de manera marcada zones urbanes, sempre parlant d’abans dels
anys cinquanta, llevat de l’Eixample del Poble Nou, on es va configurar un tipus concret
d’habitatge aïllat.
A aquest fet s’hi afegeix que les pautes edificatòries de Sant Vicenç dels Horts obeeixen
a la repetició del mòdul original de la casa de cós, la crugia de cinc metres, que permetia forjar
amb biga de fusta entre dues parets mitgeres perpendiculars a façana amb criteris econòmics.
L’evolució tipològica a Sant Vicenç dels Horts ha derivat en altres tipus quan els edificis
s’aixecaven sobre parcel·les de cós i mig, o sobre parcel·les de dos cóssos.
No obstant, el pas d’un tipus a un altre no es produeix taxativament en el moment de
l’addició del mòdul; hi ha tipus que suposen una evolució progressiva dintre d’una unitat superior
més genèrica. Aquestes unitats són tres:
- la casa artesana
- el casa burgesa
- l’edifici aïllat
La subdivisió de cadascuna d’aquestes unitats ve marcada per la fondària edificada, pel
tipus de coberta i per la incorporació de llenguatges arquitectònics reconeixibles o acadèmics;
també per aspectes socials i econòmics.
La lectura no és estrictament cronològica, però s’hi aproxima força dintre de cada unitat.
És evident que la casa burgesa pot ser contemporània a la casa artesana, però no hi haurà cases
de cós amb obertures petites o amb ràfecs ceràmics als anys cinquanta.
L’edifici plurifamiliar no esdevé com a tipus edificatori fins a la dècada de 1950 i
endavant, no essent recollits en aquest treball per la manca, en la majoria de casos, de valors
arquitectònics reconeixedors. A partir dels anys 60 i 70 del segle XX, els blocs de pisos
plurifamiliars acabaran modificant el paisatge de Sant Vicenç.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 14 -
La casa artesana, similar a la que es produeix arreu del país (Vallès, Maresme, etc.),
anomenada casa de cós, de planta baixa o planta baixa i pis, i uns cinc metres de crugia, és el
mòdul bàsic. D’aquesta definició genèrica n’hem desgranat tres tipus:
1. Casa de cós originària
2. Casa de cós
3. Cases de cos en rengle
La casa burgesa ha configurat dos tipus en funció de la mida de la parcel·la:
4. Cases entre mitgeres unifamiliars
5. Casal entre mitgeres unifamiliar, sobre parcel·la doble
L’habitatge se situa aïllat per raons de possibilitats econòmiques:
6. Casal aïllat, sobre gran parcel·la
En referència a les modificacions i reformes dutes a terme als edificis inventariats, les
noves necessitats d’aparadors comercials a les plantes baixes han estat un dels motius que han
modificat la proporció de les obertures. Aquest fet es produeix a molts dels edificis del tram central
del carrer de Barcelona i dels carrers més centrals, fruit de la pressió del comerç. L’aparició de
l’aparcament per a vehicles ha estat poc important als elements inventariats.
Una altra modificació de les proporcions de les obertures ha estat la reforma d’edificis
antics, rehabilitats per contenir habitatges reformats. Caixons de persiana enrotllable,
instal·lacions elèctriques i d’aire condicionat vistes, modificació de cobertes, morters i colors de
façana poc adients, també modifiquen les proporcions usuals de les obertures i l’aparença de les
façanes.
El planejament vigent, recolzat per ordenances estètiques, caldrà que es plantegi la
possibilitat de control d’aquestes dinàmiques d’intervenció sobre el parc d’habitatge construït, i
especialment als edificis que s’acabin catalogant, tenint en compte, entre d’altres, els següents
aspectes:
- Proporció vertical de les obertures
- Predomini del buit sobre el ple
- Esveltesa de les lloses de balcó
- Materials petris, preferentment arrebossats
- Conservació de coronaments de coberta.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 15 -
1. Casa de cós originària
Són els primers assentaments a la vila, anteriors al segle XIX, construïts per a jornalers
o pagesos de Sant Vicenç dels Horts, que encara no tenien consistència urbana.
Atesa aquesta època de construcció i el seu caràcter proto-urbà, algunes estan
apartades del centre i ara tenen dificultats per enllaçar amb els traçats urbans moderns, o han
generat carrers en desacord amb aquests traçats.
Es tracta de cases entre mitgeres de construcció modesta sobre parcel·la d’un cos,
llarga i estreta, amb una amplada equivalent a la llum que es cobria amb biga de fusta (uns 5
metres), d’uns dotze metres de fondària i amb pati al darrere.
Normalment tenen PB+1P, amb coberta inclinada de teula a dos vessants.
L’ús de la planta baixa es destina en origen als animals i/o magatzem, també a algun ús
artesà-urbà en les més modernes. Aquesta utilització dels baixos requereix un portal d’accés
ample, normalment cobert amb arc rebaixat, i fa innecessària cap obertura més. Al pis les
obertures són en origen escasses i petites, però evolucionen cap a més dimensió i ordre, fins
arribar al tipus de balcó amb llosana de pedra i barana de ferro forjat i finestra lateral.
Per la seva condició modesta, la qualitat constructiva també ho és: no hi ha cap obra de
picapedrer ni en llindes ni en brancals, les parets són de pedra crua aglomerada i revestida amb
morter i la decoració hi és absent. El coronament superior de façana mostra la coberta de teula i/o
la tortugada ceràmica de recollida d’aigües.
Exemples: ARU 053 Barri Serral, ARU 064 c/ Nou 79
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 16 -
2. Casa de cós
Primera evolució de la casa inicial, ja plenament urbana, de finals del segle XIX i inicis
del XX. Ja no són cases per a treballadors, construïdes a peu de finca, sinó per a menestrals més
acomodats de Sant Vicenç dels Horts, sempre unifamiliars. La seva situació urbana les desvincula
de les terres de conreu.
Continuen sent cases sobre parcel·la d’un cós d’amplada (aprox. 5 m), de PB o PB+1P i
uns dotze metres de fondària, però han anat modificant les obertures de façana per acomodar-les
a estàndards higiènics més moderns i a l’ús d’habitatge de la planta baixa: les façanes tenen més
i més grans obertures i apareixen petits patis de ventilació. La coberta pot ser inclinada de teula o
ja plana amb terrat a la catalana. No s’ha pogut comprovar cap correspondència directa entre el
tipus de coberta i l’aparició de l’ampit o frontó de coronament, de manera que a vegades fa de
barana del terrat a la catalana i a vegades és purament decoratiu.
La façana més comuna és la que té, als baixos, la porta d’accés, més estreta que les
originals perquè és per a habitatge, i una finestra lateral; i balcó i finestra a la planta pis. Els més
evolucionats i benestants tenen dos balcons amb llosana de pedra i barana de ferro fos, més
estandarditzada, o fins i tot una balconada correguda. Les obertures tenen rarament obra de
picapedrer a llindes i brancals. Tenen nivells de decoració diversa (revestiments simulant carreus
de pedra, frisos ornamentats), però incorporen sistemàticament frisos amb els respiralls del sostre
mort de la coberta (plana o inclinada), la cornisa motllurada i l’ampit amb balustrada apilastrada.
Quan les cases són cantoneres, el capcer es tracta discretament i sol tenir alguna obertura sense
composició.
Exemples: ARU 087 Ramón i Cajal 4, ARU 098 Cal Prat.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 17 -
3. Cases de cós en rengle
Fonamentalment és el mateix tipus de casa de cós, però se’n diferencien pel fet de ferse
en grups de més de dues alhora. Tot i que són pròpiament unifamiliars, és a dir en parcel·les
separades, es pot dir que són en sèrie.
S’executen en paquets múltiples de dues, que al seu torn són simètriques. Els extrems,
si són cantoners, s’ornamenten modestament.
La decoració és parca en alguns casos, però seriada i unificada; en altres, més
treballada.
Exemples: ARU 035 Cal Mallorquinet c/Barcelona 189-196; ARU 046 Rengle de cases
del c/Ferrés Costa; ARU 056 Rengle de cases de Can Comamala.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 18 -
4. Casa entre mitgeres unifamiliar
S’edifiquen sobre la mateixa parcel·la d’un cós d’amplada, però es diferencien del que
anomenem casa de cós pel fet d’abandonar la seva composició de façana i per la incorporació, en
alguns casos, del comerç a la planta baixa, a més d’augmentar l’alçada i la fondària edificada.
Van ser construïdes per la burgesia vicentina en situacions urbanes de molta centralitat,
per tal d’afavorir l’ús comercial dels baixos. Concretament n´hi ha diverses al carrer Barcelona, ja
del segle XX.
La façana es desprèn de la composició de portal i finestra en planta baixa, i balcó i
finestra a planta pis, per composar-se amb total llibertat, amb la incorporació de decoracions
eclèctiques i retòriques, mantenint el coronament superior característic amb fris, cornisa i ampit
amb balustrada o frontó. La planta baixa té, en alguns casos, una gran obertura corresponent al
comerç, amb l’accés a la planta pis segregada.
Normalment són de PB+1P, però també poden ser de dues plantes pis sense perdre el
caràcter unifamiliar.
Exemples: ARU 006 Cal Valls; ARU 032 Cal Carol; ARU 019 Farmàcia Vella.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 19 -
5. Casal entre mitgeres unifamiliar, sobre parcel·la doble
Es tracta d’habitatges, moltes vegades per a burgesos de Barcelona, construïts als anys
vint i trenta del segle XX. Tipològicament estan totalment desvinculats de l’antiga casa de cós, i
s’assenten sobre parcel·les d’amplada equivalent a dos cóssos o a cós i mig.
Per la seva pròpia condició d’habitatge unifamiliar de grans dimensions, segueixen
pautes constructives i de composició de façanes de manera lliure, sense atenir-se a esquemes
preestablerts. En general tenen PB+1P i són eclèctiques i ornamentades. Destaquen els edificis
amb façana modernista.
Exemples: ARU 008 c/Anselm Clavé 89; ARU 033 c/ Barcelona 176; ARU 037 Cal
Dalmau (c/ Barcelona 233-235).
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 20 -
6. Casal aïllat, sobre gran parcel·la
Es tracta d’habitatges burgesos construïts als anys trenta i quaranta del segle XX com a
segona residència de famílies benestants de Barcelona que estiuejaven al municipi.
Tipològicament està totalment desvinculat de l’antiga casa de cós, assolint en alguns casos
l’alineació del carrer per la façana principal. S’assenten sobre parcel·les de grans dimensions, i en
alguns casos en parcel·les més modestes, configurant un tipus urbà de ciutat jardí.
Per la seva pròpia condició d’habitatge unifamiliar de grans dimensions segueixen
pautes constructives i de composició de façanes lliures, sense partir d’esquemes preestablerts. En
general tenen PB+1P, són eclèctiques i ornamentades.
D’aquest grup la majoria se situen a l’eixample del Poble Nou.
Exemples: ARU 045 Cal Sió; ARU 044 Cal Roca; ARU 104 Cal Orris.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 21 -
3. INVENTARI
3.1. ANTECEDENTS
L’estudi patrimonial a Sant Vicenç no s’ha caracteritzat mai ni per la seva riquesa ni per
la seva intensitat. Ha estat, però, als últims anys que aquesta preocupació ha esdevingut
primordial en aquells sectors municipals implicats especialment en l’estudi, i no tant en la
conservació, del patrimoni construït. Moltes vegades, la investigació històrica ha motivat un
interès creixent envers les edificacions de la ciutat, però sovint aquest interès no ha anat més
enllà de l’article en premsa, sense un estudi acurat des dels punts de vista arquitectònic i històric.
L’any 1989 es manifestà l’intent seriós d’endegar un document legal envers el patrimoni
local, tant urbà com rural. El resultat fou el Catàleg i Pla Especial que s’aprovà inicialment i que,
malauradament, no seguí el tràmit. El document fou redactat per Jordi Romero i Vicenç Rigol.
L’any 1994, Mercè Aymerich i Boltà va fer un estudi anomenat Modernisme i
Noucentisme a Sant Vicenç dels Horts per a la convocatòria del Premi de Recerca en Humanitats
i Ciències Socials de Sant Vicenç, un extens treball que recull els elements amb més interès de
l’arquitectura de principis del segle XX.
El maig de 1999 es va editar el llibre L’Abans: Sant Vicenç dels Horts. Recull gràfic,
obra de Ricard Pérez. Es tracta d’un exhaustiu recull d’imatges i de comentaris de la història de
Sant Vicenç. Les imatges, moltes de finals del XIX i principis del XX, expliquen els edificis i els
espais amb gran claredat, sobretot aquells edificis que van desaparèixer durant els anys del
creixement urbanístic més intens que ha experimentat el municipi.
El febrer de 2005, aquest equip d’arquitectes i d’historiadors rebé l’encàrrec del Servei
de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Sant Vicenç de confeccionar
l’Inventari de Sant Vicenç, amb vistes a redactar el futur Catàleg i el Pla Especial de Protecció
corresponent.
3.2. OBJECTE DE L’INVENTARI DE 2005-2006
L’objectiu principal d’aquest Inventari és la creació d’un mecanisme que detecti amb
claredat i profunditat els elements que composen el patrimoni local i que per altra banda permeti a
l’Ajuntament de Sant Vicenç endegar la conservació i promoció dels seus béns culturals. La
posterior redacció del Catàleg i el seu Pla Especial consolidarà aquesta iniciativa.
En aquest sentit, la llei del Patrimoni Cultural Català 9/1993 de 30 de setembre és el
marc perfecte per a inserir els elements catalogats. L’article 17 d’aquesta llei especifica que la
decisió de catalogar un bé immoble és competència única dels ajuntaments després de la
proposta presentada pels tècnics encarregats d’elaborar l’esmentat Inventari.
Un altre objectiu, més científic, és la configuració d’aquest Inventari com una eina
documental que permeti donar a conèixer el patrimoni vicentí que ha arribat als nostres dies.
3.3. CRITERIS GENERALS DE SELECCIÓ
El recull dels elements inventariats s’ha realitzat d’acord amb uns criteris que fan
referència a casos individuals o a conjunts. En els casos individuals, que són la gran majoria,
l’element inventariat es pot dir que té valor en si mateix, amb independència del seu entorn. Això
no vol dir que la seva inserció en el teixit urbà no hagi pogut tenir un paper històric, o ser un pol
d’atracció urbanístic, però s’entén que té prou entitat per ser inventariat independentment.
La valoració de conjunts té un caràcter més extens, però a la vegada menys intens. Per
un costat, dintre d’una valoració de conjunt hi pot haver elements inventariats individualment, però
a més, tota la resta d’elements singulars queden inclosos dintre d’aquesta figura d’inventariat
superior. Cadascun dels elements així inventariats no es mereix la consideració de cas individual,
però tots ells plegats en un conjunt, es constitueixen en un element complex inventariable.
Tant en un cas com en l’altre, ha estat en funció de llurs valors arquitectònics,
urbanístics, culturals i històrics que s’han inclòs a l’Inventari. Lògicament, en els elements
individuals moltes vegades el pes de la valoració recau més en els valors arquitectònics, mentre
que en els conjunts, l’accent es posa en els aspectes urbanístico-històrics, pel fet que ajuden a
explicar l’evolució del poble i perquè tenen pervivències d’aquesta evolució.
3.3.1 Criteris arquitectònics i urbanístics
El ventall cronològic de selecció d’aquest Inventari abasta tots aquells edificis que tenen
prou valor arquitectònic com per passar a l’imaginari urbà de Sant Vicenç. Molts d’ells ajuden a
entendre l’evolució de la ciutat i la manera d’habitar-la. En general, s’han inventariat els elements
que s’ho valen pel seu valor arquitectònic present. També s’han inclòs elements modificats amb
part dels valors perduts.
Dins del marc arquitectònico-urbanístic es poden establir diversos conjunts d’elements
inventariats:
- Elements que adopten estils extrets del repertori del passat, de caràcter representatiu i simbòlic.
Edificis neoclàssics, modernistes, noucentistes, etc., amb un caire monumental, que són els més
emblemàtics de la ciutat, normalment equipaments, tot i que alguns són habitatges unifamiliars.
- Elements o conjunts d’elements de l’edificació residencial urbana, que conformen el teixit urbà
més comú i que ajuden a entendre l’evolució de la manera d’habitar al municipi. Molts d’ells tenen
interès, no tant pel seu caràcter original sinó pels valors de repetició dels seus elements, que els
donen caràcter de tipus arquitectònic (valors tipològics). Amb la repetició d’aquests tipus, la trama
de la ciutat agafa la fesomia o pàtina característica.
- Les masies, com a testimonis del passat rural.
- Elements excepcionals que van més enllà dels tipus, però amb un clar interès tant arquitectònic
com urbanístic. Dins d’aquest marc trobem tant fets puntuals en residencial urbà lligats al
patrimoni industrial i/o agrícola, com casos d’elements singulars, obres d’enginyeria, o parcs.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 22 -
3.3.2 Criteris històrics i culturals
Des del punt de vista històric i cultural, a l’hora d’elaborar l’Inventari del Patrimoni del
Sant Vicenç dels Horts s’han valorat aquells elements o tipus de construcció que representen un
tipus característic d’acord amb l’evolució i les necessitats de cada moment històric.
Una part dels edificis seleccionats són representatius del passat agrícola vicentí, a
banda de les dues masies que es conserven i que són documentades des del segle XV; trobem
els conjunts d’habitatges en filera de les cases rurals de començaments del segle XIX, com les
del Serral, les del carrer de Lluís Raventós, o les del carrer Nou.
Juntament amb aquestes, coexisteixen grans cases pairals de les famílies benestants
del municipi, com ara la de can Costa del carrer Nou o l’edifici del farmacèutic Martí i Trench del
carrer de Barcelona .
A finals del segle XIX i a les primeres dècades del segle XX, es produeix al municipi un
fet que iniciarà una arquitectura diferent: l’estiueig. Els habitatges que es fan construir aquelles
famílies barcelonines que estiuejaven al municipi són en bona part cases aïllades amb jardins als
voltants −la majoria es troben al Poble Nou−, o bé s’edifiquen dins de la trama urbana,
principalment al carrer de Barcelona, on es comencen a veure edificis amb façanes força
decorades.
Les millores introduïdes a l’agricultura i la dedicació en molts casos compartida al món
artesà van afavorir una millora en l’economia familiar, que es veurà reflectida en les construccions
o modificacions dels habitatges. Els mestres d’obres locals devien copiar dels nouvinguts, i van
començar a construir edificis, amb força decoració a les façanes.
L’aparició de la indústria, també en les primeres dècades del segle XX, va implicar un
primer creixement demogràfic i urbanístic, que propicià la urbanització del que passaria a ser un
dels principals carrers del municipi, el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, i l’ampliació del carrer
de Barcelona, en direcció nord. Bona part d’aquestes edificacions van ser substituïdes amb les
construccions dels blocs de pisos dels anys seixanta i setanta, que havien de donar cabuda al
nou increment de població.
3.4. PLANEJAMENT VIGENT
Des del 1976, igual que a la resta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’òrgan principal
d’ordenació urbana és el Pla General Metropolità (PGM). Aquest Pla, en el cas del sòl urbà i el
no urbanitzable del Municipi de Sant Vicenç dels Horts, respecta en general el traçat de la majoria
de carrers. Es podria dir, doncs, que és prou compatible amb la majoria d’edificacions
inventariades en aquest treball, i, així, es pot parlar de futura política de protecció del patrimoni
arquitectònic urbà. Cada fitxa d’inventari recull la qualificació urbanística i les possibles
afectacions, puntuals o globals, pel planejament vigent.
Hi ha però, algunes situacions en les que l’acord entre el planejament i l’Inventari és
difícil per diferents incompatibilitats:
- 1r. Hi ha sectors importants, en els que per les afectacions produïdes per la retirada
de les alineacions del carrer o per les qualificacions urbanístiques, s’entra en
conflicte amb la possibilitat de protegir alguns edificis inventariats.
- 2n. En altres casos, amb edificis inventariats situats en cruïlles de carrers, el PGM hi
preveu un xamfrà on ara no hi és. Caldria estudiar-los cas per cas, per possibilitar-ne,
la seva protecció.
- 3r. En algunes zones amb edificis inventariats, el planejament vigent permet una
edificabilitat més alta que l’existent.
És en aquestes situacions on les diferents institucions implicades en el
desenvolupament urbanístic del municipi han de sospesar la possibilitat d‘introduir petites
modificacions al planejament per tal d’afavorir processos de conservació.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 23 -
4. CLASSIFICACIÓ
Per a estructurar la tasca de recollida de dades s’han establert unes tipologies
arquitectòniques que pretenen agrupar els elements inventariats en grups definits per les
següents característiques:
a. Arquitectura Religiosa (AR)
Grup format per edificis o elements de caràcter religiós. S’han inventariat l’Església
Parroquial de Sant Vicenç, la Rectoria, la Cripta dels Salesians, l’Ermita de Sant Roc, l’Església
Parroquial de Sant Josep i una petita Capella de paret del carrer Barcelona.
b. Arquitectura Pública o Equipaments (AP)
Grup format per equipaments i/o edificis de caràcter singular, seus socials d’institucions
públiques o privades de caire cultural, administratiu o educatiu. Es fa difícil, donades les
importants diferències entre els vint elements inventariats d’aquest grup, establir semblances
entre ells. Per una banda, hi ha edificis o conjunts d’edificis aïllats, com l’Ajuntament, o el Mercat.
Per altra banda, l’inventari recull aquells edificis més integrats en la trama urbana, normalment
entre mitgeres, com és el cas del Centre Catòlic, l’Ateneu, Ca l’Aragall o Can Comamala. S’han
recollit, també, edificis construïts els darrers anys del segle XX, com la Piscina Montserrat Canals,
el CEIP la Guàrdia o el Centre d’Assistència Primària. També s’han inclòs en aquest grup
antigues masies adequades com a equipaments o institucions, com ara el Molí dels Frares, Can
Sala, Can Pujador o Can Coll.
c. Arquitectura Residencial Urbana (ARU)
Grup format pels edificis d’habitatges que conformen el casc urbà, que van des de la
casa de cos inicial de finals del segle XIX, de planta i pis i de 5 m aproximats d’amplada de
parcel·la, amb coberta a dues vessants, fins als edificis plurifamiliars, i de major dimensió.
d. Arquitectura Residencial Rural (ARR)
El principal objectiu a l’hora d’inventariar el patrimoni residencial rural ha estat constatar
l’existència de les dues masies que encara queden dempeus.
e. Arquitectura Industrial (AI)
La proximitat al riu per a disposar d’aigua, la curta distància amb la ciutat de Barcelona,
l’existència de grans extensions planes i de la xarxa de ferrocarrils foren els factors principals que
condicionaren, a principis del segle XX, l’aparició de les primeres grans indústries, entre elles
“Ciments Molins” i la Fàbrica Bofarull, que van donar una aparença industrial al nord de la ciutat.
f. Elements singulars (ES)
En aquest grup s’han inclòs la Creu de Terme i la Sínia.
g. Obres d’enginyeria (OE)
S’han inventariat tres elements: el Canal de la Dreta del Llobregat juntament amb la
Resclosa, les restes de la Passera peatonal de la Riera de Torrelles i el Viaducte de Sant Vicenç.
h. Parcs i Conjunts Naturals (PN)
S’ha inventariat el parc del Pi Gros.
i. Conjunts Urbans-Ambients (CU)
Totes les edificacions d’ús residencial del nucli urbà de Sant Vicenç construïdes abans
del 1960 presenten uns trets característics que donen caràcter i certa homogeneïtat a trams
d’alguns carrers que, a més, tenen unes amplades també homogènies, o que resten com a
vestigis en d’altres. Aquests trets característics es podrien resumir en:
- modulat de l’amplada de les parcel·les en uns cinc metres (un cós).
- clara definició del pla de façana, sense reculades i amb predomini del ple sobre el buit.
- composició vertical de les obertures.
- disposició de balcons de llosa massissa i baranes de ferro als pisos.
- coronaments de façanes a base de cornises, tortugades o ampits calats.
Per a estudiar aquests conjunts homogenis d’edificacions s’han elaborat unes fitxes de
caràcter analític, aportant dades genèriques de tot el carrer i/o barris i també de tots i cadascun
dels elements que hi són inventariats. S’han redactat fitxes dels Barris del Poble Nou i del Serral;
dels carrers Anselm Clavé, Barcelona, Pau Vila, Rafael de Casanovas i del Riu; de les places de
la Vila i de Sant Jordi (carrer Ribot); i del conjunt d’edificis de Can Comamala (carrer Mossèn
Jacint Verdaguer).
j. Jaciments arqueològics (JA)
S’han inventariat dins d’aquest grup les quatre Zones d’Expectativa Arqueològica
conegudes: la del Molí Cremat, la de les Palmeres, la de Puig Castellar i la del Nucli Antic.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 25 -
5. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI
5.1. MARC LEGAL
El marc jurídic general per a la protecció i conservació del patrimoni arquitectònic de
Sant Vicenç dels Horts és:
- La Constitució espanyola, llei fonamental de l’Estat, aprovada el 27 de
desembre de 1978.
- L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 4/1979, de
18 de desembre.
Altres instruments legals al servei de l’Ajuntament de Sant Vicenç per protegir i
conservar el seu patrimoni són:
- Decret de 22 d’abril de 1949, en referència als elements d’arquitectura militar i
edificis fortificats.
- Decret 571, de 14 de març de 1963, en referència als escuts i emblemes
components d’una façana, a les creus de terme, etc.
- Llei del Patrimoni Cultural Català. Llei 9/1993, de 30 de setembre.
- La Llei reguladora de bases de règim local 7/1985, de 2 d’abril (de l’Estat
espanyol)
- El Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per
Decret 2/2003 de 28 d’abril.
I en referència concreta als instruments de planejament i lleis d’urbanisme:
- Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana (1976).
- Llei 2/2002 de 14 de març d’Urbanisme.
- Llei 10/2004 de 24 de desembre d’Urbanisme.
- D.L. 1/2005 de 26 de juliol TRLU.
És al Text Refós de la Llei d’Urbanisme on s’estableix que cada municipi hauria de
disposar d’un catàleg específic de “masies i cases rurals” que en reguli la possibilitat de
reconstruir-les i rehabilitar-les. En el cas de Sant Vicenç, donat que només en resta una en ús
(ARR 01 Can Costa) i una deshabitada i qualificada d’equipament (ARR 02 Can Mallol de la
Muntanya) hom considera que el Catàleg i Pla Especial definitiu les podrà regular perfectament.
En tot cas són dos exemples que caldrà conservar i protegir.
5.2 CATÀLEG I PLA ESPECIAL DE L’ANY 1989
El document de “Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Sant
Vicenç dels Horts” de l’any 1989 va ser aprovat inicialment pel Ple de l’Ajuntament l’any 1991.
Donat que no es va tramitar cap altre document, que no es va gestionar el desenvolupament del
Pla i que no es va seguir la tramitació provisional i definitiva es pot considerar incomplert.
Tanmateix ha estat un valuós document de partida pels treballs d’anàlisi i recerca.
Al present Inventari es proposa de catalogar tots els elements inclosos a l’esmentat
Catàleg del 1989, en el benentès que segons la Llei del Patrimoni Cultural Català els elements
inclosos en aquell catàleg podrien tenir la consideració de Béns Culturals d’Interès Local.
El Catàleg constava de 64 fitxes d’elements catalogats i un annex amb 19 fitxes
adjuntes. Actualment han desaparegut vuit elements. De la resta, vuit són àmbits restringits, tres
entorns, dos àrees arqueològiques i cinc zones per a redactar-hi un Pla Especial. Els trenta-vuit
elements catalogats restants s’han inclòs a la proposta de catàleg. Els àmbits restringits, els
entorns i els plans especials s’han integrat a les fitxes dels diversos elements i a les de conjunts.
Els elements inclosos a fitxes "annexes" s’han proposat de catalogar igual que la resta.
Vegeu a continuació la “Llista dels elements que formaven part del Catàleg del
Patrimoni de 1989”.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 26 -
LLISTA DELS ELEMENTS QUE FORMAVEN PART DEL CATÀLEG DEL PATRIMONI DE 1989
Nº d’ordre Nº del catàleg
de 1989
ELEMENTS
Nº ref. Denominació Adreça Nº Adreça
1 1 AR04 Església Parroquial de Sant Vicenç Plaça de Sant Jordi 1-4
2 2 AP14 Seminari Salesians Passatge Pau Vila 1
3 3 AP19 Casa Consistorial Plaça de la Vila 1
4 4 AP18 Centre Catòlic c/ Mestre Ramon Camps 6
5 5 AP11 Edifici Caixa de Pensions c/ Duran / c/ Francesc Moragas 9-13
6 6 AP02 Cafè Carbonell c/ Barcelona 6
7 7 AP03 Ca l'Aragall c/ Barcelona 16
8 8 AP01 Masia de Can Pujador Camí Can Pujador s/n
9 9 AP10 Molí dels Frares Camí de Can Munner s/n
10 10 ARU063 Ca l'Aymerich c/ Nou 69
11 11 AP17 Can Sala c/ Serra 88
12 12 ARU108 Can Reverter c/ Torras i Bages 15
13 13 AP08 Masia de Can Coll c/ Can Coll / c/ Juan Ramon Jiménez 2
14 14 ARR01 Masia de Can Costa Camí Mas Vila s/n
15 15 AR06 Can Mallol de la Muntanya Camí de Sant Roc 2
16 Can Pascual Camí de Sant Roc
17 Can Munner Camí de Can Munner
16 18 ARU011 Cal Pruna c/ Barcelona 9
17 19 ARU093 Can Reverter Vell c/ del Riu 35-37
18 20 ARU062 Can Costa Carrer Nou 17
19 21 ARU104 Cal Orris c/ Serral 1
20 22 ARU030 Cal Amat c/ Unió 5-7
21 23 ARU045 Cal Sió Plaça Llinàs 16
22 24 ARU044 Cal Roca Plaça Llinàs 7-9
23 25 ARU037 Cal Dalmau c/ Barcelona 233-235
24 26 ARU006 Cal Valls c/ Anselm Clavé 19
25 27 ARU116 Cal Font Plaça de la Vila 1-4
26 28 ARU052 Can Comamala i Pou de Comamala c/ Mossèn Jacint Verdaguer 115
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 27 -
ÀMBITS
PLANS ESPECIALS
27 29 ARU110 Casal Turó c/ del Turó 18-20
28 30 ARU032 Can Carol c/ Barcelona 144
29 31 ARU109 Casa Mata c/ Torras i Bages 17-19
30 32 ARU097 Casa Mata (constructor) c/ Sant Miquel 2-4
31 33 ARU030 Casa Amat c/ Barcelona 159
32 34 ARU029 Casa Valeri c/ Barcelona 134
33 35 ARU098 Cal Prat c/ Sant Miquel 12-14
36 Cal Bote c/ oceen Jacint Verdaguer
34 37 OE02 Passera Riera de Torrelles Riera de Torrelles s/n
35 38 ES01 Creu de Terme Carrer Barcelona s/n
36 39 ARU056 Rengle de Cases Can Comamala c/ Mossèn Jacint Verdaguer 97-103
37 40 ARU046 Rengle de Cases Carrer Ferrés Costa c/ Ferrés Costa 10-16
38 41 AP04 Panteó Jorba Cementiri Municipal s/n
39 R-1 Àmbit restringit Esglèsia Sant Vicenç Plaça Sant Jordi
40 R-2 Àmbit restringit vinculat als Elements E-39/E-28 c/ Mossèn Jacint Verdaguer
41 R-3 Àmbit restringit Masia Can Sala (E-11) Can Sala
42 R-4 Àmbit restringit Masia Can Pascual (E-11) Camí de Can Mallol
43 R-5 Àmbit restringit Can Mallol de la Muntanya Camí de Sant Roc
44 R-6 Àmbit restringit Can Coll c/ Can Coll / c/ Juan Ramón Jimenez
45 R-7 Àmbit restringit Seminari Salesians Passatge Pau Vila 1
46 R-8 Àmbit restringit Can Reverter Vell c/ del Riu 35-37
47 P-1 Entorn paisagístic Molí dels Frares Molí dels Frares
48 P-2 Entorn paisagístic Can Pujador Molí dels Frares
49 P-3 Entorn paisagístic Can Reverter c/ Torras i Bages
50 A-1 Àrea Arqueològica del Casc Antic c/ Ribot, c/ Joan Bosco, c/ R.Casanova, Pas del Llop, BV-2002
51 A-2 Àrea Arqueològica del Puig Castellar Puig Castellar
52 AUP-1 Pla especial de Reforma interior del Barri del Serral Barri del Serral
53 AUP-2 Pla especial de Reforma interior del Turó c/ Turó / c/ Astùries / c/ Aragó / c/ Torras i Bages
54 AUP-3 P.E.R.I. Salesians i monument Salesians c/ Torras i Bages / Pge. Mestre Ramon Camps / c/ Rafael de Casanovas
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 28 -
55 AUP-4 Pla especial de Reforma interior Miguel Hernández c/ Miguel Hernández/ Ferrés Costa/ Sant Josep
56 AUP-5 Pla especial de Reforma interior del Poble Nou Barri del Poble Nou
ANNEX: FITXES DEL SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
RESUM TOTALS:
57 1 Escoles velles
58 2 Cal Costa Ubach
59 3 Cal Via
60 4 Cal Pofrare
61 5 Cal Campmanyanet
Conjunt Urbà carrer de Mossèn Jacint Verdaguer
62 6
100-106
63 7 Conjunt Urbà carrer de Rafael Casanovas, 119-129
64 8 Conjunt Urbà carrer de Barcelona
65 9 Conjunt urbà del carrer Sant Josep c/ Sant Josep
66 10 Conjunt urbà del carrer Ramon Camps c/ Ramon Camps
67 11 Conjunt urbà del carrer Rec c/ Rec
68 12 Conjunt urbà de l'Arrabal del Centre Arrabal del Centre
69 13 Conjunt urbà del carrer Ribot c/ Ribot
70 14 Conjunt urbà del carrer Nou c/ Nou
71 15 Fàbrica Prats de Teixits
72 16 Fàbrica Nova Modernas Hilanderías de Algodón
73 17 Fàbrica Sinyol
74 18 Cal Coma
Zona arqueològica de l'antiga sagrera de l'esglèsia
Carretera Sant Boi
75 19
Parroquial
8 Elements desapareguts
38 Elements catalogats
8 Àmbits Restringits.
3 Entorns
2 Àrees arqueològiques.
5 Plans Especials
19 Elements en fitxes annexes
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 29 -
5.3. CONSIDERACIONS SOBRE ELS POSSIBLES NIVELLS DE PROTECCIÓ
El patrimoni arquitectònic i ambiental, en general, es pot classificar en les categories
següents:
A) Edificis o elements susceptibles de ser declarats Béns Culturals d’Interès
Nacional (BCIN).
B) Edificis o elements susceptibles de ser declarats Béns Culturals d’Interès
Local (BCIL).
C) Edificis o elements susceptibles de formar part de l’inventari dels Béns
Integrants del Patrimoni Cultural Català de la Generalitat de Catalunya
(BIPCC), ja tinguin la declaració expressa de BCIN o BCIL, o bé formin
part d’un CATÀLEG protegit per un Pla Especial, o bé formin part d’un
Inventari d’Immobles.
D) Edificis o elements que formen part de l’Inventari, només a títol
d’informació i documentació (BIPCC).
E) Edificis o elements CATALOGATS, la protecció dels quals està subjecta a
una legalitat urbanística.
F) Conjunts o ambients urbans, la protecció dels quals va lligada al
planejament general.
G) Zones d’expectativa Arqueològica (ZA)
L’instrument de protecció definitiu serà el Catàleg i Pla Especial de Protecció del
Patrimoni que es redacti a tal efecte i que s’aprovi definitivament. Tanmateix un Inventari ja es pot
considerar un primer instrument de protecció. Aquesta protecció s’haurà de matisar i concretar a
cada element en funció dels seus valors. Altrament, es poden establir, com a proposta de partida,
els nivells de protecció següents:
Nivell I: Protecció dels edificis o elements de caràcter singular, els quals, pel seu gran
valor arquitectònic o històric, haurien de ser considerats com a BCIN. Actualment no hi ha cap
element declarat expressament Bé Cultural d’Interès Nacional a Sant Vicenç dels Horts.
Tanmateix segons el Decret 571/63 de 14 de març de 1963 es podria considerar que la Creu de
Terme (ES 01) i Cal Pofrare (ARU 015) pertanyen a aquest grup.
En aquests elements la protecció hauria de ser total, i les actuacions de restauració no
haurien de suposar alteracions en la seva tipologia estructural i formal.
El Decret 571/63, de 14 de març de 1963, de la Dirección General de Bellas Artes,
Ministerio de Educación Nacional, B.O.30, i Llei del Patrimoni Cultural Català, de 30 de setembre
de 1993 a la Disposició Addicional Primera fan referència a escuts, emblemes, pedres
heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i demés peces i monuments de característiques
anàlogues, d’antiguitat de més de cent anys.
Nivell II: Protecció d’aquells edificis o elements de singular valor, que haurien de ser
considerats com a BCIL (protegits des de la Llei de Patrimoni Cultural Català) o com a elements
CATALOGATS (protegits des de la Llei d’Urbanisme), bé perquè conserven la seva fesomia
original, bé perquè, tot conservant-la en els aspectes bàsics, han perdut la coherència unitària
genuïna a causa d’intervencions sobre la construcció original, d’un procés de degradació o d’un
canvi d’ús. Actualment només hi ha el Pi Gros com a element declarat expressament Bé Cultural
d’Interès Local. Tanmateix, segons la Llei del Patrimoni Cultural Català es podria considerar que
pertanyen a aquest grup tots els edificis i elements inclosos al Catàleg de l’any 1989 que encara
resten dempeus.
En aquests edificis i elements, les actuacions permeses serien les de restauració dels
seus valors primitius mitjançant projectes unitaris de reforma i/o restauració. El grau de protecció,
en el cas dels edificis, afectaria la composició i elements constitutius de façanes principals i
secundàries visibles des del carrer, volums generals –és a dir, límits exteriors dels edificis–,
cobertes, i aquells espais interiors que, en cada cas particular, tinguin un valor espacial i artístic,
com ara vestíbuls, escales, sales nobles, torres; en el cas d’elements singulars (capelletes de
façana, fonts o altre tipus de mobiliari urbà), afectaria la construcció integral.
Cal tenir en compte també que han de tenir la consideració de BCIL els jaciments
arqueològics del terme municipal que hagin estat considerats com a espais de protecció
arqueològica (Llei del Patrimoni Cultural Català, de 30 de setembre de 1993: Art. 17. 5, i Art. 46 a
53, i Decret 78/2002, de 5 de març, del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
Les àrees arqueològiques inventariades del Nucli Antic, de Puig Castellar i del Molí Cremat ja
estaven incloses al Catàleg de 1989, i per tant podrien pertànyer també a aquest grup.
Nivell III: Edificis susceptibles d’ésser CATALOGATS a proposta del present Inventari,
els valors dels quals resideixen principalment en la seva estructura tipològica, exteriorment
reflectida en la façana, i en la disposició dels elements comuns (vestíbuls i caixes d’escala), que
serien les parts protegides, essent susceptible, la resta de l’edifici, d’actuacions de rehabilitació
que mantinguin o revaloritzin els esmentats elements comuns. En aquest nivell es proposa
d’incloure uns quaranta elements.
Nivell IV: Protegeix els edificis susceptibles d’ésser CATALOGATS, els valors dels quals
es troben fonamentalment en les façanes, per formar part d’un context d’edificacions
tipològicament reiteratives que defineix un determinat ambient o paisatge urbà o rural. En aquest
cas, independentment de l’obra a realitzar, fins i tot la substitució total o parcial de l’edificació,
caldrà mantenir els trets tipològics de les façanes en el nou projecte. En aquest nivell es proposa
d’incloure les deu fitxes de conjunts urbans inventariades, fent especial esment de la Protecció del
Paisatge Urbà de cada Sector.
Nivell V: Protegeix els elements d’interès que, d’una manera zonal o puntual, es troben
en els edificis o elements que haurien de ser considerats com a BIPCC (Béns Integrants del
Patrimoni Cultural Català) com poden ser arcs, llindes, elements escultòrics, paviments, vidrieres,
elements ceràmics i pintures murals exteriors o interiors, etc. Es protegirà únicament l’element o la
part esmentada.
En aquests edificis és aplicable el Decret 571, de 14 de març de 1963, del Ministerio de
Educación Nacional, i la Llei del Patrimoni Cultural Català, de 30 de setembre de 1993: Disposició
Addicional Primera, pel que fa a la conservació de peces de valor artístic, heràldic, etc.
ZA Zones d’expectativa arqueològica: Són espais urbans o rurals que per la seva
implantació antiga són susceptibles de contenir en el subsòl elements o jaciments d’interès
arqueològic. Qualsevol intervenció hauria d’anar precedida d’exploracions i dels pertinents
informes arqueològics que justifiquessin la oportunitat de l’obra proposada. A més de les tres
àrees esmentades al nivell II, es podria incloure, en aquest grup, l’àrea arqueològica de les
Palmeres.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 30 -
5.4. NORMATIVA D’INVENTARI
Els interessats en l’execució d’obres de reforma o ampliació d’alguna part o del conjunt
de qualsevol dels edificis o elements inventariats al present document caldrà que presentin un
aixecament planimètric complet, amb plànols a escala de l’estat actual i la proposta, incloent
també una memòria explicativa i un reportatge fotogràfic, per tal de permetre valorar l'oportunitat
de la proposta presentada.
En tant que no s’aprovi definitivament el Catàleg i Pla Especial de Protecció, totes les
propostes d’intervenció en els elements inclosos a l’Inventari amb proposta de Catalogació seran
sotmeses a un informe favorable de la Comissió Municipal del Patrimoni, sens perjudici de
l’informe tècnic corresponent. Els esmentats elements no es podran enderrocar.
Per la resta d’elements inventariats, la sol·licitud d’enderroc anirà acompanyada de:
- Memòria descriptiva i historico-artística
- Aixecament de plànols
- Reportatge fotogràfic complet, de l’exterior, de l’interior i, si és possible,
de la coberta o terrat.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 31 -
6.- LLISTA D'ELEMENTS D'INVENTARI
nº
ordre ref. núm. denominació adreça nº proposta
ARQUITECTURA RELIGIOSA
001 AR 01 Capella de Sant Roc Barcelona, c. de 48-50 prop. cat.
002 AR 02 Església parroquial de Sant Josep Girona, c. de 2
003 AR 03 Cripta dels Salesians Pau Vila, passatge de 1 prop. cat.
004 AR 04 Església parroquial de Sant Vicenç Sant Jordi, plaça de 1-4 prop. cat.
005 AR 05 La Rectoria Sant Jordi, plaça de 5-6 prop. cat.
006 AR 06 Ermita de Sant Roc (Masia Can Mallol) Sant Roc, avda. de 2 prop. cat.
ARQUITECTURA PÚBLICA, EQUIPAMENTS
007 AP 01 Masia de Can Pujador (actual residència de Can Pujador) Albacete, c. d' 2 prop. cat.
008 AP 02 Cafè Carbonell Barcelona, c. de 6 prop. cat.
009 AP 03 Ca l'Aragall (Arxiu Municipal) Barcelona, c. de 16 prop. cat.
010 AP 04 Cementiri Municipal Cementiri, camí del s/n prop. cat.
011 AP 05 Piscina Montserrat Canals i Esteve Claverol, c. de 2-4
012 AP 06 Centre d'Assistència Primària Carretera de Sant Boi 108
013 AP 07 Estació de Can Ros Llobregat, c. de s/n
014 AP 08 Masia de Can Coll Can Coll, camí de 2 prop. cat.
015 AP 09 CEIP La Guàrdia Mataró, c. de 26-30
016 AP 10 Molí dels Frares Molí dels Frares, polígon industrial s/n prop. cat.
017 AP 11 Edifici de la Caixa de Pensions Mossèn Josep Duran, c. de 9-13 prop. cat.
018 AP 12 Can Comamala i Pou de Comamala Mossèn Jacint Verdaguer, c. de 115 prop. cat.
019 AP 13 IES Gabriela Mistral Osca, c. d' 95-105
020 AP 14 Antic Seminari dels Salesians Pau Vila, passatge de 1 prop. cat.
021 AP 15 Escola Professional Salesiana Rafael Casanovas, c. de 122-134
022 AP 16 Ateneu Riu, c. del 3-11 prop. cat.
023 AP 17 Can Sala Serral, c. del 106 prop. cat.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 32 -
024 AP 18 Centre Catòlic Torres i Bages, c. de 2 prop. cat.
025 AP 19 Ajuntament / Casa Consistorial Vila, plaça de la 1 prop. cat.
026 AP 20 Mercat municipal Nou, c. 6-8
ARQUITECTURA INDUSTRIAL
027 AI 01 Fàbrica nova (La Bofarull) Barcelona, c. de 411 prop. cat.
028 AI 02 Fàbrica Ciments Molins. La Cimentera Carretera Nacional 340 2-38 prop. cat.
ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA
029 ARU 001 Antiga Casa Sàbat Abadessa Reverter, c. de l' 19-21 prop. cat.
030 ARU 002 Villa Antònia Abadessa Reverter, c. de l' 23 prop. cat.
031 ARU 003 Casa Josep Roig Àngel Guimerà, c. d' 51
032 ARU 004 Casa Juan Sala Martí Àngel Guimerà, c. d' 57
033 ARU 005 Casa Valls, Casa Marcé, Casa Delemus Anselm Clavé, c. d' 9-11-13, 15-17
034 ARU 006 Cal Valls Anselm Clavé, c. d' 19 prop. cat.
035 ARU 007 Cases Berenguer, Font, Coma i Farrés Anselm Clavé, c. d' 21, 23, 25 i 27
036 ARU 008 Casa Carcasona Anselm Clavé, c. d' 89
037 ARU 009 Torre d'aigua Aragó, c. d' 4 prop. cat.
038 ARU 010 Cal Descarrega / El Celler Barcelona, c. de 7
039 ARU 011 Cal Pruna Barcelona, c. de 9 prop. cat.
040 ARU 012 Cal Muñoz Barcelona, c. de 15
041 ARU 013 Casa Mallol i Cal Pocoll Barcelona, c. de 20 i 22-24
042 ARU 014 Ca la Manela i Cases Reverter Barcelona, c. de 25 i 27-29
043 ARU 015 Cal Pofrare (Cal Morral; Cal Furés) Barcelona, c. de 35 prop. cat.
044 ARU 016 Cal Parellada (antigues cases Parellada) Barcelona, c. de 36 i 38-40
045
046
047
048
ARU
ARU
ARU
ARU
017
018
019
020
Cal Masip
Cal Pepito (Casa Baudilio Boloix)
Farmàcia Vella
Cal Ribas
Barcelona, c. de
Barcelona, c. de
Barcelona, c. de
Barcelona, c. de
42-44
61
62-64
65
prop. cat.
prop. cat.
prop. cat.
049 ARU 021 Cal Sanahuja Barcelona, c. de 66-68
050 ARU 022 Cal Cristià, antiga Casa Riera, Cal Gil Barcelona, c. de 69, 71 i 73
051 ARU 023 Cal Remi (l'Estanc Vell) i Cal Ferrer Barcelona, c. de 78 i 80
052 ARU 024 Cal Martí Trench Barcelona, c. de 82 i 84 prop. cat.
053 ARU 025 Antiga Casa Comajuncosa Barcelona, c. de 83
054 ARU 026 Casa Poch i Casa Canals Barcelona, c. de 94-96 i 98
055 ARU 027 Antigues cases Rigol i Cal Manyà o Cal Salvatella Barcelona, c. de 106, 108, 110-112 i 114-116
056 ARU 028 Can Cuyàs, Can Costa, Can Boada i Can Gironella Barcelona, c. de 122, 124, 126-128 i 130
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 33 -
057 ARU 029 Casa Valeri Barcelona, c. de 134 prop. cat.
058 ARU 030 Casa Amat Barcelona, c. de 139 prop. cat.
059 ARU 031 Can Boltà i Casa Albareda Barcelona, c. de 138 i 140-142
060 ARU 032 Can Carol Barcelona, c. de 144 prop. cat.
061 ARU 033 Casa Joan Ferrés Barcelona, c. de 176-178 prop. cat.
062 ARU 034 Casa Capdevila Barcelona, c. de 185 prop. cat.
063 ARU 035 Conjunt de cases Cal Mallorquinet Barcelona, c. de del núm. 189 al núm. 195 prop. cat.
064 ARU 036 Casa Siñol i Casa Castells Barcelona, c. de 220, 222 - 224
065 ARU 037 Cal Dalmau Barcelona, c. de 233-235 prop. cat.
066 ARU 038 Cases Sapera Barcelona, c. de 340-344
067 ARU 039 Casa Guiot Barcelona, c. de 362
068 ARU 040 Torre Negra Barcelona, travessera de 2-4 prop. cat.
069 ARU 041 Torre Blanca Barcelona, travessera de 3 prop. cat.
070 ARU 042 Casa de Mario Jiménez Canalejas, c. de 20-24 prop. cat.
071 ARU 043 Casa dels Germans Puig Carme Llinàs, plaça de 3-4 prop. cat.
072 ARU 044 Cal Roca Carme Llinàs, plaça de 7-9 prop. cat.
073 ARU 045 Cal Sió Carme Llinàs, plaça de 16 prop. cat.
074 ARU 046 Rengle de Cases del c/ Ferrés Costa Ferrés Costa, c. de 10, 12 i 14-16 prop. cat.
075 ARU 047 Casa Isaura Villaoz Ferrés Costa, c. de 42-46 prop. cat.
076 ARU 048 Antiga Casa Boloix Ferrés Costa, c. de 48 prop. cat.
077 ARU 049 Antiga Casa Boloix Ferrés Costa, c. de 50-52 prop. cat.
078 ARU 050 Casa Juana Segura Ferrés Costa, c. de 54 prop. cat.
079 ARU 051 Casa Pasaret i Casa Algueró Ferrés Costa, c. de 64 i 66 prop. cat.
080 ARU 052 Cases Comamala Indústria, c. de la 9, 11 i 13 prop. cat.
081 ARU 053 Antigues Cases Ros Lluís Raventós i Tuset, c. de 9, 11 i 13 prop. cat.
082 ARU 054 Cal Groc. Casa Casanovas Mare de Déu de Montserrat, c. de la 2-4 prop. cat.
083 ARU 055 Casa Fèlix Badosa Miguel Hernández, c. de 53 prop. cat.
084 ARU 056 Rengle de Cases Can Comamala Mossèn Jacint Verdaguer, c. de 97-99, 101 i 103 prop. cat.
085 ARU 057 Conjunt de Cases Can Comamala Mossèn Jacint Verdaguer, c. de 100, 102, 104 i 106 prop. cat.
086 ARU 058 Casa Capdevila (Casa Espelt) Mossèn Jacint Verdaguer, c. de 142
087 ARU 059 Casa Compmany Xandre Mossèn Jacint Verdaguer, c. de 171
088 ARU 060 Casa Lorenzo Serra Mossèn Jacint Verdaguer, c. de 173
089 ARU 061 Casa Luis Rocher i Casa José Rusinés Mossèn Jacint Verdaguer, c. de 195 i 197
090 ARU 062 Can Costa Nou, c. 11-17 prop. cat.
091 ARU 063 Ca l'Aymerich Nou, c. 63-71 prop. cat.
092 ARU 064 Cases Viñals Nou, c. 77, 79 i 81
093 ARU 065 Casa Mas (Casa Prats) Parres, c. de les 8
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 34 -
094 ARU 066 Casa Nicolau "Rampeu", Casa Font, Cal Marc Parres, c. de les 12, 14 i 16
095 ARU 067 Casa Perals Pobla, c. de la 40
096 ARU 068 Casa Rigol i Casa Casas Pobla, c. de la 45-47, 49-51-53
097 ARU 069 Casa Mas Rafael Casanovas, c. de 1-3
098 ARU 070 Cal Sanahuja Rafael Casanovas, c. de 8-10 prop. cat.
099 ARU 071 Casa Riera Rafael Casanovas, c. de 29
100 ARU 072 Cal Vinater. Cal Llenyataire Rafael Casanovas, c. de 48-50
101 ARU 073 Cal Costa Ubach Rafael Casanovas, c. de 66-68 prop. cat.
102 ARU 074 Casa Nicolau Rafael Casanovas, c. de 82
103 ARU 075 Casa Cos o Casa Panadès Rafael Casanovas, c. de 92
104 ARU 076 Casa Romagosa Rafael Casanovas, c. de 93
105 ARU 077 Casa Miret Figueras i Prieto Hierla Rafael Casanovas, c. de 95 i 97
106 ARU 078 Ca l'Esteve - Ca l'Espita o Spitta Rafael Casanovas, c. de 103
107 ARU 079 Casa Boloix Rafael Casanovas, c. de 111-115
108 ARU 080 Can Duc Rafael Casanovas, c. de 118 i 120 prop. cat.
109 ARU 081 Casa Ferrés Rafael Casanovas, c. de 119 prop. cat.
110 ARU 082 Casa Julià Ferrés Marcè Rafael Casanovas, c. de 125 prop. cat.
111 ARU 083 Casa Antonio Ferrés Gibert Rafael Casanovas, c. de 127 prop. cat.
112 ARU 084 Casa Julià Ferrés Marcè Rafael Casanovas, c. de 129 prop. cat.
113 ARU 085 Cases Vicente Mata Casanovas Mestre Ramón Camps, c. del 7 i 9 prop. cat.
114 ARU 086 Casa Santa Eulàlia Mestre Ramón Camps, c. del 11 prop. cat.
115 ARU 087 Cases Badosa, Perals i Capdevila Ramón i Cajal, c. de 2, 4, 6, 8, 10 i 12 prop. cat.
116 ARU 088 Cases Morelli i Saiz Ramón i Cajal, c. de 5 i 7 prop. cat. i PEU
117 ARU 089 Casa Ubach Raval del Centre, c. del 6
118 ARU 090 Cases Sàbat, Siñol i Mitjans Ribot, c. d'en 13-15, 17, 19 i 21-23 prop. cat.
119 ARU 091 Cases Rovira Ribot, c. d'en 14-16, 18, 20 i 22 prop. cat.
120 ARU 092 Cal Campmanyet Riu, c. del 29, 31 i 33 prop. cat.
121 ARU 093 Can Reverter Vell Riu, c. del 35, 37, 39 i 41 prop. cat.
122 ARU 094 Casa Ribera Sant Joan Bosco, c. de 35
123 ARU 095 Casa Casasampere Sant Josep, c. de 65-67
124 ARU 096 Casa Badosa Sant Josep, c. de 72-74 i 76
125 ARU 097 Casa Mata Sant Miquel, c. de 2-4 prop. cat.
126 ARU 098 Cal Prat Sant Miquel, c. de 12-14 prop. cat.
127 ARU 099 Casa Bertran Santa Clara, c. de 11 prop. cat.
128 ARU 100 Casa Bernabeu o Casa Bosch Santa Clara, c. de 15 prop. cat.
129 ARU 101 Casa Prudència Merenciano Santa Clara, c. de 17 prop. cat.
130 ARU 102 Ca l'Hortalà Santa Clara, c. de 23 prop. cat.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 35 -
131 ARU 103 Casa Romaguera Serral, c. del 30
132 ARU 104 Ca l'Orris Serral, c. del 36-38 prop. cat.
133 ARU 105 Cal Campamà Serral, c. del 70-72, 74 i 76
134 ARU 106 Cases Andreu, Casañas i Beltran Serral, c. del 78, 80 i 82
135 ARU 107 Cases Siñol Serral, c. del 84 i 86
136 ARU 108 Can Reverter Torras i Bages, c. de 15 prop. cat.
137 ARU 109 Cal Mata del Turó Torras i Bages, c. de 17-19 prop. cat.
138 ARU 110 Casal Turó Turó, passatge del 18-20 prop. cat.
139 ARU 111 Cases Tuset i Vilarrubí Unitat, c. de la 1 i 3 prop. cat.
140 ARU 112 Ca l'Amat (del Poble Nou) Unitat, c. de la 5-7 prop. cat.
141 ARU 113 Casa Bonaventura Cortadella Unitat, c. de la 8 prop. cat.
142 ARU 114 Casa Francisco Figuerola Unitat, c. de la 9 prop. cat.
143 ARU 115 Cases Servent i Bolinches Unitat, c. de la 17, 19 i 21 prop. cat.
144 ARU 116 Cal Font Vila, plaça de la 1-4 prop. cat.
145 ARU 117 Casa Narcís Prats Vila, plaça de la 7-9
OBRES D'ENGINYERIA
146 OE 01 Canal de la dreta del Llobregat i Resclosa A l'alçada de l'encontre del riu Llobregat amb la riera de Torrelles prop. cat.
147 OE 02 Passera de la Riera de Torrelles Damunt la riera de Torrelles / Carretera BV-2002 prop. cat.
148 OE 03 Viaducte de Sant Vicenç Sobre el riu Llobregat, al pas de per la carretera BV-2002
ARQUITECTURA RESIDENCIAL RURAL
149 ARR 01 Masia de Can Costa / Can Costa de la Muntanya Camí del Mas Vila prop. cat.
150 ARR 02 Can Mallol de la Muntanya Camí de Sant Roc prop. cat.
ELEMENTS SINGULARS
151 ES 01 Creu de Terme Girona, c. de - cruïlla amb Barcelona, c. de prop. cat.
152 ES 02 Sínia Nou, c. s/n prop. cat.
PARCS I CONJUNTS NATURALS
153 PN 01 Parc del Pi Gros Sant Josep, c. de s/n prop. cat.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 36 -
CONJUNTS URBANS-AMBIENTS
154 CU 01 Conjunt urbà del barri del Poblenou
Abadessa Reverter, Canalejas, Ferrés Costa, Santa Clara, Unitat i plaça de
Carme Llinàs
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006
prop. PUS
155 CU 02 Conjunt urbà del c. d'Anselm Clavé Anselm Clavé, c. d' prop. PUS
156 CU 03 Conjunt urbà del c. de Barcelona Barcelona, c. de prop. PUS
157 CU 04 Conjunt urbà del barri del Serral Lluís Raventós i Tuset, c. de/ Serral, c. del prop. PUS
158 CU 05 Conjunt urbà del c. Mòssen Jacint Verdaguer o de Can Mòssen Jacint Verdaguer, c. de
Comamala
prop. PUS
159 CU 06 Conjunt urbà del passatge de Pau Vila Pau Vila, passatge de prop. PUS
160 CU 07 Conjunt urbà del c. de Rafael Casanovas Rafael Casanovas, c. de prop. PUS
161 CU 08 Conjunt urbà del c. d'en Ribot i Plaça de Sant Jordi Ribot, c. d'en / Sant Jordi, plaça de prop. PUS
162 CU 09 Conjunt urbà del c. del Riu Riu, c. del prop. PUS
163 CU 10 Conjunt urbà de la Plaça de la Vila Vila, plaça de la prop. PUS
JACIMENTS ARQUEOLÒGICS
164 JA 01 Àrea arqueològica del Molí Cremat Serral, c. del prop. cat.
165 JA 02 Àrea arqueològica del Nucli Antic Sant Miquel, Rafael Casanovas, Nou, Riu... c. de prop. cat.
166 JA 03 Àrea arqueologica de les Palmeres Sant Boi, carretera de - zona vora l'Estació de Servei prop. cat.
167 JA 04 Àrea arqueològica del Puig Castellar Turó del Puig Castellar, al nord-est del terme prop. cat.
Total: 167 elements inventariats Total: 99 elements proposats per al Catàleg del PHAA de SVH
Total: 10 conjunts urbans proposats per la PUS
Total: 1 element proposta per al PEU
prop. cat. = proposta d'inclusió al Catàleg del PHAA de SVH
prop. PUS = proposta de Protecció del Paisatge Urbà del Sector
prop. PEU = proposta de Pla Especial Urbanístic

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 37 -
6.2 LLISTAT D’AUTORS
ALEMANY JUVÉ, José (1890-1975). Títol d’arquitecte, 1918.
BACH & MORA arquitectes. Jaume BACH I NÚÑEZ (Sabadell, 1943). Títol d’arquitecte,
1969; Gabriel MORA I GRAMUNT. Títol d’arquitecte, 1966.
DOMÈNECH MANSANA, Josep (Barcelona, 1885-1973). Títol d ‘arquitecte, 1910
FERRIOL CARRERAS, Francesc (Barcelona, 1869-1946) Arquitecte assessor de la Cambra
oficial de la propietat Urbana de la província de Barcelona. Títol d’arquitecte, 1894.
GALÍ ROCA, Gerónimo. Títol de Mestre d’Obres, 1856.
GARCIA-VALDECASA, José María. Títol d’arquitecte, 1965/ Goday/ Ramos.
GRANER PRAT, Josep mestre d’obres (Casserres de Berguedà, 1844-1930). Títol de
1872. Assessor Urbanístic de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, entre 1880 i 1918.
ARMAND MAS I MORALES MENDIZABAL, Víctor. Títol d’arquitecte, 1963.
MASDEU PUIGDEMASA, Josep. Títol de Mestre d’obres, 1872.
MATA CASANOVAS, Vicenç, Mestre d’Obres local.
MONIELS, Joaquim, arquitecte.
MÚJICA MILLÁN, Manuel. Títol d’arquitecte, 1925.
PUJOL I BRULL, Josep (Barcelona, 1871-1963). Títol d’arquitecte, 1899.
RIUS TEIXIDOR, Benvingut. Títol, 1910
ROS ROS, José, (?- 1951, Martorell). Títol d’arquitecte, 1911
TUSET CLADELLAS, Domingo, mestre d’obres local
UBACH VIÑETA, Felip. Mestre d’Obres. Títol antic de la Real Academia de San Fernando
de Madrid.
VILA I FONTCOBERTA, Jaume. Títol d’arquitecte, 1976.
VINES ?, Damián
VIÑALS MUÑOZ, Melcior ( Barcelona, 1878-1938). Arquitecte municipal de Sant Vicenç dels
Horts, Terrassa i Esparreguera.Títol d’arquitecte, 1905.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 39 -
7. PLÀNOLS - GUIA
Llistat de plànols:
Número Plànol escala gràfica
1. CONJUNT DEL MUNICIPI. 1:5000
2. ZONA CENTRAL SUD. 1:2000
3. ZONA CENTRAL. 1:2000
4. ZONA CENTRAL NORD 1:2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 41 -
8. BIBLIOGRAFIA
ALBERDI, RAMÓN: Los Salesianos en Sant Vicenç dels Horts, 1895-1955. Escuela
Salesiana de Sant Vicenç dels Horts, 1996
ARCA CALDA, OLIMPIO. Unha voz. Mary Isaura. Asociacion fillos e amigos da Estrada.
Xunta de Galicia. Dirección Xeral de Promocion Cultural. Pontevedra, 2001
AMB: Parc del Pi Gros. Balconades al Garraf. 1997
Arquitectura i Urbanisme, núm. 16-17, maig 1937 Ed. Sindicat d’Arquitectes de Catalunya.
AV: Història del Centre: 1880-1980. Sant Vicenç dels Horts, 1980
AYMERICH, ENRIC: La resclosa Revista Mes, 1940
AYMERICH, ENRIC: Molí Cremat o Casa Girona, Revista Mes, 1961.
AYMERICH, Enric: La nostra parròquia en el decurs dels temps, 1982. Article inèdit
AYMERICH I RIGOL, Mercè: Església de Sant Vicenç dels Horts, 1991. Estudi inèdit.
AYMERICH I RIGOL, MERCÈ: Modernisme i Noucentisme a Sant Vicenç dels Horts, 1996. Estudi
inèdit de la 2ª. Convocatòria del Premi de Recerca en Humanitats i Ciències Socials de Sant
Vicenç dels Horts (1994).
BACARIA I MARTRÚS, ALBERT: Memòria de la intervenció al Puig Castellar, 1997
BARREDA I CASANOVA, MARÍA-LLEDÓ: Memòria de la intervenció arqueològica de Cal Reverter,
1995
BASSEGODA, J, : Los maestros de obras de Barcelona. Barcelona: Editores Técnicos
Asociados, S.A.,1973
BAUCELLS I REIG, JOSEP: El Baix Llobregat i la Pia Almoina de la seu de Barcelona: Inventari
dels Pergamins. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1984
BIOSCA, A. i altres: Informe intervenció, 1984
BLASCO, M., PONS, J. : Memòria de la intervenció arqueològica ES las Palmares-Can Maiol,
1990.
CABALLÉ I CRIVILLÉS, GEMMA: Memòria de l’estudi històric arqueològic del Molí dels Frares de
Sant Vicenç dels Horts, 2000
CABANA, F.: Ciments Molins 75 anys d’història.1928-2003. Barcelona: Ed. Laia Libros, 2004
CALPE ANDREO, ROSER: Protecció del Patrimoni Arquitectònic i arqueològic de Sant
Vicenç dels Horts. Ponència dins de 1rs. Jornades d’estudi del Patrimoni del Baix
Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat, 2000
CANELA I ALTRES: Sant Vicenç dels Horts. Aproximació a l’estudi del medi natural i social.
ICE. Barcelona, 1987
CARALT, F., MOLIST, N.; SAGRISTÀ, J.: L’assentament romà de Sant Vicenç dels Horts.
Dins de I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat, Castelldefels, 1989
CODINA, J. I ALTRES: El Baix Llobregat el 1789. Curial Edicions Catalanes. Barcelona,
1992
Diccionari visual de la construcció. Departament de Política territorial i Obres públiques.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1994
FERRER I ALVAREZ, CONXITA: Memòria de la intervenció al carrer de Sant Miquelpoliesportiu,
1996
CAÑELLAS, J., FRAGO, P.: 1ª Beca de recerca documental del Baix Llobregat (estudi
inèdit) Comissió d’Arxius municipals i comarcal del Baix Llobregat, 1993
FULLANA I LLOMPART, MIQUEL: Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció. Editorial
Moll. Mallorca, 1995
Guia de Sant Feliu i su partido, 1927. Còpia cedida per la Biblioteca Popular de Sant Boi
IGLESIAS, JOSEP: Estadística de población de Catalunya. El primer vicenni del segle
XVIII. Barcelona, 1974
Inventari del Patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Sant Vicenç dels Horts.
Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural. Barcelona, 2005
JULIÀ, M. I POYATO, R.: Capbreu de la baronia de Cervelló de l’any 1693. Transcripció
inèdita. Treball de la 1ª. Convocatòria del Premi de Recerca en Humanitats i Ciències
Socials de sant Vicenç dels Horts (1994)
LACUESTA, R.; GONZÀLEZ, A. :Guia de Arquitectura Modernista en Catalunya. Editorial Gustavo
Gili, S.A., Barcelona, 1990
LACUESTA, R.; GONZÀLEZ, A. :Els municipis i el patrimoni arquitectònic. Compendi legislatiu
comentat. Diputació de Barcelona Barcelona, 2003
MOLIST I CAPELLA, NÚRIA: Inventari dels jaciments documentats al Barri Antic de Sant
Vicenç dels Horts, 1995
MOLIST I CAPELLA, NÚRIA : Informe del solar de carrer Ribot- Plaça Sant Jordi, 1989
MOLIST, NÚRIA: El poblat ibèric del Puig Castellar de Sant Vicenç dels Horts. Dins de I
Jornades arqueològiques del Baix Llobregat. Castelldefels, 1989
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 42 -
MOLIST, NÚRIA: Memòria de la intervenció arqueològica del Puig Castellar de Sant
Vicenç dels Horts ( 1985), 1989
MOLIST, NÚRIA: L’excavació d’urgència de Cal Reverter (Sant Vicenç dels Horts). Dins de
I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat. Castelldefels, 1989
PAPELL I TARDIU, JOAN : “Comentari a un document per a la història de Valls. La fundació
general i solemne en honor a la Verge de la Candela” dins DDAA: Festes decennals.
Valls, Gràfiques Moncunill, 1981
PARELLADA I VILADOMS, XAVIER: Contribució a l’estudi d’un llinatge vicentí: La família
Parellada (s. XII- s. XX). Treball en curs.
PÉREZ ALCÁZAR, RICARD: L’abans. Recull gràfic de Sant Vicenç dels Horts (1890-1965).
Barcelona: Efadós Editorial, 1999.
POYATO POYATO, ROCIO: Sant Vicenç dels Horts, 1963. Quaderns d’Arxiu núm. 2.
Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, 1997
RIPOLL, E.; BARBERÀ, J., LLONGUERAS, M.: Poblado de Puig Castellar. Excavaciones
arqueológicas en España, núm. 40. Casa Provincial de Caridad, Barcelona, 1965.
SANRAMA FELIP, MAGDA: Recortes de Prensa. 1960-1975. Barcelona, 1975
SOBERON, M. FERRER, C. : Informe de la intervenció arqueològica al carrer de Francesc
Moragas, 17-19, 2004
ARIZÓN, SANTIAGO: La Voluntat dels pares, 1952. Recull de pel·lícules de Santiago Arizón.
Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, 1994
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS Memòria - 43 -
9. FITXES D’INVENTARI
1. ARQUITECTURA RELIGIOSA
2. ARQUITECTURA PÚBLICA I EQUIPAMENTS
3. ARQUITECTURA INDUSTRIAL
4. ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA
5. OBRES D’ENGINYERIA
6. ARQUITECTURA RESIDENCIAL RURAL
7. ELEMENTS SINGULARS
8. PARCS I CONJUNTS NATURALS
9. CONJUNTS URBANS – AMBIENTS
10. JACIMENTS ARQUEOLÒGICS
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AR 01 / 001 - 1 -
NÚM. REF. : AR 01 / 001
DENOMINACIÓ : Capella de Sant Roc.
SITUACIÓ : Carrer de Barcelona, núm. 48-50.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1945
AUTOR :
PROMOTOR : Mossèn Joan Tous
TIPOLOGIA : Arquitectura religiosa; petita capella de façana.
CONTEXT : Urbà, al cor del nucli antic, sobre la façana d’un habitatge del carrer
Barcelona, al vessant oest.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Nucli antic de substitució de l’edificació antiga (Clau 12).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat privada.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AR 01 / 001 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Petita capella-edicle amb fornícula que conté la imatge de sant Roc,
integrada a la façana d’un edifici d’habitatges. La fornícula, en arc de
mig punt, és tancada amb porta de vidre. Es conserva un petit ràfec de
teula, que la cobreix, i una llegenda sobre rajoles esmaltades, que diu:
“Aquesta capella que veus és l’agraïment que deus a St. Roc, que ens
deslliura del tifus, que feia estralls entre la gent d’aquesta vila la tardor
del 1945. 9 desembre 1945. Vot de poble a St. Roc.”
Fins l’any 1995 la capella era situada a la mitgera lateral de l’habitatge;
actualment aquesta es troba a la façana.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Capella.
Actual: Capella.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo.
VALORACIÓ: La capelleta resta com a element únic dins d’aquest tipus, que forma
part del patrimoni religiós del municipi.
PROPOSTES: Manteniment de la capella al lloc actual.
En properes intervencions a la façana de l’edifici caldrà utilitzar morters
de textures i colors més adequats per a aquesta mena d’elements.
Proposta d’inclusió al catàleg del PHAA de SVH.
DADES HISTÒRIQUES: Igual que l’ermita de Sant Roc de can Mallol de la Muntanya, té el seu
origen en una epidèmia de pesta de l’any 1945, que va causar la mort
de 33 persones al municipi de Sant Vicenç dels Horts.
La capella es va instal·lar en un lateral de la casa nº 36 del carrer de
José Antonio, actual de Barcelona, número 48-52. Aleshores, la casa
era propietat des de l’any 1921 de Manuel Martínez, qui la tenia llogada
a Mateo Urpinas Font. La casa on està la capella va anar canviant de
propietaris sense que s’efectuaren reformes. L'any 1995, Mercedes
Rius Solsona la vengué a J. Manuel Naranjo Fernández, qui va
sol·licitar llicència d’obres per reformar la casa; amb aquestes reformes
es va modificar la capella i se’n va canviar la seva ubicació.
BIBLIOGRAFIA
Gràfica:
Escrita: AMSVH: Llicències d’obres
Imatge de l’any 1990.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AR 02 / 002- 1 -
NÚM. REF. : AR 02 / 002
DENOMINACIÓ : Església parroquial de Sant Josep.
SITUACIÓ : Carrer de Girona, núm. 2.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1973
AUTOR : Miguel Contijoch Alemany, arquitecte
PROMOTOR : Viviendas del Congreso Eucarístico
TIPOLOGIA : Arquitectura religiosa; edifici en cantonada; l’església és situada als
baixos d’un edifici d’habitatges.
CONTEXT : Al nord del nucli urbà, formant la cantonada dels carrers Barcelona i
Mossèn Jacint Verdaguer.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipaments comunitaris i dotacions actuals (Clau 7a).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AR 02 / 002- 2 -
DESCRIPCIÓ: Església de petites dimensions, integrada a la planta baixa del conjunt
d’illa, amb edifici d’habitatges a sobre.
Destaca el tractament de les façanes, amb un traçat en dent de serra
que permet ubicar grans paraments de vitralls per augmentar la llum
interior. L’element escultural del tester, de línies trencades, adopta el
valor simbòlic dels campanars, per les seves alçades i esveltesa.
L’accés a l’església es produeix pel porxo sota l’edifici d’habitatges.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Església.
Actual: Església.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo.
VALORACIÓ: Element amb valor arquitectònic pel tractament de façanes.
PROPOSTES:
DADES HISTÒRIQUES: L’any 1973, José Corbella Valls, en representació de l’entitat benèfica
Viviendas del Congreso Eucarístico, va demanar llicència d’obres per
construir un edifici de 12 habitatges i locals parroquials, en un solar on
es creuaven el carrer de José Antonio, actual carrer de Barcelona, i el
carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. L’arquitecte Miguel Contijoch
Alemany signava el projecte. Al projecte es recull que l’edifici destinat
a església parroquial es construirà més endavant.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica:
Escrita: AMSVH: Llicències d’obres.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AR 03 / 003 - 1 -
NÚM. REF. : AR 03 / 003
DENOMINACIÓ : Cripta dels Salesians.
SITUACIÓ : Passatge Pau Vila, núm. 1.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Principis del segle XX.
AUTOR : Atribuïda a Alejandro Planas, encarregat de la finca.
PROMOTOR :
TIPOLOGIA : Arquitectura religiosa; monument religiós.
CONTEXT : Situada dins del nucli urbà, al jardí de davant l’edifici dels Salesians,
en un espai buit vora les vies del tren, amb accés des del carrer de
Rafael de Casanovas.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Sistema ferroviari (Clau 3).
Afectació de sistemes generals, per trobar-se dins la franja de
protecció de les vies del tren.
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat municipal.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AR 03 / 003 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Construcció de petites dimensions, de planta irregular i d’una única
alçada.
Destaca el tractament modernista de les façanes i coberta, amb maó i
pedra creant superfícies bombades i cantelludes, així com la utilització
de blocs d’escòria per accentuar la rugositat de cornises, pilastres,
pinacles i coberta.
Una imposta a mitja alçada unifica els paraments del perímetre i
conforma el basament. Quatre columnes apilastrades i revestides
d’escòria emmarquen el conjunt, essent emfasitzades també en
coberta.
Una única obertura central en arc catenari en permet l’accés, tancat
amb reixat metàl·lic de tractament modernista.
Corona la coberta una creu, antigament una escultura. La façana
posterior és cega i tractada com una mitgera.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Cripta.
Actual: Cripta.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Molt deficient. Caldria netejar de vegetació i brutícia la coberta i els
paraments exteriors i interiors de les façanes.
VALORACIÓ: Exemple de “cripta” modernista del municipi. Es tracta d’un dels
elements més singulars del patrimoni de St. Vicenç.
PROPOSTES: Endegar una recerca arqueològico-històrica per conèixer més dades
de la construcció i del disseny.
Proposta d’inclusió al Catàleg del PHAA de SVH.
DADES HISTÒRIQUES: Conegut com el Monument al Sant Sepulcre, s’ha atribuït a Alejandro
Planas, conegut com “el sord dels frares”. Alejandro s’encarregà de
cuidar la finca dels salesians a començaments del segle XX. Allà va
establir un petit taller on feia escultures, totes amb motius religiosos.
Per les imatges conservades de l’època, queda clar que Planas no va
realitzar el monument tal i com el coneixem ara. Es desconeix
l’autoria de l’obra final.
L’any 1942, segons Ramon Alberdi, la congregació salesiana el va
inaugurar donant-li el nom de “Monumento a los Mártires de la
Inspectoria”.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: Escultures Sord dels Frares. Donació Joaquim Comamala
Escrita: ALBERDI, Ramon: Los Salesianos en Sant Vicenç dels Horts,
1895-1955. Escuela Salesiana de Sant Vicenç dels Horts, 1996
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AR 04 / 004 - 1 -
NÚM. REF. : AR 04 / 004
DENOMINACIÓ : Església parroquial de Sant Vicenç.
SITUACIÓ : Plaça de Sant Jordi, núm. 1-4.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1718-1725. Reformes:1939 i 1997
AUTORS : Edifici del S. XVIII: desconegut; reforma de 1939; F. Folguera
Grassi; reforma de 1997: Francesc Jornet.
PROMOTOR :
TIPOLOGIA : Arquitectura religiosa; església parroquial.
CONTEXT : A la vila vella, amb accés principal des de la plaça Sant Jordi, fent
cantonada amb el carrer de Francesc Moragues i adossada a migdia a
la rectoria.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipaments comunitaris i dotacions actuals (Clau 7a).
Protecció: Inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat privada.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AR 04 / 004 - 2 -
DESCRIPCIÓ: Església d’estil barroc, molt sobri.
Orientada al inrevés, amb la capçalera a ponent, per obrir la façana en
direcció al riu. Façana principal amb porta centrada sota frontó
triangular trencat, emmarcada per pilastres adossades i frontó corbat,
amb fornícula que conté la imatge de sant Vicenç. Per sobre la
fornícula hi ha una rosassa. Capcer de formes sinuoses i coronament
amb pinacles als extrems i al centre.
Façana lateral amb finestres en òcul i contraforts vistos.
Campanar de planta octogonal, de poca alçada i amb façanes en tres
nivells, coronades amb barana de balustres.
L’interior, d’una sola nau, simula una volta de canó amb llunetes
d’il·luminació sota l’envigat amb arcs faixons que delimiten l’altar i cinc
tramades on a cada costat s’obre una capella amb voltes d’aresta.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Església de culte catòlic.
Actual: Església de culte catòlic.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo; ha estat restaurada l’any 1997. S’han restaurat globalment tots els
elements de pedra, els adornaments del capcer, la porta, el cancell i
s’ha reforçat l’estructura interior, així com la coberta i el campanar.
VALORACIÓ: L’església constitueix un dels elements monumentals més importants
del poble, i l’origen del nucli antic.
PROPOSTES: Conservació de la volumetria actual. Recerca arqueològica en el cas
de fer noves reformes al subsòl (Zona d’Expectativa Arqueològica).
Proposta d’inclusió al Catàleg del PHAA de SVH.
DADES HISTÒRIQUES: La crema dels documents de la Rectoria durant la Guerra Civil de l’any
1936 i l’incendi fortuït de l’any 1717 de l’antiga església parroquial
dificulten la recerca de l’obra de l’església. Seguint les dades
aportades per Mercè Aymerich, l’actual església es va començar a
edificar l’any 1718, ja que un incendi havia destruït l’edifici anterior. Es
tractava doncs d’una construcció necessària per a l’època ja que el
poble no disposava d’un lloc adient per al culte i es va fer amb una
certa urgència i sense els recursos necessaris per una obra d’aquesta
envergadura. Una part important del material va ser donat per les
famílies vicentines i la seva procedència era local, els manobres locals
van col·laborar en la seva construcció i pràcticament tot el poble s’hi va
abocar.
Sembla que l’any 1691 es va començar a parlar d’edificar una església
nova però que aquest projecte no es va dur a terme aleshores.
A l’interior de l’església es conserven dues dates: al mur esquerre de
la nau, la de 1719, que, com suggereix Aymerich, deu tractar-se del
moment en què s’aixeca la nau; una altra a la capçalera, de l’any 1722.
També en parla de les similituds amb l’església parroquial de Sant Boi
i de la tradició oral, no confirmada, que va ser el mateix mestre d’obres
qui va fer la de Sant Vicenç.
Segons el cronista local, Enric Aymerich, l’edifici es va beneir el 22
d’abril de l’any 1725 pel rector de la parròquia, Carles Grané.
A les actes de l’Ajuntament de l’any 1861 es recull una reparació del
campanar, en la que van intervenir-hi Tomàs Casas, paleta; Manuel
Borràs, qui s’encarregà de la fusteria, i Pau Salvatella, manyà.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AR 04 / 004 - 3 -
L’any 1933, sota la supervisió de mossèn Josep Duran, es van
fer reformes a l’interior de l’església, que afectaren sobretot l’altar
major, el qual es reformà sencer, i es construïren noves capelles.
Entre 1939 i 1941 es fa novament l’altar i el cancell de l’església,
que havien estat destruïts durant la guerra, obra duta a terme per
l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi.
També es construeix, l’any 1945, la rectoria, adossada a la
façana sud del temple.
L’any 1964 es va tornar a intervenir en el campanar per col·locar
una campana nova. Els diners es van aconseguir amb l’ajut del
poble, organitzant-se tómboles i rifes. Montserrat Fornt va fer una
gran aportació econòmica i, per aquest motiu, la campana es va
batejar amb el nom de Mª Montserrat.
L’any 1997, per encàrrec de mossèn Mateu Santacana, es van
efectuar noves obres: rehabilitació del campanar, reconstrucció
total de la coberta de la nau central i remodelació de la façana,
que es va revestir de marbre blanquinós. Les obres les van dirigir
l’arquitecte Francesc Jornet i l’aparellador Vicenç Font.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: Fotografies: J.B. Plaça Catalunya, anys 20. Donació Joaquim
Comamala.
Escrita: AYMERICH I RIGOL, Mercè: Església de Sant Vicenç dels Horts, 1991.
Treball inèdit.
AYMERICH, Enric: La nostra parròquia en el decurs dels temps, 1982.
Article inèdit
Revista Mes (suplement parroquial) novembre 1964
AMSVH: Llibres d’actes; Llicències d’obres
Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya: Francesc
Folguera i Grassi: Projecte de l’altar i cancell de l’església parroquial
de Sant Vicenç dels Horts, 1939-1941.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AR 04 / 004 - 4 -
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AR 05 / 005 - 1 -
NÚM. REF. : AR 05 / 005
DENOMINACIÓ : La Rectoria.
SITUACIÓ : Plaça de Sant Jordi, núm. 5-6
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1945
AUTOR : Baldiri Boloix, mestre d’obres.
PROMOTOR : Bisbat de Barcelona
TIPOLOGIA : Arquitectura religiosa; edifici entre mitgeres amb jardí lateral.
CONTEXT : A la vila vella, amb accés principal a la plaça Sant Jordi, adossada a la
mitgera sud de l’església.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipaments comunitaris i dotacions actuals (Clau 7a).
Protecció: No inclòs al catàleg del 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat privada.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer de 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AR 05 / 005 - 2 -
DESCRIPCIÓ: Edifici amb una mitgera i tres façanes vistes: una a carrer, i dues al
pati lateral i posterior. Format per volum a carrer de planta baixa, pis i
golfes amb coberta a dues vessants, i volum posterior de planta baixa i
dos pisos més, a manera de torre, amb coberta a quatre vessants. La
tanca del pati segueix la mateixa alineació que la rectoria, conformant
part de la plaça.
L’edifici presenta a plaça, façana de composició simètrica amb portal
centrat, tres balcons al pis i finestra en arc de mig punt a golfes.
Llindes i brancals remarcats. Façanes lateral i posterior amb obertures
llindades d’esquema vertical, llevat de les finestres de la planta
segona, en arc de mig punt, que formen una mena de galeria.
Destaca la barbacana ceràmica de la coberta, a tot el vol de les
façanes. L’edifici està concebut a la manera de l’arquitectura
tradicional urbano-rural, en un llenguatge d’arrel noucentista.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Rectoria
Actual: Rectoria
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo
VALORACIÓ: Malgrat ser una obra del segle XX, s’integra en el nucli antic del poble i
forma un conjunt important de la plaça de Sant Jordi, juntament amb
l’església i les altres edificacions antigues.
PROPOSTES: Manteniment de l‘àmbit lateral com a pati.
Recerca arqueològica en el cas de fer noves reformes, per tal de
conèixer les restes del temple primitiu o de jaciments romans.
Zona d’Expectativa Arqueològica (ZA).
Proposta d’inclusió al Catàleg del PHAA de SVH.
DADES HISTÒRIQUES: L’any 1945, mossèn Joan Tous Farell va sol·licitar llicència d’obres per
construir la nova rectoria en un solar que es trobava al costat de
l’església. A l’expedient no s’han conservat els plànols i segons
mossèn Mateu Santacana, actual rector, tampoc no es conserven a
l’Arxiu Parroquial.
Mossèn Tous, l’any 1944, va oferir a l’Ajuntament una part dels terrenys
on estava ubicada l’antiga rectoria. L’alcalde, José Mallol Casanovas,
va adquirir, en representació de l’Ajuntament, 1.781 m 2 , que es
destinarien a la construcció de l’actual plaça de la Vila. La parròquia va
destinar els diners de la venda, 27.850 ptes, a la construcció de la
nova rectoria i a reformes de l’església parroquial.
Segons Jaume Casanovas Tres, qui va treballar en la construcció de la
rectoria, el mestre d’obres va ser Baldiri Boloix. Juntament amb el
senyor Casanovas van treballar-hi els manobres: Joaquim Casanovas,
son germà; Pere Pérez i Vicenç Font Ruestes. Malgrat que la llicència
d’obres se sol·licità l’any 1945, segons el senyor Casanovas l’edifici es
va començar a edificar un any abans.
L’antiga casa rectoral, edifici del segle XVII que es trobava al carrer del
Solà (actual carrer de Mossèn Duran), va ser destruïda durant la
Guerra Civil de 1936-1939.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer de 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AR 05 / 005 - 3 -
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: Fotografies: Construcció de la rectoria, 1944. Donació Jaume
Casanovas Tres.
Escrita: AMSVH: Llicències d’Obres; Patrimoni
Fonts orals: Jaume Casanovas Tres (1931)
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer de 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AR 06 / 006- 1 -
NÚM. REF. : AR 06 / 006
DENOMINACIÓ : Ermita de Sant Roc (Masia Can Mallol)
SITUACIÓ : Avinguda de Sant Roc, núm. 2.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1945
AUTOR : Mestre d’obres Baldiri Boloix
PROMOTOR : Mossèn Joan Tous
TIPOLOGIA : Arquitectura religiosa; petita ermita.
CONTEXT : Al vessant sud de la riera de Torrelles, a l’actual districte IV, i alineada
a dos carrers. El barri que l’envolta rep el nom de l’ermita, Sant Roc. Al
costat de la masia de Can Mallol de la Muntanya.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local
(Clau 7b).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat privada.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AR 06 / 006- 2 -
DESCRIPCIÓ : Ermita gairebé aïllada de petites dimensions, de planta rectangular,
d’una sola nau, amb volta de canó i coberta a dues vessants, amb
teula àrab. Petit cos afegit, per a fer funcions de sagristia, adossat a
oest. Façana principal amb espadanya central d’un arc rodó, òcul i
portal amb arc de mig punt. La part posterior fa mitgera amb la masia
de Can Mallol.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Ermita.
Actual: Ermita.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Estat precari amb esquerdes a les obertures. Caldria reparació i neteja
de façanes i coberta.
VALORACIÓ: Edifici amb valor per la situació vora la masia de Can Mallol, amb la
qual forma un petit conjunt monumental. La invasió de l’espai públic
situat en front de l’edifici en dificulta la seva utilització.
PROPOSTES: Caldria endegar l’adequació de l’entrada i els voltants de l’edifici: es
proposa l’arranjament de la mateixa i la millora de l’accés des del
carrer Raval de l’Ermita. Les actuacions s’haurien d’unificar amb les
possibles a fer a la masia.
Proposta d’inclusió al catàleg del PHAA de SVH.
DADES HISTÒRIQUES: L’ermita de Sant Roc té el seu origen en una epidèmia de pesta de
l’any 1945, que va causar la mort de 33 persones al municipi de Sant
Vicenç dels Horts.
El poble vicentí va decidir fer un vot a sant Roc, protector de les
epidèmies. Una comissió de vicentins, nomenada pel rector, mossèn
Joan Tous, es va encarregar de trobar el lloc adient per a la construcció
de l’ermita. Van triar la zona de Can Mallol de la Muntanya, en uns
terrenys que va cedir Josep Mallol. Les despeses de l’edificació es van
costejar amb les donacions del poble.
L’ermita s’inaugurava l’any 1946. Des d’aquell moment, cada any se
celebrava un aplec per sant Roc. El 22 d’agost de l’any 1948,
l’Ajuntament va decidir celebrar la sessió plenària a l’ermita, en
comptes de fer-ho a la Casa Consistorial, per participar en els actes de
l’aplec.
En la dècada dels noranta del segle XX es va fer una reforma de la
façana, tapant l’obra original en blanquejar-la.
Actualment, la diada de Sant Roc és la data de la festa major del barri
que porta el seu nom.
BIBLIOGRAFIA:
Escrita: AMSVH: Llibres d’actes
Aymerich, Enric: escrits inèdits. Fons del Grup d’Estudis i Recerques.
Gràfica: Fotografies: Manuel Alonso. Ermita de Sant Roc, 1990.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 01 / 007 - 1 -
NÚM. REF. : AP 01 / 007
DENOMINACIÓ : Masia de Can Pujador (actual residència de Can Pujador)
SITUACIÓ : Carrer d’Albacete, núm. 2.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1679. Antiga “Casa Gran” de la família Salavert.
AUTOR :
PROMOTOR : Joan Salavert.
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial rural.
CONTEXT : Entre la riera de Cervelló i el barri de Sant Josep. A l’actual districte II.
Resta isolada de construccions; es conserven en bona mesura les
terres de conreu.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà
Qualificació: Parcs i jardins urbans. De nova creació de caràcter local
(Clau 6b).
Protecció: Inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat privada.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 01 / 007 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Masia de planta basilical de tres crugies centrals –de planta baixa pis i
golfes– i cossos laterals adossats –de planta baixa i pis–. Torremiranda
de planta quadrangular de gran alçària. Façana principal
simètricament composada amb portal central en planta baixa, tres
balcons en planta primera, i tres finestres centrada i ovalades en
planta golfes. Els cossos laterals presenten arcs de mig punt a mode
de galeria contínua en façana a llevant. Façana posterior també
simètrica, amb grans finestres a planta primera. Destaquen els ampits
sinuosos a la façana principal, així com el conjunt d’esgrafiats amb
ornamentació de sanefes vegetals de tot el perímetre i de la torre, tot
d’estil noucentista. Resten llindes i brancals de pedra sorrenca
vermella.
Dels interiors cal esmentar les voltes d’ansa-paner de la crugia central
així com les voltes escarseres de les crugies laterals del celler en
planta baixa.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Masia.
Actual: Sanatori
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo; restaurada l’any 1999.
VALORACIÓ: És un dels elements més importants del patrimoni arquitectònic del
municipi. El fet d’estar habitada i vigilada pels masovers garanteix un
manteniment continu.
PROPOSTES: Conservar el conjunt mantenint-ne l’ús actual o un altre compatible
amb l’edifici existent.
DADES HISTÒRIQUES: A la porta principal de la masia hi ha una inscripció on es pot llegir la
data de 1679 obra feta per Joan Salavert, promotor de l’edifici. Al
capbreu de l’any 1693, Joan Salavert l’anomenà la casa Gran o la
Torre i diu que és el lloc on viu el matrimoni Salavert. La masia es va
construir en una gran extensió de terra, en la qual hi havia edificada
una altra masia, avui desapareguda, que s’anomenava Mas Salavert o
Padrosa.
Propietaris d’altres terres i cases al nucli antic del municipi, la família
Salavert, originària de Rubí, es va establir a Sant Vicenç dels Horts,
l’any 1622. Joan Salavert va ser col·lector del trente, l’any 1673, i jurat
de la vila, l’any 1675.
La masia ha estat sempre en mans de la mateixa família, l’any 1762
era propietat de Pau Salavert. A mitjan segle XIX, el propietari era
Ignacio Ventós Salavert, veí de Badalona, i l’any 1862 l’heretà José
Ventós Salavert.
Josep Maria Pujador i Ventós fou el primer propietari que donà el nom
actual de Can Pujador a la masia. Fill de Pilar Ventós i Casamor i
d’Isidor Pujador i Faura, metge de Barcelona, l’any 1895 va succeir la
seva mare en l’herència rebuda del seu avi, José Ventós Salavert.
Josep Maria Pujador va ser membre de l’IACSI, ocupant la vocalia de
bibliotecari entre 1911-1914, director de la revista de la Cambra
Agrícola del Baix Llobregat i redactor del Resumen de Agricultura de la
mateixa.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 01 / 007 - 3 -
L’any 1914, els Pujador eren també propietaris de la masia de Can
Monner o can Ribas, situada molt a prop de Can Pujador, avui
desapareguda.
L’any 1978, Ignasi Pujador Oliver, fill de Josep M. Pujador de
Ventós (mort el 1965), segregà de la propietat, que tenia més de 8
Ha, una porció de 6.527 m2, i la va vendre a l’Ajuntament, essent
alcalde Antonio Carol Berenguer, amb l’objecte d’edificar unes
escoles.
Des del 4 de desembre de l’any 1999, la masia és la seu de la
Residència Can Pujador. El projecte per adequar-la com a
residència per a disminuïts psíquics el va redactar, com a treball de
fi de carrera, l’arquitecte Ferran Octubre Miron.
BIBLIOGRAFIA
Gràfica:
Escrita: AMSVH: Amillarament i apèndix amillarament; patrimoni; Registre
Fiscal; Llicències d’obres.
JULIÀ, M.; POYATO, R.: Capbreu de la baronia de Cervelló de l’any
1693. Traducció inèdita. Treball de la 1ª. Convocatòria del Premi de
Recerca en Humanitats i Ciències Socials de Sant Vicenç dels
Horts (1992).
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 02 / 008 - 1 -
NÚM. REF. : AP 02 / 008
DENOMINACIÓ : Cafè Carbonell.
SITUACIÓ : Carrer de Barcelona, núm. 6.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1871. Arquitectura neoclàssica.
AUTOR : Gerónimo Galí Roca.
PROMOTOR : Francisco Campmany.
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Edifici entre mitgeres. Local d’esbarjo i habitatge.
CONTEXT : Urbà, dins el nucli antic. Façana a la zona més central del carrer de
Barcelona.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Nucli antic de substitució de l’edificació antiga (Clau 12).
Protecció: Inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Elvira Carbonell.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 02 / 008 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Edifici entre mitgeres amb façana a carrer Barcelona de composició
simètrica, de planta baixa i dues plantes més.
Portal i finestra en planta baixa, en arc de mig punt de grans
dimensions, i balconada de ferro en planta primera, amb tres obertures
en arc lleugerament rebaixat.
Decoració d’impostes i franges verticals ressaltades. Rematen la
façana una cornisa i un gran frontó triangular.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Habitatge i cafè.
Actual: Habitatge esporàdicament.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Degradat.
VALORACIÓ: Exemple d’arquitectura neoclàssica al bell mig del casc històric.
PROPOSTES: Adquisició per part de l’Ajuntament. Conservació i manteniment de la
volumetria, façanes i fusteria. Recerca arqueològica en el cas de fer
noves reformes, per tal de conèixer les restes, ja que és dins la Zona
d’Expectativa Arqueològica (ZA) del nucli antic.
DADES HISTÒRIQUES: L’any 1871, Francisco Campmany va sol·licitar llicència d’obres per
enderrocar un edifici i construir una casa al carrer de la Plaça, núm.
4. Francisco Campmany va obrir un cafè que disposava d’una sala de
billars, des de l’any 1874 fins al 1886.
BIBLIOGRAFIA
Gràfica:
L’any 1912, Francisco Carbonell Cartró va comprar l’habitatge a
Dolores Sirarol Maimó i Júlia Sirarol Robert. Francisco Carbonell va
continuar amb el cafè, i l’establiment va ser un lloc on se celebraven
balls i festes en dates assenyalades, i per això l’edifici es coneix
popularment amb el nom de Cafè Carbonell.
A l’interior es conserva encara la sala i la llotja.
Durant els anys trenta, el cafè es feia servir com a seu electoral,
juntament amb les escoles del municipi.
L’edifici es troba tancat, però un o dos cops l’any, els actuals propietaris
obren la casa, normalment per les festes majors del poble.
Escrita: AMSVH: Llicències d’obres; registre fiscal.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 03 / 009 - 1 -
NÚM. REF. : AP 03 / 009
/ 009
DENOMINACIÓ : Ca l’Aragall (Arxiu municipal) .
SITUACIÓ : Carrer de Barcelona, núm. 16.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Origen probable, segle XIX.
AUTOR : Desconegut.
PROMOTOR : Desconegut.
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Edifici entre mitgeres.
CONTEXT : Urbà, situat dins el nucli antic, en una parcel·la entre mitgeres amb la
façana principal al carrer de Barcelona i la posterior al carrer del Riu.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Nucli antic de substitució de l’edificació antiga (Clau 12).
Protecció: Inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat municipal.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 03 / 009 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes més.
Façana principal amb predomini important del ple sobre el buit, amb
portal en arc de mig punt adovellat a la planta baixa. Planta primera
amb tres obertures de proporció vertical de petites dimensions. Planta
segona amb finestra central de proporció horitzontal, i dues finestres
laterals, totes lligades amb el ràfec de la coberta, de teula ceràmica en
tortugada.
Edifici recentment remodelat, disposa de diversos patis interiors per
donar ventilació a totes les dependències.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Habitatge.
Actual: Arxiu municipal.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo; recentment restaurat.
VALORACIÓ: Es tracta d’un element important del patrimoni per les referències
històriques de l’edifici.
PROPOSTES: Manteniment de l’ús actual. Recerca arqueològica en cas de fer noves
reformes, per tal de conèixer les possibles restes d’edificacions
anteriors.
Zona d’Expectativa Arqueològica (ZA).
DADES HISTÒRIQUES: Edifici sense data coneguda de construcció. Va ser propietat de la
família Llopart Campmany i Aragall.
Al registre fiscal d’edificis i solars de l’any 1914, consta com a
propietària Maria Campmany i González. L’edifici, de baixos més un
pis, tributava per una superfície de 280 metres quadrats i li corresponia
el número 6 del carrer de Barcelona. A la dècada dels anys trenta, va
heretar el fill José Llopart Campmany i a la dècada dels anys cinquanta
va passar a Pablo Llopart Campmany.
L’any 1935, la família Llopart va sol·licitar llicència per fer reformes a
l’edifici. No s’han conservat plànols d’aquesta reforma.
La gent gran del poble recorda que hi havia un celler a la planta baixa
de la casa i que servien vins a l’eixida del carrer del Riu. Un personatge
conegut, el cantant d’òpera Jaume Aragall, és fill d’aquesta casa.
L’any 1964, l’Associació Catòlica de Pares de Família va adquirir la
casa i hi va instal·lar una escola. Vicente Marco Nicolau, en
representació del Colegio Academia San Vicente, va demanar
l’autorització al Ministeri d’Educació i Ciència per al funcionament legal
d’un centre d’ensenyança primària no estatal, ubicat al carrer de José
Antonio, 14. En un primer moment l’escola funcionava amb dues
classes unitàries, una per a les nenes i una altra per als nens. Aquesta
autorització arribava després d’estar funcionant l’escola des de l’any
1964.
Mentre va funcionar l’escola es van demanar dues llicències d’obres,
una l’any 1972 per treure una paret i convertir un espai en una sola
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 03 / 009 - 3 -
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica:
nau, i una altra, l’any 1975, per ampliar las plantes baixa i primera i
afegir dues plantes a la façana est de l’edifici, pel carrer del Riu; el
projecte el va fer l’arquitecte Miquel Contijoch Alemany.
L’Ajuntament va comprar l’edifici a l’Associació Catòlica de Pares i
Família, i durant un temps el va fer servir per ubicar temporalment
escoles públiques, com la de Sant Antoni o la Mare de Déu del Rocio.
Reformes que s’han fet a l’edifici, un cop ha estat propietat municipal:
instal·lació de l’ascensor, recuperació de les arcades de la planta
baixa, tapiat de les obertures externes del carrer del Riu.
L’any 1999 es va restaurar la façana principal amb l’ajut de la
Generalitat de Catalunya.
Actualment l’edifici és la seu de l’AMSVH i del Servei Local de Català.
Escrita: AMSVH: Registre fiscal; Llicències d’obres.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 04 / 010 - 1 -
NÚM. REF. : AP 04 / 010
DENOMINACIÓ : Cementiri Municipal.
SITUACIÓ : Camí del Cementiri, s/núm.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1873-1881.
AUTOR : Desconegut.
PROMOTOR : Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
TIPOLOGIA : Arquitectura pública de caràcter funerari.
CONTEXT : Urbà, als afores del nucli urbà, en una zona actualment envoltada
d’urbanitzacions.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipaments comunitaris i dotacions actuals (Clau 7a).
Protecció: Inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat Municipal.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 04 / 010 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Cementiri on destaca el conjunt del portal d’entrada i les dues
construccions annexes, així com el panteó de la família Jorba.
L’entrada és formada per portal rodó amb reixat i per capcer d’obra
que recull les construccions del cementiri. Les illes s’estructuren en
camí central i una pinta a cada costat.
Del conjunt de panteons en destaca el de la família Jorba, amb profusa
decoració amb elements vegetals a la manera modernista. Als interiors
destaca el tractament cromàtic dels paraments i els envidrats acolorits
dels tancaments.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Cementiri.
Actual: Cementiri.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo; ha estat recentment restaurat.
VALORACIÓ: Destaca l’ordenació urbana del recinte, tancat per un mur perimètric,
amb una disposició dels elements arquitectònics i de la massa vegetal
característica d’aquests espais funeraris construïts al segle XIX.
PROPOSTES: Projecte de millora del conjunt d’illes i camins interiors. Incloure al
Catàleg del PHAA de SVH el recinte funerari i el Panteó Jorba
DADES HISTÒRIQUES: El cementiri municipal és una construcció dels anys setanta del segle
XIX, que es va inaugurar el 6 de novembre de 1881. Les noves lleis
d’higiene i sanitat i l’increment de població del municipi ja no permetien
mantenir l’antic cementiri parroquial a l’entorn de l’església.
El lloc on se situa el nou cementiri era una zona allunyada del nucli
antic, coneguda per la Roureda, a la Guàrdia. Una part d’aquells
terrenys estaven ocupats per una vinya propietat de Gabriel Llopart
Aragall.
El 4 de desembre de l’any 1873, l’alcalde, Joan Perals Romagosa,
proposà la constitució d’una junta que s’encarregués de la construcció
del cementiri. Se li donà el nom de Junta directiva y administrativa del
cementerio de Sant Vicenç dels Horts i quedaria formada per dos
consellers de l’Ajuntament (Pablo Boloix i Miquel Marcè); el mossèn de
la parròquia, Jaime Llopart, i un obrer de la mateixa, Manuel Borras; el
metge local, Ramón Miró, i dos ciutadans del poble (Andrés Duran
Vives i Pedro Rovira Badosa). Les actes d’aquest any, tal i com s’indica
al tancament del llibre, són refetes a través de les minutes, ja que el
llibre d’actes original va ser cremat pels carlistes (31 desembre de
1873).
Al pressupost municipal per a l’any 1874 es van destinar 600 pts per tal
d’iniciar les obres.
L’any 1875, essent alcalde Juan Valls, s’acordà rebaixar en 250 pta la
consignació per a la nova obra del cementiri, quantitat que es tornà a
incrementar l’any 1881 amb el nou alcalde, Jaume Serra Canals. Les
obres de millora del nou camí del cementiri es van fer amb el treball
dels jornalers més necessitats del municipi.
El 6 de novembre de 1881 es va beneir i inaugurar el cementiri. A les
actes de l’Ajuntament del 14 de desembre, el consistori va acordar
cedir el terreny per construir-se un panteó o mausoleu a Federico de
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 04 / 010 - 3 -
Llinàs i de Esteva, propietari de la casa Fornaguera i veí de Barcelona.
La cessió es va fer en agraïment per haver donat la pedra i l’aigua
necessàries per aixecar les parets del cementiri. A la mateixa acta es
recull que van quedar sense beneir els espais dedicats als treballs
(zona d’autòpsies, local destinat a guardar les eines) i la zona
destinada a l’enterrament dels infants no batejats.
Entre les modificacions efectuades al recinte del cementiri està
documentat l’enderrocament del fossar civil l’any 1934, en compliment
de la llei de secularització dels fossars.
L’any 1938, l’Ajuntament va ampliar el cementiri en 10 o 12 nínxols, i
l’any 1939, es reconstrueix una paret divisòria del cementiri civil i
l’eclesiàstic. El 19 de febrer de l’any 1939, l’Ajuntament va acordar la
devolució del cementiri catòlic a les autoritats eclesiàstiques.
L’any 1974, l’arquitecte municipal Miguel Contijoch Alemany redactà un
projecte per adequar una sala per a les autòpsies, ja que en aquell
moment s’havien de practicar a la Capella.
L’any 1985 es va fer una de les primeres ampliacions importants del
cementiri, amb la construcció de 105 nínxols. També es va reconstruir
part del mur, que havia quedat malmès a causa de les inundacions de
l’any 1983.
Posteriorment s’hi van fer altres ampliacions (l’any 1990, amb 191
nínxols, i l’any 1993, amb 165).
Els canvis polítics i de pensament van comportar també canvis en la
titularitat del recinte funerari, que va passar a ser propietat de la
parròquia i de l’ajuntament indistintament. La darrera cessió del
cementiri, aleshores parroquial, al municipi es va fer el 7 de maig de
l’any 1981.
D’entre les construccions de l’interior del cementiri cal destacar el
panteó de la família Jorba, d’estil modernista, esmentat a l’estudi inèdit
de Mercè Aymerich. En el seu interior, un altar ajuda a crear un
ambient íntim entre els vius i els morts. La ceràmica vidriada verda i
daurada de formes vistoses, trenquen amb l’austeritat dels nínxols que
l'envolten.
El panteó conté sis sepultures. El nom de la família es troba destacat a
la façana principal. El panteó Jorba s’edificà l’any 1917, tal com s’indica
a l’interior; es desconeix qui en va ser l’arquitecte.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica:
Escrita: AMSHV: Llibres d’actes; Immobles municipals
AYMERICH, Mercè: Modernisme i Noucentisme a Sant Vicenç dels
Horts, 1996. Treball inèdit de la 2ª. Convocatòria del Premi de Recerca
en Humanitats i Ciències Socials de Sant Vicenç dels Horts (1994).
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 05 / 011 - 1 -
NÚM. REF. : AP 05 / 011
DENOMINACIÓ : Piscina Montserrat Canals i Esteve
SITUACIÓ : Carrer de Claverol, núm. 2-4.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 2001
AUTOR : Josep M. Riera / Malla Arquitectos Asociados SCP
PROMOTOR : Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts
TIPOLOGIA : Arquitectura pública
CONTEXT : Urbà, als afores del nucli antic. Edifici situat a la cruïlla dels carrers
Claverol i Santander i avinguda Torrelles, en una zona d’edificació
recent i envoltada d’equipaments importants.
RÈGIM URBANÍSTIC :
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local (Clau 6b).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC :
Titularitat: Propietat municipal.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 05 / 011 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Edifici de grans dimensions, aïllat, de planta i pis. Compost de dos
volums prismàtics: cos de piscina amb coberta inclinada vers el
vessant sud i cos d’accés i vestidors a nord, de dues plantes i amb
coberta plana. Destaca una marquesina i el cos d’accés, formant porxo
d’entrada, de planta triangular.
Façanes de línies senzilles: la del vessant sud totalment vidrada, les
dues laterals només amb petites obertures a la zona de vestidors, i la
façana a nord amb finestrals quadrats a cada planta.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Piscina.
Actual: Piscina.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo.
VALORACIÓ: El seu interès rau en la senzillesa de línies i volums.
PROPOSTES: Conservació de l’edifici actual.
Caldria plantejar alguna actuació per millorar la façana a oest,
actualment amb els conductes d’instal·lacions vistos.
DADES HISTÒRIQUES: Les necessitats de dotar el municipi d’un equipament esportiu públic
van fer que l’Ajuntament encarregués un projecte inicial per a
remodelar la piscina dels antics Salesians. Aquesta adequació
resultava costosa i insuficient, i el consistori es plantejà un nou
emplaçament a la zona coneguda com la Barruana.
El projecte inicial el va redactar l’arquitecte municipal Josep M. Riera i
el projecte executiu es va adjudicar a Malla Arquitectos Asociados.
L’any 1995 s’aprovà inicialment el projecte, i dos anys després es va
aprovar el projecte executiu.
L’obra, que va tenir un cost de 380 milions de pessetes, es va realitzar
amb l’ajut econòmic de la Diputació de Barcelona i de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona.
El 23 de juliol de l’any 2000, dins dels actes de la Festa Major d’Estiu,
es va inaugurar el nou equipament esportiu.
La jove nedadora i medallista vicentina Montserrat Canals i Esteve,
dóna nom a la piscina.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica:
Escrita: AMSVH: Immobles municipals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 06 / 012 - 1 -
NÚM. REF. : AP 06 / 012
DENOMINACIÓ : Centre d’Assistència Primària
SITUACIÓ : Carretera de Sant Boi, núm. 108.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1984
AUTORS : Jaume Bach i Gabriel Mora, arquitectes
PROMOTOR : Ajuntament de Sant Vicenç / Generalitat de Catalunya
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Edifici aïllat.
CONTEXT : Urbà, vora el nucli antic. Edifici que se situa fent façana a la carretera
de Sant Boi, conformant l’espai entre els carrers Doctor Flèming,
Comerç i Pas del Llop.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipaments comunitaris i dotacions actuals (Clau 7a).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Generalitat de Catalunya.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 06 / 012 - 2 -
DESCRIPCIÓ: Edifici de planta quadrada, d’una alçada, amb cos d’accés situat al
vessant oest de dues plantes, tot amb coberta plana i de línies
horitzontals. Pati central de planta circular que distribueix els espais
interiors. L’edifici és envoltat de zones enjardinades, integrades amb
tanques a l’edifici.
Façanes de línies senzilles acabades en obra vista, material que
unifica el conjunt. Només disposa d’obertures cap a l’exterior la façana
principal: amb gran portal d’entrada en planta baixa, franquejat per
grans paraments de vidre i franges horitzontals a façana, i marquesina
de planta ovalada; planta primera amb un fris de finestres corregudes,
amb cos central destacat, de planta també ovalada, i tractament amb
maó esmaltat. La resta de façanes exteriors són cegues.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Centre de Salut.
Actual: Centre de Salut.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo.
VALORACIÓ: El seu interès rau en la senzillesa de línies i volums, i en l’estructura de
distribució interior a partir d’un pati de planta circular que unifica i
il·lumina els espais interiors del centre.
PROPOSTES: Conservació de la volumetria existent. Recerca arqueològica en el cas
de fer noves reformes al subsòl. Zona d’Expectativa Arqueològica
(ZA).
DADES HISTÒRIQUES: L’any 1975, la Junta Local de Damas de la Lucha contra el Cáncer va
demanar a l’Ajuntament que destinés part del llegat que, per testament
de l’any 1944, havia fet Francisca Simón Aldabo (1970), vídua de
Cirera, per a la construcció d’un hospital o ambulatori. Feia poc temps
que s’havia reformat una casa, propietat de Montserrat Prat Escala, al
carrer d’Àngel Guimerà número 15, per ubicar un consultori mèdic de la
Seguretat Social, però l’equipament no cobria les necessitats reals de
la població.
Francisca Simón havia llegat a la població dues finques, una a la
Falange i una altra als pobres de Sant Vicenç. Per gestionar el llegat,
es creà una Junta Administrativa formada pel rector de la parròquia,
l’alcalde i el jutge. La finca que s’havia llegat a la Falange estava
ubicada al número 64 de l’actual carrer de Barcelona, i constava
d’edifici i terreny. En un primer moment, el ministre i secretari general
del Movimiento, José Utrera Molina, va preveure la ubicació a la finca
d’una escola de dirigents. El projecte no es va dur a terme.
L’any 1981 es va redactar un Pla Especial de Reforma Interior per a
l’obertura de la prolongació del carrer del Comerç i concreció d’ús d’un
equipament públic. En aquesta data, els terrenys que havia llegat
Francisca Simón eren patrimoni de l’Estat. El 7 abril de 1983, el Ple de
l’Ajuntament, sota la presidència de l’Alcalde Pere Cuyàs, va acceptar
la cessió per part de l’Estat d’un solar de 4.066 m2 per a la construcció
del centre de Salut.
Els arquitectes Bach i Mora van redactar el projecte per edificar el
centre d’assistència primària a Sant Vicenç dels Horts. L’edifici es va
inaugurar el 6 de març de l’any 1987, essent seleccionat per als premis
FAD.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 06 / 012 - 3 -
BIBLIOGRAFIA
Gràfica:
Escrita: AMSVH: Llibre d’actes; Immobles municipals; PERI
SANRAMA FELIP, MAGDA: Recortes de Prensa. 1960-1975.
Barcelona, 1975
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 07 / 013 - 1 -
NÚM. REF. : AP 07 / 013
DENOMINACIÓ : Estació de Can Ros.
SITUACIÓ : Carrer de Llobregat, s/núm.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1978/1988
AUTOR : Jaume Bach i Gabriel Mora, arquitectes
PROMOTOR : Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Estació dels Ferrocarrils de la Generalitat.
CONTEXT : Urbà, fora del nucli antic. L’estació es col·loca sobre el traçat de les
vies, al final del carrer Llobregat, integrant un pas peatonal cap al
costat oest de la ciutat i comunicant amb escales l’avinguda
Ferrocarril.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Sistema ferroviari (Clau 3).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Generalitat de Catalunya.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 07 / 013 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Baixador de reduïdes dimensions, integrat a l’entorn ja que aprofitant
el desnivell de la ciutat se situa en dos nivells: l’accés del vessant est
es produeix per sota les vies; l’accés de l’oest es produeix per escales.
Al nivell superior hi ha l’andana central, coberta per marquesina de
formigó. Al nivell inferior hi ha un vestíbul en el qual es troben les
màquines de venda de bitllets, les portes de control d'accés a les
andanes i un quiosc. Aquest vestíbul forma part d'un pas soterrat amb
accés lliure que enllaça els carrers Llobregat i Badajoz, situats un a
cada costat de la via.
Les façanes es formalitzen amb línies horitzontals senzilles, amb els
extrems arrodonits.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Estació.
Actual: Estació.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo.
VALORACIÓ: Element singular per la integració amb l’entorn i per la formalització.
PROPOSTES: Conservació de l’edifici, els seus accessos, passos i materials de
façanes.
DADES HISTÒRIQUES: A l’AMSVH es conserven plànols de l’any 1973, presentats per la
Companyia dels Ferrocarrils, però no hi ha cap signatura de l’arquitecte
que redactà el projecte.
El baixador de Can Ros va ser la tercera parada de la línia dels
ferrocarrils dins del terme de Sant Vicenç dels Horts.
De les necessitats de construir una nova estació o baixador, ja se’n
parlava des de començaments dels anys seixanta.
L’any 1977, Vicente Tuset Capdevila, en representació del seu pare,
Carlos Tuset Sala, cedeix gratuïtament un terreny de 240 m 2 a la
Direcció General de Ferrocarrils de Via Estreta, per edificar el baixador.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica:
L’any 1988, amb motiu dels treballs de la doble via es va modificar
l’estació en dos nivells. El projecte, redactat pels arquitectes Jaume
Bach i Gabriel Mora, va rebre una menció Brunel, l’any 1992, dins de la
categoria A1 de petites estacions.
Escrita: AMSVH: Comunicacions i Transports; Llibre d’actes
SALMERON I BOSCH, CARLES: Els Ferrocarrils Catalans, IV. Arquitectura
i arqueologia industrial. Els trens de Catalunya. Barcelona, 1991
www. trenscat.com.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP08 / 014 - 1 -
NÚM. REF. : AP 08 / 014
DENOMINACIÓ : Masia de Can Coll.
SITUACIÓ : Camí de Can Coll, núm. 2.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Origen probable: segle XVII
AUTOR : Desconegut.
PROMOTOR : Família Coll.
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Masia de grans dimensions, amb cos principal i
construccions annexes.
CONTEXT : Urbà, fora del nucli antic. Edifici que ha perdut els espais dels voltants
a causa de la proliferació d’edificis industrials.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipaments comunitaris i dotacions actuals (Clau 7a).
Protecció: Inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat municipal.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP08 / 014 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Masia formada per la construcció principal, de planta i pis, i diversos
cossos, situats a est, d’una única planta d’alçada.
L’estructura és principalment l’original: parets de paredat amb forjats
de bigues de fusta, alguns dels quals s’han substituït per estructures
de formigó.
La restauració de la construcció s’ha fet sense un criteri unitari de
conjunt, reparant puntualment façanes, forjats, finestres o paviments.
Del cos principal en destaca la galeria a oest i la façana a migdia, amb
planta baixa amb portal central en arc de mig punt adovellat i finestres
laterals amb ampit, reixat i ràfec ceràmic. Planta primera amb finestres
de dimensions més reduïdes. Resta el rellotge de sol i diverses dates
com 1671 i 1929. Als interiors es recullen altres dates de reformes com
1907 i 1961.
Cossos posteriors, antics magatzems i espais poc lligats al conjunt.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Masia.
Actual: Equipament municipal.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Edifici principal en bon estat.
Edificacions posteriors en estat precari.
VALORACIÓ: És un dels pocs elements de l’arquitectura rural que resten dempeus.
El fet de tractar-se d’una propietat municipal i, a més, qualificada
d’equipament, permetrà assegurar la perdurabilitat de la construcció en
el temps.
PROPOSTES: Establiment d’un ús concret per a l’edifici i projecte de restauració
unitari del conjunt de totes les construccions.
En futures revisions del planejament caldria plantejar-se la possibilitat
de reservar espais més amplis al voltant de l’edifici.
DADES HISTÒRIQUES: No s’han pogut recuperar documents que aclareixin la data exacta de
construcció d’aquesta masia, però es devia aixecar o reformar l’any
1671. Segons recorda Francisca Asensio Busian, propietària de la
masia a la dècada dels vuitanta del segle XX, sobre la porta principal
hi havia una inscripció amb aquella data. La família no ha conservat
documentació de la masia.
Al Capbreu de la Baronia de Cervelló, datat el 1693, consta
l’existència, ja en el S. XVI, de dues masies unides, una d’elles
enderrocades, ubicades en la zona on es troba l’actual. En aquella
època el topònim que les identificava era el de Mas Montllor, propietat
de la família Coll i Montllor de la Riera. Amb el temps es va perdre el
cognom de Montllor, coneixent-se fins als nostres dies com a heretat
de Can Coll de la Riera.
A la façana es conserva una altra placa en la que es pot llegir la data
de 1910, que es correspon amb l’inici de les obres d’ampliació que va
portar a terme el mestre d’obres vicentí Joan Mata, àlies el Pel·lari. En
aquesta obra s’afegí un nou cos a l’edifici i probablement es van fer
reformes sobre diferents elements de l’antiga façana: el rellotge de sol;
la decoració amb ceràmica de les finestres i els fumerals. L’obra es va
acabar l’any 1916, d’acord amb el testimoni que va aparèixer durant
les obres de rehabilitació de l’any 1995.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP08 / 014 - 3 -
Durant la Guerra Civil de 1936-1939, el municipi de Sant Vicenç dels
Horts va acollir un nombre important de refugiats i la masia de can Coll
va servir per donar habitatge a vàries famílies. Devia ser en aquest
moment que es va construir una altra cuina a la segona planta –en el
seu origen destinada a habitacions, ja que la masia va ser ocupada per
tres famílies procedents d’Osca.
Fins als anys 60, l’heretat encara funcionava com a unitat d’explotació
agrària. on es conreava vinya, olivars, fruiters de secà, ametllers i
cereals de regadiu. També hi havia una zona de pasturatge, i una part
important de pinars que envoltaven la masia. En aquestes dates encara
es mantenien altres elements constructius lligats a la masia: el celler,
del qual es conserva part de dues premses, un pou, una bassa, el
corral, el paller, el galliner i els rentadors.
La família Coll, una de les benestants del municipi, a més de les
possessions de l’heretat de can Coll de la Riera, també tenien el Mas
Picó, avui desaparegut, i d’altres terres repartides pel terme. Alguns
membres de la família van ocupar càrrecs dins del consistori, com ara
el senyor Anton Coll de la Riera, regidor al segle XVIII, o Felip Coll, que
va exercir d’alcalde a les darreries del segle XIX.
La gran extensió de l’heretat va afavorir l’aplicació de contractes
d’establiment a rabassa morta, per tal de millorar la terra, carregant la
propietat amb censos que en alguns casos han arribat fins als nostres
dies.
La propietat va estar en mans de la mateixa família fins que, un cop va
perdre la seva funció inicial, Francisca Asensio Bussian, vídua de
Jaume Ribas i Coll, la va vendre a una immobiliària. Al Pla Especial de
la zona industrial de Can Coll es va destinar la masia a equipament i va
passar a formar part del patrimoni municipal.
El seu estat de deteriorament era força avançat i des de llavors s’estan
realitzant diferents actuacions per tal de recuperar-la i rehabilitar-la.
El mas es va cedir l’any 1995 a Càritas de Barcelona per a la realització
de cursos de formació professional dins l’especialitat de la construcció,,
a canvi de col·laborar en la rehabilitació del bé cedit.
Des del juny de l’any 2002 s’han fet actuacions de recuperació i
rehabilitació a través de l’Escola Taller de Recuperació Paisatgística,
un Taller Ocupacional amb diferents mòduls relacionats amb la
construcció, i actualment acull l’Escola Taller de Rehabilitació
Patrimonial del Baix Llobregat.
Amb aquestes actuacions s’ha mantingut l’estructura original de l’edifici,
s’han recuperat elements significatius de l’antiga masia, com ara la
capella, la zona de la premsa de vi, que s’ha de rehabilitar, i s’ha tornat
a posar la data de l’any en què molt probablement es va edificar la
masia. També han quedat al descobert elements originals, com ara un
arc de mig punt de grans dimensions, fet amb pedra vermella, que es
trobà a la dreta de l’entrada principal, lloc on la família Busian recorda
l’existència d’una dependència dedicada a capella, on hi havia una
imatge de sant Jaume.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP08 / 014 - 4 -
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica:
Escrita: CALPE ANDREO, ROSER: Protecció del Patrimoni Arquitectònic i
arqueològic de Sant Vicenç dels Horts. Ponència dins de 1rs.
Jornades d’estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. Consell
Comarcal del Baix Llobregat, 2000
JULIÀ, M.; POYATO, R.: Capbreu de la baronia de Cervelló de l’any
1693. Treball de la 1ª. Convocatòria del Premi de Recerca en
Humanitats i Ciències Socials de Sant Vicenç dels Horts (1994).
Inèdit.
POYATO POYATO, ROCIO: Sant Vicenç dels Horts, 1963. Quaderns
d’Arxiu núm. 2. Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, 1997
AMSVH: Llibre d’actes; Beneficència i Assistència Social; Plans
Especials
Fonts orals: Francisca Asensio Busian i Eduard Berot
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 09 / 015 - 1 -
NÚM. REF. : AP 09 / 015
DENOMINACIÓ : CEIP La Guàrdia.
SITUACIÓ : Carrer de Mataró, núm. 26-30.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1986
AUTOR : Jaume Vila i Fontcoberta
PROMOTOR : Ajuntament de St. Vicenç / Generalitat de Catalunya
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Edifici aïllat.
CONTEXT : Urbà, als afores del municipi, al barri de la Guàrdia, fent front al carrer
Mataró.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipament (Clau 7a).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Generalitat de Catalunya.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 09 / 015 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Edifici aïllat de planta quadrada, planta baixa i pis i coberta plana.
Façanes simètriques, de línies senzilles. Façana principal emfasitzada
amb un cos central destacat, concebut com una retícula d’estructura
metàl·lica i vidre, que forma un porxo d’accés a la planta baixa i que es
corona amb coberta-lluernari en arc rebaixat. Façanes laterals amb
obertures de proporció horitzontal ritmades a les dues plantes.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Escola d’ensenyament primari.
Actual: Centre d’ensenyament infantil i primària.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular; caldria netejar les façanes.
VALORACIÓ: Forma part dels equipaments del municipi.
PROPOSTES: Conservació de l’edifici actual.
DADES HISTÒRIQUES: La ubicació del CEIP La Guàrdia a la zona on es troba té el seu origen
en el P.E.R.I. del barri del mateix nom que l’escola, on es destinava
una porció de terreny de 11.000 m 2 a zona d’equipaments.
L’any 1984, l’Ajuntament va començar a plantejar-se la cessió dels
terrenys a la Generalitat. L’escola, que ja rebia el nom actual, estava
funcionant provisionalment en una part de les dependències dels Antics
Salesians.
Una part dels terrenys on s’havia d’edificar l’escola, ocupats per
garrofers i olivars, encara es trobaven en mans privades. Es va optar
pel sistema d’expropiació i compensació per tal d’adquirir el terrenys
necessaris per al nou equipament. Entre els propietaris que van tenir
d’abandonar més terres hi havia Miquel Reverter Mallol, Carme Llinàs i
Domingo Tuset Cladelles.
L’any 1985, l’alcalde, Adolfo Soriano, va signar les escriptures del nou
solar.
L’any 1986, l’arquitecte Jaume Vila i Fontcoberta, per encàrrec de la
Generalitat de Catalunya, redactà el projecte per construir l’escola, que
es va inaugurar l’any 1988.
BIBLIOGRAFIA
Gràfica:
Escrita: AMSVH: Llibre d’actes; Llicències d’obres
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 10 / 016 - 1 -
NÚM. REF. : AP 10 / 016
DENOMINACIÓ : Molí dels Frares.
SITUACIÓ : Polígon industrial Molí dels Frares, s/núm.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XIII-XVIII-2000.
AUTOR : Desconegut. Reformat pels arquitectes Lluís Dilmé i Xavier Fabré.
PROMOTOR : Reformat per l’Ajuntament de Sant Vicenç.
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Antic molí fariner.
CONTEXT : Es troba situat al camí de Can Munner de la barriada de Sant Josep,
entre la riera de Cervelló i el barri de Sant Josep. A l’actual districte II.
L’edifici s’emplaça en terrenys sense edificar envoltats de zones
industrials.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Molí: Equipaments comunitaris i dotacions (Clau 7b).
Entorn: Parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local (Clau
6b).
Protecció: Inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat municipal.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 10 / 016 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Conjunt format per molí -a nivell soterrat-, mas –situat just a sobre-,
recs i bassa, escala i un cos de construcció recent, per ampliar el
nombre de dependències.
Molí a la planta actualment soterrada, format per tres voltes gòtiques
suportades per arcs de pedra lleugerament apuntats; es conserven
dues de les tres moles, així com elements propis del molí, de gran
interès arqueològic. Presenta façana a llevant, amb portal d’entrada de
mig punt adovellat (sobre el qual hi ha encastat un relleu barroc de
sant Pau), tres arcs a nivell més baix, dues espitlleres i òcul.
El mas, situat a sobre, va ser reformat a finals del segle XVIII i a inicis
del segle XX, en què es va optar per l’estil noucentista, destacant la
pèrgola, avui desapareguda, que hi havia al frontal de la bassa, a sud,
sustentada per quatre columnes de maó treballat, marcant les tres
obertures d’entrada de l’aigua als carcavans, amb unes jardineres
decorades amb rajola amb motius florals. Façanes de composició
originalment simètrica, de planta baixa i dues plantes més. A la planta
segona les finestres són de mig punt. Al vessant est, cos afegit de
terrassa suportada amb arcades de mig punt.
La bassa, orientada a sud, presenta un apèndix a est amb escales
centrals per salvar el desnivell de la part posterior del conjunt.
S’està duent a terme una ampliació de l’edifici pel vessant nord, amb
cossos afegits de materials i formes contrastants (formigó i vidre), i nou
accés principal pel carrer posterior.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Molí fariner.
Actual: Equipament municipal. Regidoria de Promoció Econòmica.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Molí en procés de recerca arqueològica. Mas en bon estat –reconstruït
recentment; les ceràmiques de les jardineres molt deteriorades. Bassa
i entorn en mal estat de conservació.
VALORACIÓ: Una de les construccions locals més antigues que encara avui en dia
resta dempeus. Únic molí que es conserva al municipi.
PROPOSTES: Acabar el procés de recerca arqueològica, així com continuar la
rehabilitació de la bassa i escales, i finalització de l’ampliació posterior.
Urbanització de l’entorn immediat del conjunt per tal de potenciar el
valor de l’edifici.
DADES HISTÒRIQUES: Segons consta en la inscripció d'un relleu barroc encastat al portal de
mig punt adovellat -zona d'accés al molí-, datat al segle XVIII, el molí
era propietat d'un senyor anomenat Clasquerí. Aquest propietari era
recordat l'any 1693, quan s'esmenta el molí en el Capbreu de la
Baronia de Cervelló. D'aquell, el va adquirir l'any 1370 el monestir de
Sant Pau del Camp. Posteriorment, el 1583 fou unit al monestir de
Montserrat fins al 1723, data en què es va retornar a Sant Pau del
Camp i en què en commemoració a aquest fet s'hi va col·locar el
relleu.
Els monjos de Sant Pau del Camp el van tenir en propietat fins al
decret de confiscació de les propietats de les comunitats religioses al
segle XIX. Va ser propietat de l'Estat fins al 1836, en què va ser venut
a Antonio Xuriguer Andario. A partir d'aquesta data va pertànyer a
diferents propietaris fins avui, que és de propietat municipal.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 10 / 016 - 3 -
De l'època en què va estar a les mans del monestir de Montserrat, és
molt probable que no en restin antecedents documentals ja que l'antic
arxiu de Montserrat el va cremar l'any 1811 l'exèrcit napoleònic.
El mas va ser reformat a finals del segle XVIII i als inicis del XX; en
aquest segon moment es va adoptar l’estil noucentista. De la reforma
efectuada destacava la pèrgola, avui desapareguda, que hi havia al
voltant de la bassa del molí. Per sobre de les tres obertures d’entrada
de l’aigua als carcavans, s’hi van instal·lar unes jardineres fetes amb
rajola decorada amb motius florals que avui dia es troben força
deteriorades.
A les primeres dècades del segle XX el propietari era Isidro Tort i
Canals, veí de Molins de Rei. L’any 1948, Dolores Biosca Luquin, de
Barcelona, va comprar a Juan Folch Pons, també de Barcelona, una
peça de terra en la qual estava inclòs el Molí dels Frares; la nova
propietària declarava que el molí ja no funcionava.
L’edifici va servir d’escenari per al rodatge de pel·lícules amateurs dels
anys cinquanta. Santiago Arizón va ser el director i guionista dels
curtmetratges.
L’any 2000 es va realitzar una intervenció arqueològica a càrrec
d’Arqueociència SL, dirigida per Gemma Caballé i amb el suport de
l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, en la que
va quedar confirmada la importància del Molí del Frares com a element
patrimonial del municipi. Dels resultats d’aquesta intervenció s’ha
pogut constatar, entre d’altres fets, l’antiguitat del molí; el seu
funcionament en dues fases diferenciades, una amb tres moles, que
correspondria a l’època medieval, i una altra al llarg del segle XVIII-
XIX, quan s’anul·la una d’elles, passant a funcionar amb les dues que
actualment es conserven. D’aquestes es troben tant la mola inferior o
fixa, anomenada sotana, com la superior o mòbil, anomenada
volandera, i l’alçador de ferro. Es va intervenir en un dels carcavans
on es va poder observar que es trobaven in situ una bona part dels
elements que feien funcionar el molí, com ara l’alçador, el rodet,
l’engegador i el pany; també se'n conserven els dipòsits on anava a
parar la farina un cop molta, la farinera.
Recentment s’ha rehabilitat per tal d’ubicar un Centre Integral per al
Desenvolupament Empresarial.
L’edifici és de gran interès ja que és l’únic molí del municipi que es
conserva. Documentalment, i a banda del Molí del Serral, tenim
constància d’un gran casal moliner, amb disset moles, que aprofitava
l’aigua del riu per moure-les (Josep Fernández), que va funcionar des
del segle XIII i que va conviure amb el Molí dels Frares. El molí
conserva pràcticament tots els mecanismes que el feien funcionar,
amb la qual cosa es força factible la seva recuperació i museïtzació,
amb interès tant científic com pedagògic i divulgatiu.
BIBLIOGRAFIA
Gràfica: Fotos aèries Manuel Alonso, 2002
Escrita: AMSVH: Amillaraments; Registre Fiscal; Expedients plusvàlua;
Llicències d’obres
CABALLÉ I CRIVILLÉS, GEMMA. Memòria de la intervenció
arqueològica.
ARIZON, SANTIAGO: La voluntat dels pares (curtmetratge), 1950
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 11 / 017 - 1 -
NÚM. REF. : AP 11 / 017
DENOMINACIÓ : Edifici de la Caixa de Pensions.
SITUACIÓ : Carrer de Mossèn Josep Duran, núm. 9-13.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1954. Edifici en el que perduren els trets de l’arquitectura noucentista
més relacionats amb l’arquitectura tradicional rural.
AUTOR : José Alemany Juvé, arquitecte.
PROMOTOR : Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y
Baleares.
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Edifici en cantonada, d’oficines i habitatges, de
planta baixa i dos pisos.
CONTEXT : Urbà, al centre del nucli antic. Edifici amb el xamfrà mirant a la plaça
de la Vila. Forma l’angle est de la plaça, a la cruïlla dels carrers de
Mossèn Josep Duran i de Francesc Moragas.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Nucli antic de substitució de l’edificació antiga (Clau 12).
Protecció: Inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Caixa de Pensions.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 11 / 017 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Edifici entre mitgeres i en xamfrà, de planta baixa i dos pisos. La planta
baixa ocupa tot el front de la parcel·la; les plantes superiors només la
zona central.
Façanes de tractament eclèctic, amb planta baixa com a basament,
planta primera com a dau i segona com a entaulament, amb el fons
d’obra vista.
Façana a xamfrà simètrica, amb portal central en arc de mig punt i
planta primera amb balconada de barana correguda que inclou les tres
portes, amb les llindes ressaltades a saltacavall; a la planta segona,
tres finestres agrupades i lligades en arc de mig punt. Corona la
façana un gran element ornamental, a la manera de frontó mixtilini,
amb escut central, ràfecs de coberta, pinacles i esferes ornamentals.
Façanes laterals amb plantes baixes amb grans obertures en arc de
mig punt, finestrals amb llindes ressaltades a planta primera i conjunts
de finestres lligades en arc de mig punt a la planta segona. La teulada
acaba en ràfecs, amb cornisa motllurada i permòdols.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Oficines i biblioteca.
Actual: Comercial i oficines.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo; façanes recentment restaurades.
VALORACIÓ: Element ressenyable pel tractament monumentalista de les façanes.
PROPOSTES: En cas de reformes importants caldrà fer recerca arqueològica, donat
que s’emplaça dins la Zona d’Expectativa Arqueològica (ZA) del nucli
urbà. Manteniment de l’ús actual.
DADES HISTÒRIQUES: La Caixa de Pensions adquirí els terrenys, que estaven ocupats per les
cases 9-11-13 del carrer de Mossèn Josep Duran, abans del Solà, per
tal d’enderrocar-les i construir-hi l’edifici actual. Es tractava d’unes
edificacions de les que tenim constància documental des del segle
XVII. La família Sagnier de Sentmenat era la propietària de les cases,
de qui les va adquirir la Caixa de Pensions, l’any 1950. La llicència
d’enderroc es va autoritzar el mateix any.
L’any 1954, l’Ajuntament concedí llicència per a la construcció d’un
edifici de soterrani, planta baixa i 2 pisos, on s’havien d’ubicar les
oficines de la Caixa de Pensions i una biblioteca pública; l’arquitecte
redactor del projecte era José Alemany Juvé.
L’entitat va encarregar a l’arquitecte Miguel Contijoch Alemany, l’any
1966, dos projectes, un per a la construcció d’ un edifici adossat a la
mitgera sud, de planta baixa amb tres locals comercials, avui dia
desocupats, i un altre per a l’aixecament d’un pis sobre els locals que
donen al carrer de Francesc Moragas. Aquest cos no seguia l’estil ni la
formalització de la façana del cos principal. L’Ajuntament va acordar
donar el nom de Francesc Moragas al carrer, en memòria del fundador
de la Caixa de Pensions, l’any 1954.
L’any 1977 s’afegí un cos de planta baixa a continuació de l’edifici
principal, pel carrer de Mossèn Duran, que repetia els mòduls en arc de
mig punt. El projecte va ser redactat per l’arquitecte Luis Trapero Ros.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 11 / 017 - 3 -
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: Propaganda de La Caixa de l’any 1954 donació d’Enric Aymerich.
Escrita: AMSVH: Llicències d’obres de particulars; Expedients d’enderrocs.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 12 / 018 - 1 -
NÚM. REF. : AP 12 / 018
DENOMINACIÓ : Can Comamala i Pou de Can Comamala.
SITUACIÓ : Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, núm. 115.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1911-1918-1989.
AUTOR : desconegut (obra original) -- Salvador Lujan i Daniel Brustenga
(restauració i reforma de 1989-1991).
PROMOTOR : Domingo Comamala i Sala.
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Edifici en testera obert a pati annex.
CONTEXT : Urbà, situat dins el primer eixample, vora el nucli antic. L’edifici
presideix el pati amb el pou, i estableix un conjunt d’interès amb els
tres habitatges entre mitgeres dels números 97 a 103 i amb els cinc
situats enfront (números 98 a 104).
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla Especial de Millora Urbana de Can Comamala.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipaments comunitaris i dotacions actuals (Clau 7a).
Protecció: Inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat municipal.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 12 / 018 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Edifici en testera, originàriament d’habitatges, de planta baixa i una
planta més. Destaca l’afegit de la terrassa de la planta primera, amb el
porxo inferior mirant al pati lateral.
Conjunt de façanes tractades amb decoració neoclàssica. Composició
a base de sòcol, finestres de proporció vertical amb llindes decorades,
cornisa a nivell de balcons i terrasses, balconeres i coronament amb
cornisa i barana de terrat amb pilastres i elements ornamentals.
Façana a carrer amb dues finestres a cada planta, i gran balconada a
nivell de planta primera. Façana a pati amb tres obertures per nivell.
Decoració de cornises i cantoneres amb garlandes.
A la part posterior s’aixeca una torre-miranda d’una planta més, amb
dues finestres lligades a cada façana i coberta a quatre aigües en
pavelló.
Del pati lateral en destaca, per la seva centralitat i aparença, el pou,
també d’estil neoclàssic, i la tanca a carrer. El pou és format per
basament cilíndric sobre dos graons de planta circular, vuit columnes
amb capitells decorats i coberta de forma esfèrica, acabada
superficialment amb trencadís ceràmic.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Fàbrica tèxtil i habitatge
Actual: Equipament.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo; restaurat entre 1989 i 1991.
VALORACIÓ: Es pot dir que és un dels elements més importants del patrimoni
arquitectònic residencial pel seu caràcter de palauet integrat a la trama
urbana. Conjuntament amb el pati, s’han pogut transformar en diversos
equipaments importants.
PROPOSTES: Caldria establir un ús concret per a l’edifici, que no suposés la pèrdua
dels seus valors arquitectònics i artístics.
DADES HISTÒRIQUES: Edificat en les primeres dècades del segle XX, als afores del nucli urbà,
en la zona projectada com a eixample en aquella època. Avui dia
constitueix una de les zones més importants del centre urbà, amb el
carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. Va ser a proposta de Domingo
Comamala i Sala, antic propietari i promotor de l’edifici, que es va
donar aquest nom al carrer.
Comamala va participar en la política vicentina exercint d’alcalde interí
l’any 1918 i posteriorment ocupà diferents càrrecs, com el de primer
tinent d’alcaldia i president de la Comissió de Foment durant el bienni
1918-1920. L’any 1930 va ser novament elegit com a alcalde fins a
l’any 1932. En 1935 tornà a formar part del consistori encarregant-se
de la comissió d’Hisenda.
Domingo Comamala i Sala, natural de Girona, va ser un dels molts
industrials barcelonins que fugiren de la ciutat cercant un clima social
més estable i una mà d’obra més barata per continuar amb la seva
producció industrial. Amb aquestes premisses, l’any 1909 s’instal·la a
Sant Vicenç dels Horts, començant amb un petit taller al carrer de
Barcelona. Uns anys després va edificar una nau industrial dedicada a
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 12 / 018 - 3 -
la fabricació tèxtil i, annexada a aquesta, una planta d’oficines i
magatzem. A l’AMSVH es conserva la instància de sol·licitud d’obres,
de l’any 1911, però no els plànols. El nom comercial de l’empresa era
Fábrica de Géneros de Punto: Punto Inglés Domingo Comamala.
A partir de l’any 1918, l’edifici prengué la fesomia actual en afegir a la
planta destinada a magatzem un altre pis que passaria a ser l’habitatge
de la família.
L’edifici es va projectar amb una clara intenció d’ostentació pròpia del
tarannà de la burgesia catalana de l’època, una mostra exterior de la
seva riquesa.
La construcció en dues fases va fer que l’edifici tingués dues façanes.
Una paral·lela al carrer, que no dóna accés a l’habitatge, però sí que
conté elements propis de les façanes principals, com ara la datació i les
inicials del propietari: a banda i banda d’un respirall decoratiu trobem
dues inscripcions, una amb les inicials DC i una altra amb la data de
1918, any en què s’amplià l’edifici amb la segona planta destinada a
habitatge familiar.
La façana on hi ha l’accés queda oculta pel jardí, que forma part del
conjunt de la casa, al qual s’accedeix a través d’una reixa de ferro amb
decoració floral, entre pilars. D’aquesta façana sobresurt el porxo de
quatre columnes que sustenten una gran terrassa amb balustrada, que
pertanyia a l’habitatge.
En fotografies antigues es pot veure un motiu ornamental, avui
desaparegut, que representava el relleu d’un rostre humà de perfil.
Del jardí cal destacar el pou, protegit per una cúpula decorada amb
trencadís de ceràmica vidriada de color blanc i blau, que se sustenta
sobre un conjunt de columnes similars a les del porxo.
L’activitat constructiva de Comamala no va acabar en l’edificació de la
fàbrica i la seva casa, sinó que, probablement amb la intenció de crear
una petita colònia industrial, en anys posteriors va fer construir altres
cases.
Als jardins de la seva propietat va encarregar, l’any 1922, un conjunt de
quatre habitatges, hom creu que per a la seva família o col·laboradors
més directes. El projecte és signat per Josep Masdeu i Puigdemasa; en
aquests habitatges encara es percep una sensibilitat modernista.
L’any 1923 va demanar permís per edificar un conjunt de cases al
carrer de la Indústria, i el conjunt edificat en els números 100-106 del
carrer de Mossèn Jacint Verdaguer es va fer en dos projectes, un de
l’any 1924, amb dues cases, i un altre del 1925, amb les altres dues.
El conjunt d’aquestes edificacions, amb la torre Comamala, constitueix
un enclau modernista de l’eixample vicentí, que encara conserva el seu
encant original.
L’any 1948, la filla de Domingo Comamala, Mercedes Comamala i
Torras, va vendre la propietat a Jacinta Rosal Font, veïna de
Barcelona.
Posteriorment, el conjunt de la fàbrica i la torre va quedar abandonat i
va patir un procés de deteriorament. A causa d’un moviment
reivindicatiu de la població, l’Ajuntament va decidir adquirir la torre. El
27 de novembre de l’any 1987, l’empresa RUVE, SA, va cedir a
l’Ajuntament la Torre Comamala i una porció de terreny de 720 m2.
L’any 1989, el Servei de Cooperació Local de la Diputació de Barcelona
va realitzar un projecte de reforma, redactat pels arquitectes Salvador
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 12 / 018 - 4 -
Lujan i Daniel Brustenga, per destinar-la a equipament municipal. L’any
1991 van finalitzar les obres, realitzades per l’empresa constructora J.
Garcia Martos S.A, i el març del mateix any es va inaugurar l’edifici,
que va acollir serveis municipals de l’Ajuntament fins a l’any 2003.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: Can Comamala, aproximadament, 1912. Donació J. Torras Comamala
Escrita: PEREZ FORNAS, VIRGINIA: “Domingo Comamala i Sala (1909-1935)”.
Quaderns d’Arxiu núm. 1. Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, 1996
AMSVH: Llibres d’actes; Llicències d’obres; Registre Fiscal; Expedients
de plusvàlua.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 13 / 019 - 1 -
NÚM. REF. : AP 13 / 019
DENOMINACIÓ : IES Gabriela Mistral.
SITUACIÓ : Carrer d’Osca, núm. 95-105.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1997
AUTORS : Garcia-Valdecasas / Goday / Ramos, arquitectes.
PROMOTOR : Ajuntament / Generalitat
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Edifici aïllat.
CONTEXT : Urbà, als afores del municipi, per sobre del barri de la Guàrdia, fent
front edificat al carrer Osca, vora els terrenys del parc de Pi Gros.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipament (Clau 7b).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat pública
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 13 / 019 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Edifici aïllat de planta i pis, compost de tres volums principals, situats
esglaonadament, adaptant-se al pendent del terreny: cos d’accés i
aulari, amb porxo lineal per l’est i aularis per l’oest; cossos d’aules a
sud, marcant volums diferents.
Façanes de línies molt senzilles, acabades en obra vista, amb
obertures de proporcions horitzontals.
Destaca el treball del tancat metàl·lic de la zona nord.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Equipament escolar.
Actual: Equipament escolar.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo.
VALORACIÓ: Forma part dels equipaments municipals, essent un edifici d’interès
arquitectònic per la puresa de línies.
PROPOSTES: Conservació de l’edifici actual.
DADES HISTÒRIQUES: L’IES Gabriela Mistral es troba ubicat en el paratge conegut per la
Guàrdia i Font de Sant Josep, zona destinada antigament al conreu de
la vinya i boscos.
Per tal d’adquirir el solar necessari per a la construcció de
l’equipament, l’Ajuntament va procedir, l’any 1994, a l’expropiació dels
terrenys. Una part important d’aquests eren parcel·les propietat de la
família Reverter.
L’any 1995 l’Ajuntament, presidit per Ricard Pérez, va acordar la
cessió, a la Generalitat de Catalunya d’un solar de 14.745 m 2 , en els
que s’havia de construir el centre d’ensenyament secundari. La
construcció total de l’edifici és de 5.631 m 2 , al costat del parc
metropolità del Pi Gros.
L’institut té la seva entrada pel carrer d’Osca, antic Camí del Puig
Castellar.
BIBLIOGRAFIA
Gràfica:
Escrita: AMSVH: Llicències d’obres; Patrimoni
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006
.

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 14 / 020 - 1 -
NÚM. REF. : AP 14 / 020
DENOMINACIÓ : Antics Salesians (antic Seminari dels Salesians).
SITUACIÓ : Passatge de Pau Vila, núm. 1.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1897-1940
AUTOR :
PROMOTOR :
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Conjunt d’edificis.
CONTEXT : Urbà, vora el nucli antic. El conjunt d’edificis se situa de nord a sud, al
vessant oest de les vies del tren.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Sistema d’equipaments (Clau 7a).
Protecció: Inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat municipal.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 14 / 020 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Conjunt de construccions de grans dimensions, compost per tres
volums diferenciats: cos a sud, de planta i dos pisos de coberta a
quatre vessants, construït sobre edifici preexistent. Cos central, de
planta i pis, reculat i amb façanes composades amb arc rebaixats en
planta baixa i obertures horitzontals de grans dimensions a la planta
primera. Cos a nord de planta i pis, amb coberta a dues aigües i
façanes amb obertures ritmades, però de línies més senzilles i testera
cega.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Masia; seminari de la congregació salesiana.
Actual: Equipaments municipals.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular: caldria netejar les façanes..
VALORACIÓ: Conjunt d’edificis de valor arquitectònic per la seva dimensió i situació.
PROPOSTES: Recerca arqueològica en el cas de fer reformes al subsòl (Zona
d’Expectativa Arqueològica, ZA). Es proposa la inclusió al Catàleg del
PHAA de SVH.
DADES HISTÒRIQUES: Els salesians es van instal·lar a Sant Vicenç dels Horts a l’antiga masia
de Can Font, al número 2 del carrer anomenat en aquell temps Arraval
de San Francisco. La van adquirir per compra a Salvador Rovira i Puig
i Rosalia Rovira i Rovira, pare i filla, el 13 de juliol de 1895, amb la
intenció de constituir-hi una casa noviciat.
L’any 1897, segons Ramon Alberdi, comencen a edificar un pavelló
que no s’acabà, ja que els salesians abandonen el seminari i no
tornarien a donar-li ús fins a l’any 1931. D’aquesta primera època, a
l’AMSVH només s’ha conservat una sol·licitud per tancar la seva
propietat, l’any 1899.
L’any 1910, amb motiu de les obres del ferrocarril, se’ls expropia una
part dels terrenys. La propietat va quedar dividida per la via i finalment,
van vendre a l’Ajuntament una part que es correspon amb l’espai on
s’ubica l’actual polisportiu del carrer de Sant Miquel.
L’any 1940 se sol·licita permís d’obres per ampliar l’edifici, construint
un cos a la zona nord. Aquesta llicència és una continuació del pavelló
que va quedar inacabat a començaments del segle.
A finals dels anys setanta els salesians mantenen la propietat llogant
parts de l’edifici a l’Ajuntament.
Finalment el 15 maig de 1981 l’adquireix l’Ajuntament. Des d’aquell
moment l’edifici s’ha anat remodelant, interiorment, per tal d’ubicar
diferents serveis. L’any 1983 es reforma un part que servirà per acollir
l’Escola d’Adults, paral·lelament una altra zona de l’edifici s’adequa per
acollir temporalment la escola de la Guàrdia, mentre que no es fa el
nou edifici l’any 1984. L’any 1985 es reforma una altra zona per acollir
un Centre de Recursos Pedagògics. També ocupen l’edifici les
instal·lacions de Ràdio Sant Vicenç i la Casa d’Andalusia.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: Fotografia Salesians, anys 30. Donació Joaquim Comamala.
Escrita: AMSVH: Llicències d’obres; Llibres d’actes; Immobles Municipals
ALBERDI, RAMÓN: Los Salesianos en Sant Vicenç dels Horts, 1895-
1955. Escuela Salesiana de Sant Vicenç dels Horts, 1996.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 15 / 021 - 1 -
NÚM. REF. : AP 15 / 021
DENOMINACIÓ : Escola Professional Salesiana.
SITUACIÓ : Carrer de Rafael Casanovas, núm. 122-134
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Edifici dels anys seixanta amb ampliacions posteriors (1982-1988-
1993)
AUTOR : Armand Mas, Victor Morales Mendizabal.
PROMOTOR : Congregació Salesiana.
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Edificis aïllats.
CONTEXT : Urbà, fora del nucli antic. El conjunt d’edificis se situa al vessant sudoest
de la parcel·la dels salesians, a la cruïlla dels carrers Rafael
Casanovas i Rigol.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipaments (Clau 7a).
Protecció: No inclòs en el catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Congregació Salesiana.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 15 / 021 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Conjunt d’edificis escolars situats en una parcel·la de dues hectàrees
de superfície.
Del conjunt destaca l’edifici d’accés des del carrer Rafael Casanovas,
de planta i pis, de volumetria cúbica i amb façanes de línies senzilles,
amb gran pèrgola d’entrada que recull l’escala exterior d’accés a la
planta primera.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Equipament escolar.
Actual: Equipament escolar.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo.
VALORACIÓ: Es tracta d’un dels conjunts d’edificis escolars més important de Sant
Vicenç.
PROPOSTES: Conservació dels edificis i dels patis que els envolten.
DADES HISTÒRIQUES: L’escola Professional Salesiana es troba en un espai de 22.108 m2, on
hi ha diferents edificacions.
L‘any 1968 s’enderrocà la Torre Llinàs, que havia estat adquirida pel
seminari salesià l’any 1935, i es va començar a edificar els terrenys
per acollir el seminari salesià, que després es convertiria en les
escoles professionals. Els arquitectes d’aquest projecte inicial van ser
Armand Mas i Víctor Morales, i el mestre d’obres que s’encarregà de la
construcció el vicentí Tuset Cladelles.
A l’AMSVH s’hi conserven diferents expedients d’obres, tots ells de
reforma d’edificis ja existents. L’any 1977 es demana llicència per
reformar un dels edificis destinat a serveis que consta de planta
semisoterrada, planta baixa, planta pis i coberta.
Es demana permís per realitzar una nova reforma de l’any 1982.
Aquesta es fa en un dels edificis de dues plantes i a la memòria es diu
que estava edificat de l’any 1970.
L’any 1988 es construeix una nau per escola-taller de pintura i l’any
1993 es reformen dues plantes d’un edifici ja existent i s’adequa un
espai de la planta baixa per a gimnàs.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica:
Escrita: ALBERDI, RAMÓN: Los Salesianos en Sant Vicenç dels Horts, 1895-
1955. Escuela Salesiana de Sant Vicenç dels Horts, 1996
AMSVH: Llicències d’obres de particulars
.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 16 / 022 - 1 -
NÚM. REF. : AP 16 / 022
DENOMINACIÓ : Ateneu.
SITUACIÓ : Carrer del Riu, núm. 3 -11.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1924
AUTOR : Desconegut
PROMOTOR : Ateneu Familiar.
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Edifici entre mitgeres, de dues naus de planta i
pis.
CONTEXT : Urbà, situat al centre del nucli antic, fent façana al vessant est del
carrer Riu, i donant a la plaça de Lluís Companys.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipaments comunitaris i dotacions actuals (Clau 7a).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Ateneu familiar.
Condicions / servituds: Règim de lloguer.
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 16 / 022 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Edifici entre mitgeres de planta i pis, conformat per dues naus cobertes
a dues aigües amb pendent paral·lel al carrer.
Façana de cada cos simètrica, amb coronament esglaonat seguint el
pendent de la coberta.
El cos situat a sud, amb menor amplada i d’una única planta d’alçada,
disposa de façana a carrer amb tres finestres. El cos situat a nord
disposa d’una única portalada central i una finestra a la planta primera.
Un respirall circular emfasitza el coronament central, amb línies
ondulades.
La façana a nord resta sense acabar amb l’estructura de parets de
maó vist.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Ateneu.
Actual: Ateneu.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo; restaurat recentment.
VALORACIÓ: Tot i tractant-se d’un edifici sense un especial interès arquitectònic
forma part del paisatge dels carrers del centre.
PROPOSTES: Millora del pas lateral d’accés i acabament de les façanes laterals.
Donat que l’edifici resta situat dins la Zona d’Expectativa Arqueològica
(ZA) caldria fer excavacions en cas de realitzar obres importants.
DADES HISTÒRIQUES: L’any 1923, una escissió d’una part del socis de la Vicentina van decidir
fundar l’Ateneu Familiar. No se n’ha conservat l’expedient d’obres ni a
l’AMSVH ni a l’arxiu de l’entitat. La data de fundació de l’Ateneu és del
13 de març de l’any 1924.
El 15 de gener de l’any 1925, l’Ajuntament, sota la presidència de
l’alcalde Marcelino Martínez Járez, acordà acceptar la invitació del
president de l’entitat per participar en els actes de la inauguració del
seu local el dia 22 de gener a les 12 hores.
Als anys trenta, a més de ser la seu de l’Ateneu, va acollir dues entitats
més: l’Agrupació Socialista del municipi i la Societat Obrera de
Fàbriques de Ciments i Derivats.
L’any 1925, segons declara el seu president J. Mestres, el local
disposava d’un aforament per a 250 persones: 50 per a nens, 100 per
als socis i 100 més per als no socis.
Tenim poques dades sobre l’evolució d’aquest edifici, algunes
anecdòtiques, com l’incendi del dia 8 abril de l’any 1942, que va
provocar desperfectes als aparells de Cinema.
L’any 1948, l’entitat decidí ampliar el seu espai projectant una pista de
ball a l’aire lliure en terrenys propietat de Climent Tuset Campmany; a
l’AMSVH s’ha conservat la llicència d’obres que va sol·licitar el seu
president, Sebastián Ferrés Costa, i també la petició d’ampliació de la
mateixa amb quatre metres, que es va realitzar l’any 1951, essent
president de l’entitat Vicenç Campmany. Aquesta pista va ser
enderrocada l’any 2000 per ampliar la plaça de l’Ateneu.
Des de l’any 1989, l’Ajuntament gestiona l’edifici. L’any 1991,
l’arquitecte municipal Josep M. Riera va projectar la reforma i
condicionament de l’edifici, que va dur a terme Ávila Capel
Construcciones. L’any 1997 es va reformar la sala-teatre.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 16 / 022 - 3 -
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: Foto façana de la seu anys 40, donació de l’Ateneu Familiar
Escrita: AMSVH: Llibre d’actes; Correspondència Cultura; Llicències
d’obres; Immobles municipals.
SOLÀ, P. Història de l’associacionisme català contemporani 1874-
1966. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de
Justícia, 1993.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 17 / 023 - 1 -
NÚM. REF. : AP 17 / 023
DENOMINACIÓ : Can Sala.
SITUACIÓ : Carrer del Serral, núm. 106.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XVI –1989.
AUTOR : Desconegut. De la reforma: Manuel Ruisánchez, arquitecte
PROMOTOR : Desconegut.
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Antiga masia adaptada a seu d’institució.
CONTEXT : Urbà, fora del nucli antic. Edifici que s’ubica al final del carrer del
Serral, a les mateixes portes del nucli urbà, al seu encontre amb el
carrer de Barcelona.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipaments comunitaris i dotacions actuals (Clau 7a).
Protecció: Inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat municipal.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 17 / 023 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Antiga masia de planta i pis i coberta a dos vessants paral·lels a la
façana principal.
Les façanes de l’edifici original han estat totalment transformades.
Façana principal amb portal en arc rebaixat i dues finestres en planta
baixa i tres balconeres simètriques en planta pis. Es corona amb un
capcer de perfil ondulat que amaga la teulada.
Façanes laterals amb finestres de dimensions reduïdes, sense cap
ordre de disposició establert. Façana posterior amb dos balcons en
planta primera.
Part posterior i lateral a oest tancades.
EVOLUCIÓ D’USOS
Original: Habitatge-masia.
Actual: Seu de diferents entitats
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo; recentment restaurades les façanes.
VALORACIÓ: És un dels pocs edificis que es conserven a tot el municipi de Sant
Vicenç que originalment eren masies. Per la poca integració a la trama
urbana s’han perdut tots els espais dels voltants.
PROPOSTES: Davant de possibles modificacions del planejament caldria deixar cert
espai lliure al voltant de l’edifici, sobretot enfront de la façana principal.
Caldria tractar acuradament les tanques i edificis annexos que
l’envolten.
DADES HISTÒRIQUES: Al Capbreu de l’any 1693, Miquel Sala -jurat de la vila de l‘any 1675-,
reconegué tenir un mas anomenat “Alegre”, antiga propietat de Bernat
Alegre, al costat de la Riera de Cervelló, al lloc anomenat la Vall. A més
de la masia, també declarà l’existència d’una bassa per a l’ús del lli i el
cànem.
La presència dels Alegre a Sant Vicenç dels Horts està documentada
des del segle XIII.
Per anotacions marginals al capbreu, sabem que l’any 1762 el
propietari era Jaume Via Parellada i Sala.
La primera inscripció al Registre de la Propietat és de l’any 1870 i fa
referències a una inscripció de l’antiga Comptaduria d’Hipoteques de
l’any 1834. En aquesta, Vicente Via i Pau i la seva dona Teresa Via i
Noguera feien donació de la masia i d’altres possessions al seu fill
Jaume Via i Noguera.
Jaume Via va ser regidor de l’Ajuntament durant el bienni de 1836-1838
i va exercir el càrrec d’interventor a l’Ajuntament l’any 1876.
L’any 1889, Francisco Cabré i Vinay, per deutes de Maria Via Comas,
dona de Jaime Via i Noguera, adquirí la casa núm. 46 del carrer del
Serral. El senyor Cabré va sol·licitar llicència d’obres per realitzar una
remodelació interior de l’edifici l’any 1892, però a l’expedient no
s’especifica els canvis que volia realitzar, ni tampoc no s’han conservat
els plànols.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 17 / 023 - 3 -
L’any 1901, José Porta Pascual, veterinari de Barcelona, era el
propietari de la masia. Uns anys després, està documentat un nou
canvi de propietaris. L’any 1912, Pablo Forns i Valls, consta en el
Registre Fiscal com a propietari de la masia de Can Sala.
Al llarg dels anys 60 del segle XX, la masia encara estava habitada.
Propietat de la família Cazeneuve i Fornt, l’any 1964, es va celebrar
una festa a Can Sala amb motiu de la inauguració de la campana nova
de l’església parroquial.
A les darreries del segle XX, l’edifici, en un estat ruïnós a causa del seu
abandonament, estava destinat a desaparèixer.
L’any 1988, l’Ajuntament va proposar a la Societat Real Estate Spanish
Investment, SA, propietària de la finca Can Sala, la conservació de la
masia. La societat va encarregar un Pla Especial a l’arquitecte Manuel
Ruisánchez Capelategui. L’any 1989, la masia va ser recuperada i
cedida pel seus propietaris al municipi. En aquesta intervenció es va
eliminar un cos a la part que dóna a la carretera de Sant Boi.
L’any 1998 van finalitzar les obres de reforma i des d’aquell moment ha
estat seu de diferents entitats del municipi; actualment acull
l’Associació de Dones 8 de març; l’Assemblea Local de la Creu Roja i
els Minyons i Agrupament Escolta.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica:
Escrita: AMSVH: Llibres d’actes; Llicències d’obres; Amillaraments; Pla
Especial.
Arxiu del Registre de la Propietat de Sant Vicenç dels Horts.
FRAGO, Pilar. 1ª Beca de recerca documental del Baix Llobregat
(treball inèdit)
JULIÀ, M. I POYATO, R.: Capbreu de la baronia de Cervelló de l’any
1693. Treball de la 1ª Convocatòria del Premi de Recerca en
Humanitats i Ciències Socials de Sant Vicenç dels Horts (1994).
Inèdit.
Revista Mes. Suplement Parroquial. Novembre, 1964
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 18 / 024 - 1 -
NÚM. REF. : AP 18 / 024
DENOMINACIÓ : Centre Catòlic.
SITUACIÓ : Carrer de Torras i Bages, núm. 2.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1919-1923
AUTOR : Domingo Tuset Cladelles, mestre d’obres
PROMOTOR : Centre Catòlic
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Conjunt de naus en testera.
CONTEXT : Urbà, fora del nucli antic, situat per sobre de les vies del tren, fent
cantonada amb el carrer de Torres i Bages.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipaments comunitaris i dotacions actuals (Clau 7a).
Protecció: Inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Centre Catòlic.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/1000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 18 / 024 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Conjunt de dues naus de grans dimensions, de planta i pis, una a nord
entre mitgeres i una altra a sud fent testera. Les dues són amb coberta
a dues aigües de pendent paral·lel al carrer Ramon Camps, amb un
pati frontal situat a un nivell elevat respecte al carrer.
Les façanes combinen el paredat amb el maó vist a llindes i pilastres;
destaca el treball fet amb la mamposteria a tota la façana principal a
carrer.
La nau a sud presenta quatre pilastres que emmarquen tres obertures
a la planta baixa, amb portal central d’accés. A la planta primera,
l’obertura central és un arc de tres finestres lligades. Un gran respirall
ovalat, situat al pany central, emfasitza la coberta a dues aigües.
Façana lateral a sud amb clar predomini del ple sobre el buit: zona a
est amb porta central i dues finestres a la planta baixa i tres finestres a
la planta superior.
La nau a nord disposa d’un afegit a tota la façana, de menor alçada,
que desvirtua totes les obertures de la façana principal.
En una actuació posterior (finals dels 80), s’amplià la nau sud, amb
façana amb quatre finestres a cada planta, i es va reconstruir la
coberta de tot l’edifici, deixant una finestra correguda com a
coronament de la façana lateral.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Equipament.
Actual: Equipament.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo; cal realitzar neteja de paraments.
VALORACIÓ: Edifici que destaca pel tractament de les façanes amb el treball de
maó.
PROPOSTES: Neteja de façanes. En futures intervencions caldrà recuperar les
façanes originals, sobretot la façana a carrer de la nau a nord i acabar
la façana lateral de la nau a sud.
Proposta d’inclusió al Catàleg del PHAA de SVH.
DADES HISTÒRIQUES: A l’AMSVH s’ha conservat la instància, però no els plànols, per realitzar
un edifici social l’any 1919. A l’Arxiu del Centre tampoc han conservat
els plànols del projecte. El mestre d’obres local i membre de la junta de
l’entitat, el senyor Domigo Tuset, signava la sol·licitud en representació
del Centre Catòlic.
L’ entitat, que es va fundar l’any 1890, ja disposava d’una casa ubicada
entre els carrers del Riu i de Barcelona.
La nova seu es construí a cens en terrenys de Felipe Rodés. Les
despeses de la construcció van ser sufragades amb l’ajut de tots els
socis de l’entitat. L’edifici s’inaugurà el 30 de juliol de l’any 1923.
Desconeixem la data en què es va afegir un cos a l’ala dreta de l’edifici,
com tampoc el moment en què es tapiaren les obertures de la façana
principal.
L’any 1948, el president Juan Font Escala va demanar llicència d’obres
per fer una paret de tanca.
L’any 1985, el president de l’entitat, Josep Cases i Ferrés, va demanar
llicència per efectuar obres de reforma i ampliació de la seu. El projecte
el signen l’arquitecte Josep Rovira i Pey i l’aparellador Jaume Chavarria
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 18 / 024 - 3 -
BIBLIOGRAFIA:
Casanovas. Les actuacions es realitzaren sobre el cos esquerre de
l’edifici amb la finalitat de guanyar superfície útil sobre el mateix volum
de l’edifici. L’any 1992, els dos tècnics del projecte renunciaren a l’obra
per no voler continuar-les la propietat; sembla que només es va fer un
65 % del projecte.
Gràfica: Document Centre. Donació Conxita Font
Guia de Sant Feliu i su partido, 1927. Còpia cedida per la Biblioteca
Popular de Sant Boi
Escrita: AMSVH: Llicència d’obres de particulars
AV: Història del Centre: 1880-1980. Sant Vicenç dels Horts, 1980
AYMERICH I RIGOL, MERCÈ: Modernisme i Noucentisme a Sant Vicenç
dels Horts, 1996. Treball inèdit de la 2ª. Convocatòria del Premi de
Recerca en Humanitats i Ciències Socials de Sant Vicenç dels Horts
(1994)
Fonts Orals: Joaquim Sagristà
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP19 / 025 - 1 -
NÚM. REF. : AP 19 / 025
DENOMINACIÓ : Ajuntament / Casa Consistorial
SITUACIÓ : Plaça de la Vila, núm. 1
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1921. Reformat el 1980
AUTOR : Melcior Viñals Muñoz (1878-1905-1938), arquitecte municipal de
Sant Vicenç dels Horts, Terrassa i Esparreguera / Jordi Romero i
Sabí, autor de les reformes.
PROMOTOR : Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
TIPOLOGIA : Arquitectura pública o semi-pública. Edifici aïllat.
CONTEXT : Urbà, al cor del nucli antic. Edifici que presideix la plaça de la Vila,
articulant els carrers que la conformen. Situat aïllat, forma l’angle oest
de la plaça, amb la façana principal mirant a est.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipaments comunitaris i dotacions actuals (Clau 7a).
Protecció: Inclòs al Catàleg de l’any 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat municipal.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP19 / 025 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Edifici de planta baixa i pis, construït originàriament als quatre vents,
amb una reforma-ampliació, feta a la dècada de 1970, a la part
posterior, de poca relació compositiva.
Destaca la important barbacana que corona tot l’edifici i la torremiranda
d’una planta més, al vessant sud-est. La coberta de l’edifici és
de teula a quatre vessants, així com la coberta de la miranda, en
pavelló.
Les façanes nord i est són simètriques, amb basament perimetral i
obertures amb llindes remarcades. La façana principal disposa de
portal central de tres arcs ogivals aguts, lligats amb el tractament del
maó i de les claus de volta de pedra. A la planta primera, una
balconada suportada per tornapuntes recorre tota la façana, lligant el
conjunt de les obertures. Barbacana sobre permòdols i l’intradós de
fusta. La miranda amb quatre finestres a cada façana.
La façana nord té basament i finestres agrupades dos a dos a la zona
central i senzilles als laterals, i totes senzilles a la planta primera. La
façana a sud disposa de tres obertures en planta baixa i un balcó i
dues finestres a la planta primera. Una cornisa a nivell de balconades
recorre les façanes.
El cos afegit a oest, que substituí els porxos de l’antiga escola, és de
menor alçada i és tractat amb finestres lligades de planta baixa i planta
pis. Un element de perfileria metàl·lica corona les façanes d’aquesta
ampliació. La façana a oest té portal central amb cornisa.
De l’interior es manté part del vestíbul d’accés, l’escala i la sala de
plens.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Casa Consistorial i escoles.
Actual: Casa Consistorial.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo. Façanes recentment restaurades.
VALORACIÓ: Es tracta d’un del pocs edificis públics de caràcter historicista que hi ha
al municipi, de marcada monumentalitat.
PROPOSTES: Conservació del volum i l’ús actuals. Caldria plantejar-se la desaparició
de l’ampliació dels anys 70, donada la poca relació compositiva amb
les parts originals.
Edifici situat en Zona d’Expectativa Arqueològica (ZA) i per tant s’han
de preveure estudis arqueològics quan es desenvolupin obres al
subsòl de l’edifici o als seus voltants.
Proposta d’inclusió al Catàleg del PHAA de SVH.
DADES HISTÒRIQUES: Es tracta del primer edifici construït amb la finalitat d’acollir el consistori
municipal. L’edifici se situa en una zona coneguda com l’era del Baró.
Fins aleshores, l’Ajuntament havia ocupat diferents edificis de lloguer.
A començaments del segle XVIII, l’Ajuntament no tenia un edifici propi i
decidí comprar una pallissa i celler a Francesc Bossach, amb la
condició de fer una sala sobre el celler per celebrar les sessions.
Aquesta propietat estava gravada amb un cens de 140 lliures i una
tassa d’aigua per Nadal al Baró de Cervelló.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP19 / 025 - 3 -
Al llarg del segle XIX, l’Ajuntament va anar canviant de lloc en cerca de
millores: l’any 1886 s’acordà la demolició de la casa consistorial; l’any
1884 decideixen traslladar-se al núm. 5 de la Plaça, actual carrer de
Barcelona, per reunir l’edifici millors condicions.
L’any 1926, l'edifici que ocupava l'Ajuntament - propietat de José
Reverter, situat a l‘actual carrer de Mossèn Duran, per un lloguer de
250 ptes- era petit i en mal estat de conservació, i no reunia les
condicions necessàries per a casa consistorial.
A la sessió extraordinària del 30 de setembre de 1925, per dictamen
de la comissió de Foment, es donà compte de la consignació al
pressupost municipal de l'exercici 1925-1926 de 31.000 ptes per a la
construcció d'un edifici destinat a cases consistorials, jutjat municipal i
annexos. El projecte s'encarregà a l'arquitecte municipal Melchor
Viñals i l'execució es posà a subhasta pública per la quantitat de
87.606,25 ptes. Atès que l'Ajuntament no disposava d'aquesta
quantitat, s'acordà el pagament en quatre terminis.
A la subhasta van participar Baudilio Boloix Badosa i Domingo Tuset
Cladelles, tots dos de Sant Vicenç dels Horts, Ramón Pont Colomines i
Francisco Molins Figueres, ambdós de Barcelona. Es va adjudicar a
Baudilio Boloix Badosa per la quantitat de 79.900 ptes. Finalment,
l'import total de l'obra va pujar a 90.471,50 ptes.
L’edifici, tal i com el coneixem avui dia, es va realitzar en dues fases: la
primera planta es construí l’any 1923, per ubicar l’escola de nenes -ús
que mantindria fins l’any 1962-; la segona planta, destinada a casa
consistorial, es començà a aixecar l’any 1925.
S’han conservat poques dades referents als materials que es van fer
servir per a la construcció, però, per exemple, la barana de pedra
artificial de l’escala es va encarregar a la casa Butsems de Barcelona,
uns mesos abans de la inauguració.
El 30 de juliol de l’any 1927, Festa Major d’Estiu, se celebraren els
actes de benedicció, pel rector mossèn Josep Duran, i d’inauguració
de la nova casa consistorial. L’acte inaugural va comptar amb la
presència de les autoritats de l’època: el Capità General de Catalunya,
Emilio Barrera; el Governador Civil, Joaquín Milans del Bosch; i el
president de la Diputació, José Maria Milà, van ser-hi entre d‘altres
personalitats.
L’edifici ha estat objecte de diferents reformes a l’interior. L’any 1964
es destinà una zona de la planta baixa per acollir el Jutjat de Pau i el
dipòsit de detinguts. L’any 1970 es reformà el vestíbul.
Pel que afecta l’exterior, l’any 1980 s’enderrocà la part del darrere, on
hi havia el pati de les antigues escoles, i s’afegí un cos de
característiques arquitectòniques molt diferents a la del conjunt de
l’edifici. L’encarregat del projecte va ser l’arquitecte municipal Jordi
Romero Sabí, i l’obra va ser executada pel constructor Jaime Roig
Pañella.
Del mobiliari antic, actualment es conserven dues cadires, un rellotge
de paret i els llums de sostre de la sala de plens.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP19 / 025 - 4 -
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: Fotos aèries: Manuel Alonso, Ajuntament, 2002
Fotografia de l’arquitecte Melcior Viñals: Arxiu Històric del Col·legi
d’Arquitectes, 1937
Guia Oficial de Sant Feliu y su partido, 1927. Copia cedida per la
Biblioteca Popular de Sant Boi de Llobregat
Escrita: AMSVH: Llibre d’actes; Immobles municipals
LACUESTA, R.; GONZÀLEZ, A.: Guia de Arquitectura Modernista en
Catalunya. Editorial Gustavo Gili, S.A., Barcelona, 1990
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 20 / 026 - 1 -
NÚM. REF. : AP 20 / 026
DENOMINACIÓ : Mercat Municipal.
SITUACIÓ : Carrer Nou, núm. 6-8.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1923-1928 (edifici noucentista). Enderrocat el 2006.
AUTOR : Melcior Viñals i Muñoz, arquitecte.
PROMOTOR : Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts
TIPOLOGIA : Arquitectura pública. Edifici en testera d’illa.
CONTEXT : Urbà, estava situat al cor del nucli antic. Edifici que presidia la plaça de
Catalunya, entre els carrers Nou i del Riu.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Equipaments comunitaris i dotacions actuals (Clau 7a).
Protecció: Inclòs a l’Inventari de la Generalitat.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat municipal.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 20 / 026 - 2 -
DESCRIPCIÓ : L’edifici era situat en testera d’illa, de planta baixa i un cos central
d’una alçada més, tot el conjunt de planta quadrada.
Façanes de línies senzilles, amb pilastres i cornises ressaltades dels
panys. Façana principal i posterior simètriques entre elles, donant als
carrers Nou i Riu, amb portal central coronat amb la cornisa ressaltada
i dues petites finestres a cada pany de paret. Façana lateral només
amb finestres als panys.
L’edifici ha estat enderrocat durant el transcurs de redacció del present
inventari, per tal de construir una biblioteca pública que ocuparia el
solar del mercat i el de la casa veïna, situada al número 10 del carrer
Nou, igualment desmuntada el 2006. El projecte de la biblioteca ha
estat redactat per la Diputació de Barcelona.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Mercat públic
Actual:
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Desmuntat en la seva totalitat
VALORACIÓ: Antic mercat municipal dins el nucli urbà, l’obsolescència del qual va
fer decidir-ne l’enderroc per construir un edifici nou per a biblioteca
pública.
PROPOSTES: Recull documental i aprofundiment en la recerca arqueològica.
DADES HISTÒRIQUES: El projecte per a construir el primer edifici destinat a Mercat del
municipi va ser redactat per l’arquitecte municipal Melcior Viñals i el va
executar el constructor vicentí Baldiri Boloix Badosa.
El lloc on es va ubicar, antic carrer de la Plaça, no va ser triat a l’atzar
ja que se situà on tradicionalment s’havia desenvolupat el comerç local,
sota els pòrtics i les voltes que configuraven la plaça i que van ser
enderrocades l’any 1920. El mal estat de les cases bastides sobre les
voltes va obligar a demolir-les, cosa que va ser acordada per
l’Ajuntament el 29 de juny de 1920, encarregant l’obra d’enderroc a
Domingo Tuset Cladelles.
Les cases demolides eren propietat de la família Pascual, qui rebé una
indemnització de 2.500 pta. No tenim constància exacta de quan es
produeix l’enderrocament de les Voltes, però se sap que el 31 d’agost
de 1920 ja havien estat desallotjades les cases i que se’n podia
començar l’enderroc. A mitjan desembre del mateix any ja s’havien
enderrocat, ja que a les actes de l’Ajuntament del 14 de desembre
consta la compensació a Josep Reverter per la reconstrucció de la
paret de casa seva amb motiu de la demolició de les Voltes.
El projecte del mercat nou es va iniciar l’any 1923; el 30 de juliol se’n va
col·locar la primera pedra. El mateix dia se substituí la placa de “Plaça
de la Constitució” per una altra amb el nom de “Plaça de Catalunya”. La
construcció de l’edifici finalitzà l’any 1928.
El consistori vicentí d’aquell moment entrà en el procés propi de
l’època, de modernització i millora del poble, “[...] se va sintiendo más
cada dia la necesidad y urgencia de disponer del referido local tanto
para intensificar el comercio como para dar el debido alojamiento a los
mercaderes, de continuo más numerosos ya por el crecimiento
constante de la población y por su desarrollo industrial [...]” . Per tal de
construir aquest edifici, l’Ajuntament va enviar una comissió a
l’Hospitalet a veure la Plaza-Mercado d’aquell poble per informar-se i
prendre’n dades que poguessin servir per al projecte.
En un primer moment es va autoritzar als propis industrials, seguint les
indicacions de l’arquitecte municipal, a què es poguessin construir els
seus llocs destinats a la venda. La idea no va ser efectiva ja que a
l’agost de l’any 1928, només dos industrials ho havien fet. L’Ajuntament
va canviar la proposta i va adjudicar la construcció dels llocs de venda
a Boloix, mestre d’obres que s’havia encarregat de l’edifici.
L’any 1973 es va fer una restauració de l’immoble i es va reparar el
sostre.
L’edifici va fer les funcions de mercat fins l’any 2001.
El mes de gener del 2006 es va enderrocar l’edifici per a la construcció
de la futura Biblioteca Municipal. En el seu solar i en el de la casa veïna
es va realitzar una intervenció arqueològica entre els mesos de gener i
març, que segons l’informe preliminar proporcionat per l’Ajuntament de
Sant Vicenç, de data març de 2006, ha demostrat l’ocupació de la zona
durant l’època romana. Els elements més destacats de la troballa són
fragments de paviment d’opus signinum i un forn d’àmfores, amb la
galeria de combustió i la graella, que amb el temps va ser transformat
en una premsa de vi, també en època romana. L’excavació, realitzada
per Arqueociència Serveis Culturals, SL, ha estat gestionada pel Servei
de Projectes, Obres i Manteniment de l’Àrea d’Infraestructures,
Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AP 20 / 026 - 3 -
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: Foto de les voltes, c. 1920 (A.C).
Escrita: AYMERICH, MERCÈ:: Modernisme i Noucentisme a Sant Vicenç
dels Horts. 1996. Treball inèdit de la 2ª Convocatòria del Premi
de Recerca en Humanitats i Ciències Socials de Sant Vicenç dels
Horts (1994)
MORERA I CAMPRUBÍ, JORDI: Informe preliminar de la intervenció al
solar del mercat de Sant Vicenç dels Horts. Fase romana (Segles
I-II dC). Treball inèdit, març de 2006
AMSVH: Llibre d’actes; Immobles municipals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AI 01 / 027 - 1 -
NÚM. REF. : AI 01 / 027
DENOMINACIÓ : Fàbrica nova.
Altres denominacions: La Bofarull
SITUACIÓ : Carrer de Barcelona, núm. 411.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Primera edificació del 1924. Ampliacions i reformes: 1925, 1942, 1970,
1972.
AUTORS : Francisco Izard y Bas, enginyer industrial. José Alemany Juvé, de les
ampliacions dels anys quaranta. Marcelo Terrades Latorre, enginyer
industrial, de les ampliacions dels anys setanta.
PROMOTOR : Joaquin M. Dalmau i Puig de la Bellacasa. Dolores Dusol (anys
quaranta). Manuel Bofarull (anys vuitanta).
TIPOLOGIA : Arquitectura industrial. Conjunt de naus industrials, amb edifici
d’oficines en testera.
CONTEXT : Urbà, al nord del nucli, amb la façana de l’edifici d’oficines alineada al
carrer Barcelona.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Industrial (Clau 22a).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat privada.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AI 01 / 027 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Conjunt industrial format per una sèrie de naus que s’han anat
juxtaposant al llarg dels anys. L’edificació més recent (1972) correspon
a un edifici d’oficines de planta i dos pisos, adossat al conjunt de naus
que conformen la fàbrica i alineat al carrer, constituint la façana
principal del conjunt. Té coberta plana i façanes de tractament
racionalista, amb porxo tancat en part a la planta baixa, sostingut per
pilars, i dues plantes amb finestres horitzontals. Paraments enrajolats.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Oficines de fàbrica.
Actual: Oficines de fàbrica.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo.
VALORACIÓ: Es tracta d’un conjunt arquitectònic important del patrimoni industrial.
Malgrat han anat desapareixent les primeres edificacions, encara es
conserven testimonis importants de l’evolució del conjunt.
PROPOSTES: Conservació de la volumetria i ús actuals. En properes actuacions
caldria eliminar el cobert lateral d’estructura i coberta metàl·lica que
s’adossa al cos d’oficines. Proposta d’inclusió al Catàleg del PHAA de
SVH.
DADES HISTÒRIQUES: L’any 1924, Joaquin M. Dalmau i Puig de la Bellacasa, com a gerent
de Modernas Hilanderías de Algodón, va demanar llicència d’obres per
edificar una fàbrica. L’enginyer Francisco Izard y Bas signava com a
tècnic facultatiu del projecte. L’any 1925 es va demanar una ampliació
de la indústria.
L’any 1926, el gerent declarava l’alta de l’edifici industrial al registre
fiscal d’edificis i solars. L’edifici, de només baixos, se situava a la
carretera de Sant Boi, en el paratge conegut com La Plana, amb una
superfície de 2.325 metres quadrats edificats. La fàbrica es va conèixer
popularment com la Fàbrica Nova.
L’any 1941, l’empresa va ser comprada per Dolores Dusol Guyto,
passant a anomenar-se Hilados Dusol. L’any 1942, Jesús Sacret,
gerent de la fàbrica, va sol·licitar llicència d’obres per ampliar-la, sota la
direcció de l’arquitecte José Alemany Juvé.
L’any 1970, l’empresa Ibero Financiera Inmobiliaria (IFISA) va adquirir
la propietat, que aleshores s’identificava amb el número 319 del carrer
de José Antonio. Manuel Bofarull, gerent d’IFISA, va sol·licitar diverses
llicències d’obres en nom de l’entitat. L’any 1970 es va modificar
l’entrada i es va ampliar el conjunt industrial. L’any 1972 es va construir
un nou magatzem i l’edifici destinat a les oficines. Marcelo Terrades
Latorre, enginyer industrial, va signar els diferents projectes
d’ampliació.
IFISA es va dissoldre i es va crear una nova associació amb el nom de
Manuel Bofarull Estarlich y otros CB. La nova entitat va dividir la
propietat en dos sectors i les va arrendar en aquell moment a dues
indústries.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AI 01 / 027 - 3 -
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica:
Escrita: AMSVH: Llicències d’obres; expedients d’activitats classificades;
registre fiscal.
PÉREZ ALCÁZAR, RICARD: L’abans. Recull gràfic de Sant Vicenç dels
Horts (1890-1965). Barcelona: Efadós Editorial, 1999.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AI 02 / 028 - 1 -
NÚM. REF. : AI 02 / 028
DENOMINACIÓ : Fàbrica de Ciments Molins
Altres denominacions: La Cimentera
SITUACIÓ : Carretera Nacional 340, núm. 2-38.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1928
AUTOR : José Ros Ros, arquitecte.
PROMOTOR : Joan Molins Parera
TIPOLOGIA : Arquitectura industrial. Conjunt d’edificis, sitges i estructures industrials
per al tractament i la producció de ciment, construïts en èpoques
diferents.
CONTEXT : Als afores del nucli urbà, al nord de la carretera nacional 340. El
conjunt forma part del paisatge del municipi.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Desenvolupament industrial (Clau 22b),
Afectació de la la franja a tocar de la carretera de Protecció de
sistemes generals (Clau 9).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Propietat privada.
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/5000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AI 02 / 028 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Conjunt de naus, sitges i construccions industrials de gran dimensió.
Destaquen per la seva dimensió alguns edificis contenidors de sitges i
el forn principal.
Resta dempeus part del primer edifici amb arcs apuntats de maó vist,
que conté el primer forn original. També destaquen els habitatges dels
treballadors, situats al vessant sud de la Carretera Nacional, de planta
baixa i amb pati tancat posterior.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: La Cimentera.
Actual: La Cimentera.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: En general, bo.
VALORACIÓ: Es pot dir que és un dels elements més importants del patrimoni
industrial, per la seva història en l’activitat econòmica del municipi i per
l’impacte paisatgístic en la contrada.
PROPOSTES: Conservació dels edificis originals: el primer edifici amb forn i els
habitatges dels treballadors. Proposta d’inclusió al Catàleg del PHAA
de SVH.
DADES HISTÒRIQUES: L’any 1919, Mercedes Mas Nadal i la seva filla Trinidad Parellada Mas
van vendre a Juan Molins Parera, natural de Sant Andreu del Palomar i
veí de Pallejà, els terrenys situats a la zona coneguda per Quatre
Camins, lloc on s’edificaria la fàbrica de ciment.
L’any 1927, a la Gazeta de Madrid del 8 de juliol, es publicava
l’autorització per instal·lar una fàbrica de ciment fos, i l’any 1928 es
constituïa la societat Ciments Molins SA.
A l’AMSVH s’ha conservat la llicència d‘obres sol·licitada per Juan
Molins, de l’any 1928, per edificar una fàbrica de materials aglomerats
de construcció. Aquesta primera edificació encara es conserva malgrat
que ja no està en funcionament.
La indústria ha estat objecte d’ampliacions i reformes en funció dels
canvis i de l’increment de la producció. L’any 1941 s’amplià la nau per a
matèries primeres. El 1942 es substituïen 4 forns manuals per un
d’horitzontal automàtic. El 1943 en una nau, entre la de les matèries
primeres i l’edifici on eren les oficines, s’hi instal·là un nou forn rotatiu
que funcionà fins l’any 1971. L’any 1948 es va instal·lar un segon forn
rotatiu, que substituí diferents forns verticals.
Després de la Guerra Civil es va canviar la producció a ciment pòrtland
i es va renovar la maquinària. L’any 1949 s’instal·là el molí de ciment nº
1, el 1950 un molí-assecador de cru. L’any 1952 un nou forn de
pòrtland i el 1954, el molí nº 2 de ciment. En aquesta època, es
produïen 200 tones diàries de ciment.
L’any 1955 es va posar en funcionament el forn nº 3, el 1956, el nº 4, i
el 1959, el nº 5. Fins l’any 1965 no es construí el forn nº 6. Funcionaven
en aquesta època els dos forns de pòrtland i els 6 de ciment fos. Entre
1965 i 1974 s’hi posaren en marxa tres nous forns de pòrtland, passant
la producció a 4.200 tones diàries. L’any 1969 es va demanar llicència
per enderrocar i fer-ne de nou el magatzem destinat a l’ensacat. Les
instal·lacions de ciment fos van ser enderrocades i els 6 primers forns
van ser substituïts per dos de nous, el nº 7 i el nº 8 que entraren en
funcionament l’any 1997. El forn nº 3 de pòrtland va estar sense
funcionar durant 14 anys i es tornà a posar en funcionament l’any 2000.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS AI 02 / 028 - 3 -
BIBLIOGRAFIA
Gràfica:
Altres obres paral·leles a la construcció dels forns són les zones
destinades a sitges. A l’AMSVH s’hi conserven entre d’altres
llicències: una de l’any 1968 per construir-ne quatre; una altra de
l’any 1971, per fer dues sitges i una planta per l’ensacat; i una altra
de l’any 1973, per fer-ne quatre sitges noves. El mateix any es va
demanar llicència per construir un edifici destinat a serveis
administratius i socials, que entrà en funcionament l’any 1975; i una
nova llicència per edificar un edifici per un molí de cru.
L’any 1980 es va demanar llicència per edificar un molí de carbó.
Actualment, l’activitat de l’empresa a Sant Vicenç se centra en la
producció i comercialització de ciment pòrtland i ciment d’aluminat de
calci. Per al pòrtland es fan servir tres forns, i per al ciment d’aluminat
de calci, dos.
Escrita: CABANA, F.: Ciments Molins 75 anys d’història.1928-2003.
Barcelona: Ed. Laia Libros, 2004
AMSVH: Llicències d’obres
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 001 / 029 - 1 -
NÚM. REF. : ARU 001 / 029
DENOMINACIÓ : Antiga Casa Sàbat
SITUACIÓ : Carrer de l’Abadessa Reverter, núm. 19-21.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Dècada de 1920
AUTOR :
PROMOTOR : Juan Sàbat Valverde
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana. Habitatge unifamiliar amb una mitgera
i jardí lateral.
CONTEXT : Urbà, als afores a sud-oest de l’eixample del Poble Nou, al final del
carrer Abadessa Reverter.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Ordenació en edificació aïllada. Subzona VII. (Clau 20a/10).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Teresa Casanovas Badosa
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 001 / 029 - 2 -
DESCRIPCIÓ: Habitatge amb una mitgera, de planta baixa, amb jardí lateral i coberta
amb terrat.
Façana a carrer simètrica, amb porta central i finestres laterals, de
proporcions verticals i llindades. Barana de terrat remarcada amb
pilastres i entrepans, amb element central destacat, a manera de
frontó rectilini. Façana lateral de tractament similar, amb porta de
sortida a jardí i finestra. Sòcol a carrer impropi. Elements decoratius
d’arrel clàssica: guardapols de la porta, medalló ovalat del frontó, òculs
de ventilació del forjat, culs-de-llàntia de pilastres i cornises
motllurades.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Habitatge.
Actual: Habitatge.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. La façana del carrer ha estat pintada amb un color rosa
impropi.
VALORACIÓ: Forma part del conjunt d’habitatges del Poble Nou, configurant un
paisatge urbà de qualitat.
PROPOSTES: Projecte de restauració de façanes, recuperant cromatisme i materials
originals.
Conservació de les edificacions que configuren el paisatge urbà
original del sector. Estudiar la viabilitat de modificar la qualificació
urbanística del sector, ja que molts habitatges com aquests són
volums disconformes.
Proposta d’inclusió al catàleg del PHAA de SVH.
DADES HISTÒRIQUES: L’any 1922, José Reverter Mallol va establir a Juan Sàbat Valverde, veí
de Barcelona, en un terreny edificable al paratge conegut com Mas.
Juan Sàbat va fer edificar la casa, que no es va declarar al registre
fiscal fins a l’any 1928.
A l’AMSVH no s’ha conservat la llicència d’obres de l’habitatge.
Juan Sàbat va mantenir la propietat fins a l’any 1954, que la va vendre
a Ramon Canivell i Rosa Quiles. La finca ha tingut tretze transmissions
segons les dades que consten al registre de la propietat.
BIBLIOGRAFIA
Gràfica:
Escrita: AMSVH: registre fiscal
Arxiu del Registre de la Propietat
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 002 / 030 - 1 -
NÚM. REF. : ARU 002 / 030
DENOMINACIÓ : Villa Antònia
SITUACIÓ : Carrer de l’Abadessa Reverter, núm. 23.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1926-1930
AUTOR :
PROMOTOR : Francisco Juan Castell
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana. Habitatge unifamiliar amb una mitgera
i un jardí lateral.
CONTEXT : Urbà, als afores a sud-oest de l’eixample del Poble Nou, al final del
carrer Abadessa Reverter.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Ordenació en edificació aïllada. Subzona VII. (Clau 20a/10).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Ana Bertilda Flórez Flórez
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 002 / 030 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Habitatge amb una mitgera, de planta baixa, jardí lateral i cobert amb
terrat.
Façana amb dos cossos remarcats pel coronament a manera de
frontons d’extrems arrodonits, un a cada crugia. El cos d’accés té una
composició simètrica, amb portal i dues finestres; el cos lateral, una
sola finestra. Paraments arrebossats imitant carreus. Elements
decoratius eclèctics: guardapols de les obertures ressaltats del pla de
façana i ornamentats amb motius florals; línies de cornisa motllurades i
amb dentellons a la superior.
EVOLUCIÓ D’USOS
Original: Habitatge.
Actual: Habitatge
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. Caldria restaurar les façanes.
VALORACIÓ: Forma part del conjunt d’habitatges del Poble Nou, configurant un
paisatge urbà de qualitat.
PROPOSTES: Projecte de restauració de façanes, recuperant cromatisme i materials
originals.
Conservació de les edificacions que configuren el paisatge urbà
original del sector. Estudiar la viabilitat de modificar la qualificació
urbanística del sector, ja que molts habitatges com aquests són
volums disconformes.
Proposta d’inclusió al catàleg del PHAA de SVH.
DADES HISTÒRIQUES: José Reverter Mallol era el propietari del terreny i va establir a
Francisco Juan Castell, veí de Barcelona, l’any 1925.
Francisco Juan va fer edificar una casa de planta baixa, i la va inscriure
al registre de la propietat l’any 1926. Al registre fiscal de l’Ajuntament
no consta fins a l’any 1927. No s’ha conservat la llicència d’obres
d’aquest habitatge. A la façana de la casa hi ha dues inscripcions, una
amb el nom de Villa Antònia i l’altra amb una data: Any 1930, quan es
devia acabar de decorar la façana.
Manuel Juan Valls el va succeir l’any 1995, i l’any 2002 la va adquirir
Ana Bertila Flórez Flórez.
BIBLIOGRAFIA
Gràfica:
Escrita: AMSVH: registre fiscal
Arxiu del Registre de la Propietat
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 003 / 031 - 1 -
NÚM. REF. : ARU 003 / 031
DENOMINACIÓ : Casa Josep Roig.
SITUACIÓ : Carrer d’Àngel Guimerà, núm. 51.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Edifici inicial del segle XIX, amb reformes de l’any 1927.
AUTOR :
PROMOTOR :
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana. Habitatge unifamiliar entre mitgeres.
CONTEXT : Urbà, vora el nucli antic, al vessant sud del carrer d’Àngel Guimerà.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Casc antic de substitució de l’edificació antiga (Clau 12).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Celestino Sansegundo Nieto i M. Rosa Torrents Bosch
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 003 / 031 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Casa de cós entre mitgeres, de planta baixa i pis. Façana de línies
senzilles, amb portal i finestra en planta baixa i balconada a planta
primera, comuna a dues obertures, amb barana treballada de perfil
bombat. Coronament amb cornisa i barana superior amb acroteri
central de línies ondulades i motllurades, amb les lletres JR inscrites
en un rombe en relleu al frontis de l’acroteri.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Habitatge.
Actual: Habitatge.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. Caldria restaurar les façanes.
VALORACIÓ: Forma part del conjunt de cases que encara mantenen els trets
característics dels habitatges del primer terç del segle XX.
PROPOSTES: Conservació de l’edifici existent.
Projecte de restauració de façanes.
DADES HISTÒRIQUES: A l’emplaçament actual, ja hi havia una casa que, l’any 1896, Sabina
Puigrau va heretar de Pedro Marcè Pujades. L’edifici estava identificat
amb el número 87 del carrer de Barcelona. Segons les dades que
consten al registre de la propietat, Miguel Oliver Gual va adquirir la
propietat de Sabina Puigrau i Boera. Ell la va llegar a Coloma i
Francisca Oliver Figueres, l’any 1921. Les germanes Oliver la
vengueren, l’any 1927, a José Roig Gibert.
A l’AMSVH, únicament s’ha conservat un expedient d’obres de l’any
1940, pel qual José Roig va sol·licitar fer reformes a la casa. La façana
està coronada amb les inicials JR.
Natividad Roig Oliver va heretar l’habitatge l’any 1994, i el 1995 el va
vendre a Quintín Perals Roig, de qui la va adquirir Celestino
Sansegundo.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica:
Escrita: AMSVH: amillarament, llicències d’obres, registre fiscal.
Arxiu Registre de la Propietat
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 004 / 032 - 1 -
NÚM. REF. : ARU 004 / 032
DENOMINACIÓ : Casa Juan Sala Martí
SITUACIÓ : Carrer d’Àngel Guimerà, núm. 57.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1931
AUTOR : Melcior Viñals Muñoz (1878-1905-1938), arquitecte municipal de
Sant Vicenç dels Horts, Terrassa i Esparreguera
PROMOTOR : Juan Sala Martí.
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana. Habitatge unifamiliar entre mitgeres.
CONTEXT : Urbà, al nucli antic, al vessant sud del carrer d’Àngel Guimerà.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Casc antic de substitució de l’edificació antiga (Clau 12).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Rosa Sala Monné
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 004 / 032 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Habitatge entre mitgeres de planta i pis, en parcel·la de cós i mig.
Façana a carrer asimètrica de línies clàssiques, amb porta, portal i
finestra en planta baixa; balconada amb dues obertures i finestra
dibuixada a la planta superior, amb brancals remarcats. Coronament
amb cornisa i fris amb respiralls, barbacana sobre filades de maó i
barana amb element ornamental central destacat.
EVOLUCIÓ D’USOS
Original: Habitatge.
Actual: Habitatge.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. Caldria restaurar les façanes
VALORACIÓ: Forma part del conjunt de cases que encara mantenen els trets
característics dels habitatges del primer terç del segle XX.
PROPOSTES: Conservació de l’edifici existent.
Projecte de restauració de façanes.
DADES HISTÒRIQUES: L’any 1931, Juan Sala Martí va demanar llicència d’obres per fer una
casa al carrer 38, avui d’Àngel Guimerà. El projecte s’encarregà a
l’arquitecte Melcior Viñals. El coronament de la façana amb la inscripció
JS no figurava en el projecte inicial.
Al registre de la propietat s’hi va fer la primera inscripció d’un terreny
edificable, de dos solars d’ample, l’any 1932. Francisca Oliver Figueras,
propietària del solar, va establir a Juan Sala Martí. El cens es va redimir
l’any 1936. La propietat va passar a Jose Sala Cortès, l’any 1963.
L’any 2003, Rosa Munnè i Daniel Andrés Sala Munnè, la van adquirir
per accessió.
BIBLIOGRAFIA
Gràfica: AMSVH: Llicències d’obres.
Arxiu del Registre de la Propietat.
Escrita: Lacuesta, R.; González, A.: Guía de Arquitectura Modernista en
Cataluña. Editorial Gustavo Gili, S.A., Barcelona, 1990.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 005 / 033 - 1 -
ÚM. REF. : ARU 005 / 033
DENOMINACIÓ : Casa Marcé, casa Delemus
SITUACIÓ : Carrer d’Anselm Clavé, núm. 9-11-13, i 15-17.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Primera i segona dècada del segle XX.
AUTOR : Diversos
PROMOTOR : Diversos
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana. Habitatges unifamiliars entre mitgeres.
CONTEXT : Urbà, al nucli antic. Edificis situats al vessant est del carrer d’Anselm
Clavé, enfront de les vies del tren.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Ordenació Pla Especial Prat de la Riba (Clau 12e).
Protecció: No inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat:
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 005 / 033 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Conjunt d’habitatges entre mitgeres de planta baixa i pis amb façanes
de línies clàssiques.
El número 9-11-13, compost actualment de tres habitatges amb les
plantes baixes molt modificades i amb balcó a la planta pis. Es manté
la cornisa i la barana original, que unifica la façana del conjunt.
El número 15-17, amb façana a carrer simètrica, amb portal i dues
finestres en planta baixa i tres balcons al pis, amb llindes remarcades i
mènsules sota les llosanes. Coronament amb fris amb respiralls i
scornisa sobre mènsules, i barana calada amb pilastres.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Habitatges.
Actual: Habitatges
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo; façanes recentment restaurades.
VALORACIÓ: Es tracta d’un conjunt destacable d’habitatges, per la continuïtat i pel
tram de carrer que ocupa, juntament amb cal Valls, com a element
més destacat.
PROPOSTES: Recerca arqueològica en intervencions al subsòl (Zona d’Expectativa
Arqueològica ZA). En properes intervencions, a les façanes caldria
recuperar les proporcions originals de les obertures.
DADES HISTÒRIQUES: Núm. 9-11-13: A l’AMSVH, es conserva una instància de l’any 1905, a
nom de Francisca Marcé Farrès per fer una casa al carrer de Sant
Rafael; no s’han conservat els plànols. Al registre fiscal de l’any 1914,
Francisca Marcé tributava per una casa de baixos més una planta, que
tenia atribuïda una superfície de 600 m2. La propietat limitava a la dreta
amb la casa de Quirico Valls, que era la cantonada del carrer de la
Pobla, i a la banda esquerra, amb un solar de Francisca Delemus Pou.
Fèlix Badosa Marcé va heretar la propietat l’any 1930. D’ell va passar a
Joan Badosa Mèlich, qui va demanar llicència d’obres l’any 1966 per
ampliar la casa, que aleshores s’identificava amb el número tres del
carrer.
Juan Badosa Mèlich, encara figurava com a propietari dels tres
habitatges l’any 1983, ell residia a la casa núm. 13 i els seus fills,
Montserrat i Joan Badosa Bayès a les núm. 9 i 11 respectivament.
Joan Badosa Bayès, va demanar llicència d’obres per a reformar la
casa núm. 11, l’any 1968.
Núm. 13: A l’AMSVH, es conserva una instància de l’any 1905, a nom
de Francisca Marcé Farrès per fer una casa al carrer de Sant Rafael;
no s’han conservat els plànols. Al registre fiscal de l’any 1914,
Francisca Marcé tributava per una casa de baixos més una planta, que
tenia atribuïda una superfície de 600 m2. La propietat limitava a la dreta
amb la casa de Quirico Valls, que era la cantonada del carrer de la
Pobla, i a la banda esquerra, amb un solar de Francisca Delemus Pou.
No tenim constància documental, però la propietat es va dividir, ja que
posteriorment es van edificar altres habitatges entre la propietat de
Francisca Marcé i la cantonada amb la Pobla. Fèlix Badosa Marcé va
heretar la propietat l’any 1930.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 005 / 033 - 3 -
BIBLIOGRAFIA
Gràfica:
Núm.15: Sub-cabo. L’any 1914, Francisca Delemus Pou era propietària
d’un terreny, que, segons el registre fiscal, tenia una superfície de 400
metres quadrats. L’any 1923, Rafael Cos Delemus, el seu fill, va
demanar llicència per edificar una casa de baixos més pis, encarregantse
del projecte l’arquitecte J. Castella R.
Rosendo Bardis Sampera és l’actual propietari.
Escrita: AMSVH: Registre fiscal; llicències d’obres.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 006 / 034 - 1 -
NÚM. REF. : ARU 006 / 034
DENOMINACIÓ : Cal Valls
SITUACIÓ : Carrer d’Anselm Clavé, núm. 19.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1910. Reformes: 1926.
AUTOR : Melcior Viñals Muñoz (1878-1905-1938), arquitecte municipal de
Sant Vicenç dels Horts, Terrassa i Esparreguera.
PROMOTOR : Gabriel Valls Boloix.
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana. Casa de cós entre mitgeres.
CONTEXT : Urbà, als afores del nucli antic. Edifici situat al vessant oest del carrer
d’Anselm Clavé, formant part d’un conjunt de diversos edificis
destacables.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: (Ordenació Pla Especial Prat de la Riba (Clau 12e).
Protecció: Inclòs al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat: Juan Valls Rosique
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 006 / 034 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Habitatge unifamiliar entre mitgeres en parcel·la d’un cós, de planta i
pis, amb façana eclèctica, amb elements modernistes i clàssics. Planta
baixa amb portal i finestra. Planta primera amb balcó i finestra. Totes
les obertures disposen de brancals i guardapols ressaltats i llinda
decorada amb rajoles ceràmiques esmaltades de colors vius. El ferro
de barana i reixa és molt treballat.
Corona la façana una cornisa imitant merlets amb elements romboïdals
en relleu, tot decorat també amb rajoles esmaltades.
EVOLUCIÓ D’USOS
Original: Habitatge.
Actual: Habitatge.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo; façana recentment restaurada.
VALORACIÓ: Per les característiques de la façana es pot dir que és un dels
elements destacables del patrimoni arquitectònic modernista de Sant
Vicenç dels Horts.
PROPOSTES: Conservació de façana, volumetria i ús actual.
La façana està desvirtuada pel pas de les instal·lacions del propi
edifici. Caldria, en properes intervencions, encastar els conductes
d’aigua, gas i electricitat.
Com en d’altres carrers del poble, caldria soterrar les instal·lacions
urbanes per reduir l’impacte a les façanes.
Proposta d’inclusió al Catàleg del PHAA de SVH.
DADES HISTÒRIQUES: A l’Arxiu Municipal s’ha conservat una sol·licitud d’obres de l’any 1910,
a nom de Gabriel Valls Boloix, per a realitzar una casa al carrer de
Sant Rafael, en terrenys de Rafael de Plandolit; no s’han conservat els
plànols d’aquesta llicència. L’any 1914, l’habitatge constava al registre
fiscal com edifici d’una sola planta, amb una superfície de 200 m2.
A la façana hi ha dues inscripcions, una amb les inicials G/V i una altra
on consta la data de 1926, any que deu fer referència a l’ampliació de
la segona planta, reforma de la qual no s’ha localitzat l’expedient
d’obres. En aquesta època, el propietari era Gabriel Valls. La família
Valls ha conservat sempre la propietat sobre l’habitatge.
BIBLIOGRAFIA
Gràfica: AMSVH: Llicències d’obres; Registre Fiscal
Escrita: AYMERICH I RIGOL, MERCÈ: Modernisme i Noucentisme a Sant Vicenç
dels Horts, 1996. Treball inèdit de la 2ª. Convocatòria del Premi de
Recerca en Humanitats i Ciències Socials de Sant Vicenç dels Horts
(1994).
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 007 / 035 - 1 -
NÚM. REF. : ARU 007 / 035
DENOMINACIÓ : Casa Berenguer, casa Font, Casa Coma i Casa Farrés
SITUACIÓ : Carrer Anselm Clavé, núm. 21, 23, 25 i 27.
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Entre 1910 i 1928
AUTOR :
PROMOTOR :
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana. Habitatges unifamiliars entre mitgeres,
en parcel·les de cós i mig.
CONTEXT : Urbà, al nucli antic. Edificis situats al vessant est del carrer d’Anselm
Clavé, enfront de les vies del tren.
RÈGIM URBANÍSTIC
Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana de l’Àrea Metropolitana.
Classificació: Sòl Urbà.
Qualificació: Ordenació Pla Especial Prat de la Riba (Clau 12e).
Protecció: No inclosos al catàleg de 1989.
RÈGIM JURÍDIC
Titularitat:
Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 007 / 035 - 2 -
DESCRIPCIÓ : Conjunt d’habitatges entre mitgeres de planta baixa i pis.
El número 21, de cos i mig, amb façana a carrer amb dues portes i
dues finestres a la planta baixa, i planta superior simètrica, amb balcó i
dues finestres. Cornisa i barana retranquejada, decorada amb motius
ceràmics. Reixes de finestres de PB impròpies.
El número 23, en parcel·la d’un cós, amb façana a carrer amb baixos
amb portal i finestra, i pis amb balcó i finestra. Obertures amb brancals
i llindes remarcades i paraments arrebossats imitant pedra. Cornisa
amb respiralls i barana amb pilastres.
El número 25, de cós i mig, amb façana a carrer amb portal i finestra a
la planta baixa, i planta superior simètrica, amb balconada de dues
obertures. Cornisa i barana calada. Obertures de planta baixa de
proporcions impròpies.
El número 27, originalment en parcel·la de cós i mig, posteriorment
reformat i convertit en dos habitatges, amb façana a carrer amb doble
porta i finestra a la planta baixa, i planta superior amb dos balcons.
Coronament amb barana calada. Proporcions impròpies de les
obertures.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Habitatges.
Actual: Habitatges.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo; façanes recentment restaurades.
VALORACIÓ: Es tracta d’un conjunt destacable d’habitatges, per la continuïtat i pel
tram de carrer que ocupa, juntament amb cal Valls, com a element
més destacat.
PROPOSTES: Recerca arqueològica en intervencions al subsòl (Zona d’Expectativa
Arqueològica, ZA). En properes intervencions a les façanes caldria
recuperar les proporcions originals de les obertures.
DADES HISTÒRIQUES:
Núm. 21: L’any 1910, Francisco Berenguer Serra va demanar llicència
per edificar una casa al carrer de Sant Rafael en terrenys de Rafael de
Plandolit. A l’AMSVH solament s’ha conservat la instància. Segons les
dades del registre fiscal de l’any 1914, la casa, amb el número 7 del
carrer, era de baixos més una planta, i tributava per 200 metres
quadrats. La propietat va passar a Vicente Berenguer Maymó.
No tenim constància de cap reforma, però es probable que Vicente fes
alguna modificació a l’habitatge, ja que a la façana hi ha una inscripció
amb la data de 1926 i les inicials V/B. Loreto Ríos González és l’actual
propietària.
Núm. 23: Tomàs Font Capdevila, paleta, va demanar llicència l’any
1910 per edificar una casa al carrer de Sant Rafael. La sol·licitud va
quedar recollida al llibre d’actes de l’Ajuntament, però no s’ha conservat
l’expedient de la llicència d’obres. L’any 1914, la casa tributava com a
edifici de només una planta, amb una superfície de 200 m2. A la façana
hi ha una inscripció amb la data de 1928; segurament deu ser la data
en què es va aixecar la segona planta, reforma de la qual no s’ha
conservat la llicència. Tomàs Font Pubill és l’actual propietari.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS ARU 007 / 035 - 3 -
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica:
Núm. 25: Joaquim Coma Argelés era el propietari de la casa, de només
una planta, edificada l’any 1911. A l’arxiu municipal únicament s’ha
conservat la instància demanant permís per edificar al carrer de Sant
Rafael, en terrenys de Rafael de Plandolit. El registre fiscal de l‘any
1914 li atorgava una superfície de 300 metres quadrats.
En 1944 aquest la va vendre a José Badiella Ubach, veí de Barcelona; i
l’any 1947, aquest va demanar llicència d’obres per aixecar una planta.
L’arquitecte José Alemany es va encarregar de redactar el projecte.
Núm. 27: Al llibre d’actes de l’any 1911, consta la petició de José
Farrés Marcé per edificar una casa al carrer de Sant Rafael, en
terrenys de Rafael Plandolit. No s’ha conservat l’expedient d’obres.
L’any 1914, al registre fiscal de finques urbanes, José Farrés consta
com a propietari d’una casa de baixos amb una superfície de 300 m2.
L’edifici ha estat restaurat l’any 2002, i a la façana hi ha, amb rajola, les
dates de 1915 i 2002.
Escrita: AMSVH: Llibres d’actes; llicències d’obres; registre fiscal
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Autors: R. Calpe, R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo. Febrer 2006