Núm. 51 - Sarrià de Ter

Tot i haver treballat per la Generalitat, no va ser molestatper la Dictadura de Franco, i va poder seguir el seu propicamí artístic.Potser la clau la podem trobar en el que Gil Bonancia escriua la Revista de Girona d’en Joan Orihuel: “Podríem dir quefou un rodamón que qualificaríem de controlat per ell mateix,coneixedor que de tant en tant calia estirar la corda del seuestel de la fantasia....Anava a les tavernes i casinos i practicava l’esport de boxa.Gran conversador, era estimat en les tertúlies, ja que a lavegada tenia modals d’autèntic cavaller, i això sempre ésagradable, i potser li obrí les portes de moltes famílies gironinesque li encarregaren retrats...”.Va ser doncs l’artista més sol·licitat tant per la burgesiacom per les institucions. Va rebre encàrrecs de l’Església,la Clínica de l’Esperança, el Col·legi Oficial deFarmacèutics, la Cambra de Comerç. Precisament aquestaúltima, essent president en Sarasa, li concedí una beca de500 ptes/mes amb l’obligació, com a contraprestació, demantenir la seva acadèmia de pintura.L’esmentat Gil Bonancia continua dient d’ell: “ ... es tractad’un artista que, quan convé, sap interpretar la mitologia, lallegenda o bé la idealització.La ductilitat de l’artista es mostra en els paisatges urbans.En ells es veu que estimava Girona, puix que a part delsencerts tècnics tenen el caliu d’aquell que coneix el lloc,que el pinta perquè li agrada, ja que aquí no hi haviacomandes”.Retrat. Col·lecció R.LlonchQuadre premi atorgat a Montserrat Llonch.(Col·lecció R.Llonch)Sí, l’amor per Girona ho demostra sobrerament al llarg dela seva vida a Buenos Aires, on pinta encara escenes i paisatgesgironins.A Los Sitios del 19 d’abril de 1985 surt una referènciaseva: “En nuestra posguerra, el resurgir en el mundo delarte, tuvo en Girona un hombre decisivo: J. ORIHUEL”Malgrat l’època que li va tocar viure sembla que era unhome vital i optimista. Reveladora és la seva tarja de visita:“Dibujante Comercial, dibujante artístico, artista decorador,orientista decorativo, fresquista, pintor mural, ilustrador,cartelista, artista pintor, proyectista arquitectónico, litógrafo,decorador de interiores, escultor, retratista al óleo, restauradorde imágenes sagradas y de arte plástico”.Sí, molt polifacètic, optimista, amb grans ambicions com aartista i segur d’ell mateix. Quan pintava el fresc de Sarriàde Dalt sovint comentava, referint-se a altres quadresmenors que dibuixava amb carbó i aquarel·la: “ara això valpoc, però d’aquí uns anys valdrà molt” .Emigració a l’ ArgentinaEl 1950 marxa a Buenos Aires on viurà a la província de S.Miguel. Allà també va triomfar.Hi ha crítiques entusiastes de les seves pintures al betumèsobre or, i ell mateix se sent molt entusiasmat en una granobra de restauració o ampliació d’un mural d’en Sert. “Noes nota cap diferència entre la part seva i la meva,” escriviaa Emília Xargay.Deixeu-me citar el que posava Carlos A. Foglia en una prestigiosapublicació de l’Argentina: “el celebrado pintor españolradicado desde hace tiempo entre nosotros, ya nos hadossier d’història ~ 33Parlem de Sarrià ~ 51