número 1 en format pdf - Institut d'Estudis Penedesencs

More documents

Recommendations

Info

Joíin BoiKi i B:ilt;i (t) '^A.. mnmwP^Ss-i RESUIVI Text de la darrera conferència de Mn. Joan Bonet i Baltà, pronunciada a Vilafranca del Penedès al mes de maig de 1988, al saló de sessions de l'Ajuntament de Vilafranca, amb caire de lliçó magistral en l'acte de cloenda de les Primeres Jornades d'Estudis Penedesencs, celebrades al Museu de Vilafranca i organitzades per l'Institut d'Estudis Penedesencs. ABSTRACT Text from the last lecture by Priest Joan Bonet i Baltà, delivered in Vilafranca del Penedès in the month of May 1988, in the Assembly Hall of Vilafranca's Town Hall, under a magisterial tone during the closing ceremony of the First Symposium of Penedès Studies, held in Museu de Vilafranca and organised by Institut d'Estudis Penedesencs. I na salutació al senyor alcalde, a les autoritats i a tots els que sou aquí. Aixeco la vista perquè estic mirant uns quadres, aquí i allà, i perquè parlaré d'aquests senyors* i vull demanar lucidesa, a veure si sabré interpretar el que pensaven i, sobretot, el que feren. El tema -Morgades i Torras i Bages, creadors del nacionalisme català- potser és massa propi i peculiar per fer-lo un capellà, però aquests també eren capellans, i bisbes, que vol dir més jerarquia i més responsabilitat; així jo, un simple capellà, també en puc parlar. Les meves paraules volen tenir una doble intenció: primer explicar-vos un tema penedesenc, així m'adjunto al caràcter que han tingut els vostres estudis aquests dies, i segonament glossar el nostre tema i, a través dels personatges, amb les seves idees i les seves iniciatives, unir-nos a les celebracions que ben aviat a tot Catalunya dedicaran estudis i commemoracions, les més solemnes i entusiastes, a la ja començada celebració del mil·lenari de la nacionalitat catalana. Parlarem d'idees i d'iniciatives, de fets diversos, d'actituds que prengueren el doctor Morgades i el doctor Torras i Bages, penedesencs de soca-rel, per restaurar a Catalunya, tan vigorosament com els fou possible, els principis, les bases i la consciència social de la seva identitat com a nació. Les meves paraules tindran un enfocament de ressenya històrica. Voldria situar el moment històric, a finals del segle passat, quan aquests dos penedesencs van entrar amb eficàcia proselitista en el seu sincer esforç per aconseguir en la nostra terra el redreçament de la consciència nacional catalana, tan esmorteïda llavors. Morgades i Torras i Bages entraren amb eficàcia en la seva tasca reivindicadora quan Catalunya vivia un impuls inicial de restauració amb l'anomenada renaixença catalana. Tots nosaltres coneixem aquells inicis en els quals tingué tant a veure l'home, el nostre Milà i Fontanals, en aquells moments feliços en què es van reprendre els Jocs Florals. Aquesta renaixença 4
Joan Boret i Baltà féu camí, amb restauracions essencials com fou l'afermament de la nostra llengua en totes les seves nobles expressions. Vivint aquest impuls de renaixença entraren el bisbe Morgades i el doctor Torras i Bages amb les seves inquietuds nacionalistes. Morgades era bisbe de Vic i es trobava llavors submergit en les lluites religioses i polítiques; ell les vivia amb els seus sacerdots i amb els seus diocesans, lluites de caràcter i de tipus integrista. En un treball molt meditat sobre el clergat en la vida social moderna, havia explicat l'actitud estèril que observava en la clerecia, desballestada llavors, que no tenia afanys socials de promoció patriòtica. Morgades i Torras i Bages entengueren que aquella renaixença cultural que es vivia ja a Catalunya havia de coronar-se amb una restauració militant d'un esperit nacional que no existia. Ells dos van creure que per al poble català i per als sacerdots seria un benefici, i que aquella renaixença literària i cultural havia de completar-se expandint arreu una consciència política que tingués com a base els principis substancials de la nostra pròpia nacionalitat. La nostra nacionalitat, francament, era mig morta. Sabeu tots que Felip V amb la seva «Nova planta», amb altres lleis nefastes, pretenia anar-la destruint, i així va semblar gairebé durant un segle, fins al moment de la renaixença. El bisbe Morgades i el bisbe Torras actuaren en aquest sentit, tot allò que feren i que digueren s'ancorava dins dels mots nobles del nacionalisme, el mot que tan estimava Torras i Bages. Fou un mot que abastava el que abasten també altres noms com patriotisme. Aquells que llavors no estimaven Catalunya, però que la subjectaven políticament, arribaren a dir-ne separatisme: en realitat era el regionalisme -el nacionalisme- que practicaven aquests dos bisbes. Llavors foren titllats amb l'adjectiu de separatistes per les pròpies autoritats polítiques de l'època i també per les autoritats eclesiàstiques centralistes i per Roma. Però no era veritat que existís un separatisme: amb els seus treballs i escrits, i també amb les seves iniciatives, el que aquests bisbes volien simplement era donar a tots els seus conciutadans el recobrament de la consciència nacional, la consciència de pàtria catalana. Què feren concretament aquests dos penedesencs eminents per assolir el redreçament de la consciència nacional dels catalans? Amb caire de lliçó històrica apuntarem successivament tres iniciatives que cadascun d'ells seguí per renovar l'esperit nacionalista. Morgades i Torras i Bages emprengueren inicialment un camí diferent, com veurem, però es trobaren moltes vegades amb els seus afanys, s'entrecreuaren en els seus treballs, fins i tot ambdós alhora, com us he dit, van rebre, també conjuntament ens diu la documentació, per part de les jerarquies polítiques i religioses. Primerament apuntem històricament el gest del bisbe Morgades al donar un significat català a la restauració del monestir de Ripoll, ara fa cent anys, i ho commemorem. La restauració de Ripoll ha de comptar-se com una efemèride alhora religiosa i patriòtica, creada per l'impuls ascendent de renovació que portava la renaixença catalana. El temple de Ripoll, bastit per Guifré el Pilós i dedicat a la Verge Maria, fou regit secularment per l'orde benedictí, i va rebre sempre l'e- ^ naltiment constant de les butlles dels papes, i dels comtes i poble català; pels fets inicials de la ^g reconquesta, uns i altres consideraven que s'havia convertit en centre, en redós i en bressol de la a nostra nacionalitat catalana.
Page 1: V:^:Í^-.=^Í7 w-; ."*av..- !•
Page 5 and 6: Dà Joan Bonet i Baltà (t) Des del
Page 7 and 8: Joan Bonet i Baltà (t) cava aquest
Page 9 and 10: Dl Joan Bonet i Baltà (t) Estàvem
Page 11 and 12: .loíin Solé i [Cordes :• 3.,. -
Page 13 and 14: MN. JOAN BONET 1 BALTA, QUATRE APUN
Page 15 and 16: Síilv;i(i()i' Arrovo i íí'. •:
Page 17 and 18: L'ANGEL DEL CAMPANAR DEL VENDRELL:
Page 19 and 20: L'ÀNGEL DEL CAMPANAR DEL VENDRELL:
Page 27 and 28: L'ÀNGEL D F. L C A M P A N AR D T-
Page 35 and 36: Ancii'ls Piircs i roraicic • •
Page 37 and 38: VEUS LITERÀRIES DE LA VILANOVA 1 L
Page 39 and 40: VEUS LITERÀRIES DE LA VILANOVA 1 L
Page 41 and 42: M;inucl Botíinill RESUM En una ant
Page 43 and 44: PROCESSOS ECLESIÀSTICS DEL PENEDÈ
Page 53 and 54:
PROCESSOS ECLESIÀSTICS DEL PENEDÈ
Page 55 and 56:
64 Joan Alemany i Moya transcurs de
Page 57 and 58:
66 Joan Alemany i Moya tant els con
Page 59 and 60:
Joan Alemany i Moya despertà l'adm
Page 61 and 62:
70 Joan Alemany i Moya xista. El se
Page 63 and 64:
72 Joan Alemany i Moya la Secció M
Page 65 and 66:
CRÒNICA 17 DE MARÇ 94a Visita Con
Page 67 and 68:
d'actes que recordin {'efemèride,
Page 69 and 70:
De tornada es va parar a cal Ganso,
Page 71 and 72:
sar a institucions i persones, amb
Page 73 and 74:
Sant Cugat Sesgarrigues. Inauguraci
Page 75 and 76:
sió tindran l'oportunitat de parti
Page 77 and 78:
vinyes, festes, temes religiosos (c
Page 79 and 80:
VARIA Josep M. I. Gr;iu i Piiml UN
Page 81 and 82:
94 Tot i que el més fàcil hauria
Page 83 and 84:
96 tre pàgines, sinó en volums de
Page 85 and 86:
nSs. 98 que s'inicien a mitjans del
Page 87 and 88:
thXnH- v··í·.iír- •-**?{•(
Page 89:
L Donatiu Ajuntament de Girona - DO
show all

número 1 en format pdf - Institut d'Estudis Penedesencs

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?