Núm. 51 - Sarrià de Ter

JosepTurbauuna entregaper Sarrià de TerJosep Brugada~ tema de debatParlem de Sarrià ~ 5112Ens vam criar al carrer de Pont Major. Érem veïns, fills detreballadors. Corrien els anys seixanta i en Josep Turbauera (i és!) més gran que jo, alguns anys més, però els suficientsperquè establíssim alguns lligams. Recordo JosepTurbau, sempre, com una persona assenyada, ponderada,afable, bona persona. Em convidava a participar en els jocsque tota la mainada del carrer, d’ aquell sector, organitzavenals camps de les Torres de Can Regàs. Una primavera,els joves d’aquell barri, van aixecar un autèntic campamentde cabanes de canya, talment un campament d’indis del’Amèrica, amb canyes de la via del tren, enmig de l’herbeid’aquells terrenys no conreats. Éren els temps dels primerswesterns en blanc i negre de la televisió franquista. Tempsde Bonanza. Des d’allà vèiem passar els trens que feien viacap a Figueres, com si fos l’Orient Express. En Josep Turbaum’acollí en el grup de la seva cabana. Sempre el vaig veurecom un xicot afable, ponderat, raonable. No era gens eixelebrat,ni murri, ni trapella, com ho eren altres xicots delbarri.Tinc el record inesborrable, (aquelles coses que resten persempre més gravades en la memòria), d’aquella tarda queen Josep em va convidar a casa seva per contemplarpel·lícules del Cine Nic. Aquelles pel·lícules –prehistòria delcinema per als nens- que ell tenia al menjador de casaseva. Recordo la gran varietat de pel·lícules de ninots queen Josep Turbau col·lecccionava a casa seva. Sé que m’hovaig passar bé projectant aquells ninotets de coloraines enla pantalla d’aquell llençol que era el nostre cineramadomèstic i sobretot amb la companyia d’ aquell bon veíamable, enraonat, tranquil. No hi havia aleshores al carrerde Pont Major una persona més pacífica i de més cordialitatque en Josep Turbau. Recordo com ell anava diligent,xicot aplicat, a les Escoles Nacionals del Pont Major, amb elSr. Pérez, jo vaig anar a les germanes de Pont Major just aldavant de les cases on vivíem els dos. Han passat, moltsanys, ja no som tan joves…Aquestes petites pinzellades de memòria que evoco, emvénen ara inevitablement al cap, ara que en Josep Turbaudesprés de tretze anys ha deixat l’alcaldia de Sarrià de Ter.Em vull sumar amb aquestes paraules a l’homenatge quetantes persones li devem. En primer lloc perquè tinc la certesaque els anys que Turbau ha estat al capdavant del’Ajuntament del poble de Sarrià de Ter no han estat gensInauguració del Centre Cívic “la Cooperativa” . Desembre de 1998.Foto: Jordi S. Carrerafàcils. Turbau sempre m’ha semblat una persona de conviccionssòlides, molt sensible, crític i poc amant de l’ortodòxiaper l’ortodòxia. Com a tal, ha hagut d’ enfrontar-seamb polítics poderosos de Madrid, de Barcelona o deGirona. Crec que ell i la totalitat de les seves regidores iregidors, tota la corporació, tot el poble de Sarrià, handefensat en aquests temps amb molta convicció i ambmolta fermesa, els interessos del municipi. Tots sabem quela feina no li ha estat gens fàcil, el trencaclosques que vaheretar calia continuar-lo… Turbau l’ha anat confegint ambpeces cabdals. Tal vegada, Turbau ha hagut de refer, corregirels errors urbanístics i de planificació que polítics d’altavolada no van ser capaços de consensuar mai amb elshabitants de Sarrià de Ter. Un poble aleshores maudit;maleït podríem dir-ne durant massa anys per la contaminacióambiental, per la mala planificació urbanística, per lamala jeia, el caciquisme i l’especulació.M’imagino els múltiples viatges a Barcelona, a Madrid, aGirona, de Josep Turbau per defensar la dignitat de Sarriàde Ter, un municipi que ha estat històricament trinxat pertècnics i polítics amb poca sensibilitat per als pobles petits,per als pobles més immediats a la ciutat. Per tant, la tascade Turbau, autèntica fe lul·liana, ha estat tothora de lluitacontra els poderosos. Fer d’alcalde d’una població petita–imagino- és molt més difícil que encapçalar la responsabilitatde govern en una ciutat. Durant aquests anys, enalguna ocasió, amb Josep Turbau hem contrastat algunespolítiques i molt sovint havíem convingut en la necessàriareparació i la justícia que calia exercir al poble i a tots elsseus barris. Sigui com sigui, durant els mandats de JosepTurbau, que van venir també precedits pel treball políticanterior de Just M. Casero, de Joaquim Rodríguez, de Jordi