"La Lleida Secreta", - Turisme de Lleida - Català

REPORTAJE CENTRAL
ciudad. Los sedimentos del
río fueron la base del que se
cree el primer intento de
construcción, en época
romana, en siglo I aC y que,
como otros intentos, se vio
trabado por la furia del río
que hizo de ésta una zona
marginal. Los restos de esta
gran construcción de origen
romano se extienden hasta la
mismísima plaza de la Paeria.
Rectangular y con fachada
de triple puerta mirando al
río, hoy día sólo se conservan
sus cimientos de grandes
piedras areniscas entrelazadas
con otras de menor
tamaño, cuya solidez no
evitó la destrucción de la
casa, ruinas sobre las cuáles
se erigió un pequeño edificio
en el Bajo Imperio (IV-V),
época de la cual se recuperaron
herramientas de hueso,
cerámicas y bronces.
No será hasta el siglo X
cuando los andalusíes –en
Anselm Clavé
una obra de ingeniería–
construyeron un muro de
contención escalonado, origen
de la actual banqueta, y
sobre el cual se iniciará un
proceso de urbanización con
que proliferarán construcciones
como los baños árabes,
que quedarán ocultos con la
edificación del palacio en el
siglo XIII de la mano de los
Sanaüja.
Ya en la parte más próxima
a Blondel, se sitúan los
restos sobre los que Arnau
Sanaüja construyó la casa
señorial que vendería al
gobierno de la ciudad por
450 sueldos en la época
medieval.
Pero el palacio de la Paeria
–al igual que edificios ilustres
de robusta arquitectura
de otras muchas ciudades–
tuvo usos dispares como el
de prisión. Entre los años 1486
y 1816, aquí se recluía a
menesterosos y ciudadanos
OCTUBRE DESEMBRE 2008 NEWSLLEIDA/25
EL PALAU DE LA PAERIA
Aquesta impressionant construcció del romànic civil català i
seu del govern municipal –des de la seva adquisició el 1383 a la
família Sanaüja que la va construir el 1208 al Pardinal (nom amb
el qual es coneixia aquesta zona de la ciutat) és sempre una
visita imprescindible. Amb dues façanes imponents, una medieval
que dóna a la plaça i una altra neoclàssica mirant al riu
Segre a l'avinguda de Blondel, deu el seu nom a ser la seu dels
"paers" (del llatí paciarii: home de pau), nom atorgat als dirigents
de la ciutat per privilegi del rei Jaume I el 1264. El palau,
havent estat també celler o presó, va despertar aviat l'interès
dels arqueòlegs i ja el 1930 es van iniciar les primeres excavacions,
intervencions que es repetirien entre el 1961 i el 1981 i finalitzarien
amb sengles actuacions el 1982 i el 1989. Una vegada
creuada la porta, les passes ens condueixen al pati –antic celler
de la casa– presidit pel pou medieval del segle XIII la profunditat
del qual marca el nivell del llit del riu al segle en que fou construït.
Les grans argolles de ferro i els dos arcs de la paret, avui
tapiats, són objecte d'hipòtesis com el possible ús del pati com
a embarcador i l'estret vincle que uneix aquest edifici amb el riu.
De fet, fins al segle XIX, la seva façana penjava literalment sobre
el riu. Si alcem els ulls, veiem la impressionant artesania i les
vidrieres que conformen l'espai i ens conviden a descobrir els
racons d'aquesta casa.
El soterrani acull l'actual Museu de la Paeria, espai que s'erigeix
sobre capes d’història i on es pot visitar una bonica col·lecció
d'escuts de la ciutat. Els sediments del riu van ser la base del
que es creu el primer intent de construcció, en època romana,
al segle I a.C. i que, com altres intents es va veure travat per la
fúria del riu que va fer d'aquesta una zona marginal.