IM EDUCACIÓ - Montserrat

IM EDUCACIÓ
INSTITUCIÓ MONTSERRAT SCCL abril 2.011

Correcció lingüística : Ariadna Santaeulària
Maquetació: Maria Sales
Fotografies: Equip de mestres i reporters de la revista

ÍNDEX
TRIBUNA......................................................... pàg. 1
DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ .................. pàg. 4
EDUCACIÓ INFANTIL.................................... pàg. 8
EDUCACIÓ PRIMÀRIA.................................. pàg. 14
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA............................. pàg. 21

TRIBUNA
1
UNA PETITA MASIA ,
UNA GRAN ESCOLA,
UNA COOPERATIVA...
Tribuna
Ara fa 83 anys al cor de Sants hi havia una petita i bonica
Masia, que havia obert les seves portes a una petita
però gran escola. Un passadís envoltat de plantes ens
adreçava fins la seva porta, al seu voltant moreres, figueres,
pitòspors, xiprers, la buguenvíl·lia... que amb el seu color
rosat omplia d’alegria l’espai, i la petita cova on els marrecs
jugaven i es mullaven per desesper dels seus mestres.
Aquesta petita escola feia molts anys que estava acollint
nens i nenes entre les seves parets, i a les seves aules, parets
que havien viscut canvis diversos de titularitat, de règim polític,
de manera de fer... Però aquesta escola era forta com
les partes de la vella Masia que l’acollia i sempre va saber
adaptar-se als temps que corrien sense deixar ser allò que
volia ser, una petita però gran escola, una escola on els infants
que cada dia l’omplien amb les seves rialles, i a vegades
amb els seus plors trobessin l’ambient, les persones, el lloc
ideal per anar forjant-se com a persones i com a estudiants.
Tots els membres de la petita
Masia vetllaven per oferir als
nens i nenes eines per poder
avançar en el seu creixement
personal, eines que els permetessin
ser persones tolerants,
democràtiques, persones
arrelades a un país i a una
llengua, persones que gaudissin
del treball compartit, amb
ganes d’arribar més lluny, de
millorar el seu entorn.

Tribuna
El temps va anar passant i el món evolucionant i la petita i bonica
masia va començar a quedar-se petita, i la voluntat de les persones
que en aquell moment treballaven a la petita i gran escola
va decidir que calia fer-hi alguna cosa, que calia mirar endavant
amb coratge i lluitar perquè l’escola continués oferint als infants un
projecte educatiu sòlid. I entre tots van rumiar quina era la millor
manera, i pensant i pensant... van veure que quan compartim neguits,
il·lusions i maneres de fer tot és més fàcil... per la qual cosa van
decidir que aquests principis que sempre havien format part de la
manera de fer i ser de la petita però gran escola esdevinguessin una
realitat formal i... van tenir una brillant idea: fer una COOPERATIVA.
Cooperar vol dir mirar tots en la mateixa direcció, caminar els uns
al costat dels altres, fer-se responsable del que cal fer, posar esforços,
saber resoldre els conflictes partint del diàleg, saber què podem
fer pel nostre projecte, pels nostres companys, posar el millor
de nosaltres al servei del grup... i els habitants de la petita masia
es van adonar que tots aquests eren els valors que estaven ensenyant
als seus infants, i eren els valors que volien que continuessin
formant part de la seva vida quotidiana, de la seva manera de fer.
TRIBUNA
2

TRIBUNA
3
Tribuna
Amb molts esforços i mal de caps, a poc a poc, la Cooperativa
va anar agafant forma, i la petita i bonica masia es va anar transformant.
El progrés de vegades vol renúncies, i els habitants de la
masia van haver de fer-ne algunes... els arbres, l’hort, la cova...
però la nostàlgia va deixar pas a la il·lusió i uns nous edificis van
començar a créixer i a fer possible que el somni es fes realitat.
La Masia continua ferma, mirant il·lusionada com els infants continuen
omplint cada dia la seva motxilla de valors, de coneixements,
de desitjos, d’alegries, d’alguna que d’altra por, però és una motxilla
ben feta que els ajudarà a enfrontar-se a la vida amb valentia. La
Masia també veu amb alegria com els principis i els valors s’han mantingut
al llarg al temps, i com el treball cooperatiu ens permet anar
creixent com a persones, com a professionals, com a estudiants...
Ara la petita i bonica Masia està al mig del poble IM, vigilant atenta
les anades i vingudes de tots i totes, riallera i alegra. Arribem
a la masia baixant pel camí Ral i cada dia quan trepitgem el
camí i mirem endavant la Masia ens dóna les energies i les forces
per seguir endavant amb el nostre projecte educatiu, projecte
que té com a fonament els valors humans, la catalanitat
i la cooperació... ja ho diuen que el millor de treballar en equip
és que sempre et sents acompanyat, i nosaltres: mestres, personal
no docent, alumnes i famílies ens volem sentir acompanyats
en aquest projecte que és educar nens i nenes... i vet aquí
un gat i vet aquí un gos que el conte de la Masia ja s’ha fos.
Felicitats escola per aquests 25 anys
d’escola cooperativa.
Maria Sales i Sàez
Mestre d’educació Primària

DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ
4

DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ
5
Departament d’orientació
EL TREBALL COOPERATIU, UNA EINA PER A LA
INCLUSIÓ
Quin millor moment per reflexionar sobre el cooperativisme que
enguany que celebrem els 50 anys de la creació de la nostra
cooperativa.
Des del Departament d’Orientació, dins de l’atenció a la diversitat
que donem a l’escola, els valors del treball cooperatiu són
una eina fonamental per aconseguir els objectius plantejats al nostre
ideari. El cooperativisme potencia uns valors positius en contra
d’uns altres, que actualment predominen en la nostra societat.
En l’actualitat s’han posat de moda els valors individuals
per sobre dels col·lectius. Això afavoreix
l’egocentrisme i la manca d’empatia cap als altres.
Una societat basada en el cooperativisme fa persones
que desenvolupen valors que comparteixen, compten
uns amb els altres per aconseguir objectius comuns.
Tothom aporta la seva competència sent respectuós amb la
diversitat dels altres. Això sí, amb responsabilitat i compromís.
El cooperativisme ajuda a cadascú a potenciar la seva
vàlua personal i a millorar la seva auto imatge. Cadascú confia
en els altres, però els altres també confien en ell. Això dóna
seguretat i motivació per aconseguir els reptes proposats.

Departament d’orientació
Cooperar vol dir unir: unir esforç, treball, idees, coneixements,
il·lusions... Suposa un enriquiment col·lectiu però també
individual perquè nosaltres aportem al grup però a la vegada
aprenem dels altres i alhora posem en joc valors com:
• Cooperació en comptes de competitivitat
• Igualtat en comptes de desigualtat
• Solidaritat en comptes d’egoisme
• Democràcia en comptes d’autocràcia
• Honestedat en comptes de falsedat
• Transparència en comptes d’engany
L’escola, com a primer estament social del que formarà part el
nen, és el marc idoni per començar a treballar el cooperativisme
i educar en els seus valors. Els Centres pioners en implementar
aquest mètode ofereixen una formació intel·lectual, personal
i social que prepara l’alumne/a millor per afrontar (d’acord amb
les pròpies aptituds i competències) el seu futur més immediat.
DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ
6

DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ
7
Departament d’orientació
La nostra tasca com a Departament d’Orientació de l’escola
és fomentar la inclusió i el respecte a la diferència. La diferència
no ha de suposar una limitació sinó una característica pròpia
de totes les persones. “Tots som iguals i tots som diferents”.
Ens vénen al cap exemples de cooperativisme que estan reconeguts
arreu. La pinya, la suma de forces entre tots els castellers,
aconsegueix aixecar una torre humana. Així doncs, cal fer
una tasca de conscienciació. Si nosaltres des de la nostra escola
i cadascú des de la seva feina, sigui quina sigui, apostem per
continuar treballant cooperativament s’aniran produint canvis
importants que de ben segur revertiran en una societat millor.
Departament d’Orientació

EDUCACIÓ INFANTIL
8

EDUCACIÓ INFANTIL
9
Educació infantil
ART AL PARVULARI
Al Parvulari la paraula “ART” està per tot arreu. Els nens per
naturalesa són uns artistes. Són creatius, espontanis,
sensibles, imaginatius, impulsius, innovadors… Els agrada
tocar, manipulari experimentar amb tot el que troben.
Què més podem demanar a un artista?
Nosaltres com a mestres ens aprofitem d’aquestes qualitats
i ells les plasmen en un quadre, una escultura o un mural.
Els convertim en petits “Mirós” , petits “Picassos” o
petits “Sols lewitts” segons l’edat, i acaben el parvulari
sent uns petits, però autèntics artistes.
Aquests pintors els treballem durant tot el curs escolar.
Es comença coneixent la biografia del pintor, les seves
obres més rellevants i ens posem dins de l’estil de cada un
fent una visita al museu corresponent.
MIRÓ
A P3 es visita la Fundació Miró que els transporta al surrealisme .

Educació infantil
Descobreixen un món ple de formes i colors.
Treballen els 4 colors bàsics a més del blanc i del negre i, també
les formes geomètriques senzilles. Tot el que aprenen ho
plasmen als quadres, als murals, als collages i a les escultures.
PICASSO
A P4 visiten el Museu Picasso i observen el
carrer Montcada amb tots els seus magestuosos palaus.
Amb Picasso descobreixen que els sentiments també
els poden expressar en les obres d’art, dibuixos,
pintures, escultures de fang o plastilina.
EDUCACIÓ INFANTIL
10

EDUCACIÓ INFANTIL
11
Educació infantil
Descobreixen que hi ha colors freds que expressen
tristesa i angoixa, com el blau, el blanc, el gris i
el negre. Són els colors de l’Època Blava de Picasso.
I colors càlids que expressen alegria, vitalitat i entusiasme,
com el groc, el taronja, el vermell i el rosa.
Són colors de l’Època Rosa de Picasso.
Els infants creen la pintura de l’Època Blava barrejant colors freds i
escoltant música lenta, trista i melancòlica. I de l’Època Rosa fent
barreges de colors càlids i escoltant música alegre, animada i vital.

SOL LEWITT
Educació infantil
A P5 descobreixen Sol Lewitt a través del taller :” Formes i colors en moviment”
de Caixa Forum. Es converteixen en els colors del mural “Splatt”
i amb l’expressió corporal i el moviment dibuixen les seves línies.
Sol Lewitt va treballar en 2 o 3 dimensions creant grans murals
amb molt color i formes geomètriques. També va
fer estructures modulars. Els nens i nenes de P5 han descobert
un art totalment nou i desconegut per a ells.
Observant els seus murals han creat el seu “Splatt”, les Estrelles
de Nadal, La Taca, les Ratlles Horitzontals, …
EDUCACIÓ INFANTIL
12

EDUCACIÓ INFANTIL Educació infantil
13
Treballant amb els nens i nenes de Parvulari he descobert
l’interès que desperta en ells l’art. Gaudeixen observant
quadres, murals i escultures, imaginant el que representen,
imitant els grans pintors i transformant-se en un d’ells.
És a dir, gaudeixen convertint-se en petits grans artistes.
Mabel Vivancos

EDUCACIÓ PRIMÀRIA
14

EDUCACIÓ PRIMÀRIA
15
Educació primària
EL CAMÍ DELS VALORS COOPERATIUS CAP A UN
ENSENYAMENT-APRENENTATGE COOPERATIU.
L’escola va formar la cooperativa ara fa 25 anys, aquest va ser un
canvi en l’organització laboral i econòmica, però també amb la relació
de l’escola amb l’entorn i amb el seus treballadors. Aquest aspecte
definidor de la gestió porta també a una manera de ser i de fer
escola, tant dels mestres i professors, com dels serveis i dels alumnes.
La característica “ser cooperativa” vol dir comptar amb cada
un dels integrants de l’escola, (serveis, menjadors, mestres, professors,
alumnes i famílies) com a elements d’un engranatge
que permet fer funcionar correctament l’univers escola.
En el camí del cooperativisme, hi ha moments en els que ens trobem
situacions de vacil·lació. I aquests moments ens posen sobre
la taula si és una manera àgil de treball, si és una bona manera
d’estructurar l’escola, ja que, sovint, comporta moltes reunions,
converses, activitats que potser en un treball dirigit i més vertical,
sense la participació de tots els estaments, podria semblar més àgil.
Però, què deixaríem pel camí? Què no s’aconseguiria?
No s’aconseguiria:
Fer que totes les persones de l’escola se sentin part d’ella,
protagonistes i constructores.
La col·laboració com a element de tot treball dins de
l’escola.
La motivació en la tasca educativa.
Les actituds d’implicació i d’iniciativa de tots els
estaments que formen l’escola.
L’esforç per arribar a l’acord.
La responsabilització compartida del treball i dels
seus resultats.
Treballar per tal d’integrar a tothom sense discriminació.
Finalment, no s’aconseguiria, fer del nostre treball una tasca
col·lectiva que ens plau a tots, ja que forma part dels nostre projecte
professional.

Educació primària
Però el valor cooperatiu no és només un dels
trets que ens defineixen com a escola, sinó que
està viu en cada un dels punts del nostre PEC.
Per tant, en la Pedagogia de l’escola el valor cooperatiu és
definidor.
Podem anar repassant els punts del nostre
PEC i veure en ells la dimensió cooperativa:
Escola catalana: som escola catalana perqué volem participar
activament en el nostre entorn proper, perqué ens considerem
una part de l’engranatge del nostre entorn, i amb
ell en tenim una actitud de implicació i responsabilització.
Pluralista: Cada un dels membres que formen
l’escola són respectats i són tinguts en compte
com a part de tot el col·lectiu que formem.
El contacte amb l’entorn: no podem conèixer sinó estem
vius i en contacte amb l’entorn proper i per tan, si
no son coneixedors dels grups als quals hom pertany.
Mètodes pedagògics actius i Noves tecnologies :No només és
un objectiu definidor de la nostra escola, sinó que el fet de treballar
cooperativament, t’empeny a tenir en compte a tothom.
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
16

EDUCACIÓ PRIMÀRIA
17
Educació primària
Les persones que hi participen t’aporten idees, reflexions
que et fan estar en actiu respecte les novetats
de tipus pedagògic, cultural i tecnològic
Convivència dins dels valors humans: La realitat de voler tenir
present i implicats a cada un dels membres del col·lectiu
comporta la necessitat d’aconseguir la convivència basantnos
en els principis universals: els valors i els drets humans.
Treball en equip: És un dels principis més directes de ser una escola
cooperativa si realment es vol que el cooperativisme
no quedi reduït a la manera de gestió econòmica i es vol que
sigui l’essència i la metodologia de l’educació a l’escola.
Participativa amb les famílies: Les famílies són part fonamental, que
ens confiïn els seus fills i filles és tota una responsabilitat i mostra de
confiança. Entre tots fem una educació on la informació,
la col·laboració i el diàleg amb les famílies
és la base de la relació educativa.
En aquest repàs, hem vist com la Pedagogia de l’escola participa
en gran manera de l’esperit cooperativista. Però, i la part educativa?
La part Educativa de l’escola també està estructurada
i gestionada des dels valors cooperatius.
Les classes estan organitzades en Equips de Colors, els colors de
l’Arc de Sant Martí, n’hi ha sis, cada equip és un grup cooperatiu
de treball, on cada persona del grup alhora té un càrrec: secretariplanificador,
portaveu, ordre i material, moderador i coordinador.
A cada classe hi ha l’equip de govern, que es responsabilitza
de la gestió i funcionament de l’aula, des de les responsabilitats
de: llums i porta, encàrrecs, secretari i portaveu, pissarra i ordinador,
i depenent del grup, hi ha altres càrrecs com jardiner, hort...
Els equips de govern gestionen l’aula durant tres setmanes i s’acaba
el seu govern amb l’assemblea, on l’equip sortint es prepara un
tema de debat, dels temes que preocupen a la classe. D’ell en
fan recerca l’expliquen, comparteixen dubtes i coneixements amb
l’objectiu de construir criteri davant dels temes quotidians i de vida.

En l’aspecte pedagògic, però, cal anar donant
força cada cert temps als valors cooperatius de formació,
de reflexió, per tenir la coherència i saber el
què vol dir cooperativisme en l’ensenyament i l’ aprenentatge.
Però el pas que hem de fer ara és més profund, hem de continuar
treballant els valors cooperatius però cal aconseguir fer de cada
equip de treball un grup cooperatiu d’ensenyament-aprenentatge
basat en l’ensenyament-aprenentatge cooperatiu. Tot un repte.
És cert que hi ha moments educatius a l’escola
que ja són d’ensenyament-aprenentatge cooperatiu,
però només en comptades ocasions.
Ens trobem també amb el fet que els mateixos mestres i alumnes
hem de canviar de maneres de fer, però també, és igual de
cert, que quan un posa en pràctica una situació d’ensenyamentaprenentatge
cooperatiu, el mateix grup, els mateixos
alumnes , t’empenyen a seguir en aquest camí. Se senten satisfets
dels resultats i alhora satisfets de ser autors del seu
propi aprenentatge.
Quines diferències hi ha, doncs, entre l’aprenentatge
cooperatiu i el que podríem anomenar clàssic?
Per respondre en basem en l’estudi realitzat per GIAC,
Grup d’Interès a l’Aprenentatge Cooperatiu, que ens diu:
L’aprenentatge cooperatiu es fonamenta en:
Educació primària
•valorar el potencial educatiu de les relacions interpersonals
existents en qualsevol grup.
•considerar els valors de socialització i integració com
eficaçment educatius.
• l’aprenentatge per desequilibri.
•la teoria del conflicte sociocognitiu.
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
18

EDUCACIÓ PRIMÀRIA
19
Educació primària
•l’increment del rendiment acadèmic.
es distingeix del treball en equip clàssic
•la composició dels petits grups.
•l’organització de la tasca i de les activitats.
•la distribució de la tasca.
•la implicació de tots els participants.
•el grau de control mutu i en les exigències mútues.
I en el mateix estudi ens argumenten els per què de
l’aprenentatge cooperatiu:
•Promou la implicació activa de l’estudiant en el procés
d’aprenentatge.
•Incrementa el nivell d’aprenentatge mitjançant la interacció
entre companys.
•Redueix els nivells d’abandonament dels estudis.
•Permet un ensenyament liberal.
•Promou l’aprenentatge independent.
•Desenvolupa el raonament crític.
•Desenvolupa l’habilitat per escriure.
•Desenvolupa la capacitat de comunicació oral.
•Permet la preparació dels estudiants com a ciutadans.
•Prepara per al món laboral.

Educació primària
Per tot això, ens prenem aquest camí cap l’ensenyament cooperatiu
com un repte, com una fita a aconseguir. Sabem
però, que és una fita que s’aconsegueix a poc a poc, amb el
treball del dia dia, tenint clar que la nostra acció ha de tenir la
fita clara, voler arribar a l’ensenyament aprenentatge cooperatiu.
Això és possible amb un equip engrescat, que comparteixi
aquests valors, però també sabent que no es pot fer d’un dia
per un altre, però que s’aconsegueix fent camí, plantejant situacions
de treball cooperatiu i valorant els passos aconseguits.
Montserrat Obradors i Samarra
Coordinadora de Primària
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
20

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
21
Educació secundària

Educació secundària
PROJECTE A L’ ESO DELS GRUPS
D’ APRENENTATGE COOPERATIU.
Per tal de proporcionar als nens una educació integral, que és un
dels referents més importants de la nostra línia pedagògica, i donar
continuïtat al treball realitzat a primària, portem a terme, ja fa uns
anys, el projecte a l’ ESO dels grups d’aprenentatge cooperatiu.
Si partim de la base que tots els alumnes són diferents perquè tots
tenen necessitats educatives diferents i que cal atendre’ls en la
seva diversitat per millorar el seu desenvolupament com a persones
a tots els nivells, i que l’aprenentatge ha de tenir una concepció
constructivista, una de les eines que poden millorar la nostra
tasca són els grups de treball cooperatiu. Aquests permeten intervenir
didàcticament amb els dos referents bàsics de l’educació:
la funció social i el procés d’ ensenyament i d’ aprenentatge.
La funció social que permet aquesta proposta és important, ja que
dóna l’oportunitat als nens de treballar en equip, d’ajudar-se i cooperar,
de conèixer-se millor entre ells i d’acceptar-se i respectar-se.
Quan al segon referent, aquesta proposta metodològica
i d’organització d’un grup-classe heterogeni afavoreix un
aprenentatge més significatiu, doncs promou l‘assimilació
d’una sèrie d’estratègies d’aprenentatge per part del nen/a
que augmenta la seva autonomia i al mateix temps genera
una autoestima imprescindible per a una bona formació.
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
22

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
23
Educació secundària
Els objectius didàctics que volem assolir bàsicament són:
1. Augmentar la capacitat de treballar en equip.
2. Aprendre a ajudar i cooperar.
3. Aprendre a acceptar i respectar.
4. Valorar els beneficis que comporta el treball en equip.
5. Desenvolupar l’autoestima.
6. Valorar l‘esforç i la superació de les dificultats, i contribuir al
benestar personal i col·lectiu.
7. Augmentar l’autonomia en l’ aprenentatge.
8. Aprendre a aprendre
.
9. Millorar el rendiment d’aprenentatge de cada nen/a.
Inicialment les noies i els nois han de tenir molt clar una sèrie de
principis bàsics:
1. Cooperació entre els diferents grups i entre els membres
d’un mateix grup per autosuperar-se.
2. Aprenentatge individual i col·lectiu i avaluació individual i
col·lectiva.
3. Igualtat d’oportunitats pel que fa a l’ èxit.
Finalment, caldria destacar, al meu parer, el més important: l’ aspecte
emocional.
Els equips cooperatius poden potenciar un fet que serà fonamental
en les vides dels nostres nois/es, la relació entre aprenentatge i
emocions positives.
L’ adult/a que treballi amb ells/es també serà responsable d’això.
La manera d’assolir-ho, el carinyo i l’ afecte.
Àlex París, professor de l’ESO.

institució montserrat sccl
cros 6 - 8 , 08014