“miratges”“miratges”Cristina VicedoMercat sobre l’Onyar, actual Pla´ça <strong>de</strong> Catalunya, GironaMiratge.- m. il·lusióòptica <strong>de</strong>guda a lareflexió total <strong>de</strong> la llumen la superfície <strong>de</strong>separació <strong>de</strong> dues capesd’aire diferentmentescalfa<strong>de</strong>s II Fig. Il·lusióseductora.Amb aquest mot tan suggeridor espresentava a Sarrià <strong>de</strong> <strong>Ter</strong> “MIRAT-GES, 300 anys <strong>de</strong> projectes no realitzatsa les comarques gironines”,exposició promoguda per laDiputació <strong>de</strong> Girona dins la seva campanyad’exposicions viatgeres que vapo<strong>de</strong>r ser visitada durant el mes <strong>de</strong>novembre <strong>de</strong> 2004 a la sala gran <strong>de</strong>lCentre Cívic La Cooperativa.Fruit d’un extens i complet treball <strong>de</strong>recerca per part <strong>de</strong> Rosa Ma Gil iJosep Mariné, aquesta exposiciórecollia una part <strong>de</strong>ls 461 projectesurbanístics, arquitectònics i d’infrastructura<strong>de</strong> les comarques gironinesque van restar oblidats en alguncalaix o que, si finalment foren realitzats,van experimentar profun<strong>de</strong>smodificacions que els allunyava substancialmentd’allò que havia projectatel seu autor.En general, la història ens l’expliquenles cròniques i els relats <strong>de</strong>ls qui l’hanviscuda, però també les carreteres,els ponts i els edificis, testimonissilenciosos <strong>de</strong> fets i èpoques passa<strong>de</strong>s.Per això resulta tan agosarat i originalel punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong> MIRATGESamb la seva interpretació d’allò queva po<strong>de</strong>r ser i no va ser.Els autors <strong>de</strong> l’exposició es van capbussaren multitud d’arxius, d’entitatspúbliques o priva<strong>de</strong>s, i van examinardocuments i plànols, <strong>de</strong> manera quefinalment han pogut fer-se una i<strong>de</strong>aben aproximada <strong>de</strong> quins eren elsinteressos <strong>de</strong>ls promotors, en moltscasos les mateixes institucions governants<strong>de</strong> les ciutats, i també <strong>de</strong> quineseren les inquietuds socials que elsimpulsaven. Però al mateix temps hanarribat a unes conclusions raonables ifonamenta<strong>de</strong>s <strong>de</strong> per què la majoriad’aquells projectes no van ser mairealitzats. És a dir, han fet “història”. I,més concretament, <strong>de</strong>l perío<strong>de</strong> queva <strong>de</strong> finals <strong>de</strong>l segle XVII, data <strong>de</strong>lsprimers dibuixos trobats, fins a l’any1979, data d’inici <strong>de</strong>ls primers ajuntaments<strong>de</strong>mocràtics, a partir <strong>de</strong>ls qualsles fonts <strong>de</strong> consulta i, per tant tambéla recerca, es diversificaven molt més.L’exposició s’articulava al voltantd’una <strong>de</strong>sena <strong>de</strong> plafons que contenienla reproducció <strong>de</strong>ls plànols,documents o esbossos, així com textosil·lustratius sobre cada projecte.Com a fet interessant, <strong>de</strong>stacaremque un <strong>de</strong>ls projectes tret a la llumper MIRATGES és el <strong>de</strong> les antiguesescoles <strong>de</strong>l CENU <strong>de</strong> Sarrià <strong>de</strong> <strong>Ter</strong>,obra <strong>de</strong> l’arquitecte Emili Blanch. Fruït<strong>de</strong> les tendències pedagògiquesimpulsa<strong>de</strong>s pel Consell <strong>de</strong> l’EscolaNova Unificada, les noves escoles <strong>de</strong>Sarrià <strong>de</strong> <strong>Ter</strong> havien d’ocupar l’espai<strong>de</strong> l’antiga Cooperativa Agrícolaconeguda com “El Coro” <strong>de</strong> la Placeta<strong>de</strong> la Font, que en aquell moment(1936) es <strong>de</strong>ia Placeta <strong>de</strong> laRepública. El projecte d’Emili Blanchpreveia la construcció d’una piscina<strong>de</strong> 20 x 10 m amb una fondària <strong>de</strong> 2m amb vestidors i dutxes, i d’un camp<strong>de</strong> futbol en uns terrenys annexos,juntament amb una torre d’aigua queserviria per abastir la piscina. De lesescoles <strong>de</strong> Sarrià <strong>de</strong> <strong>Ter</strong>, que portarienel nom <strong>de</strong> Francesc Macià,només es va arribar a construir latorre <strong>de</strong> l’aigua i van funcionar ambuna certa normalitat durant l’any1938.MIRATGES ha ofert a la població <strong>de</strong>Sarrià una possibilitat d’endinsar-seen un ampli perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> la història,gairebé <strong>de</strong> 300 anys. I ho ha fet <strong>de</strong>sd’una òptica diferent i original, establintcom una mena <strong>de</strong> “radiografiahistòrica” en què es podien observarclarament les dinàmiques territorials,les diferents etapes <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament,els perío<strong>de</strong>s polítics i els cicleseconòmics. Ponts i fortificacions enèpoques primerenques i l’aparició amitjan segle XIX. <strong>de</strong>l nou urbanismeque anunciava una millora qualitativa<strong>de</strong> les condicions <strong>de</strong> vida impulsa<strong>de</strong>sper la industrialització.Per acabar, un apunt sobre la temàtica<strong>de</strong>ls projectes rescatats, anecdòticsi hom vol, però que no <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> sermolt significatiu: els projectes mésnombrosos, quant a tipologia, són elsescolars com el <strong>de</strong> Sarrià <strong>de</strong> <strong>Ter</strong>. Peròresulta també que van ser els mésrebutjats.cultura ~Parlem <strong>de</strong> Sarrià ~ <strong>51</strong>49
~ culturaParlem <strong>de</strong> Sarrià ~ 5050Fa uns mesos, el polèmic cineastaMichel Moore estrenava un controvertitdocumental sobre l’obscura trajectòriapolítica i humana <strong>de</strong>l presi<strong>de</strong>ntGeorge W. Bush, titulatFahrenheit 11/09. Aquest títol eramanllevat <strong>de</strong> l’excel·lent pel·lícula <strong>de</strong>l’any 1966 <strong>de</strong> François Truffaut,Fahrenheit 4<strong>51</strong>, basada alhora en unanovel·la homònima <strong>de</strong> Ray Bradbury.Per tot això em va cridar l’atenció, enuna parada <strong>de</strong> llibres <strong>de</strong> vell a Fires,una atrotinada edició <strong>de</strong> l’any 1973d’aquesta obra, que he llegit ambpassió i que us vull recomanar ambentusiasme.Ray Bradbury, que va néixer a Illinoisl’any 1920, ja va començar a escriureels seus relats amb només dotzeanys, val a dir que sense cap èxit. Alsdinou començava a publicar en revistes<strong>de</strong> ciència-ficció. L’any 1950 vaescriure l’obra que el trauria <strong>de</strong> l’anonimat,Les Cròniques Marcianes, i al1953 la seva obra cabdal: Fahrenheit4<strong>51</strong>.Situada l’acció en un temps futur peròin<strong>de</strong>terminat, els llibres estan prohibits,i una brigada <strong>de</strong> bombers, la F-4<strong>51</strong> (és la temperatura a la qual elpaper <strong>de</strong>ls llibres s’inflama), s’ocupa<strong>de</strong> cremar algun reducte <strong>de</strong> llibresque es <strong>de</strong>scobreix en mans d’algundissi<strong>de</strong>nt. A les cases, les parets <strong>de</strong> lasala d’estar, com si fossin grans pantallesplanes <strong>de</strong> televisió, emetensense <strong>de</strong>scans hores i hores d’entretenimenti <strong>de</strong> tertúlies sense solta nivolta entre un grup d’assidus que lagent coneix com “la seva família”. Ladiversió, l’esport (la contemplació <strong>de</strong>l’esport!), les revistes il·lustra<strong>de</strong>s, lavelocitat amb els cotxes i, si van malda<strong>de</strong>s,les pastilles per dormir, garanteixenla felicitat absoluta.El protagonista, Montag, és un bomber<strong>de</strong> la brigada 4<strong>51</strong> feliçment casat,que un dia coneix casualment unaestranya veïna que li fa mil observacionsi preguntes que ell mai no s’haviaplantejat: contemplar la sortida <strong>de</strong>lsol, parlar amb els parents, ensumarles flors, observar la gent, “has vist <strong>de</strong>matinada la rosada sobre l’herba?”,“ets feliç?”, etc. A partir d’aquí anirà<strong>de</strong>scobrint l’estultícia i l’absurd <strong>de</strong> lavida que viu, i en un incendi d’unacasa, arreplega d’amagat un llibre queintentarà ocultar a casa seva.Fahrenheit4<strong>51</strong>Àngel GarciaA l’afany <strong>de</strong> transformar la realitat quel’envolta s’hi contraposa un fort sentiment<strong>de</strong> culpa que el fa sospitós alsulls <strong>de</strong>l Capità <strong>de</strong> bombers, que lirecorda alguns <strong>de</strong>ls trets característics<strong>de</strong> la societat:“Si no vols que un home se senti <strong>de</strong>sgraciat,no li ensenyis dos aspectesd’una mateixa qüestió: hauria <strong>de</strong> triar.Ensenya-n’hi només un, o millor encara:no n’hi ensenyis cap. Fes que oblidiuna cosa anomenada guerra.Dóna-li concursos on la gent puguiguanyar diners recordant la lletrad’una cançó, o els noms <strong>de</strong> les capitals.Emplena’l <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s, aboca-litants “fets” que se senti aclaparat peròtotalment al dia quant a informació.Aleshores tindrà la impressió quepensa i serà feliç. No li posis a l’abastmatèries <strong>de</strong>lica<strong>de</strong>s com la Filosofia,perquè podria començar a lligar caps.Al diable amb tot això! Entreteniment,festes, cotxes a reacció, sexe i drogues.I si la comèdia no m’agrada,una injecció <strong>de</strong> teramina: semblaràque reacciono amb l’obra i serànomés una reacció provocada. Peròtant se val: prefereixo l’entretenimentcomplet. ...Espero haver-te aclaritalguns conceptes: tu, jo i els altressom els Guardians <strong>de</strong> la Felicitat.Espero que t’adonis <strong>de</strong> l’importantque ets per al nostre món feliç.”La trama (que no <strong>de</strong>svetllaré) se succeeixdramàtica i alhora esperançadora,però la fel ja ha estat injectada,i l’amargor no es pot evitar. Els llibres,com a portadors <strong>de</strong> saviesa, han estatvedats no només perquè són perillosos,sinó, i sobretot, perquè han <strong>de</strong>ixatd’interessar a la gent.Allò que més m’ha impressionat d’aquestllibre –que podreu trobar a laBiblioteca en una acurada traduccióal català <strong>de</strong> Jaume Subirana— no éstant la història, la prohibició <strong>de</strong>ls llibresi la gesta èpica <strong>de</strong> recuperar-los,sinó el dibuix <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>corats, l’ambientació:la velocitat a la carretera com aobjecte <strong>de</strong> diversió i alhora <strong>de</strong> fugida;les relacions entre amics o conegutsbasa<strong>de</strong>s exclusivament en allò que hadit la televisió, i la casa i el temps <strong>de</strong>lleure dominats sempre per les“parets parlants” que aboquen constantmentdiversió i <strong>de</strong>bats sense capcontingut. I tot això escrit l’any 1953quan aquí la televisió era només unprojecte! La similitud en algunsaspectes amb l’actualitat és preocupant:la proliferació <strong>de</strong> revistes il·lustra<strong>de</strong>s<strong>de</strong> “safareig”; les tertúlies a latelevisió bui<strong>de</strong>s <strong>de</strong> qualsevol contingut;l’augment espectacular <strong>de</strong> laimportància <strong>de</strong> l’esport com a espectacle<strong>de</strong> masses més que no pas coma pràctica personal, etc., són algunes<strong>de</strong> les característiques <strong>de</strong> la nostrasocietat actual anuncia<strong>de</strong>s ja enaquesta novel·la.Fem que no ens arribi també la <strong>de</strong>saparició<strong>de</strong>ls llibres perquè han perduttot el seu interès. Almenys la lecturad’aquest que té ja mig segle <strong>de</strong> vida,ens reafirma, com no podia ser d’altramanera, en el mèrit <strong>de</strong> la literatura noja només com a transmissora <strong>de</strong>valors, sinó també com a generadorad’un gran plaer: el <strong>de</strong> llegir.