Núm. 51 - Sarrià de Ter

S’atribueix al Beatle JohnLennon la sentència” la vidaés el que et passa mentre tuestàs fent altres plans”. Potserla frase es massa contundent ino és aplicable a tothom, peròaquests darrers dies, des quel’alcalde Josep Turbau vaanunciar que plegava, moltagent s’ha sorprès quan s’harecordat que 17 anys de laseva vida els ha dedicat a lapolítica local, dels quals tretzei mig com alcalde de Sarrià deTer. Després de tant anys deliderar un projecte, una ideade poble, deixa l’alcaldia perpoder viure. Conseqüent ambla seva manera de ser i depensar, plega quan ha vist queja no podia més, en paraulesseves, quan assumir els problemescol·lectius i aliens se lifeia més feixuc.En els articles de comiat quetrobareu en aquestes pàgineshi ha moltes referències a laseva persona, per la sevaCONSELL DE REDACCIÓDISSENY i MAQUETACIÓCORRECCIÓ LINGÜÍSTICAIMPRESSIÓAGRAÏMENTSHAN COL.LABORAT EN AQUESTNÚMEROSUBSCRIPCIÓ ANUALTIRATGEE-MAILPORTADALA REVISTA JA ÉS A INTERNET:www.sarriadeter.comAGRAïM LACOL·LABORACIÓ DELES ENTITATSCOMERCIALSAdéu aun bon alcaldeIvan Bustamante, Josep Brugada, JoaquimCarreras, Dani Cañigueral, Joan Casals,Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell,Gregori Montgé, Josep Rodeja, AssumpcióVila.Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154Toni RuscalledaImpremta Montserrat.Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació deGirona.Josep Turbau, Josep Viella, Josep Brugada,Roger Torrent, Lluís Aymerich, Emili Pérez,Esther Ferrero, Cristina Vicedo, JosepM.Vinyals, Janus S.L. Rosa Isern, Mijac,Josep M.Sansalvador, Engràcia Bramon iPere Figueres, Mònica Singla, LlibertatTurbau.10 €1.500 exemplars.revista@sarriadeter.com“Un feix ma”, d’Àngel Vilà, fotografiaguanyadora del concurs de les VI Jornadesdel Paper.generositat, responsabilitat iaccessibilitat i també a l’obrafeta, la transformació delpoble en aquests anys, relligantels barris, creant serveis,fent-lo atractiu a molts nousveïns que provenen de l’àreaurbana i de les comarquesgironines.Sens dubte no n‘hi ha prouamb aquestes ratlles per glossarla presència de l’alcaldeJosep Turbau en la vida sarrianenca,sinó que caldrà repassarl’hemeroteca, en particularels 12 anys de la revistaParlem de Sarrià, nascudatambé per iniciativa seva, perinformar, crear debat, donar aconèixer els projectes municipalsi canalitzar les inquietudsdels sarrianencs.En una època d’entorn canviant,de múltiples canals d’informació,de problemes complexosi diversos, no es potpretendre que una sola personaporti tot el pes d’un ajuntament.Els nous models de gestióempresarial emfasitzen eltreball en equip en detrimentde la figura del líder que solconcentrar tota la informació idirecció. Al cap i a la fi, unajuntament, a més de satisferles necessitats dels ciutadans,en molts casos actua com unaempresa de serveis. Amb moltencert, en aquesta legislaturaJosep Turbau va delegar lamajor part de les competènciesa l’equip de govern, demanera que el flux d’informaciófos més transversal i lagestió més compartida. Tot iaixò, l’envergadura de la feinadiària i un notori cansamentl’ha portat a deixar l’alcaldiaTema de debatAjuntamentTema de portadaDossier d’històriaEntrevistaEntitatsCulturaSolidaritatEspai escolarNaturaEsportsCartes al directorNewsNOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor dela revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport ifinanciació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.Paper groc 100% reciclatde PAPELERA LA CONFIANZA SA.Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732en mans del primer tinent d’alcaldei a que un altre regidordediqui més temps per la gestiódel dia a dia.Un best-seller recent sobre labona sort, afirma que pertenir-ne cal crear les circumstàncies.El nostre poble,de tradició industrial i menestral,coneix molt bé les dificultatsper aconseguir millorar laseva qualitat de vida. I aquí hiha tingut molt a veure el treballrealitzat per l’alcaldeJosep Turbau, amb el suportde l’equip de govern, al llargd’aquests anys. És a dir, si lescoses han anat relativamentbé, no és fruit de la casualitat,sinó d’haver creat les circumstàncies,en el nostre llenguatge,d’haver treballat en labona direcció.Josep Turbau ens deixa comalcalde. El recuperem com aciutadà implicat en les entitatsi com amic, sempre disposat adonar un cop de mà.Sumari4142232424449575962636566El consell de redacció dePARLEM DE SARRIÀ noes responsabilitzanecessàriament de lesopinions signades.editorial ~Parlem de Sarrià ~ 513

Carta decomiatJosep Turbau i Serrat~ tema de debatParlem de Sarrià ~ 514El 18 de novembre del 2004 vaig anunciar als mitjans decomunicació la meva decisió de deixar el càrrec d’Alcalde del’Ajuntament de Sarrià de Ter amb efectes de 31 de desembrede 2004 i de regidor fins que s’hagués fet l’elecció delnou alcalde.Malgrat el que s’hagi dit i el que cadascú pugui pensar, no vaser una decisió presa amb antelació i que respongués a capestratègia política preestablerta. Quan un parell de mesosabans ho vaig comunicar als regidors, els va agafar per sorpresa.La decisió va ser meditada i pel bé, en primer lloc, propi, del’Ajuntament i del poble de Sarrià de Ter.Pel bé propi, perquè necessitava plegar. Necessitava tenirmés temps per a mi i per a la meva família. Assumir els problemescol·lectius i aliens diaris se’m feia cada dia més feixuc.Al llarg d’aquests anys que he estat alcalde, tretze i mig,i quatre de regidor i primer tinent d’alcalde, he tingut diferentsrègims de dedicació a l’ajuntament, des de combinarhoamb la feina de funcionari, a passar a la dedicació exclusiva.Ara, amb la dedicació a la feina tenia una jornada dededicació a l’ajuntament molt limitada i la sort és que tots elsregidors i regidores van assumir molt bé la seva tasca i ambun molt alt grau d’implicació i dedicació.Pel bé de l’ajuntament. Cal que al davant d’una institució coml’ajuntament hi hagi persones il·lusionades i amb moltesganes de treballar. No és que em faltés il·lusió, però és evidentque després dels anys no tinc la mateixa que el primerdia.Cal que les persones que són al davant de l’ajuntament tinguinla major presència possible i que hi hagi un lideratgemotivador i engrescador.Pel bé del poble. És evident que l’alcalde ha de prendre iniciativesi liderar la vida del poble, i això s’ha de fer amb lamotivació ben alta. No es poden perdre oportunitats. Potserhauria estat fàcil continuar i esperar a plegar al final de lalegislatura, però penso que això hauria estat més fraudulentque deixar el càrrec ara.Foto: Toni MartínezCrec que als problemes se’ls ha de plantar cara i no esquivar-los.Per tant, malgrat que ara ho pugui passar malamentper la renúncia, o que els companys hagin de reajustar l’organigrama,considero que és més honrat deixar-ho que continuar.No em considero cap heroi, ni cap persona amb més nimenys capacitat que altres. Sóc una persona que essentalcalde de Sarrià de Ter tretze anys i mig i regidor i primertinent d’alcalde quatre anys més, he dedicat part de la mevavida a l’interès col·lectiu i crec que ha arribat el moment, enquè jo i només jo he decidit de prendre’m un descans.Ho he fet perquè he vist que no estava en les condicions, node salut física o mental, sinó de vitalitat que el càrrec mereix.He estat alcalde i ho he estat treballant i lluitant moltes vegadesa contracorrent i això desgasta. Ara tinc 48 anys i totauna vida per endavant. Mentre he estat a l’ajuntament hepassat de pare a avi i de tenir les filles a casa a estar sol ambla meva dona.He viscut experiències molt gratificants i moments moltbons, he conegut persones molt interessants i altres no tant,

Josep Turbau en una imatge de 1991. Foto: Pere Mirperò totes m’han enriquit amb la seva personalitat. He tingutreconeixements per feina feta i bronques per no estar a l’alturadel que s’esperava de mi. He treballat pel poble a vegadeslluitant gairebé de cos a cos, amb el desgast que aixòsuposa. No vull fer expressament esment de cap dels capítolsque he viscut i que han sigut especialment dolorosos pera mi. Els que heu estat més a prop meu ja en sabeu alguns.Ja que es dóna tanta importància al fet que un alcalde d’unpoble petit deixi el càrrec a mitja legislatura quan ha anunciatque no abandonarà al presentar-se per cinquena vegadaper estar al servei dels veïns, i causa tanta sorpresa idecepció a alguns, permeteu-me que pequi d’immodèstia iparli de mi mateix per intentar explicar la decisió que hepres.Si dic que estic cansat, no és pels mesos que portem d’aquestaúltima legislatura. La història ve de més enllà. De jovevaig participar en la creació del que seria anys més tard elGRUP MUNTANYA SARRIÀ. En aquells anys, jo en tindria 16o 17, vaig començar a implicar-me en la vida social del poble.Van començar les relacions amb el Centre Parroquial, la UES,que encara era ADC de Sarrià de Dalt, la TORRAS,... D’allà enva sortir l’edifici del Cau, avui patrimoni municipal.Amb 23 anys treballava en una empresa on precisament vaigentrar per conèixer els amos, ja que compartíem l’afecció a lamuntanya i l’excursionisme. Davant el que a mi em va semblaruna injustícia vaig optar per fer costat als treballadors, jo tambého era, en contra dels amos amb qui m’unia l’amistat. Vaig optarper la defensa de mitja hora d’esmorzar que ens volien treureamb l’aprovació de l’Estatut dels Treballadors. L’empresa, aprofitantla nova regulació, volia que els treballadors renunciéssimal temps per esmorzar. Un laude arbitral donà la raó als treballadorsi vaig ser acomiadat als tres mesos. Acomiadamentimprocedent. Aquí no vaig ser jo que vaig plegar, sinó que emvan fer plegar.A l’escolaritzar la meva filla gran, una altra injustícia se’ns posavaal davant. La primera mestra que tindria seria una personaque no estava en condicions per estar en una classe. Els paresens vam organitzar i vam aconseguir la substitució de la mestrael primer dia de classe. Això va precipitar que entrés al’Associació de Veïns del Pla de l’Horta i com que a molts elsespantava haver de signar documents, em van fer president. Del’Associació de Veïns vaig dimitir als dos anys de ser President,perquè no hi havia prou col·laboració, per als pocs mesos tornar-hi.Allà em va tocar primer responsabilitzar-me de la guarderia,fer tots els tràmits per adequar-la a la llei i després tancarlaper manca de viabilitat econòmica. Ens vam fer un tip de treballarper a la millora del barri i en l’organització d’actes socials,entre ells la Festa Major de Sarrià de Dalt, assumint com a entitat,juntament amb l’A. de V. de Sarrià de Dalt, tots els riscos. Del’Associació de Veïns a l’ajuntament només hi havia un pas. Elspartits polítics locals fan encara avui mans i mànigues per fitxarla gent que treballa a les entitats.Dels tres partits polítics que es presentaven a Sarrià de Ter l’any1987 vaig optar pel PSC. Amb en Jordi Cañigueral hi havia tingutmés relació que amb la gent de les altres candidatures. I elprojecte socialista encaixava més amb la meva idea de societatque no pas el dels comunistes o la dreta nacionalista. Em vasorprendre que em posés de primer tinent d’alcalde, perdavant de companys que havien estat amb ell l’anterior legislatura.Em va delegar les àrees d’hisenda, govern local, amb responsabilitatssobre el pressupost, la policia i el personal.Ja havia començat a tornar a estudiar als vespres i en els estudisde Graduat Social hi havia una assignatura que tractavasobre cooperativisme. Jo pensava que els principis cooperatiuseren una bona eina per transformar la societat, però la realitata casa nostra ha estat que s’ha seguit una política nefastapel cooperativisme. La realitat era que a la Coope gairebé ningúconeixia els principis cooperatius. Adhesió voluntària i oberta.Gestió democràtica a càrrec dels socis. Participació econòmicadels socis. Autonomia i independència. Educació, formació iinformació. Cooperació entre cooperatives. Interès per lacomunitat.La Cooperativa feia aigües, una colla de gent jove, almenys mésjove que els que fins aleshores eren a la Junta Directiva, vamintentar salvar-la i no ens en vam sortir. Avui l’edifici forma partdel patrimoni municipal. Però perquè això fos possible vaighaver de dimitir del càrrec de president, una nova dimissióabans d’hora. Si no ho hagués fet, el representant legal de l’ajuntamentcom a part compradora i el de la Cooperativa com apart venedora, haurien estat la mateixa persona.tema de debat ~Parlem de Sarrià ~ 515

Robert Creixans de Ràdio Sarrià i Josep Turbau. Maig 1995.Foto: Pere MirEleccions municipals 1995.Arribada de l’alcalde reelegit i la seva dona.Foto: Pere MirJosep Turbau i Josep Maria Nadalen la signatura del conveni amb la UdG. Maig 1999Foto: Pere Mir6~ tema de debatParlem de Sarrià ~ 51

El meu antecessor, en Jordi Cañigueral, va ser ConsellerComarcal del 87 al 91. En aquella primera època delsConsells Comarcals, solien ser consellers els alcaldes. A miem va tocar substituir-lo i vaig ser portaveu pel PSC. La pocaexperiència i l’excessiva implicació personal van propiciarque plegués a mitja legislatura.Com poden comprovar, això de dimitir abans d’hora no ésnou en mi. Unes vegades per voluntat pròpia, altres pervoluntat aliena, altres per conveniència i ara per cansament.Als que em coneixen no els ha causat sorpresa, i estic convençutque els que m’han votat i fet confiança, votació reravotació, tampoc els he defraudat. Si hi estic bé, treballo fort ia gust, si no m’hi trobo bé, prefereixo deixar-ho córrer i nodefraudar.El Sr. Ricard Ametller va propiciar que em fessin DiputatProvincial per a contrarestar el seu pes dins la Diputació i evitarque Sarrià de Ter caigués en mans de CiU i servís depunta de llança per entrar a Girona-Salt-Sarrià. Aquí sí quevaig acabar el mandat. La Diputació paga prou bé i dóna gusttreballar-hi.També m’he d’acomiadar dels funcionaris i treballadors del’ajuntament, i si abans feia menció a l’alcalde JordiCañigueral, ara haig d’esmentar el secretari José Ma., ellporta més temps que jo a l’ajuntament i encara n’hi quedamés. Amb ell les hem viscut de tots colors i a vegades leshem passat morades, però també va per ell el meu agraïmentper les seves atencions i la seva competència professionalreconeguda en l’àmbit dels secretaris municipals.A tots els funcionaris i treballadors, els que estan en actiu iels que han estat a l’ajuntament, els dono les gràcies perhaver estat bons col·laboradors i els demano disculpes iperdó per les malifetes que amb ells he comès.Al llarg d’aquests anys he estat envoltat també de moltsbons col·laboradors fora de l’ajuntament, veïns i ciutadansde Sarrià i de fora de Sarrià, que m’han donat el seu suport,la seva ajuda, el seu consell, el seu treball altruista i queens han ajudat a fer de Sarria de Ter un poble cada diamés.... de tot i millor. Expressament no en menciono cap,però són molts els que em vénen a la memòria.Quan m’he compromès en una tasca ho he fet per fer feina,per intentar millorar les coses, quan ha calgut he plantat carai he posat els interessos col·lectius per davant dels particulars.Treballar pels altres proporciona una gran satisfacció,sobretot si no n’esperes res a canvi. Si per contra, esperesque t’ho recompensin, la majoria de les vegades te’n portesuna gran decepció. Crec que a l’ajuntament, a l’Associacióde Veïns, a qualsevol entitat, s’hi ha d’anar a treballar noméspel gaudi personal de fer coses sense esperar-ne cap gratificació,ni econòmica, ni de cap altra tipus, llavors les alegriesvénen soles.No em vull estendre en la feina feta a l’ajuntament, està suficientmentrecollida a les hemeroteques i a la revista Parlemde Sarrià. Hi ha coses ben fetes i no tan ben fetes, però semprefetes amb la millor intenció. Disset anys a l’ajuntamentsón prou temps per haver fet feina, malament si no se n’haguésfet. Crec que n’hem fet. S’ha treballat i crec que força itan bé com hem sabut.En Jordi Cañigueral va ser el meu primer mentor municipali a ell vull retre un petit homenatge per la feina difícil i complicadaque va tenir per posar de nou en funcionament unaestructura administrativa que va ser desballestada. Li vatocar fer una tasca ingrata i de poc lluïment, però va posarels fonaments per facilitar-nos la tasca als que vam venir després.He estat envoltat de bons companys, treballadors i competents,i molts dels mèrits que se m’atribueixen corresponenals regidors i regidores que han dedicat moltes hores a lafeina i quasi sempre sense el merescut reconeixement.Alguns han estat amb mi a l’ajuntament fins a dotze anys,altres menys temps, però tots han posat el seu treball, el seutemps i dedicació a la millora constant d’aquest poble. A totsels haig de donar les gràcies i es mereixen la gratitud delsveïns, tant si la seva tasca ha estat en el govern o en la ingrataoposició.No vull deixar l’oportunitat per expressar l’agraïment tambéals dirigents i membres del Partit dels Socialistes deCatalunya, que moltes vegades ens han donat suport i nosempre han obtingut la justa correspondència. Com tambéaltres membres d’altres formacions polítiques, de CiU,d’ERC, d’IC Verds i fins i tot del PP, que en un moment oaltre ens han ajudat.I als alcaldes i regidors de pobles veïns, gràcies per la sevaamistat i moltes vegades, també, col·laboració.I per acabar la llista d’agraïments, i el deixo expressamentpel final, a la meva família, que són els que sense voler-hohan patit més de prop la meva dedicació al poble. Als meuspares, que m’han transmès el reguitzell de valors positius;a les meves filles, que s’han hagut d’abstenir de fer segonsquè perquè el seu pare era l’alcalde i han patit el meu compromís.I, sobretot, a la Conxi, que ha portat amb tota dignitatel paper que li ha tocat fer per ser la dona d’un ximpleque li ha agafat per dedicar part de la seva vida a la vidacol·lectiva. Ella, amb tots els respectes pels regidors i perles regidores, ha estat la millor consellera.Ningú és imprescindible i tots, un dia o altre, deixarem elcàrrec, vulguem o no vulguem. La institució municipal estàprou ben organitzada perquè no se’n ressenti quan pleguiun regidor o un alcalde. Ni tan sols trontolla quan un o mésd’un trànsfuga fa canviar d’alcalde. Després d’un home od’una dona, en ve un altre, i l’ajuntament continua com lavida. He tingut el goig de viure una etapa de la vida públicamunicipal apassionant i us desitjo el millor per a vosaltresi per al poble de Sarrià de Ter.Us dono les gràcies a tots per tot, i us demano que, si nooblideu, almenys sapigueu perdonar que no hagi estatcapaç de complir amb tot el mandat de quatre anys i elsdesenganys, decepcions i ofenses que us hagi pogut ocasionar.tema de debat ~Parlem de Sarrià ~ 517

Alcalde,Josep Viella i MassegúExprimer Tinent d´AlcaldeVocal de la Junta de l´Agrupació de Girona del PSCAdvocatsemprealcalde~ tema de debatParlem de Sarrià ~ 518Va ser a finals de 1990 quan enJosep Turbau em va proposar formarpart de la llista socialista a les eleccionsmunicipals de 1991. Recordo,com si fos ara, que ens reunírem totprenent un cafè al bar de ca l’Eugèniade Sant Julià. La veritat és que, desdel primer moment, em va fer il·lusióla proposta, acostumat com estava acol·laborar ja a d’altres àmbits delsmoviments socials, religiosos i associatiusdel nostre poble.El dia 15 de juny de 1991, en JosepTurbau fou elegit per primer cop alcaldei jo vaig prendre possessió delcàrrec de primer tinent d’alcalde ambdelegacions sobre urbanisme. Llavorsen Josep tenia 34 anys i jo 26; ell,una esposa, dues filles petites i elspares; jo, una esposa, cap fill encara iels meus pares. En Josep, encapçalantun projecte sota les sigles delPSC, ens va permetre guanyar unadarrera l’altra totes les eleccionsmunicipals per majoria absoluta, fins aquatre vegades, mereixent la confiançade moltes sarrianenques imolts sarrianencs.Van passar 12 anys (aviat és dit) finsque arribaren les eleccions municipalsde 2003. En aquell moment jovaig decidir que era el moment dedeixar les meves responsabilitats polítiquesal municipi, ja que el gruix de lameva feina com a advocat i la necessitatde renovació així ho aconsellaven.Ell, en canvi, es va veure ambforça de tirar endavant. En aquellmoment, any 2003, les coses jahavien canviat molt: tots érem mésgrans, en Josep tenia 46 anys i jo 38;ell havia passat de ser pare a gairebéser avi (com bé va dir al discurs decomiat que va fer al Ple del’Ajuntament del dia 30 de novembre;avui sortosament ja ho és); jo ja haviasigut pare i tenia dos fills d´11 i 6 anys;ell encara gaudia de la companyiadels seus pares i jo , dissortadament,havia perdut el meu pare a qui tantrecordo i a qui no deixaré d’estimar.Era evident que les nostres vides personals,doncs, havien donat moltesvoltes, però el poble al qual vàremservir tot aquest temps, també.El poble, diem, havia donat moltesvoltes i és moment, doncs, de fer unpetit balanç, no exhaustiu, de quinfruit ha donat el pas d’en JosepTurbau al llarg d’aquests 13 anys i migen què ha ocupat el càrrec d’alcalde,dels quals he tingut l’honor d’acompanyar-lodurant els 12 primers anys.No ho faré parlant només d’obresconcretes, sinó que vull centrar-meespecialment en les seves idees i enla seva capacitat personal. És elbalanç d’un amic i, per tant, sotmès ala lògica subjectivitat que pot ser ono compartida; vol ser també unbalanç de merescut homenatge.Als seus inicis fou primer tinent d’alcaldeamb delegació, entre d’altresmatèries, a la Policia municipal. Quanen data 15.06.91 pren el relleu d’enJordi Cañigueral i assoleix la condiciód’alcalde, es marca tres eixos fonamentalsque serien la marca i el segellde la seva tasca política al llarg de totsaquests anys: un primer, les persones;en segon lloc, les persones i, perúltim, també les persones. Les personescom a referent per la seva políticad’infraestructures i serveis. Lespersones com a referent per la sevapolítica de cultura, sanitat, esports iensenyament. Les persones, també,com a referent per la seva política dePoble, en la concepció més integraldel terme.Aquests objectius impregnen tots elsseus actes i totes les seves decisions.Any rere any i en totes i cadascuna deles legislatures en què fou la nostraprimera Autoritat, i en sóc testimoni,no es prenia cap decisió que no tendísa afavorir el benestar de les persones.Aquesta fou, sense cap menade dubte, la seva obsessió, constant ireiterada que el portava a ser assequiblea tothom, que feia que sempretingués un minut i una hora per aqualsevol que li volgués plantejarquelcom, fos dilluns o diumenge, queli impedia estar-se massa temps asseguta la butaca del seu despatx; d’aquíve que tantes i tantes vegades elveiéssim passejant amunt i avall pertots i cadascun dels carrers i raconsdel nostre poble.No és possible amb aquest escrit ferun repàs de tot el que s’ha fet durantaquests darrers 13 anys i mig essentalcalde en Josep Turbau. La seva gestiómereixeria, de ben segur, un espaieditorial molt més ampli. Malgrat tot,no voldria deixar passar aquesta possibilitatque em brinda la nostra revista(la revista del Poble) per dibuixarquatre pinzellades que volen venir ademostrar que, efectivament, lesseves respostes eren sempredemandes, interessaven les persones;les persones de Sarrià.Hi ha una dada que no deixa lloc aldubte sobre l’evolució que ha tingutaquest Poble. Es refereix a la demografiai conclou que en Josep Turbaudeixa l’herència d’un poble que anyrere any està creixent d’una maneramoderada i sostenible. Quan unpoble creix no és només perquè hi hamés naixements que defuncions; esdeu, sobretot, en primer lloc a que elsjoves no marxen; en segon terme, aque molts d’aquells, joves i no tanjoves, que havien marxat tornen denou; i per últim, a que molts que no

Inauguració del nou CAP de Sarrià de Ter, amb el Conseller Eduard Rius,l’alcalde Josep Turbau i Ramon Creus. Desembre de 1997.Foto: AVSDescobriment de la placa que agermana Sarrià de Ter amb Capellades iAguacatán. Foto: Roger Caseroen són fills decideixen de viure-hi. Iaixò només és possible quan en unentorn determinat, en aquest casSarrià, s’hi fa agradable de viure. Elsqui ens passem gairebé més temps aGirona que a Sarrià sabem que allòque abans havíem de sentir: “no sécom pots viure-hi, amb aquesta pudori amb aquest fum”, “quin rotllo viure aSarrià amb tantes carreteres i soroll....”,ara s’ha transformat en elogis: “quincanvi que ha fet el vostre poble”,“sembla un altre”, “no m’importariaviure a Sarrià”. Tot això no es fa per artde màgia. Tota aquesta transformacióes deu a un projecte de Poble que enJosep va tenir molt clar des del primerminut del seu primer mandat, perdamunt de tot, per damunt d’entrebancspuntuals, per damunt d’altresconcepcions potser menys arriscadespolíticament i electoralment (pensoara en la seva obsessió per un solPoble dins la diversitat). I és que encarahi ha algú que pensi que no va serun encert tirar endavant la urbanitzaciódel Pla de l’Horta i possibilitar aixíla construcció del nou Centred’Assistència Primària, d’espais d’esbarjoi més tard de l’Escola Bressol?Fins i tot ara no està de més recordarque alguns (CiU) , el dia que es votavaaquest Projecte, van absentar-sedel Ple en una clara mostra de mancade visió de futur i d’irresponsabilitatpolítica; vam haver-nos de sentir queallò “hipotecaria” el futur de Sarrià.Turbau estava segur del que feia. Laconstrucció del Pavelló: no ha servitper fomentar la pràctica de l’esport itambé per trobar un referent en elqual tothom s’hi senti bé? Aquestdesenvolupament urbanístic (Pla del’Horta, però també Sector Paperer,U.A. Vinyers i tants altres) ha permèsrelligar d’una forma clara tot el municipi,fent que les persones s’integressinals diversos sectors per poder ferús dels serveis ubicats a cadascund’ells: els de l’Horta anant a Sarrià deDalt a la piscina, als locals del CentreCívic de la Cope; baixant al mercat deSarrià de Baix o anant al Pavelló; elsde la Rasa fent tot això i anant a passejarper Sarrià de Dalt passant pelPla dels Vinyers, sense solució decontinuïtat. Els de Sarrià de Baixtambé, descobrint tots els racons,banyant-se a Sarrià de Dalt, curant-seel mal de cap al Pla de l’Horta, passejantals Vinyers, ballant al Pavelló ianant a veure els gegants i el futbol ala Rasa; els veïns dels Vinyers i els deSarrià de Dalt de la mateixa manera.Tot pensat amb les persones i per ales persones. Seria farragós parlar detema de debat ~Parlem de Sarrià ~ 519

Presentació del llibre d’Isidre Macau a la SalaPatronat. Les germanes Macau amb JosepTurbau. Gener de 2001. Foto: AVSdament per la pluralitat mitjançantRadio Sarrià; fent del Poble unreferent sanitari amb el Centred’Assistència Primària; modernitzantl’escola CEIP Montserrat ; construintl’Escola Bressol i dotant-la dels mitjansnecessaris pel seu òptim funcionament;i tantes i tantes altres cosesque tothom ara mateix té al cap i quees faria llarg poder citar.~ tema de debatParlem de Sarrià ~ 51l’arranjament de tants i tants carrers isectors arranjats (el carrer del Riu,Firal i Lloses, Roger de Flor, els de laRasa, els del Pla de l’Horta, el carrerMajor, els Polígons industrials …); del’acondicionament de tants i tantslocals (Local Social de La Rasa, elPatronat, la “COPE”, l’antic CAP, la Salad’Exposicions del carrer Petit...) i equipaments(camp de futbol, pista deSarrià de Dalt, piscina, teatre, Col·legiMontserrat ...).El mateix motiu movia la seva políticasocial, sanitària, cultural i esportiva.L’esforç econòmic en els serveissocials (oferint-los directament desdel Poble); en la formació d’adults(universalitzant l’ensenyança de la cultura,de les aficions i de les tècniquesartístiques més diverses); en la promociódels artistes locals exposantles seves obres; fent costat als mésgrans -als quals no va deixar d’acompanyaren molts dels seus actes- i alsquals ben aviat se’ls podrà oferir l’espaidigne i adient que es mereixen(l’edifici del “CORO”); oferint als mésjoves locals i suport econòmic perexterioritzar les seves inquietuds i laseva pròpia visió cultural; fent suporta l’augment de la pràctica esportivaen moltes altres modalitats que anessinmés enllà dels tradicionals futbol ihandbol; motivant l’agrupació de lespersones al voltant d’uns objectiuscomuns (fomentant així els movimentsassociatius); fent costat a lesfamílies i als més petits, organitzantactivitats d’estiu i Nadal que any rereany batien rècords d’assistència i, perdamunt de tot, qualitat; mantenint,també des de la no confessionalitat,una bona relació amb el movimentcristià i catòlic de les Parròquies deSarrià, col·laborant en tot allò quedonava serveis als nostres vilatans;apostant per la cultura en majúscules,al donar un suport incondicional auna revista cada dia més reconegudaarreu; promovent la sostenibilitat delmunicipi, essent els primers en redactarun PALS (Pla d’Acció LocalSostenible) a les comarques gironines,que s’ha vingut complint en totsels seus continguts; apostant decidi-Persones i Poble. Dues obsessions iuna sola idea. Tot per a les personesperò amb les persones. Mai va donarl’esquena a tots aquells que d’una od’altra manera s’implicaven en la gestiódels diversos àmbits municipals.No volia que Sarrià fos el seu projecte,sinó que fos el fruit de la col·laboracióde l’Administració i els ciutadans.Treballant colze a colze ambtots els seus regidors i amb els funcionarismunicipals. Entenc que, avui,el resultat així ho demostra i que hodemostrava cada quatre anys quanobtenia la majoria absoluta i, per tant,l’aval majoritari de totes les sarrianenquesi de tots els sarrianencs.La seva generositat, treballant pelPoble 24 hores al dia i 365 dies l’any,ha de merèixer el reconeixement detots. Llegint el butlletí de CiU del passatmes de desembre de 2004, homs’adona que ni en el moment delcomiat ells han estat generosos; mal10II Jornades del paper.Fira del paper.Octubre de 2000

símptoma per tot aquell que vol guiarels destins d’un Poble assumint tanalta responsabilitat. La generositat ésla primera virtut en tot polític i Turbauva ser generós amb tothom, amb elsseus i amb els que sabia que no hoeren. Generós i honrat. Honrat quanes va adonar que no tenia prouempenta per continuar dirigint eldestí del Poble amb la dedicació queaquest mereix i decideix plegar perno enganyar ningú. No hi ha estratègiapolítica; qui li busqui va errat o ésevident que li interessa dir-ho nomésper obtenir un rèdit polític.La seva tasca anava dirigida a totes ia tots; a les persones sense distingircolors, tendències ni ventalls polítics.Fins i tot, a voltes, anant totalment encontra d’allò que el Partit sostenia, toti que el representava com a independent.L’interès del Poble era lluitarcontra el pas del TGV i ell fou el primera fer-ho, arrossegant darrera seutantes i tantes persones i tants d’altrespobles; nedant contracorrent peròsegur del que convenia a Sarrià. Si nofos per ell avui no hi hauria cap possibilitatque aquesta infraestructurapassés totalment soterrada pel nostremunicipi. Ara l’esperança encara hi ési no fa massa dies, concretament eldia 2 de gener d’aquest any, un diputatdel PSC a Madrid em deia quesemblava que la demanda era benacollida pel Ministeri. En tot cas, siguiquin sigui el resultat, ningú podrànegar-li la seva entrega i el seu esforç.La mateixa entrega, esforç i tossuderiafins aconseguir l’arranjament del’autovia i l’enderroc dels accessos al’autopista; obres que tant han fetcanviar l’aspecte extern del municipi ique l’han modelat internament deforma ben excepcional.En Josep Turbau ha estat un bonalcalde que la nostra modesta històriaconvertirà en un Gran Alcalde. Encarapotser és massa aviat per poder copsaren tota la seva magnitud quin ésel llegat que ens deixa en els seusmés de 13 anys com a alcalde. Deben segur que la història, com quasisempre, s’encarregarà de fer justícia.A tots aquells que han estatPresidents de Govern, se’ls concedeixper sempre el tracte de Presidents.Crec que nosaltres, totes les sarrianenquesi tots els sarrianencs, siguiquina sigui en el futur la dedicaciód’en Josep Turbau i sigui quin sigui elnostre referent polític, se l’haurà decitar, tractar i recordar coml’ALCALDE, sempre ALCALDE, enmajúscules. Gràcies pel teu compromís.Sarrià de Ter sempre t’ho agrairà.Ha arribat l’hora del relleu i una personaque no ha de demostrar res aningú ens representa a tots com aalcalde. És en Nicolás Pichardo.Sempre disposat a treballar per a laComunitat, arriba a la seva responsabilitatmés important. Donem-li confiançaperquè segur que és la personaadient per prendre el testimoni. Tétot el meu suport.P.D: Vaig acabar aquest article el diaque acomiadàvem el company Xifrade Sarrià de Dalt, membre de CiU; elmeu reconeixement per ell i unaabraçada i un mot d’esperança a laseva esposa i als seus fills, amicsmeus i de la Rosa.ATENCIÓPAPER-VIUSI ETS SOCI D’ALGUNAD’AQUESTES ENTITATS:F.C. SARRIÀ,U.E.SARRIÀ,AMPA (ASSOCIACIÓ DE PARES)C.E. JOVENTUT CELRÀESTÀS DE SORT...TINDRÀS UN 10 % DE DTE.EN LES TEVES COMPRESEN PAPERERIA I REGALS.I UN 5 % EN MATERIAL FOTOGRÀFIC...VINE I COMPROVA-HO A:LA LLIBRERIA DE SARRIÀAv.de França, 183 - 17840 Sarrià de TerTel/Fax. 972 170 970VINE TAMBÉ I VEURÀS ELS NOUS SERVEIS QUE US OFERIM:● SAMARRETES AMB ESTAMPACIÓ● ULLERES DE SOL● FOTOS CARNET● RECÀRREGA MÒBILS● PREMSA I REVISTES● ENQUADERNACIONS I PLASTIFICACIONS● TARGETES DE VISITA● FOTOCÒPIES BLANC I NEGRE I COLOR, I SERVEI DE FAX● MARCS A MIDA● MARCS I ÀLBUMS DE FOTOS● MATERIAL FOTOGRÀFIC I REVELATS● MATERIAL D’ OFICINA I ESCOLAR● JOGUINES I REGALS● CONTES I LLIBRES INFANTILS● MOTXILLES, CARTERES, PARAIGÜES, …● PILES I LOTS● DETALLS COMUNIONS, ANIVERSARIS, ETC…Fem poble!tema de debat ~Parlem de Sarrià ~ 51DE DILLUNS A DISSABTES DE 8,30 a 13,30 i 16,30 a 20,30 - DIUMENGES I FESTIUS DE 8,30 a 13,3011

JosepTurbauuna entregaper Sarrià de TerJosep Brugada~ tema de debatParlem de Sarrià ~ 5112Ens vam criar al carrer de Pont Major. Érem veïns, fills detreballadors. Corrien els anys seixanta i en Josep Turbauera (i és!) més gran que jo, alguns anys més, però els suficientsperquè establíssim alguns lligams. Recordo JosepTurbau, sempre, com una persona assenyada, ponderada,afable, bona persona. Em convidava a participar en els jocsque tota la mainada del carrer, d’ aquell sector, organitzavenals camps de les Torres de Can Regàs. Una primavera,els joves d’aquell barri, van aixecar un autèntic campamentde cabanes de canya, talment un campament d’indis del’Amèrica, amb canyes de la via del tren, enmig de l’herbeid’aquells terrenys no conreats. Éren els temps dels primerswesterns en blanc i negre de la televisió franquista. Tempsde Bonanza. Des d’allà vèiem passar els trens que feien viacap a Figueres, com si fos l’Orient Express. En Josep Turbaum’acollí en el grup de la seva cabana. Sempre el vaig veurecom un xicot afable, ponderat, raonable. No era gens eixelebrat,ni murri, ni trapella, com ho eren altres xicots delbarri.Tinc el record inesborrable, (aquelles coses que resten persempre més gravades en la memòria), d’aquella tarda queen Josep em va convidar a casa seva per contemplarpel·lícules del Cine Nic. Aquelles pel·lícules –prehistòria delcinema per als nens- que ell tenia al menjador de casaseva. Recordo la gran varietat de pel·lícules de ninots queen Josep Turbau col·lecccionava a casa seva. Sé que m’hovaig passar bé projectant aquells ninotets de coloraines enla pantalla d’aquell llençol que era el nostre cineramadomèstic i sobretot amb la companyia d’ aquell bon veíamable, enraonat, tranquil. No hi havia aleshores al carrerde Pont Major una persona més pacífica i de més cordialitatque en Josep Turbau. Recordo com ell anava diligent,xicot aplicat, a les Escoles Nacionals del Pont Major, amb elSr. Pérez, jo vaig anar a les germanes de Pont Major just aldavant de les cases on vivíem els dos. Han passat, moltsanys, ja no som tan joves…Aquestes petites pinzellades de memòria que evoco, emvénen ara inevitablement al cap, ara que en Josep Turbaudesprés de tretze anys ha deixat l’alcaldia de Sarrià de Ter.Em vull sumar amb aquestes paraules a l’homenatge quetantes persones li devem. En primer lloc perquè tinc la certesaque els anys que Turbau ha estat al capdavant del’Ajuntament del poble de Sarrià de Ter no han estat gensInauguració del Centre Cívic “la Cooperativa” . Desembre de 1998.Foto: Jordi S. Carrerafàcils. Turbau sempre m’ha semblat una persona de conviccionssòlides, molt sensible, crític i poc amant de l’ortodòxiaper l’ortodòxia. Com a tal, ha hagut d’ enfrontar-seamb polítics poderosos de Madrid, de Barcelona o deGirona. Crec que ell i la totalitat de les seves regidores iregidors, tota la corporació, tot el poble de Sarrià, handefensat en aquests temps amb molta convicció i ambmolta fermesa, els interessos del municipi. Tots sabem quela feina no li ha estat gens fàcil, el trencaclosques que vaheretar calia continuar-lo… Turbau l’ha anat confegint ambpeces cabdals. Tal vegada, Turbau ha hagut de refer, corregirels errors urbanístics i de planificació que polítics d’altavolada no van ser capaços de consensuar mai amb elshabitants de Sarrià de Ter. Un poble aleshores maudit;maleït podríem dir-ne durant massa anys per la contaminacióambiental, per la mala planificació urbanística, per lamala jeia, el caciquisme i l’especulació.M’imagino els múltiples viatges a Barcelona, a Madrid, aGirona, de Josep Turbau per defensar la dignitat de Sarriàde Ter, un municipi que ha estat històricament trinxat pertècnics i polítics amb poca sensibilitat per als pobles petits,per als pobles més immediats a la ciutat. Per tant, la tascade Turbau, autèntica fe lul·liana, ha estat tothora de lluitacontra els poderosos. Fer d’alcalde d’una població petita–imagino- és molt més difícil que encapçalar la responsabilitatde govern en una ciutat. Durant aquests anys, enalguna ocasió, amb Josep Turbau hem contrastat algunespolítiques i molt sovint havíem convingut en la necessàriareparació i la justícia que calia exercir al poble i a tots elsseus barris. Sigui com sigui, durant els mandats de JosepTurbau, que van venir també precedits pel treball políticanterior de Just M. Casero, de Joaquim Rodríguez, de Jordi

Festa Major 2002. Josep Turbau, Anna Pagans i Nicolás Pichardo.Foto: Quim Llunell.Cañigueral, temps de pocs recursos, de precarietats, d’aprenentatges,temps de consolidació política del país,Turbau va trobar-se encara amb un municipi per vertebrar,un puzzle a mig acabar… La lluita semblava de titans. Crecno exagerar. Sarrià de Ter era una immensa factoria, conegudaarreu per la contaminació ambiental, per un riu queera una claveguera, per un terme municipal esquarterat idividit, per uns barris per comunicar, per uns serveispúblics per refer i altres per crear de nou, per un eterndebat sobre el Tren d’Alta Velocitat i per una connexió d’autopistacorredor que ens mena a Europa, però que in seculaseculorum passarà per Sarrià de Ter.Tinc la certesa que avui Sarrià de Ter ha superat complexosi és una població orgullosa de la seva autoestima, unapoblació que en el seu terme municipal, en la seva terra,malgrat els desoris de la modernitat, hi ha palpitat, ¡ai, las!,també la cultura romana.¡Tant de bo Roma hagués estat més pròdiga amb totsnosaltres!Avui Sarrià té un seguit d’infraestructures aconseguidesamb tenacitat, tossudesa i constància. Sarrià té una autoviarenovellada, una avinguda de França en la qual han desaparegutels elements que l’enlletgien, han desaparegutunes guinguetes de l’autopista que com una creu de ViaCrucis dividia el poble. Sarrià té un centre cívic, un pavellópoliesportiu, un carrer Major dignificat, un Centred’Assistència Primària, una escola bressol, un centre a puntd’acabar per a la gent gran a l’edifici del Coro, un passeiga la vora el Ter, una fira consolidada, una revista que fa goigi tants i tants esdeveniments culturals i esportius quedonen i donaran vida a Sarrià de Ter. Avui això són realitatsque fa uns anys ens podien semblar un somni. Tot això s’haaconseguit gràcies a tots, però gràcies a un alcalde que vacreure’s d’allò més el seu municipi, que estava sempre presententre les entitats, als barris i amb els col·lectius delpoble. Turbau ho ha encapçalat durant molts anys amb fe,responsabilitat i amb convicció. No tinc cap dubte quemereix un reconeixement, també de les persones que hemvist el progrés de Sarrià de Ter des de fora. Per tant, JosepTurbau, gràcies per la teva tenacitat, per la teva constància,per la teva dedicació. No perdis mai aquesta afabilitat iaquesta senzillesa que t’ha acostat sempre a les persones.Els maldecaps, les enrabiades i la indignació formen partde la condició humana i de la brega política, és inevitable.Els somnis propis que hauríem volgut per al nostre poble ola nostra ciutat, a vegades topen amb els esculls mésincomprensibles i indignants, això desencoratja. Malgrattot, el que has treballat i el que has aportat per Sarrià quedaràper a tots i a benefici de tots. Sé que no en tens caprecança perquè d’ ençà de l’època llunyana de les cabanes,del cine de ninots, has estat sempre una persona d’excel·lent sociabilitat, una persona entregada al proïsme…Ho has demostrat amb escreix durant tots aquests anys alcapdavant de l’alcaldia de Sarrià. Has contribuït de maneraexemplar al desenvolupament i al progrés d’un municipique era un trencaclosques difícil. Els sarrianencs que hancol·laborat amb tu portaran –sens dubte- els projectes quequeden endavant. Han gaudit d’un bon mestratge.Josep, malgrat els somnis, el trencaclosques ja fa un granefecte.Una cordial abraçada.tema de debat ~Parlem de Sarrià ~ 5113

Can Mitjans, Can Ramió i Can Ramon de l’obra.Cases que es tiraran a terra quan la construcció de l’autopista. c. a. 1970Tancar una etapa,obrir un projecteRoger Torrent i RamióRegidor portaveu d’ERCesquerra@sarriadeter.com~ ajuntamentParlem de Sarrià ~ 5114El 1916, un Reial Decret canviava elnom de Sarrià de Baix pel de Sarriàde Ter. Unes dècades després, arribavaa aquest Sarrià de Ter la meva àvia.Va fer-ho de molt jove, procedentd’un altre municipi paperer, Gelida.Seguia al meu besavi, treballador dela Torras. Quan parlo amb ella el primerque surt és allò que el pobled’ara no s’assembla gens al pobledels seus records. La vida, en aquellmón rural, era una lluita quotidianaper aconseguir uns mínims. Unsmínims per poder viure, per poderanar tirant.En aquells anys, també, Sarrià de Tercontemplava l’arribada de laRepública. Aquest va ser un intensperíode polític que es va traduir, alnostre poble, en una intensa activitatmunicipal. En aquell curt període dela nostra història, els sarrianencs i lessarrianenques van començar a gaudirde polítiques centrades en els serveisa les persones. La República ens portava,doncs, la voluntat de milloraraquella existència tan dura i de resoldreles dificultats que passava tanta itanta gent. Un exemple d’aquestespolítiques el trobem en l’escolaritzacióuniversal a través de la creaciód’una escola pública. Els veïns i veïnesvan començar a gaudir de l’ajuntamentcom una institució amb l’únicobjectiu de millorar la seva vida quotidiana.De fet, el lema dels regidorsd’aquell ajuntament era: “si ens faltainstrucció per a poder resoldreassumptes un bon xic compromesos,ens sobra valentia i honradesa per portar-losa terme”. La Guerra va estroncarde forma violenta i traumàtica aquestavoluntat.En l’evolució d’un poble hi hamoments d’acceleració, de velocitatconstant i moments de frenada sobtada.Els inicis de la recuperació socialde la maltempsada de la Guerra i lapostguerra no va començar a venirfins ben entrats els anys 50.Precisament, ara fa cinquanta anys,s’iniciava la construcció de les casesde Sarrià de Dalt. La construcció de105 cases no només representava laconsolidació d’un nucli important aSarrià de Dalt, sinó que suposava l’expansióurbanística d’un poble que,poc a poc, anava canviant el seu perfilrural per un de més urbà. Malgrataquest creixement, Sarrià va haver deconviure amb mancances pel que faals serveis bàsics. Tal i com m’hacomentat l’alcalde d’aquells anys, enMartí Ballada, no era senzill poderrespondre a uns dèficits amb lamigradesa de recursos dels ajuntamentsd’abans.Ja entrats els anys 70, es construïenels habitatges de la Rasa i el Pla del’Horta. Sarrià creixia demogràficamentgràcies als nous sarrianencs isarrianenques procedents de la immi-

L’antic accés a l’autopista és ara un dels carrers principals per entrar a Sarrià de Ter. Foto AVS.gració. Potser aquest és el reptesocial més important que va viure elnostre poble: incorporar aquestsnous veïns a la construcció d’unanova identitat col·lectiva, a la construcciód’un nou futur per Sarrià. Alnostre poble, es van multiplicar elsesforços que a tot Catalunya es vanfer perquè els nouvinguts fossin aviatgent nostra, fossin aviat gent que treballavai participava en la construcciód’un ric i fort teixit social. Però vamtenir obstacles que van impedir-nos lacreació d’un sol poble: l’autovia va serel mur de la vergonya que va separarSarrià de Dalt dels barris del Pla del’Horta i del Pla de Dalt.Cadascun d’aquests episodis sumatsen l’evolució històrica han marcat elcaràcter del poble. És evident que elSarrià que va rebre la meva àvia i elSarrià dels seus néts no s’assemblengaire. En el temps que va d’una fita al’altra –ni més ni menys que prop d’unsegle- la millora ha estat clara. Elsmés grans, que l’han viscut en primerapersona, diuen que és excepcional.Tampoc el Sarrià de Ter que ara deixaJosep Turbau és el mateix que el vaescollir per primera vegada. La gentha tingut un protagonisme actiu enaquest canvi. La gent amb el seu treball,amb el seu esforç, amb la sevaconvicció en el futur del nostre poble.La gent, i és clar, el lideratge d’enTurbau.Però el poble canvia dia rere dia.Vivim en un poble dinàmic, en constantmoviment, capaç de generarnoves il·lusions, però que pateixtambé nous problemes i nous maldecaps.Aquests temps ens exigeixennoves receptes que ja no poden passarper un simple relleu en els noms.Per sort ja no vivim en el temps de laRepública, on el prioritari era cobrirles necessitats més primàries de lagent. La gent ens demanda novesnecessitats. I nosaltres, com a servidorsde la inquietud col·lectiva, els hihem de fer front.Se’ns plantegen, doncs, nous reptes. Iper afrontar-los ja no n’hi ha prouamb la “bona voluntat” d’èpoquesanteriors. Ja no podem afrontar elsnous reptes que té Sarrià amb lesmateixes idees, visions i maneres defer que hem tingut fins ara. No n’hi haprou amb gestionar patrimoni. Fins itot, ja no n’hi ha prou incrementant-lo.Hem de superar l’ajuntament del“totxo” i consolidar l’ajuntament de“les persones”. No n’hi ha prou engestionar obres, en construir i inauguraredificis. Cal que ens avancem alfutur i que situem el nostre poble,Sarrià, sobre el futur, amb més capacitat,amb més força, amb moltes méspossibilitats.Així, si les eines són diferents, com esrelacionen l’ajuntament del futur ambels ajuntaments històrics? Doncs através d’un mateix objectiu: la cohesiódel poble. I això paradoxalmentvol dir mantenir-ne el caràcter actual.El 1916 ens batejàvem com a “Sarriàde Ter”, i en aquest cas el nom fa lacosa. És a dir, el nom d’un poble quemoltes vegades ha vist amenaçada laseva integritat i fins i tot la seva personalitat.Hem viscut i reviscut episodissimilars, però potser cap de tanvital com aquest. Hem tancat el períodede JosepTurbau, dèiem. Un períodeque ha estat i serà de gran creixementurbanístic, però que s’ha fetamb poc temps per pair-lo. Ara enstocarà fer la digestió i no serà fàcil. Elcreixement urbanístic i de gent, hemde fer que sigui un creixement desarrianencs i sarrianenques.Dit d’una altra manera, hem de garantirque a Sarrià tinguem accés a internet,Centres de Dia, un pla de dinamitzaciódel comerç, una escola bressolamb places suficients, però tambéhem de garantir que anem pel carreri puguem saludar la majoria de gentamb qui ens creuem, que la mainadapugui jugar al carrer i que tothom sesenti orgullós de pertànyer a la comunitatde Sarrià de Ter. Hem de fer unnou esforç per relligar barris, percrear teixit social, per mantenir unaestructura equilibrada i sobretot permantenir el caràcter de poble que novolia perdre la meva àvia i que no vullperdre jo.ajuntament ~Parlem de Sarrià ~ 5115

Participaciói tolerància~ ajuntamentParlem de Sarrià ~ 5116Aquests dies estem vivint un momenthistòric per Sarrià de Ter; no emrefereixo pas al recent relleu de l’alcalde,faig al·lusió a un esdevenimentque és clau per al futur del nostrepoble i és l’elaboració del PLA D’OR-DENACIÓ URBANÍSTICA MUNICI-PAL.La vigent llei d’urbanisme regula l’elaboraciód’aquests Plans, que són l’instrumentd’ordenació urbanística integral,tenint en compte que segonsdefinició de la mateixa llei, ...”l’urbanismeés la funció pública mitjançantl’exercici de la qual les administracionspúbliques competents en lamatèria planifiquen o defineixen elmodel urbanístic de ciutat i el desenvolupen,amb la participació dels propietarisi de la resta d’operadorspúblics i privats”.Estem, per tant, en un moment importantper a Sarrià, ja que a través delPrograma de Participació Ciutadana,tots els veïns i veïnes hauran pogutformular aquells suggeriments, iniciativesi propostes que hagin cregutnecessàries, amb l’objectiu de posarde manifest llurs interessos particularso generals. En definitiva, aquestaés l’eina de la qual s’ha de valer l’ajuntamentper a la redacció del plaurbanístic.Aquest Pla ha de definir el model depoble que volem per al futur, preveient,segons el preàmbul de lamateixa llei, ...”un desenvolupamenturbanístic sostenible, sobre la base dela utilització racional del territori, percompatibilitzar el creixement i el dinamismeeconòmics necessaris amb lacohesió social, el respecte al mediambient i la qualitat de vida de lesgeneracions presents i futures”.Ja la lectura del preàmbul de la llei,Lluís Aymerich i VinyalsRegidor portaveu de CiUde l’Ajuntament de Sarriàsembla que et tranquil·litza i que nocal fer gaires més consideracions,perquè, amb el seu pronunciament afavor d’aquests principis bàsics, etquedes bocabadat pensant que, ambtanta bona intenció, l’urbanisme delsnostres municipis no pot fallar de capmanera. Però, com és sabut, les lleises fan perquè serveixin de marc d’actuaciói dins dels paràmetres que s’hiestableixen, cada persona, entitat oadministració hi desenvolupi els seuslegítims interessos.Com és evident, cada veí o veïna deSarrià pot tenir una visió ben diferentde l’urbanisme del nostre poble, jasigui en funció dels més legítims interessosparticulars, o de la idea mésobjectiva en defensa d’interessosgenerals. És per això que no resultafàcil la planificació urbanística delnostre municipi, així com la de qualsevolaltre.Malgrat això, així com la llei defineixuns principis i eixos bàsics sobre elsquals s’ha de regir l’urbanisme d’undeterminat sector geogràfic, de lamateixa manera hi ha d’haver perSarrià de Ter un marc preeminent iunes línies bàsiques que facin les funcionsde principis irrenunciables pelmanteniment d’un Sarrià que contemplil’equilibri del territori per a usosresidencials, industrials, parcs i jardinsi d’equipaments. Per exemple, permantenir aquest equilibri no és suficientdeterminar el percentatge generala reservar per a zona verda i serveis;cal regular que aquests espaisestiguin situats estratègicament pertal que els nuclis de població tinguinun esponjament adequat per a la qualitatde vida dels seus habitants, i juntamentamb els espais destinats aequipaments i altres serveis facin d’elementintegrador amb altres nuclis japresents o de futur.Seguint amb la regulació d’aquesteslínies bàsiques, és d’absoluta necessitatestablir els límits del que ha de serel sòl urbanitzable i no urbanitzableper tal de preservar l’important espainatural que ens envolta i que tant estimem.Així mateix ha de regular lesdensitats màximes d’habitatges perhectàrea i les alçades dels edificis,elements que definiran el nostremodel de poble.Convé doncs, quetothom tingui la plena llibertat demanifestar el seu criteri pel que fa atots aquests conceptes, perquè l’esdevenidordel nostre poble sigui elresultat de l’autèntica voluntat delsseus veïns.Això, dit així, sona molt bonic i podriasemblar tan natural i fàcil de dur aterme que tothom seria capaç d’afirmarque estem en el millor dels móns,amb un model de gestió democràticagairebé perfecte, on cada veí poguésdonar la seva idea o opinió i fos recollidaper construir aquell poble idealamb el qual tots somiem. Però tampoccal que siguem ingenus, totssabem que les coses no són així defàcils, per més que s’opini, per mésencert que es tingui amb determinadespropostes i per més raonadesque siguin totes elles, és evident queno tot es pot fer a gust de tothom.Ens agradi o no aquesta és la realitat,la pluralitat de persones i llurs formesde pensar són tantes com diverses, iper tant impossible de satisfer-lestotes. Tanmateix no és pas aquesta laqüestió inquietant, ans al contrari, si

Presentació del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) a la Sala Patronat. A la taula, Ma. Àngels Roura, arquitecte tècnic municipal, José Bertran,secretari municipal, Josep Turbau, alcalde de Sarrià de Ter, Nicolás Pichardo, regidor d’Urbanisme, i Pere Fina, arquitecte municipal.la societat és plural i diversa no ensha d’estranyar ni angoixar la dificultatde configurar un resultat que nosigui satisfactori per a tots els seusindividus. Aquelles individualitatsque intel·ligentment saben i volencomprendre altres maneres de pensari veure les coses, acceptaransense obstacles allò que una majoriao els seus representants han consideratcom a millor per a la col·lectivitat.Aquest comprendre i acceptar altresmaneres de fer i, malgrat la diferència,continuar treballant en defensade llur pensament, és el que ensdefineix com a persones lliures. Tantde bo totes les persones sabéssimactuar en totes les facetes de la nostravida, d’aquesta manera tan lliberali tolerant, segur que això ens conduiriaa una societat més justa queens faria més feliços.Queda clar, doncs, que la qüestióinquietant no està precisament en ladiversitat del pensament, sinó en lacapacitat de les persones d’acceptarel dels altres. Però hi ha encara unaaltra problemàtica més preocupant.Em refereixo a aquella que es generaen les persones que tenen encomanadestasques públiques i que enlloc d’actuar segons el seu lliure criteri,construït a base de pensamentspolítics o ètics, actuen moguts peraltres interessos, a vegades moltallunyats de l’ètica. És en aquestscasos d’actuacions manifestamentmalèvoles i interessades, quan s’ultrapassaels límits de la degudatolerància, i lluny d’acceptar plàcidamentels resultats, cal denunciar-los iperseguir-los com una patologiaindesitjable de la societat.Després de dir tot això, reconec quehe deixat fluir lliurement el meupensament més enllà del que m’haviaproposat, però un cop dit, emplau utilitzar aquest espai per concloureamb les següents manifestacions:És important participar en totesaquelles qüestions que afecten alnostre poble.Ens cal acceptar les decisions d’aquellsque ens governen, sempre iquan siguin en defensa de l’interèscomú, malgrat no siguin del nostregrat.Hem de ser tolerants amb altresmaneres de veure i fer les coses.L’únic límit a aquesta tolerància ésl’actuació il·lícita, en contra de l’interèsgeneral i en benefici d’interessosprivats.Finalment, cal felicitar-nos per ser, elnostre, un poble participatiu, toleranti de convivència pacífica, característiquesa bastament demostrades idel que mai s’ha pogut parlar decomportaments interessats. No hi hacap dubte que continuarem gaudintd’aquestes qualitats.ajuntament ~Parlem de Sarrià ~ 5117

A JosepTurbau,Alcalde deSarrià de TerPer Roger Casero Gumbau,1r Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter,en nom del grup municipal del PSC.~ ajuntamentParlem de Sarrià ~ 5018Quim Massegú i Josep Turbau, durant el ple de 30 de novembre.Foto: Quim Llunell.El dimarts 30 de novembre de 2004 se celebrava el Ple,a l’Ajuntament de Sarrià de Ter, en què en Josep Turbau,l’Alcalde, faria oficial la seva renúncia com a alcalde aefectes de 31 de desembre. Des del grup municipal delPSC a l’Ajuntament vam creure necessari fer públic el nostresentir en el Ple, acompanyant en Josep Turbau en laseva decisió. És per aquest motiu que vam preparar unescrit que jo mateix vaig llegir, el contingut del qual transcrivimtal i com va ser escrit i llegit a continuació.“Sr. Josep Turbau, Alcalde de Sarrià de Ter, President delPle, amic i company Josep, fa uns dies vas anunciar públicamentque a finals d’any deixaries de ser l’alcalde delnostre poble, Sarrià de Ter; avui ho fas oficial en aquestPle, el darrer dia del mes de novembre. Aquesta notícia,que a nosaltres ens vas comunicar després de l’estiu, bého saps, no ens ha deixat indiferents, ni personalment nicom a grup.Els teus companys del grup municipal, els teus companysde l’Equip de Govern, respectem i acceptem la teva decisió,tot i que és una decisió que, sincerament, ens dol,possiblement tant com a tu mateix et deu doldre de prendre-la.Ens dol que hagi de ser així, sobretot perquè aquest camíel fem, nosaltres, perquè un dia tu ens vas fer confiança,ens vas engrescar i encoratjar i vam decidir fer-lo junts.Ara et perdem com a company de viatge i guia, però tu,com nosaltres, malgrat tot, no deixarem de caminar... Elnostre és un equip de govern fort, treballador i compromèsamb el poble, que afronta les dificultats ambserenitat i que s’il·lusiona amb els nous projectes.Però perquè et coneixem, perquè precisament hem estatjunts tot aquest temps, dins i fora l’Ajuntament, entenemla teva decisió, la respectem i t’acompanyem.La teva ha estat una decisió valenta, gens fàcil ni còmoda,una decisió honesta; una decisió premeditada, pensaranalguns, planificada en el marc de no sé quinaestratègia... en fi Josep, nosaltres sabem i coneixem tanbé com tu, i aquells que t’envolten i t’escolten, la naturalesade la teva decisió, així tu l’has expressada i així és; apartir d’aquí que cadascú pensi el que li sembli o li convingui...tampoc ens hi farem mala sang.La teva decisió és com la d’aquell expert excursionistaque, coneixent i respectant la muntanya, i sobretot coneixent-sea si mateix, pren la decisió de no seguir endavantper no posar en perill, per no comprometre, els objectiusde l’expedició.Glossar, resumir tots aquest temps que has estat regidori alcalde, al llarg dels darrers disset anys i mig, és unexercici que no gosaré fer ara i aquí. Però sí que vullremarcar dues de les coses que t’he sentit dir més, sobretotquan les dificultats afloren.Digues sempre la veritat, per dura i crua que sigui, davantel poble, davant la premsa, davant l’oposició, davant unmateix. Has estat un alcalde honest i sincer en totmoment, plantejant de manera molt clara, nítida i trans-

parent els teus plantejaments, sempre amb una prioritat,Sarrià de Ter, els sarrianencs i les sarrianenques.Estem al servei dels ciutadans, no ells al nostre servei, iaixò tan senzill és quelcom que mai has perdut de vista,sempre t’has mostrat molt proper als ciutadans, a l’home(i dona) del carrer. Has estat un alcalde molt accessibleamb la gent, però que has sabut lluitar i defensar, davantqui fos, els interessos de Sarrià de Ter.Un dels qualificatius que més et reconeix la gent, tambéla premsa, és que has estat un alcalde lluitador. Sensecap mena de dubte nosaltres també ho compartim.Sarrià de Ter ha canviat molt aquests darrers anys, de fetestà canviant dia a dia; potser si tu no haguessis estatalcalde també hauria canviat, però segurament no de lamanera que ho ha fet. La cohesió social (la unificació dela Festa Major, la creació dels serveis socials), la connexiódels barris (la urbanització del Pla de l’Horta i el Pla deVinyers), la dotació d’equipaments (el CAP, la Llard’Infants, el Pavelló Municipal), la projecció del poble (lesJornades del Paper), la defensa dels espais naturals i lasostenibilitat (el PALS) o la lluita per l’eliminació de lesinfraestructures (la supressió dels accessos, la remodelacióde l’av. de França, la defensa del territori davant l’amenaçadel TGV), aquests entre molts altres exemples,han estat les notes d’una simfonia que poques vegadesha desafinat; possiblement alguna nota podria haversonat millor, tampoc ho negarem; de fet mai ningú t’haexigitt que fossis perfecte; tampoc tu has volgut ser-homai.Has aconseguit quatre majories absolutes consecutivesen les quatre eleccions en què t’has presentat com aalcaldable; la majoria de la gent de Sarrià de Ter ha fetconfiança a la candidatura que tu encapçalaves, en cadauna de les successives eleccions municipals. Aquesta fitano serà fàcilment repetible, no només a Sarrià de Ter,tampoc en molts altres municipis. La gent ha reconegut lateva feina, la teva vàlua i el teu compromís.Ara, nosaltres (en Nico, en Quim, l’Assumpció, l’Àngel, laIolanda i jo mateix), recollim el teu testimoni, amb fermesai responsabilitat, el recollim amb l’objectiu de seguir elcamí d’aquest mandat amb el mateix full de ruta marcaten el programa electoral i en la mateixa acció de govern.Josep, moltes gràcies pel teu guiatge, ha estat una sort,un plaer i un orgull treballar i aprendre’n al teu costat;gràcies per la teva amistat, que seguirem fertilitzant i,Josep, senzillament, que tinguis molta sort.”AUTOESCOLAGIRONÈSGIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: info@autoescolaapsa.comwww.autoescolaapsa.comajuntament ~Parlem de Sarrià ~ 5019

AcordsAjuntament~Acta del Ple ordinaride 30 de novembrede 2004Suspensió de llicènciesurbanístiques en fase deredacció~ ajuntamentParlem de Sarrià ~ 5120Ordenança d’aparcamentsS’aprova una nova ordenançaper la qual es regulen el nombremínim de places d’aparcamentque s’hauran de preveureper als edificis de nova planta.•Per habitatges familiars. Unlloc i mig per cada habitatge.•Edificis públics, oficines ibancs: un lloc per cada 50m 2 construïts.•Locals comercials: un lloc percada 50 m 2 de superfícieconstruïda.•Indústries: un lloc per cada100 m 2 de superfície útil.•Sales d’espectacle i locals derestauració: un lloc per cada4 persones.•Hotels, residències de la 3aedat, turisme rural: un llocper cada 8 persones.•Clíniques i sanatoris: un llocper cada 5 llits.•Biblioteques: un lloc per cada100 m 2 .Ordenança de la recollidad’aigües residuals i pluvialsdel sistema de sanejamentde GironaJa que Sarrià de Ter està adherital sistema de sanejament deGirona, amb els municipis deSalt, Sant Julià de Ramis iVilablareix, s’aprova aquestaordenança tal com va serredactada per l’Ajuntament deGirona. L’objecte de l’ordenançaés garantir el correctefuncionament del sistemapúblic de sanejament d’aigüesresiduals en la seva totalitat,així com la xarxa separativad’aigües pluvials i del seu aprofitament.Reglament d’ordenació del serveid’abastament d’aigua potableCom en l’apartat anterior, s’aprova el reglament queregula les condicions de subministrament de l’aiguapotable als municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter.Recollida selectiva de la fracció orgànicaS’aprova el conveni entre l’Ajuntament de Sarrià deTer i el Consell Comarcal del Gironès pel qual elConsell Comarcal gestionarà el servei de recollida itractament de la fracció orgànica dels residus municipalsen el municipi de Sarrià de Ter i coordinarà lacampanya de sensibilització per tal d’informar elsusuaris d’aquest nou sistema de recollida de deixalles.El tractament d’aquests residus es farà a la plantade compostatge de Santa Coloma de Farners, propietatdel Consell Comarcal de la Selva.Venda de l’aprofitament urbanístic de la 1afase del pla parcial can Renoc.S’aprova per majoria absoluta, amb els vots de PSC iERC, el plec de clàusules juridicoeconòmiques i administrativesespecífic per l’alienació mitjançant concursde l’aprofitament urbanístic corresponent a la primeraetapa d’execució del pla parcial de can Renoc. El grupmunicipal de CiU va votar-hi en contra per considerarque aquests terrenys es podrien destinar a promocionspúbliques per afavorir l’habitatge a gent del poble, a laqual cosa va contestar Nicolàs Pichardo tot dient queen aquest pla parcial ja es contempla que un 30% delshabitatges sigui de protecció oficial.Polígon A del Sector CobegaS’aprova inicialment el Pla de Millora Urbana delPolígon P-A del Sector Cobega promogut perImmobiliària Forfax S.L. i el projecte d’urbanitzacióbàsic, condicionat a que abans de l’aprovació definitivas’hi incorporin les esmenes que consten en l’informetècnic.Subvenció de la Diputació de GironaS’accepta l’ajut de la Diputació de Girona de 6.000euros per finançar el canvi de cablejat de la xarxainformàtica de l’ajuntament.S’aprova la suspensió de l’atorgamentde qualsevol llicènciaurbanística que pugui donarlloc a la constitució d’unitatsresidencials amb superfície útilhabitable inferior als 60 m2,de conformitat amb el que preveula Llei 2/2002d’Urbanisme de Catalunya.Ordenances fiscalsS’aproven definitivament lesordenances fiscals per l’any2005, segons l’acord provisionalde 25 de setembre de2004, amb la modificació deltext de l’article 4t de l’ordenançareguladora de l’Impostd’Instal·lacions, Construccionsi Obres, que queda comsegueix:“Tindran una bonificació del95% les construccions,instal·lacions i obres que siguindeclarades d’especial interès outilitat municipal per concórrercircumstàncies socials, culturals,historicoartístiques o defoment de treball que justifiquintal declaració. Aquestadeclaració correspondrà al Plede la Corporació i s’acordarà,prèvia sol·licitud del subjectepassiu, amb el vot favorable dela majoria simple dels seusmembres. Aquest acord plenariserà necessari sempre i quanno existeixi una declaraciógenèrica de l’interès dels bénsamb vinculació jurídica compot ser un pla urbanístic, catàlego document similar.Tindran una bonificació de finsal 95% les construccions, instal·lacionsi obres en què s’incorporinsistemes d’aprofitamenttèrmic o elèctric d’energiasolar.

AcordsAjuntament~Tindran una bonificació del 90%les construccions, instal·lacions iobres que afavoreixin les condicionsd’accés i habitabilitat deles discapacitats.”Assumptes d’AlcaldiaEl regidor Roger Casero va respondrea una pregunta formuladaper Roger Torrent en lasessió anterior sobre la borsade treball que gestional’Ajuntament de Sarrià de Ter,de la qual fa una valoraciópositiva, ja que és una borsaútil tant per a les empresescom per a les persones ques’hi adrecen. A les personesamb domicili fora de Sarrià deTer se les adreça a la borsa detreball del Consell Comarcaldel Gironès.Roger Torrent, regidor perERC, va formular dues preguntes,una sobre la subvenció dela Secretaria Generald’Esports, a la qual va respondreel regidor d’esports, ÀngelMesas, dient que la subvencióno està perduda ja que s’haniniciat les obres amb certificacionsdel mateix Ajuntament, ia la segona pregunta, sobre sies milloraria la neteja viària,l’alcalde va respondre queamb els majors ingressos del2005 es procurarà millorar.Lluís Aymerich, regidor per CiU,va demanar explicacions sobreles qüestions següents:1.- Les restes trobades en lanecròpolis romana i les conseqüènciesper als propietaris dela finca. La regidora de Cultura,Assumpció Vila, va comentarque s’havien trobat 18 tombes,la majoria d’infants amb algunselements d’aixovar i els tècnicsrecomanen l’excavació de laresta de la necròpolis. Tot i així,els propietaris poden reprendre les obres de construccióde la casa.2.- La limitació d’aparcament al carrer Major és de 30min , com es controlarà? El regidor d’urbanisme,Nicolàs Pichardo, va respondre dient que al carrerMajor falta la senyalització horitzontal i posar a l’entradaque la limitació és de 8 del matí a 8 del vespre.No està prevista cap zona de càrrega i descàrrega.3.- En la visita a Madrid, a qui es van dirigir i quinsresultats van obtenir? L’alcalde, Josep Turbau, vacomentar que el 19 de novembre, juntament ambNicolàs Pichardo i dos representants de l’Ajuntamentde Sant Julià de Ramis, es van entrevistar amb eldirector del GIF, que es va mostrar receptiu a la propostade baixar el nivell de rasant per on passa la viadel TGV. En principi, tècnicament sembla que no hi had’haver problema i es van comprometre a fer-ne l’estudieconòmic.Renúncia a l’Alcaldia de Josep TurbauFoto: Quim LlunellTal com va anunciar als mitjans de comunicació elpassat 18 de novembre, Josep Turbau va comunicaroficialment la seva decisió de renunciar al càrrecd’Alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter amb efectesde 31 de desembre de 2004, i de regidor, unavegada s’hagi fet l’elecció del nou alcalde.Va explicar el contingut de la decisió, que no estavapresa amb antelació ni respon a cap estratègia preestablerta.Des de la seva reincorporació a la feina defuncionari, la jornada de dedicació a l’ajuntamentestava molt limitada, i assumir els problemes col·lectiuscada dia se li feia més feixuc. Pel bé de l’ajuntamentcal que al davant hi hagi persones amb ganesde treballar, i que tinguin la major presència possiblei un lideratge engrescador.Els regidor per ERC RogerTorrent va evidenciar queSarrià de Ter ha millorat en elsanys en què ha estat alcalde,però que es va equivocar al’encapçalar de nou la candidaturai que el grup d’ERC esposa a la disposició del nougovern per treballar en el futur.Lluís Aymerich, regidor perCiU, va dir que no creia que elcansament fos d’ara, sinó quela renúncia a l’exclusivitat pertornar a la feina ja era un indicidel que ha passat. Cal reconèixerla feina pública feta pelSr.Turbau en aquests 13 anys iesperen que les relacionsdolentes desapareguin.L’Alcalde va adreçar tot seguituna carta de comiat a tots elssarrianencs, fent esment a lesvegades en què havia dimitit alllarg de la seva vida política isocial, i també recordant elsregidors, els treballadors del’ajuntament i la seva família,en particular la seva dona.Seguidament, Roger Casero,en nom del grup municipal delPSC, va acomiadar l’amic icompany Josep, recordant laseva trajectòria, honestedat iaccessibilitat i que la gent elrecordarà com un alcalde lluitador.El grup municipal recullel seu testimoni, amb el mateixfull de ruta marcat en el programaelectoral.ajuntament ~Parlem de Sarrià ~ 5121

FiradelPaper~ tema de portada. jornades del paperParlem de Sarrià ~ 5122El diumenge 10 d’octubre, la Fira del Paper va acabar amb l’espectacle infantil del grup “Cavall de cartró” amb un festival de paperets. Foto: Quim Llunell.Sarrià cada dia més…..més Fira del Paper,cada dia més.... parades, visitants, tallers,espectacle, art, festa,,, cada dia més PAPER!Esther FerreroQuan després de la Fira del Paper ens demanen que feml’escrit per a la revista Parlem de Sarrià, d’entrada ens fauna mica de por i és que el primer pensament sol ser “unany més, què diré que no se sàpiga?...” , com si de la Firadel Paper estigués tot dit. El cert és, però, que fins i tot elsqui organitzem any darrera any aquest esdeveniment enscontinuen fent pessigolles a l’estómac quan som capaçosde sorprendre’ns el diumenge de la fira, mirant a tot vol iveient com d’un carrer, el Major, que matina sol i silenciós,mica en mica es converteix en l’ànima de Sarrià..... amb veui mirada, amb pulmó i alè, amb pell i nervi i amb paper,molt paper, el paper de tots i cadascun de nosaltres, perquèsom nosaltres, els del poble i els que no ho som, elsqui tenim el paper del cor. I és aquest cor que fem bategarentre tots nosaltres, el qui fa que la Fira del Paper siguicada any especial i entranyable, tant que ens permet sorprendre’nsde poder escriure un any més, l’escrit per a larevista “Parlem de Sarrià”.Aquest cop vull posar l’accent en la internacionalitat de lanostra Fira. Si bé no trobareu en el díptic de les Jornadesdel Paper, cap referència a que sigui una Fira internacional,el cert és que cada any són més les parades de gent defora de l’estat que ens demanen poder participar i mostraraixí els productes artesans fets en d’altres contrades. Tenimel cas dels productes artesans que provenen de França,del Nepal, d’Argentina, de Polònia, del Japó i fins i tot artesaniade l’Àfrica, com és el cas dels productes que ens faarribar la Morissa Cañigueral, una sarrianenca que des defa anys viu a Burkina Faso.No és sorprenent trobar a la Fira del Paper de Sarrià aquestaquantitat i riquesa de representació internacional, en tantque el paper és sens cap mena de dubte un element usatper totes les cultures i pobles del món, així com un delsmillors transmissors de la història i la cultura dels humans.Felicitem-nos un any més que Sarrià sigui cada cop mésl’aglutinador de tots els papers del món, encara que siguien un sentit figurat!

VI Jornadesdel paperExposicionsCristina Vicedo“Historia de lafarmàcia enpaper”Sala PatronatEs fa difícil d’imaginar com seria el nostre món sense l’existènciade quelcom com el paper, que, a força de quotidianitat,se’ns torna invisible de tan atrafegats i distrets comanem tots plegats.Tanmateix, el paper ens ha acompanyat des de sempre en elnostre caminar. Ha donat fe dels nostres tractes i segellat elsnostres pactes. Ha transportat les nostres paraules i manifestatels nostres sentiments. I no sempre ha acceptat el seupaper, el paper. De vegades ha volgut rebel·lar-se contra lahumil funció d’embolcall que l’home li ha atribuït i, amb lacomplicitat de l’artista, s’ha deixat manipular per esdevenirpura emoció.La proposta artística de les Jornades del Paper de Sarrià deTer, que en aquesta 6a edició han tingut com a eix temàtic elpackaging, pretenia conciliar passat, present i futur d’unsuport, el paper, fet per a contenir però també per a transportari protegir. I al mateix temps un aliat inestimable per a sorprendre,provocar o exaltar l’esperit.Tres espais de Sarrià de Ter van acollir durant tot el mes d’octubreles diferents instal·lacions preparades per a efectuaraquest viatge a través del temps i en companyia del paper.La Sra. Iris Figuerola, directora del Museu de la Fàrmacia Catalana, amb l’alcalde Josep Turbau,en la inauguració de l’exposició “Història de la Farmàcia en Paper”. Foto: Quim Llunell.L’exposició HISTÒRIA DE LAFARMÀCIA EN PAPER ens oferia unamostra del fons del Museu de laFarmàcia Catalana. Un museu creatl’any 1957 pel Dr. Jesús Isamat Vila,que s’inscrivia en la tradició il·lustradadels museus de ciència existents peraquella època en les universitats mésimportants d’Europa i dels EUA Ambel pas dels anys, el Museu ha arribat aassolir un fons històric de més de dosmil objectes, a més de la seva extensacol·lecció de més de 4.000 especialitatsfarmacèutiques comercialitzadesa l’Estat espanyol des de la segonameitat del s. XIX fins avui.L’exposició s’articulava entorn a l’element“paper” sota diferents prismes.D’una banda, el paper com a suportdel medicament. El nombrós públicvisitant va quedar molt sorprès enveure la varietat de papers que antigament,impregnats d’herbes oessències, eren utilitzats mitjançant laseva cremació com a remeisantiasmàtics, analgèsics o balsàmics.L’exposició reservava també un espaiper al paper com a suport de la prescripcióde medicaments. Receptesoriginals escrites amb ploma per diferentsfacultatius, receptes d’estupefaentsi fins i tot una recepta estesal’any 1937 en què un doctor prescriviallet per a una mare sense recursosi en dies de racionament forçós.Sobres i prospectes de farmàcia ambla publicitat de laboratoris ben conegutscom els del Dr. Andreu, completavenla mostra.Un altre capítol de l’exposició recolliauna coneguda utilitat del paper: lad’embolcall per a la dispensació i laconservació del medicament. Bossesper a la venda al detall, diferentspapers d’embolicar, capses ambseparadors de cel·lulosa premsadaque estaven pensats per a protegirels medicaments o les ampul·les devidre o els “capellets” de paper o cartróprisats que eren emprats per aprecintar flascons. Capses distribuïdesper les mateixes farmàcies per acontenir les seves fórmules magistralsi que eren més o menys boniques icares en funció de les possibilitats decada farmàcia. Capses ben conegu-tema de portada. jornades del paper ~Parlem de Sarrià ~ 5123

~ tema de portada. jornades del paperParlem de Sarrià ~ 5124Finucha i Núria Prats. Foto: Quim LlunellEl aliento de la hojades per tothom com les de lesPastilles Juanola que, durant el tempsde la guerra civil espanyola i la postguerra,van abandonar el seu característicformat metàl·lic per a ser confeccionadesen cartró, degut a l’escassetatdel metall.Finalment, cal fer esment del papercom a suport de la publicitat farmacèutica.A tal efecte, a l’exposició, a més dela col·lecció de ventalls publicitaris ijocs infantils, es podia contemplar unamostra de cartells publicitaris de granvarietat d’estils i formes que permetiacopsar l’evolució estilística del cartell i,paral·lelament, la profunda transformacióde la terapèutica que, iniciada a lesdarreries del s. XIX, continuà de formatrepidant al llarg del s. XX.Les primeres formes de publicitat farmacèuticaanterior al s. XIX es vanbasar principalment en el text. Elsúnics adornaments permesos els proporcionavala mateixa tipografiavariant: les fonts, l’estil o la dimensió.La industrialització i l’augmentdemogràfic a les ciutats va obligarlaboratoris i establiments farmacèuticsa anunciar de forma massiva els seusproductes. Per fer-ho es van valer decartells que feien publicitat de les propietatsi indicacions de píndoles,Sala d’exposions“la Caixa”A la sala d’exposicions “La Caixa”, dues germanes, Núria i Finucha Prats, van triarel mateix element, el paper, per a expressar la seva creativitat, però no el mitjà,que en un cas eren els poemes i en l’altre els gravats. En EL ALIENTO DE LAHOJA les artistes ens van proposar sentir l’alè de la fulla.ungüents, xarops, preparats i altresremeis.El principal inconvenient per aquestapublicitat informativa eren els altsíndexs d’analfabetisme de l’època. Percombatre el problema, la publicitat vaevolucionar incorporant la imatge i elcolor, de manera que, de forma visual,s’explicava la simptomatologia de lesmalalties i es detallaven les propietatsdel remei que es venia.Els cartells publicitaris es reproduïenmitjançant la tècnica de la litografia.Molts pintors i artistes de finals del s.XIX van adoptar el cartell com a suportde les seves creacions.“Sentir l’alè de la fulla quan és la del’arbre, resulta una tasca relativamentfàcil per a un observador.Primerament, en la seva forma, enels seus plecs i nervadures, en laseva subjecció a l’arbre per la sàviainterna que la nodreix. Després, en elseu recorregut biològic, des del primerbrot fins al vol vers la terra quela farà dissoldre’s en humus. Tot aixòés el seu alè de vida.Podem trobar-lo també en la complicitatde la fulla amb l’aire que la sacseja,suaument o violentament.Aquest mateix aire que, en fer-la tremolari balançar, l’obliga a fregar-secontra altres fulles o branques i lamena a emetre uns murmuris que devegades diríem que constitueixen elllenguatge de la memòria del món.És llavors quan el seu alè es tradueixen moviment cadencial, en temps, enparaula confosa amb el silenci.També la llum pot fer-nos percebreunes altres facetes d’aquest alè, mostrant-nosels revolts d’ombra, elsmatisos de lluentor i color que la fanser una en la seva multiplicitat canviant.Intentar que es percebi l’alè de lafulla, quan és la de paper, és la nostraproposta per a aquesta exposicióconjunta. Es tracta de conferir aaquesta fulla, treballant-la des decamps diferents -el gravat i la poesia-,un alè propi capaç de trencar lavisió estàtica i passiva de la fulla, unalè que ens recorda al que aire i llumproporcionen a la fulla de l’arbre.”es

Finucha Prats Fons és graduada enArts Aplicades (especialitat de pintura)per l’Escola Massana deBarcelona. Resideix a Canelles(Navata) i imparteix cursos de gravaten el seu propi taller i, actualment,també a Sarrià de Ter com a professoradel Curs de Plàstica Infantil delCentre Cívic La Cooperativa.Núria Prats Fons és doctora enFilologia Espanyola. A més de guanyar-sela vida com a professora d’espanyol,és poetessa (acaba de serpublicat el seu primer llibre Callejónoscuro, Granada 2004), i li encantacrear mòbils a partir d’elements de lanatura.El Sr. Josep Murlà representant de l’empresa Alzamora Packaging a l’exposició “El millor és a dins”,on es mostraven envasos i estoigs fabricats a Begudà, Sant Joan Les Fonts.El millorés a dinsCan VilaCan Vila repartia el seu espai d’anticús industrial en dues zones. Defet l’exposició tenia dos fils conductorsben diferents, per bé que elseu punt de confluència mostrava latrajectòria de l’envàs i les sevesdarreres aplicacions en el món dela publicitat i el màrqueting.A la primera d’elles, en una instal·lacióconstruïda a partir de volums en quèles caixes de cartró eren les protagonistesindiscutibles, s’introduïa el visitanten el món del packaging, nomamb què es coneix el sector de lafabricació industrial de l’envàs, en totala seva varietat de materials, formes iaplicacions, destinats tots ells a contenirla multitud de productes existentsavui dia en el mercat.El packaging va néixer en el s. XIX,quan les noves tecnologies van ferpossible que els fabricants i grangersproveïssin les botigues de productespreenvasats. En un principi, l’envàs vatenir un paper essencialment utilitari.Ajudava a la distribució eficaç de lesmercaderies i presentava els productesde forma suggeridora. Avui en diaaquestes funcions bàsiques continuencondicionant la forma i funcióde l’envàs.Electrodomèstics i LampisteriaJosep ComasMOBLES BANY, MIRALLS I AIXETESCarrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52SARRIÀ DE TERGironatema de portada. jornades del paper ~Parlem de Sarrià ~ 5125

~ tema de portada. jornades del paperParlem de Sarrià ~ 5128El display:publicitat en l’espaide consumEls displays publicitaris, o punts depublicitat en el lloc de consum, espopularitzen en el moment que escreen les multisales, cap als any 80,on els espais són més grans. La sevafunció és la d’aprofitar que circulapel hall un públic cinèfil i per tant elscomunica i ofereix les properesestrenes en la mateixa sala. El dissenyés similar a la publicitat planadel cartell, probablement amb lamateixa imatge gràfica, però amb ladiferència que es pot jugar ambvolum, amb la diversitat de formatstridimensionals. L’atractiu és evident,i en la petita mostra de la sala vàremEl poderós display de la pel·lícula Catwoman, cedit pels cinemes Òscar, va atreure la mirada de petits i grans. Foto: Quim Llunell.poder observar les diferències entreel cartell de la pel·lícula Troya, enformat pla convencional i el display,voluminós i amb multitud de detalls.L’evolucióde la fotocomposicióLa incorporació massiva de lesmàquines offset a les impremtes,allà pels anys 60, permetrà fer tiratgesde cartells més grans amb unamajor qualitat de registre. La quadricromias’imposa definitivament ise celebren les impressions en elsnous papers estucats.Paral·lelament, es desenvolupen lestècniques de fotocomposició i defotomecànica de manera que lafotografia és una eina utilitzadacada vegada més pels dissenyadorsgràfics.La introducció de l’ordinador com aeina de disseny, des dels primersMacintosh dels anys 80, fins alscomplexos programes actuals, hanrevolucionat la indústria gràfica i elcartellisme. Del llapis dels inicis de lalitografia, fins a l’ordinador, la fotocomposiciói la impressió digital, depossibilitats gairebé il·limitades, hantranscorregut cent anys. Una novaestètica ha envaït les nostres llars iqualsevol element publicitari se’nspresenta com una barreja d’imatges.En paraules d’Enric Satué, en el cartellde cinema, en els darrers anyss’ha passat del realisme dibuixat alrealisme fotogràfic i cromàtic.NETEJA XEMENEIESGIRONAESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOILTel. 972 17 17 33Responsable Tècnic: Xavier Sayols i BellapartSant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

PackagingJoan Ureñadissenyador gràficRousselot, Morillas,Josep Murlài Joan UreñaGaletes salades de Lu Biscuits,disseny de Morillas i asociatsEl públic consumidor s’adequa a les noves tendències del mercat,però el packaging també s’adequa al consumidor. El fenomende la globalització també s’estén a les marques i el packaging,és importantíssim que no quedin caps per lligar i nodeixar res a l’atzar. El niming, la gràfica, la fotografia o il·lustraciósón parts fonamentals de la personalització d’un packagingque cal tenir registrats a nivell mundial per tal d’evitarel plagi o la falsificació. En aquest sentit, Lluís Morillasexplicava el cas de les patates Lays que en cada pais funcionenamb una gràfica similar, però amb un tipus d’il·lustraciói altres elements que les diferencien.Ricardo Rousselot també va fer un referent de com ambel temps paquets que ell ha creat dins del mercat deltabac han perdut la força atractiva que tenien al seumoment pel fet que el client no s’ha adequat a lestendències que busca el consumidor.Per finalitzar, es va fer una projecció a càrrec de LluísMorillas de com es planteja un projecte de packaging desdels inicis fins al llançament del producte, un exemple real: l’Aigua deMalavella.L’acte va concloure amb la visita a l’exposició “El millor és a dins” a Can Vila,c/ Major, 16.Per a més informació:www.grupoerre-rousselot.comwww.morillas.comwww.alzamora.comwww.gabinetdissenygrafic.comtema de portada. jornades del paper ~Parlem de Sarrià ~ 5129

concurs fotografiade les VI Jornadesdel paper~ tema de portada. jornades del paperParlem de Sarrià ~ 5130Roger Casero GumbauPassen els anys i anem sumant edicionsde Jornades del Paper, i dinsd’aquestes jornades, el concurs defotografia; passen els anys i, malgrattot, mantenim l’emoció de descobrirquè s’amaga sota un títol d’una obra,d’una fotografia, que no sempre ésprou explícit. El moment d’obrir lesobres presentades al consurs de fotografiaés un convit a submergir-te enles il·limitades possibilitats que té elpaper, sobretot si, sobre paper,aquest juga en el màgic joc de la fotografia.Si bé les caixes fosques vandonant pas, en l’ús quotidià, també enaquest concurs, a les caixespixel·lades, la captura d’un instant,d’una llum, d’uns volums, d’unes textures,s’expressen com una extensióEl regidor d’ensenyament Roger Casero fa entrega del I Premi del Concurs de fotografiaa Àngel Vilà Serra per la seva obra, “Un feix ma”. Foto: Quim Llunell.de la nineta de l’autor sobre un paper, fotogràfic, per ser copsat, aquest instant,per múltiples ninetes observadores, que difícilment arribaran a coincidir, ja noentre elles, ni tan sols, possiblement, amb la de l’autor.Entre aquests elements de subjectivitat inequívocament es mou el jurat, elsmembres dels quals ni tan sols cal que coincideixin en els seus criteris ni valoracions,ni és necessari tampoc que els comparteixin, ja que no es preténconvèncer ningú, sinó que cadascú d’ells, als seus ulls, emeti una valoracióquantitativa fruit d’un procés de valoració personal de totes i cadascuna de lesobres. Fins ara sempre hem fet prevaldre aquest criteri, fet que el jurat tambéagraeix, ja que se sent més lliure a l’hora de votar, ja que no coneix les valoracionsdels altres.El jurat d’aquesta darrera edició ha estat format per:el Sr. Miquel Ruiz, fotoperiodista del diari El Puntel Sr. Xavier Fontané, dissenyador gràficel Sr. Edgar Massegú, pintor, dibuixant, fotògraf i músic de Sarrià de Terel Sr. Quim Llunell, fotògraf i cronista gràfic contemporani de Sarrià de Terel Sr. Roger Casero, representant de la comissió organitzadora de les VIJornades del Paper de Sarrià de Ter, actuant de secretari sense vot.

Iolanda Rodríguez, guanyadora del 1er accèssitper l’obra “Tirant del carro”. Foto: Quim LlunellPel que fa a les obres, una de les sorpresesva ser veure com aquest concursva guanyant cert ressò, ja no enaltres comarques, o en altres indretsde Catalunya, com han pogut serCastelldefels o Lleida, sinó en altresindrets de l’Estat espanyol, com en elcas d’aquesta darrera edició, Sevilla iCaleta de Vélez (Màlaga).Totes les obres presentades van compliramb el que requereixen les basesi per això totes van ser seleccionades.~ LLIBRE OBERT, de Jordi RenartRoca, Girona~ EL PAPEL DA ALAS A TUSSUEÑOS, d’Antonio Jesús Pérez,Sevilla~ FUSIÓ (1), de Ramon RibaltaDelgado, Girona~ IMAGINACIÓ DALÍ, de PaquitaDorca Gibert, de Figueres~ ROMBOIDES, de Ferran OlléSelga, SaltJordi Renart Roca, guanyador del 2on accèssitper el “Llibre Obert”. Foto: Quim Llunell~ FABRICACIÓN DE PAPEL ENINDIA, de José Luís Moreno Gámez,Caleta de Vélez, Màlaga~ ESTRIP, de Marc Faixedas Puig,Girona~ LÁMPARA, d’Anna Boadas Dalfó,Sant Feliu de Guíxols~ FUSIÓ (2), de Xavier MoreraJordán, Sarrià de Ter~ SERPENTINA, de Pilar PlanagumàOliveras, Girona~ TIRANT DEL CARRO, de IolandaRodríguez Torrent, Sant Gregori~ UN FEIX MA..., d’Àngel Vilà Serra,de Sant Feliu de Guíxols~ COMUNITAT, de Ma. LucíaMartínez Villalba, GironaDe les obres seleccionades van resultar premiades les obres següents:• 2n. Accèssit de 150 € a l’obra LLIBRE OBERT, presentada per en Jordi RenartRoca, Girona• 1r. Accèssit de 150 € a l’obra TIRANT DEL CARRO, presentada per la IolandaRodríguez Torrent, Sant Gregori• Primer premi dotat amb 600 € a l’obra UN FEIX MA..., presentada per l’ÀngelVilà Serra, Sant Feliu de GuíxolsUna de les constants d’aquest concurs és que hi ha una sèrie de gent que méso menys en totes les edicions va participant; una altra de les constants és l’ÀngelVilà Serra, que no només té el perfil de fidel concursant, sinó que s’estàguanyant la fama de fidel premiat, ja que és el fotògraf que més edicions haguanyat (2001, 2002 i 2004). Darrerament les puntuacions són molt ajustades,fet que posa de manifest que la qualitat de les obres és important.Les obres premiades, així com aquelles que no siguin reclamades dins els terminisque marquen les bases, formaran part del fons d’art de l’Arxiu Municipal,fet que permet no només tenir patrimoni, sinó també utilitzar-lo, promoure’l idifondre’l. En aquest sentit no deixa de ser molt més que una anècdota el fetque precisament una fotografia premiada d’aquest concurs (l’obra Renéixer -Reviure, presentada pel Sr. Joan Antoni Martínez Devesa, de Girona, i premiadaamb el segon Accèssit en l’edició de les IV Jornades del Paper de Sarrià de Ter,l’any 2002) hagi estat la base del treball que s’ha fet per tal de crear el cartelld’aquestes darreres jornades.tema de portada. jornades del paper ~Parlem de Sarrià ~ 51C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 4817840 SARRIÀ de TER31

JoanOrihuelBartaJosep Ma. VinyalsJoan Orihuel en el seu estudi pintant el mural de la Cambra de Comerç.~ dossier d’històriaParlem de Sarrià ~ 5132L’Emília Xargay en referia la següent anècdota: “Era un diamolt calorós, ell estava pintant a la vora d’un riu. L’aiguaoferia llavors tota la seva atracció. Ell es va despullar. I ensamarreta i calçotets, es va posar a nedar. I quan va tornara la ribera es va adonar que li desaparegué la roba.Preocupat de com tornar a la ciutat, es va treure la samarreta,es va pintar a darrera un número i es va posar acórrer fins a casa seva. La gent que passava pel carrer l’aplaudia.I anava mirant a veure si venien més corredors”.I és que en Joan Orihuel tenia una personalitat molt peculiar.Va ser el pintor més representatiu a Girona en la dècada dels40.Permeteu que breument us resumeixi les dades que hepogut recollir d’aquesta personalitat una mica oblidada pernosaltres, degut sens dubte, a la distància en què ha viscut.Estic segur que el seu coneixement ens servirà per apreciari gaudir millor de l’obra que va deixar entre nosaltres.Joan Orihuel i Barta neix a Barcelona el 6 d’agost de 1906i va morir a Buenos Aires el 1992. De la seva vida familiarpodem dir que es va casar el 1938 a Lloret amb ConsolFors i Oliver, i va tenir tres fills ( Lluís, Jordi i Narcís ).Del 38 al 50 va viure a Girona des d’on va anar a BuenosAires.Enviudat a Buenos Aires, es torna a casar el 1980 tenintd’aquest matrimoni una filla. Morí l’any 1992.FormacióAlumne de l’Escola de Belles Arts, va tenir com a professorsa Tenes i Clarassó en escultura; Santiago Rusiñol iCasas en pintura i d’en J. M. Sert.Treballant per al contractista d’obres Pujadas (com a pintorde parets), l’empresari, reconeixent la seva vàlua i possibilitats,el va becar amb uns viatges d’estudi a França,Anglaterra, Itàlia i Alemanya, on pogué actualitzar i millorarles seves tècniques pictòriques.A l’esclatar la guerra, deixa Barcelona per anar a Lloret, onfunda una acadèmia d’Art.Etapa de GironaEl 1938, reclutat pel servei de propaganda de laGeneralitat, es trasllada a Girona.S’estableix al núm. 1 de la carretera de Sta. Eugènia i a partirdel 42 munta una escola d’Art a les Peixateries Velles.Alumnes seus foren l’Emília Xargay, Torres Monsó,Joaquima Casas, Montserrat Llonch, Ramon.Carrera,M.Sánchez Fdez., Enric Marquès i Ribalta, M.Casadevall,M.Espàrrach, germans Bosch, Espinosa, J.Caselles, MariàOliver, Carles Vivó, Joan Riu, Jesús Vilallonga.Més tard, el 1983, foren els seus alumnes qui organitzarena Girona una “exposició homenatge” amb els quadresdel seu antic mestre.En aquesta ocasió l’Emília Xargay deia: “Jo, l’aprenentatgeacadèmic no el vaig fer a Belles Arts sinó amb en JoanOrihuel, un personatge sensacional que tenia un domini dela tècnica fora del corrent. Ell ens va ensenyar totes les tècniques,i a la seva escola hi teníem l’avantatge que ens deixavaels models que utilitzava per a les seves obres. Fins itot hi vàrem fer nus, cosa no gens ben vista a la Girona d’aquellsanys”.En Pla Dalmau i en Perich li aconseguiren el 1950 un contracteinteressant per decorar una església de BuenosAires a l’estil Sert. Ja no va tornar.Només varen ser 12 anys els que va viure a Girona, els dela postguerra , la pitjor època també per a l’art; sobrevivinta la mancança de materials adequats, a la falta de diners(no era el millor moment per gastar-los en art ), a la falta dellibertats i a les pressions polítiques.

Tot i haver treballat per la Generalitat, no va ser molestatper la Dictadura de Franco, i va poder seguir el seu propicamí artístic.Potser la clau la podem trobar en el que Gil Bonancia escriua la Revista de Girona d’en Joan Orihuel: “Podríem dir quefou un rodamón que qualificaríem de controlat per ell mateix,coneixedor que de tant en tant calia estirar la corda del seuestel de la fantasia....Anava a les tavernes i casinos i practicava l’esport de boxa.Gran conversador, era estimat en les tertúlies, ja que a lavegada tenia modals d’autèntic cavaller, i això sempre ésagradable, i potser li obrí les portes de moltes famílies gironinesque li encarregaren retrats...”.Va ser doncs l’artista més sol·licitat tant per la burgesiacom per les institucions. Va rebre encàrrecs de l’Església,la Clínica de l’Esperança, el Col·legi Oficial deFarmacèutics, la Cambra de Comerç. Precisament aquestaúltima, essent president en Sarasa, li concedí una beca de500 ptes/mes amb l’obligació, com a contraprestació, demantenir la seva acadèmia de pintura.L’esmentat Gil Bonancia continua dient d’ell: “ ... es tractad’un artista que, quan convé, sap interpretar la mitologia, lallegenda o bé la idealització.La ductilitat de l’artista es mostra en els paisatges urbans.En ells es veu que estimava Girona, puix que a part delsencerts tècnics tenen el caliu d’aquell que coneix el lloc,que el pinta perquè li agrada, ja que aquí no hi haviacomandes”.Retrat. Col·lecció R.LlonchQuadre premi atorgat a Montserrat Llonch.(Col·lecció R.Llonch)Sí, l’amor per Girona ho demostra sobrerament al llarg dela seva vida a Buenos Aires, on pinta encara escenes i paisatgesgironins.A Los Sitios del 19 d’abril de 1985 surt una referènciaseva: “En nuestra posguerra, el resurgir en el mundo delarte, tuvo en Girona un hombre decisivo: J. ORIHUEL”Malgrat l’època que li va tocar viure sembla que era unhome vital i optimista. Reveladora és la seva tarja de visita:“Dibujante Comercial, dibujante artístico, artista decorador,orientista decorativo, fresquista, pintor mural, ilustrador,cartelista, artista pintor, proyectista arquitectónico, litógrafo,decorador de interiores, escultor, retratista al óleo, restauradorde imágenes sagradas y de arte plástico”.Sí, molt polifacètic, optimista, amb grans ambicions com aartista i segur d’ell mateix. Quan pintava el fresc de Sarriàde Dalt sovint comentava, referint-se a altres quadresmenors que dibuixava amb carbó i aquarel·la: “ara això valpoc, però d’aquí uns anys valdrà molt” .Emigració a l’ ArgentinaEl 1950 marxa a Buenos Aires on viurà a la província de S.Miguel. Allà també va triomfar.Hi ha crítiques entusiastes de les seves pintures al betumèsobre or, i ell mateix se sent molt entusiasmat en una granobra de restauració o ampliació d’un mural d’en Sert. “Noes nota cap diferència entre la part seva i la meva,” escriviaa Emília Xargay.Deixeu-me citar el que posava Carlos A. Foglia en una prestigiosapublicació de l’Argentina: “el celebrado pintor españolradicado desde hace tiempo entre nosotros, ya nos hadossier d’història ~ 33Parlem de Sarrià ~ 51

~ dossier d’històriaParlem de Sarrià ~ 51Retrat de la Joaquima Casas.Col·lecció Joaquima Casasdemostrado su talento con las dosexposiciones de gran éxito que organizóúltimamente. Sabía que es un habilísimodibujante y que se ha especializadoen el retrato, pero ignoraba quesu maestría adquiriera la más altaexpresión en las pinturas al betumépor veladuras sobre oro......... He tenidooportunidad de admirar trabajos degrandes maestros de la pintura contemporánea,y jamás me ha impresionadootro como este por veladurasobre oro..”.“... ORIHUEL domina los secretos deloficio porque hizo práctica en la especialidadjunto al gran maestro catalánJose Mª Sert, autor, entre otras, de lasfamosas decoraciones murales de lacatedral de Vich, el palacio de laSociedad de las Naciones,..y enBuenos Aires las de la residencia dela embajada del Brasil..... La mayor parte de las pinturas queexhibirá ORIHUEL son motivos de supatria; casi todas ellas escenas gitanas..Están obtenidas con tanta humanidady tal fuerza artística, que sus motivosse tornan inmensamente comunicativos.Con respecto a la técnica de su realización,creo que es imposible obtenermás emoción con tan pocos recursos,y, sin embargo, consigue dar calidada las diversas materias que formanla composición...........Rostros cargados de impasibilidad,tal vez de una resignación racial quesoportan desde época milenaria; miradasimpregnadas de recelo, y algunasveces de odio; ojos maternalescuajadosde ternura; caras infantiles repletasde inocencia y ancianidades cargadasde bondad, de fortaleza y de austeridad.Talesson los aspectos de la obrade Orihuel que plantea y resuelvemagistralmente en los trabajos”Nena llegint. Col·lecció Pere ColomerEl mateix Orihuel deia en una entrevista,arran d’una exposició seva aBuenos Aires.-“ Sentía la necesidad de demostrarque el artista puede pintar algo másque un paisaje. Como Vd. ha podidoapreciarlo, la mayoría son temasespañoles, de composición que bocetéy estudié hasta en sus mas ínfimosdetalles en los campamentos que selevantan en los alrededores de la ciudadde Gerona. Familias enteras degitanos han sido mis modelos”.També aixeca gran controvèrsia al’Argentina amb la creació d’un nouestil que anomena Dimensionalisme,presentat el 12 de maig de 1956 amb5 quadres i una conferència.En la conferència de presentació, deia:“Es té d’haver passat per la pintura34Vaques. Col·lecció R.LlonchMarina. 1940. ©Museu d’Art de Girona. Ad’l. (Foto: Txús Sartorio)

Diana caçadora. (2,25 x 2 m). Col·lecció Jordi Mota.clàssica, des dels primitius- als que sempre tornarem per ferquelcom nou- fins al neoclassicisme; i haver sigut impressionista,i cubista i surrealista. I haver ensinistrat la mà, l’ofici endiverses tècniques, fins a dominar les respectives fórmules.Jo he pintat al fresc, a l’oli, a la tempera; vaig fer acurades,miniatura escultura i orfebreria....”Sobre aquest nou estil, el 1987 un italià, Pierelli, fa una exposicióa Roma com a creador d’un nou estil, el dimensionalisme.D’Estuardo Maldonado, nascut a l’Equador el 1930, s’escriuque després de viatjar per Europa i passar per diferentsestils, crea El Dimensionalisme (posterior a la datad’Orihuel).Vista de la Catedral. ©Museu d’Art de Girona. Ad’l. (Foto: Txús Sartorio)I el crític Lluís Montané escriu que l’artista FranciscaBlázquez, nascuda a Madrid el 1966, crea elDimensionalisme l’any 1998; i el 2004 exposa 26 obresal palau de congressos de Madrid.O sigui que sembla que el Dimensionalisme ha tingut elseus seguidors, però no s’ha reconegut en aquest continentla seva procedència, fins que algun estudiós no hi posiuna mica d’ordre.Al·legoria sobre els oficis. Mural de la Cambra de Comerç de Girona.dossier d’història ~ 35Parlem de Sarrià ~ 51

~ dossier d’històriaParlem de Sarrià ~ 5136Les seves obres a GironaCircumscrivint-nos en la dècada delsanys 40 en què va viure a Girona, laseva obra referenciada és diversa:Retrats: Srs. Bosch, Pla Dalmau, elbatlle Quintana, Teixidor, Capdevila.Pagans, Omedes, Porcioles, Camps,Srta. Riera, Srta Casas..Cartells: per a les cases Ferrer,Omedes, Regás, Sarasa, Magaldi,Mobles Juandó, Pellicer Germans,Dalmau Carles Pla, El Globo, Fires deGirona, etc....Quadres i paisatges diversos enpoder de conegudes famílies gironinesi alumnes seus.Però la que està en poder de societatso institucions i que per tant es potvisitar és menor:Mural de l’església de Sant Pau de Sarrià de Dalt. Degollament de Sant Pau.Mural de l’església de Sant Pau de Sarrià de Dalt. Crucifixió de Sant PereEl Museu d’Art de Girona té: Paisatge(1946), Vista de la Catedral (1945)exposat a la 4ª planta, i Marina (1940).D’aquesta última en Jaume Fàbrega,en una crítica sobre el quadre, escrivia:… tanmateix, subtilment, ens fa sentirel calfred d’una època sinistra i, sivoleu, l’alè d’una petita sinceritat, potserinconscient, amb els colors apagats,terrosos, justament més veraçosque certs paisatges de postal propisdel gènere i la reveladora anècdotad’emprar com a suport pictòric unafullola, un material que per la sevaineptitud per a la tècnica, ens parlad’un temps de misèries i aprofitament....Murals: a la Cambra de Comerç iIndústria de Girona, presidint la salade juntes, hi ha un magnífic mural de6x2,5 m. El Sr. Coquart ens diu queen el magatzem guarden amb moltacura 6 m més del mural que possiblementen el nou edifici de laCambra puguin instal·lar-lo complet.Es tracta d’una al·legoria sobre els oficis.Surt la catedral, St.Feliu, la deessao matrona Girona i tots els oficisrepresentats per homes musculosos.Frescos: a l’església de Canet d’Adrihan conservat un fresc de l’Orihuel,així com el d’un deixeble seu, enRamon Carrera. També conserven unretaule de l’Orihuel que representaels 15 misteris del rosari. Un altreretaule el tenen guardat.A la casa missió de Banyoles tambén’hi va pintar (aquest no l’he pogutcomprovar).Església de St. Pau de Sarriàde DaltA la nostra església de St. Pau deSarrià de Dalt, a més de decorar totl’absis i l’altar, hi va pintar tres frescos,sens dubte els millors: Sant Pau caientdel cavall, la degollació de Sant Pau ila crucifixió de Sant Pere cap peravall. De moment en sobreviuen dos.Crec que s’hi va esmerçar d’unamanera especial. Potser perquè l’absisd’aquesta església oferia unespossibilitats no gaire comunes tantper les dimensions com per la llum.Potser perquè es trobava ben acollittan en l’hospedatge (durant aquesttemps vivia amb la seva família a canTomàs), com per la resta de la gentdel poble que el pagaven amb espèciesi oferint-se a servir-li de modelsen els frescos de l’església, com és elcas d’en Joan Aymerich, en Vicens decan Tiranda i el mateix capellàmossèn Josep. Potser per tot plegatva fer un bon treball i va encertar enl’adequació a l’ espai arquitectònic ien els colors.Les mides de les pintures són de 4x4m aproximadament.A mi en tenien el cor robat la central(que ja no hi és) i la de l’esquerra (eldegollament de Sant Pau). Aquest ésal costat esquerre, on ens situàvemels homes en aquell temps en què hihavia, també a les esglésies, separacióde sexes.El trobo d’una gran profunditat. SantPau i una olivera al primer pla. El botxí,un soldat i un ciutadà en segon terme.Darrera, un altre soldat romà parlantrelaxadament amb un romà amb túni-

-“ Sentía la necesidadde demostrarque el artista puedepintar algo más queun paisaje. Como Vd.ha podido apreciarlo,la mayoría son temasespañoles, de composiciónque boceté yestudié hasta en susmas ínfimos detallesen los campamentosque se levantan enlos alrededores de laciudad de Gerona.Familias enteras degitanos han sido mismodelos”.Declaració d'Orihuel a la premsa ArgentinaJoan Orihuel amb Emília Xargay, Josep Espinosa i Quim Casellas.Carta de J.Orihuel a E.Xargay des de l'Argentinaca (deien que era mossèn Josep, elcapellà del poble) i a l’horitzó una casade pagès amb xiprers. I el Sant Pau degran lluminositat transcendental.Tot ben proporcionat. Només hi ha unapetita concessió potser en la musculaturadel botxí, però no gaire. El méscuriós del cas és que essent una escenaviolenta, transmeten una sensacióserena. No sé si a causa de les faccionsde Sant Pau, tot bondat i resignació(tal com els primers cristians,segons ens predicaven), o pel posat dela parella del tercer terme parlant tranquil·lament;o potser pels colors de totel conjunt, pintures de terra, colorsocres, contorns suaus que permetendescansar-hi la vista.Això no és una crítica o comentarid’una pintura.. He volgut simplementexpressar les meves sensacions davantdel quadre que contribueix una mica aque m’hi trobi millor en determinatsmoments de descans o meditació.dossier d’història ~ 37Parlem de Sarrià ~ 51

~ dossier d’històriaParlem de Sarrià ~ 5138Joan Orihuel amb Emília Xargay i F.Torres Monsó.El per quèAquest article ha sorgit al conèixer elprojecte de destruir els frescos del’Orihuel de la nostra església deSarrià de Dalt, amb el pretext de pintar-lade blanc. No vull entrar en l’enumeraciód’arguments en defensad’aquestes pintures i en el fet irreversiblede la seva destrucció, per noallargar-me. El que sí que he volgut ésdonar a conèixer una mica l’autor deles pintures de l’absis de l’església deSarrià de Dalt, perquè en tingueuconeixement per poder formar-vosuna opinió pròpia més documentada.Tampoc m’agradaria entrar en un estilagressiu com el que ens tenen acostumatsqui em sé i la seva emissora.L’estil de l’església catalana, a Déugràcies, és diferent.En aquest possible atropellament alssentiments del poble, no hi guanyarianingú, de debò. El tema tampoc és dedoctrina religiosa, no s’ho val que lajerarquia s’hi posi fort.L’església històricament ha estat salvaguardade la cultura.Documentació consultada:El pintor, tot i essent molt bo i unamica genial, no era un Picasso. Peròno crec que es trobi a ningú quetenint un Orihuel a casa seva, se’ndesprengui sense més.A la sala d’estar de casa meva tinc unquadre d’en Miquel A.Cros i unesescultures d’en Quim Pradas.M’agraden de debò i les mostro amborgull als meus amics, tot ressaltantles seves millors qualitats. Tant de bopogués tenir també un Orihuel o unaltre més cotitzat (no descarto hi arribin),L’afegiria. Però dels que tinc nome’n desprendria. Ja formen part delmeu entorn domèstic i debò s’homereixen.Per fer aquest article he parlat ambgent lligada al món de l’art. Sensedemanar-los la seva opinió, que noera el meu objectiu, em feien els seuscomentaris, tots amb la mateixa carad’estranyesa i incredulitat. Per no fermellarg, en repeteixo només un:“Saps el que valdria ara fer aquestespintures?.• Documentació Museu d’Història de la Ciutat de Girona• Documentació Museu d’Art• Articles de E. Marquès i Ribalta publicats en el Punt Diari (11-2, 27-2, 4-3, 30-11-1983)• Article al diari Los Sitios (19-4-85)• Article de Gil Bonancia a la Revista de Girona, núm. 102 (1r trim. 83)• Cartes de JOAN ORIHUEL dirigides a E. Xargay• Visites a la Cambra de Comerç i a l’església de Canet d’AdriTartana, de J.OrihuelTambé hi ha qui va parlar de recuperarper part de l’ajuntament i traslladaraquests frescos, però això ésquasi inviable pel cost que representariai la dificultat de trobar una paretde les mides adequades per donar-licabuda. A més perdrien el contexthistòric del lloc.Pot ser que la tècnica de realitzacióde la pintura no sigui la millor perquèdurin molt. Proposo que es protegeixinamb una capa de vernís mat ocom els especialistes aconsellin, a fique no es degradin amb el pas deltemps. De moment han aguantat 60anys, però és bo pensar en els descendentsi procurar que aguantinsegles.És una obligació del departament deconservació del patrimoni de l’església,però si aquest no pot, crec quel’ajuntament faria bé d’oferir-se asuportar el cost.I per acabar em faig unes preguntes.Per què en Domènec Fita va respectaraquestes dues pintures quan vafer la remodelació de l’altar major,adequant-lo a l’esperit del Concilivaticà II ?. Per què en les esglésies icatedrals de les ciutats es fan tanpocs canvis en la decoració i conservenno sols els frescos sinó també elsquadres fàcilment transportables?Vull creure que la decisió serà repensada.Els nostres fills agrairan els deixemaquest legat que segur sabrandisfrutar-ne i treure-li profit seguramentmés que nosaltres

Excavacions arqueològiquesal Pla de l’Hortala necròpolis de la vil·la romanaJosep Frigola,Joan Llinàs,Jordi Merinoi Carme Montalbán(JANUS, S.L.)Entre finals d’octubre i principis de novembre es va realitzar una excavació arqueològica en el solar situat a la cantonadade l’avinguda Jacint Verdaguer amb el carrer Sant Ferriol, al veïnat del Pla de l’Horta. Els treballs foren motivats per lesobres de construcció d’una casa, que van posar al descobert diversos enterraments d’època romana. Aquest fet va obligara endegar l’excavació arqueològica del terreny, que fou efectuada per l’empresa Janus, SL i sufragada per la propietàriadel terreny, amb l’ajut del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sarrià de Ter.Acabada l’excavació, un cop documentades i extretes totes les restes arqueològiques, es van poder continuar els treballsde construcció de la casa.Marc històric: la vil·laromana del Pla de l’HortaL’indret excavat és a l’extrem occidentaldel Pla de l’Horta, un sector planerdel centre del terme municipal deSarrià que fins fa pocs anys erencamps de conreu i que actualment estroba en un procés avançat d’urbanització.En un sector proper a l’indret hiforen localitzades als anys setanta delsegle XX les restes de la important iextensa vil·la romana del Pla del’Horta, un edifici compost per doscossos principals articulats al voltantde sengles patis i diverses dependènciesannexes (Oliva 1970; Nolla1982-83; Nolla i Sagrera 1993;Palahí i Vivó 1994; Palahí i Vivó1995). Aquesta vil·la gaudia d’unasituació excel·lent, en un vessantassolellat i planer encarat al sud i al’est, a tocar del Ter i de la ViaAugusta i a poca distància de la ciutatde Gerunda. Entre les múltiples troballesd’aquesta vil·la hem de destacarels esplèndids mosaics de la sevapart residencial (Nolla i Sagrera1993).Aquest jaciment es troba avui sotal’antic camp de futbol (actual zonad’aparcaments i d’instal·lacions públiques)i uns blocs aixecats aleshores ala banda de llevant. A més, en unazona propera s’hi localitzaren tambéles restes d’una necròpolis ibèrica.L'enterrament 1, amb les restes de l'esquelet.L’any 1996, arran de l’inici de lesobres de condicionament de la zonaper a la seva urbanització, es va realitzarun seguiment de les rases deserveis que s’hi efectuaren i es vanlocalitzar restes molt disperses i escadusseres,entre les quals destaquenvestigis d’enterraments baiximperials id’una conducció, probablement unaqüeducte (Palahí 1998).19 enterramentsLes troballes efectuades enguany formenpart de la necròpolis o cementiride la vil·la. L’excavació va posar aldescobert un total de 19 enterraments,estesos per la totalitat de lazona excavada, d’uns 140 metresquadrats. La cota dels enterraments,que constituïa l’únic nivell arqueològicapreciable, es disposava seguintel pendent natural del terreny endirecció est: així, mentre que a l’extremoest apareixien gairebé a nivellde la superfície, a llevant es trobavena fondàries que arribaven a superarels 150 cm respecte a la superfície.Nou dels enterraments eren caixes detegulae (teules planes romanes) i cinceren fosses excavades directament aterra, de les quals dues conservavenpart d’una coberta de lloses de pedra.Hi havia també una caixa de lloses depedra, una tomba d’obra de pedra imorter de calç, una ossera i dues tombesque alternaven les pedres i els fragmentsde tegula. En set dels enterraments,els més malmesos, no hi vaaparèixer esquelet, degut al fet que probablementforen destruïts antigamentarran dels treballs agrícoles o de lamateixa erosió del terreny. A la tombad’obra, en canvi, hi van aparèixer dosesquelets i nombroses restes arraconadesd’altres inhumacions, cosa queprova que fou repetidament reutilitzada.dossier d’història ~ 39Parlem de Sarrià ~ 51

En dues de les tombes s’hi va trobarun aixovar consistent en un recipientde ceràmica (un bol i una gerreta). Hihavia també un esquelet que duiauna sivella de ferro, un altre va proporcionarun bonic exemplar de sivellade bronze decorada i restes d’uncollaret de denes de pasta de vidre,en una tercera inhumació s’hi va trobaruna altra sivella de bronze, méssenzilla, dos ganivets de ferro i unespetitíssimes peces de plata i, finalment,un quart esquelet va aparèixeramb una altra sivella de bronze.L’orientació dels enterraments era denord a sud en cinc casos, amb el capa tramuntana i els peus a migdia, id’oest a est a la resta, amb el cap aponent i els peus a llevant. Si ens atenema les mides dels esquelets o ales de les tombes, podem afirmarque cinc de les inhumacions ereninfantils de diverses edats, mentreque deu enterraments eren d’adults;per als restants no hi havia dades fiables.A banda dels 19 enterraments documentatshi havia restes d’una construcciócomposta per dos murs perpendicularsde pedres lligades ambmorter de calç, ubicats al nord-est.Aquesta construcció era anterior alsenterraments circumdants, els qualsL'enterrament 15, una caixa de lloses de pedra,després de l'excavació.es disposaren al seu costat i seguintla seva orientació. Un sondeig realitzata tocar d’un d’aquests murs vaprovar que se’n conservaven tan solsles dues darreres filades.Els aixovars també ens portarien capa aquesta conclusió. Així, el costumtípicament romà, propi dels segles IIa IV, de deixar un atuell de ceràmicacom a aixovar, el trobem exclusivamenten tombes de teules, mentreque els objectes relacionats ambl’habillament i els aixovars, trobats enels enterraments de la zona est, espoden datar clarament a partir delsegle V.La resta de la necròpolisEvidentment, cal suposar amb totalògica l’existència de més tombes alsvoltants de la zona excavada.Properament es preveu excavar elsector situat al sud-est del solar intervingut,que no es veu afectat per lesobres de la casa, però que pertany ala mateixa propietat. Igualment, en unfutur proper caldrà realitzar excavacionsal solar que es troba immediatamental nord, afectat també per unprojecte constructiu. Sens dubte,totes les dades que s’extreguin d’aquestesdues noves intervencionsajudaran a completar els coneixementsno tan sols sobre la necròpolisde la vil·la del Pla de l’Horta, sinótambé sobre l’època romana i tardoromanaa Sarrià i als entorns de l’antigaGerunda.~ dossier d’històriaParlem de Sarrià ~ 5140L'enterrament 7, amb les restes de l'esquelet.ConclusionsPer la tipologia de les tombes i lescaracterístiques del material arqueològicrecuperat, podem situaraquesta necròpolis entre els seglesIII-IV i VI després de Crist. Sensdubte, ens trobem davant d’una partdel cementiri de la vil·la romana delPla de l’Horta.Alguns detalls ens indiquen que lapart més antiga de la necròpolis estrobaria a ponent de la zona excavadai que s’aniria estenent amb eltemps cap a llevant. En primer lloc,veiem com la majoria de caixes deteules es concentren al nord i al centre,mentre que desapareixen a tot elsector de llevant, on predominen lesfosses i la utilització de lloses depedra. Igualment, és tan sols a l’extremoest on trobem alternades lesdues orientacions, nord-sud i oestest,mentre que al centre i a llevantels enterraments estan orientatsexclusivament d’oest a est, la disposiciótípica de la baixa antiguitat i,sobretot, l’edat mitjana.

BibliografiaNOLLA, J.M. (1982-83). Algunes notesentorn de la vil·la romana del Pla de l’Hortade Sarrià de Dalt, Annals de l’Institutd’Estudis Gironins, XXVII, p. 111-124.NOLLA, J.M. i SAGRERA, J. (1993). Elsmosaics de la vil·la romana del Pla del’Horta (Sarrià de Ter), Cypsela, X, p. 145-158.OLIVA, M. (1970). Descubrimiento de unavilla romana con mosaicos en Sarriá deDalt (Gerona), Revista de Gerona, 52, p. 67-71.PALAHÍ, L. (1998). El seguiment d’obres delPla de l’Horta (Sarrià de Ter, el Gironès),Quartes Jornades d’Arqueologia de lesComarques de Girona, Figueres, p. 204-208.PALAHÍ, L. i VIVÓ, D. (1994). Anàlisi estructuralde la vil·la del Pla de l’Horta, Annals del’Institut d’Estudis Gironins, XXXIII, p. 157-170.PALAHÍ, L. i VIVÓ, D. (1995a). La vil·la romanadel Pla de l’Horta, Parlem de Sarrià, 9, p.11-16.PALAHÍ, L. i VIVÓ, D. (1995b). Sarrià en èpocaibèrica i romana, Parlem de Sarrià, 8, p. 11-15.Objecte de bronze, aixovar dels enterraments972 17 04 24Carrer Escoles, 5SARRIÀ DE TERdossier d’història ~ 41Parlem de Sarrià ~ 51

entrevistaa Nicolás Pichardo i Delgadonou alcalde de Sarrià de TerEmili PérezEn el Ple ordinari de l’Ajuntament de Sarrià de Ter del 30 denovembre de 2004 Josep Turbau presentava oficialment la sevadimissió com a alcalde i regidor de Sarrià de Ter. Aquesta decisióva fer que des de l’1 de gener de 2005, com a alcalde accidental,i des de l’11 de gener, com a electe, en Nicolás Pichardo Delgadosigui el nou alcalde de Sarrià de Ter, el tercer des de la recuperacióde la segregació de Girona.Nascut a La Palma del Condado (Huelva) el 1953 va arribar aSarrià de Ter l’any 1964. Membre actiu en diferents entitats deSarrià de Ter ha estat regidor d’Esports i Ensenyament del 1999 a2003, i primer tinent d’alcalde d’Urbanisme, Serveis Públics iMedi Ambient des del 2003. A partir de 2005 Nicolás PichardoDelgado és el nou alcalde de Sarrià de Ter.Foto: Quim Llunell~ entrevistaParlem de Sarrià ~ 5142Com valora la seva estrena com alcalde de Sarrià de Ter?La valoració és positiva perquè de moment, des de l’1 degener de 2005 com a alcalde accidental, i des de l’11 degener, ja escollit pel Ple com alcalde, no hi ha hagut notíciesdestacables a esmentar, aquest fet és positiu ja que el relleus’ha fet tranquil i assossegat.. Sóc conscient de la responsabilitatque assumeixo amb aquest nou càrrec i la meva tasca ésla de seguir la feina i el bon saber fer d’en Josep Turbau.Com valora la gestió de l’anterior alcalde, Josep Turbau?En el Ple extraordinari en què vaig sortir escollit alcalde, queva ser el darrer Ple d’en Josep, en aquest cas com a regidor,vaig dir que el deute del poble de Sarrià de Ter amb en Josepés enorme. Hi ha hagut un abans i un després de la gestió d’enJosep Turbau, Sarrià de Ter ha fet un camí molt important i enJosep ha estat qui ha liderat aquest camí.Quina ha estat la seva relació personal amb ell?Amb en Josep fa molts anys que ens coneixem, sobretot a partirdel treball de tots dos en les associacions de veïns, ell al’AAVV del Pla de l’Horta i jo com a representant de la Rasa enla que llavors era l’AAVV de Sarrià de Ter, quan el President eraen Miquel Resplandis. Llavors recordo que entre els diferentsbarris hi havia més barreres físiques, i amb aquestes potsertambé altres tipus de barreres que poc a poc s’han anat superant.La relació més endavant va ser ell com a membre del’Ajuntament i jo com a persona implicada en diferents entitats,i sobretot, a partir del moment en què em demana que formipart de la seva candidatura, en les eleccions de l’any 1999, lameva relació amb ell va convertir-se en una relació molt méspersonal, compartint plenament amb ell la seva visió del poble,el seu projecte de Sarrià de Ter, que també era el meu.Abans de dedicar-se a la política municipal de Sarrià de Ter,quina ha estat la seva dedicació a Sarrià de Ter?Jo sempre he estat vinculat molt estretament al movimentassociatiu del poble, implicat amb entitats esportives, com elFC Sarrià o el Club Patinatge Artístic Sarrià, l’UES; també heestat a l’AAVV de Sarrià de Ter i a l’AAVV de la Rasa. Recordoper exemple, que des de l’AAVV de la Rasa vam ser els impulsorsde les classes d’adults i de català a Sarrià de Ter. Col·laboradori cap de programació de Ràdio Sarrià, entre d’altres, Elteixit associatiu que ha tingut i té Sarrià de Ter és vital per lavida del poble; he trobat sempre, en aquestes entitats, valorstan importants com la reivindicació, la cohesió i la integració.Les entitats han jugat i juguen un paper molt important en latrasversalitat i cohesió del municipi, una qüestió cabdal aquestaque ha treballat molt bé en Josep Turbau, i on sempre ellm’hi ha trobat, que és el treball de relligar els diferents barris;aquesta és una de les tasques que cal seguir fent.Què el va motivar a formar part d’un projecte polític delpoble?Principalment em va motivar poder participar en el procés desuperació dels problemes de comunicació que tenia Sarrià deTer, la interacció dels diferents barris, a nivell social i urbanístic.La urbanització del Pla de l’Horta i la remodelació de l’autoviahan millorat molt la permeabilitat entre els diferets sectorsdel poble; el desenvolupament del Pla del Socs i del sectorCobega, contribuirà sens dubte a consolidar aqueta cohesió.Al cap i a la fi, el què et motiva a participar en política ésel mateix que et mou per participar en entitats, que és treballarper allò que és comú, la vocació de servei.Abans d’assumir l’alcaldia, quines regidories li van ser assignades?En l’anterior mandat, del 1999 al 2003, em van ser assignadesles àrees d’Esport i Ensenyament en un principi i posteriormentUrbanisme, Serveis Públics i Medi Ambient. Respecte ales dues primeres regidories, les del primer mandat, m’hi vaigsentit molt còmode des d’un principi, ja que són d’àrees en lesque he estat vinculat anteriorment al moviment associatiu iesportiu. Han estat àrees que conec amb profunditat i quemotiven molt pel seu dinamisme i el contacte estret amb lagent i les entitats. L’àrea d’urbanisme és molt diferent, és unaàrea més complexa i tècnica, està molt regulada i s’ha de tenirun control més estricte i que comporta un nivell de responsabilitatmolt considerable; l’he afrontat amb molta il·lusió.

Foto: Quim LlunellQuins serien avui dia, els nous reptes per afrontar la gestiómunicipal de Sarrià de Ter ?En infrastructures, el soterrament del TGV i estar atent i vigilantamb el tema desdoblament de la N-II. En el pla urbanístic,assolir un creixement moderat i sostingut, garantint als habitantsde Sarrià de Ter els serveis públics i mantenir-los.Consolidació del POUM (Pla Ordenació Urbana Municipal) einafonamental per mantenir un creixement sostingut, Fomentar larelació i la cohesió entre les diverses entitats del poble, tambéentre els diferents barris. Tots aquests reptes s’han d’afrontaramb tres puntals que considero essencials i que han d’estarequilibrats: la capacitat de treball, la comunicació, diàleg i deconnexió amb el poble, i finalment la proximitat amb la gent.Amb la creixent expansió urbanística i demogràfica delpoble, quins serveis (cultura, policia, salut, transport públic,educació…) caldrà incrementar per atendre a les necessitatsreals dels habitants?L’increment urbanístic no pot significar un descens en la qualitatdels serveis de Sarrià de Ter, hem de treballar per tal que elcreixement urbanístic mantingui una proporció amb els serveisque es poden donar i la previsió d’ampliació d’aquests. Caldrà,per exemple, estar atents a un possible augment de la demandade l’escola bressol, tenim planejada la nova biblioteca, quedonarà més serveis, amb un centre cultural, acabarem el Coroi seguirem amb la construcció del Pavelló; alguna d’aquestesactuacions ens permetran donar més i millors serveis a lesentitats i a la gent, a l’actual i a la que acollirem. En la planificació,però, és més important valorar el cost de mantenimentd’aquest serveis que el de construcció, ja que el que és realmentimportant no és la construcció, si no mantenir-ho operatiu.Quines novetats hi haurà respecte a la joventut del nostrepoble per incentivar-la, i que prosperi ? Es desenvoluparà unpla de joventut? Com es contemplarà l’ habitatge de proteccióoficial?La joventut és un actiu molt important en la vida del poble, laqual, majoritàriament ha estat sempre molt estretament vinculadaamb les diverses entitats esportives. És molt importantcontinuar mantenint aquesta relació entre el jovent i l’esport.En el vessant cultural i social també ha mostrat interès pel teatreo la música. A Sarrià de Ter des de fa anys que s’hi ha formatgrups musicals de diferents estils, en què l’Ajuntament hadonat suport i facilitats per tenir un local d’assaig i reunions,ajudes econòmiques per l’edició de discs etc., Referent alsjoves també disposen d’un local social, cedit per l’Ajuntament,i des de l’area de juventut també es desenvolupen programesd’atenció a joves de l’institut i l’escola. El pla per la joventutinclou, entre d’altres aquestes actuacions, com d’altres a nivellde salut (Projecte Màquina, Setmana de la salut, Casal esportiumunicipal d’estiu, formació de monitors,),. També col·laboremamb el Mijac en la programació de lleure a Sarrià de Ter.A nivell d’habitatge per facilitar-ne l’accés del jovent, la novallei d’urbanisme obliga a tenir entre un 20 i un 30% d’habitatgesde protecció oficial. A Sarrià de Ter, però, es dóna unadinàmica específica, ja que hi ha una bona oferta de pisos desegona mà, moltes vegades més accessibles que els mateixosde protecció oficial, fins i tot comptant-hi el cost d’una petitareforma; moltes vegades aquesta és una de les primeresopcions dels joves.Veu possible un increment en la utilització del pavellóesportiu municipal?El nou pavelló esportiu encara està en fase d’obres, tot i quetambé està en funcionament. Acabades les obres que ara s’estanfent es millorarà molt la seva funcionalitat, així com els serveis;quedarà pendent una tercera fase, tot i que amb l’acabamentd’aquestes dos fases entre aquest any i el proper quedaràtotalment consolidat i plenament operatiu, ja que és milloraràla pista i els altres espais, es faran les grades i podremdonar acollida als nous despatxos de les entitats esportives.Com continuaran les relacions municipals entre Sarrià de Ter,Girona i Sant Julià de Ramis?Tant amb Girona com amb Sant Julià de Ramis hem de manteniruna bona relació de veïnatge; amb Girona, també ambSalt, compartim la gestió d’alguns serveis com les aigües, ladepuradora i la incineradora. Tot i que en altres qüestions cadaun defensa els seus interessos, ja no només entre nosaltres,sinó conjuntament amb molts altres municipis, caldrà queanem definint i planejant cada vegada més conjuntament,establint relacions d’interdependència. També amb Sant Juliàde Ramis, amb qui a més hi compartim un continu urbà i unpermanent flux de gent que es mou entre els dos municipis;seguirem treballant per tal que les relacions siguin properes ifluïdes.Amb la sortida d’en Josep Turbau entra en escena la IolandaJiménez; què podrà aportar?La Iolanda aportarà joventut i frescor a l’equip de govern;sense voler-ho ni buscar-ho, la seva aportació serà important,ja que ens donarà una visió, des de dins, del què ha estat finsara la nostra tasca, que ella ha vist des de fora. També ésimportant destacar que és una noia jove, i que per tant seguimamb el procés de renovació de l’equip de govern, i de renovaciópel fet de ser jove i, sobretot, pel fet de ser dona; amb ellaa l’ajuntament hi haurà dos regidores, i seria interessant norebaixar mai aquestes xifres, fins i tot incrementar-les. D’altrabanda la Iolanda aportarà els seus coneixements en noves tecnologies,i s’ocuparà de l’àrea de Medi Ambient. La Iolanda haestat sempre una noia activa, i cal valorar positivament la tascaque està fent com a coordinadora dins la secció de bàsquetdel FC Sarrià.Es presentarà com a cap de llista en les properes eleccionsmunicipals?Aquesta és una qüestió que no crec que s’hagi de definir ara;tot just he pres possesió fa uns dies del càrrec. En el seumoment, com la resta de grups, ja es presentaran els candidatsi les candidatures; ara cal treballar bé durant els dos anysi mig que queden de mandat, aquesta és la nostra tasca, leseleccions queden encara molt lluny.entrevista ~Parlem de Sarrià ~ 5143

quart ciclede concerts de nadala Sarrià de Terquan arriba Nadal,la cançó del miracleamb el pessebre de molsa i arboç...J.M. de Sagarra, Poema de NadalLes Sixters ofereixen música a capella i s’han especialitzat en temes llatins i de músiques del món. Foto: Quim Llunell.~ entitatsParlem de Sarrià ~ 5044Rosa Isern i Romeumembre de Junta de TACAQuan arriba Nadal, a Sarrià torna la cançó del pessebre i lamolsa amb aquest petit cicle de concerts que fa quatreanys vam començar i que va arrelant amb ganes de fer-seun lloc entre les tradicions nadalenques. TACA proposagaudir de concerts a càrrec d’artistes i formacions instrumentalso corals que treballen per obrir-se pas en el mónmusical, i aquest any hem comptat amb les noies de LesSixters i el Trio de Violes da Gamba vingut de Perpinyà, amés dels nostres Cantaires de Sarrià i la Coral Sant Gregori.El primer concert, el dissabte 18 de desembre, vacomençar amb un sentit record al cantaire Joan Güell, a quies va dedicar el concert. La Coral Sant Gregori, dirigida perPau Castanyer, ens va oferir un repertori variat dins la tradiciócoral d’arreu, per concloure amb tres nadales de casanostra i el Nadal Blanc que va fer conegut Bing Crosby.Els Cantaires de Sarrià, dirigits per l’Ester Castelló, vanactuar primer en format de petita coral presentant lesobres que han començat a treballar: un tema gregorià deltemps de Nadal, el clàssic Panis Angelicus de César Francki l’estrena d’un Ave Maria compost per la mateixa directora.Posteriorment tota la coral va interpretar diverses nadales,algunes amb autors coneguts com Haendel o Lamottede Grignon i d’altres de populars.Per acabar el concert, les dues corals ens van oferir ElTrineu i el Fum, Fum, Fum, aquest amb la participació de totel públic del Teatre del Centre Parroquial Mn.DomingoCasanellas, que es va afegir amb moltes ganes a cantaraquestes melodies de Nadal tan conegudes i festives.

El trio de violes de gamba de Perpinyà. Foto: TACAEl concert va comptar amb la col·laboració de diversosmúsics de Sarrià: pianistes, clarinetista, flautista, cantant,tamboriler... és fantàstic sentir aquesta varietat de sons isobretot aquesta afecció a la música, i desitgem que nofaci sinó augmentar!El segon concert, el diumenge 26 de desembre, SantEsteve, va comptar amb un grup de noies de Girona queinicialment eren sis, d’aquí que s’anomenin les Sixters, peròque amb el temps han passat a ser set, han afegit al grupun percussionista, i ja es van fent un nom amb actuacionstan rodones com la que vam poder escoltar a la SalaPatronat, que un cop més es va quedar petita per la bonaassistència de públic.Les Sixters, explicava la Glòria Garcés, que presentava elstemes, ofereixen música a capella, és a dir, sense acompanyamentinstrumental, i s’han especialitzat en temes llatinsi de les ara anomenades músiques del món, cançonspopulars –d’infants, de joc, de bressol, romanços...- d’arreudel món. En aquest viatge sonor sense fronteres vam passarper llocs tan allunyats com Hongria, la Polinèsia, elJapó, Israel o Haití; vam calar una estona a Llatinoamèrica,amb els boleros cubans, les sambes i les bossa noves brasileres,una versió molt encertada del Paraules d’Amor deJ.M.Serrat a ritme de bolero, i finalment vam retornar alnostre país i al dia de Sant Esteve amb unes quantes nadalespopulars.Tothom va quedar sorprès molt positivament de la qualitati l’originalitat d’aquestes set veus, de les quals esperemsentir a parlar de nou aviat.El darrer concert ens va aplegar de nou el diumenge 2 degener a la Sala Patronat amb el Trio de Violes da Gamba dePerpinyà, format en el Conservatori d’aquesta ciutat nordcatalana.Pau Marcos, Myriam Rignol i Sarah vanOudenhove van proposar-nos aquest cop un viatge a lamúsica que es feia arreu d’Europa al Renaixement i alBarroc, entre els segles XV i XVII. Sentint-los afinar entreobra i obra, amb paciència, les seves violes da gamba -avantpassat directe del violoncel, la viola i el violí, instrumentsde corda fregada amb arc- podíem imaginar-nos béel ritme de vida d’aquells temps, sense els avenços d’avuiperò tampoc les nostres presses, amb el gust i la fragilitatde les coses fetes amb les mans...El concert va començar amb el Llibre Vermell deMontserrat i va viatjar a través de Castella, Anglaterra, Itàlia,França, mitjançant formes musicals del passat com laRecercada –improvisació-, la Pavana, la Fantasia, elsVillancets –que en el seu moment no es referien només atemes nadalencs-, i les Suites o conjunts de danses. Al finaldel concert hi va haver una petita sorpresa musical amb latransposició per a viola da gamba a càrrec dels mateixosintèrprets d’un trio per a corda del compositor hongarèsBéla Bártok, figura cabdal de la música del segle XX. Així,la música del passat remot i la del segle que hem deixatenrera es retroben en el so harmoniós de la viola dagamba, que no és una relíquia sinó un instrument que témoltes possibilitats per deixar-se explorar i conèixer.Il·lusió i bona música per al 2005! Quan aquesta crònicadels concerts de Nadal surti al carrer ja estarà ben avançatl’any nou, però mai arriben tard aquests desitjos, oi?entitats ~Parlem de Sarrià ~ 5045

~ entitatsParlem de Sarrià ~ 5046Àngel GarciaEls actes de presentació del núm. 50de la Revista van començar amb unaexposició a la sala Patronat de lesportades dels 50 números publicats,més les dels quatre números zero.Josep Brugada, primer responsabled’aquesta aventura; Assumpció Vila,regidora de Cultura i actual coordinadorade la Revista; Josep Turbau, coma alcalde, i Narcís Jordi Aragó, escriptori periodista, van fer senglesal·locucions elogiant-ne la trajectòria,així com els continguts.Del parlament de Narcís Jordi Aragó,emotiu, concís i brillant, cal referirdues anècdotes interessants on destacala presència de Sarrià: Una esremunta al segle XVIII quan el Baróde Maldà va passar per Sarrià. Amantde la xocolata, la bona vida i el bonmenjar, va fer nit, sortint de Girona, enun hostal de la vila on un seguit d’incidentsno el van acabar de complaure,i així ho va recollir en les sevescròniques anomenades Calaix deSastre (veure Parlem de Sarrià, núm.21). L’altra, més propera, se situa amitjan segle XIX quan s’estudia eltraçat del tren per Girona. Un delsprojectes preveu situar a Sarrià l’estaciócentral. Informats els ciutadans deGirona d’aquesta eventualitat, s’hioposen indignats argumentant que sil’estació es fes a Sarrià, el mercat deGirona desapareixeria. El “bon criteri”acabà per imposar-se i finalments’optà per emplaçar l’estació a Girona.Per acabar, Narcís Jordi Aragó va relacionaramb traça Sarrià i el poetaMiquel Martí Pol. Quan es trobavenper fer la Revista de Girona, des deVic baixaven dos col·laboradors: del’un no en recorda el nom; l’altre eraen Martí Pol, veí de Roda de Ter, unlloc que com Sarrià era proper a laciutat, on hi havia una revista depoble com la nostra; on també hihavia una fàbrica que era “La Fàbrica”i per on passa el mateix riu que ensbanya a nosaltres.Un agradable pica-pica va cloure lajornada.Actes depresentaciódel núm. 50Josep Brugada, Josep Turbau, Narcís-Jordi Aragó i Assumpció Vilaen la presentació del número especial de la revista Parlem de Sarrià. Foto: Quim Llunell.i a mésuna nit de jazzL’endemà, dissabte al vespre, elCentre Parroquial bull d’activitat: és apunt de començar el concert de Jazz.La gegantina pantalla de televisió presideixomnipresent la sala, però afortunadamentel so està anul·lat i semblaque ningú no li presta gaire atenció.Se’ns diu que el concert s’endarreriràuna mica i alguns ho aprofitemper fer un cafè amb calma, d’altresper sopar a corre-cuita i la majoria perfer-la petar.Passa l’estona i cap a les deu del vespre,una seixantena llarga de personesentrem al teatre i, estratègicamentsituades, donem més la sensacióque estigui mig ple que no pasd’estar mig buit. El bateria fa els últimsretocs dalt l’escenari: un faristol peraquí, un micro per allà i al cap d’unsmoments es fa el silenci i comença eltrio format per piano, contrabaix ibateria, amb dues peces que sonenuna mica fredes, potser per allò deser les primeres. A la tercera s’incorporala vocalista, o potser n’hauríemde dir (mai amb més encert) la veucantant, i el concert va prenent poc apoc més empenta, malgrat que elpúblic, quan se’ns demana, no hicol·laborem gaire.Al llarg del concert, el quartet MartíVentura Jazz integrat per Núria Tomàsa la veu, Martí Ventura al piano, M.Àngel Cordero al contrabaix i LluísRibalta a la bateria, interpreta un

El quartet Martí Ventura Jazz, integrat per Núria Tomàs a la veu, Martí Ventura, al pinao, Àngel Cordero al contrabaix i Lluís Ribalta a la bateria.Foto: Quim Llunellseguit de temes d’autors tan diversosi consagrats com George Gershwin,Duke Ellington, Dizzie Gillespie, ColePorter, i Quincy Jones, entre d’altres,que ens permeten gaudir del virtuosismedel pianista. -Sembla mentidacom aquests petits teclats poden arribara sonar de bé: allò semblava talmentun piano de debò!- El bateria, alseu torn, tampoc no es queda enrerai en alguns solos ens demostra laseva mestria, mentre que el contrabaix,potser perquè el seu paper noés tan lluït, hi posa el contrapunt ambprofessionalitat i prou. Pel que fa a lavocalista, té una veu greu i càlida,gens estrident, que em recorda laPatrícia Barber o la Norah Jones.Potser un equip de so en millors condicionshauria tret més profit delsseus baixos, que quedaven una micaofegats per la música del grup. Ambtot, un concert esplèndid que va acabaramb un bis d’una peça de ritmebrasiler on el públic tampoc no vamsaber participar.En acabar, algú em comentava queallò havia semblat un d’aquellsemblemàtics locals de Chicago ouna cava de Jazz i que potsernomés hi havia faltat un whisky.Potser ara me’l prendré, va afegir.Bon profit! Pel whisky i sobretot perl’excel·lent concert de jazz que hemtingut la sort de gaudir, una gratificantexperiència que potser hauríemde repetir més sovint. Ambwhisky o sense.RESTAURANTMAS NOUMENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUSBANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONSCtra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀTel. 972 21 70 43entitats ~Parlem de Sarrià ~ 5047

Casal deNadalL’equip de monitorsAquest Nadal, per segon any consecutiu, el Mijac i elPatronat de Pares de Família, amb la col·laboració del’Ajuntament de Sarrià de Ter, hem tornat a organitzar elCasal de Nadal durant les festes casal per les festes.Enguany l’equip de monitors estem molt contents de laparticipació i de l’accpetació que el casal ha tingut al nostrepoble. És per això que considerem que el Casal deNadal s’hauria de plantejar com una activitat fixa al poble,de manera que, any rere any, ofereixi un espai educatiuper infants i joves en els dies de vacances. L’equip demonitors tenim clar que volem que el casal que oferim nosigui només un lloc on mantenim entretinguts els vostresfills i filles, sinó que esdevingui un espai on els que hi participinaprenguin a compartir, a jugar, a saber valorar lespetites coses de cada dia... I això ho volem aconseguir através del joc. Aquest any el mètode que utilitzàvem perescollir les activitats del dia era un dau, un dau que a cadacara tenia una activitat diferent (jocs, música, tallers,...); elsnens i nenes, per grups d’edats, tiraven aquest dau i fèiemuna activitat segons el que ens marcava el dau.Volem aprofitar aquestes quatre línies, també, per agraira la gent que ha fet possible aquest casal, als pares queheu confiat en nosaltres així com a la gent que, desinteressadament,ens heu donat un cop de mà. Sincerament,gràcies!~ entitatsParlem de Sarrià ~ 5048A SARRIÀ DES DE 1970Gràcies per la seva confiançaF lorsEmília CristinaCarrer Major, 917840 SARRIÀ DE TERTel. 972 17 04 47

“miratges”“miratges”Cristina VicedoMercat sobre l’Onyar, actual Pla´ça de Catalunya, GironaMiratge.- m. il·lusióòptica deguda a lareflexió total de la llumen la superfície deseparació de dues capesd’aire diferentmentescalfades II Fig. Il·lusióseductora.Amb aquest mot tan suggeridor espresentava a Sarrià de Ter “MIRAT-GES, 300 anys de projectes no realitzatsa les comarques gironines”,exposició promoguda per laDiputació de Girona dins la seva campanyad’exposicions viatgeres que vapoder ser visitada durant el mes denovembre de 2004 a la sala gran delCentre Cívic La Cooperativa.Fruit d’un extens i complet treball derecerca per part de Rosa Ma Gil iJosep Mariné, aquesta exposiciórecollia una part dels 461 projectesurbanístics, arquitectònics i d’infrastructurade les comarques gironinesque van restar oblidats en alguncalaix o que, si finalment foren realitzats,van experimentar profundesmodificacions que els allunyava substancialmentd’allò que havia projectatel seu autor.En general, la història ens l’expliquenles cròniques i els relats dels qui l’hanviscuda, però també les carreteres,els ponts i els edificis, testimonissilenciosos de fets i èpoques passades.Per això resulta tan agosarat i originalel punt de vista de MIRATGESamb la seva interpretació d’allò queva poder ser i no va ser.Els autors de l’exposició es van capbussaren multitud d’arxius, d’entitatspúbliques o privades, i van examinardocuments i plànols, de manera quefinalment han pogut fer-se una ideaben aproximada de quins eren elsinteressos dels promotors, en moltscasos les mateixes institucions governantsde les ciutats, i també de quineseren les inquietuds socials que elsimpulsaven. Però al mateix temps hanarribat a unes conclusions raonables ifonamentades de per què la majoriad’aquells projectes no van ser mairealitzats. És a dir, han fet “història”. I,més concretament, del període queva de finals del segle XVII, data delsprimers dibuixos trobats, fins a l’any1979, data d’inici dels primers ajuntamentsdemocràtics, a partir dels qualsles fonts de consulta i, per tant tambéla recerca, es diversificaven molt més.L’exposició s’articulava al voltantd’una desena de plafons que contenienla reproducció dels plànols,documents o esbossos, així com textosil·lustratius sobre cada projecte.Com a fet interessant, destacaremque un dels projectes tret a la llumper MIRATGES és el de les antiguesescoles del CENU de Sarrià de Ter,obra de l’arquitecte Emili Blanch. Fruïtde les tendències pedagògiquesimpulsades pel Consell de l’EscolaNova Unificada, les noves escoles deSarrià de Ter havien d’ocupar l’espaide l’antiga Cooperativa Agrícolaconeguda com “El Coro” de la Placetade la Font, que en aquell moment(1936) es deia Placeta de laRepública. El projecte d’Emili Blanchpreveia la construcció d’una piscinade 20 x 10 m amb una fondària de 2m amb vestidors i dutxes, i d’un campde futbol en uns terrenys annexos,juntament amb una torre d’aigua queserviria per abastir la piscina. De lesescoles de Sarrià de Ter, que portarienel nom de Francesc Macià,només es va arribar a construir latorre de l’aigua i van funcionar ambuna certa normalitat durant l’any1938.MIRATGES ha ofert a la població deSarrià una possibilitat d’endinsar-seen un ampli període de la història,gairebé de 300 anys. I ho ha fet desd’una òptica diferent i original, establintcom una mena de “radiografiahistòrica” en què es podien observarclarament les dinàmiques territorials,les diferents etapes de desenvolupament,els períodes polítics i els cicleseconòmics. Ponts i fortificacions enèpoques primerenques i l’aparició amitjan segle XIX. del nou urbanismeque anunciava una millora qualitativade les condicions de vida impulsadesper la industrialització.Per acabar, un apunt sobre la temàticadels projectes rescatats, anecdòticsi hom vol, però que no deixa de sermolt significatiu: els projectes mésnombrosos, quant a tipologia, són elsescolars com el de Sarrià de Ter. Peròresulta també que van ser els mésrebutjats.cultura ~Parlem de Sarrià ~ 5149

~ culturaParlem de Sarrià ~ 5050Fa uns mesos, el polèmic cineastaMichel Moore estrenava un controvertitdocumental sobre l’obscura trajectòriapolítica i humana del presidentGeorge W. Bush, titulatFahrenheit 11/09. Aquest títol eramanllevat de l’excel·lent pel·lícula del’any 1966 de François Truffaut,Fahrenheit 451, basada alhora en unanovel·la homònima de Ray Bradbury.Per tot això em va cridar l’atenció, enuna parada de llibres de vell a Fires,una atrotinada edició de l’any 1973d’aquesta obra, que he llegit ambpassió i que us vull recomanar ambentusiasme.Ray Bradbury, que va néixer a Illinoisl’any 1920, ja va començar a escriureels seus relats amb només dotzeanys, val a dir que sense cap èxit. Alsdinou començava a publicar en revistesde ciència-ficció. L’any 1950 vaescriure l’obra que el trauria de l’anonimat,Les Cròniques Marcianes, i al1953 la seva obra cabdal: Fahrenheit451.Situada l’acció en un temps futur peròindeterminat, els llibres estan prohibits,i una brigada de bombers, la F-451 (és la temperatura a la qual elpaper dels llibres s’inflama), s’ocupade cremar algun reducte de llibresque es descobreix en mans d’algundissident. A les cases, les parets de lasala d’estar, com si fossin grans pantallesplanes de televisió, emetensense descans hores i hores d’entretenimenti de tertúlies sense solta nivolta entre un grup d’assidus que lagent coneix com “la seva família”. Ladiversió, l’esport (la contemplació del’esport!), les revistes il·lustrades, lavelocitat amb els cotxes i, si van maldades,les pastilles per dormir, garanteixenla felicitat absoluta.El protagonista, Montag, és un bomberde la brigada 451 feliçment casat,que un dia coneix casualment unaestranya veïna que li fa mil observacionsi preguntes que ell mai no s’haviaplantejat: contemplar la sortida delsol, parlar amb els parents, ensumarles flors, observar la gent, “has vist dematinada la rosada sobre l’herba?”,“ets feliç?”, etc. A partir d’aquí aniràdescobrint l’estultícia i l’absurd de lavida que viu, i en un incendi d’unacasa, arreplega d’amagat un llibre queintentarà ocultar a casa seva.Fahrenheit451Àngel GarciaA l’afany de transformar la realitat quel’envolta s’hi contraposa un fort sentimentde culpa que el fa sospitós alsulls del Capità de bombers, que lirecorda alguns dels trets característicsde la societat:“Si no vols que un home se senti desgraciat,no li ensenyis dos aspectesd’una mateixa qüestió: hauria de triar.Ensenya-n’hi només un, o millor encara:no n’hi ensenyis cap. Fes que oblidiuna cosa anomenada guerra.Dóna-li concursos on la gent puguiguanyar diners recordant la lletrad’una cançó, o els noms de les capitals.Emplena’l de dades, aboca-litants “fets” que se senti aclaparat peròtotalment al dia quant a informació.Aleshores tindrà la impressió quepensa i serà feliç. No li posis a l’abastmatèries delicades com la Filosofia,perquè podria començar a lligar caps.Al diable amb tot això! Entreteniment,festes, cotxes a reacció, sexe i drogues.I si la comèdia no m’agrada,una injecció de teramina: semblaràque reacciono amb l’obra i serànomés una reacció provocada. Peròtant se val: prefereixo l’entretenimentcomplet. ...Espero haver-te aclaritalguns conceptes: tu, jo i els altressom els Guardians de la Felicitat.Espero que t’adonis de l’importantque ets per al nostre món feliç.”La trama (que no desvetllaré) se succeeixdramàtica i alhora esperançadora,però la fel ja ha estat injectada,i l’amargor no es pot evitar. Els llibres,com a portadors de saviesa, han estatvedats no només perquè són perillosos,sinó, i sobretot, perquè han deixatd’interessar a la gent.Allò que més m’ha impressionat d’aquestllibre –que podreu trobar a laBiblioteca en una acurada traduccióal català de Jaume Subirana— no éstant la història, la prohibició dels llibresi la gesta èpica de recuperar-los,sinó el dibuix dels decorats, l’ambientació:la velocitat a la carretera com aobjecte de diversió i alhora de fugida;les relacions entre amics o conegutsbasades exclusivament en allò que hadit la televisió, i la casa i el temps delleure dominats sempre per les“parets parlants” que aboquen constantmentdiversió i debats sense capcontingut. I tot això escrit l’any 1953quan aquí la televisió era només unprojecte! La similitud en algunsaspectes amb l’actualitat és preocupant:la proliferació de revistes il·lustradesde “safareig”; les tertúlies a latelevisió buides de qualsevol contingut;l’augment espectacular de laimportància de l’esport com a espectaclede masses més que no pas coma pràctica personal, etc., són algunesde les característiques de la nostrasocietat actual anunciades ja enaquesta novel·la.Fem que no ens arribi també la desapariciódels llibres perquè han perduttot el seu interès. Almenys la lecturad’aquest que té ja mig segle de vida,ens reafirma, com no podia ser d’altramanera, en el mèrit de la literatura noja només com a transmissora devalors, sinó també com a generadorad’un gran plaer: el de llegir.

La estanquera deVallecasAssumpció VilaRosa Marcos, caracteritzada d’àvia es prepara per repartir les cartes.En un racó, Santi Palomares lligat i emmordassatMadrid, per a molts turistes, s’estén de la Cibeles al Palaud’Orient, passant per la Plaça Real i, en alguns casos, s’allargaamb una visita als Museus del Prado i el Reina Sofia.Per a d’altres viatgers esportistes, Madrid és la Castellana iels voltants del Bernabeu, o l’estadi del Calderón, a tocardel riu Manzanares i la M-30. I, per als habituals del pontaeri, és la zona dels Nuevos Ministerios, el barri financerd’Azca i Ifema, el recinte firal connectat amb Barajas per unmodern metro.L’atemptat de l’11-M a l’estació d’Atocha va descobrir unaltre Madrid, el de la gent treballadora que viu als afores, ales poblacions dormitori. Atocha sempre havia estat el límitsud de la ciutat on, més enllà del parc d’Entrevias, creixenels barris populars, Vallecas, Carabanchel i Villaverde.Als anys 80, quan José Luis Alfonso de Santos va escriurela tragicomèdia La estanquera de Vallecas, aquest barri erasinònim de delinqüència, drogues i mal viure. L’alcalde d’aleshores,l’enyorat Enrique Tierno Galvan, convidava a laconvivència en uns bellíssims bans, però l’atur i la crisieconòmica tiraven tot l’esforç pel pedregar.El grup de teatre sarrianenc “A les fosques” va representaraquesta obra de lladres i policies en el teatre de Sarrià deDalt, el diumenge 12 de desembre, com a cloenda de laMostra de Teatre que organitza el Centre CulturalParroquial. L’escena té lloc en un estanc regentat per unaàvia, la Justa, (interpretada per Rosa Marcos), vídua deguàrdia civil que conviu amb la seva néta, la jove Àngels (inovella Sílvia Rodríguez). Els dos aprenents de lladres, enLeandre, un paleta sense feina caracteritzat per en JoanVilella, i el nerviós Totxo (el també jove i novell Quim Puig)entren a la botiga amb la intenció de robar, però la mestressa,tossuda, avorta l’atracament i de seguida els lladreses veuen envoltats pels veïns i la policia. Dins l’estanc, sesucceeixen moments de tensió, amb l’amenaça de les pistoles;de placidesa, quan els lladres i les hostatges juguenJoan Vilella i Santi PalomaresFotos: Quim Llunellal tute, i de comicitat, amb l’entrada del policia, en SantiPalomeras, disfressat de metge. El lladre jove s’enamora dela noia i en Leandre i l’àvia ballen un pasodoble.Mentrestant, el policia dorm, estomacat a cops d’escombraper la Justa, tot i que involuntàriament.La Justa canta una copla, amb les espatlles cobertes peruna mañanita. ¿Vostè és andalusa?- li diu en Leandre- Sí,andalusa de Segovia, li contesta sorneguera. En Totxo lipregunta per un pla, i en Leandre, somicant, sentencia:“Tornar a la bastida quan pugui. Això no és vida”. Lladres ala força, acabaran a Carabanchel. La comèdia s’ha acabat icomença la tragèdia.Si teniu ocasió d’anar a Madrid, deixeu el centre imperial iarribeu-vos a Vallecas. No veureu un barri marginal, sinó unbarri popular, de gent que treballa i somnia, que passeja ova al mercat, que té un canari a la finestra i que es trobaamb els amics al bar de la cantonada. És un barri senzill,gens diferent de qualsevol de Santa Coloma de Grameneto d’Hospitalet de Llobregat. De segur que si coneixeuVallecas, quan algú mencioni “Madrit” confonent com semprela gent que hi viu amb el govern central, tindreu raonsper discutir, o si res més no, per entendre-ho.cultura ~Parlem de Sarrià ~ 5151

escultors artesansAssumpció VilaJosep Turbau, Joan Casassa, Agustí Vilà i Quim Prades. Foto: Quim Llunell.de l’escultura de Donants de Sang oun bouquet de fines roses. I l’AgustíVila (Sant Girona, 1940), picapedrerque s’ha passat la vida a les pedreresde Girona, pacientment buida lapedra “avellanada” per fer-ne relleuso morters, i en el millor dels casos,figures que són escultures com ladels gegants de Sarrià.Tots tres s’han jubilat de l’ofici diari,però troben temps per treballar amballò que els agrada i, amb paciència,com els bons artesans, creen formes,peces per decorar, vendre,regalar, o simplement, pel gust defer-les.L’exposició col·lectiva de la sala “LaCaixa” del 3 al 8 de desembre, delsescultors Quim Pradas, JoanCasassa i Agustí Vila, ha estat fruitde l’amistat i dels anys de coneixença,del treball artesà ben fet, dela gent que coneix els materialsnobles de la terra. Quim Pradas(Sarrià de Ter, 1938), tallista, troba albosc la seva matèria prima, lesrabasses de bruc i de boix quepoleix fins aconseguir les formescapricioses de les seves escultures.En Joan Casassa (Sarrià de Ter,1936) va aprendre de jove l’ofici deplanxista i domina l’aram, que doblegaper fer-ne atuells, la gota d’aiguaLes escultures de fusta de Quim Prades varen atreure l’atenció del públic. Foto: Quim Llunell.52~ culturaParlem de Sarrià ~ 50Telèfon 972 17 11 51

Al morir DonQuijote(4t Centenari Cervantes)Àngel GarcíaEn el 4t centenari de Miguel de Cervantes quees commemora enguany, seria balder aquí, ipotser un pèl presumptuós per part meva,venir a parlar de la seva obra literària i especialmentdel Quixot, la seva obra mestra. ElQuixot, conegut per tots i llegit per pocs, és una gran obra que com deia un estimatconegut meu “a los niños hace reir, a los mayores hace pensar y a los viejos hace llorar”.A mi ja m’ha fet riure i pensar. Potser la propera vegada que l’agafi em farà plorar. Peròno és de Cervantes de qui avui us vull parlar (almenys no directament): altres veus mésenteses ho faran, de ben segur, al llargde l’any. Us vull parlar de la novel·lad’Andrés Trapiello Al morir “DonQuijote”.Una obra que, bevent del mateixCervantes, ens parla d’allò que ell nova escriure, allò que tal vegada va passardesprés de la mort del hidalgo i queTrapiello explica amb una habilitat idomini propis del mestre.Andrés Trapiello, nascut a León l’any 1953, i un delsautors consultats per Javier Cercas a l’hora de documentar-seper fer la seva novel·la Soldados deSalamina, ha conreat diferents camps com la poesia,la narrativa o l’assaig, aconseguint diversos premis(Crítica de poesia en castellà 1994, premi Plaza yJanés 1992, i premi Nadal 2003). Els seus extensosdiaris, que ocupen dotze volums, amb el nom genèricde Salón de pasos perdidos, són la seva obracabdal, a cavall entre la novel·la i l’assaig.A partir del moment de la mort del cavaller, l’autorens explica els funerals i les plàtiques entre Sanchoi el batxiller Sansón Carrasco; el ressentiment de laneboda per la penúria econòmica de la finca que hacultura ~Parlem de Sarrià ~ 5153

heretat i l’estranyaclàusula del testamentdel seu oncleque li impedeixsegons quin maridatge;els pretendentsque la festegen i elseu amor inconfessatenvers el batxiller; lasensació de desemparade la majordoma(el ama) que, mort elsenyor, no sap avenirsea servir la pocasoltade la neboda; elsobtat interès de Sancho per aprendre a llegir que elporta a mantenir llargues i sucoses converses amb el batxiller,veritable protagonista d’aquesta història, i així tot unseguit de personatges secundaris d’aquella gran novel·laque van desfilant oferint-nos la seva petita història que,narrada amb força traça i una extraordinària riquesa lingüística,ens captiva des del primer moment.Les reflexions i disquisicions en una venta propera alpoble, sobre la publicació de la primera part de les aventuresdel Quixot (i de la qual el mateix personatge en parlavaa la segona part), constitueixen un veritable divertimenten comparar, com ja ho va fer el mateix Cervantes,el Quixot narrat per Cide Hamete i escrit per Cervantesamb un Quixot apòcrif escrit per “un tal Avellaneda”. Laconversa entre el batxiller i dos cavallers que han conegutcadascun d’ells a un dels dos Quixots i que defensenposicions i criteris antagònics, és quasi surrealista, com lavisita que Sancho i Carrasco faran més endavant a Madridper donar el condol a la vídua de Cervantes. En aquestspassatges la confusió entre realitat i ficció arriba amoments culminants.Al darrera de la interessant història d’aquests personatgeshi ha un clar homenatge a l’obra cervantina i tambél’elogi de la literatura en general, com quan Carrascorecorda: “...Y no hay libro, por malo que sea, que pasadosunos años no se muestre mejor de lo que era, y si semuestra peor lo hace sin su penoso rostro, como venenoque ha perdido sus poderes. ...Sé por experiencia que ellibro que hoy te pareció bueno, entretenido y provechoso,leído al cabo del tiempo lo encuentra uno tedioso ydesustanciado, y el que, por el contrario, reputó unocomo hijo de un ingenio harto fatigado, lo halla, al cabode los años, lleno de inauditas novedades.”Per acabar, una curiositat: el nom del poble (el lugar de laMancha) on passa tota l’acció, com era d’esperar, mai noés citat.En fi, llegir Al morir don Quijote és un plaer absolut perals sentits, que ens permet prolongar les aventures delIngenioso Hidalgo i permet apropar-s’hi, a qui no ho hafet encara.DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS~ culturaParlem de Sarrià ~ 5054MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 5717841 SARRIÀ DE TER

FeedBackJosep M. SansalvadorUna comunicant amable que ha tingutla paciència d’anar llegint els escritsque aquesta revista m’ha publicat,em fa la següent reflexió :-“En un poble en constant evoluciócom Sarrià, en un poble quevol ser més actual cada dia i quepretén deixar enrera la trista imatgeque havia ofert fins fa pocs anys,trobo que els teus articles sónanacrònics. Sempre dónes voltes alsmateixos temes: que si històries, quesi tradicions, que si anècdotes, que sipedres velles… A qui interessa totaixò ? El Sarrià d’avui està atent alstemes actuals, al TGV, als vuit carrils, al’escola bressol. Què en traiem d’aquestscontes de la vora del foc queens véns a explicar a cada númerode la revista? Hauries de canviard’estil i modernitzar-te !”Que una lectora faci un comentarien aquests termes s’ha de teniren consideració, per deferència cap aella, com a toc d’atenció i en agraïmenta la crítica i al diàleg que s’estableix.Segurament, té tota la raó delmón. He mirat de justificar que en unapublicació com Parlem de Sarrià ja hitenen cabuda els temes que prefereixi sovint hi ocupen un espai principal,però que també (i aquí ja hi intervé elcriteri propi, i l’estil i els temes particulars)crec que és positiva l’apariciód’articles, reportatges, treballs dedocumentació, referents a la història ial passat del poble, com els quepugui escriure jo o qualsevol altreredactor. Considero que la sevaabsència seria un descrèdit a lacapçalera de la revista : “Revista decultura i informació local”. La informaciói la cultura locals van des del diad’avui fins al temps dels romans i mésenllà, i entenc que aquesta ha estat lalínia editorial de la revista d’ençà de laseva fundació. En la meva opinió, elque s’ha de mirar, naturalment, és noabusar de cap tema, intentant que elscontinguts siguin equilibrats, distrets,accessibles i interessants, actuals ihistòrics. “De res, massa”, deien elclàssics i Josep Pla, que també n’és.Cosa diferent és que, a còpia d’escriuresobre temes històrics, popularso sobre un cert costumisme folkloricolocal,es pugui forjar una imatgeantiquada i polsosa de l’autor. Aixòno. No voldria pas que es tingués demi aquesta percepció, jo que mirod’estar sempre a l’aguait de l’actualitat.En prova de tot això, avui m’heproposat fer crònica de dues activitatsamb un alt component de culturaalternativa i transgressió, que tot i noser cap primícia, sí que són a la crestade l’onada dels moviments culturalsmés progres .Fins ara, qui volia llegir un llibre ose’l comprava o el demanava aalgú, o anava a buscar-lo a unabiblioteca. Números endarrera,l’Anna Maria Fornells ens posavaalerta sobre la directiva europeade remuneració als autors enconcepte de préstec de llibres,que si acabés sent de plena aplicaciórepresentaria pagar una taxa enconcepte de “drets d’autor” en demanaruna obra a la biblioteca. Podemestar tranquils tots plegats perquè jaexisteix una nova via d’accés al mónde la lectura : el brookcrossing(creuament de llibres). El funcionamentno pot ser més senzill : algúque ha fruït amb la lectura d’un llibrel’allibera, el deixa abandonaten algun lloc (un bar, unacabina de telèfon, una estacióde tren…), esperant quealgú el reculli, el llegeixi itorni a repetir el procés. Elsvolums que es mouen enaquest circuit van marcats amb unaetiqueta que els identifica com a llibresde bookcrossing i inciten a laseva lectura i posterior alliberament.Darrera del tràfic físic de les obres, hiha un registre informàtic a Internet(bookcrossing.com, o en castellàbookcrossing-spain.com) que permetregistrar-s’hi, registrar els llibres llegitsi alliberats i fer-ne un seguiment, i,naturalment, servir de fòrum a tots elsmilitants del moviment. No és capbestiesa: el bookcrossing ja és presenta més de 160 països, hi ha uns250.000 bookcrossers al món quehan alliberat més d’un milió de llibresen un parell o tres d’anys. Es calculaque diàriament es donen d’alta 350nous membres i el ritme d’alliberamentsés d’uns 3.000 títols al dia.Aquesta idea és d’origen nord-americà,però sembla que a la vellaEuropa i al nostra país van arrelantcultura ~Parlem de Sarrià ~ 5155

amb força. A Barcelona ja existeixenespais ben coneguts per dur-hi aterme alliberaments i anar-hi de cacera,i algunes biblioteques públiqueshan habilitat algun racó per les activitatspròpies d’aquest moviment. Itambé a Barcelona el periodista i críticteatral Joan de Sagarra, en unavariant free-lance d’aquest moviment,sense estar-hi acollit, ha anunciat queabandonarà cada dilluns a primeríssimahora del matí en un monument ala Caputxeta Vermella que hi ha alpasseig de Sant Joan, els llibres queja no pot continuar guardant en el seuproper domicili i que l’amenacen defer-lo fora de casa. Qui no llegeix defranc és que no s’ho proposa.Si el bookcrossing venia de l’altrabanda de l’atlàntic, l’activitat que presentotot seguit sembla que té origeneuropeu i que es podria localitzar, demanera imprecisa per la seva clandestinitat,en una zona indeterminadade parla francesa entre França i allòque en diuen el Benelux, encara queja se n’han detectat cèl·lules a Itàlia ia Àlaba, ja ben a prop d’aquí. Es tracta,ni més ni menys, que del Front pera l’Alliberament dels Nans de Jardí(FLNJ en sigles franceses). És unaorganització secreta, naturalmentclandestina, però amb una xarxa moltben teixida. El seu objectiu, la sevalluita, és el segrestament i posterioralliberament en plena natura (l’hàbitatnatural i d’on no haurien d’haver sortitmai) d’aquelles figuretes d’escaiolapintada o alabastre que representennans, gnoms, follets i altres éssersfantàstics que solen poblar jardins ipatis de cases particulars, o com asúmmum de la provocació, parcspúblics. Tampoc això és cap bestiesa:l’any 1997, un dels seus líders fouenviat a la presó en ser culpat de ladesaparició de cent cinquanta nans,el novembre del 2001 quatre encaputxatsforen detinguts en el jardí dela mansió de la Ministra de Justíciafrancesa (!), quan hi perpetraven unaacció. Van intervenir-hi fins i tot elsantidisturbis. Durant una època eracorrent veure publicats despatxos depremsa sobre aquest tema per l’agènciade notícies Reuters. Una de lesaccions més sonades va ser quan,una matinada, van aparèixer centquaranta-tres nans en una insòlitamanifestació davant l’alcaldia deSarrebourg (est de França). En algunaocasió se n’han arribat a trobar juntsfins a dos-cents, alliberats en un bosc.Els comunicats que l’organitzaciópublica després de les accions solenfer públics el sentit i els objectius delFront: “desridiculitzar els nans de jardíi tornar-los als boscos”, “posada en llibertatsense condicions dels nans dejardí detinguts” i en general “posar demanifest la lluita contra el mal gusthortera” (sic).Vet aquí dues activitats de darrera fornada,dos moviments culturals transgressorsque tenen com a comúdenominador l’alliberament: l’un dellibres, l’altre de nans de jardí. Si, aúltima hora, del que es tracta és defer de Sarrià un poble modern, derabiosa actualitat i que sempre estiguia la que salta … per on podemcomençar?~ culturaParlem de Sarrià ~ 5056RESTAURANTEUGÈNIAAV. de França, 1317481 SANT JULIÀ DE RAMISTels. 972 17 00 62 - 972 17 05 21

VI Jornadade solidaritat i cooperacióde Sarrià de TerUn altre mónés possible...i resta encaramolt per fer...Roger Casero Gumbau,regidor de Solidaritat i Cooperacióde l’Ajuntament de Sarrià de TerLa VI Jornada de Solidaritat i Cooperació de Sarrià de Ter esva celebrar el 10 de gener de 2004, coincidint, capricis delcalendari, amb el Dia dels Drets Humans, en el 56è aniversaride la seva proclamació; aquest mateix dia es va atorgarel Premi Nobel de la Pau a l’activista mediambiental kenyanaWangari Maathai. A Sarrià de Ter, aplicant el neologisme de“glocalització”, vam trobar-nos en el marc d’aquesta jornadaper escoltar en Quim Vilar i l’Imma Fornells, que ens vanparlar respectivament de l’Agenda Llatinoamericana 2005 idel Projecte Educatiu de San Miguel de Sucumbíos, al’Equador.Membre de la Comissió Agenda Llatinoamericana, en QuimVilar, que també treballa a SolidariQuart, va presentarl’Agenda del 2005, que sota el títol “Despullant el nou imperi”és una agenda que convida a la lectura, una lectura críticai compromesa, necessària per tal de contraposar els seusarguments amb els que molt sovint ens vénen filtrats omediatitzats pels mitjans de comunicació de masses.L’Agenda Llatinoamericana, a més, té una gran virtut: té unavocació mundial, però alhora una edició local, de maneraque l’Agenda que s’edita a Catalunya és única i diferent deles que s’editen en altres indrets del món, en més de 30 païsosi en 10 idiomes diferents. Acompanya l’Agenda unCalendari Solidari, on es destaquen 12 personatges, 12efemèrides, per cada un dels mesos de l’any. Essent mésque una agenda, essent un llibre “alliberador”, l’AgendaLlatinoamericana creix cada any en difusió i en exemplarsvenuts. El projecte de l’Agenda Llatinoamericana és un delsmolts projectes que reben ajuts dels ajuntaments dins l’aixoplucdel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament; enaquest sentit la Regidoria de Solidaritat i Cooperació ha destinat,a través del Fons, una ajuda de 1.000€ per donar-hisuport, a més, naturalment, i com ja és tradicional, de fer-nela presentació a Sarrià de Ter.L’Imma Fornells va explicar, amb molta passió, el projected’una escola bilingüe al poble de San Miguel de Sucumbíos,a l’Equador, projecte solidari que coordina el seu germà, PauFamília Puichua. Fotos cedides per la família Fornells.Fornells i Sala, Germà Marista que en el núm. 49 del Parlemde Sarrià publicava un article en què ens explicava la sevaexperiència a Llatinoamèrica. L’Imma, a més, va portar moltmaterial fotogràfic, a més del projecte de l’escola, i amb laseva xerrada ens va transportar a Sucumbíos, fent-nos partícipsdel seu paisatge, els seus colors, la seva gent...La “Iglésia de San Miguel de Sucumbíos” (ISAMIS) fa més de30 anys que col·labora en el desenvolupament de l’educacióindígena de la província de Sucumbíos, formant part en lagènesi de diferents organitzacions indígenes, recolzant, creanti acompanyant les primeres escoles pròpiament indígenes,primer, i bilingües després, fent un treball de sensibilitzaciódels pares i dels dirigents per impulsar el creixementd’aquest sistema educatiu a la província. ISAMIS va formarpart, a finals dels anys noranta, en l’assemblea que va crearla Direcció Provincial d’Educació Intercultural Bilingüe deSucumbíos, a través de la qual s’han desenvolupat cursos decapacitació, beques per estudis primaris, mitjans i superiors,i s’ha recolzat la creació de material didàctic, entre d’altres.Nascut aquest projecte fa més d’una dècada, amb el reptede crear una educació mitja indígena, a través d’una escolaindígena dependent d’ISAMIS, s’arriba a un acord amb lesorganitzaciona indígenes per impulsar aquest projecte coma projecte pilot. Llavors, la manca de recursos humans ieconòmics fan que aquest projecte faci un llarg recorregut,en què l’any 1997, el Bisbe d’ISAMIS, Monseñor GonzaloLópez, contacta amb els missioners dels Germans Maristes,solidaritat ~Parlem de Sarrià ~ 5057

"La batalla no és mitjançant lesarmes, ni els diners, ni per l'enfrontament.No és per la presa de poder,sinó per la presa de consciència."J. M. Vigil,Agenda Llatinoamericana 2005.amb el desenvolupament, essent membre fundador delFons Català de Cooperació al Desenvolupament, i mantenintdes de fa anys una partida al seu pressupost per aquestafinalitat. No és massa encoratjadora la dinàmica ques’està produint d’una mena de “desmobilització” d’algunsens locals en el compromís envers el desenvolupament,que fan que el compromís del 0’7% sigui, en molts casos,una utopia vigent.~ solidaritatParlem de Sarrià ~ 5058Terreny on es construirà l’escola del poble de San Miguel de Sucumbíos.El més alt és en Pau Fornells.que, com van fer després altres organitzacions, s’incorporena la Pastoral Indígena d’ISAMIS. A mitjans de l’any 2000 elbisbe dóna una hectàrea de la Missió a la Direcció Provinciald’Educació Intercultural Bilingüe de Sucumbíos per tal queaquesta hi construeixi la seva nova seu, i tres hectàrees mésper a la construcció de la futura escola. Després d’haverrealitzat un diagnòstic sobre la viabilitat de l’escola, publicatal setembre del 2002, el resultat confirma no només eldesig expressat anys enrera, sinó la necessitat i urgència dela construcció d’escoles indígenes bilingües, sobretot per al’educació mitja. Amb la decisió per part d’ISAMIS de portara terme aquest projecte, i amb l’ajuda i recolzament de lesorganitzacions indígenes i la Direcció Provincial d’EducacióIntercultural Bilingüe de Sucumbíos, es marca com a objectiuque dins el curs escolar 2005-06, és a dir, al setembredel 2005, s’iniciï la docència amb el 8è nivell de l’EducacióGeneral Bàsica, amb 60 alumnes.En Pau Fornells és qui coordina aquest projecte des de laPastoral Indígena de ISAMIS.Des de la Regidoria de Solidaritat i Cooperació, des del’Ajuntament de Sarrià de Ter, ens implicarem en aquest projecteen els propers tres anys, aportant en aquest primer, el2005, una quantitat de 1.000€; a més treballarem perdifondre aquest projecte, aportant-hi informació a través dela pàgina web de l’ajuntament.Si hi ha persones interessades a col·laborar-hi es poden feraportacions en un compte obert a Caixa Catalunya (20130356 64 0200508749). D’altra banda si hi ha estudiants demagisteri o mestres que volen col·laborar-hi fent de cooperants,o bé si algú vol conèixer més de prop aquest projecte,pot posar-se en contacte amb en Pau Fornells a travésdel correu electrònic a les següent adreces:h.pfornells@maristas.com.co o bé paufornells@hotmail.comL’Ajuntament de Sarrià de Ter ha estat sempre compromèsAquest 2004 d’Ajuntament de Sarrià de Ter ha destinat12.000€ per la compra d’una “motoniveladora” perAguacatán, municipi amb el qual estem agermanats, a travésd’una entitat de Còrdova, MAIZCA, que fa anys que desenvolupaprojectes a Aguacatán. Conjuntament amb Sarrià enAcció vam fer una aportació de 500€ en ajuda d’emergència,a través del Fons, pel terratrèmol que es va produir alMarroc. Més recentment, també a través del Fons, hem aportat1.350€ per l’ajuda d’emergència pels països del sud-estasiàtic per pal·liar els efectes del tsunami. Als Fons, a part defer-hi l’aportació anual, de 450€, enguany n’hi hem destinat1.000€ més per a la campanya de l’AgendaLlatinoamericana 2005, i 217€ per la compra de 31 agendes.Finalment, l’any 2004 es va celebrar la 2a TrobadaEuropea de Joves Mapuches, que es va fer a Girona, i quedes de l’ajuntament de Sarrià de Ter hi vam col·laborar amb2.000€, a més d’ajudar, des dels Serveis Socials, en la logísticade l’esdeveniment. Des de l’Ajuntament també s’hacol·laborat amb Sarrià en Acció en l’organització del Mulla’t,conjuntament amb la FEM (Fundació Esclerosi Múltiple), i enl’organització de la VI Jornada de Solidaritat i Cooperació;també des de l’ajuntament, concretament des de l’Àrea deServeis Socials, s’ha participat, en col·laboració amb l’ACAPS(Associació d’Amics del Poble Saharauí) en la 11a CaravanaCatalana d’Ajut Humanitari.De cares a aquest any col·laborarem, amb aquest projected’escola a Equador, també amb un projecte d’ensamblatgede cadires de rodes a Cuba, que desenvolupa el GERD (editorsde la revista l’Atípic) amb col·laboració amb ACLIFIM(Associació Cubana de Limitats Físics Motors), i seguiremcol·laborant amb Aguacatán, en el marc del’Agermanament, amb l’ACAPS i la FEM, l’AgendaLlatinoamericana i fent aportacions al Fons Català deCooperació al Desenvolupament.I esperem retrobar-nos, com a mínim, cap a finals d’any en lapropera edició de la Jornada de Solidaritat i Cooperació.

El CEIP Montserratcontinua treballantper una bona Escola VerdaEngràcia Bramon i Ayats,cap d’estudis i coordinadora del projecte.Pere Figueres Capdevila, monitor de l’hort escolar.Com a escola verda que som continuemtreballant i avançant per educaren qüestions ambientals els nostresalumnes.Ells en són els protagonistes i, per tant,cal anar-los motivant i implicar-los en elprojecte. S’ha format un comitè de“delegats verds”, cada classe ha elegitdos alumnes que els representaran.Una vegada al mes ens reunim peraportar les reflexions fetes a cada aula,idees, demandes i inquietuds dels companys.Moltes de les actuacions queens hem proposat per aquest curs, hansorgit d’aquestes trobades.Les propostes interessants que ja s’haniniciat i que recullen una bona mostrad’actuacions en la línia de la sostenibilitatsón:El racó verd. Lloc on tothom potexposar treballs, fotografies, notícies, llibres,plantes… tot allò que faci referènciaa la natura i medi ambient.El butlletí “Món verd”, full informatiuon es recolliran les notícies, treballsd’alumnes i actuacions que s’hananat fent durant el curs. De moment jatenim el nom, cada classe en va proposarun munt: natura, molt verd, naturis,camp verd, tot verd… Va sortir guanyadorper majoria de vots “El món verd”.Esperem que per aquest curs ja puguisortir el número 1.Els vigilants verds. Cada setmana,una classe està de torn per a la cura del’entorn, es reparteixen uns distintiusper reforçar la seva tasca, així entre totsprocurem que el pati estigui net, queels llums no quedin encesos, que no esmalmeni l’aigua, que cada residu vagi alseu contenidor… tot allò que ens ajudia ser una bona escola verda.L’hort escolar. Des de fa dos anysl’AMPA de la nostra escola proposacom a activitat complementària enhorari de menjador escolar, fem “hort.”.Aquest curs intentem donar-li un noucaire, per un costat fer que l’hort siguiecològic, això vol dir que no utilitzaremcap tipus d’adob químic ni tampoc capproducte pesticida optimitzant l’ús del’aigua del rec. Això ho farem mitjançantun mètode anomenat “Paradesen crestall”. Que consisteix:• Partir l’espai destinat a hort en quatrerectangles d’1,50 m d’ample per 3 mde llarg.• Un cop llaurada cada part no cal tornara trepitjar l’espai on se sembrarà.• Posar al damunt d’aquests rectanglesuna capa de compost d’uns 3 o 4 cm.que properament ens podrem fernosaltres mateixos amb els residusorgànics del menjador escolar, ja quegràcies a una subvenció obtinguda deMedi Ambient, com a escola verda quesom, ja hem adquirit una planta decompostatge.• Sembrar de forma més densa que enl’agricultura tradicional, això fa que esformi un microclima i es conservi millorla humitat del sòl, fet que fa estalviaraigua i evita el creixement excessiu deles males herbes i afavoreix l’apariciódels cucs de terra.• Un cicle de rotació de 4 anys. Plantanta cada rectangle espècies vegetalsdiferents amb necessitats nutritivesdiferenciades.• Plantar plantes aromàtiques entremigdels rectangles per afavorir la pol·linitzaciói el control de diverses plagues.espai escolar ~Parlem de Sarrià ~ 5059

Jardí de plantes aromàtiques,espai on fa un parell de cursos s’hi vaplantar romaní, espígol, farigola, sàlvia…diferents plantes aromàtiquesautòctones. Cada classe, per torns, uncop a la setmana, en tenen cura.Durant aquest curs, un pare de l’AMPA,coneixedor del món de la jardineria,ens vindrà a ajudar a fi de poder replantarles que s’han assecat i donar-li unnou caire viu i dinàmic.Tallers i sortides ambientals, onels nostres alumnes a part d’observar iestudiar l’entorn, aprenen a realitzar instrumentsmusicals, joguines, paper reciclati altres objectes amb diferentsmaterials de rebuig, al mateix tempsque van agafant consciència de laimportància de reutilitzar a fi decol·laborar a reduir les tones de rebuigque dia a dia generem.a Sarrià la recollida de la fracció orgànicaamb la col·laboració del ConsellComarcal. Entre tots serà més fàcil, siescola i municipi caminem junts, l’èxitestà assegurat.L’educació ambiental és complexa ilenta, però ha de superar a l’educacióque implica transmissió de coneixementsi de models perquè esdevinguiaquella educació que implica capacitatper canviar i coratge per voler fer-ho. Elnostre projecte d’educació ambientalés a llarg termini, portem quatre cursostreballant-hi i en certs aspectes no espot acabar mai, ja que mentre hi estemtreballant estem aprenent novesestratègies que ens permeten adquirirunes actituds adequades i respectuosesenvers el medi. Tots els canvis, perpetits que siguin, són importants, sempreque tinguin una continuïtat.Seguir amb el ProjecteApadrinem Escultures, portantendavant els compromisos adquiritsper a cada una de les escultures delpoble.~ espai escolarParlem de Sarrià ~ 51La difusió del projecte. Ens agradaque conegueu el nostre projecte d’escolaverda, per això de tant en tant surtenescrits, sentiu xerrades a la ràdio,fem unes campanyes puntuals (setmanade l’energia, de la sostenibilitat…) opodeu assistir a alguna de les festes ojornades verdes que organitzem a l’escolai que molt possiblement la d’aquestcurs coincidirà amb la festa definal de curs que esperem que entretots li podrem donar el caire i larellevància que es mereix. I més teninten compte que properament s’iniciarà60

entreaprendrei ensenyarMònica SinglaDirectora EBM ConfettiEntre aprendre i ensenyar, nosaltres donem prioritat al primer;l’objectiu de l’ensenyament és oferir condicions per aprendre.Aquest desembre de 2004 vam oferir l’activitat de pintar pinyes.Podia haver estat una activitat totalment dirigida “anem apintar les pinyes amb pintura i pinzells...” però les educadoresAgnès Vila, Mònica García i Elena Batllori van presentar elmaterial en una taula allargada forrada de paper d’embalar i esva oferir una safata amb pinyes, uns plats amb pintura, uns potsamb aigua i pinzells.Bruna QuintanillaEs va tenir en compte fer l’activitat en petit grup afavorint aixíl’observació individual del que feia cada infant.Els nens i les nenes van trobar la taula amb els materials preparatsperò ningú va dir què s’havia de fer. Ells mateixos vanpintar el paper, les seves mans, van manipular l’aigua, el pinzelli alguns van pintar les pinyes.La importància de l’activitat no era pintar pinyes, sinó tot el procésd’intercanvi, de vivència, de manipulació, de concentració...Les educadores em van comentar que els va sorprendre lacalma i el silenci que hi va haver durant la sessió.L’infant tenia la iniciativa i les educadores observaven.Després, quan la pintura de la pinya es va assecar, les vam penjaren l’avet de Nadal de l’escola bressol.A través de l’acció amb l’objecte, els infants van descobrint laforma, la textura, el color, el volum, el pes, la consistència, l’olorde les coses que hi ha i es mouen al seu voltant. Alhora, esva posant de manifest un dels dons més grans que tenen elsinfants: la curiositat.La curiositat, juntament amb les habilitats perceptives que progressivamentvan adquirint, afavoreixen considerablement lesexperiències per conèixer, identificar, diferenciar, reconèixer,comprendre la realitat del seu entorn afectiu i social.Podem dir que els sentits i les percepcions són les que fan possibleque la mainada actuï amb els objectes, però és la sevacuriositat, la seva mirada activa, el que fa possible que lesseves accions esdevinguin experiències de coneixement.Cada cop que confiem en les capacitats dels infants, els doneml’oportunitat que ens puguin sorprendre.Mireia Castro, Adrià Ortega, Adrià Cordones, Yamina Rhémiri,Laia Passolas, Pau Ferrer, Aïda Piedrabuena.Nil Moyà, Andrea Redondo, Ferran Serraespai escolar ~Parlem de Sarrià ~ 5061

Pessebre al Picde les BruixesFotos: Quim Llunell~ naturaParlem de Sarrià ~ 5162Llibertat TurbauMés de 35 persones del Grup de Muntanya Sarrià va portarel pessebre al Pic de les Bruixes, el diumenge 19 dedesembre.Per fer aquesta excursió es va arribar amb el vehicle aBeget, passant per Castellfollit, la qual cosa suposa unabona estona de viatge. Però es va deixar el cotxe bastantamunt. L’objectiu era assolir el Pic de les Bruixes, un delspics més alts i emblemàtics de l’Alta Garrotxa.Tot i això, no vam trobar gairebé cap dificultat per arribarhi.Cadascú va poder seguir el seu ritme, grans i petits. Apeu, de la mà o a coll. La gran participació en aquestaexcursió va fer que hi hagués gent de totes edats. Una deles motivacions de la sortida era que la mainada s’animésa caminar i poder fer el pic tots plegats. Va quedar plasmaten la fotografia que es va fer tota la colla, juntament amb elpessebre.Una altra motivació, no menys important, era contemplarles belles perspectives de l’Alta Garrotxa de què es gaudeixdurant bona part del trajecte. Es tracta d’un espai naturalrelativament aïllat que conserva una important riquesabiològica, fins al punt d’haver estat declarat Espai d’InterèsNatural.L’excursió va transcórrer pels dominis de la roureda deroure martinenc, la fageda i els prats de muntanya. Justabans d’arribar al Pic de les Bruixes es passa per una fagedade gran bellesa, que no té res a envejar a la mateixaFageda d’en Jordà. Pel camí es poden sentir ocells. Des dedalt del cim es contempla bona part del bast territori derelleu calcari, extremadament abrupte, que conforma l’altaGarrotxa.En fi, va ser una sortida curta, però amb molt bon ambient.Grans i petits caminant, cadascú al seu ritme. I és que valiala pena parar-se a mirar una estona els cingles i fondaladesi fins i tot tenir ocasió d’albirar algun rapinyaire, com el xoriguer.A més de portar el pessebre al cim, es va acabar l’excursióamb carn a la brasa i, juntament amb la mainada, cantantnadales al voltant del foc.

I tu,fas esport?Àngel Mesas MesasRegidor Delegat d’Esportsesportistes per entitatsAvui dia, de tots és coneguda laimportància de practicar esport enqualsevol de les seves modalitats.Evidentment, i en funció de l’edat delpracticant, l’esport pot ser de competicióo de manteniment, però ésindiscutible que els resultats obtingutssón sempre generosos, d’unapart el benefici físic que se n’obté, ide l’altra, el benefici social pel quefa a la relació personal entre personesde diferents edats, cultures isexes.A Sarrià de Ter fa molts anys quesom conscients d’aquest fet i provad’això és l’oferta esportiva, la qualitati la quantitat d’esportistes que hiha al nostre poble.Són sis les entitats que duen a bonport l’esport federat sarrianenc: U.E.Sarrià, Club Patinatge Artístic, Grupde Muntanya, F.C. Sarrià, Club deGimnàstica Rítmica i Escola de Judo,aquesta última dependent de l’ajuntament.esportistes per categoriaL’ajuntament hi col·labora de maneraactiva mitjançant subvencionseconòmiques i amb la cessió delsespais esportius dels quals és propietari.En aquest sentit l’objectiuque persegueix l’ajuntament és procurarel mínim cost possible en eldesenvolupament de les activitatsesportives, tot i que la realitat ensdiu que fer esport de qualitat té uncost econòmic que l’ha de finançarqui el practica.També dins del món de l’esport hiha conceptes difícils de canviar,com és el fet que qui comença apracticar un esport, sovint perquèés l’esport que els pares havien fet,ja no el deixen. Això és un error, elsnens/nenes fins a dotze o tretzeanys haurien de provar diferentsesports i a partir d’aquestes edatsescollir el que més els agradi.També és un fet real que l’esportfemení perd tota la seva importànciaen arribar als tretze o catorzeanys. Fins aquestes edats, la diferènciaentre sexes no és massa significativa,però a partir d’aquí la baixadade l’esport femení és molt generalitzada.Aquest fet és fins i tot contrastatper la Secretaria General del’Esport, que està disposada a prendreaccions per tal de potenciar-lo.Caldria conscienciar les esportistesque és bo, fins i tot necessari, continuaramb la pràctica esportiva. Siper raons tècniques s’ha de canviard’esport, no és mala idea fer-ho iprovar-ne de nousesports ~Parlem de Sarrià ~ 5163

esportistesper sexei categoriaesportistes per edatesportistesper sexeL’esport sarrianenc és majoritari encategories escolars, des dels cincanys fins als setze, que és onfonamentalment l’ajuntament ha detenir la seva implicació, tot i que nodeixa de banda l’esport de categoriasènior. És conegut que a Sarrià l’esportde competició en edat escolarno està potenciat per l’escola, peròaquest fet no ha de ser preocupant,ja que la gran majoria d’alumnesestan inscrits en alguna de les entitatsdel poble, per tant la pràcticaesportiva està garantida.També cal dir que cada vegada mésl’esport de veterans va en augment.Sovint, quan els esportistes deixenl’esport d’alta competició, continuenlligats a les seves entitats mitjançantcompeticions també federades per aveterans.És innegable l’esforç que realitzenles entitats esportives: la qualitatesportiva, la dedicació plena i lafeina ben feta fan possible que aSarrià sigui una realitat que augmentatemporada rera temporada.Des d’aquí, l’agraïment de l’ajuntament.~ esportsParlem de Sarrià ~ 5164· TABACS· LOTERIES· FOTOGRAFIA· CAVA· REGALS· PAPERERIA· PREMSANOU SERVEIDE FOTOCÒPIESi FAXLA TRADICIÓ DE “L’ESTANC” AMB UNA OFERTA RENOVADAAL SERVEI DELS SARRIANECSCarrer Major, nº 7 - 17841 Sarrià de Ter - Tel. i Fax 972 17 01 98 - estancsarria@eresmas.net

Cartesal director~Acabo de rebre l’últim númerode la revista Parlem de Sarrià im’agrada passar les pàgines iassaborir-la per saber d’unagent i d’un poble amb qui hecompartit la major part de leshores del dia durant 22 anys,poble (Sarrià de Dalt) i gentd’arreu que recordo i aprecioamb el cap i el cor.I és el comiat a l’alcaldia deJosep Turbau el que m’impulsaa enviar-vos unes ratlles. Avegades les tasques compromeseset fan viure, diré simbòlicament,un crepuscle sensealbada i es necessita coratgeper vèncer la foscor. És elcoratge que va moure JordiCañigueral, ha mogut JosepTurbau i mourà Pichardo, bensegur...M’agrada l’agraïment deTurbau als seus pares, reconeixentels valors positius que livan transmetre i m’agrada l’emocióno dissimulada enversla seva dona, Conxi, i les sevesfilles.En el comiatde l’alcalde Josep TurbauQue Sarrià segueixi amb un ajuntament per a tots,fent les coses amb dignitat, que és ressonància d’aquestapau que tots necessitem i, així, tot i algunserrors que s’escapen sempre a tot ésser humà, ens famés racionals i més savis.Que, mirant endavant, albirem un futur amb l’esperançad’un transcórrer els dies sense cap violència,d’un futur que us desitjo serè i sempre respectuososamb persones i medi.Que junts, com heu fet alcalde i regidors, seguiu afavor de les causes quotidianes on hi hagi sempre unlloc per al més feble. Que la vostra tasca sigui sempre,com fins ara, simbiosi d’eufòria, dinamisme idedicació solidària. Endavant!Aprofito per dedicar-vos a tots els meus millors sentimentsper Nadal, però pel Nadal de cada un dels 365dies de l’any. Que l’Any Nou, amb lligams febles delshumans, barreja d’odi i d’amor, faci prevaler l’amor, elperdó i la pau.Vull acomiadar-me de tots dient que entenc Turbauquan parla de cansament, perquè l’excés de responsabilitatnecessita un descans reparador.En el meu cas, dels 22 anys d’exercir la professióANUNCI“TOT COLOR”REV. 50 pAG 65entre vosaltres, en guardo unrecord entranyable, ...del pesde la direcció paral·lela a latasca docent dels meus últims12 anys (un total de 10 + 12 =22), en recordo tensions que aestones es poden fer insuportables.He nascut amb vocacióde mestra, no estic feta pertensions.Fa 6 anys, en un altre indret, hedeixat ja per jubilació la mevatasca docent. Entre vosaltresvaig passar la joventut i vaigcréixer amb experiència, dedicacióplena i entusiasme, noexempta d’errors. Comptoagraïda amb la vostra amistatpersonal que sovint es fa viva ipalpable, demostrable al llargdel temps. Jo també, en ladistància, em sento fidel en elrecord d’un poble que portomolt dintre meu i per això m’hisento plenament arrelada.Que la suma dels esforços personalsde tots, lligam d’un passat,present i futur, sigui elmiratge del progrés d’aquestpoble que porto al cap i al cor.Ma. Teresa Jubert i Gruartcartes al director ~Parlem de Sarrià ~ 5165

The Sarrià NewSLA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLELA FRASE DEL DIA: Aquests són els meus principis. Si no us agraden... també en tinc d’altres.GROUXO MARXEditorialL’alcalde Turbau ha dimitit. De fettampoc no diem res de nou, perquè jaho havia dit el poeta:Ho sap tothom i és profeciaa Sarrià hi ha novetat:és l’alcalde que ha plegat.El plor dels amics salpa pels airesi les rialles dels contrarissolquen els glaços del teulat.Ho diu la veu d’un estrafolaria Sarrià hi ha novetat:és l’alcalde que ha plegatRes no s’acaba i tot comença.Vénen regidors de remensaamb olis nous de llibertat;una veu canta en recompensa:a Sarrià hi ha novetat.(Per la transcripció) Sam Enfot,Cap de Redacció.Política nazi-onalQuan semblava que d’aquesta colla jano caldria parlar-ne més, els nois delPP (Partit dels Protestadors) continuenfent xivarri dia sí i dia també.Potser algú els haurà de recordar quevan perdre les eleccions i que ara jono manen. Són tan patètics que farienriure. Si no fessin por.PePe Gaviota, TSN,Madriz.DesmentitsNo és cert que la popular frase “Quen’aprenguin!” la digués l’alcalde quanva dimitir.No és cert que IU (Izquierda Unida)hagi passat a dir-se ID (IzquierdaDesunida).No és cert que Fresno sigui un desastrenacional: és un arbre caducifoli dela família de les oleàcies (freixe).Test internacionalPaïsos bombardejats per EU desprésde la II Guerra Mundial segons l’historiadorWilliam Blum:Xina 1945-1946, Corea 1950-1953,Xina 1950-1953, Guatemala 1954,Cuba 1959-1960, Guatemala 1960,Congo 1964, Perú 1965, Laos 1964-1973, Camboia 1969-1970,Guatemala 1967-1969, Grenada1983, Líbia 1986, El Salvador 1980,Nicaragua 1980, Panamà 1989, Iraq1991-1999, Sudan 1998, Afganistan1998, Iugoslàvia 1999, Afganistan2002, Iraq 2003.Pregunta: en quants d’aquests païsoses va aconseguir instaurar, com aresultat de l’atac, un règim democràtic?Premi: un bonic casc de marine.Jeims Ailoviu, TSN,Guasington.~ newsParlem de Sarrià ~ 51TelevisióEl nostre crític de Televisió, JaumeT’he Vist, segueix negant-se a elaborarla seva crònica si no se li paguen elplus de nocturnitat, el de perillositat iel de seqüeles permanents. Diu que noestà disposat a empassar-se tota labrossa que s’hi fa si no se’l compensaadequadament i ha afegit que mentrestantnomés veurà els Simpson, queaixò sí que li agrada.És ben bé que està carregat de manies.Mònica Kevinwy,TSN, becàriaLocalAixí van quedar els membres de l’equipde govern en conèixer la notíciade la dimissió d’en Turbau.No tenim disponible la imatge decom van quedar els membres de l’oposició.Pere Piula,TSN, becari.El diari de Maria, PijaOssea! Una porta aquí temporada trastemporada treballant-s’ho i ara arribaaquest poca-solta d’en SantiagoSegura a fer una pel·li de pijos i aexplicar qui som. Porfa! Què sabrá élde nuestro mundo si ell és un hortera...Que ja m’ho va dir el mestreRicardito: siempre imitados, nuncaigualados.Maria Pija,TSN, Diari íntim.El tempsLa Constitució a Europa d’un seguitde fronts consultius fa preveure untemps d’indeterminació que s’aniràestenent per diversos països i que ambsort s’acabarà esvaint abans de l’entradade l’estiu. O després.La reivindicacióAra que el conseller d’habitatge haproposat canviar les plaques amb símbolsfranquistes que encara hi ha amolts edificis de protecció oficial, ique al Congrés de Diputats s’ha plantejatla transformació del Valle de losCaídos, esperem que algú faci elmateix amb la resta de símbols franquistesque encara embruten altresconstruccions, com és el cas del nostrePont de l’Aigua.Que ja fa molt de temps que estemdient el mateix i aquí ningú no ens facas!Nota de la Redacció: aquestapàgina, com es pot comprovarfàcilment, ha estat redactadaíntegrament en valencià.66Laica Grangé, TSN,Analista Local.Alfred Molina,TSN, Radar de Vallirana.

El que ha ditla Premsa8/10/04EL PUNT 11/10/04EL PUNT 14/10/047/11/04EL PUNT 20/10/04 EL PUNT 29/10/04EL PUNT 14/10/04DIARI DE GIRONA 30/10/04retalls ~Parlem de Sarrià ~ 511

DIARI DE GIRONA 7/11/04EL PUNT 10/11/04EL PUNT 13/11/04DIARI DE GIRONA 19/11/04EL PUNT 19/11/04~ retallsParlem de Sarrià ~ 51EL PUNT 20/11/042

EL PUNT 22/12/04EL PUNT 22/12/04EL PUNT 30/12/04DIARI DE GIRONA 30/12/04EL PUNT 25/12/044~ retallsParlem de Sarrià ~ 51