FOTO GEMMA ROS - ARA-VINC & CIA Falla Avinguda d´Espanya

Número 8 Any II Febrer/Març de 2007 Revista mensual i gratuïta
FOTO GEMMA ROS

C
Que no ens ho conten!
om cada mes de març, les Falles arriben
puntuals a la seua cita amb els valencians i les
valencianes. El ben cert, però, és que a Sueca,
El Perelló i el Mareny, l’olor a Falles ja venim
notant-lo des de molt abans.
De setembre cap ací a Falles tot l’any hem estat
testimonis d’un seguit d’actes que han tingut
a les comissions falleres com a protagonistes.
Però ara ja va de bo. S’apropa l’hora de la
veritat, la setmana més esperada per milers de
nosaltres. És una cita del poble valencià però
també de tots aquells que ens visiten i volen
descobrir per sí mateixos un trosset rellevant
de la nostra cultura.
Les Falles formen part del patrimoni no només
cultural, sinó també social dels valencians i les
valencianes, dels suecans i les suecanes. La
pólvora, la música, el colorit, els monuments
de cartró i fusta ... Tots a una formen un ritual
únic.
Els fallers i falleres guardem impacients el
moment de treure els ninots del taller i plantarlos
a les barriades. En eixe moment ja no hi
haurà marxa enrere. A partir d’ahí la setmana
fallera anirà consumint-se com la metxa d’una
traca. Fins la Nit de Sant Josep, els casals
passaran a ser la primera llar de multitud de
nosaltres.
Un any més, demostrarem que a Sueca les
Falles són unes festes pensades en tots i en
totes, sense importar ni tan sols si s’és faller
o fallera. Les comissions, a diferència d’altres
llocs, tornarem a obrir les portes dels nostres
quarters generals i convidarem a qui desitje
unir-se a la festa.
Ara és més que mai l’hora d’eixir al carrer,
d’omplir de festa cada racó del poble i de
demostrar que sabem divertir-nos amb respecte
i fent gala d’un comportament exemplar. Només
així aconseguirem afegir a la gran familia fallera
de Sueca, El Perelló i el Mareny a totes aquelles
persones que encara s’atrevixen a dir que no
els agraden les Falles, sense adonar-se’n, ni tan
sols, que amb eixa afi rmació posen de manifest
un escàs interés per tot allò que no els afecta
directament.
Eixim de casa, impliquem-nos i no deixem que
després ens ho conten.
EDITA: TIA FRANGÈLICA COMUNICACIÓ
REDACCIÓ: Julián Sáez, David Gilabert · DISSENY I MAQUETACIÓ: Carlos Vercher · FOTOGRAFIA: Francisco García,
Gemma Ros, Arxiu Falles tot l’any · CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Pepi Anaya, Joan Baldovi · PUBLICITAT: Montse
Carrasco, Mª Sales Sáez · DIPÒSIT LEGAL: V-2137/2006 · IMPRESSIÓ: Brontegraf S.L. Pol. Ind. Els Mollons (Alaquàs)
Agraïm la col.laboració d’aquelles persones que ens han facilitat informació, fotografi es i demés per fer possible esta publicació,
així com també la confi ança dipositada en FALLES TOT L’ANY per part de les empreses anunciants.
Demanem disculpes per les possibles i sempre involuntàries errates tipogràfi ques que puguen haver-hi en este exemplar.

Esta jove cordobesa de naixement demostra
sentir-se valenciana com la que més. Sela Franqueza
(10/04/1985) està vivint, de segur, els dies
més intensos de la seua vida. L’agenda d’esta
Sela Franqueza i Garcia
Fallera Major de Sueca
perruquera està plena de compromisos. En esta
entrevista concedida a Falles tot l’any, Sela ens
parla d’allò que més estima: la seua família, les
amistats i, com no, la festa de les Falles.
“Espere el moment de l’Ofrena
per tot el que signifi ca a Sueca”
JULIÁN SÁEZ
Des de que la JLF va recuperar en 2003 el càrrec de Fallera
Major de Sueca, este sempre havia recaigut en una jove que
abans havia sigut Fallera Major de la seua comissió. No és el
teu cas. Eixa falta d’experiència suposa un impediment?
No, en cap moment és un impediment. Per ser Fallera Major
de Sueca no cal haver sigut Fallera Major d’una falla. Jo crec
que el que realment importa és que la persona en qüestió porte
l’esperit de la festa dins d’ella, a més de sentir estima pel poble,
en este cas pel meu poble.
Sabem que comptes amb tot el suport familiar en este any tan
especial. No obstant, hi ha una persona que quasi està més
il·lusionada que tu.
Sí, és cert. He de dir que si no fóra per ma iaia jo, segurament,
no estaria ací. A més, també crec que si ma iaio estiguera en el
món encara tindria, a la seua manera, major il·lusió i estaria
molt content.
Qui va infl uir, si és que algú ho va fer, per a que et presentares
a Fallera Major de Sueca?
Jo sempre he volgut ser Fallera Major de la meua falla però mai
m’arribà eixe moment. Si algú va infl uir una mica eixa és ma iaia
Pura. Ella va ser qui m’ho va comentar perquè a ella era a qui jo
sempre li pegava la tabarra. A la fi , coses que passen, no he sigut
Fallera Major de la meua falla però sí de tota Sueca que, per a
mi, encara és millor.
Quina és la tradició fallera de la teua familia?
A la meua familia tots han sigut fallers de la falla del Mercat. És
per això que jo no podia ser l’excepció. Recorde una anècdota
d’un tio meu, que quan era xicotet els majors de la falla venien
a acompanyar-lo a casa perquè mai en tenia prou.
Quines qualitats, segons tu, ha de reunir una Fallera Major de
Sueca?
Les d’una xica com jo!! (diu entre rialles). Crec que ha de ser
una xica senzilla però que, sobretot, porta la festa de les Falles
al cor. També crec que és important que sàpiga com comportarse
en cada moment i estar preparada per a parlar en qualsevol
instant. Tot això, amb el vestit de fallera posat, és essencial.
Una vegada se’l lleve pot ser que de senzilla tinga poc (torna a
riu-re’s).
Entenc, aleshores, que reunixes tú eixes condicions.
Crec que sí. Si pensara que no les reunisc ni tan sols m’hauria presentat
a ser Fallera Major de Sueca. No obtant, he de reconéixer
que em deixe aconsellar molt bé per una dona que tinc molt a
prop.
Com és la relació amb les integrants de la teua Cort d’Honor?
Les coneixies abans?
La relació és molt bona. A Malen i a Olga ja les coneixia de fa
molts anys. A Vero i a Soraya no les coneixia però també ens
portem molt bé entre nosaltres. He de dir que, per sort, m’han
tocat unes molt bones companyes.
Com és la relació amb els delegats de la Junta Local Fallera?
Jo diria que més que bona, boníssima. Em tracten com a una fi lla
i em senc molt ben cuidada. Això és molt d’agrair.
Com ha anat l’experiència de representar les Falles de Sueca
als actes d’altres juntes locals falleres?
Molt bé, ha sigut una experiència molt positiva. A tots els llocs on
hem anat ens han rebut amb els braços oberts.
Una vegada passada ja la presentació, sabem que tenies una
il·lusió especial en la crida. Com la recordes?
És cert. Tenia moltes ganes d’estar dalt d’eixe balcó de
l’Ajuntament i vore a totes les comissions baix, en la plaça, esperant
a que donara per començades les festes de les Falles.

Estic molt contenta perquè, tot i que va ploure, molta gent va
assistir. Va ser molt emocionant.
I d’ara fi ns a Sant Josep, quin acte esperes també amb moltes
ganes?
L’ofrena a la Mare de Déu de Sales, per tot el que això representa
a Sueca.
Estan sent les Falles com t’imaginaves?
Tot el que fi ns ara he vist i viscut ha sigut molt bonic. Estic molt
contenta, molt feliç. Però com que encara em queda molt, ja vos
contaré (somriu).
Estas vivint el moment més feliç de la teua vida?
Un d’ells sí. Estic vivint-ho amb molta il·lusió, encara que de
vegades passen coses que no estaven previstes. No obstant,
confi e en què abans que acabe este any, tot isca bé.
Què llevaries i què afegiries a les Falles de Sueca?
No llevaria ni afegiria res. El que sí pensem molts suecans és que
l’Ajuntament hauria d’implicar-se més en la festa fallera, com
hem pogut comprovar que sí ocorre en altres pobles.
Què opines d’aquells que són detractors de la fi gura de la
Fallera Major de Sueca?
Sóc una persona que respecte totes les opinions però en este cas
preferisc ignorar-les.
Quin de tots els actes fallers t’atrau més?
Jo diria que la cremà. És el més espectacular. Però com ja he dit
abans, també la crida, l’ofrena, les cercaviles… En defi nitiva,
tots en general. (es riu)
Com porten a la falla del Mercat tindre entre ells a la Fallera
Major de Sueca?
Això els ho haurieu de preguntar a ells. Tot i això, segons puc
percebre, estan molt contents. No és la primera vegada que
tenen l’honor de tindre a la Fallera Major de Sueca. En 2003 va
passar el mateix.
Què t’agrada més d’un monument faller? La crítica o
l’estètica?
Jo crec que un bon monument ha de saber conjugar les dos.
La crítica i l’estètica han d’anar de la mà. Una sense l’altra no
tenen sentit.
Amb la cremà de la falla en la nit de Sant Josep, es crema allò
mal. Què cremaries tú?
Cremaria moltes coses. Per exemple, la incomprensió, l’egoisme
i l’odi que tots tenim alguna vegada.
Per acabar, Sela, un desig per a les Falles de 2007.
Que siguen les millors Falles de la meua vida i que tots els
suecans i les suecanes les disfruten amb mi. Que passeu tots
unes Falles impresionants!!!

Verónica Zarzoso i Ramírez
Falla Avinguda d’Espanya
Olga Marqués i Muñoz
Falla Avinguda d’Espanya
Soraya Hernández i Juan
Falla Avinguda d’Espanya
Malen Marqués i Muñoz
Falla Avinguda d’Espanya

Josep Vicent Carlos i Codoñer
President de la Junta Local Fallera
Porta sis anys al capdavant de la JLF i este podria
ser el seu últim exercici. Siga així o no, ningú podrà
discutir-li a Josep Vicent Carlos la seua dedicació
per la festa. Amb el suport de diversos equips de
treball, ha sabut consolidar algunes iniciatives i
també crear nous al·licients. Carlos refl exiona, qui
sap si en l’última entrevista com a president de la
JLF, sobre el fenomen faller a Sueca.
“Veuríem amb bons ulls que hi
hagueren dones en la Junta”
JULIÁN SÁEZ
De totes les gestions que has fet durant els últims sis anys, de
quina et sents més orgullós?
Em sent orgullós d’haver pogut dur fi ns Sueca dos activitats
de Junta Central Fallera com foren la reunió de juntes locals
i la Marató de Truc, amb la presència per primera vegada de la
Fallera Major de València entre nosaltres. També serà motiu de
satisfacció prompte el fet de comptar amb unes ofi cines i un
Museu Faller al nou Casal Multiusos.
Perquè fa tant de temps que no hi ha dones a la JLF? Perquè
creus que les comissions no les proposen?
Jo crec que les dones no es fan l’ànim de vindre perquè tenen
vergonya i se senten soles davant el predomini d’homes. Nosaltres
veuríem amb bons ulls que hi hagueren moltes dones en la
Junta Local Fallera.
Què difi culta la instauració de premis als monuments?
La primera experiència va ser molt negativa perquè en tot joc
amb unes regles has de saber guanyar i també perdre. Quan açò
no ocorre i es donen problemes, el millor és renunciar a tot.
Damunt estem parlant d’uns premis que no comporten diners,
sinó un simple trofeu i l’honor. Jo crec que va ser molt encertada
la decisió presa en el seu dia de no concedir premis als monuments.
Quan tindrem a Sueca un major nombre de monuments de
qualitat com passa a altres pobles?
La qualitat dels monuments va en augment. No obstant, pense
que en tres o quatre anys seran més les comissions que aposten
per unes falles de qualitat.
Què suposarà per a les Falles de Sueca el Casal Multiusos?
Suposarà que hi haurà un lloc més per a poder realitzar activitats
falleres com ara presentacions o proclamacions. Tindrà una
cabuda pròxima a les 500 persones. A més, és important, com
deia abans, donar acollida a la seu de la Junta Local i també a
un Museu Faller que servirà per comprendre millor la història de
les Falles a Sueca, El Perelló i el Mareny.
En estos sis anys has mantés les peces principals del grup de
treball que conforma la JLF. Això demostra implicació, no?
Els delegats de la Junta s’impliquen i demostren ganes de
treballar per estes festes. Tenim membres de Sueca, d’El Perelló
i del Mareny molt compromesos.
Finalment sembla que la implantació de la fi gura de la Fallera
Major de Sueca no ha estat tant polèmica.
La implantació de la Fallera Major de Sueca és una altra de les
coses de la qual ens sentim orgullosos. Pel pas del temps s’ha
demostrat que era perfectament compatible amb la resta de les
falles. A més, dota a les nostres festes d’una categoria que sí
que teníen altres poblacions. Allà on anem valoren molt el fet
d’assistir amb la nostra Fallera Major.
Els plans urbanístics obliguen a desallotjar casals fallers cada
any. Suposem que això preocupa a la JLF.
El problema dels casals ens preocupa moltíssim. Estem intentant
que, almenys en un 90%, el tema estiga solucionat.
Les Falles a Sueca són una festa de març o de tot l’any?
És una festa de tot l’any. Igual que vosaltres amb el nom que
li heu posat a la revista ho teniu clar, jo quan vaig accedir a la
presidència de la Junta Local Fallera també m’ho vaig proposar.
Pense que la festa s’ha de viure no només en març. Les activitats
que impliquen les falles s’han de repartir durant tot l’any.
Com ha estat la teua experiencia amb els polítics locals? És
cert que tenen ben present que amb les Falles no es juga?
El que és evident és que els polítics ens respecten i nosaltres

a ells també. En eixe marc de respecte no hi ha cap problema.
En un any electoral com és este, noteu que la classe política
és més fallera?
Jo pense que no. Durant els quatre anys que dura una legislatura
el contacte és constant. Ells saben que una decisió relacionada
amb les Falles afecta molta gent. També saben que necessitem
suport i dins de les seues possibilitats procuren sempre oferirnos-el.
Què tenen estes festes que capten tants adeptes?
És cert que el cens augmenta cada any que passa. Les Falles és
una festa molt arrelada entre els valencians. La portem dins i
no podem desprendre’ns d’ella. Cada any eixa il·lusió i ganes
de fer coses es renova i són més les persones que decidixen
apuntar-se a una falla. A més, un factor també important és el
nostre caràcter obert. El fet que els casals estiguen a l’abast
de tot el món provoca que qui no és faller descobrisca la festa i
acabe per unir-se a ella.
Parla’ns d’eixe primer concurs de xarangues. Creus que tenieu
un compte pendent amb els músics?
Sí. Als músics els teníem una mica oblidats. Calia reconéixer
la seua tasca i dedicació a les Falles. Són unes persones que
treballen per la música i per la festa. El concurs serà un xicotet
homenatge que esperem que acabe consolidant-se i convertintse
a mitjà termini en un dia important dins dels calendari faller.
Com està considerada la ciutat de Sueca dins el context faller
hui en dia?
En estos moments, Sueca està ben considerada en l’exterior.
Les relacions són fenomenals amb pobles com ara Denia, Gandia,
Oliva, Alzira, Carcaixent, Manises, Silla i un llarg etcétera.
La Marató de Truc i la reunió de juntes locals han contribuit
moltíssim també. La nostra hospitalitat ha sigut molt ben valorada.
Sobre els càrrecs honorífi cs de Fallera Major i Festera Major de
Sueca. Quina opinió et mereix este assumpte?
Ha de ser un càrrec unifi cat. De fet, estem treballant en eixa
direcció des de la Junta Local Fallera i l’Ajuntament. Les converses
les encetàrem ja amb Andrés Hoyo i les reprendrem amb
el regidor de Festes actual i futur. Econòmicament suposaria una
despesa menor i aconseguiríem que una única fi gura representara
les festes de Sueca.
Seguirà Josep Vicent Carlos al capdavant de la JLF dos anys més?
Tinc una decisió presa i el 20 de març la faré pública. En primer
lloc la comunicaré, per respecte, als delegats de la Junta Local
Fallera.
Tens la sensació què et valoren com cal tota la dedicació que
implica presidir la JLF?
En general sí. En el meu cas, jo porte sis anys dedicant temps de
la meua família i del meu treball a les Falles.
Hi ha molts moments on te n’adones que la gent et valora i
reconeix el teu sacrifi ci. El que passa és que també hi ha situacions
en què penses que no val la pena tant de maldecap. Em
referisc a casos com ara els que es donen per un premi d’una activitat
fallera que té el seu jurat independent de la Junta Local.
Eixes crítiques dolen molt. En contraposició trobem a gent que
no és ni fallera i que ens valora moltíssim a tots els delegats.

Kiko Ortolà i Alberola
VERGE DE SALES
José Vicente Mauro i Martínez
VIA DEL MATERAL
Jesús Grau i Campins
VIA DEL MATERAL
Salvador Cortés i Torrado
POBLE VELL
Joan Nicolàs i Matoses
PLAÇA DE CERVANTES
Faustino Vázquez i Garcia
XÙQUER
Juan Manuel Marqués i Aguilar
CHE COLLONS
Silvio Lena i Bou
AV. 18 DE JULIOL
Vicent Iborra i Vallet
AV. D’ESPANYA
Francisco González i Llopis
MERCAT
Carles Belenguer i Fos
CHE COLLONS
Julio Guarinos i Belenguer
EL PORTAL
José Ortells i Matoses
PLAÇA DE L’AJUNTAMENT
Joan Roda i Lucas
XÙQUER
Juan Fco. Franco i Carbonell
SOL I TARONGERS
Pepe Viel i Blasco
AV. 18 DE JULIOL

Mariano Hervàs i Palacios
TRO I FLAMA
Víctor Palacios i Navarro
TRO I FLAMA
José Fco. Llopis i Piera
RONDA PAÍS VALENCIÀ
Manuel Martorell i Hueso
PLAÇA DE L’AJUNTAMENT
Esteve Díaz i Juan
BERNAT ALIÑO
Juan José Cobos i Pelaez
SUCRO
José Ortí i Primo
SOL I TARONGERS
José Antonio Granell i Rubio
AV. D’ESPANYA
Carlos Granell i Ribera
PLAÇA DE CERVANTES
Ferran Mortes i Marqués
POBLE VELL
José Pasqual Carbó i Fos
BERNAT ALIÑO
Fco. Javier Marqués i Baldoví
VERGE DE SALES
Eugenio Gil i Carlos
BERNAT ALIÑO
Pio José Lledó i Ferrando
EL PORTAL
Vicent Catalunya i Garulo
SUCRO
Raul Romeu i Escrivà
RONDA PAÍS VALENCIÀ

Plaça de
l’Ajuntament
Lema:
La moda sense talla
Lema infantil:
El món de les fades i
els gnomos
Artista:Juan Pedrós
Autor: Nando Viñoles
El Portal
Lema:
Construcció, diví
negoci
Artista:Pasky
Autor: J.D.
Che Collons
Lema: La mort tenia un
preu a Che Collons city
Lema infantil:
The Simpson
Artistes:
Pasky / Rodasoques
Autor: Carles Belenguer
i Fos
Av.18 de Juliol
Lema: Temps era temps
Lema infantil:
La natura
Artistes:
Pasqual Carrasquer /
Rodasoques
Autores: Rebeca i
Empar
Xúquer
Lema:
La hipocresia
Artista:Pasky
Autor:José de la
Torre
Tro i Flama
Lema:
El be i el mal
Lema infantil:
La mar
Artista: Antonio Gil i
Tornero
Autor: Rafa Blay
Verge de Sales
Lema: A Sueca... no
busquen solucions
Artistes:
Pasky
Germans Llopis (falla Infantil)
Autor: Rafa Blay
Sucro
Lema: Caragol i femella,
parella
Lema infantil:
El món dels Lunnis
Artistes:
P. Carrasquer / Javi Tur
Autors: Rafa Blay i
Inma Sorrentino

Lema:
Mercat
De veritat... ben poquet
Lema infantil:
Home i dona... en lluita
prehistòrica
Artistes: Juan Pedrós
/ Juan Martí
Autor: Rafa Blay
Via del Materal
Lema:
Ballem de contents
Lema infantil:
El riu
Artista: David Clari
Autor: Lluís Ferri
Rda. País Valencià
Lema: A seques
Artista:
Filiberto Pons
Autor: M.J. Campins
Sol i Tarongers
Lema: Monument als
drets humans
Artista:
Pasqual Carrasquer
Autor: Rafa Blay
Bernat Aliño
Lema: Moros i Cristians
Lema Infantil:
Fantasia literària
Artistes: Juan Pedrós
/ Joan Martí
Autor: MªJosé Sarrió
Poble Vell
Lema:
Qui més pot... guanya
Artista: Ximo
Autor: Rafa Blay
Cervantes
Lema: Llegenda i
fantasia
Lema infantil:
Xiquets valencians tots
Artistes:
Paco i Toni Vizcaino
Autor:
Luis Ruiz Requeni
Av. d’Espanya
Lema: Prehistòria a
la marjal: en Sueca tot
segueix igual
Lema infantil:
Bruixeries
Artista:
Francisco Vizcaino
Autor: Xuso Torres

Del 24 de febrer al 4 de març
EXPOSICIÓ DEL NINOT, a la Sala Els
Porxets.
3 de març
CONCURS DE XARANGUES, al passeig
de l’Estació
CAVALCADA DEL NINOT. Concentració
de les comissions participants, per a
seguir l’itinerari de costum: carrers
Sequial, València, Cerrillo, Sant Cristòfol
i Mare de Déu. PREMIS PATROCI-
NATS PER KEEPER’S
9 de març
CAVALCADA DEL NINOT A EL PERELLÓ,
a les 17 hores. Concentració de les
comissions davant l’església nova.
NIT D’ALBADES (1a Ronda)
10 de març
NIT D’ALBADES (2a Ronda)
11 de març
CAVALCADA DEL NINOT AL MARENY
DE BARRAQUETES
16 de març
LLIURAMENT DE TROFEUS a tots
aquells participants dels actes organitzats
per la JLF. Al Casal de la falla
Av.d’Espanya, a les 20 hores.
17 de març
VISITA DE LA JLF a la Residència Sant Josep,
a les 12 hores.
18 de març
VISITA DE CORTESIA a totes les falles, a les
18 hores. Concentració al voltant del Sindicat
Arrosser per iniciar la visita que tindrà
el següent itinerari: Carrers Baldoví, Bonaventura
Ferrando, Marenys, Pas subterrani,
Bernat Aliño, Jaume I, Polígon El Teular,
Pintor Claros, Rois de Corella, País Valencià,
Vilella, Castelló, Lluarí, Corbera, Taut,
Mestre Serrano, Gordiano Ribera, Plaça
Convent, Mare de Déu, Molí, Carabassers,
Plaça Cervantes, Utxana, Sequial, Plaça de
l’Ajuntament, Plaça de Sant Pere, Placeta
Fonda, Moro i Plaça Foressos.
OFRENA DE FLORS A EL PERELLÓ, a les
18 hores.
19 de març
MISSA CONJUNTA A LA CAPELLA DE LES
SALESIANES.
MISSA SOLEMNE A SANT JOSEP, a les 12’30
horesa El Perelló.
OFRENA DE CORONES DE LLORER a Joan
Fuster, Bernat i Baldoví i Josep Serrano, a les
11’30 hores. Concentració de les comissions
falleres a la Plaça de Sant Pere.
OFRENA DE FLORS A LA MARE DE
DÉU DE SALES. A les 19 hores concentració
de les comissions falleres al
Passeig de l’Estació. L’itinerari serà
el següent: Carrers Sequial, València,
Cerrillo, Sant Cristòfol, Mare de Déu
CREMÀ de les falles 2007, a partir de
les 23 hores.
ORDRE DE LA CREMÀ
Ronda A
22’30 hores. - Poble Vell
23’30 hores. - Che Collons
24 hores. - Ronda País Valencià
00’30 hores. - Bernat Aliño
01 hores. - El Portal
24 hores. - Tro i Flama
Ronda B
23 hores. - Verge de Sales
23’30 hores. - Xúquer
24 hores. - Sucro
00’30 hores. - Av. 18 de Juliol
01’30 hores. - Sol i Tarongers
Ronda C
23 hores. - Plaça de l’Ajuntament
23’45 hores. - Via del Materal
00’15 hores. - Av. d’Espanya
01’00 hores. - Plaça de Cervantes
01’45 hores. - Mercat

L
a intenció d’Andreu de Sales Ferri Chulio
de publicar un llibre, que arreplegue
la història de les Falles de la localitat,
ha tornat a despertar una guerra latent
durant anys entre les diferents comissions
existents en el municipi. Les més antigues
seguixen en el seu interés per demostrar
ser les deganes de la festa en la capital
de la Ribera Baixa. Les comissions de
creació més recent, al contrari, i donada
la impossibilitat d’ostentar este títol,
perseguixen convertir-se en hereves de
les esporàdiques comissions que van sorgir
en la ciutat a principis del segle passat.
L’existència d’alguna d’estes queda
refl ectida en documents gràfi cs de l’època
i inclús en el llibre Flors de Marche de
l’autor local Vicent Molina i Maset. Alguns
historiadors han documentat l’inici de la
festa en 1876.
Esta documentació acreditaria a més a
les Falles de Sueca com les més antigues
de la comarca ja que fi ns a la data, les
d’Alzira, documentades en 1889, es
consideraven com a pioneres. No obstant
això, l’existència d’un llibret de 1954
encara situaria l’inici de la festa cent anys
arrere. Ferri, en canvi, té dubtes i ara per
ara assegura que amb el material recollit
no es pot verirfi car.
L’historiador Josep Joan Coll va publicar
en 1996 un article que va ser arreplegat
en el llibre La festa de les Falles, editat
pel Consell Valencià de Cultura. Al marge
d’altres consideracions, Coll relata que
en 1876 “també es va plantar una falla
Centenàries o no?
L’orige de la festa fallera a Sueca encara és una incògnita ja que
es barallen dates com ara 1854, 1876 o ja endinsats al segle XX
DAVID GILABERT
Un llibret de 1954 situaria l’inici
de la festa a Sueca cent anys
enrere, tot i que és dubtós
amb una crítica social contra el joc,
contra els riferos ambulants, que recorrien
diferents poblacions enredant les gents
amb enganys i jocs clandestins”. La
informació va ser extreta d’una crònica de
El Mercantil Valenciano de l’època. Este
estudi, i inclús altres posteriors, han
obviat, en canvi, la celebració que en 1954
van viure els fallers de Sueca. Aquella fi ta
s’ha pogut constatar gràcies a un llibret
editat per a l’ocasió i que conserva Vicent
Vercher, un faller de Sueca afi cionat a
guardar llibrets de falla. En este llibret
pot llegir-se en la portada la inscripcció
“Falla del centenari de Bernat i Baldoví,
1854-1954”.
El text de la portada ha sigut, probablement,
durant anys, mal interpretat. De fet, ni els
mateixos fallers de Sueca han arribat a
demanar més informació sobre esta falla
induïts per l’error que portava este nom,
per alguna altra raó o inclús per a honrar
alguna efemèrides relacionada amb l’autor
del primer llibret de falla.
El contingut d’aquell, en tot cas, no
presenta cap dubte. La falla únicament es
va plantar eixe any i per a deixar testimoni
del primer monument “modern” que es
va plantar en els carrers de la localitat.
Així, en la presentació de la publicació
es llig que Sueca no podia passar per alt
el centenari de la innovació de les Falles.
D’esta manera, la comissió assegura en el
seu escrit que “l’any 1854 l’insigne suecà
Josep Bernat i Baldoví transformà amb
enginy singular la manera tradicional de
fer falles eixint, des d’aleshores, la falla
moderna, que prengué el nom de falla
rodada o falla argumental“.
Encara que, tal i com assenyala Andreu de
Sales Ferri (qui en estos moments treballa
en la recopilació de material per escriure
una “història de les Falles de Sueca“)
no han sigut localitzats documents que

demostren de forma fefaent esta
circumstància. La comisió que va fi rmar
l’article assenyalava, amb tot tipus de
detalls, la ubicació, inclús el lema, de la
falla: “Bernat i Baldoví, en la confl uència
dels carrers de la Figuera i Sant Miquel amb
el de la Marededéu, muntà l’entaulat que
responia a l’argument deI si t’adobes”.
Tot i no haver-hi cap prova documental, al
marge del llibret que suposadament festeja
el centenari, de moment, l’historiador
Josep Joan Coll, es mostra “relativament
convençut” de la veracitat del centenari.
“Pot ser probable. De fet en aquella època
igual es demanava permís com que no per
El centenari de les falles de Sueca va ser festejat amb tots
els luxes. L’ocasió ho requeria. Almenys, així ho van pensar
en 1954 els seus promotors que no van escatimar en recursos
i molt menys a fer valdre les seues infl uències i amistats.
L’autodenominada “Junta Fallera” tenia fi ns a un total de 7
presidents d’honor, a cadascú més important i de reconegut
prestigi social, polític econòmic i cultural. D’esta forma, el
premi Nobel de literatura Jacinto Benavente encapçalava el
llistat, persuadit amb total seguretat per les amistats que
tenia en el municipi. Esta relació queda constatada amb
l’existència, en la Biblioteca Suecana, d’un manuscrit d’este
autor que va ser regalada en el seu dia pel mateix Benavente
al suecà Pepito Montó qui en morir el va regalar al poble de
Sueca. Jacinto Benavente inclús va escriure unes notes en
el “llibret” on reclamava l’homenatge per a Bernat i Baldoví,
així com per a José Serrano. “Monuments efímers són
les falles. Hora és que València erigisca uns perpetus monuments
en honor dels seus dos fi lls preclars”.
a cremar una falla en el carrer. Moltes
vegades inclús es demanava un permís i
després no es cremava la falla per unes
raons o altres.
Açò ha comportat moltes confusions ja que sí
existien proves documentals que certifi caven
l’existència d’una falla un determinat any”,
ha explicat a Falles tot l’any.
Tot i això, els membres de la comissió del
centenari es mostraven convençuts de la
celebració, probablement induïts per alguna
prova documental hui desapareguda.
La falla del centenari va ser obra en 1954
del famós artista Rafael Raga, i en aquella
no sols es retia homenatge a l’autor
de El virgo de Vicenteta. El Mestre Serrano,
també de Sueca, va rebre el tribut dels seus
paisans en coincidir eixe mateix any les noces
d’argent de la composició del pasdoble El
Fallero. Per això, ambdós personatges eren
refl ectits en el monument.
La crítica de la falla, deixant a banda les
alabances als dos personatges, se centrava
en una campanya promoguda a Madrid eixe
mateix any reclamant la prudència dels
pocs conductors que llavors transitaven pels
carrers de la capital.
A Sueca, els propietaris d’automòbils encara
eren menys. No obstant això, no escapaven
a la crítica.
Benavente va compartir la presidència d’honor amb Nicolau
Primitiu Gómez Serrano, el Baró de Càrcer i de Llaurí, junt
al comte de Trénor, ambdós procuradors en Corts a Madrid.
Completaven el llistat d’il·lustres l’aleshores president de
l’Ateneu Mercantil i un altre procurador en les Corts. La
comissió executiva va ser presidida per Juan Serrano Pla, sent
la Fallera Major Infantil Isabelín Rodríguez i la Fallera Major
Teresa Medina Palacios.
El programa de festes també va ser d’allò més complet. Així es
van organitzar activitats des del 14 de març fi ns a la mateixa
nit de la cremà, amb una única excepció: el dia 17 el programa
explicava que “en atenció a este dia dimecres de Quaresma
no se celebrarà cap classe de festes”. Col·locació de corones
de llorer als monuments de Serrano i Bernat i Baldoví, visites
a les autoritats municipals, actes benèfi cs, dinars, sopars,
cercaviles i balls a ritme de conjunts musicals, conformaven
el programa que va incloure, a més, una ofrena fl oral a la
patrona de la localitat, la Mare de Déu de Sales.

L
Una història per escriure
El sacerdot suecà Andrés de Sales Ferri ultima un llibre sobre les
Falles de Sueca mentre lamenta l’escàs material que es conserva
DAVID GILABERT
’investigador Andrés de Sales Ferri
Chulio porta més de 20 anys intentant
reconstruir la història de les Falles de
Sueca. Després de dos dècades recopilant
fotografi es, esbossos i retalls de premsa,
ha començat a donar forma a un llibre
que, presumiblement, veurà la llum en uns
mesos. Amb este llibre únic en la història
de la festa en la capital de la Ribera
Baixa, Ferri pretén deixar constància
d’unes celebracions que, tal com assegura,
“serien les més importants de Sueca si la
patrona no fóra la Mare de Déu de Sales”.
De fet, este investigador assenyala que
les Falles, des d’una perspectiva útil,
postil·la, “són importants en la mesura
que els homes les fem importants. Hi ha
hagut anys sense Falles i no ha passat res.
La importància és la que volem donar-li i
els suecans li donem molta importància”,
diu.
«Hi ha hagut anys sense Falles
i no ha passat res. Tenen la
importància que volem donar-li»
Eixa importància, però més encara, la
repercussió social que té la festa, ha
suposat des de sempre una forta atracció
per a este sacerdot que, després de
lustres investigant fonamentalment sobre
art i religió, s’ha abocat ara en esta
“aventura”, com ell mateix la qualifi ca.
“Les Falles sempre han tingut per a mi una
especial atracció, encara que no sabria dir
perquè. Jo sóc de Sueca i em sent molt
satisfet d’això. De fet, hepublicat diversos
llibres sobre Sueca”. No obstant això, Ferri
reconeix que “la festa de les Falles està,
com moltes altres coses, desemparada.
No hi ha ningú que per pròpia voluntat
es dedique a investigar. La majoria dels
d’història local són llibres d’encàrrec. Jo
he decidit per pròpia voluntat embarcarme
en esta investigació”. Precisament,
darrere del seu interés a donar forma a
la història de les Falles en Sueca, Ferri
assegura que està un gen de caràcter
local. “Tinc un RH local. A mi, Sueca m’ha
importat sempre i no per res, sinó perquè
em naix. He volgut dir al meu poble amb
este llibre que no em dol ser de Sueca. I
qualsevol història de Sueca la faig meua.
«La festa de les Falles està
desamparada. Ningú per pròpia
voluntat es dedica a investigar»
No sóc investigador primer que suecà”,
afi rma.Així, amb més il·lusió que material
disponible, Ferri reconeix que la labor
realitzada fi ns a la data ha sigut molt
complicada donat l’escàs material conservat
en la mateixa localitat. “Ha sigut difícil.
És una aventura ja que ni les mateixes
falles s’han preocupat per reconstruir la
seua història. He comprovat que algunes
falles desconeixen la seua data de fundació
i es dóna el cas d’alguna celebració que
no es correspon amb la realitat. En Sueca
hi ha un extraordinari sentiment faller,
però només per al moment. Ningú es
preocupa per mantindre i recordar res
per als anys venidors. Els suecans vivim
el dia a dia i la història passada a ningú li
importa”, assegura entristit Ferri Chulio.
De les investigacions realitzades per este

investigador es desprén que les Falles
suecanes tenen ja més d’un segle
d’antiguitat. Un fet ja conegut i àmplament
divulgat però mai fi ns a la data, corroborat
documentalment. “Fins ara només
coneixíem que en 1876 es va plantar la
primera falla en Sueca, però ningú s’havia
preocupat per documentar este fet a
pesar que molts cronistes locals al·ludien
al mateix. Jo ara ho he fet”. Amb estes
dades, “en 1976 s’hauria d’haver celebrat
el centenari, i així successivament. No ha
sigut així”, assegura.
«Ningú s’havia preocupat per
documentar que en 1876 es va
plantar la primera falla a Sueca»
Les investigacions d’Andrés de Sales Ferri
Chulio serviran almenys per a tancar
una vella polèmica i establir un ordre
cronològic en la fundació de les falles més
veteranes i així concloure la guerra oberta
per atribuir-se major antiguitat a la real.
En este sentit Ferri testimonia que, com
sí reconeixen les falles, la comissió de
Bernat Alinyo és la degana, donat el seu
caràcter ininterromput. És cert que la
falla Verge de Sales té els seus orígens en
diferents monuments plantats ja en 1924
i 1953 en la seua actual ubicació, “però
no té continuïtat”. De la mateixa manera
que en El Perelló ja es va plantar una
falla en 1948 com arreplega una crònica
publicada per la premsa valenciana. Un
fet que es va repetir en 1954. Salvant
estes discontinuïtats, després de Bernat
Alinyo se situaria la comissió de Plaça de
Cervantes, fundada en 1959, Av. d’Espanya
en 1960 i Plaça de l’Ajuntament i Av. 18
de Juliol, fundades en 1961. Eixe mateix
any reapareixia, segons Andrés de Sales,
la falla Verge de Sales. Al marge d’aclarir
algunes qüestions que, Ferri, assegura no
seran polèmiques: “No vull ser polèmic.
La història jo no me la invente, jo
mostredocuments, no valore”, el llibre
oferirà capítols dedicats a personatges de
vitalimportància per a la comprensió de la
festa. “Vull donar una explicació al que
estem celebrant”, diu. En este sentit
personatges com Pasqual Carrasquer,
Bernat i Baldoví o el Mestre Serrano,
mereixen menció especial en este llibre
que Ferri publicarà pel seu compte i risc.

De falla
A les barriades de Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes
Amb esta guia de Falles tot l’any ja no

en falla
es planten 16 monuments fallers i els seus respectius infantils.
calen excuses per no visitar-les.

L’Associació de Pescadors amb rall de la Comunitat Valenciana
tenim com a fi nalitat principal la recuperació i la promoció de
la pesca amb rall. És per això que en el marc de les nostres
activitats per afavorir eixa recuperació i difusió social de la pesca
amb rall convoquem un premi pioner a Sueca.
APARCOVA concedirà 1.000 euros a aquella comissió fallera
que, a criteri del jurat, millor refl exe al seu monument de 2007 la
situació per la que atravesa actualment esta tradició amenaçada
i tan valenciana com les pròpies Falles.
APARCOVA AMB LA PESCA AMB RALL
APARCOVA AMB LES FALLES
APARCOVA AMB LES TRADICIONS

L
DAVID GILABERT
a prolífi ca obra de Josep Bernat i Baldoví
evidencia de principi a fi un sentit de
l’humor propi i inherent a Sueca i la seua
gent. En la gran majoria dels seus escrits
Bernat i Baldoví empra un humor distint i
amb una gran càrrega sexual. Esta sàtira
eroticosexual queda patent en els set llibrets
de falla que va escriure i que van assentar
el precedent de l’actual crítica fallera.
Sense la seua obra, les falles no serien
el que són. Sueca tampoc. És per això que
la ciutat que va veure nàixer l’autor de
El virgo de Vicenteta prepara el bicentenari
del seu naixement que tindrà lloc en
2009. De moment el consistori ha declarat
eixe any com “l’any Bernat i Baldoví” i un
dels seus principals estudiosos, el bibliotecari
municipal Antoni Carrasquer, llança el
primer tro d’avís als fallers: les falles de
Sueca podrien recordar en els seus monuments
les escenes que Bernat va descriure
en el seu primer llibret. Seria el millor
homenatge per part de les falles de Sueca,
assegura.
De moment, els fallers de Sueca són conscients
que la ciutat és el bressol de la
sàtira fallera, dels llibrets de falla i per
descomptat, el millor escenari per a la
tradició sainetesca valenciana. Tant és així
que la JLF va recuperar al 1999 el concurs
de sainets valencians que encara hui seguix
celebrant-se. Este concurs va nàixer el
mateix any que Sueca va organitzar, coincidint
amb el 190 aniversari del naixement
de Bernat i Baldoví, el primer congrés que
va analitzar l’obra d’este insigne suecà que
a més d’escriptor va ser alcalde, jutge,
El pare de la sàtira
Sueca commemorarà en 2009 el bicentenari de Josep Bernat
i Baldoví, l’home sense el qual no s’entendrien les actuals Falles
diputat en Corts i per descomptat l’home
que junt amb un altre suecà, el Mestre
Serrano -autor del pasdoble El faller, verdader
himne de les falles- , va conferir de
personalitat pròpia a una festa única en el
món sencer.
Carrasquer emplaça les falles a implicarse
en este aniversari que ja comença a
prendre forma. Des de la regidoria de
Cultura impulsen un variat i complet programa
d’activitats que va des de l’edició
de llibres a les representacions teatrals,
passant per l’edició de CDs o la celebració
d’exposicions de diversa temàtica. Entre
les activitats programades destaca l’edició
completa, tal com explica Carrasquer, de
tota la literatura fallera de Bernat i Baldoví.
Així com tota la seua obra teatral
completa. El 19 de març del 2009 està previst
que es reproduïsca en format facsímil
el primer número del setmanari El Sueco,
que va ser editat amb motiu del primer
centenari del naixement de Bernat i Baldoví.
Esta publicació coincidiria amb el dia
gran la festa fallera.
Les propostes que Antoni Carrasquer
llança als fallers inclouen, a més, dedicar
eixe any el concurs de sainets a obres de
Bernat i Baldoví.
Esta iniciativa s’estendria a la Cavalcada
del Ninot que, segons Carrasquer, també
hauria de ser temàtica. “A més està previst
interpretar altres peces teatrals
com ara Los pastores de Belén o altres
obres que encara es representen en altres
pobles com els miracles de Sant Vicent
que encara tenen lloc en els altarets de
València”, diu Carrasquer.
L’ambiciós programa contempla la possibilitat
de reeditar el disc The Virgo de
Vicenteta Musical Story, del musical del
mateix nom que amb notable èxit es va
representar fa uns anys a Sueca.
El programa es tanca amb exposicions i
conferències per a homenatjar l’home que
amb el seu humor satíric va canviar per
sempre la història de les festes falleres.

V
Poc vistes però recordades
Els monuments s’ajusten als patrons establerts i només en poques
ocasions trobem falles trencadores que, això sí, no s’obliden
DAVID GILABERT
al a dir que Sueca té unes Falles diferents.
L’asseveració és compartida pels mateixos
fallers suecans i també per aquells que
cada mes de març visiten la capital de la
Ribera Baixa.
Ningú es mostra indiferent davant la
repercussió social que tenen estes festes,
potser, les més significatives de tot el
calendari fester suecà. Els tòpics i també
els típics no formen part de la festa fallera
a un poble que, amb els anys, ha sabut
impregnar un estil propi a una celebració
que, allà on planten falles, copia el model
del cap i casal.
Les Falles de Sueca són diferents. Això no
obstant, el fet diferencial de les Falles
suecanes manté alguns buits. Tot i el
caràcter innovador i distint que ací té la
festa, este aspecte no té el seu refl exe
en els monuments. Estos, no deixen de
ser refregits i en contades ocasions al
carrer hem vist propostes innovadores i
trencadores amb el model establert.
Tot i que per a les comissions resulta
arriscat, la història més recent de les Falles
locals deixa algun monument que mereix
ser recordat. Eixes falles, les innovadores,
han escrit una història paral·lela en la
festa fallera. Segurament serà la part més
marginal i oblidada de la història fallera:
fora de totes eixes pàgines dels anuaris
fallers i fora de les portades de diaris.
«Les falles innovadores han
escrit una història paral·lela en
la nostra festa fallera»
La primera falla que trencà motles a
Sueca fou la plantada per la falla El Portal
a principis de la dècada dels 80. No era
gran cosa ni tampoc podia considerarse
com el que hui coneixem com falles
experimentals.
No obstant, per primera vegada a Sueca
una falla podia ser visitada. Un fet
importantíssim, més si tenim en compte
que, precisament, des d’eixos mateixos anys
les falles de Sueca han quedat engabiades
per tal d’evitar l’acció dels vàndals,
impedint contemplar-les de prop.
L’experiència va resultar tot un èxit i aquell
passeig per l’interior de la barraca obria
els ulls dels suecans a un nou estil de falles
que s’allunyava dels cadafals empinats
buscant el cel.
Ja en 1997, la mateixa falla El Portal
repetiria l’experiència amb una altra falla
que podia ser visitada.
La falla era espectacular i tenia escenes
amb un tamany descomunal. La prehistòria
«Ara les falles han quedat
engabiades per tal d’evitar
l’acció dels vandals»
amb dinosauris i troglodites constituïen l’eix
central d’una falla sorgida arran l’èxit de la
pel·lícula Jurassic Park d’Steven Spielberg.
L’any anterior, alguns remats d’esta falla
s’havien plantat a València i havien causat
gran expectació. A Sueca, també va ser
així ja que mai abans una falla havia tingut
dimensions tan espectaculars.Tampoc mai
abans s’havia cobrat entrada i això, en
canvi, no agradà molts fallers.
Estos dos casos acapararen aleshores bona
part de les tertúlies falleres a qualsevol
lloc de la ciutat. I és que el fet d’eixir-se’n
d’allò que era habitual va sorprendre a un
públic acostumat als estils de sempre.
Fins i tot, en el cas de l’any 1997, la
polèmica va envoltar a la visita de cortesia
i la Junta Local Fallera hagué d’intervindre
per a que el El Portal retirara part de la
tela opaca que envoltava el monument
per a que la resta de comissions pogueren
contemplar-lo.
En qualsevol cas, les cues per entrar
es repetiren durant els tres dies de
falles i fi ns i tot la televisió autonòmica
Canal 9 va retransmetre la seua cremà.

El primer intent de renovació. La falla
més innovadora de totes les plantades
en l’història de les Falles de Sueca va ser
un monument infantil què, amb lema La
màquina de festa, plantà la Falla Xúquer
l’any 1994. Esta falla, obra de José Luis
Romeu, sí va ser completament distinta a
qualsevol altra. Va ser una falla per a a ser
cremada i recordada. No com la majoria,
que fa la impressió que renaixen any rere
any de la mateixa cendra.
Esta falla, considerada com la primera
experimental, va ser concebuda amb
un estil completament distint. Va
ser creada amb la intenció de retre
homenatge a les diverses formes de
fer i viure la festa al conjunt de la
Comunitat Valenciana.
Amb este esperit, Romeu va presentar
un monument mòbil que amb un
sistema de molls permetia alguns
moviments gràcies a l’acció del
vent.
Tant el moviment, com les diferents
escenes que l’envoltaven, sorgien
d’un engranatge industrial del que
també sorgia la fi gura d’una lluna
i un sol, reprentant la nit i el dia.
Una alegoria del pas del temps, les
estacions i les festes pròpies de cada
època de l’any. Així, el ball de vetes,
els gegants i cabuts o la Muixeranga
d’Algemesí estaven representats en
esta falla que va tindre un cost de
75.000 pessetes.

JULIÁN SÁEZ
a Junta Local Fallera, com a màxima
.
institució de la festa de les Falles a Sueca,
compta amb les seues pròpies normes
bàsiques, aquelles que regulen el seu
funcionament.
Es troben incloses al Reglament Faller, un
document, l’actual, vigent des de 2002 i
que, fent uns paral·lelismes, podríem dir
que és com una mena de Constitució per a
un estat democràtic o com un Estatut per
a una autonomia.
Esta Carta Magna de la festa fallera a
Sueca, no obstant, és ignorada per la
majoria de fallers i falleres.
Pocs són aquells que coneixen la seua
existència i encara menys els qui saben
el seu articulat o tot allò que este
regula. Falles tot l’any ha tingut accés al
Reglament, què en 11 pàgines i 35 articles,
aborda aspectes com ara la composició de
la JLF o els requisits per poder accedirhi,
a banda d’altres com puguen ser
les formalitzacions de noves falles, els
distintius, les sancions o el càrrec de
Fallera Major de Sueca.
El Reglament Faller defi nix en el seu primer
article a la JLF com «l’organisme col·lectiu
que agrupa les distintes Falles de Sueca, El
Perelló i el Mareny de Barraquetes, exercix
la funció rectora i coordinadora en ordre
a la celebració dels festejos i tota classe
d’actes relacionats amb les falles i està
integrada en la Junta Central Fallera de
València».
La normativa fallera també fa referència
als requisits per formar part d’este òrgan.
Crida l’atenció el fet que un president de
El gran desconegut
La Junta Local Fallera de Sueca es regix per un Reglament Faller,
vigent des de 2002 encara que amb una difussió nul·la
L
falla no pot ser admés com a membre de la
JLF, així com tampoc un faller o fallera que
com a mínim no estiga tres anys consecutius
en la seua comissió.
L’exercici faller, per al Reglament, és «el
període que comença el 20 de març i acaba
el dia 19 de març del següent any amb la
cremà de les falles», d’ahí allò de xifrar
els exercicis amb dos anys, per exemple,
l’actual 2006-2007.
El Reglament també especifi ca les funcions
de cada càrrec de la JLF i no deixa de banda
aspectes com ara la indumentària. Així, a
l’article 14 es diu que en tots els actes i
festejos públics «de relleu i solemnitat,
els components de les comissions falleres
utilitzaran per a la seua vestimenta
indumentària tradicional valenciana,
quant a foment, divulgació i defensa de
les més pures tradicions valencianes en
l’ordre històric, cultural i folklòric».
Respecte als distintius, l’article 15 recomana
els fallers i les falleres lluir «els bunyols de
major categoria que es tinguen en possessió
. i la insignia de la falla»
L’articulat en qüestió també tracta allò
que cal per poder-se constituir una nova
falla a la ciutat. Una vegada presentada
tota la documentació, serà la JLF qui
haurà d’emetre una resolució favorable
que, a més, necessitarà del vist i plau de
les comissions.
Curiosament, a més, la JLF supervisarà
l’activitat de la nova falla durant els dos
primers exercicis fallers i podrà «denegar
el permís d’activitat per a l’exercici faller
següent en cas de manifest incompliment
dels requisits relacionats».
El Reglament, que també fa referència a
les fusions entre comissions falleres i a les
dissolucions, regula qualsevol incidència a
conseqüència de la festa fallera i contempla
les sancions davant possibles infraccions.
En les últimes pàgines s’ocupa de les
recompenses a què poden optar els
membres de la JLF i especifi ca que este
organisme «es reserva el dret de concedir
l’espiga d’or (el seu màxim distintiu) a qui
considere oportú en casos excepcionals per
mèrits contrets en el món de les Falles».
Després de comprovar el seu contingut i,
sobretot, donada la cada vegada major
dimensió que està assolint la festa a Sueca,
El Perelló i el Mareny de Barraquetes, des
de Falles tot l’any apostarem, juntament
amb la Junta Local Fallera, per la divulgació
entre la gran família fallera d’estes normes
bàsiques que recull el Reglament Faller
aprovat en 2002.

Una més en la gran família
La Junta Local aconseguix consolidar en només un lustre la fi gura
de la Fallera Major de Sueca, absent entre 1987 i 2003
H
JULIÁN SÁEZ
i havia certa por a que l’invent no
funcionara. Després, afortunadament, el
pas del temps ha servit per corroborar que
la iniciativa era un encert.
La idea de recuperar la fi gura de la Fallera
Major de Sueca rondava pel cap dels dirigents
de la JLF però calia trobar el moment idoni
per fer-la efectiva. El que tenien clar era
que, per damunt de tot, havia d’existir
consens entre les comissions.
Al 2003, el vell anhel de recuperar este
senyal d’identitat d’autèntiques potències
falleres com ara València o Alzira, i d’altres
de menor pes, es feia realitat a Sueca.
Sobre la jove Alma Maria Olegario va
recaure l’honor de recuperar la Fallera
Major de Sueca, 15 anys després que Yolanda
Seguí lluira per última vegada tant preada
banda en 1987.
Alma va accedir al seu tro entre la indiferència
–traduïda, això sí, en suports- de la majoria
de les comissions i el rebuig d’unes poques,
només quatre. Des d’aleshores esta fi gura,
afi ançada en tants municipis, ha sabut ferse
un lloc també a Sueca.
Sobre Alma Mª Olegario va
recaure l’honor de recuperar a
la Fallera Major de Sueca
Ja són pocs, per no dir cap, els qui miren
amb recel a la fallera de les falleres. Ara,
cinc anys després, és una més de la gran
1985: Sari Andrés i Pomar
1986: Consuelo Ortí i Villena
Isabel Serra i Roselló (FMI)
1987: Yolanda Seguí i Beltrán
Inma Ortells i Rodenes (FMI)
2003: Alma Maria Olegario i Serra
2004: Beatriu Baldoví i Torres
2005: Lara Bartolomé i Muñoz
2006: Gema López i Ortells
2007: Sela Franqueza i Garcia
família que, amb la seua presència, lluny
d’eclipsar com aventuraven els seus
detractors, complementa les falleres
majors de cada comissió.
També amb la seua presència aporta
la categoria que requerix tota JLF
que compte amb 16 falles i més de
7.000 fallers i falleres en el seu cens.
Beatriu Baldoví, Lara Bartolomé, Gema
López i, actualment, Sela Franqueza, han
seguit els pasos d’Alma Maria Olegario.
. Cap d’elles oblidarà l’experiència que els
va tocar viure.
Esta fi gura, lluny d’eclipsar,
complementa a les falleres
majors de cada comissió
A Sueca ja no hi ha debat sobre la
conveniència o no de la Fallera Major. Per
a la JLF, esta fi gura era «una necessitat» si
es volia estar a l’altura de moltes ciutats
importants com ara Oliva, Carcaixent,
Xàtiva o Alzira, per citar uns exemples.
Tot i això, el que no es contempla a curt
termini és implantar també la fi gura de la
Fallera Major Infantil, defenestrada des de
fa 20 anys. De moment, la recuperació de
la Fallera Major ha anat acompanyada de la
implantació d’un acte que cada any guanya
més adeptes: la crida.
Des del balcó de l’Ajuntament, la jove de
torn, junt a la seua Cort d’Honor, convida
els veïns de Sueca, El Perelló i el Mareny a
participar de la festa. És una pistolada, o
millor dit, una traca d’eixida a les Falles.

Villagrasa anuncia les Falles
Al cartell que enguany promociona la festa fallera el seu autor,
suecà de 29 anys, ha conjugat diverses disciplines artístiques
DAVID GILABERT
« E s tracta d’un cartell molt faller i alhora
suecà». La frase és d’Enric Villagrasa i
Berenguer, autor del cartell que enguany
anuncia per tot arreu les Falles de la capital
de la Ribera Baixa. De fet, el cartell triat
enguany per la JLF combina a la perfecció
dos elements que donen completa validesa
a l’aseveració del seu creador.
D’una banda, la bandera de Sueca, en un
segon plànol, però al mateix temps ocupant
la pràctica totalitat de l’espai, fa d’abric del
relleu d’una fallera que, inevitablement,
fa parlar el cartell i cridar als quatre vents
que s’anuncia la festa per excel·lència a
Sueca: les Falles.
La combinació d’elements no és l’única cosa
que ha sabut plasmar al seu cartell. Així,
la composició fi nal de l’obra és producte
de la conjugació de diverses disciplines
artístiques.
El relleu central de la fallera no sols
emula un treball amb argila sinó que ho
és en realitat ja que la imatge introduïda
al cartell, tal i com assenyala Villagrasa,
«la vaig fer primer amb les meues mans i
després la vaig fotografi ar per tractar-la
informàticament i fer-la part del cartell».
Este treball evidencia el gran potencial artístic
que amaga este jove suecà amb el domini
de diverses disciplines com ara la fotografi a,
l’escultura i també el disseny gràfic.
Precisament, el disseny gràfic, però
fonamentalment la pintura, és el que en
realitat apassiona este jove de 29 anys.
«Jo vaig estudiar disseny industrial i d’ahí
la meua vocació de cartellista. No obstant
el que a mi m’agrada és pintar. Ho he fet
sempre i crec que seguiré fent-ho», assegura
a Falles tot l’any.
Tot i la seua prolífi ca obra, mai ha exposat
en públic. «Em fa una miqueta de vergonya.
Jo pinte per a mi i perquè ho necessite. Tal
volta en un futur expose la meua obra. El
temps dirà», comenta.
El que sí que té clar és que seguirà treballant
la cartelleria. De fet, en els últims anys
les seues obres han servit per a il·lustrar
diversos esdeveniments.
Al 2004 l’Ajuntament ja va triar una obra
seua en el concurs organitzat amb motiu del
dia de la dona treballadora.
El cartell que enguany, a més de cridar a
la festa, aprofi ta de portada del llibret
col·lectiu que anualment edita la JLF, és
també un refl ex de les moltes inquietuds
artístiques d’esta jove promesa de l’art a
Sueca.
El seu caràcter desinvolt, però fonamen-
talment la seua convicció que cal renovar
la festa , queda patent en l’obra. «Estem
molt acostumats a uns determinats colors
i fi gures. Jo he fet un cartell que fuig,
precisament, d’eixe colorit faller i també
d’altres tòpics. És cert que el relleu de la
fallera induïx a pensar en una altra cosa,
però crec que l’obra queda molt lluny dels
cartells tradicionals que s’han fet en els
darrers anys i que semblen els mateixos
que ja s’editaven a la dècada dels anys
60 del segle passat», diu completament
convençut.
Siga com siga, el jurat d’enguany ha
optat pel seu cartell per cridar a fallers
i no fallers a participar de les Falles de
2007. Uns i altres, suecans i forasters,
idenfi caran les Falles suecanes amb esta
obra que vindrà a sumar-se a d’altres d’este
dissenyador industrial amb clara vocació
de pintor.

U
Simbologia amb missatge
Els escuts de les falles de Sueca, El Perelló i el Mareny amaguen
aspectes curiosos i en molts casos guarden similituts entre ells
DAVID GILABERT
na imatge val més que mil paraules... i
el món de les Falles no és cap excepció. La
imatge representativa, els escuts, de cada
falla parlen moltes vegades per si sols i diuen
molt de la idiosincràsia i la història de cada
falla així com del carrer, plaça, o barri que
l’alberga. Una cuidada simbologia rodeja,
en la majoria dels casos, els escuts de les
comissions falleres de Sueca. Són xicotetes
insígnies que amaguen tot un univers de
signifi cats i al·lusions històriques.
No obstant això, i tot i que molts dels
emblemes tenen elements propis, la gran
majoria inclou al·lusions intrínseques a
la festa fallera que no indiquen res en
especial i que són usats com a mers tòpics:
les fl ames, els bunyols, els coets o el tabal
i la dolçaina. Un dels elements més repetits
en els escuts de les falles de Sueca és la
rata penada importada del cap i casal. Este
element apareix en els escuts de la falles
Xúquer, Tro i Flama o Av. d’Espanya.
No obstant això, el més repetit en els
escuts fallers suecans és el propi escut de
la ciutat així com la bandera que identifi ca
a la mateixa. En el cas de l’escut suecà
(el gos lligat a un arbre) es repetix en
diverses comissions com ara la Plaça de
l’Ajuntament, Sucro, Xúquer, Av. d’Espanya
o Verge de Sales.
Crida l’atenció l’escut de la falla Av. 18 de
Juliol, on el gos es representa com un fugitiu
sense corretja i sense arbre.
Destaca de la mateixa manera que l’escut
de Sueca es representa en totes les
comissions sense cap de les actualitzacions
heràldiques que durant els últims anys s’han
realitzat. Així, és freqüent trobar l’escut
emmarcat en un elm de l’Edat Mitjana o,
com és el cas de la Falla Ronda del País
Valencià, l’emblema de la qual encara
que no inclou l’escut, es presenta amb la
corona borbònica que ja ha desaparegut
de l’escut de la ciutat per a ser substituïda
per recomanació del Consell d’Heràldica
de la Generalitat per la Corona d’Aragó. La
mateixa Junta Local Fallera seguix sense
adaptar l’escut.
L’emblema d’altres comissions resulta
reiteratiu amb el nom de la falla, però
resulten molt gràfi cs i il·lustradors. Són
els casos de Plaça Cervantes i Bernat
Alinyo. Ambdós reproduïxen l’efígie dels
personatges que donen nom al carrer on es
planta la falla.
Altres escuts parlen per ells mateixos. Així,
l’escut de la falla Verge de Sales reproduïx
una imatge de la patrona de Sueca i al del
Portal es representa, com no, un portal en
al·lusió a l’antic Portal de Cullera, una de
les entrades a la ciutat. Mentrestant, en
el de la Falla Tro i Flama es plasma el mar,
amb barco inclòs. Este mateix escut és molt
semblant al que posteriorment s’ha utilitzat
com a escut ofi cial d’El Perelló després
de la seua constitució com a Entitat Local
Menor. En el cas de la Falla Sol i Tarongers
del Mareny de Barraquetes, una barraca en
l’escut no presenta cap dubte.
Precisament, la falla del Mareny és l’única
d’entre totes les comissions que inclou
la senyera coronada, amb franja blava.
La resta de falles suecanes inclouen una
quatribarrada en els seus escuts. Mereix
una menció especial l’escut de Che Collons,
una adaptació de l’escut de la penya
valencianista que ara fa 11 anys va donar
orige a la falla.
Siga com siga, tots ells, són símbols
carregats de missatge, història i tradició
que servixen per a identificar a cada
falla.

El sainet sobreviu a Sueca
La Junta Local Fallera edita L’Estoreta, obra amb què Josep
de la Torre pretén «ensenyar a voler les nostres Falles»
JULIÁN SÁEZ
Alguna cosa tindrà el sainet quan sobreviu
tant de temps. No obstant, per si de
cas, a Sueca, la Junta Local Fallera s’ha
encarregat en els últims anys de fomentar
este patrimoni valencià que, en la majoria
dels casos, és sinònim d’humor, però no
d’un humor qualsevol sinó d’un humor a la
valenciana.
Astracanades, malentesos, frases amb doble
sentit, escenes absurdes... Les rialles que
provoquen totes estes situacions formen
part de la idiosincràsia d’este poble tan
donat al bon humor.
Amb el propòsit de seguir al costat dels
creadors de sainets, la JLF ha editat
enguany L’Estoreta, obra del suecà Josep
de la Torre i guanyadora l’any passat del
concurs de redacció de sainets.
Es tracta, segons el seu autor, d’un treball
en vers «que com tot sainet adquirix un
caire còmic encara que també incorpora un
component educatiu».
L’Estoreta és la primera obra d’una trilogia
pensada, segons de la Torre, «en anar
més enllà i transmetre què són les Falles
i, sobretot, quin és el seu orige, cosa
que tristament les generacions actuals
desconeixen».
I és que per a este enamorat de la festa
fallera cal «ensenyar a voler les nostres
Falles, per a mostrar-les com han de ser,
valencianes de cor i de sentiment».
Josep de la Torre és un polifacètic veí de
Sueca amb centenars de col·laboracions
falleres a les seues esquenes. Nasqué
un 19 de març de 1946 i amb només 12
anys ja col·laborava al diari local Aleluya
publicant versos en castellà. L’any 1962
s’endinsà . en el món de les Falles amb el
llibret de la falla del Mercat. Després l’han
reclamat altres comissions ja no només de
Sueca sinó de pobles com ara Cullera, El
Palmar, Catarroja, Sollana, Silla o Alzira.
Entre els llibres publicats figura un de
poemes en castellà nomenat Sueños, rimas
y poemas. Ara, Josep de la Torre ha dedicat
l’Estoreta als seus fi lls Pilar i Josep «per a
que guarden un bon record del seu pare».
Al primer concurs de redacció de sainets
es van presentar huit treballs. El jurat,
format per Ana Espasa, Loles Peris, Antoni
Carrasquer i Pere Marco, va decidir concedir
el primer premi a Josep de la Torre, el
segon a Antoni Galdón per Portes tancades
i declarar desert el tercer.
Una col·lecció que va pel vuité volum
Fou l’any 2000, sent Vicent Blasco
president de la JLF i Kiko Ortolà regidor
de Festes, quan es va encetar la col·lecció
Els nostres sainets, una aposta per
difondre este gènere entre les actuals
generacions. Amb el pas del temps s’ha
aconseguit consolidar un projecte que ha
estat lligat a altres que han tigut al teatre
valencià com a protagonista. És el cas
del concurs de sainets Bernat i Baldoví,
que va per la novena edició, i del concurs
de redacció de sainets, que enguany s’ha
convocat per segona vegada. Amb estes
publicacions s’ha aconseguit apropar
al gran públic treballs de suecans com
José Martínez Vercher, Julián Sanjuán
Pedralva o Andrés Espasa Muñoz, entre
d’altres.

La germanor en estat pur
La festa fallera a Sueca esta plena d’exemples de solidaritat, no
només entre comissions sinó també amb els més necessitats
DAVID GILABERT
L a festa de les Falles constituix, sense
cap dubte, l‘atracció festera més popular
de totes les que es celebren no sols a la
Comunitat Valenciana sinó al conjunt
d’Espanya. A més, no és cap atreviment
dir que les Falles també són la festa més
sorollosa i espectacular de l’univers sencer.
A tot això cal afegir que són unexemple
d’harmonia social, de concòrdia civil,
de democràcia pura: tots en el carrer
i el carrer de tots. I són també una
demostració dels sentiments i alhora
Harmonia, concòrdia o
democràcia són alguns dels
conceptes lligats a les Falles
una exhibició pública de solidaritat, un
valor que en l’argot faller té la denominació
de germanor fallera. Precisament, esta
ha fet possible que algunes comissions
suecanes plantaren falla quan no hi havien
recursos econòmics per a fer-ho o quan
el foc va cremar abans d’hora una falla
que encara estava al taller de l’artista.
La mateixa solidaritat-germanor va fer
que després d’una explosió de coets a un
cau, la comissió afectada disposara tant
de material pirotècnic per a les festes
com de tot allò que la defl agració havia
llençat a perdre. Altre exemple més recent
el trobàrem quan un camió s’emportà
per davant un casal al polígon i una altra
comissió va cedir el seu desmuntable. No
obstant,el màxim exponent de solidaritat i
compromís social de les Falles de Sueca es
dona en la visita anual a l’Asil d’Ancians.
L’inici d’este costum es perd en el temps
i pràcticament va unit a l’inici de la festa
a Sueca. Any rere any, la totalitat de les
falles dedica un temps a visitar els interns,
a regalar-los caramels, i quan les monges
no s’adonen, algún que altre cigarret. Estes
visites van acompanyades, en la majoria de
les ocasions, d’aportacions econòmiques
que tanta falta fan a l’asil.Precisament,
els més majors de Sueca també són objecte
de la solidaritat de la falla Ronda del País
Valencià. Esta comissió organitza cada any
un homenatge per als ancians i ancianes
residents en l’Asil i la Residència Sant
Josep. Esta festa enguany complirà 15
anys i tindrà lloc el 16 de març al mateix
casal de la falla situat en l’antiga nau
d’Aluminis Llinsual, en l’avinguda de
Vilella.Esta iniciativa, tal i com explica
Joan Miquel Primo, “és una de les poques
ocasions que estes persones majors
tenen d’eixir a menjar fora de les seues
respectives residències”. El mateix Primo,
aleshores director comercial de la ja
desapareguda Ràdio Ribera va posar en
marxa la iniciativa. En aquella primera
edició el casal de la falla estava tot just
Les falles fan partíceps de la
festa els ancians interns a les
residències
baix dels estudis de l’emissora al carrer
de Pepe Montó. Joan Miquel Primo va
convèncer els fallers que, després de
tancar l’emissora, han continuat pel seu
compte esta festa.Cada any són moltes
les entitats i empreses que col·laboren
en este acte benèfi c en què els fallers
i falleres de la falla Ronda del País
Valencià s’encarreguen junt a Primo, que
continua col·laborant amb ells, de tots els
preparatius per al bon desenvolupament
de l’acte: condicionament del casal,
muntatge de taules i cadires, col·locació de
tovalles, plats i coberts... i posteriorment
es dedicaran a cuinar les paelles que
menjaran els ancians.

DAVID GILABERT
‘una manera silenciosa i callada Juan
Nicolàs dirigix la Delegació de Recompenses
de la Junta Local Fallera. Per les seues
mans, cada any -i ja en van uns quantspassen
centenars d’expedients.
Cada una de les sol·licituds se supervisa
escrupulosament i es comprova l’historial
faller de l’interessat. I tot amb la intenció
d’atorgar la recompensa als seus anys
de dedicació i de treball per la seua
comissió.
És un treball que, encara que aparentment
senzill, comporta hores de dedicació i
molts maldecaps.Tothom perseguix lluir al
jupetí o a la banda els populars bunyols. I
de vegades no resulta fàcil. Errades en el
nom o cognoms, anys sense aparéixer al
cens i desenes de casos més.
Per les mans de Juan Nicolàs
passen des de fa anys els
expedients amb els historials
Juan Nicolàs, en cas de trobar faltes en la
informació, recorre a les comissions perquè
aporten la documentació que poguera
acreditar a l’interessat com a mereixedor
de les recompenses, fonamentalment
llibrets de falla on aparega censat.
De vegades resulta complicat i a cada
reunió de la Junta Local Fallera, Nicolàs
insistix als delegats per tal que aporten
la informació requerida.La insistència i
també la paciència i organització que Juan
Nicolàs ha introduït en esta delegació fa
possible que les recompenses arriben a qui
se les mereix.
Així ve ocorrent any rere any des de de
fa dècades. No obstant, la història dels
bunyols arranca en 1945. Eixe any van ser
creats per tal d’agraïr els fallers que,
després de presentar el seu expedient,
més s’hagueren distingit en l’enaltiment
de les Falles. Era un incentiu que perseguia
un afany de superació entre els fallers,
encara que d’alguna forma també induïa
a la competitivitat individual dintre de
les comissions. Inicialment, només foren
creats els bunyols d’Or i Argent que foren
dissenyats per l’artista faller Regino Más.
Amb el pas dels anys al Bunyol d’Argent i
El pedigrí faller
Cada any centenars de bunyols acrediten la dedicació i fi delitat a
la festa d’uns fallers i falleres que els lluïxen amb orgull i estima
D
Bunyol d’Or, se li afegiren el Bunyol d’Or
amb Fulles de Llorer, creat en 1955 i el
Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants
que va apareixer l’any 1974, sense oblidar
el Bunyol de Coure, la primera recompensa
que, d’acord amb el Reglament Faller de
la Junta Central Fallera de València que
aprofi ta també per a la Junta Local Fallera
de Sueca, en matèria de recompenses,
s’atorga als dos anys d’estar censat en
una falla, encara que les comissions solen
entregar-lo al primer any per a incentivar
els nous fallers.
Siga com siga, la realitat és que els bunyols
representen els anys de permanència en
una comissió fallera, o el que és el mateix:
estar censat i complir amb les obligacions
econòmiques de la falla. És per això que
algunes comissions locals han creat les
seues pròpies distincions. És el cas de Via
del Materal amb el seu popular Bunyol de
carabassa llarga o el cas de les Graneretes
d’Or de la falla Verge de Sales. Unes
recompenses que, en este cas, si premíen
alguna cosa mes que l’antiguitat a la
comissió.

En un acte celebrat el 18
de febrer al casal de la falla
Ronda Bernat Aliño, un
total de 15 fallers i falleres
de Sueca reberen el bunyol
d’or i brillants amb fulles de
llorer, la màxima distinció
que atorga la Junta Central
Fallera de València.
Esta recompensa servix per
reconéixer tota una vida
dedicada a la festa fallera.
Els guardonats no amagaren
en cap moment la seua satisfacció.
Salomé Ortells i Matoses
Bernat Aliño
Jacqueline Mas i Frutos
Xúquer
Mari Carmen Marqués i Moya
Av. 18 de Juliol
Esteve Díaz i Juan
Bernat Alinyo
Joan Francesc Vidagany i Jaime
Sucro
Rosa Maria Sapiña i Cebrian
Poble Vell
Hilario Redondo i Martínez
Mercat
Elvira García i Valiente
Av. 18 de Juliol
Maria Jesús Alberola i Ruiz
Av. 18 de Juliol
Vicent Catalunya i Garulo
Sucro
José Nadal i Aliques
Plaça de Cervantes
Concepción Redondo i Martínez
Mercat
Llorenç Císcar i Noguera
Verge de Sales
Jesús Salvador Furió i Gimeno
Tro i Flama
Maria José Moya i Riera
Av. 18 de Juliol

Una tancadeta d’ull a Sueca
N
En un gest de complicitat, la Fallera Major de València ens va
visitar ofi cialment amb motiu de la 16a Marató Fallera de Truc
JULIÁN SÁEZ
i els més optimistes integrants de la JLF
imaginaven que la jornada del 2 de febrer
pogués eixir tan rodona. Sueca va assumir
el repte d’organitzar la 16a Marató Fallera
de Truc i, pel que es va veure al casal de la
falla Ronda Bernat Aliño, estigué a l’altura
de l’event.
Esta competició que cada any promou la
Delegació de Juntes Locals de la Junta
Central Fallera va comptar amb una
notabilísima participació, un total de 22
parelles arribades de municipis de les
provincies de Castelló i València.
Les partides de truc arrancaren poc després
de les huit de la vesprada i, fent honor a
la paraula Marató, acabaren passades les
quatre de la matinada. Durant tot eixe
temps només es va fer un parèntesi per a
sopar. La resta de la vesprada-nit fou tot
un seguit de mentides, fi ngiments, gestos
i algún crit més alt que altre de torne a
envidar! o retruque!.
El bon ambient fou una constant des de
la primera fi ns l’última de les partides, la
gran fi nal, que va enfrontar les parelles de
Borriana i San Antonio de Benagéber. Però
abans que això ocorreguera, Sueca va viure
un moment històric. Passades les dos de la
matinada arribava escoltada per la Policia
Local la Fallera Major de València, Marta
Reglero, acompanyada per les xiques de la
seua Cort d’Honor i alguns membres de la
Junta Central Fallera.
Totes elles, vestides de falleres, i ells, de
fallers, eren rebuts a les portes del casal per
la Fallera Major de Sueca, Sela Franqueza,
les quatre joves de la seua Cort –Verónica,
Soraya, Malen i Olga- i pel president de la
JLF, Josep Vicent Carlos.
Com mana el protocol van accedir al recinte
entre expectació, aplaudiments i fl ashes
de les càmeres fotogràfi ques. Amb la seua
presència, Reglero va centrar les mires dels
presents, que no pararen de demanar-li
fografi ar-se amb ella.
Durant prop de dos hores, les falleres
esperaren a que acabaren les maratonianes
partides de truc. Mentrestant, la JLF va
servir uns dolços i inclús la falla Bernat Aliño
tingué la brillant idea de treure taulers de
parxís per fer temps, una iniciativa que,
tot i improvisada, tingué molta acceptació.
En eixe moment, la mateixa Reglero va
reconeixer a Falles tot l’any, sentir-se
«com a casa».
Precisament, una menció especial mereix la
col·laboració mostrada en tot moment per
la falla Ronda Bernat Aliño, que va cedir el
seu casal o Palau Faller -com l’anomenen-
per a l’ocasió.
El president d’esta comissió, Daniel Serrano,
es va mostrar satisfet per contribuir a
engrandir el nom de Sueca dins el panorama
faller valencià.
Minuts després de les quatre de la matinada
va concloure la Marató amb l’ajustadíssima
partida citada abans entre Borriana i San
Antonio de Benagéber.
L’incertesa es va mantidre fi ns l’última mà,
en què els castellonencs guanyaren per
només una pedra.
Seguidament, les falleres majors de
València i Sueca lliuraren els premis i totes
les juntes locals participants se’n tornaren
als seus respectius municipis amb un
banderí commemoratiu de la seua estada
a la Marató.
La Fallera Major de València va deixar
Sueca de la mateixa manera que va arribar,
entre besos i aplaudiments, i un somriure
a la cara.

Les 22 Juntes participants Els campions: Borriana
Alaquàs
Alberic
Aldaia (3r)
Algemesí
Benaguasil
Borriana (1r)
Bunyol
Catarroja
Cullera
l’Eliana
Manises
Paiporta (Cons.)
Paterna
Picanya
Picassent
Riba-roja
Sagunt
S.A. de Benagéber (2n)
Silla
Sueca
Torrent (4t)
Vall d’Uixó
Digna actuació de la parella de Sueca. Enrique Meseguer i José Bermejo no tingueren la
sort de cara i, tot i començar guanyant els representants de la Vall d’Uxó, acabaren sent
eliminats. De fet, hagueren d’enfrontar-se fi ns i tot als qui al remat s’adjudicarien la
Marató, la parella de Borriana. Amb el que sí comptaren els dos fallers de Via del Materal
fou amb el suport de companys de falla i d’altres comissions de Sueca. De fet, les seus
partides foren seguides per desenes de persones com es veu en la imatge.
Marta Reglero, amb Falles tot l’any.
La fl amant Fallera Major de València 2007
es va interessar durant uns minuts pel
número de gener de la nostra revista, on
a les seues pàgines es feia referència a la
16a Marató Fallera de Truc.

Ingeni de portes cap a dins
Les comissions, cada vegada més, promouen iniciatives pròpies als
casals, moltes d’elles singulars, que acaben arrelant-se
L
JULIÁN SÁEZ
es Falles a Sueca tenen una bona dosi
de rutina, encara que, per combatre-la,
molts col·lectius aposten clarament i
decididament per la innovació. Tot i que
de segur n’hi haurà més, Falles tot l’any
ha trobat tres exemples que demostren
que allò que diem és cert.
A la falla Plaça de Cervantes, fa uns anys,
introduïren novetats al seu programa de
festejos. Des d’aleshores, estes s’han
convertit en cites ineludibles per als seus
membres.
Una d’elles s’anomena globotà i, encara que
a Sueca no s’ha sentit parlar massa d’ella,
a València i a altres pobles són moltes
comissions les que ja l’han implantada.
La globotà o les globotades empren milers
de globus que s’exploten i imiten una
mascletà de veritat, amb diferents fases
i, fi ns i tot, terratrèmol fi nal.
A Sueca no s’ha sentit parlar
massa de la globotà, una
imitació d’una mascletà
Com a curiositat, cal dir que la falla
Montortal-Torrefi el del cap i casal la va
instaurar després de patir un accident a
una de les seues mascletades i resultar
ferides una trentena de persones. Per por
a que tornara a ocòrrer una cosa semblant
i també com a protesta pels impediments
que l’asseguradora els va posar a l’hora de
pagar les indemnizacions, esta comissió va
optar per renunciar a la pòlvora i instaurar
la globotà en 2001.
El cas de la falla Plaça de Cervantes no
té res a veure. Esta falla va implantar
una globotà de caire infantil el 16 de
març de 2003. Des d’eixe any, cada
setmana fallera s’inclou esta activitat
destinada principalment als fallerets i les
falleretes.
Segons explica Amparo Vendrell, una
fallera d’esta comissió, «de bon matí un
grup de fallers i de falleres acudim al casal
per fer els preparatius. Omplim un miler
de globus amb compressors que després
lliguem en fi ls i coloquem dins del casal
fi ns que arriba l’hora de la globotà».
En eixe precís moment els globus es trauen
al carrer Cantant la Vendrell, just davant
tots els presents, xicotets i majorets. A
partir d’ahí comença allò que en esta falla
nomenen una «explosió ecològica».
Però ahí no acaben les iniciatives singulars
a la comissió Plaça de Cervantes. Un altre
dia toca demostrar l’ingeni i, el que és
més curiós, colocar-se’l al cap. D’això és
precisament del que es tracta al concurs
de barrets, un atractiu més per als dies de
Falles des de 2003 cap ací.
Deixant volar la imaginació i amb molta
creativitat es confeccionen, per colles,
els barrets. Només donant una ullada a les
fotografíes que acompanyem es pot fer una
idea dels models, alguns d’ells realment
espectaculars, divertits, atrevits i, per què
no, elegants.
Una altra màxima d’esta nit especial és no
llevar-se el barret ni per a sopar. Però hi ha
més. Després cal desfi lar per davant.
dels jutges, que seran els encarregats de
triar els guanyadors.
El tercer exemple de festa privada que
deixa una mica de costat la tradicionalitat
als actes de la setmana fallera l’hem trobat
a la falla Tro i Flama d’El Perelló. Allí, cada
any, té lloc una Nit Temàtica. Com el seu
nom diu, és una vetlada on tot gira en torn
a un eix determinat.
Sense anar més lluny, la Nit Temàtica
de 2006 fou dedicada al còmic. D’esta
manera, el casal d’esta comissió es va
engalanar com calia per convertir-se en un
gran tebeo amb multitut de personatges
conegudíssims, alguns d’ells superherois
també a la gran pantalla.
Les disfresses en al·lusió a les grans estreles
dels còmics va convertir esta nit en una de
les més divertides de l’any. Segur que per a
este mes de març ja hi ha alguna temàtica
preparada per repetir esta vivència de cada
setmana fallera.

Previndre, millor que curar
Amics del Coet i Ribera Salud posen en marxa de nou la campanya
que tracta de reduir els accidents pirotècnics entre els menuts
JULIÁN SÁEZ
a Ribera Departamento 11 de Salud i
Amics del Coet de la Ribera Baixa han
tornat a col·laborar per tercer any consecutiu
en la conscienciació sobre el bon ús
de la pòlvora.
Davant la proximitat de les festes falleres,
Ribera Salud i el col·lectiu d’afi cionats han
editat, sota el lema No convertisques una
festa en una tragèdia, un total de 12.000
tríptics amb consells per al bon ús dels
focs d’artifi ci, que han sigut distribuïts als
centres de salut, ajuntaments, col·legis
i instituts i juntes locals falleres de la
comarca.
Els consells que arrepleguen estos tríptics
es basen en conscienciar els usuaris
dels coets què la millor prevenció dels
accidents amb pòlvora passa per un ús
responsable de la mateixa.
D’esta manera, s’ha imprés un decàleg
il·lustrat amb dibuixos dels propis escolars
de la comarca en què s’incidix en aspectes
com la importància de comprar els coets
en llocs autoritzats i comprovar que estiguen
degudament etiquetats i en bon ús,
evitant emmagatzemar-los a casa.
Així, s’aconsella no guardar mai material
pirotècnic entre la roba o a les butxaques,
ni manipular o treure el seu contingut.
També es recomana no introduir els coets
en pots o botelles i no encendre’ls prop
d’altres tipus de material pirotècnic ni
en llocs on puguen pegar-se foc amb
Una altra mesura preventiva en què incidix
és en emprar els coets només quan ens
trobem en bones condicions i mai sota els
efectes de l’alcohol.
L
Pel que fa a l’ús dels coets per part dels menors
d’edat, els tríptics editats aconsellen
els pares i mares que vigilen que els xiquets
i les xiquetes utilitzen productes adequats
a la seua edat.

Una nova norma envoltada de
polèmica. Recentment i a proposta del
Ministeri de l’Interior i el d’Indústria,
Turisme i Comerç, l’Estat ha modifi cat
el Reglament d’Explosius vigent des de
l’any 1998.
La nova normativa aprovada pel
Govern central eleva dels 8 als 12 anys
l’edat mínima permesa per poder fer
ús dels artifi cis pirotècnics de Classe
I, és a dir, bombetes japoneses,
bengales amb pal de fusta o fi l d’aram,
sortidors, fulminants de pirotècnica,
voladors i similars.
A més, l’edat per a poder accedir als
articles de Classe II (masclets, rodes,
volcans, tubs xiuladors, correcames,
traques xineses, bengales, carcasses
xineses i similars) també passa dels
14 als 16 anys.
D’esta manera, als menors de 12 anys
queda prohibit el subministrament
i ús d’artifi cis pirotècnics, sols amb
excepció dels pistons de percussió per
a joguets.
El president de l’associació cultural
Amics del Coet, el suecà Joan Antoni
Llopis, s’ha mostrat contrari al nou
Reglament d’Explosius aprovat pel
Govern central i que eleva l’edat per
a adquirir i manipular coets.
25 casos de cremades per coets
en les Falles de 2006. El Servici
d’Urgència de l’Hospital de la Ribera
va atendre de cremades produïdes per
coets a 25 veïns i veïnes de la comarca
durant les festes falleres de 2006.
Segons el doctor José Mallent, cirurgià
plàstic del centre hospitalari d’Alzira,
«junt a les cremades, les lesions més
freqüents produïdes per l’explosió de
coets són les ferides provocades pels
Llopis ha assenyalat a Falles tot l’any
que la nova normativa «no beneficia
la festa» i serà «difícil de complir».
Segons ell, «si fi ns ara no era fàcil fer
complir la norma, ara serà pràcticament
imposible, això sí, a nosaltres no ens
queda un altre remei que fer-ho».
Este afi cionat a la pòlvora ha instat els
estaments ofi cials «a realitzar campanyes
educatives i preventives en lloc de
cristalls o pedres que arrastra l’ona
expansiva».
Estes lesions, segons Mallent, «es
concentren amb major freqüència en les
mans i els peus, encara que també és
habitual que es produisquen ferides en
la zona de la cara, especialment erosions
en la còrnea i als genitals».
Les cremades més greus són les produïdes
per les cordaes perquè les ferides que
s’enregistren són més generalitzades.
promulgar lleis encorsetades i
estrictes». De fet, Amics del Coet porta ja sis anys
duent fi ns als col·legis de la comarca
la campanya de prevenció d’accidents
pirotècnics.
Llopis també s’ha referit a la moratòria
que ha sigut presentada a este Reglament
i que farà possible que durant les festes
falleres es mantinga la norma que ha
regit fi ns ara. «La moratòria serà bona
per a Falles, però ¿què farem la resta de
l’any?. En el meu cas tinc un fi ll de 10
anys que tira coets des dels 8. Imagina’t
que ara he de dir-li que no ho faça fi ns
a dintre de dos anys», afi rma.
En el mateix sentit, Llopis aventura
que ocorre el mateix que amb el tro de
bac «que només es llança en Falles».
Cal recordar que els trons de bac són
uns productes pirotècnics la fabricació,
ús i disparada dels quals s’autoritza
anualment i només a majors de 18 anys
Amb la nova normativa, el Govern,
segons Llopis, «s’enganya». Per a ell,
«la intenció és bona perquè el que es vol
és previndre accidents, però el camí no
és l’adeqüat. És com si en detectar-se
que els joves de 19 anys patixen més
accidents de trànsit es retrasara fi ns
els 22 anys l’edat per a poder conduir
un cotxe».

CARME VIEL I BLASCO*
Ja comencen les Falles i els peus seran
uns dels que més les patiran. Hem de
tenir en compte que els peus són un dels
objectes més importants d’esta festa i que
si no estan en òptimes condicions podem
arribar a no gaudir completament dels
esdeveniments fallers.
No només sofriran els peus de les falleres,
dins d’eixes sabates de tacó folrades de
la tela del vestit, sinó també d’aquelles
persones que es mantenen de peu durant
moltes hores per veure com desfi len les
diverses comissions.
No només sofriran les falleres,
també els peus de les persones
que les veuran desfi lar
El que hem de fer per mantindre els peus
en excel·lents condicions és bàsicament
prevenir: dur un calcer adequat depenent
de l’activitat que anem a realitzar i
prendre mesures a nivell local del peu.
En el cas dels fallers i falleres s’aconsella
que en acabar els actes que requereixen
l’ús de les sabates, com puga ser els
passacarrers, ofrenes i altres activitats,
es canvie el calçat de la indumentària per
sabates més còmodes. A més, és preferible
per a la Visita de Cortesia usar les sabates
de la minyona.
En arribar a casa, després d’una dura
jornada fallera, serà convenient llavar els
A peu de falla
L’expressió Tinc els peus desfets podria repetir-se menys vegades
durant la setmana fallera atenent a una sèrie de recomanacions
peus, secar-los bé amb molta cura entre
els dits i hidratar-los. Si ens trobem alguna
erosió o ampolla, el que farem es netejar la
zona amb aigua i sabó, aplicar un antisèptic
local i protegir-la amb algun apòsit per a
evitar que toque res.
En el cas de les ampolles serà convenient
també punxar-les i treure el líquid però
sense llevar la pell de damunt per a que
la zona no es quede desprotegida. Després
caldrà aplicar un antisèptic i cobrir-la amb
un apòsit.
Les sabates còmodes hauran de tindre bons
contraforts per a controlar els moviments
del peu dins de la sabata. La zona de la
punta tindrà la sufi cient capacitat per a
que els dits no estiguen apretats i es puguen
moure lliurement.
Les sabates còmodes han de
tindre bons contraforts per a
controlar els moviments del peu
A més a més que vagen ben subjectes al peu
i que tinguen la sola de goma per esmortir
les pressions durant el ball nocturn. La
millor companyia per a este tipus de calçat
seran uns bons calcetins de cotó o de
materials naturals.
Per altra banda, les mesures a nivell
local dels peus aniran destinades a tota
la població. Estes hauran de tenir-se
em compte no només estos dies que
s’aproximen sinó durant tot l’any.
Els tractaments a nivell local aniran
encaminats a un correcte tall d’ungles
per a que no s’encarnen, eliminar dureses
i claus.
Una cura especial hauran de tenir el peus que
presenten algun tipus de deformitat. Estos
necessitaran unes plantilles personalitzades
per a suplir i millorar la manera de caminar.
És important recalcar que estes mesures
de prevenció a nivell local hauran de ser
realitzades per un professional de la salut
dels peus com és el podòleg.
A cuidar dels peus i a gaudir de la festa!.
*Podòloga col.2326
www.clinicpeu.com