Tema 9. DIALECTOLOGIA - IES BERENGUER DALMAU

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat
Tema 9. DIALECTOLOGIA
9.1. Els dialectes constitutius: català oriental i català occidental
9.2. Descripció de les varietats del català oriental. El català central i el balear
9.2.1. El català central
9.2.2. El balear
9.3. Descripció de les varietats del català occidental. El nord-occidental i el valencià
9.3.1. El català nord-occidental
9.3.2. El valencià
9.1. ELS DIALECTES CONSTITUTIUS: CATALÀ OCCIDENTAL I CATALÀ ORIENTAL
A l’hora d’estudiar els conceptes de llengua i dialecte cal deixar de banda consideracions
ideològiques, com ara, que la llengua té més parlants, que és llengua si és oficial, que el
dialecte té menys prestigi... No, ambdós són termes lingüístics i científics, i així, entenem per
llengua tot sistema de signes orals, reflectits sovint en un codi escrit, emprat per una
comunitat amb finalitat comunicativa; i per dialecte, cada varietat lingüística que forma una
llengua sent aquesta la suma de totes les varietats. Els parlants d’una d’aquestes modalitats
no tenen quasi dificultats per entendre un interlocutor d’un altre dialecte de la mateixa llengua.
Molt sovint s’ha comparat el concepte de llengua amb el de gènere, i el de dialecte amb el
d’espècie perquè un gènere està constituït per les seues espècies sense que cap d’elles siga el
gènere.
La llengua catalana, nascuda al nord-est de la península, té dos blocs dialectals des de
l’origen de la llengua explicables pels substrats preromans: el català occidental, parlat a
Andorra, Lleida, la franja oriental d’Aragó, la zona occidental de Tarragona i l’oriental del País
Valencià; i el català oriental, parlat al Rosselló (França), a Girona, Barcelona, la part oriental
de Tarragona, a les Illes Balears i a la ciutat italiana de l’Alguer (Sardenya). Quan els dialectes
d’una llengua es formen d’aquesta manera, és a dir, per evolució interna, parlarem de
dialectes constitutius. En cada bloc dialectal es parlen diferents dialectes que conformen la
llengua catalana.
Català occidental Català oriental
• Distinció /a/ /e/ en posició àtona:
PATER > /páre/ CASA > /káza/
• Distinció /o/ /u/ en posició àtona:
PAUSARE > /pozár/ SUDARE > /suár/
• Els grups llatino-vulgars Lj, C'L, G'L
principalment desenvolupen una palatal
lateral /λ/:
FILIUM > /fíλ/ PALEA > /páλa/
OCULU > OC'LU > /úλ/
• El fonema palatal africat sord /tx/ es manté
així en posició inicial o postconsonàntica:
: /txíntxa/ : /pántxa/
• Plurals d'antics esdrúixols llatins acabats en -
n, mantenen aquesta nasal:
HOMINES > hòmens TERMINOS > térmens
• Desinència -o o -e per a la 1ª persona de l'IP:
Jo cant-e / cant-o
• Utilització de les formes plenes dels pronoms
personals febles: me, mos, te, vos...
FONÈTICA EVOLUTIVA
MORFOLOGIA
- 63 -
• Confusió /a/ /e/ en posició àtona en /∂/:
PATER > /pár∂/ CASA > /káz∂/
• Confusió /o/ /u/ en posisicó àtona en /u/:
PAUSARE > /puzá/ SUDARE > /suá/
• Aquestos grups llatino-vulgars desenvolupen
una palatal central /j/. Aquest fenòmen és el
que es coneix com a IODITZACIÓ:
FILIUM > /fij/ PALEA > /páj∂/
OCULU > OC'LU > /új/
• Aquest fonema s'articula fricatiu /∫/:
: /∫ín∫∂/ : /pán∫∂/
• Plurals d'antics esdrúixols llatins perden la -n:
HOMINES > homes TERMINOS > termes
• Desinència -u, -i o -∅ per a la 1a persona de
l'IP: Jo cant-u / cant-i / cant-∅
• Utilització de les formes reforçades dels
pronoms personals febles: em, ens, et, us...

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat
• Desinència dels verbs incoatius a l'IP i SP
(persones 1,2,3,6)
-isc, -ixes, -ix, -ixen
-isca, -isques, -isca, -isquen
• Desinències del SP:
-e, -es, -e, -em, -eu, -en
• Persones 4a i 5a de l'auxiliar haver: ham,
hau.
- 64 -
• Desinència dels verbs incoatius a l'IP i SP
(persones 1,2,3,6)
-esc, -eixes, -eix, -eixen
-esca, -esques, -esca, -esquen
• Desinències del SP:
-i, -is, -i, -em, -eu, -in
• Persones 4a i 5a de l'auxiliar haver: hem,
heu.
A banda i pel que fa al lèxic hem de fer notar que cada variant dialectal com és general en totes les
llengües compta amb varietats lèxiques específiques que n'eixamplen i enriqueixen el contingut.
IP=Indicatiu Present SP=Subjuntiu Present
9.2. DESCRIPCIÓ DE LES VARIETATS DEL CATALÀ ORIENTAL. El català central i el
balear
Quan els dialectes d’una llengua es formen per implantació d’una llengua en un nou
territori, generalment per repoblació, parlem de dialectes consecutius.
9.2.1. El català central
Es tracta del dialecte amb major pes específic dintre del domini lingüístic català. S'estén
per les comarques de Girona, de Barcelona i la major part de les comarques de Tarragona. La
seua vitalitat és molt important ja que hi habita el 80% de la població del principat de
Catalunya i inclou nuclis de població prou importants com Barcelona, Tarragona, Girona,
Manresa, l'Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, etc...
Considerem subdialectes del central, el TARRAGONÍ i tres parlars, dos en regressió: el
SALAT i el XIPELLA i un, el BARCELONÍ, cada vegada més influent.
9.2.2. El balear
Amb el nom de BALEAR o CATALÀ INSULAR coneixem una varietat del català oriental que
es parla a les illes balears (Mallorca i Menorca) i Pitiüses (Eivissa i Formentera). A causa del
seu aïllament geogràfic, es tracta -junt amb l'alguerés- del dialecte més diferenciat de tot el
domini català i el més arrimat a l'estat de la llengua medieval.
Característiques:
En el vocalisme, la seua característica més important és la conservació de la /∂/ neutra
tònica procedent de la /e/ del llatí vulgar que ha evolucionat cap a /ε/ en català oriental i
cap a /e/ en català occidental: :/p∂r∂t/
Els mots esdrúixols acabats en -i∂ tendeixen a deixar caure la /∂/ final neutra.
:/istóri'/.
El consonantisme destaca per la total implantació de la iod que afecta fins i tot a la posició
final.
Morfològicament el tret més destacable és la forma de l'article definit, l'anomenat salat,
que procedeix del demostratiu llatí IPSU, IPSA. Les formes de l'article salat són les
següents:
Davant consonant es sa es ses
Davant vocal s' s' es (ets) ses
Amb + article so sa sos (es) ses
Les característiques pròpies del la FLEXIÓ VERBAL són:
- 1ª persona del Present d’Indicatiu com en alguerés: ∅: jo cant, jo parl.
- Al Present d’Indicatiu de la 1ª conjugació es mantenen les formes en -am i -au:
cantam en lloc de cantem.

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat
Dins del català balear podem distingir els subdialectes MALLORQUÍ, MENORQUÍ I
EIVISSENC.
Atres varietats dialectals del català oriental són el ROSSELLONÉS (parlat a la zona de la
Catalunya Nord, a l’Estat francés) i L’ALGUERÉS (parlat a l’Alguer, a l’illa de Sardenya)
9.3. DESCRIPCIÓ DE LES VARIETATS DEL CATALÀ OCCIDENTAL. El nordoccidental i el
valencià
9.3.1. El català nordoccidental
Comprén les comarques occidentals de Catalunya i una franja oriental d’Aragó. La frontera
amb l'aragonés -avui, pràcticament castellà-, situada tota ella a l'interior d'Aragó, no és nítida
de Tamarit cap al nord. Generalment es pren com a criteri de separació lingüística la isoglossa
de la diftongació o no de la /o/ i la /e/ obertes en llatí vulgar (porta/puerta, terra/tierra). En
canvi, al sud de Tamarit la frontera és contundent com a conseqüència del procés repoblador
del segle XII. La frontera cap al sud la situarem en un lloc o altre segons la característica que
vulguem agafar:
Si considerem la desinència de la primera persona del present d'indicatiu en -o o en -e
(parlo/parle), o bé l'article lo/el el límit del català nord-occidental penetra dintre del País
Valencià. Si considerem la desinència -às/-és/-ís o -ara/-era/-ira, el límit se'n puja cap al
nord.
Dins del català nord-occidental existeixen alguns subdialectes i parlars de notable interés
historicolingüístic, el PALLARÉS, el RIBAGORÇÀ i el TORTOSÍ.
9.3.2. El valencià
El valencià és fonamentalment una prolongació del català nord-occidental, del qual no es
diferencia sinó per una major incidència dels elements aràbic, mossaràbic, aragonés i castellà.
El valencià i el nord-occidental són dos dels dialectes catalans MÉS PRÒXIMS en la seua forma
fins a l'extrem que és pràcticament impossible, des d'un punt de vista dialectològic fixar els
límits que els separa si no recorrem a criteris extralingüístics. Es per això que valencià és més
aviat una denominació sociològica i històrica.
Si n'observem les isoglosses, comprovarem com s'internen d'una manera gradual al País
Valencià alguns dels trets més característics del nord-occidental. Una vegada trobem la
isoglossa de la desinència -e per a la 1a persona de l'IP la llengua catalana presenta fins a
l'extrem meridional uns contrasts mínims (si exeptuem el fenòmen de l'apitxat de les
comarques centrals). De fet en parlar del valencià, hom sol referir-se a aquest conjunt, el qual,
per la seua major extensió, pot rebre el nom de valencià general. El considerable grau
d'uniformitat del valencià confirma el seu caràcter de dialecte consecutiu, de llengua
trasplantada.
No és convincent la teoria que explica l'afinitat entre el valencià i el nord-occidental pel fet
d'haver compartit un substrat pre-romà comú (sense considerar per tant el repoblament català
i per tant l'arribada d'aquesta llengua al País Valencià).
La frontera contundent que separa el català de València dels parlars valencians de base
aragonesa o castellana és potser la prova més tangible que l'actual estructura territorialment
bilingüe del País Valencià obeeix a raons de conquesta i repoblació. Catalans i aragonesos
principalment s'establiren a les zones del litoral i a l'interior respectivament.
Per tant el valencià adquirirà una fesonomia especial tot i tenint en compte també la
geografia filiforme del domini, la seua situació lateral respecte de la matriu, el veïnatge d'una
llengua avalada i prestigiada per l'oficialitat, la seua tradició literària i una alta demografia.
Podem dir que el valencià es parla a grans trets, a les següents comarques: Els Ports, el
Maestrat, la Plana, l'Alcalatén, el Camp de Morverdre, El Camp de Túria, l'Horta, la Ribera, la
Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, el Comtat, la Marina, l'Alcoià, les Valls del Vinalopó,
l'Alacantí i el Baix Vinalopó. Les altres terres integrades dins l'antic Regne de València per
haver estat repoblades per aragonesos, van ésser incorporades al domini de l'aragonés des del
segle XIII, domini que posteriorment i cap al segle XV passà a ser del castellà. Les comarques
- 65 -

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat
de Requena i Villena de parla castellana foren anexionades a les provincies d'Alacant i València
en la divisió provincial de 1833. Les zones de Sogorb i Oriola han perdut el català per una
progressiva minorització entre els segles XVI i XIX.
El grau de vitalitat de la llengua no és uniforme en tot el domini. Els nuclis urbans més
populosos, València i Alacant, són els més fortament castellanitzats. Però a la resta del País
Valencià la llengua es manté vigorosa i ferma encara que subordinada per molts al castellà,
davant del qual es té un sentiment d'inferioritat.
ORIENTAL
OCCIDENTAL
CARACTERÍSTIQUES DIALECTALS ADMESES A L’ESTÀNDARD
i que identifiquen la varietat diatòpica dels textos
Plurals en –s (acabats amb –ns)
homes
1a persona IP en -o penso
Incoatius amb –esc, -eixes... (IP) –esca, -esques... (SP) partesc/partesca
CENTRAL Desinències SP en –i, -is, -i, -em, -eu, -in
Formes del demostratiu: aquet (tret col·loquial)
Formes del possessiu: meva, teva, seva
Numerals: disset, divuit, dinou
digui, diguis...
Imperfet de subjuntiu en –às/-és/-ís parlàs/temés/partís
Plurals en –s (acabats amb –ns)
homes
1a persona IP en -∅ pens
Incoatius amb –esc, -eixes... (IP) –esca, -esques... (SP) partesc/partesca
Desinències SP en –i, -is, -i, -em, -eu, -in digui, diguis...
BALEAR Formes del demostratiu: aquest
Formes del possessiu: meva, teva, seva
Numerals: disset, divuit, dinou
Imperfet de subjuntiu en –às/-és/-ís
Formes de l’article salat: es/sa/es/ses
parlàs/temés/partís
1a i 2a persona del plural l’IP en –am/-au cantam/cantau
Plurals en –ns (acabats amb –ns)
1a persona IP en -o penso
Incoatius amb –isc, -ixes... (IP) –isca, -isques... (SP) partisc/partisca
Desinències SP en –a, -es, -e, -em, -eu, -en diga, digues...
NORD Formes del demostratiu: aquest
OCCIDENTAL Formes del possessiu: meva, teva, seva
Numerals: disset, divuit, dinou
Imperfet de subjuntiu en –às/-és/-ís parlàs/temés/partís
Plurals en –ns (acabats amb –ns)
hòmens
1a persona IP en –e / -o (valencià septentrional) pense / penso
Incoatius amb –isc, -ixes... (IP) –isca, -isques... (SP) partisc/partisca
Desinències SP en –a, -es, -e, -em, -eu, -en diga, digues...
VALENCIÀ Formes del demostratiu: este
Formes del possessiu: meua, teua, seua
Numerals: dèsset, dihuit, dèneu
Imperfet de subjuntiu en –ara/-era/-ira parlara/temera/partira
Vitalitat del pretèrit perfet simple diguí, mengí...
- 66 -

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat
CENTRAL BALEAR NORD-
OCCIDENTAL
VALENCIÀ
Plurals (acabats amb –ns) -s -s -ns -ns
1a persona IP -o -∅ -o -e / -o
Incoatius -esc -esc -isc -isc
Desinències SP -i -i -a -a
Formes del demostratiu aquest/aquet aquest aquest este
Formes del possessiu meva meva meva meua
Numerals disset disset disset dèsset
Imperfet de subjuntiu –às/-és/-ís –às/-és/-ís –às/-és/-ís -ara/-era/-ira
Formes de l’article salat: es/sa/es/ses x
1a i 2a persona del plural l’IP en –am/-au x
Vitalitat del pretèrit perfet simple x
-ACTIVITATS –
1. A quin bloc dialectal pertany cadascú dels texts. Justifica la teua resposta extraent els
trets lingüístics diferenciadors. En quin dialecte s’insereix el Text 1?:
Text 1
- Vosté deu ser la fadrina?
- Sí senyor –respongué la dona.
- Sóc detectiu. Investigue la mort de Miquel i volia parlar amb la seua ama.
- Espere’s un moment, per favor.
Ara una altra veu femenina, cascada pels anys, que eixia del fons, digué amable:
- Fes-lo passar. Passe, passe avant.
Vora la llar encesa, una senyora bastant major, arrepapada en una butaca d’orelles i
vestida amb una bata salmó, d’estar per casa, em mirava tendrament. Enrotllat a la mà
dreta, duia un rosari de grans d’atzabeja. Ben prop d’ella hi havia una post, una planxa de
vapor i una camisa negra a mig planxar.
- Vinga ací i prenga cadira. Li abelleix un trosset de coca de llanda? Una misteleta? –em
preguntà la tia Dolores.
Text 2
Quan la seva tia li’n parlà, Burt s’ho va prendre amb escepticisme. La dona, jubilada des
de feia anys d’un marit sanguinari i tronera li havia donat molta guerra, ara, vella, sola i
malalta, s’avorria; mai no havia estat gaire sociable, no tenia fills, li havia passat el temps de
les passions carnals i era natural, doncs, que perdés moltes estones darrera les cortinetes
transparents de la finestra dels baixos on vivia, espiant les anades i vingudes d’un veïns al
capdavall desconeguts. I d’això a fer córrer la imaginació, només hi havia un pas; sobretot
en una dona com ella, que sempre s’havia caracteritzat per fer interpretacions precipitades.
2. Un geosinònim és un mot de significat igual a un altre que és usat en una altra àrea
geogràfica de la mateixa llengua. Digues geosinònims d’aquestes paraules:
eixir: dacsa: xiquet:
xic: catxerulo: vesprada:
poal: agranar: buscar:
fesol: gos: vidriola:
carxofa: gat: forment:
nora: pernil: sagí:
- 67 -

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat
3. Relaciona mitjançant números els següents geosinònims i digues amb quin dialecte tenim
més afinitats lèxiques:
VA NO/CC BA VA/NO/CC BA
ensalada
cotó-en-pèl
carassa/vesprada
alçar-se
dèsset/xic
volantí
llevar-se
disset/noi
cotó fluix
giravolt
amanida
ganyota/tarda
trempó
aixecar-se
carussa/horabaixa
cotó
desset/al·lot
cucavela
- 68 -
gos, gossa/gat-a
trena
alguna cosa
parl-e, o, (u)
anem, aneu (ind.)
algú
qualque cosa
parl
qualcú
anam, anau (ind.)
ca, cussa/moix-a
trunyella
VA/BA NO/CC VA CC/BA NO VA/NO/BA CC
calcetí
cementeri
depòsit
galleta
cordell
nora
mesclar
dipòsit
cordill
la jove
mitjó
cementiri
barrejar
galeta
pardal
llima
cobertor
catxerulo
o
milotxa
ocell
llimona
cobrellit
estel
cometa
cobrillit
moixó
llimó
arena
despús-ahir
carabassa
caragol
cartó
redó
granera
peresa
carbassa
cargol
rodó
escombra
abans d’ahir
mandra
sorra
VA NO/CC/BA VA NO/CC/BA VA/NO CC BA
polp
colp
fesol
llaurador
ferramenta
llavar
eixir
mongeta
pagès
sortir
eina
pop
cop
rentar
roí, roïna
meló d’Alger
mànega
agarrar
prompte/
enjorn
raïl
arrel
aviat
agafar
dolent-a
síndria
màniga
corder
xiquet
bes
tomata
bou
VA: valencià; NO: nord-occidental; CC; català central; BA: balear
nen
petó
toro
be
tomàquet
cartró
xot
besada
nin
tomàtiga
brau