tau 14.indd - Arquebisbat de Tarragona

Sobre la part final de les Actes
(cf. Actes. n. 5-7)
La resta de les Actes, si bé són encara
antiquíssimes, obeeixen a la mà d’un altre
redactor, el qual té interès per fer notar
que els fidels aquella mateixa nit van
recollir els cossos i les cendres. Explica
també que la comunitat estava afligida,
abandonada i sense pastor, no pas perquè
planyessin Fructuós, sinó més aviat
perquè l’enyoraven. El triomf pasqual de
Fructuós i els seus diaques es manifesta
en les seves aparicions post mortem, amb
una certa analogia amb les aparicions
pasquals del Senyor. Només els creients
són dignes de veure’s glorificats, si bé és
veritat que també s’apareix a Emilià, el
governador, retraient-li la seva incredulitat.
I l’autor diu que tot això que relata
forma part de les meravelles de Déu i que
és escrit per a l’enfortiment de la fe de tots
i per deixar un exemple als més joves. La
doxologia final és una resta del costum de
proclamar litúrgicament les Actes. Està
farcida de cites bíbliques. L’amén final
és l’adhesió de tot el poble a la professió
admirable que els sants màrtirs van fer i
ens implica a tots els qui les escoltem. La
fe de Fructuós és la nostra i així serà fins
que el Senyor torni.
45