Tema 9. DIALECTOLOGIA - IES BERENGUER DALMAU

More documents

Recommendations

Info

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat • Desinència dels verbs incoatius a l'IP i SP (persones 1,2,3,6) -isc, -ixes, -ix, -ixen -isca, -isques, -isca, -isquen • Desinències del SP: -e, -es, -e, -em, -eu, -en • Persones 4a i 5a de l'auxiliar haver: ham, hau. - 64 - • Desinència dels verbs incoatius a l'IP i SP (persones 1,2,3,6) -esc, -eixes, -eix, -eixen -esca, -esques, -esca, -esquen • Desinències del SP: -i, -is, -i, -em, -eu, -in • Persones 4a i 5a de l'auxiliar haver: hem, heu. A banda i pel que fa al lèxic hem de fer notar que cada variant dialectal com és general en totes les llengües compta amb varietats lèxiques específiques que n'eixamplen i enriqueixen el contingut. IP=Indicatiu Present SP=Subjuntiu Present 9.2. DESCRIPCIÓ DE LES VARIETATS DEL CATALÀ ORIENTAL. El català central i el balear Quan els dialectes d’una llengua es formen per implantació d’una llengua en un nou territori, generalment per repoblació, parlem de dialectes consecutius. 9.2.1. El català central Es tracta del dialecte amb major pes específic dintre del domini lingüístic català. S'estén per les comarques de Girona, de Barcelona i la major part de les comarques de Tarragona. La seua vitalitat és molt important ja que hi habita el 80% de la població del principat de Catalunya i inclou nuclis de població prou importants com Barcelona, Tarragona, Girona, Manresa, l'Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, etc... Considerem subdialectes del central, el TARRAGONÍ i tres parlars, dos en regressió: el SALAT i el XIPELLA i un, el BARCELONÍ, cada vegada més influent. 9.2.2. El balear Amb el nom de BALEAR o CATALÀ INSULAR coneixem una varietat del català oriental que es parla a les illes balears (Mallorca i Menorca) i Pitiüses (Eivissa i Formentera). A causa del seu aïllament geogràfic, es tracta -junt amb l'alguerés- del dialecte més diferenciat de tot el domini català i el més arrimat a l'estat de la llengua medieval. Característiques: En el vocalisme, la seua característica més important és la conservació de la /∂/ neutra tònica procedent de la /e/ del llatí vulgar que ha evolucionat cap a /ε/ en català oriental i cap a /e/ en català occidental: :/p∂r∂t/ Els mots esdrúixols acabats en -i∂ tendeixen a deixar caure la /∂/ final neutra. :/istóri'/. El consonantisme destaca per la total implantació de la iod que afecta fins i tot a la posició final. Morfològicament el tret més destacable és la forma de l'article definit, l'anomenat salat, que procedeix del demostratiu llatí IPSU, IPSA. Les formes de l'article salat són les següents: Davant consonant es sa es ses Davant vocal s' s' es (ets) ses Amb + article so sa sos (es) ses Les característiques pròpies del la FLEXIÓ VERBAL són: - 1ª persona del Present d’Indicatiu com en alguerés: ∅: jo cant, jo parl. - Al Present d’Indicatiu de la 1ª conjugació es mantenen les formes en -am i -au: cantam en lloc de cantem.
IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat Dins del català balear podem distingir els subdialectes MALLORQUÍ, MENORQUÍ I EIVISSENC. Atres varietats dialectals del català oriental són el ROSSELLONÉS (parlat a la zona de la Catalunya Nord, a l’Estat francés) i L’ALGUERÉS (parlat a l’Alguer, a l’illa de Sardenya) 9.3. DESCRIPCIÓ DE LES VARIETATS DEL CATALÀ OCCIDENTAL. El nordoccidental i el valencià 9.3.1. El català nordoccidental Comprén les comarques occidentals de Catalunya i una franja oriental d’Aragó. La frontera amb l'aragonés -avui, pràcticament castellà-, situada tota ella a l'interior d'Aragó, no és nítida de Tamarit cap al nord. Generalment es pren com a criteri de separació lingüística la isoglossa de la diftongació o no de la /o/ i la /e/ obertes en llatí vulgar (porta/puerta, terra/tierra). En canvi, al sud de Tamarit la frontera és contundent com a conseqüència del procés repoblador del segle XII. La frontera cap al sud la situarem en un lloc o altre segons la característica que vulguem agafar: Si considerem la desinència de la primera persona del present d'indicatiu en -o o en -e (parlo/parle), o bé l'article lo/el el límit del català nord-occidental penetra dintre del País Valencià. Si considerem la desinència -às/-és/-ís o -ara/-era/-ira, el límit se'n puja cap al nord. Dins del català nord-occidental existeixen alguns subdialectes i parlars de notable interés historicolingüístic, el PALLARÉS, el RIBAGORÇÀ i el TORTOSÍ. 9.3.2. El valencià El valencià és fonamentalment una prolongació del català nord-occidental, del qual no es diferencia sinó per una major incidència dels elements aràbic, mossaràbic, aragonés i castellà. El valencià i el nord-occidental són dos dels dialectes catalans MÉS PRÒXIMS en la seua forma fins a l'extrem que és pràcticament impossible, des d'un punt de vista dialectològic fixar els límits que els separa si no recorrem a criteris extralingüístics. Es per això que valencià és més aviat una denominació sociològica i històrica. Si n'observem les isoglosses, comprovarem com s'internen d'una manera gradual al País Valencià alguns dels trets més característics del nord-occidental. Una vegada trobem la isoglossa de la desinència -e per a la 1a persona de l'IP la llengua catalana presenta fins a l'extrem meridional uns contrasts mínims (si exeptuem el fenòmen de l'apitxat de les comarques centrals). De fet en parlar del valencià, hom sol referir-se a aquest conjunt, el qual, per la seua major extensió, pot rebre el nom de valencià general. El considerable grau d'uniformitat del valencià confirma el seu caràcter de dialecte consecutiu, de llengua trasplantada. No és convincent la teoria que explica l'afinitat entre el valencià i el nord-occidental pel fet d'haver compartit un substrat pre-romà comú (sense considerar per tant el repoblament català i per tant l'arribada d'aquesta llengua al País Valencià). La frontera contundent que separa el català de València dels parlars valencians de base aragonesa o castellana és potser la prova més tangible que l'actual estructura territorialment bilingüe del País Valencià obeeix a raons de conquesta i repoblació. Catalans i aragonesos principalment s'establiren a les zones del litoral i a l'interior respectivament. Per tant el valencià adquirirà una fesonomia especial tot i tenint en compte també la geografia filiforme del domini, la seua situació lateral respecte de la matriu, el veïnatge d'una llengua avalada i prestigiada per l'oficialitat, la seua tradició literària i una alta demografia. Podem dir que el valencià es parla a grans trets, a les següents comarques: Els Ports, el Maestrat, la Plana, l'Alcalatén, el Camp de Morverdre, El Camp de Túria, l'Horta, la Ribera, la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, el Comtat, la Marina, l'Alcoià, les Valls del Vinalopó, l'Alacantí i el Baix Vinalopó. Les altres terres integrades dins l'antic Regne de València per haver estat repoblades per aragonesos, van ésser incorporades al domini de l'aragonés des del segle XIII, domini que posteriorment i cap al segle XV passà a ser del castellà. Les comarques - 65 -
Page 1: IES BERENGUER DALMAU - Catarroja. V
Page 5 and 6: IES BERENGUER DALMAU - Catarroja. V

Tema 9. DIALECTOLOGIA - IES BERENGUER DALMAU

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?