Núm. 51 - Sarrià de Ter

Festa Major 2002. Josep Turbau, Anna Pagans i Nicolás Pichardo.Foto: Quim Llunell.Cañigueral, temps de pocs recursos, de precarietats, d’aprenentatges,temps de consolidació política del país,Turbau va trobar-se encara amb un municipi per vertebrar,un puzzle a mig acabar… La lluita semblava de titans. Crecno exagerar. Sarrià de Ter era una immensa factoria, conegudaarreu per la contaminació ambiental, per un riu queera una claveguera, per un terme municipal esquarterat idividit, per uns barris per comunicar, per uns serveispúblics per refer i altres per crear de nou, per un eterndebat sobre el Tren d’Alta Velocitat i per una connexió d’autopistacorredor que ens mena a Europa, però que in seculaseculorum passarà per Sarrià de Ter.Tinc la certesa que avui Sarrià de Ter ha superat complexosi és una població orgullosa de la seva autoestima, unapoblació que en el seu terme municipal, en la seva terra,malgrat els desoris de la modernitat, hi ha palpitat, ¡ai, las!,també la cultura romana.¡Tant de bo Roma hagués estat més pròdiga amb totsnosaltres!Avui Sarrià té un seguit d’infraestructures aconseguidesamb tenacitat, tossudesa i constància. Sarrià té una autoviarenovellada, una avinguda de França en la qual han desaparegutels elements que l’enlletgien, han desaparegutunes guinguetes de l’autopista que com una creu de ViaCrucis dividia el poble. Sarrià té un centre cívic, un pavellópoliesportiu, un carrer Major dignificat, un Centred’Assistència Primària, una escola bressol, un centre a puntd’acabar per a la gent gran a l’edifici del Coro, un passeiga la vora el Ter, una fira consolidada, una revista que fa goigi tants i tants esdeveniments culturals i esportius quedonen i donaran vida a Sarrià de Ter. Avui això són realitatsque fa uns anys ens podien semblar un somni. Tot això s’haaconseguit gràcies a tots, però gràcies a un alcalde que vacreure’s d’allò més el seu municipi, que estava sempre presententre les entitats, als barris i amb els col·lectius delpoble. Turbau ho ha encapçalat durant molts anys amb fe,responsabilitat i amb convicció. No tinc cap dubte quemereix un reconeixement, també de les persones que hemvist el progrés de Sarrià de Ter des de fora. Per tant, JosepTurbau, gràcies per la teva tenacitat, per la teva constància,per la teva dedicació. No perdis mai aquesta afabilitat iaquesta senzillesa que t’ha acostat sempre a les persones.Els maldecaps, les enrabiades i la indignació formen partde la condició humana i de la brega política, és inevitable.Els somnis propis que hauríem volgut per al nostre poble ola nostra ciutat, a vegades topen amb els esculls mésincomprensibles i indignants, això desencoratja. Malgrattot, el que has treballat i el que has aportat per Sarrià quedaràper a tots i a benefici de tots. Sé que no en tens caprecança perquè d’ ençà de l’època llunyana de les cabanes,del cine de ninots, has estat sempre una persona d’excel·lent sociabilitat, una persona entregada al proïsme…Ho has demostrat amb escreix durant tots aquests anys alcapdavant de l’alcaldia de Sarrià. Has contribuït de maneraexemplar al desenvolupament i al progrés d’un municipique era un trencaclosques difícil. Els sarrianencs que hancol·laborat amb tu portaran –sens dubte- els projectes quequeden endavant. Han gaudit d’un bon mestratge.Josep, malgrat els somnis, el trencaclosques ja fa un granefecte.Una cordial abraçada.tema de debat ~Parlem de Sarrià ~ 5113