Solucionari

115
116
f) Ja has presentat tota la documentació?
g) Quan rebis l’escrit, presenta’t a l’ajuntament
immediatament.
Pàg. 102-103
No els he dit mai que m’agraden els soldats i que quan en [soldats]
veig m’hi fonc. [...] Tots tres es van aturar davant meu i em
van tallar el pas [...]. Els dos que volien un bitllet de tramvia em
van preguntar com em deia i jo els [als dos soldats] vaig dir el
meu nom de seguida, no me n’havia [= en: de dir-los el nom]
pas d’amagar... Els vaig dir: Crisantema, i van dir que jo era una
flor de tardor i que semblava mentida que, tan jove, fos una flor
de tardor. El soldat que encara no havia dit res va dir als altres,
anem que ja està bé, i ells li [al soldat que encara no havia dit
res] van dir, espera’t una mica que la Crisantema ens explicarà
què fa els dies de cada dia, i a l’últim, quan ja m’hi [antecedent
general: a aquesta situació (d’assetjament per part dels soldats
desconeguts)] havia acostumat, se’n van anar rient, i el que
no havia dit res, al cap d’una estona, se’m va posar al costat;
havia deixat els seus companys i va dir que li [al soldat que
no havia dit res] agradaria molt de veure’m un altre dia perquè
m’assemblava a una noia del seu poble que es deia Jacinta...
Em va preguntar: quin dia? I jo li [al soldat que no havia dit res
i que després li demana que es vegin] vaig dir: divendres, cap
al tard. [...] Vaig portar dos panets partits pel mig amb un tallet
de carn rostida a dintre i al cap d’una estona de passejar li
vaig preguntar si tenia gana, vaig desembolicar els panets i n’hi
[= en (panet) + hi (= li: al soldat amb qui havia quedat i que
després sabrem que es diu Àngel] vaig donar un i, per menjarlos
[els panets], ens vam clavar d’esquena a una paret de jardí
amb branques d’arbre i branques de roser que sortien enfora.
Jo menjava a queixalades i estirant; ell no. Agafava un pessic
de pa i un pessic de carn amb la mà i s’ho [això (un pessic de
pa amb un pessic de carn)] ficava a la boca. La gent de poble
de vegades són molt fins. Menjava a poc a poc i mirant-lo [el
soldat] menjar em va passar la gana. No em vaig poder acabar
el meu panet, i l’hi [= el (el panet) + li (al soldat)] vaig donar,
i també va menjar-se’l [= el: el panet]. Es deia Àngel, que és
un nom que sempre m’ha agradat. Aquell dia gairebé no ens
vam dir res. Però ens vam conèixer molt. I, quan tornàvem, una
colla de nens ens van fer pam i pipa i cridaven: es casaran, es
casaran! El més petit ens va tirar un grapat de pols, i l’Àngel va
empaitar el nen, perquè el nen, quan va veure que l’Àngel se li
[al nen] acostava, va arrencar a córrer; el [el nen] va agafar per
l’orella i la hi [= l’orella + li (al nen)] va estirar, només una mica
i fluix, per fer-li [al nen] por, i li va dir que el [el nen] tancaria
al calabós i que després el ficaria a la cuina dels soldats i li [al
nen] faria pelar patates dos anys seguits. El primer dia res més.
Mercè rodoredA, La meva Cristina i altres contes
Pàg. 104
a) En Roc ha agafat un tros de coca de llardons, però ni (en
Roc) ha tastat la coca de llardons.
b) Aquí és on venen els gelats: no vols pas (tu) un gelat?
c) (Nosaltres) Ja hem comprat els visos: quan podrem
(nosaltres) collar els visos a la fusta?
19
117
118
Com dominar el nivell C · Solucionari · Teide
d) (Jo) He agafat la capsa dels bombons i (jo) he donat
bombons a tothom que era aquí.
e) En aquesta parada (ells / elles) tenen el millor pernil del
país. (Ells / elles) Venen tant pernil que tot sovint, abans
de plegar, (a ells / elles) ja no queda pernil.
f) Quan (vosaltres) vau veure aquell estri tan estrany per
terra, (vosaltres) vau agafar aquell estri tan estrany per
examinar (vosaltres) aquell estri tan estrany.
Acudirem a la reconstrucció i a l’intercanvi per una altra
forma per provar si hi ha una forma pronominal al costat
del verb.
Pàg. 105
a) Aquestes càmeres s’enganxen a la paret i deixen veure la
casa del costat.
b) Nena, no t’acabis els macarrons: deixa’n per als convidats!
Reconstrucció: Nena, no t’acabis els macarrons: deixa
macarrons per als convidats!
c) Escolti, compri aquests préssecs! Compri’n dos o tres
quilos.
Reconstrucció: Escolti, compri aquests préssecs! Compri
dos o tres quilos de préssecs.
d) En la seva cara, sortint de l’examen, vam notar-hi una
expressió alegre.
Reconstrucció: En la seva cara, sortint de l’examen, vam
notar en la seva cara una expressió alegre.
e) Vostè esperi’s un moment aquí, que li ensenyaré més
novetats.
[Es tracta del verb pronominal esperar-se. Es pot constatar
la presència d’un pronom vora el verb per mitjà de
l’intercanvi amb altres pronoms: Vostè esperi’l / esperila
/ esperi’ns...]
f) Si no s’hi posa remei, ens baixaran les vendes.
Reconstrucció: Si no es [impersonal] posa remei a la
situació, a nosaltres (= ens) baixaran les vendes.
g) Veig que n’ha autoritzat molt pocs, de projectes
urbanístics: autoritzi’n més.
Reconstrucció: Veig que n’ha autoritzat molt pocs, de
projectes urbanístics: autoritzi més projectes urbanístics.
Unitat 35
Completarem els sintagmes amb una de les moltes
respostes possibles:
Pàg. 106
a) Sintagma. Pas a oració:
Dos individus armats amb escopetes de canons retallats
van atracar ahir l’administració del club de tennis La Pilota.
b) Oració.
c) Sintagma. Pas a oració:
L’autor d’aquest estudi sobre l’índex econòmic dels
desequilibris a les comarques lleidatanes ha menystingut
algunes de les dades subministrades.