Núm. 51 - Sarrià de Ter

En dues de les tombes s’hi va trobarun aixovar consistent en un recipientde ceràmica (un bol i una gerreta). Hihavia també un esquelet que duiauna sivella de ferro, un altre va proporcionarun bonic exemplar de sivellade bronze decorada i restes d’uncollaret de denes de pasta de vidre,en una tercera inhumació s’hi va trobaruna altra sivella de bronze, méssenzilla, dos ganivets de ferro i unespetitíssimes peces de plata i, finalment,un quart esquelet va aparèixeramb una altra sivella de bronze.L’orientació dels enterraments era denord a sud en cinc casos, amb el capa tramuntana i els peus a migdia, id’oest a est a la resta, amb el cap aponent i els peus a llevant. Si ens atenema les mides dels esquelets o ales de les tombes, podem afirmarque cinc de les inhumacions ereninfantils de diverses edats, mentreque deu enterraments eren d’adults;per als restants no hi havia dades fiables.A banda dels 19 enterraments documentatshi havia restes d’una construcciócomposta per dos murs perpendicularsde pedres lligades ambmorter de calç, ubicats al nord-est.Aquesta construcció era anterior alsenterraments circumdants, els qualsL'enterrament 15, una caixa de lloses de pedra,després de l'excavació.es disposaren al seu costat i seguintla seva orientació. Un sondeig realitzata tocar d’un d’aquests murs vaprovar que se’n conservaven tan solsles dues darreres filades.Els aixovars també ens portarien capa aquesta conclusió. Així, el costumtípicament romà, propi dels segles IIa IV, de deixar un atuell de ceràmicacom a aixovar, el trobem exclusivamenten tombes de teules, mentreque els objectes relacionats ambl’habillament i els aixovars, trobats enels enterraments de la zona est, espoden datar clarament a partir delsegle V.La resta de la necròpolisEvidentment, cal suposar amb totalògica l’existència de més tombes alsvoltants de la zona excavada.Properament es preveu excavar elsector situat al sud-est del solar intervingut,que no es veu afectat per lesobres de la casa, però que pertany ala mateixa propietat. Igualment, en unfutur proper caldrà realitzar excavacionsal solar que es troba immediatamental nord, afectat també per unprojecte constructiu. Sens dubte,totes les dades que s’extreguin d’aquestesdues noves intervencionsajudaran a completar els coneixementsno tan sols sobre la necròpolisde la vil·la del Pla de l’Horta, sinótambé sobre l’època romana i tardoromanaa Sarrià i als entorns de l’antigaGerunda.~ dossier d’històriaParlem de Sarrià ~ 5140L'enterrament 7, amb les restes de l'esquelet.ConclusionsPer la tipologia de les tombes i lescaracterístiques del material arqueològicrecuperat, podem situaraquesta necròpolis entre els seglesIII-IV i VI després de Crist. Sensdubte, ens trobem davant d’una partdel cementiri de la vil·la romana delPla de l’Horta.Alguns detalls ens indiquen que lapart més antiga de la necròpolis estrobaria a ponent de la zona excavadai que s’aniria estenent amb eltemps cap a llevant. En primer lloc,veiem com la majoria de caixes deteules es concentren al nord i al centre,mentre que desapareixen a tot elsector de llevant, on predominen lesfosses i la utilització de lloses depedra. Igualment, és tan sols a l’extremoest on trobem alternades lesdues orientacions, nord-sud i oestest,mentre que al centre i a llevantels enterraments estan orientatsexclusivament d’oest a est, la disposiciótípica de la baixa antiguitat i,sobretot, l’edat mitjana.