Núm. 51 - Sarrià de Ter

~ culturaParlem de Sarrià ~ 5050Fa uns mesos, el polèmic cineastaMichel Moore estrenava un controvertitdocumental sobre l’obscura trajectòriapolítica i humana del presidentGeorge W. Bush, titulatFahrenheit 11/09. Aquest títol eramanllevat de l’excel·lent pel·lícula del’any 1966 de François Truffaut,Fahrenheit 451, basada alhora en unanovel·la homònima de Ray Bradbury.Per tot això em va cridar l’atenció, enuna parada de llibres de vell a Fires,una atrotinada edició de l’any 1973d’aquesta obra, que he llegit ambpassió i que us vull recomanar ambentusiasme.Ray Bradbury, que va néixer a Illinoisl’any 1920, ja va començar a escriureels seus relats amb només dotzeanys, val a dir que sense cap èxit. Alsdinou començava a publicar en revistesde ciència-ficció. L’any 1950 vaescriure l’obra que el trauria de l’anonimat,Les Cròniques Marcianes, i al1953 la seva obra cabdal: Fahrenheit451.Situada l’acció en un temps futur peròindeterminat, els llibres estan prohibits,i una brigada de bombers, la F-451 (és la temperatura a la qual elpaper dels llibres s’inflama), s’ocupade cremar algun reducte de llibresque es descobreix en mans d’algundissident. A les cases, les parets de lasala d’estar, com si fossin grans pantallesplanes de televisió, emetensense descans hores i hores d’entretenimenti de tertúlies sense solta nivolta entre un grup d’assidus que lagent coneix com “la seva família”. Ladiversió, l’esport (la contemplació del’esport!), les revistes il·lustrades, lavelocitat amb els cotxes i, si van maldades,les pastilles per dormir, garanteixenla felicitat absoluta.El protagonista, Montag, és un bomberde la brigada 451 feliçment casat,que un dia coneix casualment unaestranya veïna que li fa mil observacionsi preguntes que ell mai no s’haviaplantejat: contemplar la sortida delsol, parlar amb els parents, ensumarles flors, observar la gent, “has vist dematinada la rosada sobre l’herba?”,“ets feliç?”, etc. A partir d’aquí aniràdescobrint l’estultícia i l’absurd de lavida que viu, i en un incendi d’unacasa, arreplega d’amagat un llibre queintentarà ocultar a casa seva.Fahrenheit451Àngel GarciaA l’afany de transformar la realitat quel’envolta s’hi contraposa un fort sentimentde culpa que el fa sospitós alsulls del Capità de bombers, que lirecorda alguns dels trets característicsde la societat:“Si no vols que un home se senti desgraciat,no li ensenyis dos aspectesd’una mateixa qüestió: hauria de triar.Ensenya-n’hi només un, o millor encara:no n’hi ensenyis cap. Fes que oblidiuna cosa anomenada guerra.Dóna-li concursos on la gent puguiguanyar diners recordant la lletrad’una cançó, o els noms de les capitals.Emplena’l de dades, aboca-litants “fets” que se senti aclaparat peròtotalment al dia quant a informació.Aleshores tindrà la impressió quepensa i serà feliç. No li posis a l’abastmatèries delicades com la Filosofia,perquè podria començar a lligar caps.Al diable amb tot això! Entreteniment,festes, cotxes a reacció, sexe i drogues.I si la comèdia no m’agrada,una injecció de teramina: semblaràque reacciono amb l’obra i serànomés una reacció provocada. Peròtant se val: prefereixo l’entretenimentcomplet. ...Espero haver-te aclaritalguns conceptes: tu, jo i els altressom els Guardians de la Felicitat.Espero que t’adonis de l’importantque ets per al nostre món feliç.”La trama (que no desvetllaré) se succeeixdramàtica i alhora esperançadora,però la fel ja ha estat injectada,i l’amargor no es pot evitar. Els llibres,com a portadors de saviesa, han estatvedats no només perquè són perillosos,sinó, i sobretot, perquè han deixatd’interessar a la gent.Allò que més m’ha impressionat d’aquestllibre –que podreu trobar a laBiblioteca en una acurada traduccióal català de Jaume Subirana— no éstant la història, la prohibició dels llibresi la gesta èpica de recuperar-los,sinó el dibuix dels decorats, l’ambientació:la velocitat a la carretera com aobjecte de diversió i alhora de fugida;les relacions entre amics o conegutsbasades exclusivament en allò que hadit la televisió, i la casa i el temps delleure dominats sempre per les“parets parlants” que aboquen constantmentdiversió i debats sense capcontingut. I tot això escrit l’any 1953quan aquí la televisió era només unprojecte! La similitud en algunsaspectes amb l’actualitat és preocupant:la proliferació de revistes il·lustradesde “safareig”; les tertúlies a latelevisió buides de qualsevol contingut;l’augment espectacular de laimportància de l’esport com a espectaclede masses més que no pas coma pràctica personal, etc., són algunesde les característiques de la nostrasocietat actual anunciades ja enaquesta novel·la.Fem que no ens arribi també la desapariciódels llibres perquè han perduttot el seu interès. Almenys la lecturad’aquest que té ja mig segle de vida,ens reafirma, com no podia ser d’altramanera, en el mèrit de la literatura noja només com a transmissora devalors, sinó també com a generadorad’un gran plaer: el de llegir.