símptoma per tot aquell que vol guiarels <strong>de</strong>stins d’un Poble assumint tanalta responsabilitat. La generositat ésla primera virtut en tot polític i Turbauva ser generós amb tothom, amb elsseus i amb els que sabia que no hoeren. Generós i honrat. Honrat quanes va adonar que no tenia prouempenta per continuar dirigint el<strong>de</strong>stí <strong>de</strong>l Poble amb la <strong>de</strong>dicació queaquest mereix i <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix plegar perno enganyar ningú. No hi ha estratègiapolítica; qui li busqui va errat o ésevi<strong>de</strong>nt que li interessa dir-ho nomésper obtenir un rèdit polític.La seva tasca anava dirigida a totes ia tots; a les persones sense distingircolors, tendències ni ventalls polítics.Fins i tot, a voltes, anant totalment encontra d’allò que el Partit sostenia, toti que el representava com a in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt.L’interès <strong>de</strong>l Poble era lluitarcontra el pas <strong>de</strong>l TGV i ell fou el primera fer-ho, arrossegant darrera seutantes i tantes persones i tants d’altrespobles; nedant contracorrent peròsegur <strong>de</strong>l que convenia a Sarrià. Si nofos per ell avui no hi hauria cap possibilitatque aquesta infraestructurapassés totalment soterrada pel nostremunicipi. Ara l’esperança encara hi ési no fa massa dies, concretament eldia 2 <strong>de</strong> gener d’aquest any, un diputat<strong>de</strong>l PSC a Madrid em <strong>de</strong>ia quesemblava que la <strong>de</strong>manda era benacollida pel Ministeri. En tot cas, siguiquin sigui el resultat, ningú podrànegar-li la seva entrega i el seu esforç.La mateixa entrega, esforç i tossu<strong>de</strong>riafins aconseguir l’arranjament <strong>de</strong>l’autovia i l’en<strong>de</strong>rroc <strong>de</strong>ls accessos al’autopista; obres que tant han fetcanviar l’aspecte extern <strong>de</strong>l municipi ique l’han mo<strong>de</strong>lat internament <strong>de</strong>forma ben excepcional.En Josep Turbau ha estat un bonalcal<strong>de</strong> que la nostra mo<strong>de</strong>sta històriaconvertirà en un Gran Alcal<strong>de</strong>. Encarapotser és massa aviat per po<strong>de</strong>r copsaren tota la seva magnitud quin ésel llegat que ens <strong>de</strong>ixa en els seusmés <strong>de</strong> 13 anys com a alcal<strong>de</strong>. Deben segur que la història, com quasisempre, s’encarregarà <strong>de</strong> fer justícia.A tots aquells que han estatPresi<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> Govern, se’ls conce<strong>de</strong>ixper sempre el tracte <strong>de</strong> Presi<strong>de</strong>nts.Crec que nosaltres, totes les sarrianenquesi tots els sarrianencs, siguiquina sigui en el futur la <strong>de</strong>dicaciód’en Josep Turbau i sigui quin sigui elnostre referent polític, se l’haurà <strong>de</strong>citar, tractar i recordar coml’ALCALDE, sempre ALCALDE, enmajúscules. Gràcies pel teu compromís.Sarrià <strong>de</strong> <strong>Ter</strong> sempre t’ho agrairà.Ha arribat l’hora <strong>de</strong>l relleu i una personaque no ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>mostrar res aningú ens representa a tots com aalcal<strong>de</strong>. És en Nicolás Pichardo.Sempre disposat a treballar per a laComunitat, arriba a la seva responsabilitatmés important. Donem-li confiançaperquè segur que és la personaadient per prendre el testimoni. Tétot el meu suport.P.D: Vaig acabar aquest article el diaque acomiadàvem el company Xifra<strong>de</strong> Sarrià <strong>de</strong> Dalt, membre <strong>de</strong> CiU; elmeu reconeixement per ell i unaabraçada i un mot d’esperança a laseva esposa i als seus fills, amicsmeus i <strong>de</strong> la Rosa.ATENCIÓPAPER-VIUSI ETS SOCI D’ALGUNAD’AQUESTES ENTITATS:F.C. SARRIÀ,U.E.SARRIÀ,AMPA (ASSOCIACIÓ DE PARES)C.E. JOVENTUT CELRÀESTÀS DE SORT...TINDRÀS UN 10 % DE DTE.EN LES TEVES COMPRESEN PAPERERIA I REGALS.I UN 5 % EN MATERIAL FOTOGRÀFIC...VINE I COMPROVA-HO A:LA LLIBRERIA DE SARRIÀAv.<strong>de</strong> França, 183 - 17840 Sarrià <strong>de</strong> <strong>Ter</strong>Tel/Fax. 972 170 970VINE TAMBÉ I VEURÀS ELS NOUS SERVEIS QUE US OFERIM:● SAMARRETES AMB ESTAMPACIÓ● ULLERES DE SOL● FOTOS CARNET● RECÀRREGA MÒBILS● PREMSA I REVISTES● ENQUADERNACIONS I PLASTIFICACIONS● TARGETES DE VISITA● FOTOCÒPIES BLANC I NEGRE I COLOR, I SERVEI DE FAX● MARCS A MIDA● MARCS I ÀLBUMS DE FOTOS● MATERIAL FOTOGRÀFIC I REVELATS● MATERIAL D’ OFICINA I ESCOLAR● JOGUINES I REGALS● CONTES I LLIBRES INFANTILS● MOTXILLES, CARTERES, PARAIGÜES, …● PILES I LOTS● DETALLS COMUNIONS, ANIVERSARIS, ETC…Fem poble!tema <strong>de</strong> <strong>de</strong>bat ~Parlem <strong>de</strong> Sarrià ~ <strong>51</strong>DE DILLUNS A DISSABTES DE 8,30 a 13,30 i 16,30 a 20,30 - DIUMENGES I FESTIUS DE 8,30 a 13,3011
JosepTurbauuna entregaper Sarrià <strong>de</strong> <strong>Ter</strong>Josep Brugada~ tema <strong>de</strong> <strong>de</strong>batParlem <strong>de</strong> Sarrià ~ <strong>51</strong>12Ens vam criar al carrer <strong>de</strong> Pont Major. Érem veïns, fills <strong>de</strong>treballadors. Corrien els anys seixanta i en Josep Turbauera (i és!) més gran que jo, alguns anys més, però els suficientsperquè establíssim alguns lligams. Recordo JosepTurbau, sempre, com una persona assenyada, pon<strong>de</strong>rada,afable, bona persona. Em convidava a participar en els jocsque tota la mainada <strong>de</strong>l carrer, d’ aquell sector, organitzavenals camps <strong>de</strong> les Torres <strong>de</strong> Can Regàs. Una primavera,els joves d’aquell barri, van aixecar un autèntic campament<strong>de</strong> cabanes <strong>de</strong> canya, talment un campament d’indis <strong>de</strong>l’Amèrica, amb canyes <strong>de</strong> la via <strong>de</strong>l tren, enmig <strong>de</strong> l’herbeid’aquells terrenys no conreats. Éren els temps <strong>de</strong>ls primerswesterns en blanc i negre <strong>de</strong> la televisió franquista. Temps<strong>de</strong> Bonanza. Des d’allà vèiem passar els trens que feien viacap a Figueres, com si fos l’Orient Express. En Josep Turbaum’acollí en el grup <strong>de</strong> la seva cabana. Sempre el vaig veurecom un xicot afable, pon<strong>de</strong>rat, raonable. No era gens eixelebrat,ni murri, ni trapella, com ho eren altres xicots <strong>de</strong>lbarri.Tinc el record inesborrable, (aquelles coses que resten persempre més grava<strong>de</strong>s en la memòria), d’aquella tarda queen Josep em va convidar a casa seva per contemplarpel·lícules <strong>de</strong>l Cine Nic. Aquelles pel·lícules –prehistòria <strong>de</strong>lcinema per als nens- que ell tenia al menjador <strong>de</strong> casaseva. Recordo la gran varietat <strong>de</strong> pel·lícules <strong>de</strong> ninots queen Josep Turbau col·lecccionava a casa seva. Sé que m’hovaig passar bé projectant aquells ninotets <strong>de</strong> coloraines enla pantalla d’aquell llençol que era el nostre cineramadomèstic i sobretot amb la companyia d’ aquell bon veíamable, enraonat, tranquil. No hi havia aleshores al carrer<strong>de</strong> Pont Major una persona més pacífica i <strong>de</strong> més cordialitatque en Josep Turbau. Recordo com ell anava diligent,xicot aplicat, a les Escoles Nacionals <strong>de</strong>l Pont Major, amb elSr. Pérez, jo vaig anar a les germanes <strong>de</strong> Pont Major just aldavant <strong>de</strong> les cases on vivíem els dos. Han passat, moltsanys, ja no som tan joves…Aquestes petites pinzella<strong>de</strong>s <strong>de</strong> memòria que evoco, emvénen ara inevitablement al cap, ara que en Josep Turbau<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> tretze anys ha <strong>de</strong>ixat l’alcaldia <strong>de</strong> Sarrià <strong>de</strong> <strong>Ter</strong>.Em vull sumar amb aquestes paraules a l’homenatge quetantes persones li <strong>de</strong>vem. En primer lloc perquè tinc la certesaque els anys que Turbau ha estat al capdavant <strong>de</strong>l’Ajuntament <strong>de</strong>l poble <strong>de</strong> Sarrià <strong>de</strong> <strong>Ter</strong> no han estat gensInauguració <strong>de</strong>l Centre Cívic “la Cooperativa” . Desembre <strong>de</strong> 1998.Foto: Jordi S. Carrerafàcils. Turbau sempre m’ha semblat una persona <strong>de</strong> conviccionssòli<strong>de</strong>s, molt sensible, crític i poc amant <strong>de</strong> l’ortodòxiaper l’ortodòxia. Com a tal, ha hagut d’ enfrontar-seamb polítics po<strong>de</strong>rosos <strong>de</strong> Madrid, <strong>de</strong> Barcelona o <strong>de</strong>Girona. Crec que ell i la totalitat <strong>de</strong> les seves regidores iregidors, tota la corporació, tot el poble <strong>de</strong> Sarrià, han<strong>de</strong>fensat en aquests temps amb molta convicció i ambmolta fermesa, els interessos <strong>de</strong>l municipi. Tots sabem quela feina no li ha estat gens fàcil, el trencaclosques que vaheretar calia continuar-lo… Turbau l’ha anat confegint ambpeces cabdals. Tal vegada, Turbau ha hagut <strong>de</strong> refer, corregirels errors urbanístics i <strong>de</strong> planificació que polítics d’altavolada no van ser capaços <strong>de</strong> consensuar mai amb elshabitants <strong>de</strong> Sarrià <strong>de</strong> <strong>Ter</strong>. Un poble aleshores maudit;maleït podríem dir-ne durant massa anys per la contaminacióambiental, per la mala planificació urbanística, per lamala jeia, el caciquisme i l’especulació.M’imagino els múltiples viatges a Barcelona, a Madrid, aGirona, <strong>de</strong> Josep Turbau per <strong>de</strong>fensar la dignitat <strong>de</strong> Sarrià<strong>de</strong> <strong>Ter</strong>, un municipi que ha estat històricament trinxat pertècnics i polítics amb poca sensibilitat per als pobles petits,per als pobles més immediats a la ciutat. Per tant, la tasca<strong>de</strong> Turbau, autèntica fe lul·liana, ha estat tothora <strong>de</strong> lluitacontra els po<strong>de</strong>rosos. Fer d’alcal<strong>de</strong> d’una població petita–imagino- és molt més difícil que encapçalar la responsabilitat<strong>de</strong> govern en una ciutat. Durant aquests anys, enalguna ocasió, amb Josep Turbau hem contrastat algunespolítiques i molt sovint havíem convingut en la necessàriareparació i la justícia que calia exercir al poble i a tots elsseus barris. Sigui com sigui, durant els mandats <strong>de</strong> JosepTurbau, que van venir també precedits pel treball políticanterior <strong>de</strong> Just M. Casero, <strong>de</strong> Joaquim Rodríguez, <strong>de</strong> Jordi