Núm. 51 - Sarrià de Ter

“miratges”“miratges”Cristina VicedoMercat sobre l’Onyar, actual Pla´ça de Catalunya, GironaMiratge.- m. il·lusióòptica deguda a lareflexió total de la llumen la superfície deseparació de dues capesd’aire diferentmentescalfades II Fig. Il·lusióseductora.Amb aquest mot tan suggeridor espresentava a Sarrià de Ter “MIRAT-GES, 300 anys de projectes no realitzatsa les comarques gironines”,exposició promoguda per laDiputació de Girona dins la seva campanyad’exposicions viatgeres que vapoder ser visitada durant el mes denovembre de 2004 a la sala gran delCentre Cívic La Cooperativa.Fruit d’un extens i complet treball derecerca per part de Rosa Ma Gil iJosep Mariné, aquesta exposiciórecollia una part dels 461 projectesurbanístics, arquitectònics i d’infrastructurade les comarques gironinesque van restar oblidats en alguncalaix o que, si finalment foren realitzats,van experimentar profundesmodificacions que els allunyava substancialmentd’allò que havia projectatel seu autor.En general, la història ens l’expliquenles cròniques i els relats dels qui l’hanviscuda, però també les carreteres,els ponts i els edificis, testimonissilenciosos de fets i èpoques passades.Per això resulta tan agosarat i originalel punt de vista de MIRATGESamb la seva interpretació d’allò queva poder ser i no va ser.Els autors de l’exposició es van capbussaren multitud d’arxius, d’entitatspúbliques o privades, i van examinardocuments i plànols, de manera quefinalment han pogut fer-se una ideaben aproximada de quins eren elsinteressos dels promotors, en moltscasos les mateixes institucions governantsde les ciutats, i també de quineseren les inquietuds socials que elsimpulsaven. Però al mateix temps hanarribat a unes conclusions raonables ifonamentades de per què la majoriad’aquells projectes no van ser mairealitzats. És a dir, han fet “història”. I,més concretament, del període queva de finals del segle XVII, data delsprimers dibuixos trobats, fins a l’any1979, data d’inici dels primers ajuntamentsdemocràtics, a partir dels qualsles fonts de consulta i, per tant tambéla recerca, es diversificaven molt més.L’exposició s’articulava al voltantd’una desena de plafons que contenienla reproducció dels plànols,documents o esbossos, així com textosil·lustratius sobre cada projecte.Com a fet interessant, destacaremque un dels projectes tret a la llumper MIRATGES és el de les antiguesescoles del CENU de Sarrià de Ter,obra de l’arquitecte Emili Blanch. Fruïtde les tendències pedagògiquesimpulsades pel Consell de l’EscolaNova Unificada, les noves escoles deSarrià de Ter havien d’ocupar l’espaide l’antiga Cooperativa Agrícolaconeguda com “El Coro” de la Placetade la Font, que en aquell moment(1936) es deia Placeta de laRepública. El projecte d’Emili Blanchpreveia la construcció d’una piscinade 20 x 10 m amb una fondària de 2m amb vestidors i dutxes, i d’un campde futbol en uns terrenys annexos,juntament amb una torre d’aigua queserviria per abastir la piscina. De lesescoles de Sarrià de Ter, que portarienel nom de Francesc Macià,només es va arribar a construir latorre de l’aigua i van funcionar ambuna certa normalitat durant l’any1938.MIRATGES ha ofert a la població deSarrià una possibilitat d’endinsar-seen un ampli període de la història,gairebé de 300 anys. I ho ha fet desd’una òptica diferent i original, establintcom una mena de “radiografiahistòrica” en què es podien observarclarament les dinàmiques territorials,les diferents etapes de desenvolupament,els períodes polítics i els cicleseconòmics. Ponts i fortificacions enèpoques primerenques i l’aparició amitjan segle XIX. del nou urbanismeque anunciava una millora qualitativade les condicions de vida impulsadesper la industrialització.Per acabar, un apunt sobre la temàticadels projectes rescatats, anecdòticsi hom vol, però que no deixa de sermolt significatiu: els projectes mésnombrosos, quant a tipologia, són elsescolars com el de Sarrià de Ter. Peròresulta també que van ser els mésrebutjats.cultura ~Parlem de Sarrià ~ 5149