Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual ... - Localret

Guies
Per al desenvolupament
de la societat del
coneixement
Tendències i solucions per a la comunicació
audiovisual local

Guies
Per al desenvolupament
de la societat del
coneixement
Tendències i solucions per a la comunicació
audiovisual local

Tendències i solucions
per a la comunicació
audiovisual local
Aquesta és una obra col·lectiva en la qual han participat, de diverses formes i directament o indirectament, diverses
persones i institucions. A totes elles volem agrair la seva col·laboració i en especial les aportacions realitzades per Lavinia.
Edita: LOCALRET
Maquetació: Gràfiques APR
Impressió: Gràfiques APR
D. Legal: B -15579-2012
Juny del 2012

Índex
1. Pròleg 4
2. Introducció 6
3. Entendre la comunicació audiovisual avui 8
3.1. El canvi tecnològic i d’hàbits de consum 8
• La convergència entre la televisió tradicional
i Internet 8
• Un nou model: La televisió on-line 10
• Pantalles de totes les mides 12
3.2. El canvi d’audiència 13
• Els natius digitals 13
• Les altres audiències 14
• Consum de mitjans de comunicació entre
els natius digitals 15
• Alfabetització mediàtica 16
3.3. Les tendències globals de la comunicació
audiovisual 17
• Consum desagregat 17
• Formats multiplataforma 17
• Interactivitat 17
• Agregadors de continguts 17
• Recomanacions de contingut 17
• Pantalles interconnectades 18
• Tecnologia de la imatge 18
Índex de continguts
4. Un nou entorn per a la comunicació
audiovisual local 20
4.1. Apagada analògica i nou escenari de canals 20
4.2. Un nou model de televisió local 21
4.3. Refer identitats 21
5. Alternatives a la TDT 22
5.1. WebTV 23
• Xip/tv 24
• iSAC WebTV 24
5.2. Més enllà de la WebTV: MIRATV 24
5.3. Pantalles en centres públics (digital signage) 25
5.4. Over the top TV 26
5.5. Agregadors de continguts: YouTube i Hulu 29
6. Experiències del món local català 30
7. Definir el model de comunicació
audiovisual local 38
7.1. Models d’inversió 40
7.2. Funcions de la comunicació audiovisual local 42
Annex.
Requisits que ha de complir el prestador
d’un servei públic audiovisual d’àmbit local 48

4
1
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Pròleg
Fa uns anys, semblava impensable veure la televisió des d’algun lloc que no fos el menjador
de casa. Des de fa temps, ja és habitual veure persones consumint audiovisuals a
través d’Internet i en dispositius mòbils com ara els telèfons o les tauletes tàctils. Però
el canvi no és només tecnològic. L’espectador demana qualitat, especialització, immediatesa
i disponibilitat dels continguts les 24 hores. I, a més, li agrada poder opinar i interactuar
amb el mitjà de comunicació a través de les xarxes socials o poder participar
directament en l’elaboració dels continguts.
Tots aquests factors estan provocant una revolució i una ràpida transformació del mitjà
audiovisual. Ens trobem en un moment de canvi que, des de la vessant de la comunicació
local i de proximitat, s’ha d’entendre com una oportunitat per apropar-se encara
més al ciutadà i per explorar noves vies de comunicació institucional.
La publicació que us presentem comença per fer una descripció dels canvis que s’estan
produint en relació a la tecnologia i a l’audiència. Tot seguit dibuixa les tendències que,
a curt termini, poden acabar predominant i explica quines són les alternatives actuals a
la televisió convencional. Al tram final dóna algunes claus bàsiques perquè els ajuntaments
puguin definir el seu model de comunicació audiovisual i, per tant, optimitzar i
millorar la comunicació amb la ciutadania.
La velocitat dels canvis, en aquests moments, és d’una magnitud que segurament alguns
aspectes d’aquesta guia hauran evolucionat molt en pocs mesos. I tot plegat,
inserit en un marc de dificultats econòmiques que repercuteixen de manera severa
sobre les administracions locals i sobre les administracions públiques en el seu conjunt.
Tot i aquest context, el principal objectiu d’aquesta publicació és proporcionar la informació
necessària perquè els ajuntaments puguin fer el camí de transformació de la
comunicació audiovisual local per a fer-la més propera i útil al ciutadà.

Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
5

6
2
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Introducció
Què és la televisió? Aquesta pregunta ja no és tan fàcil de contestar com uns anys enrere
i pot suscitar nous interrogants: És l’aparell que està penjat a la paret del menjador
de casa, o el telèfon mòbil intel·ligent? Són les notícies i els programes que es veuen
en família, o els audiovisuals que es miren a l’ordinador portàtil? És una interfície que
només permet canviar de canal i pujar o baixar el volum, o una pantalla que permet
interactuar? En els darrers anys la manera de mirar la televisió està canviant molt de
pressa i també ho fan els aparells que s’utilitzen per consumir-la. La innovació tecnològica
i els hàbits han revolucionat completament el concepte de comunicació.
El 71,4% de les persones que a Espanya naveguen per la Xarxa han vist en alguna
ocasió la televisió a través d’Internet. Només el 12% han contestat que no han vist mai
la televisió per Internet i prop d’un 17% van quedar recollits a l’estudi amb un NS/NC
Prop d’un 18% dels internautes consultats havien vist la TV per Internet el dia abans
de l’enquesta.
El 24,7% dels usuaris de telèfon mòbil han vist en alguna ocasió la TV a través d’aquest
dispositiu. D’aquests, un 8% ho van fer durant la darrera setmana. Un 54% assegura
que mai ha vist la TV pel telèfon mòbil.
El 19,3% dels internautes han utilitzat, com a mínim, en alguna ocasió una tauleta tàctil,
tipus iPad o similiar, per a veure la televisió.
Dades extretes de l’Estudi “14º Navegantes en la red”, febrer del 2012, de l’AIMC
(Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación”
http://download.aimc.es/aimc/f5g9/macro2011.pdf )
vs

La televisió viu una autèntica revolució que ha sacsejat els fonaments d’aquest mitjà de comunicació i que està
transformant radicalment la manera com es pensa, com es fa i com es consumeix. La influència d’Internet és ja
una evidència, les pantalles on es poden consumir audiovisuals s’han multiplicat i les audiències, sobretot les
més joves, estan reinventant els seus hàbits de consum de mitjans de comunicació dia rere dia.
Davant aquest escenari canviant, els mitjans de comunicació (locals i generalistes, públics i privats) i els productors
audiovisuals es troben més aviat perplexos. Segueixen atenent i donant resposta al seu públic majoritari (el
consumidor de la televisió tradicional), però són conscients que si no reaccionen aviat perdran una part imprescindible
de l’audiència del futur: els joves. Un segment clau, diferent dels altres, amb les idees clares, amb una
manera de viure i de relacionar-se altament influenciada per les noves tecnologies. Un públic que vol triar allò
que mira, quan ho mira i en quina pantalla ho mira.
Com s’ha d’afrontar i gestionar aquesta complexitat des de la comunicació local? Sens dubte com una oportunitat
per replantejar i renovar el model de comunicació municipal i per construir uns fonaments sòlids per comunicar
des d’una nova òptica, encara més propera al ciutadà, més sostenible i més democràtica.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
7

8
3
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
3. Entendre la comunicació
audiovisual avui
3.1. El canvi tecnològic i d’hàbits de consum
La forma de transmetre la televisió i l’experiència de veure-la ha canviat molt els
darrers 50 anys. Abans miràvem la televisió d’una forma lineal, és a dir, a l’horari que
establien les graelles de programació de les gran cadenes. Anys més tard van aparèixer
els gravadors i reproductors de vídeo i van oferir la possibilitat de posposar i
guardar els programes preferits i recuperar-los en el moment que es volgués. Però
des de fa gairebé deu anys Internet ha mostrat als teleespectadors un altre model:
Un model asincrònic, on poden obtenir allò que volen i quan volen, i on l’estructura
de canals és substituïda per l’estructura de pàgines web. Ja no cal que tothom miri
la televisió alhora. És la televisió a la carta. I ara, amb els nous dispositius com els
telèfons o les tauletes 1 , ja podem parlar de la televisió mòbil. Comencen a ser els
espectadors els que controlen la programació, no les cadenes ni els directius. És la
personalització de la televisió.
La convergència entre la televisió tradicional i Internet
L’any 2000, Javier Pérez de Silva, periodista i membre de la junta directiva de l’Acadèmia
de la Televisió, afirmava que amb la irrupció d’Internet s’obria una nova plataforma
d’emissió de continguts 2 . Deia: “La primera revolució industrial va arribar
amb la màquina de vapor, la segona amb l’electricitat i, la tercera, gràcies a les
autopistes de la informació. Però la revolució d’Internet és la revolució de l’entreteniment
i entreteniment en aquest segle vol dir imatge. Estem parlant, doncs, d’una
revolució de la imatge. Cap expert no dubta que el nou mitjà de comunicació resultant
de la convergència entre la pàgina web i la televisió, així com de la producció
i sobretot distribució del material audiovisual, conformen la gran oportunitat de
negoci del segle XXI.”
Pérez de Silva parla d’un canvi en el model de difusió. Si fins ara era unidireccional i
massiu (d’un a molts), a partir d’ara trobarem un model de difusió tendencialment bidireccional,
interactiu, personalitzat i, en conseqüència, punt a punt; molt més proper
a l’experiència telefònica que a la televisiva. I per això suggereix: “En aquesta era de la
convergència és necessari produir un contingut interactiu capaç d’arribar a tants i diferents
dispositius com sigui possible: televisors digitals, set-top boxes 3 , PC 4 , webpads 5 ,
PDA 6 o telèfons mòbils de tercera generació.”
1 De l’anglès, tablets. Com per exemple, l’iPad.
2 PÉREZ DE SILVA, J. (2000). La televisión ha muerto. La nueva producción audiovisual en la era de Internet: La tercera revolución industrial.
Barcelona: Gedisa ed.
3 Descodificadors d’Internet.
4 Ordenadors.
5 Tauletes amb connexió a Internet.
6 Organitzadors personals.

L’any 2007 Mario García de Castro, professor de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid, també afirmava que la
televisió està afrontant la seva pèrdua d’hegemonia després de més de mig segle 7 . Recordava que aquest mitjà
de comunicació ja ha viscut altres transformacions: del blanc i negre al color, la fi del model de monopoli, l’expansió
de l’oferta amb les cadenes privades i la digitalització amb la TDT (Televisió Digital Terrestre). I afirmava: “La
pantalla del televisor comença a compartir mercat amb noves pantalles. Un altre mitjà de comunicació, acollit
per les generacions més joves, comença a superar aquesta televisió en capacitats i dimensions. És la xarxa global
d’informació, de paraules, d’imatges i d’àudio: la Internet audiovisual.”
Fotografies: Set top box, tauleta tàctil i smartphone o telèfon intel·ligent
Segons García de Castro, les grans tendències que s’estan dibuixant a Espanya, Europa i Amèrica indiquen que la
televisió generalista, tal i com s’ha entès fins ara, està perdent progressivament les preferències del públic jove.
Qui està creixent més, diu, és la televisió temàtica i personalitzada, el nombre de llars amb accés a Internet i l’ús
del telèfon mòbil amb les seves aplicacions d’imatge i àudio. I sentenciava: “La broadband 8 substitueix al broadcasting
9 ”. És a dir, Internet es configura com la nova finestra de consum de televisió on cada usuari construeix el
seu propi prime time 10 , la seva televisió personalitzada. Això, segons l’autor, confirma que les tecnologies semblen
anar per davant de la producció de continguts.
És a dir, que la tecnologia incideix en el consum i que el canvi de consum determina la creació i producció de
continguts. En aquest sentit, conclou dient: “La televisió viu una nova gran transformació: la producció de continguts
audiovisuals, multimèdia i on-line. És l’era del multiproducte”.
7 GARCÍA DE CASTRO, M. (2007). El televisor revivido: centro de la convergencia y motor de contenidos. Article escrit en motiu del “Foro 50 años TVE sobre las tendencias de futuro
en los programas y contenidos de televisión”.
8 De l’anglès, banda ampla.
9 De l’anglès, radiodifusió.
10 Horari de màxima audiència.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
9

10
Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
3. Entendre la comunicació audiovisual avui
Un nou model: la televisió en línia
La televisió no és igual –no pot ser la mateixa- després de l’aparició l’any 1995 de Youtube. Aquest portal ja s’ha
convertit en el segon buscador més utilitzat d’Internet i en el web de vídeos més vist de la Xarxa. Les xifres parlen
del seu èxit:
- A principis del 2012 els internautes veuen més de 4.000 milions de vídeos.
- Cada minut es pugen 60 hores de vídeos. Un internauta trigaria més de 1.700 anys a veure tot el material.
Font: http://www.reuters.com/article/2012/01/23/us-google-youtube-idUSTRE80M0TS20120123
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
3. Entendre la comunicació audiovisual avui
Moltes cadenes de televisió, partits polítics, empreses i organitzacions han creat el seu propi canal de televisió
a través d’aquesta plataforma i, en alguns casos, les xifres d’audiència a Internet poden arribar a ser les mateixes
que a la televisió convencional. Artistes anònims s’hi han fet famosos; el president dels Estats Units, Barack Obama,
hi penja els seus discursos; es poden recuperar programes de televisió antics; els usuaris publiquen les seves
imatges o les notícies i esdeveniments que han enregistrat amb el telèfon mòbil; i ja s’hi han transmès esdeveniments
en directe, musicals, culturals, etc. de primer ordre i amb audiències milionàries.
El vídeo en línia està en plena expansió i ja no és, només, un fenomen limitat a una generació en concret. Internet
dóna un gran poder al consumidor sobre la graella de la programació. I és que la televisió tradicional era la mateixa
per a tothom i, en canvi, la televisió en línia ofereix als consumidors allò que volen quan ells volen, a la carta, des d’on
estiguin i amb el dispositiu que ells triïn. Igual com fan amb un ordinador, els consumidors juguen un rol molt actiu
en la selecció de continguts i prefereixen serveis que els deixin decidir quan i on veure els continguts.
Cada vegada més, els consumidors volen tot el contingut disponible en múltiples plataformes i a través de
qualsevol canal o dispositiu i, amb lògica empresarial, les indústries de servei i de continguts estan ajustant els
seus models de negoci per poder servir-los. Les atractives i flexibles interfícies han canviat l’experiència de mirar.
Així ho confirma Antoni Esteve, vicepresident del Grupo Vértice i professor de la Universitat Pompeu Fabra, en
afirmar que a partir d’ara cal parlar de serveis i de continguts per a pantalles, que són de totes les mides i omnipresents
11 . Diu: “Totes podran fer el mateix, tot i que els usos socials d’unes i d’altres seran molt diferents. La pantalla
d’un rellotge, un telèfon, unes ulleres, un portàtil, un ordinador, un televisor o un cinema. A casa disposarem
de diferents pantalles igual com ara disposem de paelles de diferents mides i les utilitzem segons les necessitats
de cada moment.”
11 ESTEVE, A. (2010). Las pantallas por las nubes. Telos: Cuadernos de Comunicación e Innovación. Madrid: Fundación Telefónica.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
11

12
Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
3. Entendre la comunicació audiovisual avui
Pantalles de totes les mides
Esteve explica que els continguts fluiran des del núvol d’Internet i les pantalles seran punts d’accés a plataformes
globals de distribució de comunicació i entreteniment, accessibles tant des de punts fixos com mòbils, a qualsevol
moment del dia i des de qualsevol lloc del planeta. Afirma: “La convergència ho ha arrasat tot: És el final del
hardware 12 i també d’una forma d’entendre el software 13 . La pantalla física o virtual es convertirà en l’únic sistema
d’accés i d’interrelació amb els continguts.”
Està parlant, per tant, d’una futura convergència de pantalles (concentració en un únic hardware) i de la desaparició
del software perquè ja no farà falta carregar-lo ni descarregar-lo als nostres aparells; tot estarà al núvol. És en
la combinació d’aquests dos elements on hi ha l’evolució de l’audiovisual.
Però, en quin moment ens trobem? Quines són les pantalles més utilitzades? Sens dubte encara predominen
la televisió i l’ordinador, però el creixement dels anomenats telèfons intel·ligents sembla imparable. Aquí teniu
algunes dades 14 a Espanya:
Per tant, a l’hora de plantejar les tendències de la comunicació audiovisual en el món local, cal tenir present que
els ciutadans poden consumir audiovisuals a través de pantalles col·lectives (com la televisió al menjador de
casa), a través de pantalles individuals (com el telèfon mòbil o l’ordinador portàtil) o a través de pantalles públi-
12 De l’anglès, maquinari.
13 De l’anglès, programari.
14 Font: Estudi per a Google: “Smartphone Ownership is on the Rise” elaborat per Ipsos (Febrer 2012)
http://services.google.com/fh/files/blogs/final_global_smartphone_user_study_2012.pdf
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
L’ús de telèfons intel·ligents a Espanya
durant l’any 2011 va passar del 33%
el mes de gener fins al 44% al mes
d’octubre.
Només els ciutadans del Regne Unit
superen el percentatge de telèfons
intel·ligents amb un 45% del total.

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
3. Entendre la comunicació audiovisual avui
ques (situades en equipaments i espais públics). I també cal tenir en compte que els continguts s’han de poder
adaptar a qualsevol d’aquests dispositius i formes de consum.
Joan Majó, enginyer industrial i exministre d’Indústria, adverteix que aquells que estan actuant com a motor de
canvi en tot aquest procés són els natius digitals (els joves nascuts el 1982 o posteriorment), que han crescut en
l’era de la tecnologia digital i que defineix així 15 : “Abanderats d’allò que vulguis, quan vulguis i en la pantalla que
vulguis, usuaris interactius connectats a un ordinador, receptors i alhora emissors de continguts, que no volen
pagar per consumir audiovisuals.”
3.2. El canvi d’audiència
Els natius digitals
Mai no han conegut el món sense ordinadors ni Internet i els aspectes més importants de les seves vides estan
relacionats amb la tecnologia. Tenen la capacitat de fer més d’una tasca alhora, són addictes a la immediatesa,
necessiten estar connectats permanentment i creuen en l’aprenentatge actiu a través de l’experiència. Prefereixen
interactuar que ser simples espectadors i, per això, trien clarament Internet com a centre d’oci i comunicacions
personals. No estan disposats a pagar per consumir continguts i defensen la idea que si alguna cosa és digital,
és propietat de tothom. Els atrau enormement la possibilitat de descarregar sèries, pel·lícules o programes de
televisió de qualsevol país del món en tan sols uns minuts, d’emmagatzemar aquests continguts en discs durs
de gran potència, de compartir-los a la xarxa en plataformes d’intercanvi d’arxius i, fins i tot, d’esdevenir productors,
actors, distribuïdors i consumidors d’un vídeo que veuran milions de persones al món a través de YouTube
o d’altres plataformes. Han decidit trencar amb la “tirania” dels programadors de televisió i dels horaris prefixats i,
per això, miren audiovisuals de qualsevol país, a l’hora que volen i a la pantalla que volen.
És essencial conèixer-los bé perquè són la generació que està revolucionant el panorama de la comunicació i
que està transformat el model tipus de consumidor de mitjans.
La primera referència a l’expressió “natius digitals” la trobem al treball de Mark Prensky titulat Digital Natives, Digital
Immigrants 16 . Segons aquest orador, escriptor i consultor de qüestions relacionades amb l’educació, els estudiants de
l’actual sistema educatiu han canviat, radicalment, respecte a generacions anteriors. Diu: “Els alumnes d’avui representen
la primera generació que ha crescut amb aquesta nova tecnologia. S’han passat la vida utilitzant ordinadors,
videojocs, reproductors digitals de música, càmeres de vídeo, telèfons mòbils i moltes altres joguines i eines de l’era
digital. Els graduats escolars d’avui han dedicat, de mitjana, menys de 5.000 hores de les seves vides a llegir, però més
de 10.000 hores a jugar a videojocs (per no fer referència a les 20.000 hores que han passat veient la televisió). Els
videojocs, el correu electrònic, Internet, els telèfons mòbils i la missatgeria instantània són parts integrals del seu dia
a dia.” I afegeix: “Com cal anomenar aquests “nous” estudiants? Alguns s’hi refereixen com la N-gen (de net generation)
o la D-gen (digital generation). Però la manera més útil de designar-los que he trobat és “natius digitals”. Els nostres
estudiants són “parlants natius” del llenguatge digital dels ordinadors, els videojocs i d’Internet.”
15 MAJÓ, J. (2009). Tendències de futur en l’audiovisual. Quaderns del CAC, núm. 31-32, juliol 2008 – juny 2009. Pàgines 25 a 30.
16 PRENSKY, M. (2001). Digital Natives, Digital Immigrants. A On the Horizon, Vol.9, núm.5. Lincoln: NCB University Press.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
13

14
Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
3. Entendre la comunicació audiovisual avui
I la resta de nosaltres què som? “Tots els que no hem nascut en un món digital però, en algun moment de les
nostres vides, ens ha fascinat i hem adoptat molts aspectes de la nova tecnologia, som “immigrants digitals”.”
Aquest concepte s’aplicà al món de la comunicació l’any 2005 quan, en una conferència davant la Societat Nord-americana
d’Editors de Diaris, el principal accionista de News Corporation, Rupert Murdoch, va dir: “Jo sóc un immigrant
digital. No em vaig criar ni amb les webs ni amb els ordinadors. Tot el contrari, vaig créixer en un món on les notícies i
la informació estaven fortament controlades per uns quants editors, que determinaven què podíem i què havíem de
saber. En canvi, les meves dues filles petites són natives digitals. Mai no coneixeran un món sense accés a Internet omnipresent.
Per tant, el repte per a nosaltres, els immigrants digitals –molts dels quals estem en posicions de determinar
l’estructura i la difusió de les notícies- és aplicar la mentalitat digital a tots aquests nous canvis. Necessitem adonar-nos
que la propera generació de ciutadans que accedirà a la informació, ja sigui a través d’un diari o de qualsevol altre
suport, té una sèrie d’expectatives sobre quin tipus de notícies consumirà i de quan, des d’on i com les consumirà.” 17
Les altres audiències
El consultor canadenc en comunicació Doug Macnamara reprèn el discurs de Murdoch i constata que, des de
l’any 2010 cap al futur, hi ha quatre grans grups demogràfics de consumidors de mitjans de comunicació al mercat
nord-americà, cadascun amb actituds diferents i perspectives diverses envers els mitjans de comunicació,
que alhora presenten diferències pel que fa als límits de les seves experiències mediàtiques 18 :
- Grey wave (sèniors de 65 anys i més grans): Aquesta és la “generació de la ràdio” i són seguidors incondicionals
de la ràdio i televisió públiques. Tradicionalment volen l’entreteniment en la seva pròpia llengua i que
respongui a interessos nacionals. Tanmateix, fins i tot aquest grup està començant a viatjar a l’estranger, a
provar Internet i la tecnologia mòbil, i a obrir-se als continguts mediàtics internacionals.
- Boomers (entre 40 i 60 anys, amb una edat mitjana de 50 anys): Aquesta és la “generació de la televisió”.
Altament mòbil i generalment amb més diners que mai, aquest grup d’audiència sovint coneix diverses
llengües i valora molt experimentar “el millor” de qualsevol part del món. És probable que el consum de
música i audiovisual els arribi des de qualsevol lloc. Per a aquest grup són importants els grans esdeveniments
esportius com el Mundial de Futbol i els Jocs Olímpics.
- Gen X (Generació X, entre 28 i 40 anys): Coneguda com la “generació d’Internet”. Generalment no interessada
en els grans mitjans comercials, aquest segment compta amb el nombre més alt de consumidors de jocs
electrònics (al voltant de 30.000 milions d’hores l’any als EUA). Tot i que miren la televisió generalista, incloent-hi
els grans esdeveniments esportius, aquest grup adquireix gran part del seu entreteniment via descàrregues
a través de webs i vídeos a la carta. L’anglès és la seva llengua habitual, tot i que no sigui la materna.
- Echo Gen Y (Generació Eco Y; entre 16 i 28 anys, amb una edat mitjana de 21 anys): Aquesta és la “generació
dels mitjans mòbils i de les xarxes socials”, completament amb consciència global i coneixedors
de les grans marques. Centrades en els seus amics i xarxes socials, aquestes comunitats tenen un abast
17 MURDOCH, R. (2005). Speech by Rupert Murdoch to the American Society of Newspaper Editors. Disponible a l’adreça http://newscorp.com/news/news_247.html
18 MACNAMARA, D. (2009). Cinc dinàmiques mediàtiques globals per analitzar l’any 2010 i el futur proper, dins de l’audiovisual local: una mirada per afrontar el futur. Article pàgina
29. Xarxa Audiovisual Local.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
3. Entendre la comunicació audiovisual avui
internacional, inclouen amics d’amics procedents de contactes virtuals i s’entretenen amb el seu propi
contingut, amb contingut manipulat o amb la interactivitat. Tenen l’expectativa que tot el contingut hauria
de ser lliure i gratuït. Els llocs web com YouTube o Facebook són més importants en les seves vides
que la televisió. Molt del seu consum passa per aparells mòbils i portàtils, amb el contingut descarregat
també generalista. A aquest grup no el preocupa la qualitat en termes cinematogràfics o d’escriptura dels
guions. Per contra, l’entreteniment de qualitat es defineix per la interactivitat i la seva rellevància i impacte
dins les seves comunitats socials.
Feta aquesta classificació, Macnamara fa la següent reflexió: “El segment dels sèniors domina els índexs d’audiència
i la quota de mercat de les cadenes de televisió estatals o públiques. Aquestes cadenes són molt poc rellevants
per als altres tres grups demogràfics i obtenen índexs d’audiència baixos en segments per sota els 65 anys.
Les seves plataformes web generen poc interès, amb l’excepció de les notícies, i són en gran part inexistents en
el mercat de plataformes mòbils. Tot i que els sèniors són un segment important a qui oferir serveis, i continuaran
sent vitals els propers 15 anys, és necessari reinventar radicalment l’estratègia.”
Consum de mitjans de comunicació entre els natius digitals
L’any 2008, i per primera vegada a la història, l’informe Mediascope Europe 19 de l’Associació Europea de Publicitat
Interactiva va posar de manifest que el 82% dels joves espanyols passaven més temps a Internet que davant la
televisió, i que un 50% hi consumeix continguts audiovisuals. L’any 2009 es va confirmar aquesta tendència i
l’informe va concloure que Internet ja era el mitjà més consumit pels espanyols, superant fins i tot la televisió.
Un dels estudis més recents sobre natius digitals i pautes de consum de mitjans de comunicació intenta explicar
aquest canvi en el consum. Diu que ens trobem davant d’una generació interactiva per la convivència habitual
de nens i adolescents amb múltiples dispositius propis de les tecnologies de la informació i la comunicació. A
diferència de fa uns anys, ara l’ordinador competeix amb la televisió a nivell de penetració i la connexió a Internet
és un servei que gaudeixen el 82% dels adolescents a partir dels 10 anys. Segon aquest informe, els infants integren
de forma precoç totes les pantalles a les seves vides i ho fan mitjançant un ús intensiu.
Abans de fer els 10 anys el 59% té o utilitza el mòbil; el 71% disposa de connexió a Internet a casa i 9 de cada 10
té accés a videojocs.
Utilitzen les pantalles per comunicar-se, divertir-se, conèixer, consumir i compartir.
A més, com més interactiva és la pantalla (per exemple, telèfon mòbil o tauletes tàctils) més la valoren. L’alta penetració
del mòbil, així com la diversitat de funcions que compleix, fa que es configuri com la pantalla del present
i del futur per a aquesta generació. El mòbil els permet comunicar-se, accedir a continguts, entretenir-se, crear i
organitzar-se. Es tracta d’una generació plenament autònoma. Són autodidactes en la incorporació d’Internet a
les seves vides.
19 ASS. EUROPEA DE PUBLICITAT INTERACTIVA (2010). Mediascope Europe 2009 trends (http://iabeurope.eu/research/about-mediascope.aspx).
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
15

16
Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
3. Entendre la comunicació audiovisual avui
L’Institut Nacional d’Estadística 20 constata que els usos d’Internet dels joves espanyols d’entre 16 i 24 anys són:
El 90’5% envia o rep correus electrònics
El 31’4% telefona a través d’Internet
El 82’9% cerca informació i serveis on-line
El 78’8% participa en xats, fòrums, blocs i missatgeria instantània
El 53% consumeix ràdios i televisions per Internet
El 72’1% descarrega arxius d’àudio i vídeo
Alfabetització mediàtica
L’any 2011 un estudi sobre alfabetització digital i mediàtica encarregat per la Comissió Europea va situar Espanya
a la posició número 18 (d’un total de 29 països i a molta distància dels més avançats com Noruega, Islàndia,
Luxemburg, Suècia o Finlàndia) en nivells d’alfabetització mediàtica. Aquest indicador mesura la capacitat dels
ciutadans per utilitzar les tecnologies i mitjans de comunicació i informació, així com la seva capacitat crítica davant
dels continguts mediàtics. També presta atenció especial al sentit crític dels ciutadans davant dels missatges
persuasius de la publicitat i de la informació comercial, així com a la seva habilitat per accedir a un ús profitós i
segur d’Internet.
El 2009 aquest informe (* http://ec.europa.eu/culture/media/literacy/studies/index_en_htm) apuntava que els
nivells baixos d’alfabetització mediàtica són una barrera important per al desenvolupament econòmic i cultural,
i desvetllen un nivell baix d’autonomia personal en el context de la nova societat del coneixement. En canvi, el
desenvolupament de l’alfabetització mediàtica afavoreix la innovació econòmica i social i assegura una bona
integració del país en el context de la globalització.
Com a propostes per a estimular l’alfabetització mediàtica, l’estudi proposava desenvolupar més i millors esforços
en el camp de la política educativa i en la innovació curricular, així com en l’esforç dedicat per la indústria
mediàtica, els serveis públics audiovisuals i les famílies. I és que els nadius digitals existeixen i d’aquí a pocs anys
seran majoria. Però cal tenir present que actualment hi ha una bona part de la població analfabeta mediàtica que
no sap com relacionar-se amb aquests nous mitjans de comunicació digitals.
20 Encuesta sobre equipamiento y uso de tecnologías de la información y comunicación en los hogares. Descripció de l’enquesta i consulta de les dades a la pàgina web de l’INE
(http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t25/p450&file=inebase).
* http://ec.europa.eu/culture/media/literacy/studies/index_en_htm
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

3.3. Les tendències globals de la comunicació audiovisual
Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
3. Entendre la comunicació audiovisual avui
Fins ara hem analitzat l’escenari present de la comunicació audiovisual, però què passarà a deu anys vista? Pronosticar
el futur és complex, però el que sí que es pot fer és dibuixar les grans tendències que seguiran o es
reforçaran els propers anys.
- Consum desagregat: Com ha passat amb la música o amb la informació (ja no és parla de discs de
vinil o de diaris, sinó de cançons o de notícies) ja no caldrà mirar els continguts audiovisuals a una hora
en concret en un canal concret sinó que es farà de manera desagregada. És a dir, els espectadors triaran
en cada moment quin és el contingut que volen veure. Possiblement, només els grans esdeveniments
en directe, especialment els esportius, tindran la força de congregar milions de persones per mirar una
mateixa emissió alhora. Serà, sens dubte, l’oportunitat de mantenir la comunicació de masses però
també l’escletxa que li quedarà a la comunicació de proximitat.
- Formats multiplataforma: Caldrà pensar els continguts perquè s’adaptin a tots els tipus de pantalles.
En molts casos, però, les diferents pantalles no reproduiran el mateix contingut sinó que seran
complementàries.
- Interactivitat: La voluntat d’incrementar la interactivitat de l’espectador ha estat present des de les
últimes dècades. S’han provat diversos mecanismes i tecnologies que han donat resultats diversos.
La TDT va prometre aportar interactivitat a través de connectar els descodificadors i els televisors a
la línia telefònica, però la penetració ha estat pràcticament inexistent. La televisió per Internet facilita
tecnològicament aquesta interacció, però tot i això, l’ús del comandament a distància i l’actitud passiva
davant el televisor són barreres per a aquesta interacció. Actualment, sembla que el millor nexe entre
la televisió i la interactivitat passa pels dispositius mòbils que poden treballar en sincronia amb allò que
s’està emetent i oferir contingut relacionat, possibilitat de participació, compra per impuls, etc. Aquí hi
tenen cabuda la participació a programes a través de missatges SMS, Twitter, etc.
- Agregadors de continguts: Desapareixeran les cadenes de televisió? En bona part sí, perquè hi haurà
un nombre massa elevat de canals i moltes no podran subsistir. Però també pot ser que desapareguin
per donar pas als agregadors de continguts. Actualment ja existeixen i tenen l’acceptació dels consumidors.
Exemples com iTunes o Hulu (que ja es troba en marxa als Estats Units i el Japó) són èxits palpables
que aconsegueixen un model de negoci sostenible amb el lloguer o visionat de continguts. L’avantatge
per al consumidor és clar: L’agregador li ofereix una oferta àmplia de qualitat, de forma senzilla i amb un
cost més assequible, que pot competir amb les alternatives gratuïtes d’intercanvi d’arxius.
- Recomanacions de contingut: En un escenari en el qual hi haurà milers de productors de continguts
i el consum es farà principalment a la carta, l’oferta de contingut es multiplicarà i creixerà de forma
exponencial. Aquesta gran oferta farà que els usuaris no puguin escollir per si mateixos entre tots els
continguts disponibles i apareguin sistemes intel·ligents de recomanació.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
17

18
Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
3. Entendre la comunicació audiovisual avui
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
D’aquesta manera, els sistemes de recomanació, a partir de les dades de consum anterior, del perfil sociodemogràfic,
de l’entorn social i altres variables, podran oferir a l’usuari el contingut que millor s’ajusti
als seus gustos en cada moment. Aquest tracte personalitzat és el que fidelitzarà els consumidors i el
que pot fer perillar el paper prescriptor de les cadenes de televisió.
- Pantalles interconnectades: Les pantalles o dispositius audiovisuals estaran connectats entre ells.
Això farà possible que l’usuari pugui consumir un contingut en qualsevol lloc i en qualsevol moment
perquè el contingut no estarà al dispositiu, estarà al núvol d’Internet. La “pantalla reina” serà la mòbil, la
personal.
- Tecnologia de la imatge: En un futur més llunyà, si donem per adquirida l’alta definició i el 3D tindrem
un entorn d’immersió, on el contingut envoltarà l’usuari i on s’incorporaran altres sentits a banda de la
visió i l’oïda.
Des del món local aquesta complexitat s’ha de gestionar, sens dubte, com una oportunitat per replantejar el
model de comunicació local.

20
4
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Un nou entorn per a la
comunicació audiovisual local
La Televisió Digital Terrestre (TDT) és el sistema de difusió digital del senyal de televisió
que ha substituït la difusió analògica del senyal de televisió (desapareguda definitivament
a finals de març del 2010). La TDT és un servei de televisió majoritàriament
gratuït, amb més qualitat d’imatge i amb més canals disponibles. És el model amb que
emeten totes les televisions catalanes i espanyoles.
4.1. Apagada analògica i nou escenari de canals
El 30 de març de 2010 la televisió analògica va passar a la història. L’apagada dels repetidors
analògics del centre emissor de la Torre de Collserola va posar punt i final a
un important procés de renovació tecnològica que va fer que només es pugui mirar
la televisió en format digital. El procés d’apagada va començar el mes de juliol de
l’any 2008, i va ser necessària l’adaptació i la construcció de centenars de torres de
comunicacions per fer arribar el senyal digital arreu del territori. Els ciutadans van ser
fonamentals per al procés. Van haver de canviar o adaptar les antenes i adquirir un
descodificador digital o bé un televisor nou que ja el portés incorporat. Tot plegat, per
accedir a un paquet d’una trentena de canals de televisió gratuïts i a mitja dotzena de
canals de televisió de pagament amb millor qualitat d’imatge.
Però, a principis del 2012, segons dades fetes públiques pel vicepresident del Consell
de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Josep Pont, del 96 programes de TDT locals planificats,
actualment n’estan emetent 60, dels quals 45 són privats i 15 públics. La crisi ha
estat un dels factors que ha dificultat més l’encesa de la TDT local. Els ajuntaments han
hagut d’ajustar els seus pressupostos i assignar un nou ús a les partides previstes per
a comunicació. Com a conseqüència, hi ha consorcis públics que han aturat l’activitat.
La recessió econòmica també està perjudicant els operadors privats que han vist disminuir
la seva font principal d’ingressos: la publicitat.
El sector fa temps que demana un replantejament de les demarcacions que ordenen
la TDT local. Les demarcacions són les àrees en què es va dividir Catalunya a l’hora
d’adjudicar les llicències de televisió local quan es va desplegar la TDT. En aquell moment,
es van crear 27 demarcacions amb 4 o 8 canals per a cadascuna, en funció dels
habitants del territori. Ara, el debat gira al voltant de què s’ha de fer amb aquest mapa
que té tants buits.

4.2. Un nou model de televisió local
Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
4. Un nou entorn per a la comunicació audiovisual local
El nou mapa de la televisió local que resulta de les concessions de TDT no té res a veure amb el model analògic:
- La implantació de la TDT a Catalunya ha comportat el ple reconeixement legal de les televisions locals
catalanes.
- S’ha passat d’un model, en molts casos, comunitari o popular a un model professionalitzat i competitiu.
- Les televisions han hagut de modificar el seu àmbit de cobertura (que abans era local i ara, moltes vegades,
és comarcal) i tenen l’obligació de prestar atenció a tots els continguts de les localitats incloses
en la seva demarcació.
- Algunes televisions que portaven dècades en funcionament han desaparegut al no ser concessionàries
d’una llicència. També n’han aparegut de noves.
- Altres que han obtingut llicència per a fer una televisió juntament amb altres municipis no s’han posat
d’acord i ja no han iniciat les emissions del nou canal. I és que la gestió col·legiada dels MUX 21 implica
problemes derivats dels concessionaris que no acaben de decidir què fer o que prefereixen retardar
l’inici de les emissions i, per tant, no es volen fer càrrec del cost del transport del senyal que els correspon.
Són més problemàtics, doncs, aquells que no expressen obertament la seva posició que no pas
aquells que ja han decidit que no faran TDT. Això genera una situació de la qual no es té constància en
cap altre negoci: Els prestadors no només han de preocupar-se de les seves finances sinó de les dels
seus competidors socis de MUX.
4.3. Refer identitats
Una altra característica d’aquest nou model de televisió local és que moltes emissores que estaven acostumades
a adreçar-se només al públic de la seva localitat ara ho han de fer per a tota la comarca o per a un conjunt de
pobles. Els continguts i la programació arrelada al territori segueixen sent la marca que els permet diferenciar-se
i competir, tot i que, en alguns casos, s’estan veient obligats a refer la seva identitat i a començar a parlar per a un
públic i una comunitat més amplis.
21 Ample de banda que ocupen diferents canals de televisió (multiplexors).
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
21

22
5
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Alternatives a la TDT
Internet s’ha convertit en una bona oportunitat per a les televisions que no han resultat
adjudicatàries d’una llicència, per aquelles que no han arribat a un acord amb altres
poblacions o aquelles que han decidit no passar a la TDT. Crear un canal de televisió
propi a la xarxa ha permès a moltes televisions continuar emetent, avançar en proximitat
i participació i fomentar un espectador més actiu. A més, gràcies a Internet, les
zones d’ombra a les quals no arriba correctament el senyal de TDT poden gaudir de la
programació de la seva localitat.
A l’hora de plantejar la comunicació audiovisual del nostre municipi, cal tenir en compte
de quina manera la tecnologia ens pot ajudar a fer arribar els nostres continguts al
ciutadà.
Per exemple, una roda de premsa per presentar una nova exposició es pot difondre
de moltes maneres diferents: en directe, mitjançant una notícia, unes declaracions,
una fotografia o també amb una nota de premsa. Si tenim una sala de premsa virtual,
podrem posar tots aquests elements alhora a disposició de la premsa i la ciutadania.
Però també podem optar per incloure aquest contingut a l’informatiu de la televisió
o penjar-lo a la pàgina web de l’ajuntament. És el mateix contingut però pensat de
manera diferent segons la tecnologia amb què vulguem difondre’l.
A banda dels canals de TDT hi ha altres maneres de distribuir els continguts audiovisuals
(notícies, reportatges, programes d’entreteniment, formatius, informatius, especials,
plens de l’ajuntament...) que passen per la tecnologia IP, o el que és el mateix, Internet.
Són:
- WebTV
- Centres multimèdia
- Pantalles en centres públics
- Over the top: Televisió + Internet
- Agregadors de continguts

5.1. WebTV
Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
5. Alternatives a la TDT
Una WebTV és una pàgina web dedicada a mostrar continguts audiovisuals, una eina que permet crear un canal
de televisió propi a Internet sense haver de dependre d’altres pàgines web com YouTube o Vimeo. En l’àmbit
empresarial, la WebTV sorgeix com a mitjà de comunicació transversal que completa i reforça les accions de
comunicació, comercials, de relacions públiques i publicitàries. En paral·lel, partits polítics, institucions i administracions
públiques han trobat a la WebTV la plataforma ideal per a les seves accions de comunicació a Internet.
Moltes televisions locals també han optat per crear una WebTV, ja sigui paral·lelament a l’emissió en TDT o com
a canal únic i principal d’emissió. Els avantatges que ofereix són:
- Cost menor respecte a l’emissió a través d’un canal de TDT. Dependrà del tipus i la quantitat de contingut
que es vulgui produir i de la infraestructura per la qual s’aposti.
- Tot el contingut està gestionat pel propietari del canal i centrat exclusivament en una determinada,
institució, població, etc. sobre la qual gira tot l’interès i el material. No hi ha el risc que els continguts es
barregin amb d’altres de la competència o amb vídeos de temàtica no desitjada, com pot passar amb
canals com YouTube, on el cercador posa en relació conceptes semblants.
- Acostuma a estar dissenyat de manera clara i atractiva, amb una pantalla de reproducció de vídeos
destacada i un llistat de continguts disponibles prèviament seleccionats. És l’espectador qui tria què vol
veure en cada moment.
- Es donen noves oportunitats als espectadors per veure, si se l’han perdut, la notícia o el programa
d’aquella setmana.
- Ofereix interactivitat amb el ciutadà. Es poden fer enquestes, crear fòrums, organitzar concursos, aportar
comentaris, enviar fotografies i gravacions...
- Hi ha la possibilitat d’emetre en directe amb una infraestructura mínima.
- S’amplia l’àmbit de cobertura. Es pot arribar a tenir audiència, fins i tot, a l’estranger.
- Permet tenir informació sobre el número de visites i és una bona referència de la resposta de l’audiència.
També ens dóna informació del comportament de l’usuari durant la navegació i mentre mira el vídeo.
- Es crea un arxiu virtual que permet recuperar notícies o continguts antics. És una manera de crear un
arxiu històric del municipi, digitalitzat i documentat.
- Es generen noves opcions de patrocini.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
23

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
5. Alternatives a la TDT
24
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Xip/tv
Un exemple de WebTV és el xip/tv, de la Xarxa Audiovisual Local, que posa a disposició de les televisions
adherides una plataforma de distribució per IP de continguts audiovisuals sota demanda. Aquesta
plataforma de televisió a la carta, que permet personalitzar elements d’imatge i alguns aspectes d’estructura,
és utilitzada per una vintena de televisions o entitats locals i integra continguts de més de 70
municipis. L’audiència dels continguts de televisió local integrats a xip/tv continua creixent i actualment
la mitjana de vídeos que es poden veure mensualment superen els 110.000.
Des de finals del 2011 xip/tv ha renovat la seva plataforma tecnològica de manera que s’ha millorat les
possibilitats dels usuaris a l’hora de veure o compartir els seus programes de televisió local, així com les
opcions dels diferents operadors per a difondre i posar en valor la difusió dels seus continguts.
iSAC WebTV
iSAC és un servei d’atenció al ciutadà virtual, intel·ligent, interactiu, eficient i multicanal. L’iSAC ha estat
dissenyat per la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Terrassa i està operatiu en diversos ajuntaments
des de l’any 2006.
L’iSAC conté totes les eines i funcionalitats necessàries per atendre als ciutadania tenint en compte
totes les fases de l’atenció ciutadana des que es genera la informació fins que acaba arribant al ciutadà
per qualsevol dels canals disponibles. Un d’aquests canals és la WebTV, que permet informar la població
mitjançant continguts audiovisuals. S’hi poden penjar tot tipus de vídeos però també enllaçar-hi
continguts d’algun altre proveïdor com ara Xip/tv, Youtube o Vimeo entre d’altres. Els principals usuaris
d’aquest servei són els ajuntaments com per exemple Begur, que ja estan utilitzant l’iSAC per gestionar
tots els continguts de la seva Web, entre ells la Begur TV.
5.2. Més enllà de la WebTV: MIRATV
Una de les solucions que existeix actualment en el mercat perquè un ajuntament desenvolupi el seu projecte
de WebTV és la plataforma MIRATV que ofereix Localret. MIRATV és una solució desenvolupada en programari
lliure que permet a un ajuntament tenir un espai a Internet on oferir els seus vídeos a la carta. A més d’aquesta
secció de vídeos, MIRATV compta amb tres mòduls extres per a aquells ajuntaments que estiguin interessats en
difondre els seus àudios, imatges i documents. MIRATV no és, doncs, només un portal de WebTV, sinó que va
més enllà i cerca l’objectiu de convertir-se en un centre multimèdia que es pugui adaptar a les necessitats de
cada ajuntament.
Pel que fa al disseny i l’arquitectura de continguts, la plataforma compta amb un marge de personalització molt
elevat que permet que cada portal s’adeqüi a les necessitats d’imatge institucional de l’ajuntament.

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
5. Alternatives a la TDT
La plataforma té dos models de prestació: un de gratuït i un de pagament. La versió bàsica de MIRATV és gratuïta
i està a disposició de qualsevol govern local de Catalunya. En aquesta versió els continguts de les quatre seccions
es proveeixen des d’espais web de tercers, com per exemple YouTube, Flickr o Slideshare. La modalitat de pagament
de MIRATV pot incloure vídeo i àudio en directe o bé allotjament i provisió dels continguts des de servidors
propis, o fins i tot les dues coses al mateix temps.
http://www.miratv.cat
5.3. Pantalles en centres públics (digital signage)
S’utilitza l’expressió digital signage 22 per parlar de canals de comunicació que només es poden veure a través
de pantalles (connectades en xarxa) situades en espais o equipaments públics. L’espectador ja està consumint
audiovisuals a través de pantalles de diferents mides: la televisió, el mòbil, l’ordinador portàtil, les tauletes... I per
què no facilitar-li que també pugui veure la televisió mentre espera el ferrocarril, està al gimnàs o camina pel
carrer principal del poble?
22 De l’anglès, senyalització digital.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
25

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
5. Alternatives a la TDT
Gràcies a la tecnologia del digital signage, el consum de la informació ha canviat. Pantalles com els Quioscos
d’Informació Multimèdia (QIM) permeten accedir a informacions de servei i d’actualitat des del mateix carrer.
Continguts informatius, de caràcter públic, que es poden trobar en punts estratègics de la ciutat. Continguts
que ajuden a moure’s pel municipi, que expliquen els titulars locals de la jornada, que permeten fer els tràmits
municipals o tenir coneixement de les activitats que es poden fer aquella setmana.
Es tracta d’un canal que prioritza la informació corporativa i de servei, i que connecta el ciutadà amb la seva
realitat més propera. A més, la tecnologia que s’aplica per a gestionar els continguts permet oferir canals personalitzats,
amb activitats, agendes i continguts específics per a cada una de les ubicacions.
Cada pantalla funciona amb reproductors independents que permeten fer una emissió a la carta i estudiada per
a cadascuna de les pantalles, amb continguts adaptats a l’oferta i al públic de cadascuna de les ubicacions. Una
programació que, a més, permet explotar un vessant més comercial i personalitzat per a cadascun dels punts on
està situat. El ciutadà percep que està consumint un canal dinàmic, completament actualitzat i amb continguts
elaborats expressament per captar la seva atenció.
Les eines que s’utilitzarien per gestionar aquest contingut també permeten respondre davant qualsevol necessitat
o urgència informativa en un màxim de 10 minuts.
5.4. Over the top TV
Televisió + Internet és el nou concepte en què treballen cadenes, empreses d’Internet i fabricants tecnològics.
No es tracta només de connectar l’aparell de televisió a la xarxa sinó d’oferir continguts concrets amb una emissió
de qualitat. A través d’Internet, l’usuari no cal que tingui emmagatzemat el contingut a casa seva, sinó que
disposa de tot el material que estigui present a Internet 23 .
La primera companyia a apostar per aquest concepte va ser Apple, amb Apple TV, una plataforma de pay per
view 24 finançada per l’usuari. Va desenvolupar un aparell que permet carregar continguts per a la televisió. Inicialment
no estava pensat per a Internet i tenia una capacitat de memòria limitada, però en les últimes versions
és totalment en línia.
Cal comprar un aparell que costa 119 euros i que permet, entre d’altres, llogar pel·lícules (per un màxim de quatre
euros) o programes de televisió (per un euro), i tot en alta definició. També permet veure fotografies, escoltar
música i reproduir serveis d’Internet com YouTube o Flickr.
23 Aquesta és la solució tecnològica més nova i moltes companyies hi estan treballant. Per tant, aquest és un apartat que pot viure modificacions al llarg de l’any 2012.
24 De l’anglès, pagament per visió.
26
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
5. Alternatives a la TDT
Google no ha trigat gaire a afegir-se al concepte de televisió + Internet i el quart trimestre de 2010 va llançar
Google TV, una plataforma en obert finançada per la publicitat i que va en la línia de simplificar l’accés al món
audiovisual des de qualsevol dispositiu. D’entrada, a més d’oferir contingut, aporta una connexió a través d’un
descodificador i, sobretot, un sistema operatiu basat en Android per convertir la televisió en un terminal més de
la xarxa. És a dir, que més que fer televisió a través d’Internet, Google vol connectar la pantalla a la xarxa.
Però sembla que les primeres pantalles que van sortir al mercat amb Google TV incorporat, a través de Sony i
Logitech, no van tenir gaire bona acollida i ara Google ha demanat a la resta de fabricants que retardessin el llançament
de les pantalles equipades amb aquest servei mentre fa les millores necessàries. Els principals problemes
van tenir a veure amb l’actualització de la programació i la negativa de les grans cadenes nord-americanes a
participar en el projecte. Està previst que Google TV arribi a Europa de manera imminent.
Google TV de Sony amb comandament a distància. És un equip de televisió que té funcions avançades per navegar i interactuar amb
Internet com si fos un ordinador.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
27

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
5. Alternatives a la TDT
Algunes companyies que van iniciar aquest primer pas són un consorci de cadenes britàniques que han llançat
YouView. Els principals canals de televisió nacionals del Regne Unit (BBC, ITV, Channel 4 i Five), els proveïdors de
telecomunicacions BT i Talk Talk, i l’empresa de serveis de televisió Arqiva s’han unit per no perdre la cursa de la
televisió a Internet.
YouView és un sistema de televisió per Internet gratuït, però els usuaris hauran de comprar un descodificador.
El sistema no permet als usuaris l’accés directe a la xarxa sinó a una varietat de funcions com el lloguer de pellícules,
la programació dels seus set socis i accedir a serveis concrets com YouTube i Flickr.
També hi ha altres aparells, com les consoles de videojocs, que permeten una connexió a Internet però el seu
objectiu no és crear una televisió per Internet, encara que estiguin acostumant molts públics a consumir continguts
de la xarxa a la pantalla de televisió.
28
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

5.5. Agregadors de continguts: YouTube i Hulu
Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
5. Alternatives a la TDT
Possiblement la primera empresa en revolucionar i tenir èxit oferint sèries i programes de televisió a través d’Internet
va ser Hulu, fundada l’any 2007 i participada per NBC Universal, News Corp (Fox), The Walt Disney Company
i Providence Equity Partners, que ofereix programes de diferents cadenes nord-americanes on-line. La distribució
d’aquests continguts és legal perquè Hulu ha adquirit els drets per a Internet, i l’accés és lliure per als
usuaris perquè es finança amb publicitat. Hulu ha aconseguit, en menys de dos anys, fer-se amb una audiència
mensual de més de 40 milions d’americans que veuen, de mitjana, més de tres hores de vídeo al mes. Hulu distribueix
continguts de més de 225 empreses.
Però sens dubte, YouTube és la comunitat de vídeo en línia més popular del món. Fundada el 2005, permet que
milions d’usuaris trobin, vegin i comparteixin vídeos creats de forma original. YouTube serveix de plataforma de
difusió per a creadors i anunciants de qualsevol mida.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
29

30
6
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Experiències del món
local català
WebTV, pantalles a la població, portals multimèdia, YouTube... Tots aquests conceptes
tenen ja una translació a l’àmbit municipal. Cada vegada són més els ajuntaments que
han posat fil a l’agulla i que estan modificant o adaptant el seu model de televisió local.
Aquest és un camí que han començat a recórrer, o ho faran en breu, els mitjans de
comunicació de proximitat, amb o sense l’impuls municipal.
En una Jornada sobre el futur de les televisions locals, que va tenir lloc el 6 de març del
2012 a Sant Cugat del Vallès, el vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya,
Josep Pont, remarcava que el panorama audiovisual català es troba en un moment “delicat”
i assenyalava que dels 96 operadors de televisió digital terrestre (TDT) inicialment
planificats, només emeten 60, dels quals 45 són privats i 15 públics. Per a no perdre “la
riquesa social i cultural” de la comunicació de proximitat, Josep Pont plantejava la televisió
per Internet, que es rep o es rebrà per diversos tipus de pantalles i de dispositius
mòbils, com una alternativa amb possibilitats de tenir viabilitat pels seus costos més
reduïts i perquè permet arribar a un públic molt ampli.
Fem ara un cop d’ull a algunes experiències de comunicacions audiovisuals que tenen
com a escenari l’àmbit local català, prestant una atenció especial als seus orígens i com
han evolucionat amb la reconversió a la TDT i la inserció i la convergència amb els nous
canals de les xarxes socials.
Balaguer Televisió
La capital de la comarca de la Noguera compta des d’inicis d’aquest 2012 amb una
televisió online. Balaguer Televisió és una iniciativa de l’empresa Reclam Imatge i Comunicació
i amb el patrocini, entre d’altres, de l’Ajuntament.
Balaguer Televisió neix arran de la necessitat d’apropar als balaguerins i ciutadans
de la Noguera l’actualitat del seu territori i a la vegada, crear un nou mitjà de comunicació
local mitjançant l’ utilització de les noves tecnologies i d’Internet, segons
que va explicar Toni Simó, el responsable de l’empresa Reclam en la presentació
d’aquesta iniciativa.
Balaguer Televisió és una televisió online (www.balaguer.tv) on periòdicament es pengen
diferents tipus de continguts audiovisuals (cròniques, reportatges, entrevistes,
programes...) que es distribueixen en diferents seccions segons temàtiques.

Segons assenyalen els seus impulsors, els continguts de Balaguer TV són plurals i amb una gran aportació per
part de la ciutadania. Pluralitat i participació ciutadana volen que siguin els dos eixos fonamentals d’aquesta
televisió per Internet.
www.balaguer.tv
Canal Taronja de Televisió
Canal Taronja de Televisió va néixer a Manresa, a la comarca del Bages, el febrer de 2007 amb la intenció d’esdevenir
un nou referent televisiu de la Catalunya central. Paral·lelament s’implanta a la comarca d’Osona i s’expandeix
l’agost de 2009 a la comarca d’Anoia i després de l’entrada de la TDT el 2009 creix a les comarques del Berguedà
i del Solsonès.
La seva directora, Pilar Goñi, explica que l’objectiu de Canal Taronja és oferir una programació abocada a la societat
de casa nostra, fent especial incidència en el món de l’esport, la cultura, les entitats i les associacions en
general. Per a Goñi, hem de saber trobar “aquelles qüestions que interessen i preocupen, i aportar la màxima
informació per a un públic que busca la proximitat”.
Amb aquest objectiu la graella de programació de Canal Taronja presenta un ventall de possibilitats per abastar
diversos camps d’interès de la societat actual amb programació pròpia de més de 5 hores diàries. Com a eix
central hi ha un espai informatiu diari de 30 minuts i diversos espais i programes dedicats a tertúlies i debats
sobre política o actualitat local o comarcal, espais centrats en el món econòmic i diversos espais que tenen
com a protagonistes entitats culturals o solidàries. Bona part dels seus recursos humans són estudiants i joves
professionals.
Tot i la seva recent posada en marxa, el baròmetre de Catalunya reflecteix una audiència d’uns 65.000 espectadors.
http://www.taronjadigital-bages.cat/programacio-taronja
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
31

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
6. Experiències del món local català
Canal Terrassa Vallès
El Canal Terrassa Vallès, fundat el 1986, va néixer com un canal de televisió analògic; després va passar a la TDT i
ara també es pot veure a través d’Internet (Terrassa Digital) i seguir alguns continguts per les xarxes socials.
L’oferta de continguts de Terrassa Digital es basa en el concepte de transmedia, agrupant en un únic portal els
continguts dels diferents canals: web, televisió i ràdio. També gestiona el Cinema Catalunya. Com s’ha dit anteriorment,
un dels valors de la televisió a Internet és el consum sota demanda. En aquest sentit, Terrassa Digital
també ofereix aquesta possibilitat.
Jordi Llonch, gerent de la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa (SMCT), afirma: “L’objectiu és continuar
aprofundint en la informació i els continguts de proximitat intentant, en la mesura que sigui possible, ampliar
la cobertura des de l’àmbit local al comarcal”. I ho volen fer de la següent manera: “Incrementant la polivalència
dels productes en diverses plataformes: televisió, ràdio, Internet, xarxes socials i els nous canals que puguin anar
sorgint”. Es tracta d’una televisió tradicional que s’ha anat adaptant a les noves tecnologies i que busca continguts
multiplataforma i multidispositiu.
La Societat Municipal de Comunicació de Terrassa (SMCT) és l’empresa de titularitat municipal que gestiona els
mitjans de comunicació públics de la ciutat com un grup multimèdia, amb un equip de més de 30 professionals.
La SMC de Terrassa també ofereix tots els serveis d’una empresa audiovisual com ara: Producció de tot tipus
de continguts de televisió i ràdio; vídeos promocionals (guió, rodatge, edició, grafisme i postproducció); servei
integral d’enregistrament i transmissió d’actes públics i privats; servei integral de presentació d’actes i esdeveniments
(presentadors/es, guió, àudio, etc.); doblatges de vídeo i d’àudio; lloguers de plató de televisió i estudi de
ràdio i lloguers de sales de cinema per a projeccions i presentacions.
www.terrassadigital.cat
32
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

Cugat.cat
Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
6. Experiències del món local català
El grup de comunicació multimèdia Cugat.cat, de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, va crear-se el 2008 a
partir de la transformació de l’antiga emissora municipal Ràdio Sant Cugat en un mitjà multiplataforma. A banda
de la ràdio (91.5fm), el grup gestiona de forma integrada un diari electrònic (amb més de 32.000 usuaris únics
segons OJD/Nielsen) i una televisió per Internet (Cugat tv). També manté una presència activa a les xarxes socials
i ha desenvolupat aplicacions per a les plataformes mòbils. Amb tots aquests dispositius, Cugat.cat combina
l’emissió de continguts en directe amb el consum a la carta de la programació.
Una de les principals línies estratègiques de Cugat.cat explota l’àmbit de la televisió connectada. La paràlisi del
canal de TDT local pública del Vallès Sud va propiciar l’orientació de l’estratègia a Internet, i el grup Cugat.cat va
ser pioner en la creació d’una web tv (Cugat tv) que a dia d’avui manté 13 canals temàtics actius i una quarantena
llarga de programes, accessibles a la carta a través de l’ordinador i dels dispositius mòbils. També s’emeten, ocasionalment,
programes en directe a través del sistema streaming. A més, des del 2011 la programació televisiva de
Cugat.cat és present als descodificadors híbrids d’InOut TV (accessibles des del televisor de casa) i cada vegada
en més suports (televisors Samsung i altres plataformes de televisió connectada). En paral·lel, Cugat.cat ha subministrat
continguts audiovisuals per als Quioscos d’Informació Multimèdia -pantalles interactives d’informació
instal·lades per l’Ajuntament a la via pública-, i ha col·laborat en la gestió del canal Sant Cugat de Youtube.
Segons el coordinador general de Cugat.cat, Miquel Herrada, el grup vol “prestar el servei públic audiovisual de la
manera més eficient possible, i això vol dir continuar innovant per connectar amb el públic a través de totes les
plataformes tecnològiques possibles”. Per a Herrada, “l’aprofitament de la tecnologia permet augmentar la penetració
del mitjà amb un cost moderat, i aquest és el camí a explorar de cara al futur”. Segons el primer rànquing
de mitjans digitals en català elaborat per OJD/Nielsen, Cugat.cat és el segon mitjà català amb més penetració en
relació a la població a la qual va dirigit (40%).
http://www.cugat.cat/
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
33

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
6. Experiències del món local català
El Prat TV
Un cas ben diferent és el d’El Prat TV. Al Baix Llobregat es van adjudicar quatre consorcis públics de TDT que pel
moment no han reeixit i no han començat a emetre. L’any 2008, l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat va optar per
crear un portal audiovisual d’informació local a Internet, considerant que aquesta era la millor alternativa per
establir una comunicació permanent amb la ciutadania.
A partir dels recursos existents de la ràdio municipal, El Prat TV va endegar un procés per a reciclar el coneixements
de l’equip, fer les inversions en material audiovisual i posar en marxa el nou canal.
El portal d’El Prat TV també ha permès crear espais de participació ciutadana en format audiovisual, com l’espai
de videocreació o els espais temàtics per al període electoral.
Òscar Sánchez, director d’El Prat TV, afirma: “El futur immediat passa pels sistemes bidireccionals que permeten
la interactivitat com cap altre mitjà audiovisual havia permès fins ara. La convergència multimèdia portarà cada
vegada més a la televisió a la carta i a la ràdio a la carta, al consum a qualsevol lloc i a qualsevol moment; i el
concepte de futur serà publicar i no emetre”.
Així, El Prat TV va néixer amb la voluntat de completar la informació que ja s’estava oferint des de la revista, la ràdio
i el lloc web municipal. Pel que fa al model organitzatiu, es va optar per treballar amb una redacció integrada
formada per periodistes polivalents.
www.elprat.tv
El 9 TV
Es tracta d’una televisió privada de la comarca d’Osona que va néixer el 2004 i emet per TDT. És la televisió del
grup EL 9 NOU, que edita un bisetmanari des de l’any 1978, i des del 2010 també compta amb una emissora de
ràdio EL 9 FM. Tots els mitjans convergeixen a l’espai web el9nou.cat. S’hi poden trobar textos informatius treballats
per la redacció del diari, vídeos elaborats per la redacció de la televisió, arxius sonors de la ràdio i escoltar EL
9 FM en directe i podcasts dels programes.
34
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
6. Experiències del món local català
EL 9 TV també compta en paral·lel amb una webTV a través del xip/tv de la Xarxa de Televisions Locals, que està
enllaçat amb la pàgina del grup, el9nou.cat, en un apartat que es diu EL 9 TV a la carta. S’hi poden trobar tots els
programes emesos per televisió i les notícies de l’informatiu sense tenir la sensació que canvies de portal. El9nou.
cat té el seu format per als dispositius mòbils i el diari, que surt dilluns i divendres, es pot adquirir en paper o
també a través de plataformes digitals de pagament.
També s’hi ha llançat a les xarxes socials a través (Facebook i Twitter) incloent’hi pàgines i perfils dels diversos
programes. Víctor Palomar, director d’EL 9 TV, assenyala que “no sabem en el futur a través de quina plataforma
la gent voldrà rebre la informació que nosaltres oferim, per aquest motiu hem optat per ser presents a tot arreu
i continuar treballant la informació amb rigor sigui en el format que sigui”.
www.el9nou.cat/el9tv_o_0
Televisió Badalona
L’any 2000, l’Ajuntament de Badalona va fer una aposta clara per la comunicació de proximitat, amb la posada en
marxa de Televisió Badalona, 20 anys després que ja ho hagués fet amb la creació de Ràdio Ciutat, que va ser la
primera emissora municipal d’una ciutat gran.
Aquell mateix any es creà Badalona Comunicació SA, la societat que gestiona els tres mitjans públics de la ciutat
--la ràdio, la televisió i la revista municipal--, amb el clar objectiu d’optimitzar al màxim els recursos (una redacció
única per als tres mitjans, per exemple). A diferència d’altres models, des del primer moment es va optar per tenir
una plantilla pròpia de professionals, assumint també el rol d’escola referent de formació a la comarca.
L’any 2008, després d’una inversió tecnològica considerable, Televisió Badalona entra de ple en el món de la
TDT, mantenint la mateixa marca i personalitat, ja que ho fa en base a la concessió en exclusiva d’un dels quatre
programes del MUX públic de la demarcació del Barcelonès. Joan Montornès, gerent de Badalona Comunicació
recorda: “L’emissió en TDT va representar per a nosaltres passar d’una població destinatària de 225.000 habitants
a una de gairebé 2 milions, però mantenint la nostra essència de televisió pública de la ciutat de Badalona”.
L’entrada al món digital va comportar el necessari reciclatge dels professionals i també millores tecnològiques
notables, explorant en noves plataformes de difusió, com l’oferta de TV on line, TV a la carta i fins tot algunes més
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
35

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
6. Experiències del món local català
sofisticades, com la recepció a través de dispositius Iphone i Ipad… i, per descomptat, amb la necessària presència
a les diverses xarxes socials, afegeix Montornès.
Televisió Badalona també ha patit com tot el sector els efectes de la crisi econòmica i els ajustaments dels serveis
que presta l’Administració. El gerent de Badalona Comunicació assegura que “per als actuals o futurs responsables
de Televisió de Badalona, els reptes de present i de futur passen inexcusablement per l’equilibri, d’una
banda, entre la disminució considerable dels recursos econòmics i humans i, d’altra banda, el manteniment de la
qualitat dels continguts i prestacions, en un món tecnològic marcat per la innovació permanent”.
www.tvbadalona.cat
VdM’TV (Vilassar de Mar)
VdM’TV és un projecte de la Regidoria de Comunicació i Noves Tecnologies de l’Ajuntament de Vilassar de Mar,
que es va posar en marxa el 18 de març de 2011. Un nou servei públic de comunicació basat en el concepte
webTV que combina les característiques de la televisió convencional amb les possibilitats que ofereix Internet.
Entre els avantatges: accés des d’on es vulgui i quan es vulgui, serveis multimèdia (vídeo, so i àudio) i ‘televisió a
la carta’, perquè l’espectador seleccioni què vol veure o creï el seu propi canal.
El web s’estructura en una sèrie de canals temàtics: Actualitat, Cultura, Educació, Esports, Gent gran i Entreteniment,
dins dels quals hi ha diferents programes. A més, s’ofereix la possibilitat d’enviar o compartir un vídeo per
correu electrònic o a través de les xarxes socials de Facebook i Twitter. Laureà Folch, regidor de Comunicació,
Participació ciutadana i Noves tecnologies, apunta que “amb aquest projecte Vilassar de Mar fa un pas més en
l’aposta per aplicar les noves tecnologies a la comunicació de proximitat, posant-les al servei de les persones”. En
el període comprès entre març i desembre de 2011 es van comptabilitzar un total de 32.400 accessos a la televisió
per Internet, xifra que posa de manifest la bona acollida que el mitjà ha tingut entre la ciutadania.
La ràdio municipal i els seus cinc treballadors són els encarregats de dotar de contingut els mitjans municipals:
butlletí, ràdio, televisió per internet, web municipal i smartpoints (pantalles d’informació a l’espai públic). Actualment
s’està treballant en una aplicació perquè la televisió, les notícies, l’agenda i la ràdio municipal, es puguin
veure i escoltar a través de dispositius mòbils.
http://tv.vilassardemar.cat
36
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

Viladecans TV
Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
6. Experiències del món local català
Viladecans TV va començar les seves emissions l’1 de març del 1998. Des dels seus inicis va ser concebuda com
un servei extern que havien de portar a terme les productores que guanyessin el corresponent concurs públic.
Fins al 2003 la gestió va anar a càrrec de Paral·lel 40 i des del 2003 fins al 2009 va funcionar amb la marca Localia.
La fi d’aquesta cadena de televisions locals va coincidir amb el procés de migració cap a la TDT.
L’Ajuntament de Viladecans, conjuntament amb municipis veïns com el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat,
Gavà, Sant Climent, Castelldefels i Begues, va participar en el projecte de Delta TV. La conjuntura econòmica, les
dificultats del pas cap a la TDT afegits a d’altres i diferents factors que concorrien als diversos municipis van portar
a la desestimació del projecte global de televisió.
El Consistori de Viladecans va recuperar la marca de VTV (Viladecans Televisió) amb una reducció del pressupost,
una redefinició del projecte comunicatiu i encetant el disseny d’una estratègia multiplataforma per millorar la
penetració dels continguts, principalment, als ciutadans del municipi. L’opció escollida de migració a Internet
s’ha reflectit amb l’ìmpuls generat per un equip de 4 persones que elabora una televisió ip.
Un primer pas ha estat l’aposta per les aplicacions mòbils, oferint als ciutadans la consulta de la programació a la
carta a través d’aplicacions natives per iPhone i Android. També, gràcies a l’orientació a una producció pensada
per a Internet, el pas cap a les pantalles a l’espai públic (digital signage) és un pas molt immediat. Aquestes pantalles
permeten fer arribar la comunicació a equipaments esportius, centres cívics i altres dependències municipals.
Segons el seu coordinador, Carles Cereijo, el mitjà té un doble objectiu: “Informar de les iniciatives, plans i
acords del Consistori així com de l’actualitat local, donant especial protagonisme als representants d’entitats,
organismes i associacions de la ciutat”. I el futur a curt termini el tenen plantejat així: “La nostra intenció és
crear una ‘fàbrica’ de continguts audiovisuals i difondre’ls a través de les diferents plataformes que ja tenim
(Internet, pantalles, mòbils...) i altres que es poden plantejar en un futur com la TDT o Google TV, quan es
disposin dels recursos tècnics i humans necessaris.” Per a Viladecans TV la participació dels espectadors és
clau per a l’elaboració dels continguts de la televisió. La pàgina de la televisió al Facebook ja comptava a inicis
del 2012 amb més de 3.700 seguidors.
www.viladecanstv.tv
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
37

38
7
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Definir un model de
comunicació audiovisual local
Després d’aprofundir en l’estat actual de la comunicació audiovisual de proximitat i de
veure alguns dels canvis que s’hi estan produint, cal plantejar-se la pregunta següent:
Quin és el model de comunicació audiovisual més adequat per al meu ajuntament o
municipi?
D’entrada, cal tenir molt present aquestes dues claus:
- Continguts de proximitat: Les televisions locals són les especialistes en el seu entorn
més immediat, en la seva localitat, en el seu municipi i en els seus ciutadans i ciutadanes.
I aquest fet les diferencia de la resta. Segurament no poden competir en
pressupost, recursos tècnics ni audiències amb les televisions generalistes, però no
ho necessiten. Allò que els dóna sentit és la proximitat.
- Noves solucions tecnològiques: Està clar que les eines han canviat; la TDT segueix
sent una via, però tot apunta que els espectadors acabaran consumint els continguts
audiovisuals quan vulguin, on vulguin i des del dispositiu que ells mateixos
triïn. Cal enfocar la comunicació audiovisual local en aquesta direcció i veure els
canvis tecnològics com una oportunitat per arribar abans i millor al públic.
En el plantejament de com ha de ser la comunicació audiovisual de proximitat cal reflexionar
sobre quina necessitat de comunicació té el municipi o demarcació i quins objectius
es volen assolir amb aquesta comunicació pública. A partir d’aquí, aquests constituiexen
alguns dels aspectes que cal tenir en compte en la definició del model audiovisual local,
per tal de vertebrar de forma racional i eficient las accions comunicatives:
1. Anàlisis de la situació i antecedents. Estudi de la informació sobre el municipi,
l’organització municipal, etc. Cal fer un estudi complert sobre les febleses,
les amenaces, les fortaleses i les oportunitats (DAFO) que ho envolten. També és
necessària una revisió de les accions comunicatives desenvolupades per l’Ajuntament
i/o el mitjà audiovisual i la imatge que a partir de les mateixes s’ha generat.
Per aquest motiu cal reflexionar sobre: Què s’ha fet fins ara? Un canal de TDT, una
pàgina web municipal, altres mitjans de comunicació locals? Quins resultats s’han
obtingut? El canal està arrelat al municipi? Permet la participació ciutadana? Hi ha
dades sobre l’audiència? etc.

2. Els objectius de comunicació. Concreció dels objectius que es volen aconseguir amb les accions de comunicació
que es desenvolupin. Aquests objectius han de ser realistes (possibles d’aconseguir), quantificables,
revisables i s’han de fixar d’acord amb els recursos disponibles. Alguns exemples: contribuir a crear un
espai informatiu local més enllà dels mitjans de comunicació generalistes; millorar la percepció ciutadana
sobre alguns aspectes de la vida al municipi; aconseguir fer més atractiu el municipi (city marketing) per
atreure persones i recursos i/o competir amb altres municipalitats; facilitar la configuració d’un govern municipal
transparent i una opinió pública objectiva i participativa amb el govern municipal; enfortir les estructures
locals, revaloritzar la seva imatge i millorar la seva credibilitat; crear empatia entre l’Ajuntament i els
ciutadania de manera que identifiquin el mateix com una organització propera, prestadora de serveis i peça
clau en el benestar de la comunitat; mantenir informada la ciutadania de les accions del govern municipal;
diferenciar les accions de comunicació municipal de la propaganda política; etc.
3. Públic objectiu o target de la comunicació. A qui va dirigida la comunicació? Definir els destinataris
o grups de destinataris en els quals es centraran els esforços comunicatius. Conèixer el públic al qual ens
adrecem (segmentar la població segons el nivell d’estudis, la població activa, piràmide d’edats,...), els mitjans
que utilitza per informar-se i l’estil comunicatiu al qual està habituat, són aspectes claus i crítics que influiran
en l’èxit de la comunicació.
4. El missatge. És l’element que es vol comunicar triant les característiques o atributs a comunicar, així com el
to o estil de la comunicació.
5. L’estratègia. Elecció de la manera a desenvolupar cadascuna de les àrees de comunicació per tal d’assolir
els objectius. Quina tecnologia pot ajudar a fer arribar els missatges al ciutadà? Elecció del canal de comunicació
(TDT, pàgina web municipal i/o altres mitjans). Així, per exemple, si fins ara hi ha hagut un canal en
TDT, potser es pot plantejar la possibilitat de completar-lo amb WebTV, digital signage i/o aplicacions mòbils.
6. Les accions de comunicació. Concreció de les activitats a desenvolupar.
7. El cronograma o calendari. Planificació en el temps de cadascuna de les accions.
8. Recursos disponibles. El pressupost, quantitat econòmica que es destinarà a la posada en marxa del pla
estratègic de comunicació integral, i els recursos humans i tècnics de què es disposa; quantes hores de producció
pròpia es volen produir? Qui liderarà aquest procés? Hi ha alguna persona especialista en mitjans de
comunicació i noves tecnologies? Serà personal propi o cal contractar una empresa de serveis audiovisuals
que ho gestioni?
9. Control i seguiment. Establiment de les eines de mesura del transcurs i compliment del Pla per tal de
realitzar les accions de correcció necessàries per intentar assolir els objectius marcats. És necessari definir
indicadors per poder avaluar d’una manera objectiva el desenvolupament de les accions de comunicació i
l’assoliment dels objectius.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
39

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
7. Definir un model de comunicació audiovisual local
Les respostes a aquestes preguntes i les necessitats i característiques de cada municipi poden portar a múltiples
solucions. En aquestes pàgines hem volgut plantejar 3 models progressius en inversió a l’hora d’afrontar un projecte
de comunicació audiovisual local.
7.1. Models d’inversió
Inversió mínima
En el cas de disposar d’una capacitat d’inversió reduïda, a Internet existeixen multitud de solucions gratuïtes o
molt assequibles per a desenvolupar un projecte pensat per a un lloc web.
En aquest cas, l’objectiu és disposar de la capacitat mínima de producció de continguts i de publicació a Internet.
Per al desenvolupament del portal web trobem solucions com WordPress que ens permeten crear espais web de
forma senzilla i personalitzada a baix cost. Per a l’emissió audiovisual, es poden usar eines com YouTube o Blip
per a continguts a la carta, i USTREAM o Qik per al directe (www.wordpress.com, www.youtube.com, www.blip.
tv, www.ustream.tv, www.qik.com)
Cal destacar especialment la possibilitat d’utilització de les eines que posen a disposició dels municipis tant
Localret (MIRATV 1 ) com la Xarxa de Televisions Locals (xip/tv 2 ). Aquestes eines proveeixen d’una plataforma predefinida
amb les funcionalitats necessàries per a l’emissió en directe i a la carta, així com l’adaptació per a la
visualització en dispositius mòbils.
Per a la producció dels continguts, la tecnologia ha avançat prou per a poder produir continguts de certa qualitat
utilitzant material de la gamma alta domèstica o l’ús de software d’edició de baix cost en PC convencionals.
L’equip humà necessari per a un projecte d’aquesta mida es pot situar entre 2 i 3 persones.
Inversió mitjana
En aquest model prioritzem la imatge i l’experiència d’usuari, així com les eines de producció i les instal·lacions.
Serà necessari comptar amb equips d’ENG 3 (càmera HDV, trípode, so...), estacions d’edició de vídeo (PC/Mac +
software professional), un petit espai de plató, il·luminació i mescla.
L’equip necessari per gestionar un projecte com aquest ja requereix entre 5 i 10 persones amb diversos perfils:
coordinador, tècnic audiovisual, realitzador, periodista i informàtic.
1 www.miratv.cat
2 www.xiptv.cat
3 De l’anglès, captació electrònica de notícies (Electronic News Gathering).
40
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
7. Definir un model de comunicació audiovisual local
Per la part de la tecnologia es pot optar, com abans, per eines com MIRATV o bé per un projecte a mida, que
hi aporta el desenvolupament d’un espai propi i personalitzat que inclou l’allotjament i l’emissió del vídeo, una
eina de gestió de continguts per a la pàgina web i l’adaptació per a mòbils o la creació d’aplicacions natives per
a aquests dispositius. En aquest cas, el més factible és la contractació d’una empresa especialitzada en Internet
i en tecnologia audiovisual.
Projecte 360º
Aquest model té l’objectiu de múltiples plataformes, tant de TDT com d’Internet, i un alt nivell de producció
pròpia. Per tant, la capacitat d’inversió econòmica per a dimensionar l’equip humà i les infraestructures ha de ser
necessàriament més alta.
En aquest model la WebTV cal que s’adapti i evolucioni seguint l’estratègia i les necessitats del municipi, permetent
crear elements de participació, interactivitat i immediatesa.
En aquests moments ja és quasi imprescindible tenir en compte el consum des dels dispositius mòbils. La WebTV
i els continguts de vídeo haurien de poder consumir-se des dels navegadors web dels mòbils i les tauletes tàctils,
i preferiblement crear aplicacions natives. Les aplicacions natives són aquelles que s’instal·len al mòbil i utilitzen
els llenguatges i les tecnologies pròpies de cada dispositiu. Habitualment, les aplicacions natives s’instal·len des
de les botigues d’aplicacions com l’App Store d’Apple o l’Android Market de Google. Els avantatges de les aplicacions
natives són bàsicament 3: una millor usabilitat i experiència d’usuari; la presència constant en l’escriptori
del dispositiu i la capacitat d’enviament de notificacions al dispositiu (a l’estil dels SMS).
En el cas de comptar amb la possibilitat d’emissió a través d’un canal de TDT, cal tenir en compte que requereix
la participació en els costos de manteniment del multiplexor i que l’equipament audiovisual necessari és més
complex i costós.
L’extensió a l’ús de pantalles en llocs públics (digital signage) és una de les accions que poden aportar més rellevància
i proximitat al projecte. Comptant amb una WebTV, el procés de reformatació dels continguts per a les
pantalles és senzill i assequible i, per tant, cal comptar principalment amb els costos de la inversió en les pantalles
i el software que gestiona la distribució i les graelles de programació.
Un dels aspectes importants a l’hora d’executar un projecte com aquest és invertir en la màxima automatització
dels processos. Per exemple, alimentar de continguts el servei de TV a la carta a partir de l’emissió en
directe, gestionant (si es tenen o no) els drets de publicació a Internet; transcodificar automàticament als
diferents formats de vídeo per a web, mòbil o digital signage; o enviar notificacions de nous continguts a
través dels dispositius mòbils.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
41

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
7. Definir un model de comunicació audiovisual local
Quadre resum
42
Guies
Objectiu Producció audiovisual Portal web i tecnologia Eines
d’streaming
Mínima inversió
Pocs continguts i
amb poca inversió
en tecnologia
Inversió mitjana
Producció de més
qualitat i millor
experiència d’usuari
Projecte 360º
Múltiples pantalles
(TV-TDT, PC, mòbils,
llocs públics)
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Càmeres domèstiques
de gama alta i un PC
convencional
Equipament professional,
estacions d’edició de vídeo i
plató de gravació
Equipament professional,
estacions d’edició de vídeo,
plató de gravació, unitats
mòbils, catalogació, etc.
MIRATV
Xip/tv
Wordpress
MIRATV
Xip/tv
Desenvolupament a mida
MIRATV
Xip/tv
Desenvolupament a mida
Aplicacions mòbils
7.2. Funcions de la comunicació audiovisual local
YouTube
Vimeo
Blip
USTREAM
Qik
Pròpies de la
solució web
Pròpies de la
solució web
Equip
(persones)
Una vegada definit el model audiovisual local, cal tenir en compte els requisits que ha de complir el prestador
d’un servei públic audiovisual d’àmbit local 4 així com respectar els principis de l’Article 154 de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya 5 (Correspon a l’art. 139 de la Llei 8/1987) sobre la facilitació d’informació
i participació ciutadanes. Aquest text fa referència a les publicacions municipals però ens pot servir
d’orientació també per a la comunicació audiovisual. La utilització d’un altre mitjà tècnic no ha de comportar
que la funció pública sigui diferent.
“Les corporacions locals han de facilitar la més àmplia informació sobre llur activitat i la participació de tots els
ciutadans en la vida local. Les formes, els mitjans i els procediments de participació que les corporacions estableixen
en l’exercici de llur potestat d’autoorganització no poden en cap cas disminuir les facultats de decisió que
corresponen als òrgans representatius”.
4 Veure Annex
5 http://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cts=1331643919323&ved=0CCcQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.altanet.org%2Fsamweb%2F2nivell
%2Fnormativa%2Fllei%2FDL22003.pdf&ei=VkVfT9TzL8PH0QWd0PWIBw&usg=AFQjCNFA6WvrEV987X7jOa0tMaDH5tR3mw
2 – 3
5 - 10
15+

En aquest sentit, i com una de les referències que ens pot ser d’utilitat, fem esment del treball portat a terme pel
Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que van elaborar l’any 2001 el
document “Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública”. En aquest document es fa una relació
de 10 principis bàsics que haurien de respectar el mitjans de comunicació local 6 :
1. Han d’actuar com a elements cohesionadors del municipi. Han de fer «poble» o «ciutat» fomentant la
identitat local, donant a conèixer els seus orígens, les mobilitats, les diferents condicions socials de les dones
i homes que amb les seves actuacions i relacions donen vida plural a cada municipi, les tradicions i les activitats
quotidianes: econòmiques, culturals, socials, polítiques... i els projectes de futur.
2. Han d’informar d’una manera veraç, plural i transparent. Han de donar compte de la gestió que fa
l’equip de govern mostrant les diferents sensibilitats polítiques que s’han expressat a les urnes. Per exemple:
a través de la crònica periodística del Ple municipal, han d’explicar les diferents propostes d’actuació i reflectir
els punts de vista dels diferents grups polítics representats i les votacions emeses.
3. Han de ser un referent informatiu per a la ciutadania. Els professionals responsables dels mitjans de
comunicació local de titularitat pública han de poder consolidar-los d’acord amb les característiques de
cada municipi i amb una periodicitat regular (diària, setmanal, quinzenal o mensual). Han d’oferir alternatives
informatives plurals davant la resta de mitjans locals, autonòmics o nacionals. No han d’estar supeditats als
canvis que es produeixin als equips de govern o cada vegada que se celebrin eleccions. En períodes electorals,
han de ser un vehicle comunicatiu clarificador de les diferents opcions polítiques.
4. Han de fomentar el debat públic per a la participació democràtica. Els mitjans de comunicació escrits
han de donar un tractament periodístic professional a les informacions i han d’inserir espais d’opinió dels
càrrecs electes, dels grups polítics, de tècnics especialitzats, de representants de les organitzacions de la
societat civil i de les persones que hi vulguin intervenir. L’editorial ha de reflectir l’opinió de la publicació i no
ha d’estar signat per l’alcalde o alcaldessa. En els mitjans audiovisuals s’ha de fomentar tertúlies i programes
de debat plurals. A través d’Internet, s’han de promoure consultes populars, fòrums, etc., a més d’oferir solucions
fàcils a problemes concrets i tràmits burocràtics.
5. Han de promoure les activitats de la societat civil i l’associacionisme. Els mitjans de comunicació
local de titularitat pública han de potenciar l’associacionisme i la iniciativa social mitjançant la publicació
o difusió de totes les activitats que realitzen les organitzacions de la societat civil, especialment a través de
l’agenda d’activitats o d’altres formats informatius.
6. Han d’evitar el partidisme i la manca de professionalitat. Mitjançant un tractament contrastat i al més
complet possible de les principals informacions, donant veu als diferents protagonistes, retent comptes de
la gestió realitzada i fomentant la participació ciutadana. Els mitjans no es poden utilitzar com a eina de
propaganda política del partit o la coalició que deté el poder.
6 http://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&cts=1331645087397&ved=0CDEQFjAB&url=http%3A%2F%2Fwww.periodistes.
org%2Frecursos%2Fdownload.php%3Ffile%3Dfiles%252FdocumentsApartatDocuments%252FDecalegComunicacioLocal.pdf&ei=RUlfT764BoW-0QWVgZGJBw&usg=AFQjCNG
7r84ml9o-4_LqX3beVoiwZJDVZQ
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
43

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
7. Definir un model de comunicació audiovisual local
7. Han de despertar l’interès de la ciutadania. Mitjançant la utilització d’un llenguatge clar, precís, respectuós
amb la diversitat d’homes i dones de les diverses procedències i condicions socials que donen vida al
municipi, a l’abast del gran públic, amb titulars entenedors i atractius. Han de generar procediments que
afavoreixin la identificació i la implicació de la ciutadania en la informació i la participació democràtica.
8. Han d’estar dotats dels recursos humans i tècnics necessaris. Han de tenir professionals que rebin
una remuneració adient a les tasques que realitzen i que disposin dels recursos tècnics necessaris, sempre
respectant el codi deontològic que regeix la professió periodística.
9. Han de funcionar a través d’òrgans de gestió participatius. Els mitjans de comunicació local de titularitat
pública han de funcionar amb estructures organitzatives -consells editorials o consells d’administració-
que garanteixin la professionalitat de les persones que hi treballen i la participació del conjunt del consistori,
de les organitzacions de la societat civil i de la ciutadania local.
10. S’han de gestionar ajustant-se a les possibilitats econòmiques de cada municipi. Les institucions o
organismes públics que gestionin els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de dissenyar
plans municipals de comunicació a partir d’un diagnosi i una anàlisi de la situació comunicacional local i han
de definir els objectius que s’han d’assolir establint els recursos humans i tècnics i les dotacions econòmiques
necessaris, sempre d’acord amb les possibilitats i necessitats de cada municipi.
44
Guies
Com a síntesi caldrà tenir present que:
• La qualitat i la percepció del ciutadà envers els continguts és el més important i allò que determina
l’èxit de la comunicació.
• La tecnologia és circumstancial, canvia ràpidament i serveix exclusivament per a fer arribar el contingut
al ciutadà de la forma més fàcil i més adaptada als hàbits de consum de cada moment.
• Una bona inversió en comunicació potser un factor clau per difondre els valors de servei públic i la
proximitat dels nostres ajuntaments.
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

Imatges
Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
Les imatges utilitzades en aquesta publicació pertanyen al banc d’imatges de Localret i d’altres han estat utilitzades
sota les condicions de la llicència de Creative Commons. Les seves ressenyes de reconeixement són les que
es detallen a continuació.
Pàgina 6
Autor: Kevin Simpson,
Lloc web: http://www.videocrab.com/
http://www.flickr.com/photos/videocrab/116136642/sizes/l/in/photostream/
Autor: Sucello Leilões Virtuais,
Lloc web: http://www.sucello.com/
http://www.flickr.com/photos/sucello/6234309221/sizes/l/in/photostream/
Pàgina 7
Autor: Santiago Muñoz
Lloc web: http://smunozb.blogspot.com/
http://www.flickr.com/photos/smb_flickr/356053599/
Pàgina 9
Autor: VIA Gallery,
Lloc web: http://www.viagallery.com/
http://www.flickr.com/photos/viagallery/6639767629/sizes/l/in/photostream/
Autor: José Antonio Gelado.
Lloc web: http://jagelado.com/
http://www.flickr.com/photos/jagelado/5589642640/sizes/l/in/photostream/
Autor: LGEPR.
Lloc web: http://blog.lge.com/
http://www.flickr.com/photos/lge/5685371705/sizes/o/in/photostream/
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
45

Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual local
Pàgina 12
Autor: Pierre Lecourt
Lloc web: http://www.blogeee.net/
http://www.flickr.com/photos/13815526@N02/6874801119/sizes/o/in/photostream/
Autor: Ricardo Alvarez.
http://www.flickr.com/photos/ricardoalvarez/351998977/
Autor: Pierre Lecourt.
http://www.blogeee.net/
http://www.flickr.com/photos/13815526@N02/6877908821/sizes/o/in/photostream/
Autor: Ben Smith.
http://www.flickr.com/photos/ben_smith_uk/5035320255/sizes/l/in/photostream/
Pàgina 27
Autor: _zand.
Lloc web: http://zand.net/
http://www.flickr.com/photos/_z/5227006307/sizes/o/in/photostream/
Pàgina 28
Autor: LGEPR.
Lloc web: http://blog.lge.com/
http://www.flickr.com/photos/lge/6644138721/sizes/o/in/photostream
46
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

48
A
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Annex
Requisits que ha de complir el prestador d’un servei públic
audiovisual d’àmbit local
El servei públic audiovisual d’àmbit local es regeix per les disposicions de la Llei
22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya. Aquest servei
pot ser dut a terme de forma directa per part dels ajuntaments, per les modalitats
associatives locals establertes a la Llei o per consorcis integrats pels ens locals.
La Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya estableix una sèrie de requisits
organitzatius que hauran de respectar els prestadors del servei públic audiovisual
d’àmbit local.
Concretament, l’article 33 especifica que:
1. El Ple, l’assemblea d’electes o l’òrgan plenari ha d’aprovar el reglament d’organització
i funcionament del servi públic audiovisual local, que haurà d’incloure:
a. Definició de les missions del servei públic dirigides a la satisfacció de les necessitats
de la comunitat local.
b. Definició de la forma organitzativa per la qual es realitzarà la gestió directa del
servei (definició, elaboració i distribució dels continguts audiovisuals). Podrà
comptar amb el suport del sector privat, però haurà de motivar aquesta decisió.
Aquest suport o col·laboració es pot donar en els casos en què sigui necessària
la disponibilitat de mitjans materials o professionals diferents dels que disposa
l’ens o societat responsable de la gestió directa del servei i, d’una manera particular,
quan això permeti impulsar el sector audiovisual de Catalunya.
c. Garantia d’una representació adequada de tots els municipis, si la gestió correspon
a un ens de caràcter associatiu.
2. Correspon al Ple, l’assemblea d’electes o l’òrgan plenari el nomenament, per majoria
qualificada de dos terços, dels màxims responsables de la gestió (i d’acord amb
allò que estableixi el reglament d’organització i funcionament del servei).

3. S’haurà de subscriure un contracte programa, que:
a. Garantirà l’autonomia de la gestió directa i quotidiana del servei respecte dels òrgans de govern.
b. Garantirà la decisió dels ens locals, les associacions i els consorcis responsables del servei.
c. Proveirà els fons necessaris per a prestar el servei.
d. Definirà els objectius de servei públic assumits per l’ens o organisme gestor.
Abans de la seva aprovació, el contracte programa haurà de ser sotmès a informació pública dins l’àmbit
territorial en què tindrà vigència. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya en farà un informe preceptiu.
4. En la gestió del servei públic cal garantir la participació dels grups socials i polítics més representatius del
territori i de les entitats sense ànim de lucre, mitjançant la seva integració en un consell de naturalesa consultiva
i assessora.
5. Els prestadors del servei han de garantir a tots els usuaris la disponibilitat del servei públic de comunicació
audiovisual d’àmbit local. Han de subministrar els continguts distribuïts originàriament per mitjà dels sistemes
d’accés no condicional i sense que això comporti cap cost afegit per als usuaris.
Finalment, cal mencionar que s’hauran d’observar, en interès de la protecció de la infància i la joventut, les prescripcions
de la Llei d’atenció i protecció de la infància i la joventut i la Instrucció general del Consell de l’Audiovisual
de Catalunya sobre protecció de la infància i l’adolescència. Per aquest motiu, no es podrà emetre programació
que contingui missatges contraris als drets i llibertats fonamentals, que incitin a la violència, a activitats
delictives o a qualsevol forma de discriminació.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
49

Impulsem la societat del coneixement
al servei de tots els municipis
Amb la col·laboració: