Solucionari

1
2
3
4
5
6
Unitat 1
capità, èxit, però, ràpida, estètica, cinquè
prudència, polonès, vostè, tèrbol, dinovè, finlandès
vintè, resistència, vint-i-dosè, hongarès, vigència, pèndol
mèrit, sisè, francès, demència, irlandès, decència
cafè, escocès, sòcol, mòbil, autògraf, còmode
Pàg. 2
-ència (noms derivats d’adjectius): prudència, resistència,
demència, vigència, decència. (Més: insolència, urgència,
indigència, displicència, opulència...)
-ès (adjectius i noms gentilicis): polonès, escocès, francès,
hongarès, irlandès, finlandès. (Més: anglès, portuguès, danès,
ucraïnès, japonès...)
-è (ordinals): vintè, sisè, vint-i-dosè, dinovè, cinquè.
(Més: quarantè, seixanta-tresè, tretzè, noranta-unè...)
Pàg. 3
tímid, estaré, únic, posaré, aniré, núvol
calorós, una fórmula, un congrés, estengués, només, esplendorós
vingués, olorós, deixaré, difícil, verinós, caigués
accés, mític, avantatjós, rigorós, néixer, útil
-ós (adjectius derivats de noms): calorós, olorós, avantatjós,
rigorós, verinós, esplendorós. (Més: envejós, espantós, gloriós,
sucós, ventós...)
-és (1a i 3a persones singular de l’imperfet de subjuntiu):
vingués, estengués, caigués. (Més: digués, pensés, cregués...)
-é (1a persona singular del futur d’indicatiu): estaré, deixaré,
posaré, aniré. (Més: compraré, prepararé, sortiré, faré...)
Unitat 2
Pàg. 4
les finestres cegues, unes botigues fosques, algunes branques
llargues
els deutes públics, mitges paraules, unes monges catòliques
uns paraigües negres, aquelles egües ranques, unes altres
taques llargues
unes línies obliqües, les úniques venjances, aquestes mosques
boges
tancar plegar llençar menjar
jo tanco plego llenço menjo
tu tanques plegues llences menges
ell/ella/vostè tanca plega llença menja
nosaltres tanquem pleguem llencem mengem
vosaltres/vós tanqueu plegueu llenceu mengeu
ells/elles/vostès tanquen pleguen llencen mengen
2
Com dominar el nivell C · Solucionari · Teide
7
8
9
a) Exigeixen l’alliberament de l’homicida de la germana de
l’ambaixador?
ambaixador: en castellà hi ha e- a l’arrel: «embajador».
Pàg. 5
b) L’Anna era una política molt noble que provenia del nord
de Sardenya.
Sardenya: en castellà hi ha -e- a l’arrel: «Cerdeña».
c) La Caterina s’ha ben enamorat del modista del veïnat.
Caterina: en castellà hi ha -a- després de la t: «Catalina».
d) Aquell electricista de Terrassa és un assassí en sèrie.
assassí: en castellà hi ha -e- a l’arrel: «asesino». [La forma
«Tarrasa» no és oficial i s’ha de bandejar en qualsevol
llengua.]
e) El monarca d’Anglaterra pregà als seus conciutadans que
no avaluessin encara la seva gestió.
avaluessin: en castellà hi ha e- a l’arrel: «evaluasen».
f) Aquesta conducta és una prova eloqüent de l’esperit
suïcida del sergent.
sergent: en castellà hi ha -a- a l’arrel: «sargento».
g) La població jueva el considera tot un patriarca i se sent en
deute amb ell.
deute (m.): en castellà «deuda» (f.) acaba en -a.
Terminacions excepcionals:
a) Masculins en -a:
-arca: monarca, patriarca.
-ista: modista, electricista.
-cida: homicida, suïcida.
b) Femenins en -e:
-ble (adj. invariable): noble.
Altres: sèrie (deute, però, és masculí).
Pàg. 6
Possibles respostes:
assasí [castellà: «asesino»] → derivat: assassinat
avaluar [castellà: «evaluar»] → derivat: avaluació
avantatge [castellà: «ventaja»] → derivat: avantatjós
avaria [castellà: «avería»] → derivat: avariar-se
rancor [castellà: «rencor»] → derivat: rancorós
davant [castellà: «delante»] → derivat: davanter
darrere [castellà: «detrás»] → derivat: endarrerir
cinquanta [castellà: «cincuenta»] → derivat: cinquantena
assemblea [castellà: «asamblea»] → derivat: assembleari
Caterina [castellà: «Catalina»] → derivat: encaterinar-se
‘quedar embadalit’
efeminat [castellà: «afeminado»] → derivat: efeminament
Empar [castellà: «Amparo»] → derivat: emparar
Empordà [castellà: «Ampurdán»] → derivat: empordanès
Empúries [castellà: «Ampurias»] → derivat: emporità
enyor [castellà: «añoranza»] → derivat: enyorança
meravella [castellà: «maravilla»] → derivat: meravellós
resplendir [castellà: «resplandecer»] → derivat: resplendent
sergent [castellà: «sargento»] → derivat: sergenteria
treball [castellà: «trabajo»] → derivat: treballar