tau 14.indd - Arquebisbat de Tarragona

32
un nom comú entre cristians: la fraterna
(fraternitas). L’Església estava organitzada
amb els diversos ministeris; quasi
segur que no hi havia preveres a la ciutat,
altrament haurien estat esmentats, i el
servei dels diaques implicava un servei
als pobres, molt probablement organitzat
en diaconies. Hi ha dues dades que val la
pena retenir: que el soldat de nom Fèlix
era un cristià, i que el bisbe Fructuós era
ben vist pel poble, car l’estimaven no
sols els creients sinó també els pagans.
Això és un indicador que la presència del
cristianisme a la ciutat ja era significativa
i notòria. Era governador de Tàrraco un
tal Emilià, del qual ara per ara no hi ha
cap document, ni escrit ni epigràfic, que
ens en parli. Aquest tenia organitzat,
com arreu de l’Imperi, un cos policial de
soldats, anomenats beneficiaris: són els
que arresten Fructuós i són testimonis
de la seva execució. Dissortadament no
sabem res de la domus ecclesiæ, la ‘casa
de l’Església’, el lloc de reunió per al
culte eucarístic, per al baptisme i per a
l’ensenyament de la fe; tampoc del lloc on
vivia el bisbe. Els testimonis arqueològics
sobre la presència cristiana a Tarragona,
tant de la necròpolis com de l’amfiteatre
i altres llocs, són posteriors.