FeedBackJosep M. SansalvadorUna comunicant amable que ha tingutla paciència d’anar llegint els escritsque aquesta revista m’ha publicat,em fa la següent reflexió :-“En un poble en constant evoluciócom Sarrià, en un poble quevol ser més actual cada dia i quepretén <strong>de</strong>ixar enrera la trista imatgeque havia ofert fins fa pocs anys,trobo que els teus articles sónanacrònics. Sempre dónes voltes alsmateixos temes: que si històries, quesi tradicions, que si anècdotes, que sipedres velles… A qui interessa totaixò ? El Sarrià d’avui està atent alstemes actuals, al TGV, als vuit carrils, al’escola bressol. Què en traiem d’aquestscontes <strong>de</strong> la vora <strong>de</strong>l foc queens véns a explicar a cada número<strong>de</strong> la revista? Hauries <strong>de</strong> canviard’estil i mo<strong>de</strong>rnitzar-te !”Que una lectora faci un comentarien aquests termes s’ha <strong>de</strong> teniren consi<strong>de</strong>ració, per <strong>de</strong>ferència cap aella, com a toc d’atenció i en agraïmenta la crítica i al diàleg que s’estableix.Segurament, té tota la raó <strong>de</strong>lmón. He mirat <strong>de</strong> justificar que en unapublicació com Parlem <strong>de</strong> Sarrià ja hitenen cabuda els temes que prefereixi sovint hi ocupen un espai principal,però que també (i aquí ja hi intervé elcriteri propi, i l’estil i els temes particulars)crec que és positiva l’apariciód’articles, reportatges, treballs <strong>de</strong>documentació, referents a la història ial passat <strong>de</strong>l poble, com els quepugui escriure jo o qualsevol altreredactor. Consi<strong>de</strong>ro que la sevaabsència seria un <strong>de</strong>scrèdit a lacapçalera <strong>de</strong> la revista : “Revista <strong>de</strong>cultura i informació local”. La informaciói la cultura locals van <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l diad’avui fins al temps <strong>de</strong>ls romans i mésenllà, i entenc que aquesta ha estat lalínia editorial <strong>de</strong> la revista d’ençà <strong>de</strong> laseva fundació. En la meva opinió, elque s’ha <strong>de</strong> mirar, naturalment, és noabusar <strong>de</strong> cap tema, intentant que elscontinguts siguin equilibrats, distrets,accessibles i interessants, actuals ihistòrics. “De res, massa”, <strong>de</strong>ien elclàssics i Josep Pla, que també n’és.Cosa diferent és que, a còpia d’escriuresobre temes històrics, popularso sobre un cert costumisme folkloricolocal,es pugui forjar una imatgeantiquada i polsosa <strong>de</strong> l’autor. Aixòno. No voldria pas que es tingués <strong>de</strong>mi aquesta percepció, jo que mirod’estar sempre a l’aguait <strong>de</strong> l’actualitat.En prova <strong>de</strong> tot això, avui m’heproposat fer crònica <strong>de</strong> dues activitatsamb un alt component <strong>de</strong> culturaalternativa i transgressió, que tot i noser cap primícia, sí que són a la cresta<strong>de</strong> l’onada <strong>de</strong>ls moviments culturalsmés progres .Fins ara, qui volia llegir un llibre ose’l comprava o el <strong>de</strong>manava aalgú, o anava a buscar-lo a unabiblioteca. Números endarrera,l’Anna Maria Fornells ens posavaalerta sobre la directiva europea<strong>de</strong> remuneració als autors enconcepte <strong>de</strong> préstec <strong>de</strong> llibres,que si acabés sent <strong>de</strong> plena aplicaciórepresentaria pagar una taxa enconcepte <strong>de</strong> “drets d’autor” en <strong>de</strong>manaruna obra a la biblioteca. Po<strong>de</strong>mestar tranquils tots plegats perquè jaexisteix una nova via d’accés al món<strong>de</strong> la lectura : el brookcrossing(creuament <strong>de</strong> llibres). El funcionamentno pot ser més senzill : algúque ha fruït amb la lectura d’un llibrel’allibera, el <strong>de</strong>ixa abandonaten algun lloc (un bar, unacabina <strong>de</strong> telèfon, una estació<strong>de</strong> tren…), esperant quealgú el reculli, el llegeixi itorni a repetir el procés. Elsvolums que es mouen enaquest circuit van marcats amb unaetiqueta que els i<strong>de</strong>ntifica com a llibres<strong>de</strong> bookcrossing i inciten a laseva lectura i posterior alliberament.Darrera <strong>de</strong>l tràfic físic <strong>de</strong> les obres, hiha un registre informàtic a Internet(bookcrossing.com, o en castellàbookcrossing-spain.com) que permetregistrar-s’hi, registrar els llibres llegitsi alliberats i fer-ne un seguiment, i,naturalment, servir <strong>de</strong> fòrum a tots elsmilitants <strong>de</strong>l moviment. No és capbestiesa: el bookcrossing ja és presenta més <strong>de</strong> 160 països, hi ha uns250.000 bookcrossers al món quehan alliberat més d’un milió <strong>de</strong> llibresen un parell o tres d’anys. Es calculaque diàriament es donen d’alta 350nous membres i el ritme d’alliberamentsés d’uns 3.000 títols al dia.Aquesta i<strong>de</strong>a és d’origen nord-americà,però sembla que a la vellaEuropa i al nostra país van arrelantcultura ~Parlem <strong>de</strong> Sarrià ~ <strong>51</strong>55
amb força. A Barcelona ja existeixenespais ben coneguts per dur-hi aterme alliberaments i anar-hi <strong>de</strong> cacera,i algunes biblioteques públiqueshan habilitat algun racó per les activitatspròpies d’aquest moviment. Itambé a Barcelona el periodista i críticteatral Joan <strong>de</strong> Sagarra, en unavariant free-lance d’aquest moviment,sense estar-hi acollit, ha anunciat queabandonarà cada dilluns a primeríssimahora <strong>de</strong>l matí en un monument ala Caputxeta Vermella que hi ha alpasseig <strong>de</strong> Sant Joan, els llibres queja no pot continuar guardant en el seuproper domicili i que l’amenacen <strong>de</strong>fer-lo fora <strong>de</strong> casa. Qui no llegeix <strong>de</strong>franc és que no s’ho proposa.Si el bookcrossing venia <strong>de</strong> l’altrabanda <strong>de</strong> l’atlàntic, l’activitat que presentotot seguit sembla que té origeneuropeu i que es podria localitzar, <strong>de</strong>manera imprecisa per la seva clan<strong>de</strong>stinitat,en una zona in<strong>de</strong>terminada<strong>de</strong> parla francesa entre França i allòque en diuen el Benelux, encara queja se n’han <strong>de</strong>tectat cèl·lules a Itàlia ia Àlaba, ja ben a prop d’aquí. Es tracta,ni més ni menys, que <strong>de</strong>l Front pera l’Alliberament <strong>de</strong>ls Nans <strong>de</strong> Jardí(FLNJ en sigles franceses). És unaorganització secreta, naturalmentclan<strong>de</strong>stina, però amb una xarxa moltben teixida. El seu objectiu, la sevalluita, és el segrestament i posterioralliberament en plena natura (l’hàbitatnatural i d’on no haurien d’haver sortitmai) d’aquelles figuretes d’escaiolapintada o alabastre que representennans, gnoms, follets i altres éssersfantàstics que solen poblar jardins ipatis <strong>de</strong> cases particulars, o com asúmmum <strong>de</strong> la provocació, parcspúblics. Tampoc això és cap bestiesa:l’any 1997, un <strong>de</strong>ls seus lí<strong>de</strong>rs fouenviat a la presó en ser culpat <strong>de</strong> la<strong>de</strong>saparició <strong>de</strong> cent cinquanta nans,el novembre <strong>de</strong>l 2001 quatre encaputxatsforen <strong>de</strong>tinguts en el jardí <strong>de</strong>la mansió <strong>de</strong> la Ministra <strong>de</strong> Justíciafrancesa (!), quan hi perpetraven unaacció. Van intervenir-hi fins i tot elsantidisturbis. Durant una època eracorrent veure publicats <strong>de</strong>spatxos <strong>de</strong>premsa sobre aquest tema per l’agència<strong>de</strong> notícies Reuters. Una <strong>de</strong> lesaccions més sona<strong>de</strong>s va ser quan,una matinada, van aparèixer centquaranta-tres nans en una insòlitamanifestació davant l’alcaldia <strong>de</strong>Sarrebourg (est <strong>de</strong> França). En algunaocasió se n’han arribat a trobar juntsfins a dos-cents, alliberats en un bosc.Els comunicats que l’organitzaciópublica <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> les accions solenfer públics el sentit i els objectius <strong>de</strong>lFront: “<strong>de</strong>sridiculitzar els nans <strong>de</strong> jardíi tornar-los als boscos”, “posada en llibertatsense condicions <strong>de</strong>ls nans <strong>de</strong>jardí <strong>de</strong>tinguts” i en general “posar <strong>de</strong>manifest la lluita contra el mal gusthortera” (sic).Vet aquí dues activitats <strong>de</strong> darrera fornada,dos moviments culturals transgressorsque tenen com a comú<strong>de</strong>nominador l’alliberament: l’un <strong>de</strong>llibres, l’altre <strong>de</strong> nans <strong>de</strong> jardí. Si, aúltima hora, <strong>de</strong>l que es tracta és <strong>de</strong>fer <strong>de</strong> Sarrià un poble mo<strong>de</strong>rn, <strong>de</strong>rabiosa actualitat i que sempre estiguia la que salta … per on po<strong>de</strong>mcomençar?~ culturaParlem <strong>de</strong> Sarrià ~ 5056RESTAURANTEUGÈNIAAV. <strong>de</strong> França, 1317481 SANT JULIÀ DE RAMISTels. 972 17 00 62 - 972 17 05 21