REVISTA SARRIA 49 5/8/04 13:34 Página 1 - Sarrià de Ter

que ens ajudem. Es tracta que progressin
adequadament, és a dir, amb
bons i correctes nivells de benestar
tots els països de la Unió. Per tant,
respecte del desenvolupament de les
economies nacionals, s’haurà de
pedalar fort per fer front a la pròpia
competitivitat intranacional i plantar
cara a un dels grans temes que ens
afecten a tots: l’atur. El tema del
treball per a tots és un dels reptes
més seriosos que se’ns presenten.
Treball (el que en algunes constitucions
nacionals és un dret fonamental)
vol dir també manteniment, sostenibilitat,
creació d’empreses i
industrialització, agricultura, competitiva
a nivell interior i a nivell de
l’exportació extracomunitària. No
cal ni que subratllem que l’economia
europea ha de fer front a l’economia
americana i als mercats asiàtics.
Altrament, darrerament han
aflorat els fenòmens dits de ‘deslocalització’.
Jo crec que no es tracta
de res nou dins el món de la industrialització,
en tot cas el que és
novedós és el terme, l’eufemisme
que hom utilitza per dir ‘reubicació’,
Parlem de Sarrià
. . . . . . . . . 9.
. . . . . . . . .
ABRIL/MAIG/JUNY 2004
El gran Cafè Hungria a Budapest. Carrer de Praga, Txèquia. Foto AVS
‘trasllat d’una indústria’. En definitiva,
allò novedós és el terme, no
l’estratègia, és a dir, les accions a
través de les quals les empreses, les
multinacionals, de la mateixa manera
que s’han instal·lat en un territori
es desinstal·len i se’n van a algun
altre país (de la UE o de fora), on la
mà d’obra, la fiscalitat o altres costos
que graven sobre la producció i
els beneficis els són més rendibles.
(Serien exemples de deslocalització
els casos recents a Catalunya d’empreses
com Samsung, Leader, Panasonic,
Levi’s, etc.).
Els factors econòmics són doncs
trascendentals per tal de tenir una
UE forta, amb mercats interiors
forts i solvents.
En un altre ordre de coses, tanmateix,
caldrà establir tots els mecanismes
necessaris per a la regulació
d’entrada de persones i treballadors
immigrants. És evident que caldrà -
com cal per als fluxos nacionalsuna
regulació de les persones en
funció (molt en funció, jo diria)
entre l’equilibri dels llocs de tre-
ball: oferta, i la demanda que es
produeixi. Aquesta balança en equilibri
oferta / demanda em sembla
fonamental per a poder avançar en
progrés i en índexs de benestar,
perquè qui estigui a Europa o hi
hagi de venir, pugui portar una vida
en condicions.
Un altre fet que em sembla palmari
avui, és la consolidació definitiva
de la Unió. Si avui la UE és un
conglomerat de vint-i-cinc països,
val a dir que tard o d’ hora aquesta
Unió s’haurà d’arrodonir i acabar,
haurà de tenir uns límits. Enllà dels
vint-i-cinc, com tothom sap, sobre
la taula hi ha la propera entrada a
la Unió d’ Hongria, Romania i
Croàcia, i la qüestió més espinosa
de l’ampliació -molt debatuda- de
Turquia. Aquesta nació, en territori
estratègic entre el Pròxim Orient,
Europa i els països de l’òrbita
russa, és un país amb un gran nombre
d’ habitants, 63.528.000, i amb
un percentatge alt de població islamista
(98,8%). Avui Turquia presenta
diverses vicissituds per a la