FOTO GEMMA ROS - ARA-VINC & CIA Falla Avinguda d´Espanya

More documents

Recommendations

Info

V Poc vistes però recordades Els monuments s’ajusten als patrons establerts i només en poques ocasions trobem falles trencadores que, això sí, no s’obliden DAVID GILABERT al a dir que Sueca té unes Falles diferents. L’asseveració és compartida pels mateixos fallers suecans i també per aquells que cada mes de març visiten la capital de la Ribera Baixa. Ningú es mostra indiferent davant la repercussió social que tenen estes festes, potser, les més significatives de tot el calendari fester suecà. Els tòpics i també els típics no formen part de la festa fallera a un poble que, amb els anys, ha sabut impregnar un estil propi a una celebració que, allà on planten falles, copia el model del cap i casal. Les Falles de Sueca són diferents. Això no obstant, el fet diferencial de les Falles suecanes manté alguns buits. Tot i el caràcter innovador i distint que ací té la festa, este aspecte no té el seu refl exe en els monuments. Estos, no deixen de ser refregits i en contades ocasions al carrer hem vist propostes innovadores i trencadores amb el model establert. Tot i que per a les comissions resulta arriscat, la història més recent de les Falles locals deixa algun monument que mereix ser recordat. Eixes falles, les innovadores, han escrit una història paral·lela en la festa fallera. Segurament serà la part més marginal i oblidada de la història fallera: fora de totes eixes pàgines dels anuaris fallers i fora de les portades de diaris. «Les falles innovadores han escrit una història paral·lela en la nostra festa fallera» La primera falla que trencà motles a Sueca fou la plantada per la falla El Portal a principis de la dècada dels 80. No era gran cosa ni tampoc podia considerarse com el que hui coneixem com falles experimentals. No obstant, per primera vegada a Sueca una falla podia ser visitada. Un fet importantíssim, més si tenim en compte que, precisament, des d’eixos mateixos anys les falles de Sueca han quedat engabiades per tal d’evitar l’acció dels vàndals, impedint contemplar-les de prop. L’experiència va resultar tot un èxit i aquell passeig per l’interior de la barraca obria els ulls dels suecans a un nou estil de falles que s’allunyava dels cadafals empinats buscant el cel. Ja en 1997, la mateixa falla El Portal repetiria l’experiència amb una altra falla que podia ser visitada. La falla era espectacular i tenia escenes amb un tamany descomunal. La prehistòria «Ara les falles han quedat engabiades per tal d’evitar l’acció dels vandals» amb dinosauris i troglodites constituïen l’eix central d’una falla sorgida arran l’èxit de la pel·lícula Jurassic Park d’Steven Spielberg. L’any anterior, alguns remats d’esta falla s’havien plantat a València i havien causat gran expectació. A Sueca, també va ser així ja que mai abans una falla havia tingut dimensions tan espectaculars.Tampoc mai abans s’havia cobrat entrada i això, en canvi, no agradà molts fallers. Estos dos casos acapararen aleshores bona part de les tertúlies falleres a qualsevol lloc de la ciutat. I és que el fet d’eixir-se’n d’allò que era habitual va sorprendre a un públic acostumat als estils de sempre. Fins i tot, en el cas de l’any 1997, la polèmica va envoltar a la visita de cortesia i la Junta Local Fallera hagué d’intervindre per a que el El Portal retirara part de la tela opaca que envoltava el monument per a que la resta de comissions pogueren contemplar-lo. En qualsevol cas, les cues per entrar es repetiren durant els tres dies de falles i fi ns i tot la televisió autonòmica Canal 9 va retransmetre la seua cremà.
El primer intent de renovació. La falla més innovadora de totes les plantades en l’història de les Falles de Sueca va ser un monument infantil què, amb lema La màquina de festa, plantà la <strong>Falla</strong> Xúquer l’any 1994. Esta falla, obra de José Luis Romeu, sí va ser completament distinta a qualsevol altra. Va ser una falla per a a ser cremada i recordada. No com la majoria, que fa la impressió que renaixen any rere any de la mateixa cendra. Esta falla, considerada com la primera experimental, va ser concebuda amb un estil completament distint. Va ser creada amb la intenció de retre homenatge a les diverses formes de fer i viure la festa al conjunt de la Comunitat Valenciana. Amb este esperit, Romeu va presentar un monument mòbil que amb un sistema de molls permetia alguns moviments gràcies a l’acció del vent. Tant el moviment, com les diferents escenes que l’envoltaven, sorgien d’un engranatge industrial del que també sorgia la fi gura d’una lluna i un sol, reprentant la nit i el dia. Una alegoria del pas del temps, les estacions i les festes pròpies de cada època de l’any. Així, el ball de vetes, els gegants i cabuts o la Muixeranga d’Algemesí estaven representats en esta falla que va tindre un cost de 75.000 pessetes.
Page 1: Número 8 Any II Febrer/Març de 20
Page 5 and 6: Esta jove cordobesa de naixement de
Page 7: Verónica Zarzoso i Ramírez Falla
Page 10: a ells també. En eixe marc de resp
Page 13: Mariano Hervàs i Palacios TRO I FL
Page 23 and 24: Lema: Mercat De veritat... ben poqu
Page 26 and 27: L a intenció d’Andreu de Sales F
Page 28 and 29: L Una història per escriure El sac
Page 30 and 31: De falla A les barriades de Sueca,
Page 32 and 33: L’Associació de Pescadors amb ra
Page 36: JULIÁN SÁEZ a Junta Local Fallera
Page 40: Villagrasa anuncia les Falles Al ca
Page 44: El sainet sobreviu a Sueca La Junta
Page 48 and 49: DAVID GILABERT ‘una manera silenc
Page 50 and 51: Una tancadeta d’ull a Sueca N En
Page 52: Ingeni de portes cap a dins Les com
Page 56: Una nova norma envoltada de polèmi

FOTO GEMMA ROS - ARA-VINC & CIA Falla Avinguda d´Espanya

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?