Núm. 51 - Sarrià de Ter

heretat i l’estranyaclàusula del testamentdel seu oncleque li impedeixsegons quin maridatge;els pretendentsque la festegen i elseu amor inconfessatenvers el batxiller; lasensació de desemparade la majordoma(el ama) que, mort elsenyor, no sap avenirsea servir la pocasoltade la neboda; elsobtat interès de Sancho per aprendre a llegir que elporta a mantenir llargues i sucoses converses amb el batxiller,veritable protagonista d’aquesta història, i així tot unseguit de personatges secundaris d’aquella gran novel·laque van desfilant oferint-nos la seva petita història que,narrada amb força traça i una extraordinària riquesa lingüística,ens captiva des del primer moment.Les reflexions i disquisicions en una venta propera alpoble, sobre la publicació de la primera part de les aventuresdel Quixot (i de la qual el mateix personatge en parlavaa la segona part), constitueixen un veritable divertimenten comparar, com ja ho va fer el mateix Cervantes,el Quixot narrat per Cide Hamete i escrit per Cervantesamb un Quixot apòcrif escrit per “un tal Avellaneda”. Laconversa entre el batxiller i dos cavallers que han conegutcadascun d’ells a un dels dos Quixots i que defensenposicions i criteris antagònics, és quasi surrealista, com lavisita que Sancho i Carrasco faran més endavant a Madridper donar el condol a la vídua de Cervantes. En aquestspassatges la confusió entre realitat i ficció arriba amoments culminants.Al darrera de la interessant història d’aquests personatgeshi ha un clar homenatge a l’obra cervantina i tambél’elogi de la literatura en general, com quan Carrascorecorda: “...Y no hay libro, por malo que sea, que pasadosunos años no se muestre mejor de lo que era, y si semuestra peor lo hace sin su penoso rostro, como venenoque ha perdido sus poderes. ...Sé por experiencia que ellibro que hoy te pareció bueno, entretenido y provechoso,leído al cabo del tiempo lo encuentra uno tedioso ydesustanciado, y el que, por el contrario, reputó unocomo hijo de un ingenio harto fatigado, lo halla, al cabode los años, lleno de inauditas novedades.”Per acabar, una curiositat: el nom del poble (el lugar de laMancha) on passa tota l’acció, com era d’esperar, mai noés citat.En fi, llegir Al morir don Quijote és un plaer absolut perals sentits, que ens permet prolongar les aventures delIngenioso Hidalgo i permet apropar-s’hi, a qui no ho hafet encara.DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS~ culturaParlem de Sarrià ~ 5054MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 5717841 SARRIÀ DE TER