Núm. 51 - Sarrià de Ter

Cartesal director~Acabo de rebre l’últim númerode la revista Parlem de Sarrià im’agrada passar les pàgines iassaborir-la per saber d’unagent i d’un poble amb qui hecompartit la major part de leshores del dia durant 22 anys,poble (Sarrià de Dalt) i gentd’arreu que recordo i aprecioamb el cap i el cor.I és el comiat a l’alcaldia deJosep Turbau el que m’impulsaa enviar-vos unes ratlles. Avegades les tasques compromeseset fan viure, diré simbòlicament,un crepuscle sensealbada i es necessita coratgeper vèncer la foscor. És elcoratge que va moure JordiCañigueral, ha mogut JosepTurbau i mourà Pichardo, bensegur...M’agrada l’agraïment deTurbau als seus pares, reconeixentels valors positius que livan transmetre i m’agrada l’emocióno dissimulada enversla seva dona, Conxi, i les sevesfilles.En el comiatde l’alcalde Josep TurbauQue Sarrià segueixi amb un ajuntament per a tots,fent les coses amb dignitat, que és ressonància d’aquestapau que tots necessitem i, així, tot i algunserrors que s’escapen sempre a tot ésser humà, ens famés racionals i més savis.Que, mirant endavant, albirem un futur amb l’esperançad’un transcórrer els dies sense cap violència,d’un futur que us desitjo serè i sempre respectuososamb persones i medi.Que junts, com heu fet alcalde i regidors, seguiu afavor de les causes quotidianes on hi hagi sempre unlloc per al més feble. Que la vostra tasca sigui sempre,com fins ara, simbiosi d’eufòria, dinamisme idedicació solidària. Endavant!Aprofito per dedicar-vos a tots els meus millors sentimentsper Nadal, però pel Nadal de cada un dels 365dies de l’any. Que l’Any Nou, amb lligams febles delshumans, barreja d’odi i d’amor, faci prevaler l’amor, elperdó i la pau.Vull acomiadar-me de tots dient que entenc Turbauquan parla de cansament, perquè l’excés de responsabilitatnecessita un descans reparador.En el meu cas, dels 22 anys d’exercir la professióANUNCI“TOT COLOR”REV. 50 pAG 65entre vosaltres, en guardo unrecord entranyable, ...del pesde la direcció paral·lela a latasca docent dels meus últims12 anys (un total de 10 + 12 =22), en recordo tensions que aestones es poden fer insuportables.He nascut amb vocacióde mestra, no estic feta pertensions.Fa 6 anys, en un altre indret, hedeixat ja per jubilació la mevatasca docent. Entre vosaltresvaig passar la joventut i vaigcréixer amb experiència, dedicacióplena i entusiasme, noexempta d’errors. Comptoagraïda amb la vostra amistatpersonal que sovint es fa viva ipalpable, demostrable al llargdel temps. Jo també, en ladistància, em sento fidel en elrecord d’un poble que portomolt dintre meu i per això m’hisento plenament arrelada.Que la suma dels esforços personalsde tots, lligam d’un passat,present i futur, sigui elmiratge del progrés d’aquestpoble que porto al cap i al cor.Ma. Teresa Jubert i Gruartcartes al director ~Parlem de Sarrià ~ 5165