número 1 en format pdf - Institut d'Estudis Penedesencs

Manuel Bofarull i Terrades
de Jafra y havian robat". En Vendrell recordà que, a la nit, els gossos havien lladrat, però "com
feya algun gran vent y ells si eran posats a la part de detràs... y no obstant la diligència que havia
fet de escoltar si ohiria ruhido, no havia ohit cosa".
Declaren tots tres i, al final, el 13/1/1703, el doctor Josep Romaguera, del bisbat, envia
una citatòria als "venerables rectors, donats, vicaris y altres preveres exercint cura de ànimas del...
pnt. Bisbat..." i els fa saber que el denunciant de la malifeta comparegué al seu davant "y ab llastimosa
veu y dolor de son cor... explicà com alguns fills de perdició sacrílegos y malfactors los
noms dels quals de present se ignoran, poch temerosos de Déu Nostre Senor y de la justícia temporal",
van intentar obrir la porta principal de l'església de Santa Maria de Jafre, sufragània
d'Olivella. Primer van aplicar-hi foc per cremar-la "y no podent conseguir son fi per temor segons
se veu de ser descoberts, passaren a rompre una rexa que hi havia al detràs, y per ella entraren...
y desbotaren les caxes de las administracions de la Obra de W Sra. del Roser y de Sant Isidro y
de ellas sen aportaren y robaren los diners que hi havia que seria cosa de unes cinc lliures; y passant
més avant llur atreviment obriren el sagrari que sobre la mesa del altar hi ha, y de ell sen
aportaren y robaren un calis y patena de plata que en ell hi havia escondit, y axí matex sen aportaren
y robaren dos coronas de plata la una de la imatge de Maria Santíssima y laltra del Ninyo
Jesús que estan col·locades en lo retaule major de la dita Igl·, y dos anells de or, un guarnit de perlas
y lo altra ab una crehueta esmaltada que eran dàdivas fetes per alguns devots; passant axí
matex a cremar y desbotar la porta de la sagristia..."
I el doctor Romaguera acaba adreçant als rectors aquestes paraules: "...E com per rahó del
dit delicte hajan los dits delinqüents... y sos còmplices fautors y ajudadors, incidit en graves penas
y censuras estatuídas per los Sagrats Cànons, Butllas Pontifícias y Constitucions Dominials...
manam que després que haureu rebut los presents en vostres respectius Iglesias lo primer dia de
diumenge o festa de precepte mentres los officis divinals se celebraren en ella a la hora del offertori
ab alta e intelligible veu amonesten y citen axí com nosaltres ab tenor de las presents amonestam
y citam als dits delinqüents sacrílegos y malfactors y a sos còmplices... que dins lo termini
de tres dies naturals comptadors del dia de la publicació de les presents en avant... sian y
comparegan davant Nos..."
3/6/1705. NlilVI. 241: BUFETADA A L'ARBOÇ
El "Rdus. Raymundus Esteva", clergue de l'Arboç, denuncia a l'autoritat eclesiàstica que el
passat dia primer de juny, entre 7 i 8 de la tarda, estava "assentat en uns pedrissos davant de la
capella o hermita de Santa Llúcia... ab mon manteu y sotana, hàbits clericals", i arribà Marianna
Romeu, viuda de la mateixa vila, la qual anava en companyia de la "senora Narcisa Alegret, muller
del doctor en madicina Magí Alegret, Chatarina Mascaró, muller de Jaume Mascaró sirurgià y
algunas altras senoras que ara non recorda qui eren que judico que anaven per entrar en dita capella
de Santa Llúcia, la qual Marianna Romeu al devant que fou de mi denunciant, y essent allí pres
las ditas Mascaró y Alegret digué a mi denunciant estàs formals paraules les quals comprenguí
^ molt bé que les proferi ab veu alta so es 'es lo quin pega a mas criaturas' y responentli lo denun-
^g ciant que ell no li pagava a sas criaturas ni a ninguna de las de la vila y fet li aquí esta resposta
s la dita Marianna Romeu envestí a mi denunciant amb gran fúria y a la que fou arrimada ab mi
50