Tema 4. LA COHESIÓ TEXTUAL - IES BERENGUER DALMAU

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat
Tema 4. LA COHESIÓ TEXTUAL
4.1. Els mecanismes bàsics de cohesió
4.1.1. La connexió. Els enllaços textuals
A. Connectors
B. Operadors discursius
C. Organitzadors textuals
4.1.2. La referència
A. Els procediments fòrics
B. La dixi (o deïxi)
C. La cohesió lèxica
4.2. Glossari. Alguns termes lingüístics
4.1. ELS MECANISMES BÀSICS DE COHESIÓ: LA CONNEXIÓ I LA REFERÈNCIA
Quan es construeix un text cal lligar-lo cohesionadament amb l’ajuda d’uns recursos que,
utilitzats adequadament, ens permeten articular-lo i travar-lo. Les diferències entre l’estil
segmentat i cohesionat les podem veure contraposades en el següent quadre:
Estil segmentat (registres informals) Estil cohesionat (registres formals)
Períodes breus (en l’escrit molts punts)
Sintaxi senzilla, oracions simples
Poca informació
Molts pronoms
Períodes llargs
Sintaxi molt articulada
Molta informació
Moltes oracions compostes, predomini
de subordinades.
Els principals procediments de cohesió són la connexió i la referència:
Connexió: Referència:
Enllaços textuals:
connectors
operadors discursius
organitzadors
textuals
Fòrics:
anàfora
el·lipsi
catàfora
4.1.1. La connexió: enllaços textuals.
Deïxi i deïxi textual:
personal
social
espacial
temporal
- 28 -
Cohesió lèxica:
sinonímia
antonímia
camp semàntic
hiperonímia
hiponímia
Són aquells elements (preposicions, sintagmes preposicionals, locucions prepositives,
adverbis, conjuncions, locucions adverbials, oracions...) encarregats d’establir les relacions
entre els constituents del text: sintagmes, oracions, paràgrafs, etc. Segons la seua funció els
podem classificar en connectors, operadors discursius i organitzadors textuals. En alguns casos
pot ser difícil distingir entre fenòmens de cohesió textual o oracional, però a efectes pràctics
podem considerar que si els dos elements units estan separats per un punt i seguit o un punt i
a part serem davant un cas de connexió textual; en canvi, si la puntuació que els separa és
menys forta (una coma o un punt i coma), ens mourem en l’àmbit de la connexió oracional.
Els elements gramaticals que fan la funció de connexió són molts. Tot seguit tens els més
importants, sense menystenir per això cap altra classificació.
A. Connectors: les diverses oracions d’un text no són unitats independents, així, la funció
dels connectors és relacionar les idees entre elles (estructuren les idees). Afecten,
generalment, a la connexió entre oracions (encara que no sempre). Poden tenir diferents
valors:
Connectors coordinants:
De contrast adversatius (oposició entre els elements que coordinen): però, sinó (que),
tanmateix, no obstant això, això no obstant, malgrat això, malgrat tot, amb tot, així i tot,
més aviat, per això, ara bé, en canvi, per contra...
Atenció! Tanmateix és un connector de contrast adversatiu.

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat
Consecutius o il·latius (el segon dels dos elements coordinats és una conseqüència del
primer): per tant, doncs, en conseqüència, per consegüent, consegüentment, de manera
que, així és que, així doncs, conseqüentment, per aquesta raó, és per aquesta raó que....
Continuatius o additius (expressen continuïtat entre els elements coordinats): I, de
nou, també, a més a més, fins i tot, altrament, inclús...
Connectors subordinants:
Temporals (introdueixen oracions que fan funció de CC de temps): Simultaneïtat: quan,
mentre que, alhora que, al mateix temps que, sempre que. Anterioritat: abans que,
abans no, fins que, adés, llavors,aleshores... Posterioritat: després que, així que, tot
seguit que, tan aviat com, tan bon punt, posteriorment, més tard...
Modals (introdueixen oracions que fan funció de CC de manera): com si, tal com, així
com, segons, segons que, segons com, igual com, igual que, en tant que, a mesura que...
Comparatius (estableixen una relació de comparació): tant...com, tan...com, més...que,
menys...que...
Condicionals (introduiexen una oració que expressa una condició): a condició que,
només que, mentre, sempre que, en cas que, si de cas, llevat que, fora que, tret que,
posat que...
De contrast concesius (expressen una objecció al que indica l’oració principal): encara
que, malgrat que, ni que, per bé que, bé que, si bé, tot i que, per més que, mal que...
Causals (causa o motiu del que expressa l’oració principal): perquè, ja que, vist que,
atés que, com que, car...
Finals (oracions que assenyalen la finalitat o objectiu de l’oració principal): perquè, a fi
que, a fi de, per tal que, per tal de, amb l’objectiu de...
Atenció! Perquè pot tindre valor causal i final (depén del context).
Connectors metatextuals:
Exemplificació: per exemple, com a mostra, així, com ara, per citar algun cas, p. ex., en
particular, especialment, a saber...
Aclariment/reformulació: és a dir, en altres paraules, més ben dit, dit d’una altra
manera, en efecte, en altres termes...
B. Operadors discursius: afecten només a la unitat textual que precedeixen i la seua funció
és indicar la interpretació que hem de fer del text informant-nos sobre:
• La veu del responsable de l’enunciat, serveix per citar, per introduir altres veus
enunciatives: Segons els afectats el govern ha declinat qualsevol responsabilitat. Altres
exemples: D’acord amb...
• La perspectiva des de la qual cal interpretar el text: Des del punt de vista ètic és
innacceptable. Altres exemples: En aquest sentit...
• El marc espacial o temporal en què la informació es presenta com a vertadera: En
l’any 2000 unes fortíssimes inundacions arrasaren Moçambic. Només a partir de
l’establiment d’aquest marc podrem usar els díctics espacials i temporals.
• El tema: Pel que respecta al deute extern dels països subdesenvolupats és un tema
pendent de resolució. Altres exemples: Pel que fa a, quant a, referent a...
C. Organitzadors textuals: ordenen els diversos apartats d’un text (estructuren el text).
Així indiquen l’inici (per començar, en principi) i el tancament (per acabar, en resum) com
també agrupen el seu contingut en parts ordenades (primer... segon...; en primer lloc... per
últim; d’una banda... de l’altra...). També els podem considerar com a connectors
metatextuals o metadiscursius.
Compareu el text (1), mancat d’enllaços, amb el text (2), que els conté, per copsar la
importància dels enllaços textuals:
(1) Determinades regles de gramàtica són molt útils: mai les oblidem i les utilitzem
freqüentment quan escrivim. N’hi ha d’altres que no les hem arribat a aprende mai, que no
les recordem i que tampoc les fem sevir. Quin és el paper de la gramàtica en
l’adquisició/aprenentatge de l’habilitat de l’expressió escrita?
- 29 -

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat
(2) Des d’un punt de vista pràctic, determinades regles de gramàtica són molt útils:
mai les oblidem i les utilitzem freqüentment quan escrivim. Però n’hi ha d’altres que no les
hem arribat a aprende mai, que no les recordem i que tampoc les fem sevir. Així doncs,
quin és el paper de la gramàtica en l’adquisició/aprenentatge de l’habilitat de l’expressió
escrita?
Alguns elements lèxicament plens, com noms (conclusió, resum...), verbs (afegir,
concloure...) o adjectius (previ, següent, anterior...) contribueixen directament a connectar
parts del discurs, tot esdevenint una mena d’enllaços o connectors metadiscursius.
4.1.2. La referència: procediments fòrics, deïxi i cohesió lèxica.
Parlem de referència quan un element B s’interpreta per relació a un altre element A,
lingüístic o extralingüístic, al qual anomenem antecedent. Vegem-ho en dos exemples:
He vist Maria (A) i li (B) he donat el llibre. (L’element A és al context lingüístic).
Albert, agafa això (B). (L’element A és al context extralingüístic).
Si l’antecedent (A) és al context lingüístic es produeix un fenomen fòric –anàfora, anàfora
zero o el·lipsi, catàfora– o una deïxi textual, però si l’element A es troba al context
extralingüístic parlarem de deïxi pròpiament dita.
A. Procediments fòrics: anàfora, el·lipsi i catàfora: Referència endofòrica
L’element B és gramatical: substitució gramatical.
2.1.1. Anàfora (←): hi ha una relació anafòrica quan reconeixem el significat d’una
paraula perquè l’antecedent (A) ha aparegut anteriorment:
Has comprat la revista? No, encara no l’he comprada.
He parlat amb Maria però no li he dit que vinga
2.1.2. El·lipsi: és l’absència en el discurs d’un element que, tanmateix, és interpretable
perquè A ha aparegut en el context textual previ:
Els teus amics han parlat amb mi. Ø M’han dit que Ø tornaran prompte
2.1.3. Catàfora (→): es diu que hi ha una relació catafòrica quan reconeixem el
significat d’una paraula gràcies a un element del discurs (A) que es formularà
posteriorment:
Al final, li ho va dir: no tornaria mai.
Tots hauran arribat ja: alumnes i professors
A l’igual que els deïctics, els fenòmens fòrics eviten repeticions excessives i són un
eficient recurs d’economia i cohesió del text.
B. La deïxi o dixi (del grec δειξισ, ‘assenyalar’):
Atenent al context extralingüístic o lingüístic hi ha dos classes de deïxi:
B.1. Deïxi situacional o pròpiament dita (ad oculos) assenyala els elements de
l’enunciació –interlocutors, temps i espai– presents en l’entorn immediat de la
comunicació (=context extralingüístic). Els díctics depenen de cada situació
comunicativa, és a dir, tenen un significat variable, i per tant, conéixer el context
situacional és clau per interpretar correctament el missatge:
Jo ara em quede ací.
Aquests díctics adquireixen diferents significats segons l’interlocutor, el temps i l’espai).
Es tracta d’un tipus de referència exofòrica.
B.2. Deïxi textual o discursiva on el context lingüístic és fonamental per desxifrar el
missatge, per tant, es tracta també de referència endofòrica:
Digueren que cal reciclar més productes. Aquesta idea no és nova.
Com hem dit abans, els rius autòctons són més cabalosos.
- 30 -

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat
Els díctics textuals tenen també funció anafòrica perquè repeteixen el contingut del seu
antecedent però els considerem díctics perquè marquen una ubicació espacial o temporal
en el text, fet que no ocorre amb els pronoms fòrics que es limiten a remetre al seu
antecedent:
Hi ha quatre tipus de dixi o deïxi:
1. Deïxi personal: El “tu” i “jo” enunciatius: l’element A correspon a emissor i/o
receptor. Les marques díctiques són els pronoms personals forts i febles, el morfemes
verbals i els possessius de 1a i 2a persona: Tu sempre em dius el mateix. La 3a persona
és més anafòrica que no díctica, tindrà el caràcter díctic en el cas que faça referència a
una persona present en l’acte comunicatiu: Explica-li-ho a ella (ella està present).
2. Deïxi espacial:L’ “ací” enunciatiu: l’element A és l’espai de l’enunciació, així des de la
perspectiva dels interlocutors ubicarem les persones i objectes (proximitat-llunyania).
Les marques són els demostratius i certs adverbis i locucions de lloc: Aquesta casa no
m’ha agradat mai.
3. Deïxi temporal: L’ “ara” enunciatiu: l’element A és el temps de l’enunciació, el
moment en què els interlocutors parlen, l’ “ara” enunciatiu. Les marques són els adverbis
i expressions temporals i morfemes verbals (passat, present, futur): Demà ho tractarem
més seriosament.
4. Deïxi social: no assenyala directament els interlocutors sinó que se centra en la
relació formal o informal existent entre ells. Indica el grau de coneixement entre emissor
i destinatari, la relació jeràrquica que mantenen... Les marques són les fórmules de
tractament: senyor, don, hipocorístics (forma de derivació que comunica a un terme el
valor de l’expressió de l’afecte o simpatia) , nom i cognoms, etc: Acaba d’anar-se’n
donya Pilar. Hola Toni! Com estàs?
C. La cohesió lèxica:
Substitució lèxica.
En estos mecanismes l’element B és lèxic, és a dir, semànticament ple, i no gramatical com
en el cas dels fòrics:
C.1. Sinonímia: per remetre al mateix referent podem optar per substituir un mot per
un altre que no altere el seu significat (identitat de significat). Cal tenir en compte que la
sinonímia total no existeix, així dos mots poden ser sinònims sols en un context
determinat, sinònims referencials o textuals. És convenient fer-ne ús perquè la repetició
resulta generalment inoportuna i/o antiestètica:
Com l’avioneta no fou detectada pels radars russos, l’aparell aconseguí
aterrar a la plaça Roja de Moscou.
C.2. Antonímia: un antònim és una unitat lèxica que, front a una altra, té un sentit
contrari (significat de contrast). Ex.: gran/menut.
C.3. Repetició lèxica: identitat de forma i de significat
C.4. Hiperonímia: quan dos o més mots mantenen una relació d’inclusió dirigida des
d’allò més general cap allò més específic. Així pluja és l’hiperònim de ramassada, ruixat,
plugim, xim-xim, etc.
C.5. Hiponímia: quan dos o més mots mantenen una relació d’inclusió dirigida des d’allò
més específic cap allò més general (significats en relació d’inclusió). Ex.: gos és hipònim
en relació amb el terme més general i incloent animal. El nom hipònim està marcat
respecte a l’hiperònim: rosa té components sèmics que no té flor.
C.6. Cohesió pragmàtica (camps semàntics i associatius): formen un camp semàntic
aquelles paraules que tenen en comú una part del seu significat, però que no tenen
necessàriament la mateixa arrel. Es tracta d’ elements associats a causa del coneixement
del món, per exemple, la c. p. dels fenòmens meteorològics està formada per: pluja,
vent, humitat, nebulositat...
4.2. GLOSSARI DE TERMES LINGÜÍSTICS
Paràfrasi : Es diu que un enunciat A és una paràfrasi d’un enunciat B si A conté la mateixa
informació que B amb la finalitat d’aclarir-lo o enriquir-lo, per això se’n diu que és una
amplificació explicativa o reformulació parafràstica. Pot anar introduïda per connectors
- 31 -

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat
de reformulació (és a dir, en altres paraules, ço és): El silenci o l’absència premeditada de
so.
Incís (del llatí incido, ‘tallar’): És un grup de paraules que té un sentit en si, intercalat en
una altra oració sense enllaç necessari amb la resta de membres de l’oració, el sentit de la
qual interromp però no altera. És una oració que realitza l’ofici d’un parèntesi:
Publireportatge és, com es pot deduir, un reportatge amb continguts comercials.
Pot tenir una amplitud variable, des d’una o més paraules a sèries de frases. En la
llengua oral els incisos s’indiquen per un descens de to de la veu i en la llengua escrita amb
parèntesis, guions, comes. En moltes ocasions són un element important de polifonia
textual. Els diners, diu el savi, no fan la felicitat. Se sol aplicar el terme a oracions de relatiu
explicatives: A l’est de l’hexàgon la frontera, que ha variat ben sovint al llarg dels segles,
travessa la zona de dialectes germànics.
Aposició (del llatí appono, ‘arrimar’): Juxtaposició (unió) de dos membres: dues
paraules, una paraula i una frase o dues frases que designen la mateixa realitat (identitat de
referència); el segon membre pot exercir respecte al primer una funció explicativa o
especificativa. Les aposicions solen anar separades per una pausa en la llengua parlada i per
una coma en la llengua escrita: Roís de Corella, poeta ben conegut, també escrigué
narracions mitològiques.
Hi ha aposició (juxtaposició) de substantius: València, la capital; d’adverbis: Ací prop;
d’adjectius: Un color blau pàlid; de substantiu i locució substantiva: Estocolomo, capital de
Suècia.
Podem trobar-nos amb dues classes d’aposicions:
Explicativa: quan el segon membre és un aclariment del primer: El metge, el meu
cosí; Pere, el meu fill.
Especificativa: quan el segon membre defineix el primer distingint-lo d’altres
objectes semblants: profeta rei; ciutat satèl·lit; groc llima; el meu cosí, el metge.
Funció metalingüística del llenguatge: parla del llenguatge i sobre el llenguatge. La
llengua és usada no per conéixer el món i parlar d’ell, sinó per conéixer la pròpìa llengua i
parlar-ne. Usen el metallenguatge, el lingüista que descriu la gramática d’una llengua, el
lexicògraf que redacta un diccionari, l’informàtic que descriu un llenguatge de programació...
També es pot manifestar en el llenguatge col·loquial: No es diu me’n vai es diu me’n vaig.
Cal, doncs, diferenciar entre usar els signes per fer referència a una realitat i
simplement citar-los, sense que remeten a cap referent extern, aleshores fem servir les
cometes (manuscrit) o la cursiva (mecanoscrit):
Caragol és un mot agut. (citar). La paraula cultura té moltes accepcions.
M’he trobat un caragol al pati. (usar). Joan és un xic amb molta cultura.
Enunciació i enunciat: En l’acte de la comunicació verbal distingim dos nivells: el procés i
el resultat:
1. Procés de la realització: és el moment en què entre els interlocutors hi ha un
intercanvi verbal, el qual s’esdevé en un temps i en un espai determinats. És el nivell de
l’enunciació.
2. Resultat lingüístic: és el producte d’aquest intercanvi, el qual pren formes diferents
segons les circumstàncies i que, en la versió més completa des del punt de vista
comunicatiu anomenem text. És el nivell de l’enunciat.
Context comunicatiu o context extralingüístic: És la situació extralingüística que
envolta l’acte comunicatiu i que influeix en la significació del missatge, així en l’oració Veritat
que em trauràs el gat d’ací? Sols el context aclarirà a quin gat es refereix.
Context lingüístic o cotext: És l’entorn lingüístic immediat d’una paraula o d’una oració.
Dins l’oració Però em creus o no? El cotext del mot creus és Però em ... o no?
- ACTIVITATS -
a. Indica el valor dels enllaços subratllats i substitueix-los per altres que siguen
equivalents:
- 32 -

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat
Dir que la llengua és l’expressió més clara d’una identitat nacional, d’una col·lectivitat,
equival a dir que els límits geogràfics de la comunitat nacional coincideixen o haurien de
coincidir amb els d’ús de la llengua i, per tant, que les fronteres polítiques s’haurien d’ajustar
a les fronteres lingüístiques.
Miquel SIGUAN. L’Europa de les llengües, Edicions 62. (PAU juny 99)
b. Identifica els connectors que apareixen als següents textos, digues de quin tipus són i
substitueix-los per uns altres d’equivalents:
Text 1
Encara que el segle IV va ser de relativa pau, les ciutats entraren en un procés de
decadència.
Text 2
També sabem que tenien una religió molt desenvolupada, i coneixem una sèrie de
santuaris a l’aire lliure, especialment el de la Serreta d’Alcoi, que conté estatuetes de fang
cuit, possiblement de culte a la Deessa Mare, és a dir, a la deessa de la fertilitat i de la terra.
Text 3
La llum visible normal viatja fàcilment en un cel net de núvols. Ara bé, els núvols i els
corrents d’aire poden enterbolir la visibilitat.
Text 4
En una nit sense núvols i fosca podeu arribar a veure fins tres mil estels. Tot i que ens
poden semblar puntets guspirejants, això és una mera il·lusió òptica.
Text 5
Més enllà de la nostra galàxia hi ha milers de milions de galàxies. N’hi ha que són visibles
a ull nu, com ara la d’Andròmeda, que sembla bessona de la Via Làctia.
2. Els fenòmens fòrics (la referència).
Explica el valor anàforic dels mots subratllats:
L’infern d’Algèria
De l’horror de Chiapas ens arriben imatges que ens l’apropen. L’horror d’Algèria, encara
que és molt més a la vora, a poques milles de Barcelona, menys encara de Ciutat de
Mallorca, compta amb menys il·lustracions.
La notícia d’aquest infern quotidià es difon gairebé sense fotografies, i és per això que,
malgrat tenir-lo tan a prop, quasi a tombar la cantonada, sembla que ens afecta menys (...)
3. Explica el valor anafòric dels mots subratllats:
Carme RIERA: El Periódico, 31-XII-97/1-I-98. (PAU setembre 99)
Diem que l’autoodi és el sentiment d’inferioritat que experimenten determinats individus
per posseir els trets que els identifiquen com a membres d’un grup. L’actitud més simple és,
naturalment, negar la pertinença a aquest grup. Quan una comunitat lingüística és objecte
de discriminació, els seus membres poden generalement adoptar l’idioma dominant i
abandonar el propi.
4. La deïxi (la referència).
Identifica els díctics d’aquest text:
En les darreres setmanes el nombre de morts atribuïts als grups integristes ha augmentat
en 30 diaris. En vigílies de Ramadà, la dada resulta encara més preocupant. Tal vegada sigui
només un tímid assaig, una mena d’aperitiu d’un posterior banquet de mort encara més
opípar. [...]
En el país veí –ens agradi o no reconéixer-ho, unit o separat pel mar, segons les nostres
preferències, ja que l’Alger és tan a prop per subministrar-nos el gas natural–, el Grup
Islàmic Armat (GIA), principal acusat de sembrar el pànic entre la població civil, s’ha
acarnissat especialment amb les dones. Fa uns dies, Aixa i Yamila, dues dones que han
pogut escapolir-se de l’horror han contat com foren raptades, violades i esclavitzades pels
guerrillers...
Carme RIERA: El Periódico, 31-XII-97/1-I-98. (PAU setembre 99)
- 33 -

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat
5. La cohesió lèxica: la sinonímia (la referència).
Una paraula o un grup de paraules repetides al llarg d’un text articulen, lliguen les diferents
parts de què es compon; al text següent utilitza el màxim possible de formes diferents per
als significats temps i novel·la.
El noi de la Moto, Susan Hinton
Susan Hinton demostra amb aquesta novel·la que és una observadora sagaç de la
realitat; la novel·la és un bon estudi de la psicologia del jóvens, sobretot dels marginats. Si
hi afegim que l’autora té un bon domini del material literari, arribarem a la conclusió que la
novel·la és excel·lent.
La novel·la es divideix en dotze capítols. El primer i l’últim pertanyen al temps present
des del qual el narrador recorda l’adolescència marcada per la droga, que viu alhora del
record de temps anteriors, d’un temps millor per als jóvens: quan hi havia l’honor i l’ordre (el
temps de les bandes de jóvens de barri).
Era el temps del noi de la moto, el germà gran del narrador. L’estructura de la novel·la,
doncs, recolza en un esglaonament del temps cap al passat. Tots els personatges tenen un
mateix desig: retornar a temps millors.
La novel·la va ser recreada, amb gran popularitat, en una pel·lícula del director Francis
Ford Coppola.
- 34 -
El Temps, núm. 154 (Adaptació. Gènere: ressenya)
6. Els signes de puntuació. A més de les tres propietats textuals estudiades cal que el text
siga correcte gramaticalment, i és ben cert que l’ús pertinent dels signes de puntuació hi
ajuda. Posa tots els signes de puntuació que calga a les fórmules o frases següents:
1. Hi assistiren el director general Sr. Rúbies la secretària del Tribunal Sra. Armengol i el
ponent de més edat Sr. Garriga.
2. Sé què voleu dir i us comprenc molt bé tanmateix de moment no us puc atendre.
3. Els nostres clients van canviar la comanda com sempre havien fet al principi d’any però
aquesta vegada no hi van ser a temps.
4. Cal presentar els documents següents el certificat d’existència de crèdit la proposta de
despesa i la memòria justificativa.
5. El conseller va dir “És molt important per al país aconseguir-ho”.
6. EXPOSE
Que tinc la llicenciatura de dret per la Universitat de València.
7. Disposem d’unes instal·lacions modernes i espaioses molt pràctiques per a la tria de models
qualitats teixits...
8. Al nou local trobareu tota mena d’articles i amb les mateixes condicions pagament
transportista estocs etc
7. La funció metalingüística.
Què corregiries de les següents oracions i per què?
1. Davant la conjunció que no s’escriu cap preposició.
2. La paraula bescuit significa etimològicament dues vegades cuit.
3. Davant dels topònims escriurem sempre la preposició a.
4. Els valencians confonem les preposicions en i amb, així diem Me’n vaig en tu.
5. Observe que al text, guerriller, té un sentit especial.
6. Algú que no conega o que haja oblidat la paraula estació, pot fer-se entendre amb la
paràfrasi lloc on van els trens.
7. La paraula mida s’empra sols per indicar mesures lineals.
8. Confòs és el participi del verb confondre.
9. Fons és un substantiu mentre que fondo és un adjectiu.
10. El perquè del text té un valor final.
11. L’ús de meua a la línia 8 és un tret dialectal valencià.
12. Quan faces el comentari recorda que posaràs entre cometes els mots extrets del discurs,
com ara, aquest infern, procedent del text de Carme Riera.
8. Llig el següent text d'Isaac Asimov (forats al cap) i fixa't en tots els elements subratllats.
Quines informacions aporten al text?

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat
Els mamífers mantenen una temperatura interna constant, per molt que varie la
temperatura ambient. En canvi, els rèptils tenen una temperatura interna que tendeix a
ajustar-se més o menys a l'ambient. D'altra banda, els mamífers, al ser la temperatura
interna 1000 F, és a dir, més alta en general que l'exterior, són calents al tacte, mentre que
els rèptils semblen relativament freds. Per això, anomenem els mamífers animals de sang
calenta i els rèptils de sang freda, però s'omet el detall essencial que els primers tenen
temperatura interna constant ¡ els segons no.
És clar que també les aus tenen sang calenta, tanmateix no hi ha perill de confondre aus
amb mamífers. Totes les aus, sense excepció, tenen plomes ¡ sols les tenen elles.
No he enumerat totes les diferències entre mamífers i rèptils -ni de bon tros- sinó sols les
que es veuen a primera vista, sense ser biòlegs. Si consentim a fer disseccions,
n'encontrarem d'altres. Per exemple, els mamífers tenen un múscul pla, anomenat
diafragma, que separa el tòrax de l'abdomen...
9. Analitza els enllaços del text següent. Són intraoracionals o textuals? Qué connecta
cadascú? Són elements gramaticals, lèxics o gràfics? Quin tipus de valor semàntic
expressen?
L'eudemonisme
El terme eudemonisme té l'origen en una de les paraules amb què en grec es diu fellc¡tat
(eudamon¡a). Per tant, en sentit ampli, podríem considerar eudemonistes tots els sistemes
ètics que xifren el bé en la felicitat, tot i que aquesta es pose en el plaer. Ara bé, en un sentit
més restringit, ¡ més rigorós filosòficament (per a distingir-lo de l'hedonisme), podem
anomenar eudemonistes els sistemes que fan consistir la felicitat en una cosa distinta del pur
plaer (malgrat que aquest semble com un element d'aquella).
10. Construeix un text cohesionat a partir de cada grup d’oracions.
a. La policia ha detingut un jove de Castelló.
El jove està considerat autor d'un delicte d'estafa i falsificació.
El jove va manipular un bitllet de loteria perquè sembles premiat.
- 35 -
J. M. Navarro i T. Calvo, Filosofia
b. La crònica es caracteritza per l'element personal.
L'element personal s'observa en la signatura.
També s'observa perquè l'escriptor comenta ¡ ordena els fets de manera personal.
Per últim, observem l'element personal en l'estil propi de cada cronista.
c. L’editorial és un gènere periodístic.
L’editorial expressa l'opinió del diari.
Els temes recollits en l'editorial són d’interès general ¡ d’actualitat.
L’editorial té la finalitat d'ajudar el lector a formar-se una opinió pròpia.
d. William Kennedy va ser detingut dissabte a la matinada.
Va ser detingut acusat de desordre públic.
William Kennedy és nebot del senador Kennedy.
W. Kennedy havia agredit un empleat d'un bar d'Arlington.
Kennedy va afirmar que una tercera persona l'havia provocat.