Tema 9. DIALECTOLOGIA - IES BERENGUER DALMAU

More documents

Recommendations

Info

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat de Requena i Villena de parla castellana foren anexionades a les provincies d'Alacant i València en la divisió provincial de 1833. Les zones de Sogorb i Oriola han perdut el català per una progressiva minorització entre els segles XVI i XIX. El grau de vitalitat de la llengua no és uniforme en tot el domini. Els nuclis urbans més populosos, València i Alacant, són els més fortament castellanitzats. Però a la resta del País Valencià la llengua es manté vigorosa i ferma encara que subordinada per molts al castellà, davant del qual es té un sentiment d'inferioritat. ORIENTAL OCCIDENTAL CARACTERÍSTIQUES DIALECTALS ADMESES A L’ESTÀNDARD i que identifiquen la varietat diatòpica dels textos Plurals en –s (acabats amb –ns) homes 1a persona IP en -o penso Incoatius amb –esc, -eixes... (IP) –esca, -esques... (SP) partesc/partesca CENTRAL Desinències SP en –i, -is, -i, -em, -eu, -in Formes del demostratiu: aquet (tret col·loquial) Formes del possessiu: meva, teva, seva Numerals: disset, divuit, dinou digui, diguis... Imperfet de subjuntiu en –às/-és/-ís parlàs/temés/partís Plurals en –s (acabats amb –ns) homes 1a persona IP en -∅ pens Incoatius amb –esc, -eixes... (IP) –esca, -esques... (SP) partesc/partesca Desinències SP en –i, -is, -i, -em, -eu, -in digui, diguis... BALEAR Formes del demostratiu: aquest Formes del possessiu: meva, teva, seva Numerals: disset, divuit, dinou Imperfet de subjuntiu en –às/-és/-ís Formes de l’article salat: es/sa/es/ses parlàs/temés/partís 1a i 2a persona del plural l’IP en –am/-au cantam/cantau Plurals en –ns (acabats amb –ns) 1a persona IP en -o penso Incoatius amb –isc, -ixes... (IP) –isca, -isques... (SP) partisc/partisca Desinències SP en –a, -es, -e, -em, -eu, -en diga, digues... NORD Formes del demostratiu: aquest OCCIDENTAL Formes del possessiu: meva, teva, seva Numerals: disset, divuit, dinou Imperfet de subjuntiu en –às/-és/-ís parlàs/temés/partís Plurals en –ns (acabats amb –ns) hòmens 1a persona IP en –e / -o (valencià septentrional) pense / penso Incoatius amb –isc, -ixes... (IP) –isca, -isques... (SP) partisc/partisca Desinències SP en –a, -es, -e, -em, -eu, -en diga, digues... VALENCIÀ Formes del demostratiu: este Formes del possessiu: meua, teua, seua Numerals: dèsset, dihuit, dèneu Imperfet de subjuntiu en –ara/-era/-ira parlara/temera/partira Vitalitat del pretèrit perfet simple diguí, mengí... - 66 -
IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat CENTRAL BALEAR NORD- OCCIDENTAL VALENCIÀ Plurals (acabats amb –ns) -s -s -ns -ns 1a persona IP -o -∅ -o -e / -o Incoatius -esc -esc -isc -isc Desinències SP -i -i -a -a Formes del demostratiu aquest/aquet aquest aquest este Formes del possessiu meva meva meva meua Numerals disset disset disset dèsset Imperfet de subjuntiu –às/-és/-ís –às/-és/-ís –às/-és/-ís -ara/-era/-ira Formes de l’article salat: es/sa/es/ses x 1a i 2a persona del plural l’IP en –am/-au x Vitalitat del pretèrit perfet simple x -ACTIVITATS – 1. A quin bloc dialectal pertany cadascú dels texts. Justifica la teua resposta extraent els trets lingüístics diferenciadors. En quin dialecte s’insereix el Text 1?: Text 1 - Vosté deu ser la fadrina? - Sí senyor –respongué la dona. - Sóc detectiu. Investigue la mort de Miquel i volia parlar amb la seua ama. - Espere’s un moment, per favor. Ara una altra veu femenina, cascada pels anys, que eixia del fons, digué amable: - Fes-lo passar. Passe, passe avant. Vora la llar encesa, una senyora bastant major, arrepapada en una butaca d’orelles i vestida amb una bata salmó, d’estar per casa, em mirava tendrament. Enrotllat a la mà dreta, duia un rosari de grans d’atzabeja. Ben prop d’ella hi havia una post, una planxa de vapor i una camisa negra a mig planxar. - Vinga ací i prenga cadira. Li abelleix un trosset de coca de llanda? Una misteleta? –em preguntà la tia Dolores. Text 2 Quan la seva tia li’n parlà, Burt s’ho va prendre amb escepticisme. La dona, jubilada des de feia anys d’un marit sanguinari i tronera li havia donat molta guerra, ara, vella, sola i malalta, s’avorria; mai no havia estat gaire sociable, no tenia fills, li havia passat el temps de les passions carnals i era natural, doncs, que perdés moltes estones darrera les cortinetes transparents de la finestra dels baixos on vivia, espiant les anades i vingudes d’un veïns al capdavall desconeguts. I d’això a fer córrer la imaginació, només hi havia un pas; sobretot en una dona com ella, que sempre s’havia caracteritzat per fer interpretacions precipitades. 2. Un geosinònim és un mot de significat igual a un altre que és usat en una altra àrea geogràfica de la mateixa llengua. Digues geosinònims d’aquestes paraules: eixir: dacsa: xiquet: xic: catxerulo: vesprada: poal: agranar: buscar: fesol: gos: vidriola: carxofa: gat: forment: nora: pernil: sagí: - 67 -
Page 1 and 2: IES BERENGUER DALMAU - Catarroja. V
Page 3: IES BERENGUER DALMAU - Catarroja. V

Tema 9. DIALECTOLOGIA - IES BERENGUER DALMAU

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?